113 - Casetes del rei Sanç (o l'obra del Teix) 14-2-2010

Poques vegades que el mal temps vagi a favor teu. En aquesta ocasió aprofitàrem que nevava per acostar-nos a les històriques casetes del rei Sanç, cau de caçadors i, per tant, lloc on els senderistes no som ben arribats. Com és habitual, el senderista mallorquí es veu obligat a fer excursionisme d'estraperlo, com bé diu Pere Llofriu.  
     La caseta o casetes —també coneguda per l'obra del Teix—, la feu construir el rei Jaume II perquè hi residís el seu fill Sanç, afectat d'asma.

A la web ►Fonts de Tramuntana trobam el següent avís: Dins la finca des Teix hi practiquen caça major tot l'any. No hi entreu sense permís que les armes que empren són de gran calibre i, per tant molt perilloses. 

(Foto: 25-8-2013) Iniciam l'excursió al final del carrer de ses Oliveres, de la urbanització de Son Gual (Valldemossa) (435 m). A l'esquerra de les barreres de Son Gual Petit trobam pas lliure per un camí de carro malmès per l'aigua de pluja. També cal dir que no era el millor dia per a les fotografies.

La possessió de Son Gual fou comprada per l'Arxiduc el 1894, d'ella en destaca la torre de les cases i la vista que des d'allà es veu «se domina bien el pueblo y el mar de la costa de Tramontana, el valle del Estret, hacia Palma, y la isla de Cabrera que se levanta en el lejano horizonte del mar hacia el Sur de la isla». (CAÑELLAS, 1997).

Deixam a la dreta el camí de ses Bassetes, botam una paret i deixam a l'esquerra la font de s'Abeurada. Després d'un bon nombre de corbes pel bell camí carreter que puja al pla des Pouet, arribam a la paret que tancava aquest enlairat pla on hi havia les rotes d'en Miquel dels Tancats. (VALERO i PALOS, 2015).
     L'Arxiduc descriu aquest pla: «arribarem, després d'una barrera, a una àmplia vall de muntanya encerclada per quatre cims; a l'esquerra s'alcen el pla des Pouet i sa Talaia Vella, a la dreta el puig de s'Ermita i el port d'en Miquel. S'hi veu un petit aljub amb una bassa per als porcs. En el centre hi ha un alzinar sempre verd i la caseta des Pouet amb una vella era a devora, car altre temps aquesta contrada era cultivada».

Just haver passat el portell giram a la dreta i pujam arrambats a la paret, tot cercant el port o pas d'en Miquel que cita l'Arxiduc.

Després d'uns revolts, el camí va penjant amb marge de sosteniment al penyal que mira a Valldemossa.

El camí de roda, costerut, travessa un alzinar espès. Guanyam alçada i cauen les primeres gotes del dia.

Pas d'en Miquel

Per arribar al pas d'en Miquel (port d'en Miquel, Arxiduc) —obert amb barrobins—, el traçat descriu els típics revolts tancats per salvar un fort desnivell a base d'uns grans marges. Aquest pas deu duu el nom del roter del pla des Pouet, Miquel Colom Estrades? (Possessions, camins i paisatges de l'Arxiduc, 2015). En aquesta obra es diu que: «la persona que dona nom a les rotes del Pla del Pouet no es considerava ben bé un roter [...] Miquel Colom Estrades (1856-1946) era l'hortolà de s'Hort des Tancats de Son Moragues. Hi entrà quan l'Arxiduc recol·locà en feines de la possessió els carboners que treballaven al bosc, ja que no volia tallar cap arbre. Pagava la renda per explotar l'hort i tota la família vivia a les cases de l'Hort [...]».
  

Mirador de Son Gual

Hi duu una curta desviació del camí en haver passat el pas d'en Miquel. És una simple plataforma de forma semicircular, de 4,50 m de diàmetre, que es prolonga uns 4 m cap al camí d’accés. Tal volta l’Arxiduc no en parla perquè es tracta d’un mirador molt senzill, que ni tan sols no té murs de protecció. Sols l'esmenta —precisament amb aquesta denominació—, Coloma Rosselló, el 1910. La data de construcció deu ser posterior a 1883, data de la compra de Son Moragues. (CAÑELLAS, 1997).

—Què feim al·lots? —Quatre gotes no ens aturaran!

Mirador de ses Basses

Més amunt, també a la dreta del camí, trobam el mirador de ses Basses. Des d’aquest mirador —en un dia clar— es domina el pla de ses Basses, la vall de Valldemossa fins a s’Estret, i, més enllà, el pla fins a Ciutat. Per aquesta zona hi ha un indret anomenat sa Regata de les Onze.
     És una simple plataforma de planta triangular. L’angle que formen els dos murs frontals és arrodonit. Els costats exteriors fan 9,60 i 3,60 m de longitud, estan bastits amb paret seca molt ben treballada. No és esmentat a cap text de l'època, però com que es tracta d'un mirador molt senzill, que ni tan sols no té murs de protecció, pot ser que ja existís i que l'Arxiduc no el consideràs prou important com per esmentar-lo. En tot cas, la seva construcció deu ser posterior a 1883 (com hem dit), data de la compra de Son Moragues. L'estat de conservació és excel·lent. (CAÑELLAS, 1997). 

Continuam pujant pel camí de ses Fontanelles. Ara cal fer returada a l'esquerra del camí, a l'aljub i bassa de ses Fontanelles. Les fortes sequeres estivals del clima mediterrani converteixen l'aigua en un factor especialment limitat per a qualsevol activitat. Algunes de les obres realitzades per aconseguir aigua estan destinades a assegurar-ne el consum humà o animal. 
     Per tal de resoldre el proveïment d’aigua, el pagès ha ideat, amb mestratge i talent, diverses formes de captació i reserva del líquid element.

En els abeuradors, com aquests, que es cobreixen amb una volta de canó es facilita l'abastiment dels animals mitjançant una rampa. En aquests  casos la coberta pot permetre el pas de l'aigua, però aquesta s'arreplega sobretot dels voltants, sovint gràcies a reguerons cisellats al roquissar i entra als dipòsits per la portalada o per petites clavegueres obertes a la paret. 

Pel pla de ses Aritges, enllaçam amb el popular camí de s'Arxiduc (camí de sa Muntanya, l'anomenava ell), que puja des de l'hostatgeria de Ca madò Pilla cap al camí de s'Estret de Son Gallard, el qual segueix fins a arribar al coll de s'Estret. Al coll, el camí puja per ses Tres Osques, les timbes que dominen Son Gallard. Llavors continua pujant fins al puig Caragolí i segueix pel pla des Aritges fins al puig Gros. Després davalla cap a la coma des Cairats.

Avançam pel camí de s'Arxiduc adreçat al puig Gros. Com molt bé diu Reynés, Mallorca i la pedra en sec tenen un deute amb l'Arxiduc, el qual dugué a terme una irrepetible tasca de construcció i reparació de camins i miradors amb el sol objectiu de gaudir millor dels paisatges de la Serra de Tramuntana. Sembla que Lluís Salvador va fer-hi millores, i segurament el va perllongar fins a enllaçar amb el camí de sa Muntanya.

Deixam enrere el puig Gros i el desviament a la coma des Cairats, desviament que prendrem a la tornada. Salvam un graó natural amb una petita grimpada i arribam a la paret mitgera i botador per entrar a la finca des Teix (970 m) i al municipi de Deià. Per aquelles saons encara no hi havia reixetes, ni prohibicions tan cridaneres com ara.

La cosa s'embruta, el plugim que feia més avall s'ha convertit en flocs de neu. També ha comparegut la boira. No sé si el mal temps que fa serà pitjor del que desitjàvem.

L'excursionista Lluís Salvador diu: «Els cims des Teix són majorment rocosos i sense arbres, però en canvi, hi creix un càrritx magnífic, que es ven sobretot a Sóller. En els penyals verticals creixen abundoses les branques d'heura, que d'enfora semblen verducs verdejants». També el boix (Buxus balearica) i el teix (Taxus baccata), que va donar nom a la muntanya, són propis d'aquestes altures, però actualment se'n troben pocs.      

Deixam a la dreta el Teix (1064 m) i el Teixot (1065 m). Segons la tradició, en aquest cim es trobava la cadira del Rei en Jaume, coneguda també com del Rei Sanxo. Tot i que alguns autors la situen en altres llocs més propers a les cases del Rei Sanç. 
     PIFERRER i QUADRADO diuen (1888): «Todavía hoy muestra el labrador hacia la cumbre del Teix el lugar a donde aquella su dolencia y su natural condición melancólica y benigna [del Rei Sanç] le llevaban, el cual no ha perdido tras tantos siglos el nombre de la silla del Rey D. Sancho».
      Sobre això, l'Arxiduc diu: «Allà dalt se'ns mostra la petita punta rocosa des Teix, anomenada el mirador del Rei en Jaume, on hi havia la cadira, ara destrossada, del rei don Sanç (Jaume)».
  

Font de sa Serp

El camí travessa el pla de Mala Garba i passa per la font de sa Serp situada al pla homònim (960 m). L'aigua de la pica de la font de sa Serp o sa Fontanella (50 excursiones a pie por la isla de Mallorca, 1964) no és gens recomanable per consum humà. Veure més dades sobre aquesta ►Font.

Si deixàssim el camí que duim per un tirany que surt per la dreta, el qual manté el nivell a mig coster, arribaríem al conjunt de les instal·lacions per a recollir neu. Destaquen, al nord del Teix i a una altura de 950 m, les ruïnes de la casa dels nevaters, compartida o reutilitzada pels roters de la contrada «rendibilitzant en el temps i en l'espai dos usos que es complementen». (AMER i SEGURA, 1996).

L'aigua gelada, amb crestalls, d'una pica situada a la vorera del camí, denota la baixa temperatura que tenim. Fa una estona que hem mudat de municipi, ara caminam pel terme de Bunyola.

Topam dos joves que pugen decebuts per no haver pogut arribar a les Casetes. Els caçadors els han convidat a voltar cama, i per amunt s'ha dit! Nosaltres seguim baixant amb l'esperança que el mal temps ens deixi el camí lliure. I efectivament així va ser!

Làmina apareguda a Die Balearen (Arxiduc Lluís Salvador)

«S'arriba —anotà l'Arxiduc (1884)— a un tossal, on es troben devora una era quatre cases velles, les cases del Rei en Jaume, anomenades així perquè el rei hi va viure algun temps, per veure de curar-se amb l'aire de muntanya, com així va ser. Per una banda, miren cap a Sóller, i per l'altra cap al comellar del Gorg. A la dreta es veu el cim des Teix, a l'esquerra el proper mirador, més enllà el puig de Son Pere i la serra de l'Alqueria d'Avall. Les cases formen un grup pintoresc, i tres d'elles, dues de les quals estan adossades, tenen un petit portal de mig punt; totes les finestres són molt petites i emmarcades amb pedra. A l'interior, on es veuen pilars de temps antics, hi ha estables».
 

Casetes del rei Sanç

Ha valgut la pena recorre la llarga pista i el pronunciat desnivell per arribar fins a les històriques casetes del rei Sanç, també conegudes per l'obra del Teix.
     La construcció del palau del rei Sanç de Valldemossa la incentivà el rei Jaume II, on «tenían un halconar y de donde podían ir con facilidad a la residencia del Teix, que era un magnífico centro de cacerías y por su frescura muy propio también para retiro estival». El 1309 la procuració Reial paga diverses quantitats per a l'obra del palau de Valldemossa, més altres diverses quantitats per a l'obra del Teix. Això vol dir que la caseta del Teix s'aixecava al mateix temps que el palau reial.
   
     Sanç o Sanxo I de Mallorca (? - Formiguera 1324), regnà de 1311 a 1324, turmentat pels ofegons provocats per l'asma. Segons alguns investigadors (PORCEL, 1996), la malaltia l'obligà a retirar-se durant llargues temporades al palau de Valldemossa, fins i tot el va dur a passar una llarga temporada en una casa situada dalt del Teix, anomenada després Ses Casetes del Rei.

Jo no vull que ningú menta:

jo conec el feix que duc,

aqueixa tos me rebenta,

sofrir-la més ja no puc. 

Tomàs Aguiló 

    
     Encara que ALBERTÍ i ROSSELLÓ, tan sols han localitzat un document datat el 28 de maig de 1323, que prova que el rei Sanç visità Valldemossa, probablement per inspeccionar les obres que al palau reial s'estaven realitzant.
 

La GEM aporta aquesta informació a l'entrada Cases del Teix: «Antiga residència reial, situada al terme de Bunyola, entre el cim des Teix, la Cadira del Rei, la font de sa Serp i el coll de Sóller. Popularment, és coneguda per la caseta del Rei Sanç. Fou construïda a instàncies del rei Jaume II de Mallorca per al seu fill Sanç. Aquest hi anà en algunes ocasions per practicar la cetreria i, alhora, com a tractament per a la seva malaltia asmàtica. La construcció, dependència del palau del Rei Sanç, era unida a Valldemossa per un camí que passa per l'actual possessió de sa Coma...
     [Tenc entès que la ruta per arribar a les casetes passava pel coll de Pastoritx o coll de Penya Foradada. El que no tenc clar és com s'arribava al coll de Pastoritx si es passava per la font de na Rupit].

L'edificació té l'origen en la venda (abril de 1301), per part de Pere Roig i la seva esposa Elisenda de 2 jovades de terra i unes cases al monarca. Les teules es dugueren d'Alaró. Participaren en les obres Pere Reboster i M Rotlan (1309) i Bonaventura Perpinyà hi pintà (1309-10) dues cambres. El conjunt es disposa entorn d'un pati interior de factura rectangular, de 36 m de llargària i 30 m d'amplària. L'edificació més antiga és de traçat en forma de L, en angle recte orientat al centre de l'esplanada. L'alçat és d'una sola planta, amb dos portals d'arc de mig punt dovellat. Un tercer ingrés, amb llinda de fusta, dona accés a una estança que conté una cisterna i un forn. Les finestres tenen forma d'espitllera. Una segona construcció és de traçat rectangular, amb alçat d'una sola planta, dos portals allindanats i coberta d'un aiguavés. Un tercer cos és de traçat quadrangular, d'una sola planta, amb coberta de dues vessants i portal allindanat. Després de servir per a ús agrícola i ramader i d'esser objecte de diverses modificacions, fou reformada el començament del decenni de 1980». (GEM/M).

Segons (MASCARÓ, 1962), el preu de les terres i les cases que ja hi havia, va costar al rei 32 lliures de reals mallorquins. També diu: «Las obras de adaptación de los mencionados edificios a los de nueva construcción se confiarían al famoso arquitecto Pons Descoll magister de petra et de calcix, a quien le vemos participar en casi todas las construcciones del reino de Mallorca. Los libros de la Procuración real nos han conservado algunos asientos, por desgracia pocos para nuestra curiosidad, acerca del particular y que a la vez rectifican ciertas inexactitudes cometidas por algunos de nuestros investigadores. Por dichos libros nos enteramos de las cantidades que recibían, del procurador real, Miguel Rotlan, Pere Raboster y el pintor Perpinyà Bonaventura desde el 25 de octubre de 1309 hasta el 13 de mayo de 1310, en que las paredes de los edificios estarían levantadas o a punto de ser totalmente cubiertas. A tal fin, Pere Ses Oliveres pagaba seis libras a treinta arrieros, que subieron tejas hasta la obra, a razón de dos sueldos viaje, y otros tantos el corredor, que cuidó la organización del aprovisionamiento. También el procurador adelantaba al pintor dos libras a cuenta de los ochenta sueldos a percibir por la pintura de dos estancias a destajo [...]    

Un camino de herradura conducía a la campestre mansión, situada en el fondo de una cañada al pie de una altura frondosa [...] A él era dado llegar a uña de bestia a través de la finca Sa Coma, de Valldemossa, y con menos trabajo por la del Teix, de la comuna de Bunyola, donde están emplazadas las ruinas de l'obra del Teix [...] Los compartimentos se desarrollaban en torno a un patio interior, de capacidad irregular. Los muros estaban formados de guijarros en series horizontales superpuestas. Las ventanas, empotradas y cegadas en ellos, describían un rectángulo estrecho y largo en piedra blanca. Los muros primitivos desaparecieron en su mayor extensión, reveladores de la fatiga de haber sostenido el peso de la techumbre de tejas, invadidas por el musgo, la humedad y más que todo por el olvido absoluto. Casi a ras del suelo descúbrense todavía restos de ventanas góticas y de arcaduras prendidas de los lienzos desconchados. Los cuatro compartimentos de que consta la obra del Teix, son conocidos vulgarmente por Ses Cases o Ses Casetes del Rei Sanxo. En la depresión de una colina hállase el Fossaret del Rei En Jaume, y arriba, en el pico del Teix, Sa Cadira del Rei En Jaume, (el segundo y no el Conquistador como cree en ambos casos el pueblo), o el Mirador del Rei Sanxo, destruido.
     Es muy posible que el rey, cuyo nombre quedó vinculado a tan saludables parajes, hiciese algunas escapadas en la visita al real enfermo y para solazarse en los placeres de la cetrería, en compañía de algunos magnates, utilizando los mejores halcones del halconar del palacio de Valldemossa, cuya propiedad nuestros reyes reservábanse en los traspasos de fincas». (PONS, Corpus de Toponímia de Mallorca, 1962).

 

Marcel Durliat anotà (1964): «Actualmente subsisten dos piezas del ángulo norte, con las partes altas desmochadas, pero habiendo conservado sus aberturas, una sala estrecha en el ángulo oeste y, en el ángulo sur, las ruinas de otra pieza con puertas y ventanas antiguas, que han sido tapadas. Diversas construcciones modernas se sostienen sobre estos edificios primitivos o son resultado de modificaciones de éstos. En una gran extensión, los muros primitivos han sido arrasados hasta sus bases». (Camins i paisatges. Itineraris culturals per l'illa de Mallorca, 1992-93).

Croquis de la caseta i secció de la porta principal, aparegut al Corpus de Toponímia de Mallorca (1962) de Josep Mascaró Pasarius. Del plànol diu que, el traçat de línies discontínues corresponen a parets avui desaparegudes, però, així i tot, identificables.

 

Tornam enrere per la llarga i avorrida pista —avui més que mai, ja que no podem apreciar el paisatge—, botam la magnífica paret mitgera i al mateix temps divisòria dels termes de Valldemossa i Deià, i continuam la marxa.

Ha deixat de nevar, cosa que agrairem a l'hora de dinar. Podem dir que la meteorologia ha estat còmplice de la nostra cabòria d'arribar a les cases del rei Sanç. 
  

Desgrimpam el passet que ens deixarà a la cruïlla: camí de s'Arxiduc-camí des Cairats. Nosaltres, per a no baixar pel mateix lloc que hem pujat (camí de ses Fontanelles), dirigim les passes cap a l'esquerra, en direcció al bosc des Cairats.
 

Després de dinar en un lloc un poc arrecerat, començam a baixar empesos per les inclemències meteorològiques, per la coma des Cairats, on antigament es tallaven arbres amb els quals es feien cairats (bigues). El veterà excursionista Benigne Palos diu que no és aventurat pensar que aquest fet és el que ha donat nom a aquest comellar. El topònim es Cairats s'ha trobat documentat amb altres grafies: Es Caierats, Escaierats o Escairats.

Casa de neu de Son Moragues

Després d'uns revolts, ens topam amb la casa de neu de Son Moragues o des Cairats i el porxo dels nevaters, reconvertit amb refugi de muntanya. 
     Gravat de l'Arxiduc on apareix aquesta casa de neu, publicat a Die Balearen in Wort und Bild geschilder, (c.1884). En el dibuix podem observar els marges de contenció i part de la coberta.

     «Dia 11 de desembre de 1755, per ordre del Reial Acord, foren fetes unes disposicions per recollir neu, notificacions que s'havien de fer a les viles de Pollença, Escorca, Selva, Inca, Bunyola, Valldemossa i Sóller, comunicant la necessitat de proveir de neu els habitadors de l'illa "por el alivio y socorro de los enfermos". S'ha de notificar als amos, arrendadors i administradors de les cases o pous de neu, procurant que quedin ben plenes [...] El batle de Valldemossa diu que ho ha notificat al prior del monestir de Cartoixa i a Pere Isern, majoral de Son Moragues, "que són les dos cases de neu que únicament se troban dins esta distritte"». (ROSSELLÓ, 2007).

Uns minuts més avall arribam a la zona on se situa la font des Polls o des Cairats (670 m), la qual ocupa una àrea recreativa marjada, amb taules i bancs a l'ombra de sis polls i alguna alzina.

Font des Polls

Aquesta font té una mina amb llinda i dues piques al seu costat. Per veure més dades sobre aquesta ►Font.

Ara només caldrà seguir la nova pista des Cairats, per on abans discorria l'antic camí reial medieval, on veurem nombrosos elements etnològics dels quals cal destacar el gran forn de calç de Son Moragues.
    

Font de na Rupit

Ruïnes de la caseta distribuïdora de l'aigua de la font de na Rupit. La mina de l'ull d'aquesta font està també en total ruïna. La seva aigua en temps del rei Sanç, ja tenia la fama d’esser medicinal. Hi ha una llegenda d'aquest rei i el pagès de Son Pancuit situada en aquesta font. Veure més dades de la ►Font.

     Una de les Rondaies Mallorquines d'en Jordi des Racó (Tom V, 1909), diu:

EL REI EN JAUME Y ES TEX

     Parex qu'el Rei En Jaume patía d'asma, y se passava temporades a n-es palau que tenía a Valldemossa; y, per alenar aire pur y ben net, s'en pujava molts de dies a n-es Tex, aquell puig altiu y soberch que empina sa seva cresta devers es coll de Sóller, part-demunt casi totes ses altres cucuies de sa nostra muntanya.

     Un día d'estiu, com el Rei passava per devant So'n Pan-cuit, li surt un homonet, amb un tassó d'aigo, com un crestai, mes fresca que la neu, de sa font de Na Ropit, tot dientli:

     —¡Bon día tenga, senyor Rei! ¡Vet-aquí aigo fresca, treta de sa font, de sa meva ma! ¡La tast!.. Li assegur qu'es de primera..!

     El Rei En Jaume la tasta; la troba bona de tot, y, glech-glech, fins que n'hi hagué dins es tassó.

     El Rei, tot agraït, alliberá de deume tot aquell redol; y per això diuen que no'n pagaren pus en tot allò.

     Mirau si va valer de molt aquell tassó d'aigo fresca. [sic].

                     

     Una altra contarella bastant més extensa, diu:    

     Quan el Rei Sanxo es dirigia de Valldemossa al refugi reial del puig del Teix [casetes del Rei Sanç] per aquest camí, arribà a la font de na Rupit, on l'esperava el vell pagès que conrava el terreny que vorejava la font, Son Pancuit; el pagès oferí un tassó d'aigua al rei, el qual va quedar gratament sorprès de la qualitat de l'aigua. Abans de sortir cap al Teix, el rei va ser informat de l'enginy i prudència del pagès, cosa que va motivar a posar-ho a prova. Es varen separar del seguici i el monarca li va confiar un secret, amb l’advertiment que no estava autoritzat a rebel·lar-ho fins que no hagués vist al rei cent vegades. Mesos després, el sobirà va voler comprovar la fidelitat del seu súbdit i li va manar a uns missatgers; aquests varen oferir diners al pagès perquè els explicàs el secret. Aquell home es va resistir una vegada i una altra, fins que li varen oferir cent monedes. Llavors una vegada examinades una per una les monedes, amb l’excusa que no hi hagués cap falsa, va revelar el secret als missatgers reals. Informat el rei del qual havia esdevingut, va ordenar al pagès que es presentàs a palau, disposat a castigar-ho per desobediència. Quan el rei li va demanar explicacions, el pagès va recordar que la prohibició solament era vàlida fins que veiés cent vegades al monarca, i que ell no havia obert boca fins que li varen oferir cent monedes, una sobre una altra; com les peces representaven clarament la imatge del sobirà, considerava que no havia incomplit la seva promesa. El rei Sanxo, admirat per l’enginy del pagès, no solament no el va castigar, sinó que va alliberar d’impostos els terrenys que aquest cultivava, costum que es va mantenir fins a finals del segle XIX. (Noticias y relaciones historicas de Mallorca, Muntaner, 1948).
   

Des de la urbanització de s'Arxiduc, punt quasi final de l'excursió, copsam la vila de Valldemossa, on destaquen les esglésies de Sant Bartomeu i la de sa Cartoixa. Ara només caldrà recórre uns carrers per arribar al punt d'inici, la urbanització de Son Gual. 

►És aconsellable seguir unes normes bàsiques

 

_________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

CARTOGRAFIA

Ruta traçada sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Central, E-25 amb els punts principals

Manacor, 14-3-2015

Revisat: 11-06-2025

HEM CONSULTAT   

• Les Balears descrites per la paraula i la imatge. (1884) 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

• Història de Valldemossa (1230-1516). 1999 Jaume Albertí i Ramon Rosselló.

• Camins i paisatges. Itineraris culturals per l'illa de Mallorca. 1992-93 Gaspar Valero i Martí.

• Possessions, camins i paisatges de l'Arxiduc. 2015 Gaspar Valero i Joan C. Palos.

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.

• Els reis de Mallorca. 1996 DD.AA.

• Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés i Vicenç Sastre.

• Islas Baleares. 1888 Pablo Piferrer y José M. Quadrado.

• La tràgica història dels reis de Mallorca. 1979 J.E. Martínez Ferrando. 

• Mapa Editorial Alpina Tramuntana Central. 2013.

• Les cases de neu i els seus itineraris. 2002 Lluís Valcaneras.

• Nueva historia de la isla de Mallorca. 1927 (1593) Joan B. Binimelis.

• ►Web Fonts de Tramuntana

39 - La casa de neu des Teix, pel pas de sa Creu 8-8-2012

No pareix molt normal anar a cercar antigues instal·lacions per a la recollida de neu en el mes d'agost, però tractant-se des Teix, amb els problemes de pas que darrerament hi ha per mor de la caça major, ja és més comprensible. Ara no és permesa la caça major i els dimecres està prohibida la caça menor. Per aquest motiu, avui, ens plantejam arribar-hi, pel pas de sa Creu i baixar pel pas d'en Príam.

Iniciam la caminada a les 9:33 h, a la urbanització de s'Arxiduc, Valldemossa, al portell que dona pas a la finca pública de Son Moragues pel camí de na Rupit. Passam vora un penya-segat anomenat sa Colominada i ens aturam a contemplar l'oliverar de sa Coma.

Des del camí reial medieval modernitzat, s'obté una bona panoràmica de les cases de sa Coma, les de l'Hort, el nucli de Valldemossa i el puig de sa Comuna (704 m).
     «A sa Coma hi havia un dipòsit de neu, un pou de dimensions reduïdes (26 m³), integrat al jardí de les cases, on s'arreplegava, o estotjava neu destinada al consum dels senyors de la possessió. Aquest ús limitat, no comercial, de la neu permetria que les dimensions del dipòsit fossin tan reduïdes. Seria possible que en altres possessions de la Serra es trobassin dipòsits d'aquests tipus» (Cañellas, 2006). 

Entre les ben treballades marjades i vora el torrent aixecaren un forn de calç.

Font de na Ropit

Caseta de sa font de na Ropit situada als peus de les marjades del sementer de na Ropit.  

     Quan el Rei Sanxo es dirigia de Valldemossa al refugi reial del puig del Teix [caseta del Rei Sanç] per aquest camí, arribà a la font de na Rupit, on l'esperava el vell pagès que conrava el terreny que vorejava la font, Son Pancuit; el pagès oferí un tassó d'aigua al rei, el qual va quedar gratament sorprès de la qualitat de l'aigua. Abans de partir cap al Teix, el rei va ser informat de l'enginy i prudència del pagès, cosa que va motivar a posar-ho a prova. Es varen separar del seguici i el monarca li va confiar un secret, amb l’advertiment que no estava autoritzat a rebel·lar-ho fins que no hagués vist al rei cent vegades. Mesos després, el sobirà va voler comprovar la fidelitat del seu súbdit i li va manar a uns missatgers; aquests varen oferir diners al pagès perquè els explicàs el secret. Aquell home es va resistir una vegada i una altra, fins que li varen oferir cent monedes. Llavors una vegada examinades una per una les monedes, amb l’excusa que no hi hagués cap falsa, va revelar el secret als missatgers reals. Informat el rei del qual havia esdevingut, va ordenar al pagès que es presentàs a palau, disposat a castigar-ho per desobediència. Quan el rei li va demanar explicacions, el pagès va recordar que la prohibició solament era vàlida fins que veiés cent vegades al monarca, i que ell no havia obert boca fins que li varen oferir cent monedes, una sobre una altra; com les peces representaven clarament la imatge del sobirà, considerava que no havia incomplit la seva promesa. El rei Sanxo, admirat per l’enginy del pagès, no solament no el va castigar, sinó que va allirar d’impostos els terrenys que aquest cultivava, costum que es va mantenir fins a finals del segle XIX. (Noticias y relaciones historicas de Mallorca, Muntaner, 1948).

Portell d'entrada a la finca pública de Son Moragues, al camí des Teix, també anomenat camí des Cairats o coma des Cairats. El topònim es Cairats s'ha trobat documentat amb altres grafies: Es Caierats, Escaierats o Escairats.

L'Arxiduc escriu: «Davant l'espectador s'estén tota la vall des de sa Coma o dels Cairats, on comença el bosc que pertany a Son Moragues. A la dreta hi ha la Moleta, a l'esquerra la muntanya de Son Moragues, i al fons la serra des Teix».

     Lluís Salvador el degué pujar moltes vegades, possiblement a cavall: «... el camí que puja al Teix cap al coll de Sóller, [és] el camí més curt, però també més intransitable i fatigós entre Valldemossa i Sóller».

Font des Polls

La dura rampa ens ha duit fins a la font des Polls (690 m), la qual ocupa una àrea recreativa marjada, amb taules i bancs a l’ombra de sis polls i alguna alzina.

Un poc més amunt de la font arrenca, a l’esquerra de la pista, el camí de sa coma des Cairats al pas de sa Creu. Una via d’accés i de connexió de diferents ranxos de carboners.

La sendera passa vora un safareig o bassa d'escorrentia, el qual devien fer servir tots els treballadors d'aquest bosc; carboners, calciners, pastors, caçadors, etc.

L'Arxiduc fa menció d'aquest preciós camí de muntanya dient: «El carrerany bastant dolent, serpenteja a través del bosc, i després de deixar a l'esquerra un tirany que va per l'Abeurada cap a Son Moragues, arriba prop de la casa de neu que pertany a Son Moragues... [a través del pas de sa Creu]».

Pas de sa Creu

Un servidor al pas de sa Creu, una bretxa oberta a la roca per on passa el camí. Segurament hi havia una creu damunt el penyal.

Gran barraca de carboner. El treball que dugueren a terme aquestes persones durant segles canvià la fesomia del bosc, humanitzant-ho i cuidant-ho. Traçaren camins, aixecaren parets i marges, construïren cases de neu, porxos, sitges i forns, barraques, basses i aljubs, tot integrat perfectament en el paisatge. Ben al contrari d'ara, tot el que feim destrueix el medi. 

Font de sa Cova de s'Aigua

Pel racó Perdut se situa la cova de s'Aigua, una cova natural convertida en bassa pels animals. Unes filtracions omple un dipòsit artificial per consum humà. Està catalogada com a Bé Etnològic, amb el núm. 31, protecció A (integral). 
     Dia 7 del mes de febrer de 2012 trobàrem la cova completament glaçada (vegeu l'excursió: ►Es Teix pel pas de sa Creu). Veure més dades sobre aquesta ►Font. 

Devora una anella per fermar la bístia, s'observa la que segurament és la data de la darrera reforma d'aquesta bassa (29-11-1955).

Enllaçam amb el popular camí de s'Arxiduc, que puja des de l'hostatgeria de Ca madò Pilla cap al camí de s'Estret de Son Gallard, el qual segueix fins a arribar al coll de s'Estret (o des del pla des Pouet). Al coll, el camí puja per ses Tres Osques, les timbes que dominen Son Gallard. Llavors continua pujant fins al puig Caragolí i segueix pel pla des Aritges fins al puig Gros. Després davalla cap a la coma des Cairats.

Deixam enrere el puig Caragolí (945 m). El 1990 va instal·lar-se al puig Caragolí una placa homenatge a s'Arxiduc, que diu: «A l'Arxiduc en homenatge dels muntanyencs. Nadal 1990».

El tram comprès entre el coll de s'Estret de Son Gallard i el puig Gros va ser traçat per s'Arxiduc a partir de 1883, any de la compra de Son Moragues, i 1895, moment en què es va confeccionar el mapa de Miramar conservat a Son Marroig, on ja apareix. En aquest mapa sols hi ha representat el tram que va fins al puig Caragolí. Si aquesta representació és completa, el tros que va del puig Caragolí fins a la casa de neu de Son Moragues [el tram pel qual caminam], a la coma des Cairats, es degué construir entre 1895 i 1909. (El paisatge de l'Arxiduc, 1997).

El tram més espectacular del camí de sa Muntanya que feu construir s'Arxiduc és el que va del coll de s'Estret de Son Gallard al pla des Aritges (pla de ses Aritges). A la fotografia, una imatge poc habitual de sa Foradada.

«Dentro de una hondonada se presenta Deyá con sus bonitas casas blancas, medio sepultadas entre floridos frutales, cuyo verde claro se destaca vivamente del oscuro fondo de las hojas del naranjo. Un empinado sendero, lleno de malos pasos, tanto para hombres como para las bestias, atraviese el valle y sigue más allá. Miéntras así íbamos trepando hácia lo alto de la cúspide del Puig d'es Teix, se desarollaba gradualmente á nuestra izquierda toda la costa, presentando en el lejano Norte una série de nuevos picachos y precipicios». (H.A. Pagenstecher, 1867).

Panoràmica on destaca el puig Caragolí i la cala de Deià. «A poca distància de la Foradada se segueix després el Cap del Cingle, el qual anomenen l'escorta del terme de Deià, on fan guarda cada nit dos homes a peu, als quals  paga la Universitat de Mallorca. És lloc alt i és necessari que s'edifiqui allí una torre de guarda per defensar la Cala i descobrir tot el port de Deià, i fins a Alconàssa. Totes les vegades que els corsaris han vingut a Deià, han desembarcat en aquesta Cala, causant grans danys en aquella Comarca». (Binimelis, 1595).

El puig des Boixos (927 m) i el puig Gros (938 m), aquest darrer situat devora el camí de s'Arxiduc.

Per davall de la carena des Teix cap al nord hi ha un comellar quasi com una vall, que domina Deià, travessat pels solcs de dos torrents que s'hi dirigeixen, a una banda limitat per la muntanya de can Prohom, a l'altra per la muntanya de Son Moragues. 
     Des d'aquesta banda, un camí de ferradura (camí dels cingles de Son Rul·lan) en mal estat baixa cap a la vall de Deià i acaba vora el molí, passant pel Castell des Moro.

Posat l'espectador a uns 1000 metres d'altitud, i sense tenir obstacle que li destorbi escampar la vista, no té cap dubte de què domina bona part de la nostra petita pàtria.

Al fons, el puig de sa Galera (908 m).

Serra de Son Moragues i es Cairats.

Abandonam el camí de s'Arxiduc que baixa cap a la coma des Cairats i recuperam forces a l'ombra d'una providencial alzina, abans d'envestir la pujada al Teix.

Una petita grimpada per unes roques que barren el pas del camí.

Paret mitgera que separa les finques des Teix i la de Son Moragues (970 m).

La porta estava tancada, però s'han eliminat moltes reixetes. 

 

L'excursionista Lluís Salvador diu: «Els cims des Teix són majorment rocosos i sense arbres, però, en canvi, hi creix un càrritx magnífic, que es ven sobretot a Sóller. En els penyals verticals creixen abundoses les branques d'heura, que d'enfora semblen verducs verdejants». També el boix (Buxus balearica) i el teix (Taxus baccata), que va donar nom a la muntanya, són propis d'aquestes altures, però actualment se'n troben pocs.

Creuam el pla de Mala Garba, també anomenat pla de sa Serp, i ens dirigim cap a la font de sa Serp. El camí de baixada ens duria a la caseta del Rei Sanxo (775 m), construïda entre 1309 i 1310 per ordre del Rei Jaume II de Mallorca, anomenada així perquè el rei hi va viure algun temps (1315-16), per veure de curar-se amb l'aire de la muntanya, com així va ser. 
     A la dreta, la inconfusible silueta d'un arç blanc, més conegut a Mallorca per cirerer de bon pastor.

Des de la font es veu bona part dels cims de la serra de Tramuntana. . 

Font de sa Serp

L'aigua de la pica de la font de sa Serp (960 m) o sa Fontanella (50 excursiones a pie por la isla de Mallorca, 1964) no és gens recomanable per consum humà.

Deixam el camí per la dreta per un tirany que va mantenint el nivell a mig coster fins a arribar al conjunt de les instal·lacions per a recollir neu. Destaquen, al nord del Teix i a una altura de 950 m, les ruïnes de la casa dels nevaters, compartida o reutilitzada pels roters de la contrada, «rendibilitzant en el temps i en l'espai dos usos que es complementen» (Amer i Segura, 1996).

Ben davant la casa a un nivell inferior, es troba l'era de batre. El topònim pla de Mala Garba denota les pobres collites que, segurament, com diu Vallcaneras, a penes bastarien per alimentar les famílies de la gent que hi treballava. 

La funció de les parets i marges era el de retenir la neu per després emmagatzemar-la al pou de neu. Segons Amer i Segura els marges de les instal·lacions per a la recollida de neu des Teix, en total sumen 159 m, i les parets, 102 m. 

Casa de neu des Teix

La casa de neu es troba relativament en bon estat, la paret on s'obria el portal resta esbaldregada i l'interior molt envaït per la vegetació. A l'estiu de 2001 una ventada tombà una alzina que creixia a l'interior, actualment una altra hi ha arrelat i sobresurt part damunt les parets. Una heura cobreix gairebé una de les parets. 

Segons Vallcaneras les dimensions del pou són: 15,8 m de llargària, 7 m d'amplada i 5,2 m de profunditat. Aquesta casa de neu està documentada l'any 1636 en un escrit del batle reial de Valldemossa al lloctinent general del Regne, en el qual consta com a propietari Jaume Juan de Villalonga; aleshores s'hi conservaven 600 càrregues de neu. També es documenta a rel de l'acord de la Reial Audiència de l'any 1723 de multar als propietaris que no guardin la neu. Per aquestes dates, figura com arrendador Joan Mulet, teixidor de lli de Ciutat. L'any 1802, quan era l'encarregat Joan Pons, Petit, guardava 500 càrregues de neu (Valero, 1997).

Tenia la coberta a dos aiguavessos i, pel que veiem a la foto no es pot negar que era recoberta de teules. Antoni Gorries (2001) indica que el 19% dels pous coberts a dos vessants estaven recoberts de teules. Vallcaneras (2002) eleva aquest percentatge al 52%. Aquestes estructures eren primer cobertes amb càrritx i, posteriorment amb materials més resistents com teules o zinc (Cañellas, 2006).

Les parets sobresurten del sòl com la casa de neu de Son Moragues o des Cairats.
     L'any 1831, en la Plagueta de la neu, hi figuren les portadores de neu entrades a Palma procedents d'aquesta instal·lació. (Gorries, 2012).

L'anomenat porxo de sa Neu es troba en un estat llastimós: «Entre ruïnes, podem observar restes de columnes i de teules, així com la distribució dels paraments interiors» (Valero, 2206).
     «Dia 11 de desembre de 1755, per ordre del Reial Acord, foren fetes unes disposicions per recollir neu, notificacions que s'havien de fer a les viles de Pollença, Escorca, Selva, Inca, Bunyola, Valldemossa i Sóller, comunicant la necessitat de proveir de neu els habitadors de l'illa "por el alivio y socorro de los enfermos". S'ha de notificar als amos, arrendadors i administradors de les cases o pous de neu, procurant que quedin ben plenes.
     El batle de Bunyola diu que s'ha notificat als amos i arrendadors de cases de neu d'Alfàbia i el Teix, i mentrestant Déu nostre senyor sia servit enviar-nos neu se farà la diligència per a que se reculla i beneficia del millor modo».
     En aquesta època el pou del Teix, del senyor Vilallonga, el té arrendat Bernat Albertí "Bufó". (Rosselló, 2007).

     «El gran nombre de bracers que treballaven en la recollida de la neu (l’11 de març de 1769 eren 28) justifica les grans dimensions del porxo de nevaters, una construcció situada al sud del pou i on encara es veuen traces de les menjadores per a les bísties i d’algunes columnes que ajudaven a aguantar la teulada. Aquí es guardava la llenya per escalfar-se i cuinar, i els estris necessaris per a la feina que, el 1815, eren dotze pales per replegar la neu, quatre picons per pitjar-la, sis gavetes per transportar-la i un rest (corda) per a baixar al dipòsit.En trobam la referència més antiga el 1636, data en què era d’en Jaume Joan de Villalonga i s’hi emmagatzemaven 350 somades de neu». (P. Pérez i A. Reynés, 2014).
 

Bon exemplar de coixinet de Monja

De la font de sa Serp seguim un tirany que puja pel coster entre bons exemplars de gatovells o coixinets de monja (Astragalus balearicus). Aquest tirany enllaça amb la clàssica pujada al Teix. 

Pla de sa Serp o de Mala Garba, es clot de s'Aigo, més enllà destaca el puig des Vent (1004 m).

Coll (1036 m) que separa es Teixot des Teix.

El Cançoner popular de Mallorca (Ginard, 1983: II, 152) recull una glosa ambientada en el cim del puig des Teix:

  

Alt el Teix tenc una parra

qui té dos mil estalons

i ses rates i es dragons

sa soca li han foradada.

Cim del puig des Teix

Feim cim al puig des Teix (1064 m), Deià. L'altre cim, es Teixot, és uns centímetres més alt i està situat entre els municipis de Deià i Bunyola.

     Segons la tradició, en aquest cim es trobava la cadira del Rei en Jaume, coneguda també com del Rei Sanxo. Tot i que alguns autors la situen a altres llocs més propers a les cases del Rei Sanç. Pau Piferrer diu (1888): «Todavía hoy muestra el labrador hacia la cumbre del Teix el lugar a donde aquella su dolencia y su natural condición melancólica y benigna [del Rei Sanç] le llevaban, el cual no ha perdido tras tantos siglos el nombre de la silla del Rey D. Sancho». 

     Sobre això, l'Arxiduc diu: «Allà dalt se'ns mostra la petita punta rocosa des Teix, anomenada el mirador del Rei en Jaume, on hi havia la cadira, ara destrossada, del rei don Sanç (Jaume)». 
  

     El poeta Guillem Colom i Ferrà glosà a l’arbre que donà nom a aquesta muntanya, fragment:

Aspre revell boscà, tot una espina,

esparracar i tos pel vent i el gel,

que escapa sempre més la salvatgina,

que han esqueixat arreu els llamps del cel...

Davallam per la carena SO, des d'on es domina la badia de Palma i gran part de l'illa, les muntanyes properes de sa Font (966 m), penyal de sa Rata (898 m), na Fàtima (651 m)...
     L'any 1982 es comptaren 8 exemplars de teixos a aquesta muntanya, més bé en forma d'arbust, castigats per les inclemències meteorològiques. 

Retrospectiva del puig des Teix. El massís des Teix, en concret l'integren, a més del pic homònim, la serra des Boixos, amb els puigs des Vent i des Moro; la de Son Moragues, amb la moleta de Pastoritx, i l'estrep que es prolonga entre sa Talaia Vella i el puig Gros des Moro. També hi ha un seguit d'elevacions al vessant sud-oriental, entre les quals es troben els puigs de sa Font, de Sant Pere i del Rei Sanç. Així mateix, té ramificacions menors, ja allunyades del massís, entre les quals hi ha, d'una banda, Moleta Petita i Moleta Gran i, de l'altra, sa Gúbia i els puigs de Son Nassi i d'en Bennàssar. (GEM, XVII, p. 140).

Les primeres alzines fan acte de presència. La possessió des Teix pertany al terme de Bunyola, i s'estén també pels termes de Deià i Sóller. El 1375, pertanyia a Jordi Guillem, que la vengué a Bernat Febrer. De la família Febrer passà a la família Santacília, que la posseïa a la segona meitat del s. XV. El 1502, pertanyia a Berenguer de Santacília i era tenguda sots alou del rei. Era dedicada a ramaderia i hi havia una guarda de nou vaques i nombrós bestiar salvatge a la muntanya. El 1860, ocupava una superfície de 1.079 ha i era propietat dels hereus de Marià Vilallonga. (GEM, XVII, p. 141).

La baixada per aquest coster té unes vistes molt maques del vessant sud-oest del puig des Teix. La paret mitgera segueix l'orografia del terreny.
 

Entram dins el bosc on dinarem a l'ombra fresca de les alzines.

Botam la paret seca (870 m) divisòria dels termes municipals de Valldemossa, Bunyola i Deià, i iniciam la serra de Son Moragues (Valldemossa). 

Assolim el camí des Caragol. Aquest camí recorre una sèrie de ranxos de carboners fins que, el seu singular traçat permet salvar una estreta i difícil zona des Cairats: es Caragol.

Ranxo de carboner. «La producció de carbó es feia durant els mesos de primavera i l'estiu (de Sant Josep a Sant Miquel). El carboner llogava a l'amo o el propietari de la possessió una part del bosc, —anomenada ranxo— de dues o tres quarterades d'extensió. Una vegada contractat el ranxo, es construïa la barraca on havia de viure el carboner durant uns mesos. Sovint hi anava tota la família —o més d'una, si el lloguer del ranxo es feia a mitges entre varis carboners—, per la qual cosa abunden les agrupacions de vàries barraques en el mateix ranxo, complementades amb forns per coure el pa i altres construccions, en pedra, per mantenir el bestiar, necessari per al transport del carbó. El rotlle de sitja es tracta d'una superfície planera de planta circular, a manera d'era petita, empedrat en la seva perifèria».

A un revolt abandonam per l'esquerra el camí des Caragol i seguim l'ombrívol camí de la serra de Son Moragues.

Al costat del camí observam una escletxa, segurament aprofitada pels nombrosos carboners de la zona per recollir aigua.

Les fites ens duen a salvar una paret.

El terreny baixa molt rost i resulta molt llenegadís per la fullaraca seca. 
 

L'orientació per la contrada no és d'allò més fàcil si és la primera vegada que ho recorres. Ens adonàrem que havíem passat de llarg el pas d'en Príam per un costat, i ja que les forces minvaven decidírem no tornar enrere, i cercar-lo en una altra ocasió. De totes maneres pel lloc que baixàrem era molt semblant al pas d'en Príam, sobretot pel rost que presentava.
     Aquest pas (la regata de la Coma) du el nom d'un gran excursionista en Príam Villalonga i Ballester (1913-2004) qui a finals dels 80 va descobrir l'existència d'aquest pas. El GEM va instal·lar-hi una placa commemorativa amb la imatge de Sant Bernat de Menthon, patró dels muntanyencs, que fou arrabassada i destruïda per uns desconeguts (informació extreta del bloc ►Viaranys del bon amic Josep Ferrer i Nos).

Deixam enrere una altra paret i un camí que continua recta.

Baixam un marge.

Deixam un conjunt de calciner a l'esquerra i baixam botant el marge al camí que es veu a la dreta.

Una drecera que discorre per dins el pinar ens du a un botador a les marjades del pla dels Xots.

I després de recórrer l'horrorosa pista arreglada pels caçadors amb enderrocs, tancam el cercle al camí des Cairats, per ell arribam a la urbanització a les 16:17 h.

    El tram que va des de quan es perd el camí que recorre la serra de Son Moragues, fins al conjunt de calciner, és aconsellable per la seva complexitat, fer-ho unes quantes vegades si hom ho vol tenir clar. És en aquests llocs (espessos boscos) on el caminant pot trobar més dificultats d'orientació, inclús perdre's si no coneix la zona per on camina. Avui, gràcies als GPS, els aficionats a la muntanya ho tenim bastant més fàcil.

____________________________________________________________________________________________

► Baixar el track del Wikiloc

  

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Valldemossa-Deià

Distància aproximada: 13,76 km
Pujada acumulada: 689 m
Alçada màxima-mínima: 1025-380
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 6:43:24 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: En temporada de caça hi pot haver problemes de pas.
Integrants: Dolors i Joan

 

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre mapa orto-fotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa Alpina Tramuntana Central, E-25

Manacor, 9-8-2012

Revisat: 23-06-2025

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

• Les cases de neu. Les construccions de paret seca per a la recollida de neu a Mallorca. 1996 Arnau Amer i Pere A. Segura.

• Les cases de neu i els seus itineraris. 2002 Lluís Vallcaneras.

• Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.

•  El paisatge de l'Arxiduc. 1997 Nicolau S. Cañellas Serrano.

• Tramuntana de norte a sur. Los 54 Miles de la Sierra en 142 itinerarios. 2004 Juan Jaume Walker.

• Caminos y paisages. 1997 Gaspar Valero i Martí.

• La isla de Mallorca. (1867) 1989 H.A. Pagenstecher.

• Notes sobre consum de neu i dolços. 2007 Ramon Rosselló Vaquer.