23 de jul. 2019

212 - Pas de s'Aranya pel Carrer Nou (6-07-2019)

La vigilància de la costa de Mallorca fou una de les majors preocupacions dels seus habitadors, entre els s. XIII i XIX, per mor de les incursions piràtiques. Abans d'aixecar les torres de defensa, la vigilància es feia des de simples barraques situades a punts estratègics. Aquests indrets solen esser esquerps i complicats per arribar-hi. El pas de s'Aranya era una via ràpida per arribar o per fugir de la torre des Bosc. Per arribar al pas partim de la carretera de sa Calobra cap al torrent de Pareis (pas de ses Voltetes), pujam pel Carrer Nou i pel pas de s'Aranya arribam a la torre des Bosc.

L'autor d'aquest blog no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Bona part de la ruta es fa per finques privades, per tant cal seguir unes normes de conducta: no ser un grup nombrós, no fer foc, no dur cans, no fer renou i respectar l'entorn i la propietat privada.
 
Iniciam la ruta a les 8.27 h, a la carretera de sa Calobra (MA-2141), un poc abans de l'estret del penyal Bernat (⇰WP-01) (239 m), devers el km 9,500. A la dreta trobarem lloc per deixar uns quatre cotxes. És el punt de partida per anar a la cova de sa Campana. (Foto: Txema Aparicio).

Deixam l'asfalt per un lloc no gaire còmode. A pesar d'això, veim unes pedres col·locades per a facilitar la passa. La vegetació és la que ens dificulta avançar. 

Transitam per un desert rocós dominat per parets infranquejables de roques estriades per la pluja. La zona es diu s'Obaga, segurament perquè hi pega poc el sol. Al fons, entre la boira matinal, despunta el puig Major.

Seguim un tirany fitat que apareix dibuixat al mapa dels germans Sastre, a la seva magnífica obra Mallorca vora mar. Ens dirigim al coll de s'Obaga.

Des d'un punt determinat es descobreix la torre des Bosc, copsada i acostada amb el zoom per Txema. Arribar a aquesta talaia és el nostre objectiu final.  

Coll de s'Obaga
Són les 8.52 h quan arribam al coll de s'Obaga. Hem posat uns 25 minuts. Des del coll s'inicia una davallada cap al torrent de Pareis, pel camí de s'Hort, a través del comellar de sa Cova.

Més enllà del tall del torrent de Pareis apareixen el morro de sa Vaca o Vaca des Cosconar (279 m) i el Tormàs o Turmàs Major des Cosconar (329 m). El pas de s'Argamassa permet arribar a aquella remota zona, des de la llera del torrent.

Entram al comellar de sa Cova «Depressió que davalla des des Clots Balladors, al marge esquerra del torrent [...] A la part central del comellar s'hi troba un extens rellar i, sota d'ell, alguns rotlos de sitja i restes de barraques de carboner. Qualque informador el cita com a Comellar de s'Obaga». (Torrent de Pareis, 1995). 

A partir del coll de s'Obaga trobam camí, el camí de s'Hortet que ve de les cases des Bosc, un ramal del camí Vell de sa Calobra. El camí Vell —anomenat Carreria Major—, era la via que comunicava sa Calobra i Escorca, abans de fer la carretera. «La presència de carraries sarraïnes a la documentació és una clara prova de l'existència d'una xarxa de camins en època musulmana. A Mallorca, els saïtes, descendents d'esclaus, són els primers constructors de camins dels quals tenim notícia escrita, encara que no ens han arribat els detalls d'aquestes obres». (Llibre de la pedra en sec, 2001).

Aquests camins de muntanya «han estat emprats per carboners, llenyaters, calciners, roters, pescadors, pagesos, pastors... D'altres foren creats amb una destinació específica» com aquest que trepitjam, el qual menava a un petit hort situat al jaç del torrent de Pareis, a l'esquerra, a una zona un poc elevada.

Encara que anam per camí no ho sembla, l'espessa vegetació va engolint aquestes ancestrals vies de comunicació. Just davant nostre, al cingle de l'enfront, se situa la cova de sa Campana. Aquesta cova, amb els seus -350 m és la més profunda de Mallorca i una de les més belles.

El camí de s'Hort passa molt a prop de l'avenc de sa Figuera. Una figuera, arrambada a un graó rocós, el delata. Cap allà anam. (Foto: Txema).

Avenc de sa Figuera
Ens plantam a la boca de l'avenc (WP-03) (165 m). Des del coll de s'Obaga hem posat uns 25 minuts. Aquest és un bon lloc per recuperar forces.

(Foto: Txema).

Ja que no és massa fondo, alguns companys s'entretenen en explorar-lo.

Topografia de l'avenc, realitzada per José A. Encinas i María L. Redondo

Després de berenar, prosseguim el nostre camí, el qual fa giragonses per salvar el vertiginós rost del coster esquerre del barranc. A la vista, a baix del cingle des Bolitx, tenim la cova de sa Pols «Gran balma situada al coster dret, ran del Pas de s'Argamassa. L'abundosa presència de pols és explicada linealment pel determinant». (Torrent de Pareis, 1995).   

El camí s'acosta al penya-segat, tant que sembla impossible poder baixar per aquest coster tan vertical. Estam situats just damunt el torrent de Pareis. El Turmàs domina la contrada.

Vista del torrent a munt, a contrallum. Al cap d'amunt de les parets que el conformen, apareixen els forats Grossos.
     Estam al lloc més espectacular de l'illa, la catedral de la natura o pel monumental paradís; el congost més espectacular de l’illa i el més grandiós fenomen geològic de les Balears: el Torrent de Pareis. I com diu Costa i Llobera:

...sembla que els genis del terror s'uniren
i fins al mar s'obriren a aquest passatge per carrer triomfal. 

Pas de ses Voltetes














El marge que suporta aquest meravellós traçat s'ha fet malbé, cal donar una passa un poc exposada, per evitar l'esbaldreg. Necessita una urgent intervenció per no deixar caure aquesta obra mestra de l'enginyeria popular. Marcam per aquest indret el Pas de ses Voltetes🔗 (WP-04) (58 m).  

Que interessant seria topar el constructor i poder saber de la seva boca com se li'n va ocorre traçar per aquest esquerp coster aquest camí. (Foto: Txema).

Des d'una llaçada més avall es pot admirar el marge paredat en sec que aguanta el camí. A l'obra Torrent de Pareis, apareix com a Camí de s'Hortet o Camí de ses Voltes, diu: «És una bifurcació del camí de sa Calobra a Lluc que comunica les cases des Bosc amb el Torrent de Pareis on, davant l'escassesa d'aigua d'aquesta possessió, s'hi va fer una petita zona d'hort. El tram final del camí, en el descens cal al llit del torrent, descriu una sèrie de revolts que reben el nom de ses Voltes o ses Voltetes, fet que explica la segona de les variants.
     Històricament forma part de la ruta de contraban que, des de la desembocadura del torrent, passava per la cova de sa Campana i els Clots d'Infern, dirigint-se a Turixant».

Figura al Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana, diu: «En el darrer tram hi ha uns quants indrets on el camí és espectacular, a causa del paisatge que l'envolta».

Cova de ses Voltetes
En els darrers metres, abans de tocar el jaç del torrent, giram la vista enrere i descobrim la cova de ses Voltetes. «Conten —segons els autors de Torrent de Pareis— que antigament, de nit, s'hi arreceraven els bous de la possessió des Bosc».

L'espectacular cova de ses Voltetes copsada per Txema.

A l'altra part del torrent se situa la dura i exposada pujada pel pas de s'Argamassa, temps enrere habilitat amb escalons ajuntats amb argamassa i avui equipat amb cordes i cables de seguretat. Miquel Salamanca aporta: «Alguns d'aquests passos [de contraban] arribaven a ser tan freqüentats que fins i tot s'habilitaven per facilitar-ne el trànsit. Aquest darrer extrem fins i tot apareix fixat a la toponímia, com és el cas del Pas de s'Argamassa, per on fa uns anys existien una sèrie de graons artificials fets amb argamassa que permetien assegurar el pas en un lloc amb una notable exposició».

Torrent de Pareis
A les 10.04 h assolim el jaç del torrent (WP-05) (15 m). Des d'aquí encara es veu part del marge del pas de ses Voltetes. El nostre pròxim objectiu és pujar pel Carrer Nou i el pas de s'Aranya. Al núm. 382 del mes de març de 1927, del Butlletí Excursionista de Catalunya🔗 trobam la crònica de l'excursió que feren l'any 1927 un grup de membres del Centre Excursionista de Catalunya, al torrent de Pareis, titulada La Mallorca Feréstega. Excursió al torrent de Pareys.

De camí a s'Olla, a l'esquerra, se situa s'Hort, amb una paret seca que el protegia. «Petit hort de la possessió des Bosc que antigament es regava amb aigua d'una sínia. Encara avui es poden veure les restes d'aquesta sínia i de la mina d'on s'alimentava, parcialment enrunades a causa de la caiguda d'un penyal. La cita del "Die Balearen" de la Bassa de l'Hort ens fa pensar que a finals del segle XIX hi podia haver un safareig que es nodria d'aquesta sínia, tot i l'existència, encara avui, d'un fontinyol». (Torrent de Pareis, 1995). 

Font de s'Hort



Als peus d'una balma hi ha una petita pica que recull un filet d'aigua de la font de s'Hort. (Fotos: Txema). ⇧⇨


El fet d'enllestir un hort dins el torrent i tan enfora de les cases de la possessió, fa pensar amb les dificultats que tenien per explotar la terra, a causa del terreny aspre i abrupte de la zona de sa Calobra.







S'Olla
Passam l'estret de s'Hort i arribam a s'Olla del torrent «Espectacular eixampla del llit del torrent que apareix en el darrer tram, i closa poc abans de la desembocadura. La forma arrodonida d'aquest indret tancat per elevades parets explica clarament la metàfora. Aquesta mateixa morfologia és la causa d'unes bones condicions acústiques, fet que detectà el pintor Josep Coll Bardolet per a la celebració dels ja tradicionals concerts estiuencs». (Op. cit.).

Pas de ses Piquetes
Ja que anam bé de temps i passam a prop, ens acostam al Pas de ses Piquetes🔗, el qual queda a la dreta, a una raconada, no massa enfora del pas des Racó, al cingle del Gorg de s'Olla (WP-06) (24 m).

Alguns companys pugen i baixen el pas, simplement per fer-lo, no forma part de la nostra ruta. No fa massa temps que un pescador va equipar aquesta paret amb piquetes, per anar a una pesquera devora el morro de sa Vaca. Dic que no fa massa temps perquè crec que encara és viu, ell.

El pas és espectacular i gens fàcil, sobretot la baixada. M'imagín com ha de ser d'arriscat baixar per aquí amb la pescada i la canya. (Foto: Txema). 

Deixam enrere el pas de ses Piquetes i anam cap a la desembocadura del torrent. A la paret de l'esquerra tenim la nostra ruta, hem de pujar pel gran xap obert al cingle, es Carrer Nou o pas de sa Calobra al Torrent. A la paret de la dreta, just damunt la platja, hi ha el pas des Morro o de sa Platja.

A les 12.04 h iniciam la pujada pel Carrer Nou (WP-07) (47 m), situat a les proximitats de la font Salada. Aquest pas s'emprava per passar del port de sa Calobra al torrent de Pareis, avui completament abandonat. (Foto: Txema).

El primer tram és una estreta clivella amb bastant de rost, on s'ha d'esquivar la vegetació, mates i càrritx, que en ella creix.

Un marge de sosteniment, que es pot veure des de s'Olla, aguanta els escalons. (Foto: Txema). 

Es Carrer Nou / Pas de sa Calobra al Torrent de Pareis
«Única via d'accés al Torrent de Pareis des del Port de sa Calobra abans de la construcció dels túnels que actualment i des de l'any 1950 en permeten l'entrada.
     Es Carrer Nou és una encletxa on, segons un dels nostres informants, hi foren construïts l'any 1924 més de 300 escalons, molts d'ells avui ja desapareguts. Apareix identificat al Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana com a "Pas de sa Calobra al Torrent de Pareis" i classificat com a camí de ferradura i tirany en mal estat.
     L'origen solleric dels pobladors de sa Calobra explicaria la ironia que desprèn el topònim, ja que traslladaria el nom d'un carrer rellevant d'aquella població, i documentat ja al segle XIV, a un paratge esquerp i desolat com el que aquí designa. Curiosament no es tracta d'un cas aïllat, perquè el mateix nom és utilitzat per a designar una altra encletxa a la finca sollerica de s'Illeta». (Torrent de Pareis, 1995).

Abans de fer aquesta obra d'escalonar, l'any 1924, com diuen els autors de l'obra Torrent de Pareis, devia ser més dificultós passar per aquest únic accés. Una altra opció era anar per la mar i desembarcar a la platja.




Després de quasi 100 metres de desnivell assolim la part més elevada del pas, on descobrim la rada del port de sa Calobra, emmarcada entre esquerps penyals.

En aquest collet hem de deixar es Carrer Nou, el qual continua, ara davallant, fins al vial asfaltat que mena als túnels.

Pas de s'Aranya
A la paret de l'esquerra ja veim el cable que equipa el pas que anam a fer, el Pas de s'Aranya🔗 (WP-08) (116 m). Al collet ens posam l'arnès de seguretat i ens amarram al cable, ja que està instal·lat convé fer-lo servir. La instal·lació del cable crec que és obra d'en Jopela, cosa que cal agrair, sense ell seria una temeritat passar per aquí.   












A l'obra Torrent de Pareis podem llegir: «Comunica es Carrer Nou amb les proximitats de la Torre de sa Calobra i, igual que el Pas des Racó, es tracta d'una via poc emprada. La raríssima al·lusió a aquest insecte, quasi inèdita en la toponímia balear, només la podem explicar per la seriosa dificultat de transitar-hi».







El pas aprofita una escletxa a la roca on trobarem bones preses per envestir la primera part del pas, després s'han de superar unes roques encletxades, on crec que és el punt més crític. (Foto: Txema).

Superades aquestes roques ve una cornisa que ens mena cap a la dreta, on trobam la sortida del pas, a l'ullastre que veim a l'extrem de la dreta. (Foto: Txema).

La travessia cap a la sortida del pas, copsada per Txema. Aquesta exposada via, segurament era una ràpida drecera per anar a la torre, o per fugir d'ella. No vaig veure antics ancoratges que em certificassin que fou emprat antigament.

Des del final del pas, copsam una imatge del collet del Carrer Nou. En el penyal de l'altra banda veim unes pedres compostes, cosa que ens fa pensar que eren per facilitar la pujada per anar a atalaiar allà dalt.

Una vegada superat el pas, tenim per davant una dura i incòmoda pujada cap a la torre des Bosc. El territori és molt abrupte i escarpat. El tirany fitat cerca la millor passa entre els inaccessibles penyals.

A la vista retrospectiva destaca es Turmàs. És aconsellable no perdre les fites, ens podríem ficar en un laberint de roca calcària, intransitable.

A la fi apareix la torre dins el nostre camp visual. Encara que el territori que tenim per davant per arribar-hi és descoratjador, és el comellar de sa Torre. La calor del mes de juliol i en aquestes hores, passat ja el gran dia, ha fet estralls a les nostres forces.

Torre des Bosc o de sa Calobra
Hi arribam a les 13.17 h (WP-09) (183 m). Per designar aquesta talaia s'han utilitzat molts de noms: Torre del Port de la Calobra, Torre de la Calobra, Torre de la Penya Rocha, Torre des Bosc, Torre Rotge del Torrent de Parells o Torre del Pañal Roig de la Calobra. 
     L'Arxiduc la descriu d'aquesta manera: «La torre, rodona i lleugerament atalussada a la part baixa, construïda l'any 1596, de 7 canes de diàmetre i amb parapet, té en el mur elevat cap endins una petita porta quadrada i finestres part damunt amb barbacana. Encara es poden veure una porta parcialment ferrada i, a l'esquerra, un parell de soquets podrits per pujar-hi».

Devora, hi havia dues casetes o porxos per aixoplugar-s'hi els torrers. A una cinquantena de metres de la torre se situa el tercer porxo, més gran que els altres. La coberta era un entramat de branques i càrritx. El 1618 els torrers eren Joan Colom i Antoni Borràs. En 1710 els guardes eren Jaume Vicens i Antoni Ros. El 1823, Joan Vicens. D'aquest darrer, trobam dues referències al llibre Les torres d'Escorca: «Malgrat sigui per dissortat, destacà el torrer Joan Vicens, que el 1823 era conduït pres a la capital per un delicte que ens és desconegut, però que fàcilment podríem relacionar amb activitats de contraban. Alguns anys més tard, l'any 1841, un cop de mar se'n va endur Joan Vicens, torrer de la Torre des Bosc, quan pescava amb canya al Racó de sa taleca en companyia d'un al·lot d'onze anys».

Durant els segles XVI i XVII eren freqüents els desembarcaments a les costes mallorquines —especialment a la costa de Tramuntana— d'avalots de pirates nord-africans, provinents de Tunísia, Oran o Bugia, amb la intenció de saquejar possessions i pobles, i segrestar els seus habitants en ràpids i mortífers atacs per sorpresa. Per aquest motiu es bastiren a les nostres costes una sèrie de torres de vigilància, connectades visualment entre elles mitjançant foc de nit, i fum de dia, en cas de perill.
     Aquesta, emperò, era una torre de defensa i no de senyals, puix només es podia comunicar amb la torre de sa Mola de Tuent, en canvi resta incomunicada amb la de Lluc.

Mossèn Joan Baptista Binimelis, matemàtic, metge, astrònom, historiador i manacorí, redactà les Ordenanses de les torres de fochs. Les ordenances, vigents fins data avançada del s. XIX estaven inspirades en el text de Binimelis. Diu a la seva Nueva historia de Mallorca (1593): «[...] Siguese después el Promontorio que dicen de la Vaca, no muy alto, y llámase así porque tiene semejanza a una cabeza de buey, bajo el cual està el puerto tan importante de la Calobra, que es muy profundo, y un poco sujeto a la transversia del Mestral. Es el mejor puerto de toda la costa de Lluch; cabrán en él hasta 40 bajeles dentro del cual viene a dar una fuente de agua, buena en extremo que baja por un barranco o torrente llamado de Parells, que tiene su origen y principio en el lugar de Turixant».

Anam a guaitar al tall del penya-segat per tenir a l'abast el panorama que tenien els torrers del port de sa Calobra. Naturalment l'haurem d'imaginar-nos sense les modernes construccions. (Foto: J. Reynés).

Realment és impressionant, 200 metres en picat separen la mar del punt més alt de sa Penya o Roca Roja. Jeroni de Berard també descriu el port al seu Viaje a las Villas de Mallorca 1789 «[...] el puerto que sigue de la Calobra, que tiene mucho fondo. Caben cuarenta barcos y tiene dos torres en su interior y una copiosa fuente de exquisitas aguas, que nace en Turixant y baja por el torrente de Pareis, cuyo torrente es muy delicioso por su amenidad y frondosa arboleda, que lo acreditan por una de las maravillas de la naturaleza. Dista de Lluch 4.000 pasos geométricos [...]».

Denominada erròniament Torre de la Vaca per Rullan i Mir a la Història de Sóller, i torre des Cingle de n'Amet. Mascaró Pasarius es refia més de la dades aportades pel pare Rafel Juan, quan diu que: «Fou construïda pel propietari de sa Calobra, Joanot Colom de malnom Calobra. El 19 d'octubre de 1605 el Gran e General Consell acceptà l'oferiment del citat Joanot Colom, d'aixecar-la a càrrec seu en lo cap de la muntanya del Bosc... de la Calobra, que està damunt dit port i en front de La Vaca».

L'Arxiduc diu que fou aixecada el 1596. Els historiadors Weyler i Rullan coincideixen, diuen que es va projectar l'any 1595 i que es va construir al cap d'un any. Va costar 900 lliures, de les quals pagaren 500 els pobles d'Escorca i Sóller. El 1607 es va nomenar un alcaid, al qual s'abonava 55 lliures a l'any; mentre que els guardes cobraven 50 lliures.

Jaume Vicens, guarda d'aquesta torre, a una carta dirigida a la Universitat de la Ciutat de Mallorca, exposa: «Magnífics Senyors [...] aquí va Jaume Vicens, torrer de la torre del port de la Calobra, dita la torre del Bosc, per efecte de tenir falta a dita torre de pólvora i bales i rests per les escales i per pujar aigua i llenya. I perque V. Ms. sapien la pólvora i bales que se han gastat a dita torre des que no sia proveït, són los tirs següents: Primo, 6 juliol, se tirà a una fragata dos tirs de canó i cinc de spingart. Més als 6 juny 1707 se tirà a una fragata 3 tirs de canó i dos de spingart. Més als 29 de juny 1710 se tirà a una fragata dos tirs de spingart. I per esser així la veritat donam la present d'abaix firmada als 16 juliol 1710. Lluc Colom, Pere Arbona, habitadors a dit lloc». (Corpus de Toponímia de Mallorca, 1962).

La facilitat de desembarcament —ens explica Ensenyat—, i la impunitat absoluta de què disposaven els pirates foren la causa que molts d'homes, dones i famílies completes fossin robades i reduïdes a la captivitat.
     L'any 1531, quedaren captius d'en Barba-rossa n'Antoni Colom Calobra, juntament amb la seva dona, el seu gendre i altres familiars, els quals foren portats a terra de moros i més tard rescatats gràcies a l'ajuda monetària del Consell de Sóller.
     Les pèrdues materials i la inseguretat física de les persones feren pensar a donar-los seriosos escarments; amb tal fi procuraren armar emboscades amb la capacitat suficient per copar i capturar els pirates desembarcats. Per a l'emboscada procuraven reunir el màxim d'homes, que es distribuïen i ocupaven els llocs estratègics convenientment camuflats. Destacaven uns quants homes en un paratge descobert fàcilment visible, on aquests fingien estar ocupats en la feina del camp. Desembarcaven els moros creient-los presa fàcil; emperò quan ja es creien a punt d'aconseguir l'objectiu, de tots els voltants sortien dels amagatalls els homes armats que, entre grans crits i amenaces, agafaven per sorpresa els desprevinguts corsaris, que quedaven captius al servei de qualque amo o eren venuts en pública subhasta.

És hora de partir, deixam enrere la torre i ens adreçam cap al camí Vell de sa Calobra per arribar a la carretera i concloure l'excursió. De camí, veim l'aljub que empraven els torrers per recollir i emmagatzemar aigua, així i tot no devia bastar, puix com hem dit abans, el guarda Jaume Vicenç diu que l'havien de pujar. L'aljub fou construït de pedra i argamassa, i ja va necessitar un adob l'any 1787.  

L'aljub està situat al final d'una encletxa, entre les roques, fet que afavoria que quan plovia l'aigua d'escorrentia era dirigida a un forat situat a l'esquena del dipòsit.

Ja que sabem que l'Arxiduc va fer un dibuix des d'aquest indret, intentam copsar una imatge similar, sense aconseguir la perspectiva precisa. També podria ser que Lluís Salvador idealitzàs un poc la composició.

Gravat de l'arxiduc Lluís Salvador, publicat a Die Balearen (1884)

Deixam a la dreta la baixada al port de sa Calobra, el camí Vell de sa Calobra «que unia el nucli amb Escorca. La carretera l'ha engolit en gran part, però se'n conserva un tram entre les cases des Bosc i Cals Reis». (germans Sastre, 2003).

Intentam seguir les monjoies per sortir d'aquest infern, ja que el sol pega de valent, però ni rastre del vell camí, es veu que no hem endevinat el seu traçat. Ordinas i Reynés anoten: «L'accés a la torre es fa a partir d'una branca del camí vell que davalla de Lluc a sa Calobra. En el quilòmetre 9'650 trobam una baixada cap al pla de s'Obaga on el camí discorre entre abundants estepes que dificulten el reconeixement del traçat».

Aconseguim sortir d'aquest laberint, de poc més de 600 metres, que deu ser la distància de la torre a la carretera, si fa no fa. Sis-cents metres que semblen dos quilòmetres.

A les 14.38 h assolim l'asfalt de la carretera de sa Calobra (WP-10) (219 m). Tenim els cotxes a dos-cents metres, un darrer esforç i acabam aquest fantàstic recorregut, per uns paratges de somni; la xafogor i l'esforç que hem hagut de fer ha deslluït un poc la ruta, per tant, és recomanable fer-la a una altra època de l'any, millor a la primavera o a la tardor, abans de les pluges.
     Arribam als cotxes a les 14.42 h (WP-11) (239 m).      

 ___________________________________________________________________________________________________________________________________



Veure el track al Wikiloc🔗

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques



FITXA TÈCNICA
Escorca
Distància aproximada: 6,62 km
Pujada acumulada: 269 m
Alçada màxima-mínima: 273-6 m
Temps aproximat sense aturades: 3:12 h
Temps total: 6:15 h
Ruta circular:
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: El terreny és molt du. En el pas de s'Aranya convé assegurar-se
Integrants: Tania Quesada, Joana, Ana Belén Hinojosa, Txema Aparicio, Toni Colom, Jaume Reynés, Biel Miró, Joan Llaneras, Sebastià Perelló i Joan Riera

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc


Wp
Localització dels punts d’interès
Horari
Alçada
01
INICI - FINAL
8h 27m
239 m
02
COLL DE S’OBAGA
8h 52m
271 m
03
AVENC DE SA FIGUERA
9h 15m
165 m
04
PAS DE SES VOLTETES
9h 43m
58 m
05
TORRENT DE PAREIS
10h 04m
15 m
06
PAS DE SES PIQUETES
10h 41m
24 m
07
PAS DES CARRER NOU
12h 04m
47 m
08
PAS DE S’ARANYA
12h 27m
116 m
09
TORRE DES BOSC
13h 17m
183 m
10
CARRETERA
14h 38m
219 m
11
FINAL
14h 42m
239 m

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 23-07-2019

HEM CONSULTAT  
  • Torres y atalayas de Mallorca. 1996 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Les torres d'Escorca. 1998 Gabriel Ordinas i Antoni Reynés. 
  • Torrent de Pareis. 1995 Antoni Ordinas, Gabriel Ordinas i Antoni Reynés.
  • Corpus de toponimia de Mallorca. Vol VII 1986 J. Mascaró Pasarius. 
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. DD.AA.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  •  Nueva historia de la Isla de Mallorca. (1593) 1927 Joan Binimelis.