21 d’abr. 2019

204 - Pas Tudó i pas de n'Argentó 18-4-2019

Aquest és un itinerari exigent pel fet de que el territori està envaït per una vegetació exuberant i sobretot espinosa. La ruta s'inicia a la plataforma del funicular i s'adreça cap al camí des Cingles. Baixa a la coma des Bini pel pas Tudó i surt d'aquesta coma pel pas de n'Argentó. Pel mateix camí des Cingles o des Bini torna al punt de partida, passant per la font Subauma, un racó idíl·lic on ens aturarem a dinar.   

L'autor d'aquest blog no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Respectem la naturalesa i la propietat privada. No facem renou, no duguem cans, no facem foc i no deixem rastre del nostre pas.

Plataforma del Funicular
El punt de partida és la plataforma del Funicular, just al costat de la carretera Ma-2141, km 2,200, on podrem deixar els cotxes (WP-01🔗) (697 m). Saludam qui serà el nostre guia d'avui, en Manel Osuna, un expert muntanyenc i el seu amic Josep Antoni.

La plataforma del Funicular a una fotografia de les Rutes Amagades de Mallorca, núm. 54
El projecte del funicular és de l'any 1930, signat per l'enginyer Antoni Parietti, en previsió del turisme que se'ns tirava al damunt. Es conserven encara els plans: el recorregut era de 2.140 mts, que duraria 8 minuts i acabaria a la vora d'un restaurant que es construiria al cim de la muntanya. El material de cables, cabines, etc., posat al moll de Ciutat costaria 1.038.000 pts. La guerra civil de 1936 i més tard la instal·lació de la base militar paralitzà la gran obra, no sabem encara diu el pare Roig si en bé o en mal. (Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris, 1993).

Recorregut idealitzat del funicular
El somni de l'enginyer Antoni Parietti (Palma, 1899-1979) fou fer accessible el puig Major per mitjà d'un Funicular Aereo del Puig Mayor, que unís Cals Reis i un punt prop del cim a 1.400 m. L'objectiu era construir un observatori astronòmic, instal·lacions per a esports de neu i un restaurant. La distància entre les estacions seria de 2.016 m, el desnivell total de 715 m. La cabina tendria una capacitat de 25 passatgers, més el conductor. La duració del viatge seria de 8 minuts.









➡ Acció de l'empresa Funicular Aéreo del Puig Major, S.A., exposada al museu de Sóller. L'empresa fou constituïda a Palma el 15 de novembre de 1935. Amb un capital social de 2.005.000 pessetes. Es lliuraren 4.010 accions per un valor cada una de 500 pessetes.


A les 8:58 h començam a caminar. Anam pujant en fila índia per un tirany, mentre deixam enrere sa Plataforma, dominada per la moleta de Cals Reis (781 m).
     El pare Roig diu que aquest és un caminoi modern, i que l'antic que duia als Binis està empedrat a trams i situat a uns 200 metres abans del peu del funicular, tot i que s'ajunten al coll del Porxo Esbucat.

Davant tenim la imponent i escalonada serra de na Rius. El viarany que duim volta cap al coll de la dreta.

Coll des Porxo Esbucat
Assolim el coll des porxo Esbucat (WP-02) (811 m), i passam pel costat de les restes del porxo que dóna nom a la collada. 

Deixam a l'esquerra del camí la fonteta del Porxo Esbucat. Unes passes més endavant, travessam el portell de Bini Gran, alqueria que ja apareix documentada al Llibre de Repartiment de 1231

A la dreta, més enllà de la carretera de sa Calobra, destaquen ses Mamelles, nom popular que rep la penya des Castellot (752 m) i el puget que té devora, quasi idèntic (749 m).  

Caminam per un d'aquells ancestrals empedrats de muntanya que per desgràcia es va desfent, igualment que tots els elements etnològics que veim per la contrada: porxos, marges, parets, barraques... Tot es va degradant a marxes forçades. Estam perdent un patrimoni valuós. Es va esborrant per sempre una part de la nostra història.   

El camí des Bini o des Cingles, nom que fa referència als pronunciats penya-segats del morro d'en Pelut i del puig Major, ja que transita a prop d'ells, és l'antic camí reial que va a Pollença i a l'església de Lluc pels habitants de Fornalutx (1588), «o de manera més habitual camí que va a Nostra Senyora de Lluc o camí reial des Marroig. És el que més tardanament coneixerem com a camí des Creuer i camí des Cingles, segons el tram de què es tracti, encara que pels lluquers fou sempre el camí de Fornalutx». (REYNÉS,). Després de passar per Bini i Cal Reis enllaçava amb el del barranc de Biniaraix, per terres de Turixant.

A un replà, a la dreta, trobam runes de cases, restes de corrals, margades, i fins i tot eres de batre gra. Segons diu Bartomeu Roig hi ha que ho considera restes d'una antiga possessió que es deia 'es Colls'. Altres, restes de les cases de l'antic rafal dels Colls d'en Colom, com es coneixia en el segle XIV, era una segregació de l'alqueria de Bini, on els roters explotaven aquelles ingrates terres.

El guia ens mostra per on baixarem a la coma de Bini —on s'hi entreveuen alguns pins—, serà per la depressió que tenim a la dreta, a través del pas Tudó. És el tàlveg del torrent del Gorg des Diners o torrent de sa coma Fosca. Al fons, destaca la muntanya de Montcaire (839 m), es Colls de Bini (738 m).

Alzina Fumadora
Arribam al grup d'alzines anomenades (diuen que la més gran), s'alzina Fumadora. A l'ombra d'aquestes atapides alzines hi feien la fumada o descansaven els treballadors de la contrada o els traginers. 

     Davant de nosaltres s'alça la muntanya més gran de l'illa, el puig Major de Son Torrella (1436 m). La coma des Ribells o coma Fosca, solca el massís i separa el morro d'en Pelut (dreta) (1319 m), de la serra de na Rius o de s'Almangra (esquerra), d'uns 1300 m d'altària en el punt més alt.
      «[...] aquel gran monte, que los navegantes llaman la Calobra y nosotros el Puig den Torrella; llamábase primero Benimorach [...]». (Binimelis, 1593). 


Després de berenar al redós de s'alzina Fumadora, puix avui el vent és bastant fort, deixam el camí de Bini per anar a cercar el pas Tudó (WP-03) (734 m). 

L'aproximació al pas es fa per un territori mal pla i brut de vegetació, tot cercant la millor passa. 

Hem travessat el jaç del torrent de sa Coma Fosca, el qual es precipita amb el seu primer salt a la coma de Bini i a la sortida d'aquesta coma agafa el nom de torrent del Gorg des Diners i va a precipitar-se a cala Tuent, després d'ajuntar-se amb el torrent de s'Al·lot Mort. Ara caminam per un coster rocós que sembla no tenir continuïtat.

Giram la vista per veure el territori abrupte que hem travessat. Avançam per una cornisa amb una paret rocosa a la dreta i un bon estimball a l'esquerra.       

Pas Tudó o des Tudons
Així arribam a les 10:28 h al Pas Tudó🔗, pas des Tudons o pas des Turó (WP-04) (651 m), on hi ha un vell tancament de fil ferro i estaques. Per la seva situació, entenem que era una drecera per baixar o pujar de la coma de Bini, i així estalviar-se el llarg camí del pas de s'Argentó
     Del camí des Cingles a aquí hem posat 35 minuts.

     El propietari de Bini Gran coneix aquest pas com a pas Tudó*, amb aquest mateix nom apareix citat a Fauna i toponímia al terme d'Escorca (Mallorca)🔗. Jesús García Pastor a Mallorca altiva el cataloga com a pas des Tudons. Incomprensiblement no apareix al 'Nomenclàtor Toponímic'.  

*Ho sabem gràcies a l'amic Lluís Sanchis. 

En Manel Osuna qui ha tengut l'amabilitat de mostrar-nos aquest pas i el que subscriu, posant al pas Tudó

Des del pas s'obté una bona perspectiva de la coma de Bini i del primer gran salt del torrent, el qual és el barranc més llarg de l'illa (uns 4.200 m) i el que assoleix un major desnivell (uns 715 m). 

La vista que tenim del puig Major, des del pas. Destaca el gran xap que forma la coma des Ribell o coma Fosca, la qual també és coneguda per comellar de l'Infern, sobretot la part més elevada. Una infernal davallada des del coll des Vent.

Resseguim la ruta baixant per una pendent escalonada folrada de carritxeres i a tocar de la paret.

La vista enrere dóna una idea de la situació del pas i la baixada que hem fet. Destaca la mole del puig Major, amb el morro d'en Pelut en primer pla.  

La baixada pot resultar delicada per les carritxeres, ja que rellisquen molt quan estan sobre les roques.

Situats en aquest punt hem de decidir per on sortim de la coma. Una opció —crec que la més còmoda és sortir per un coll que hi ha a la dreta, cap als Clots Carbons. L'altra, travessar la coma i pujar pel pas de n'Argentó, que vist des d'aquí sembla impossible de pujar. Travessar la coma implica passar per una zona d'argelagues, bruc i altres plantes espinoses. Triam la darrera opció ja que la majoria no ha fet aquest pas.

Cercant la millor passa i esquivant així com podem les plantes espinoses, connectam amb un seguit de fites que baixen dels Clots Carbons.

Arribam al jaç del torrent i el creuam (WP-05) (534 m). 

Davant tenim una murada de roquissars inaccessibles, superable solament pel pas. Per sortir de la clotada que fa la coma de Bini i tornar a l'altiplà on hi ha el camí que hem deixat, hem de superar uns 200 metres de desnivell, primer per un coster empinat i molt brut, i després de superar el pas, serpejar per entre un laberint de roques.

Començam a superar l'alçada dels pins i apareix la depressió del torrent del Gorg des Diners, per la zona on hi ha el pas de s'Estaca, aquest pas és una altra de les sortides de la coma de Bini. Al fons, despunta la torre de la mola de Tuent.

Les petites aturades no van gens malament per a recuperar l'alè i tornar partir amb energia. La pujada es fa dura per les zones de rosseguera.

Si veim aquest penyal foradat és que estam molt aprop del pas. García Pastor l'anomena 'cavall d'escacs' «nom amb que el batejàrem quan el vérem per primera vegada; i que, vist des d'avall, des de la Coma de Bini, sembla com un ca, o cosa similar, rampant per l'abrupte roquissar». 


Pas de n'Argentó o de s'Argentó
A les 11:55 h assolim el pas de n'Argentó (WP-07) (625 m). Un marge de sosteniment permet davallar més còmodament a la coma de Bini, on se situava la rota que explotava aquesta gran depressió. La casa des Moro aixoplugava els roters, qui aixecaren marjades per conrea els terrenys més planers.

Quan al topònim, Jesús Garcia anota «[...] No sabem a quina circumstància deu el seu nom, puix que 'Argentó', al contrari del que a primera vista pot parèixer, no correspon en mallorquí a ningun vegetal o accident geogràfic o físic que hagués pogut donar nom al pas: sinó que es tracta (vegi's Diccionari Alcover-Moll) d'un llinatge corrent a qualcuns pobles de Barcelona i Tarragona. Així, pot ser que originàriament fos Pas de N'Argentó». (Rutes..., 54). 

Foto apareguda a les Rutes Amagades de Mallorca, núm. 54
Segons Àlvar Galmés de Fuentes, el topònim Argentó o Argentor pot tenir que veure amb l'arrel preromànica argan, terreny pedregós. (Toponímia: Mito e historia, 1996). Altres proposen que s'Argentor ve de la paraula plata. 

A la part alta del pas hi ha una petita paret i un portell que tancava el pas als animals. A partir d'ara trobarem restes d'un rudimentari camí, que compareixen i descompareixen. «És una tasca vana segons Reynés situar els orígens dels camins que avui coneixem. Cada camí se superposa, inutilitza o millora un traçat més antic. La presència de carraries sarraïnes a la documentació, és una clara prova de l'existència d'una xarxa de camins en època musulmana».    

El 'cavall d'escacs' vist des del pas sembla un cap de moneia entregirat. Just darrera, a l'esquerra, a l'altra part de la coma, apareixen les crestes de sa Mitjania. 

Des d'aquesta distància podem situar el pas Tudó i part del recorregut que hem fet, senyalitzat en vermell. En groc, el recorregut que haguéssim fet per anar als clots Carbons. La morfologia de la zona, formada amb turons rocosos el mateix pas està dalt un turó, fa pensar amb la possibilitat de que el seu nom sigui pas des Turó i no Tudons o Tudó, però aquest és un dilema que ara per ara no sabem resoldre.

A partir d'ara trobarem un autèntic laberint per on caldrà no perdre el bon tirany, ja que ens podríem ficar en un cul de sac. L'autor de les Rutes... diu: «L'indret és de tal forma caòtic i abrupte, que amb moltíssima dificultat es podria transitar per ell, si és perdés el tiranyet a penes perceptible. Aquest, malgrat tot, en cap moment no manca, i no resulta difícil de seguir, si es posa una mica d'atenció».

Actualment no és un camí gens còmode. La vegetació es va apoderant d'allò que un temps devia ser un sender ben marcat, on no requeria posar l'atenció que haurem de posar ara.

En algun punt, el viarany s'acosta al buit que cau vertiginós a la coma de Bini, el qual discorre per una cornisa part damunt aquesta coma, fins que gira a l'esquerra per anar a sortir al camí des Cingles. 

     




                      
  

         
Manel Osuna, emperò, no té problemes per moure's per aquest terreny esquerp i inhòspit tantes vegades trepitjat pel seu tarannà de trescador incansable i enamorat de la nostra serra de Tramuntana.






En fila índia seguim les passes del guia i empesos per un fortíssim vent que ens fa perdre l'equilibri en diverses ocasions.

Hom creu veure éssers mitològics, monstres, animals, diables, cares de persones... en cada una de les formes capritxoses de les roques i penyals, la mateixa percepció va tenir Jesús García quan copsà una imatge semblant a aquesta. 

Foto apareguda a les Rutes Amagades de Mallorca, núm. 54
«Al llarg d'aquest viarany, que travessa ara i suara petits replans, on s'ha agombolada una mica de terra, donant la sensació d'un moment de calma dins aquella caòtica orgia de roques, s'ofereixen a la vista, aquí i allà, les formes pètries de noves quimèriques figures, que, vistes amb els ulls de la fantasia, podrien parèixer com a monstres d'arcanes edats, que haguessin quedat allà petrificats, mirant impassibles i hieràtics el monòton arribar i fugir dels temps. I el nostre ocasionals intrusisme i fugaç presència». (Rutes..., núm. 54).

Aconseguim superar aquest laberint petri i sortim a tocar d'una reixeta que tanca un sementer, situat ja a l'altiplà de Bini Gran. Seguint aquest tancat sortirem devora un conjunt de roques que semblen acaramullades, dites es Matalassos.

Es Matalassos
A un costat del pla d'en Gumbau, on encara s'aprofiten les terres de conreu, hi ha les curioses roques conglomerades dites es Matalassos. Tota aquesta zona fou un llac paràlic (en contacte amb la mar) abans de l’aixecament alpí, fa uns 30 milions d’anys, com es va comprovar amb la trobada de fòssils en el coll dels Cards Colers, a quasi 900 metres d’altura.

A més des Matalassos, l'indret també es conegut per es Corredors.

Pla d'en Gumbau
Restes dels habitatges d’antigues rotes abandonades, al pla d’en Gumbau. Es pot contemplar diferents runes de cases, parets de corrals i fins i tot eres de batre gra. Hi ha qui ho considera restes d'una antiga possessió que es deia es Colls «documentada el 1739 com a los Colls de Hareus de Antoni Busquets». (M. Morro). Altres, són restes dels porxos dels roters que explotaven aquelles terres. (Foto: 2-04-2010).

Mirant cap enrere, cap a on se situen les cases de Bini, les quals des d'aquí no arribam a veure ja que estan més enclotades a una petita vall, però si que albiram la serralada que les arrecera, el puig de s'Alzinar (933 m), es Colls, Montcaire (839 m), ses Tosses... Lluís Salvador descriu la contrada: «A cada banda de la petita vall hi ha Bini de sa Marquesa [Bini Petit] i Bini d'en Palou [Bini Gran].

     «Les dues possessions [de Bini] deuen el seu nom —afirma Bartomeu Roig— als grans penyals del puig Major que tenen com a respatler i els senyoreja constantment. Bini, no és paraula aràbiga, com sembla en un principi, si no mossaràbiga i significa 'penya' no casa com és corrent en molts d'altres noms dins la nostra illa, dominada uns quants segles pels moros». També hi ha documentats Bini d'en Serra (1833), Bini d'en Povo (1833), Bini d'en Palou (1937). (M. Morro).

A les 12:45 h assolim el camí des Cingles, el mateix que caminàvem el dematí (WP-721 m) i ens dirigim a la font Subauma a dinar, tot cercant un lloc que ens arreceri del fort vent. 

Font Subauma
A les 12:50 h arribam a la font Subauma (WP-09) (714 m), també anomenada font de la Balma (o de sa Vauma, Arxiduc), és un bell racó on aturar-se a berenar o dinar, segons la ruta que facem, o simplement a descansar. «Una pica rectangular acusa la seva presència al vianant, el mateix que un poll ja vetust. Més amunt una altra pica més petita rep directament l'aigua de l'ull». (ROIG, 1993). Veure més informació sobre aquesta Font.  

Des de la font tenim una maca imatge de la serra de na Rius o de s'Almangra (1059 m), al contrafort d'aquesta serralada, on els penyals fan un tàlveg, se situa el Pas des Bous🔗. (Foto: Gabriel Ufarte).

Després de dinar reprenem la marxa, passam per s'Alzina Fumadora on tancam el cercle, sortim de les terres de la possessió Bini Gran, finca on l'amant de la muntanya hi troba tot un ventall d'experiències, des de una simple passejada pel camí, a un llarg i esgotador descens pel torrent del Gorg des Diners.

Fonteta des Porxo Esbucat o font de na Rius
Ja que passam a prop, cercam infructuosament la fonteta des Porxo Esbucat o font de na Rius. Normalment passa desapercebuda, mig tapada pel càrritx, però aquest dia (9-02-2014) l'aigua que corria pel camí la delatava. El petit broll no figura a l'obra del pare Roig Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. Per a saber més coses d'aquest fontinyol.

Passam el coll des Porxo Esbucat. A partir d'aquí tot serà capavallada. Ja albiram el punt on hem iniciat la ruta, hi arribam a les 14:22 h (WP-10).                   

___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Veure el track al Wikiloc🔗
   
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar.
L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.


És aconsellable seguir unes normes bàsiques



  FITXA TÈCNICA

Escorca
Distància aproximada: 6,92 km
Pujada acumulada: 447 m
Alçada màxima-mínima: 819-529 m
Temps aproximat sense aturades: 3:13 h
Temps total: 5:24:47 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: La ruta discorre la major part per un territori esquerp i brut de vegetació.
Guia: Manel Osuna
Integrants: Begoña, Dolors, Manel Osuna, Gabriel, Manuel Álvarez, Biel, Andreu, Pep Toni, Toni, Xavi i Joan Riera
CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc


Wp
Localització dels punts d’interès
Horari
Alçada
01
INICI-PLATAFORMA FUNICULAR
8h 58m
697 m
02
COLL DES PORXO ESBUCAT
9h 14m
814 m
03
DEIXAM EL CAMÍ DES BINIS
9h 53m
734 m
04
PAS TUDÓ - PAS DES TUDONS
10h 28m
651 m
05
TORRENT DEL GORG DES DINERS
11h 23m
534 m
06
TIRANY DEL PAS DE N’ARGENTÓ
11h 37m
587 m
07
PAS DE N’ARGENTÓ
11h 55m
625 m
08
CAMÍ DES BINIS
12h 45m
721 m
09
FONT SUBAUMA
12h 50m
714 m
10
FINAL-PLATAFORMA FUNICULAR
14h 22m
697 m

Perfil de la ruta i valors aproximats


Manacor, 21-4-2019

HEM CONSULTAT
  • Tramuntana de Norte a Sur. Los 54 miles de la Sierra en 142 Itinerarios. 2004 Juan Jaume Walker.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Fauna i toponímia del terme d'Escorca (Mallorca). Antoni Ordinas, Gabriel Ordinas i Antoni Reynés. 
  • Els camins de ferradura de la vall de Sóller. 2008 Antoni Reynés Trias. Dins: II Jornades d'Estudis Locals a Sóller.  
  • Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés i Vicenç Satre.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig. 
  • Toponímia: mito e historia. 1996 Àlvar Galmés de Fuentes.