165 - La cova Roja de Míner Petit 29-11-2016

Feia temps que l'amic Biel Miró havia ullat una gran clotada o dolina no massa lluny de les cases de Míner Petit, més enllà del Mal Torrent de Massana, la cova Rotja (o la Plaça de Toros). La depressió es pot apreciar amb l'ortofoto del satèl·lit i també figura l'accident en el mapa topogràfic d'Alpina. Avui hem tengut l'ocasió d'arribar-hi i la veritat és que paga la pena passar el mal camí, fins i tot hem trobat restes d'un magnífic camí de muntanya. De passada hem vist les cases de Míner Petit i la font de les Cantarelles.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada. 

Per arribar al punt d'inici cal agafar el camí de Míner, des de la carretera rural de na Pontons, primer desviament per l'esquerra des de l'oratori de Sant Miquel (Campanet) cap a la possessió des Fangar, passades les Fonts Ufanes. Si duim un vehicle tot terreny podrem pujar fins on aparcàrem nosaltres (⇨WP-0) (229 m), sinó haurem de deixar-lo abans del primer portell, de Son Monjo.

Ull amb deixar el cotxe tan amunt, vos podeu trobar la barrera tancada a l'hora de baixar. Vos aconsell deixar el cotxe abans de la primera barrera.

Deixam el cotxe a una gran explanada on hi ha una cuba d'aigua, una collada que forma el puig de Ca de Son Monjo. Començam a caminar a les 9:28 h, per una pista ben rosta, que ha perdut part de l'asfalt, i que va pujant per l'àmbit d'un pinar.

Després d'unes quantes giragonses, llargues llaçades i unes bones alenades, arribam al portell de bona factura de Míner Petit, amb barrera oberta (WP-1) (373 m).

El pinar dóna pas a la garriga i al panorama de muntanya. Veim alguns petits marges que protegeixen una olivera solitària. Per aquest indret travessam la línia divisòria entre els termes municipals de Campanet i Pollença.

Les restes d'un antic porxo mig esbucat apareix a la dreta del camí. Preludi del que veurem a les cases de la possessió de Míner Petit. Tot un món en decadència.
     Reinés & Sastre anoten: «La planta dels porxos és normalment rectangular, encara que també es pot adaptar als accidents del terreny i esdevenir irregular. Tenen un sol aiguavés i una altura, mentre que el seu interior està format generalment per un sol volum. Aquesta estructura és coherent amb la funció d'aixopluc per als treballadors i les bísties i de magatzem d'eines i de collites, ja que són dissenyats per fer costat a les tasques agrícoles».

Míner Petit

En 10 minuts assolim les cases de Míner Petit (WP-2) (393 m). «Possessió del terme de Pollença, confrontada amb Son Monjo, Míner Gran, Fartàritx del Racó i la Mola de Fartàritx. Sorgí el s XIX, quan fou definitivament dividida l'antiga possessió de Míner i en sorgiren les de Míner Gran i Míner Petit. Té cases i tafona. De 150 quarterades, era totalment dedicada a olivars i produïa un oli de gran qualitat. El 1930, pertanyia a Rafel Aulí, titular de les possessions pròximes de Fartàritx del Racó, Fartàritx d'en Vila i Caselles, el qual projectà enllaçar-la amb les terres del pla mitjançant una carretera, però fracassà davant l'oposició dels propietaris de les possessions veïnes. El 1934, en renovà les cases. Millorà la qualitat dels olivars mitjançant la importació de noves castes d'oliveres procedents del País Valencià. Durant l'escassesa alimentària del decenni 1940-50, aconseguí una producció d'oli anual valorada en 500.000 pts. L'aigua hi és escassa i destaca la font de les Cantarelles». (GEM/DF).

Si a Míner a festejar vas

una galant meravella,

aquesta troca vermella,

Toniet, que dus de seda,

p'es ravells la deixaràs,

i llavors maleiràs

es xot i s'auveia negra.

Míner es troba a la vall de Colonya. «És una de les valls històriques relacionades per J. Binimelis, normalment grafiada com a "Colonia". Al seu interior també trobam l'anomenada vall de la Nou, que també podria ser entesa com un terme situat dins la vall [...]».
     «Es tracta de l'Alqueria Minur, de nou jovades, del Repartiment, situada dins la part De domo Templi del districte al-Jibal.
     Els seus límits eren els termes municipals d'Escorca i Campanet, el terme de Fartàritx, els Rafals, Lassarell i Can Bosc. En aquesta època ja estava dividida en la Mola, Míner Gran i Míner Petit». (Llocs, termes i valls de Pollença a l'època medieval i moderna, 2010).
 

Darrera les cases principals, annexa a un buc en ruïnes, hi ha l'edifici de la tafona, la teulada del qual també amenaça en esfondrar-se.
     «L'antiga possessió de Míner —abans de ser dividida el s XIX— és documentada el 1454, era una possessió de muntanya amb cases i guarda de 300 ovelles i 26 bèsties bovines. El 1627, pertanyia a l'honor Antoni Martorell —de Míner— i confrontava amb la Mola, Fartàritx, possessió de Joan Llobera i Binifaldó. Era dedicada a ramaderia ovina i vaccina. El 1697, era de l'honor Sebastià Martorell —Gallardó—. Tenia cases i molí de sang. A més de les activitats ramaderes, s'hi havia introduït el conreu dels cereals i tenia una excel·lent producció de blat xeixa. Era valorada en 5.600 lliures. El 1705, s'hi documenten olivars, conreu de cereals i extensos alzinars i garrigues. Tenia guardes de 700 ovelles i 54 porcs. Hi havia una guarda de 389 cabres salvatges. Tenia una gran casa de neu. La casa pairal dels Martorell —de Míner— era a la vila de Pollença, a l'illa de Sebastià Martorell, confrontava amb la síquia de la Solana, terres del convent del Roser i la casa dels Pares de Lluc». (GEM/DF).    

Les cases de Míner Petit a una fotografia apareguda al fascicle 82 (1979) de les Rutes Amagades de Mallorca de Jesús García Pastor.

La tafona i l'edifici que ara resta derruït a una fotografia apareguda a l'obra citada.

La tafona és el conjunt del trull i la premsa de fer oli, i l'edifici o habitació on aquells enginys estan instal·lats (DCVB). Amb un poc de temor per l'estat de la teulada, guaitam a fotografiar el trull.

Damunt la pedra plana amb la canal i la pastera hi ha el rutlo i la tremuja de fusta. El vògit per moure el trull sembla estar a punt per junyir l'animal i començar a feinejar.

La premsa mecànica de dues columnes conserva els engranatges i la cadena motriu. Una llàstima que es deixi perdre aquests elements.

Després de berenar a l'ombra del lladoner del costat de les cases, resseguim la ruta. Des de la nostra posició ja podem veure la gran depressió (la cova Roja), l'objectiu d'aquesta sortida.

Més enllà de la cova Roja discorre el torrent Fondo, tributari del Mal torrent de Maçana. Veim també els costers de la Tossa Rodona. Més a la dreta se situa l'olivar de Míner Petit.

A la dreta del camí de Míner Petit a Míner Gran, a l'endret de la font de les Cantarelles, es forma una bassa de l'aigua de dita font.

Uns metres després deixam la pista per la dreta, passam una paret seca per un portell, travessam unes esponeroses carritxeres i trobam un abandonat camí (WP-3) (419 m).

El camí està envaït per mates i carritxeres però no és mal de seguir.

A més està fitat pel grup d'en Biel, d'un altre dia que trescaren per aquest territori.

Caminam paral·lels al Mal Torrent de Maçana. Aquest camí, segons el mapa de Mascaró Pasarius, arriba a les cases de la Mola.

El traçat baixa al jaç del torrent. Un gran marge, perfectament conservat i net de vegetació, salva un tram vertical. «És una tasca vana —diu Antoni Reynés (2001)— situar els orígens dels camins que avui coneixem [...] En èpoques molt remotes, des del primer poblament de les illes, les estratègies de supervivència d'homes i d'animals marcaren sobre el territori unes línies de pas, de contactes entre nuclis, d'unió de tots els punts de la geografia. Cada moment històric marcà unes modificacions en aquests itineraris, per introduir-hi millores tècniques i adaptar-les a les noves necessitats».

Travessam el llit del torrent en un punt on els costers són més baixos. Aquí, el camí s'ha desfet per l'acció de les avingudes.

Mal Torrent de Maçana

Hem mudat de coster del torrent de Maçana, el qual conflueix a la zona de les fonts Ufanes, juntament amb els torrents de Biniatró i de Teló, i a la vall de l'església de Sant Miquel, amb el torrent d'en Carrós. Tots junts formen el torrent de Sant Miquel, que desguassa a l'Albufera.  

El camí que dúiem continua pujant amb marge de sosteniment per l'inclinat coster. Segons Valero (2011) aquest és el que s'anomena «Camí de pas, o camí de tres peus, o camí sender: aquell camí molt estret, per on només pot passar una persona a peu, sense bístia carregada. L'amplada definida pel popularíssim nom de 'tres peus' suposa aproximadament 87 cm, però, segons el jurista Matias Mascaró (1899), "El camino o servidumbre de paso en las fincas rústicas es por costumbre admitida y vulgarmente en esta isla, de tres pies de anchura, equivalente a un metro cinco cm."».

Des de la distància copsam les cases de Míner Petit, situades en una petita vall envoltada de serralades, com el puig de la Coma Llarga (565 m) i altres penyals. Més enllà se situa la coma Llarga i el Collet o coll de la Coma Llarga, la Carrasca...

Més a la dreta, la pista segueix pujant cap a Míner Gran, la Mola i l'altiplà de Fartàritx. Si som observadors podrem apreciar el camí vell, segurament de ferradura, que puja per un estret comellar fent giragonses, mentre la carretera travessa la serreta de penyals i fa la llaçada més llarga. (Foto: Guillem).

Abandonam el camí, el qual segueix pujant cap a nord, adreçat a la Mola. La nostra fita és la roca en forma de bony que tenim a uns 300 metres. Just darrera hi ha el clot.

Guaitam a la clotada per la dreta del penyal. L'esclat és molt gran. Ben bé hi ha 30 o 40 metres de desnivell. Allò que primer et crida l'atenció quan guaites, a més de l'altària que hi ha, és que la vegetació cobreix gairebé tot el fons. Més enllà, la torrentera segueix el seu curs. Veim que per la dreta del rectangle es per on és factible baixar al clot.

Davallam per un accidentat territori per anar a cercar la part que mira al sud. Després de baixar l'abrupte coster, trobam restes de marge de sosteniment d'un camí que va cap al clot (WP-4) (429 m).

La cova Roja

A les 11:28 h assolim la paret que tancava la clotada, anomenada la cova Roja, segons un home que treballava per les cases de Míner Petit (WP-5) (422 m). El mapa de Mascaró Pasarius i el de l'Atles de la GEM, ho corroboren. Avui en dia denominada la Plaça de Toros. La paret fa pensar que el lloc s'emprava com a corral d'animals, segurament de porcs.

La clotada segueix la inclinació del coster. L'interior conserva un microclima que fa que cresqui una vegetació molt més desenvolupada que a l'exterior, segurament per estar arrecerada del vent de nord. 

Ens disposam a recórrer l'interior, ho feim no sense dificultats, per les nombroses mates d'aritja que hi ha. Es tracta de subespècie endèmica de les Balears, l'aritja baleàrica o Smilax aspera balearica que es diferència pel fet de quasi no tenir fulles. Una altra planta que s'ha d'anar molt alerta és la lletrera arbustiva Euphorbia dendroides, la qual apareix a la imatge, i que allà són gegants.

A diversos punts de la balma de l'esquerra trobam vestigis d'haver-se utilitzat en èpoques remotes.


Recorrem la base del sector balmat on veim diversos regalims i degotissos. Es veu que un d'aquests degotissos no és ocasional, sinó que té tendència a degotar allà mateix, ja que hi ha dues piquetes que recullen l'aigua. Els tests d'una gerra resten per allà tirats (WP-6) (427 m). Segons l'amic Andreu Morey hi ha la possibilitat que sigui la font Coverba, a falta de confirmació.

Com molt bé diu Antoni Reynés (2001), «és rar l'indret que no s'ha espedregat, marjat o tancat amb parets alguna vegada; fins i tot a les contrades que semblen intactes s'ha construït una barraca o senzillament s'ha facilitat l'accés amb un camí o amb algunes pedres convenientment col·locades».  

En aquesta zona, a la base dels penyals, hi ha un corredor net, on també veim algunes pedres compostes a modo de barraca, segurament aixecades pel pastor.

La paret nord-est i la sud-est són molt diferents a la nord-oest, que és la de les balmes on estam situats.
Donam la volta al clot a tocar de les parets, ja que per la part central és impracticable per l'abundosa vegetació.

N'Antoni va obrint camí. A la foto s'aprecia la gran quantitat d'aritges que cobreixen el sòl, i que juntament amb les pedres soltes dificulten enormement la passa.

Una escletxa permet sortir del clot amb una grimpada.

Unes grans roques escampades pel centre fan pensar que les balmes tenien una volada molt més gran i que aixoplugaven bastant més que ara, segurament per això la denominació de cova, i pel color rogenc de la paret li ve l'adjectiu de Roja.

Estam situats altra vegada a la paret on hem iniciat la volta per dins la clotada. Després de circumdar-la podem continuar la nostra ruta.

La paret forma un semicercle i no és massa alta. 
  

Desfem les passes i anam a cercar el camí per on pujàvem el dematí (WP-7) (497 m), pel coster dels Ullastres. La idea és pujar fins a la collada que hi ha a dalt i a tall de torrent poder colombrar la Mola i el puig de Ca de Míner.

En aquest tram, el camí presenta un bon estat de conservació. «A les zones muntanyenques, la construcció dels camins depenia de criteris diferents als del pla i quedaven més supeditats a la topografia del terreny i als factors ambientals. Allà on les dificultats eren més notables, deixaven de tenir les característiques dels camins carreters per convertir-se en camins de ferradura o simples tiranys, ja només aptes per transitar-hi cavalleries o vianants [...]». (P.J. Brunet, 2004).

Enrere queda el penyal que serveix de fita per situar la cova. Just darrera, dins l'ombra, la cuculla de Maçana. A la dreta, el Putxet de ses Abelles.

De cada vegada el cel es posa més negre i patim per no banyar-nos. No és el terreny més apropiat per caminar mentre plou. Encara que al final poguérem acabar la volta ben ajuts.

Assolim el caire del penya-segat que guaita al pregon barranc (WP-8) (520 m), el tàlveg del qual se situa a una trentena de metres per davall de nosaltres. No estic segur si aquesta depressió que fa el torrent en forma d'olla és el Gravet. A baix, es veu la boca de la balma Solejada. Des d'aquí podem colombrar les cases de Míner Gran, situades a l'ombra dels costers meridionals del puig de Ca de Míner o puig de Míner Gran (887-866 m). El massís del puig Tomir queda engolit per la boira.

Míner Gran

«La possessió de Míner Gran confronta amb Míner Petit, Biniatró, Alcanelleta, Alcanella, Muntanya i Fartàritx del Racó. Sorgí el s XIX, quan fou definitivament dividida l'antiga possessió de Míner. És una gran possessió de muntanya, de més de 1.000 quarterades, articulada al voltant del massís del puig de Ca de Míner, al vessant meridional del qual se situen les cases (620 m). Era dedicada al conreu dels cereals i a la ramaderia. Tenia devers 100 quarterades de sementers, tancats de paret, denominats de la Foradada, del Pou del Pla de l'Aigo, del Cirerer, del Pla, de la Tanca de l'Era i de les Marjades. Les 900 quarterades restants eren garrigues de càrritx i mates. A les cases hi havia un molí de sang, que funcionà fins el decenni de 1950-60. Totalment desproveïda d'olivars, no tenia tafona. El 1950, tenia una producció anual de 10 quarterades de blat i 400 de civada. Hi havia guardes de 310 ovelles, 100 cabres, 100 porcs i cinc bous. El bestiar de feina eren cinc muls, cinc egües i cinc someres. Tenia fama de produir un dels millors blats xeixa de l'illa. Hi són escasses les fonts i n'és la més rellevant la dels Polls, que pren el nom dels arbres que la volten, i prop de la qual sorgí un petit hort destinat a producció de lleguminoses i hortalissa. A 150 m al sud de les cases, hi ha una mina o qanat, que pot esser l'origen del nom de la possessió. El 1950, la família Torrents —Corbera— en millorà el proveïment d'aigua amb una gran cisterna. El 1927, la possessió fou adquirida pel campaneter Joan Pons —Quelet—». (GEM/DF).

L'Institut Nacional de Conservació de la Natura (ICONA) adquireix, l'1 de juny de 1984, la finca d'unes 535 ha segregada de l'antiga possessió de muntanya anomenada Míner Gran. Aquest predi fou segregat pels seus propietaris, els germans Pons Perelló l'any 1978, dividint-se en Míner Gran (l'actual MUP núm.15, per Bartolomé Pons Perelló) i Míner Gran d'Enmig (per Joan Pons Perelló). La part pertanyent a Bartolomé Pons fou cedida, baix unes circumstàncies de pagament i cessió que no es corresponen al típic contracte de compra-venta, a José Vicens Mateu, darrer propietari de la finca abans de l'adquisició per part de l'administració (per l'import de poc més de 23 milions de pessetes).

Míner Gran i el puig de Ca a una imatge panoràmica a base d'ajuntar dues fotografies, mètode que emprava Jesús García Pastor per publicar-les a les Rutes Amagades de Mallorca. Aquesta aparegué al núm 82. 
 

Hem tornat baixar pel mateix lloc i hem reprès el bonic camí que baixa a la torrentera i que surt a la pista de Míner Gran.
 

Quan som a l'alçada de la bassa podrem visitar la font de les Cantarelles, la qual la trobarem a la dreta del camí (baixant). Segurament veurem algun bassiot pel mateix camí.

Font de les Cantarelles

Pujam uns metres pel terraplè i de seguida veurem la font de les Cantarelles (WP-9) (431 m). «Es tracta d'un conjunt indeterminat de brolls que surten per una paret natural i que dipositen l'aigua formant una gran bassa (uns 25 m2). Per tal de conservar més aigua, algú va construir un paretó amb el llom a doble vessant a manera de pressa que en augmentar l'alçada augmenta el cabal de reserva». (Web Fonts de Tramuntana). Per veure més dades sobre aquesta font, clicau ⇨Aquí.

Només en resta desfer el camí fins al cotxe. Des d'aquest camí copsam la vall del Fangar i de Maçana, el puig de Sant Miquel (190 m) on se situen les coves de Campanet, més a l'esquerra, el puig Blanc, el puig del Fangar, les planes de Sa Pobla i els encontorns de Campanet.
     Acabam aquesta agradable passejada a les 15:12 h (WP-10).  

             

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

⇨Veure el track al Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
⇨És aconsellable seguir unes normes bàsiques

FITXA TÈCNICA

Pollença

Distància aproximada: 8,58 km
Pujada acumulada: 429 m
Alçada màxima-mínima: 536-195 m
Temps aproximat sense aturades: 3:27 h
Temps total: 5:41:16 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: A pesar d'haver-hi trams de camí, també n'hi d'altres de molt mala petja
Integrants: Biel, Guillem, Toni i Joan
 

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Nord E-25, amb els punts més destacats

Situació de la cova Roja i les cases de Míner Petit damunt l'ortofoto de Google maps

Sector per on discorre la ruta en el mapa de Josep Mascaró Pasarius

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 30-11-2016

HEM CONSULTAT  

• Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés Trias i Vicenç Sastre i Arrom. 

• Llocs, termes i valls de Pollença a l'època medieval i moderna. Dins: XXI Jornada d'Antroponímia i Toponímia (Pollença, 2009). 2010 Pere Salas Vives i Joan M. Torres Velasco.

• Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

• Guia del paisatge cultural de la Serra de Tramuntana. 2011 Gaspar Valero i Martí.

• Construccions de pedra en sec i camins a Mallorca: de la catalogació a la gestió. 2004 Dins Estudis d'Història Agrària, 17 Pere J. Brunet.

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.

• Rutes Amagades de Mallorca. núm. 82 (1979) Jesús García Pastor.