23 de maig 2019

208 - Punta de Cala Roja (Sa Costera) 18-05-2019

Aquesta ruta no és la típica i bucòlica excursió a sa Costera o 'la costa de les meravelles', que ja de per si mateix val la pena pels seus alts valors paisatgístics. Aquesta és més difícil i un tant vertiginosa. Des de cala Tuent arribam a les cases de sa Costera i a la punta de cala Roja, on farem un antic pas que permet baixar a la costa. Per la riba, passarem per una pedrera i l'escar del senyor Joan, tornarem pujar a les cases i desférem les nostres passes fins a cala Tuent.

L'autor d'aquest blog no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Bona part de la ruta es fa per finques privades, per tant cal seguir unes normes de conducta: no ser un grup nombrós, no fer foc, no dur cans, no fer renou i respectar l'entorn i la propietat privada.

El punt d'inici és a cala Tuent, al vial del restaurant es Vergeret, un poc abans d'arribar-hi trobarem lloc per deixar els cotxes (WP-01🔗) (103 m).

     «Després de la Conquesta, Tuent —que surt referit en el Llibre del Repartiment [1232] com a Duayat Jablinquam— va correspondre a l'infant de Portugal. Més tard apareix documentada com Tunyent. En el s XIV era de la família Bisbal». (Mallorca vora mar, 2003). 

Començam a caminar a les 9.48 h, per unes escales que adrecen camí i ens eviten d'anar per l'asfalt de la urbanització situada a l'esquerra de la cala.

Es Vergeret
En uns minuts passam per devora es Vergeret, un antiga propietat rústica situada entre ca Fra Puig, s'Olivar, can Palou i can Lleig. Darrera d'una penya —diu Lluís Salvador—, un poc més cap a defora, es troba la casa des Vergeret, que ja hem esmentat, situada en un lloc amagat a causa de les incursions dels moros. És una de les poques cases antigues de tota l'illa ubicades a vorera de mar.

Continuam pel vell camí empedrat, l'antic vial de comunicació entre cala Tuent i Sóller.



















El camí cap a sa Costera està ben senyalitzat, no de bades forma part de la ruta de Pedra en Sec (GR-221) Variant E - Variant de sa Costera. Avançam per un atapit pinar, després un espai boscós i marjades abandonades de la mà de Déu. El vial de la urbanització ha tallat i, en alguns trams, destruït el camí vell.

Ca Frapuig o Capapuig
El camí surt just davant les cases de Frapuig o Capapuig. L'edifici, diuen els germans Sastre, «construït a dos aiguavessos, és molt sòlid i té dues plantes i un sostre. Sobre el portal forà, un matacà baix del voladís de la teulada en defensava l'accés. Un temps, les cases tenien tafona i molí de sang. El seu nom sembla relacionat amb la dominant silueta del Pa de Figa, un apel·latiu corrent referit a puigs que recorden cert pastís fet d'aquest fruit capolat i premsat. Els seus antics propietaris, els Mayols, eren distingits amb aquest malnom».
     Cosme Aguiló (2002) diu: «Topònim d'evident estructura mossàrab, que, estranyament, ha passat fins ara desapercebuda. Possiblement deu tractar-se d'un antic Capopuig < Caput Podium, 'cap del puig'».

Unes passes més endavant ens apareixen les formacions anomenades es Caixal i es pa de Figa. L'Arxiduc fa referència a una roca espadada que pareix un monjo i li diuen es Frare de Can Guillem (ca Frapuig?).

Tornam trobar trams del vell camí empedrat, passam una zona de pinar i apareix la paret i el portell del coll de na Polla.

Coll de na Polla
Al portell del coll de na Polla se'ns obre un panorama encisador i fotogènic. Perfectament es podria dir 'portal a les meravelles' ja que dóna pas a un impressionant paisatge ple de colors i harmonia, el qual et ve de sobte i restes embadalit davant la visió prou coneguda però que mai et deixa indiferent (WP-02) (193 m).

Txema mostra a Tania el nostre objectiu, la punta de Cala Roja, on trobarem un pas per baixar a la mar. A l'esquerra apareixen les parets de sa Moleta Petita i, més enllà, les de sa Moleta (628 m).

Iniciam el recorregut pel bell camí de sa Costera, a trams empedrat. Aquesta era l'única via de comunicació de sa Calobra i Tuent amb Sóller, es a dir molt freqüentada pels seus habitants ja que la majoria d'ells eren sollerics. El 1967 hi va haver un intent d'unir, mitjançant una nova carretera, sa Calobra i Sóller per la vall de Bàlitx i cala Tuent. El projecte era de l'enginyer Antoni Parietti, el qual dissenyà el traçat de la carretera de sa Calobra i la de Formentor, entre d'altres. (Foto: Txema).

Situam alguns indrets més destacats. El coll de Biniamar apareix a un mapa de 1594 com a pas des coll de Miramar. A d'alt del promontori de sa Seca, just devora es Castellot (544 m), s'alça la torre de sa Seca o Torre de na Seca🔗 (515 m). Les cases de sa Costera, a baix des Putxol (332 m), se situen a mitjan alçada, d'allà arrenca el camí que baixa a l'escar. 

Sa Costera, antigament s'anomenava cala Roja, Binimelis diu (1593): «Los confines y términos de la costa marítima de Escorca tienen principio en el promontorio de la Seca en donde fenecen los de Sóller, junto al cual se sigue la Cala Roja, muy grande e importante; pueden estar en ella hasta 40 bajeles, y tiene su desembarcador muy seguro; queda un poco abierta por la tranversía del Norte, y por esto antes de edificar la torre de la Seca, no se atrevían a permanecer allí mucho tiempo».

Es Serradell - Morro des Forat
Es racó des Serradell de Capapuig —anomenat així per la caseta del mateix nom, la més propera a sa Costera—, amb un penyal com un pa de sucre —diu l'Arxiduc— devora el promontori de sa Torre, que s'enlaira com un cap quadrat amb un coll parcialment dividit amb bancals. Segons els germans Sastre d'aquests bancals o marges encara es conserven els noms: sementer des Forn, sementer des Cap d'Enllà, clot de ses Figueres... Es Serradell era conegut com a descarregador habitual de contraban ja en ple segle XVII. Un desembarcament de tabac prou document en aquest indret fou el de 1777.













Passam un portell amb una curiosa polleguera de pedra*. Hem deixat a l'esquerra la pujada al pas des Marge, un camí de ferradura, impressionant pel seu traçat, comunicava Tuent amb la vall de Bini, a través dels passos des Marge i des Ruc. 

*Peça de pedra, de ferro o altra matèria dura, amb un ull o clot dins el qual entra i gira el piu o eix de rotació d'una porta, barrera, etc. (Camp de Tarr., Val., Bal.); cast. quicio. (DCVB).
                                                                

















El típic camí de muntanya, escalonat i empedrat compareix quan hi ha un poc de desnivell. En aquest tram destaquen les ratlletes, són les pedres llargueres que cada tram sobresurten del ferm i el creuen diagonalment. És un element molt important per la conservació del propi camí, ja que desvien l'aigua de pluja.
     També està proveït d'escopidors o parabandes, gran pedres situades al costat delimitant i senyalitzant el límit del camí per evitar sortides.  

Llegim a l'obra Marines de Tramuntana que una cova, dita des Fum, va servir d'habitatge a un carboner que feinejava per la contrada. (Foto: Toni Colom).

     A la dreta, a baix dels estreps, brolla la cabalosa (uns 30.000 metres cúbics al dia) font des Verger, avui en dia canalitzada. Hem de tornar esmentar l'excursionista per excel·lència l'Arxiduc Lluís Salvador: «En el centre està l'abundosa font des Verger de sa Costera, on es veu la ruïna d'una fàbrica d'objectes de ferro que es feia funcionar amb aigua; al darrere hi ha una vinya. Un poc més cap a l'oest s'arriba a una altra font. Aquí hi creix un abundant canyar i també hi ha marges amb emparrat damunt els ceps. A dalt hi ha un safareig buit, abandonat, on ara creix col, al costat hi ha un emparrat i més amunt una síquia per al molí [...] Una síquia duia l'aigua des del rierol fins a la fàbrica en ruïnes; les runes de la casa s'han convertit ara en bancal de conreu».


A dins el lloc des Verger
hi ha moltes males passes:
tot és càrritx i porrases
i qualque boc muntanyer.

(Popular).

Som pes Gravet, ja estam a l'endret de les cases de sa Costera —copsades amb el zoom—, encara que ens falta una bona estona per arribar-hi. Amb el nom de 'Costeria' apareix citada el 1332 com a rafal pertanyent a la propietat de Bini. L'Arxiduc admira els pendissos de sa Mola que tenim davant «Arribam al gravet de sa Costera, des d'on es pot veure en primer terme la mola amb pins esponerosos».

Sortim del camí principal per adreçar un poc (WP-03) (258 m) i passar per un mirador natural. Per aquí també enllaçarem amb el camí de les cases. El camí ampla segueix cap al coll de Biniamar. Més amunt trobaríem el camí d'accés a les cases de sa Costera.

De seguida ens topam amb una bassa per abeurar els animals. La construcció resta en bon estat i és harmoniosa. (Foto: Toni Colom).

El sender ens mena al mirador, des d'on tenim una bona vista de les cases de sa Costera i la zona que temps enrere es cultivava.

Situats ja damunt el camí de les cases, hem passat la paret que devia separar el bosc de la zona marjada i cultivada.

Un gran marge fa la doble funció; la de replanar i de suportar el camí. Sembla inversemblant que aquests bancals que s'enfilen cap a la torre de na Seca foses de vinya.

Admiram les altives parets que deixam enrere, d'uns impressionants desnivells; contraforts de la muntanya de Montcaire. A dalt, sa Paret Llarga, contraforts de la muntanya de Moncaire. S'aprecia el coll de Biniamar o de sa Costera (376 m), es Bosquet, sa Moleta (628 m), per la carena de la qual i pel coll, passa la línia divisòria dels termes d'Escorca i Fornalutx. A l'extrem de la dreta, apareixen els estreps des Castellot (544 m). 

Arribam a les cases de la possessió de sa Costera.

Cases de sa Costera
Són les 11.38 h (WP-04) (214 m) quan apareixen els diferents bucs de les cases de sa Costera, alguns mig enrunats. «Aquesta possessió del terme d'Escorca està situada entre el coll de Biniamar o de Miramar i sa Taleca. El 1332, es documenta una Costeria, que fa suposar si és aquesta possessió. El s XIII, pertanyia a la família Busquets-Xandre de Fornalutx, i passà després als Maiols, que la conservaren fins quasi la meitat del s XX [...]». (GEM). 

La modesta arquitectura denota la minsa economia dels propietaris «basada en una petita horta; l'olivar; unes marjades d'ametllers, figueres i altres fruiters; i la cria de bestiar, la caça i la pesca». (Mallorca vora mar, 2003). Sabem que es pescava puix hi ha un camí que baixa a la mar, allà, a la riba tenien un escar, l'escar del senyor Joan. Visitar aquest escar és un dels nostres objectius d'avui.

Fotografia de les cases de sa Costera, apareguda a les Rutes Amagades de Mallorca, núm. 70. La imatge mostra que encara hi ha vida a la casa, la porta està oberta i una dona amb un nin seuen al portal.

Les dues fotografies de l'interior de la casa pertanyen a la publicació número 70 de les Rutes Amagades de Mallorca, del gran muntanyenc Jesús Garcia Pastor. 

L'amo de sa Costera (Rutes Amagades de Mallorca, 69)
   
«Hi ha la solitària casa de sa Costera, des d'on es Gaudeix de la vista més bella sobre els sortints de la mola. Devora hi ha terrasses cultivades i unes tanques de figueres de moro que envolten la caseta. Allò és una autèntica ermita, lluny d'altres habitatges humans, però un racó amable i intim molt estimat, segons m'han contat, pel seu actual ocupant i propietari». (Les Balears, [1884] 2002).





A la paret de la façana principal hi ha una rajola on s'hi llegeix: 'Cuartel III Casa 19'. «Dins els seus límits es construí una central hidroelèctrica [sa Fàbrica des Llum] aprofitant el cabdal d'aigua de la font des Verger. Inaugurada el 1908, subministrava energia elèctrica a la vila de Sóller».

Al costat nord-oest de l'edifici principal hi ha una porxada on hi trobam algunes peces que ens podrien fer pensar que són d'una tafona, com el quintar i les cuixeres, però no ho són, era una premsa de raïm «[...] i fer vi i malvasia, perquè, segons ens digueren, a aquell sector hi havia molta vinya. Al present no n'hi queda ni rastre». (Rutes...). En aquest porxo també s'hi feia conserva casolana de tomàtiga.

     Com bé diuen els germans Sastre «Les cases estan deshabitades, però els amos hi realitzen tasques de conservació». Efectivament, s'hi han realitzat algunes obres, per exemple, aquest porxo apareix parcialment enrunat a una foto de la GEM.

Deixam les cases de sa Costera i ens dirigim cap a la punta de Cala Roja, sabem que allà hi ha un pas per baixar a la costa, el pas de sa Punta.

Encara que hi ha petits trams de camí i també marjades, el terreny és força dolent. Molt brut, abandonat com passa arreu per la muntanya. Davant nostre, a l'altra part de la cala, s'hi veu el morro des Forat i la raconada des Sarradell i més enllà, la mola de Tuent o de can Palou.

Passam una paret seca, la qual devia tancar la zona de marges (WP-05) (123 m). El càrritx complica la progressió perquè no saps on poses els peus.

Alguns companys ens han avançat i ja són al capcurucull del penyal que domina la punta Roja.

A dalt d'aquest penyal ens feim la foto de grup. Ho sent molt Tania, no vaig orientar bé la càmera i et vaig tallar el cap. (WP-06) (76 m).

Punta de Cala Roja
La tenassa que dóna nom a l'accident geogràfic punta de Cala Roja, copsada per Toni Colom des del cim del penyal. L'Arxiduc descriu la contrada «S'hi uneix una punta rocosa de sa Costera, que sobresurt, darrera de la qual s'ofereix una ansa, anomenada es Talec, on estar l'escar del senyor Joan amb una barraca». (Les Balears, [1884] 2002).

Tornam baixar del penyal i ens disposam a fer el pas. Per això hem de davallar per l'esquerra del penyal, per una rampa de càrritx que acaba en un tallat.

Pas de sa Punta o pas de sa Punta de Cala Roja
A les 12.47 h assolim el Pas de sa Punta🔗, també conegut per pas de la Punta de Cala Roja (WP-07) (47 m). És una paret rocosa que es pot desgrimpar fàcilment gràcies a unes preses escalonades pels peus. El color rogenc de les pedres donen nom a aquest indret de la costa, la cala Roja.

Toni Colom, situat a dalt del pas, pren aquesta imatge zenital on s'aprecien millor les dificultats que presenta aquesta davallada. Segurament era un pas de contrabandistes i de pescadors. 

A la part de baix hi ha un marge bastant desfet. En el seu temps devia fer bon servei per facilitar la pujada, sobretot per donar la primera passa.

Possiblement es feren forats de barrina per dinamitar la roca per tal de facilitar el pas. (Toni Colom). 

Els més agosarats del grup van a veure un forat que s'obre a les penyes de la costa. Mentre, els altres anam a dinar a un lloc més segur, no tant exposat.

Aquestes parets rocoses de la costa nord suporten les envestides de la mar en dies de temporals, que va minant la dura crosta i va formant coves, avencs, crivells, bufadors... (Foto: Toni Colom). 

Iniciant la baixada al forat, per la qual s'han d'emprar tècniques d'escalada. (Foto: Txema).

Espectacular imatge de l'interior de l'avenc. (Foto: Toni Colom).

Txema copsa el descens de Juan Muñoz.

Topografia de l'avenc realitzada per José A. Encinas i María L. Redondo
L'amic Encinas m'informa que l'avenc arriba als -30 m. 

Durant els s XVI i XVII, els tuentins, calobrins i sollerics feren celades per capturar pirates. Hi ha noticies d'alguns moros captivats «Un d'aquest moros fou capturat en uns dels cingles de sa Costera. Conten que el portaren a les cases de sa Costera i li demanaren el nom. Tan sols contestà 'Amet, Amet'. El malaurat Amet fou adquirit el dia 5 de Juliol de l'any 1521 per Antoni Mayol de Llucmajor, que pagà per ell 68 lliures en pública subhasta. D'aquest fet en queda el topònim Cingle de N'Amet, que perpetua en la geografia d'Escorca la memòria de l'infortunat esclau». (Les torres d'Escorca, 1998). (Foto: Barbara).  

Altre vegada reunits, prosseguim la ruta, ara ho feim per una estreta cornisa atansant-nos a la base de les parets, les quals condicionen la travessia.

Transitam pel racó de sa Taleca, cap a l'escar de sa Costera. A la vista tenim la costa des Verger, on brolla la font més abundosa de Mallorca, actualment entubada. Més a la dreta s'hi ubicava l'antiga farga «Es tracta d'una vella foneria de ferro, instal·lada, segons J. Rullan, a principis del segle XIX i que va tancar per manca de rendibilitat. [...] Un camí, ara molt perdut i esllavissat, comunicava, vorera vorera, sa Fàbrica amb es Racó de sa Taleca i la possessió de sa Costera. A mitjan camí es troba sa Roca Roja, jaciment de mineral ferrós que proveí la farga». (germans Sastre, 2003). Després ve s'Encruia.

Les parets que tenim al costat de la dreta, modelades pels elements atmosfèrics, agafen formes curioses.

Quan el terreny ho permet anam baixant cap a les roques de la vorera.

Per un petit graó baixam a la costa, on hi ha una pedrera de marès.   
 
Desconec si les peces de marès extretes d'aquesta pedrera s'exportaven a altres parts de l'illa o simplement s'extragueren les pedres per aixecar l'escar del senyor Joan. Un improvisat norai fa pensar que fermaven una barca, per arribar al tall o per carregar les peces?

Algunes peces, els trencadors, les varen començar, solament les marcaren amb l'escoda i les varen abandonar. Aquesta canaleta s'anomenava tasconera perquè quan era prou fonda li ficaven els tascons de ferro per separar la pedra, mitjançant cops de mall.  

Escar del senyor Joan
Arribam a l'escar del senyor Joan a les 14.29 h (WP-08) (10 m), també és conegut per l'escar de sa Taleca (Nomenclàtor Toponímic) o de sa Costera. Aquests aixoplucs per les barques, segons la zona de l'illa, també s'anomenen alcoves i varadors.    

Llegim a 'Històries de la Serra' «L'escar del senyor Joan o escar de sa Costera és un dels que tenen l'accés més difícil. Es troba davall les cases de sa Costera, al terme d'Escorca. És interessant l'arc de marès, extret amb tota probabilitat d'una pedrera de marès que hi ha molt a prop».

Es tracta d'un entrada o cova natural, segurament retocada, que li feren una volta i la paret anterior amb peces de marès. Tres petites finestres verticals deixen entrar una llum extra. No sembla que tengués porta. L'arc de la façana i la volta amenacen esfondra-se, quan ho faci ja no tendrà remei.

Imatge del conjunt on apareix la rampa per treure la barca. Més enllà apareix una rústica construcció, que molt probablement era l'aixoplug de la guàrdia secreta de sa Costera «'con mediano desembarcadero'. La guàrdia secreta estava formada per dos homes situats en una barraca». (Les torres d'Escorca, 1998). Aquests guardes secrets també vetlaven el desembarcament de productes de contraban.

Com hem dit abans, per arribar a l'escar hi havia un camí de ferradura que partia de la casa de sa Costera. Per aquest camí, bastant llarg i costerut, pujam novament a les cases. A una certa alçada el grup es torna separar, uns van per la costa cap a la fàbrica de l'electricitat i els altres pujam pel camí. 

Tornam passar per les cases de sa Costera, ja que el camí de l'escar hi du. Ara només caldrà desfer les passes pel camí de sa Costera fins a cala Tuent. De camí, a la bifurcació de sa Fàbrica, esperam els companys que feien el recorregut per la costa (WP-10) (160 m). Arribam a cala Tuent a les 17.28 h.

Giram la vista per darrera vegada sobre la punta de Cala Roja, tot un petit món que guarda tants de secrets captivadors; avui hem gaudit d'alguns d'ells, altres esperen per una altra ocasió, que serà prest.   

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
 


Veure el track al Wikiloc🔗
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques



FITXA TÈCNICA
Distància aproximada: 12,55 km
Pujada acumulada: 983 m
Escorca

Alçada màxima-mínima: 326-8 m
Temps aproximat sense aturades: 4:27 h
Velocitat mitjana: 1,67 km/h
Temps total:  7:40:00 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: Hi ha algun punt exposat, com és el pas i el tram per arribar a l'escar. Bona part de la ruta es fa per zones de mala petja.
Integrants: Barbara, Tania Quesada, Magdalena Riera, Txema Aparicio, Juan Muñoz, Biel Miró, Jaume Reynés, Toni Colom i Joan Riera

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc


Wp
Localització dels punts d’interès
Horari
Alçada
01
INICI - CALA TUENT
9h 48m
103 m
02
COLL DE NA POLLA
10h 07m
193 m
03
DESVIACIÓ A LA DRETA
11h 13m
258 m
04
CASES DE SA COSTERA
11h 38m
214 m
05
PARET SECA
12h 11m
123 m
06
CIM PENYAL
12h 34m
76 m
07
PAS DE LA PUNTA DE CALA ROJA
12h 47m
47 m
08
ESCAR DEL SENYOR JOAN
14h 29m
10 m
09
CAMÍ DE SA COSTERA
15h 49m
325 m
10
CRUÏLLA DE LA FÀBRICA
16h 13m
160 m
11
FINAL - CALA TUENT
17h 28m
103 m

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 23-05-2019

HEM CONSULTAT 
  • Les torres d'Escorca. 1998 Gabriel Ordinas Marcé i Antoni Reynés Trias.
  • Torres y atalayas de Mallorca. 1996 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Mallorca vora mar. Marines de Tramuntana. 2003 Joan Sastre i Vicenç Sastre.
  • Corpus de toponimia de Mallorca. 1986 Josep Mascaró Pasarius.
  • Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de Otras Islas a ella adyacentes. (1593) 1927 Joan Binimelis. 
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.