La sortida d'avui tenia un objectiu clar, trobar un pas que puja al puig de sa Font, la situació del qual l'havia indicat l'amic Antoni Bauçà. La ruta per arribar-hi l'em va fer modificar el mal temps. Així i tot, a pesar de la pluja de les primeres hores i la boira persistent, aconseguírem arribar-hi. El nom del pas (pas de s'Heura o de sa Partió) és provisional, ja que no tenim més informació que un topònim aparegut al mapa de l'Ajuntament de Valldemossa. La gran heura que adorna la fesa, apareix com a topònim al mapa, a les parets penya-segades que conformen el comellar, el qual també pren el nom de la planta.
L'autor
d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni
de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
 |
| Sa Colominada |
Iniciam la ruta a les 9:15 h (
►WP-01)
(362 m), al carrer de Xesc Fortesa, a la urbanització de s'Arxiduc, Valldemossa, al portell que
dona pas a la finca pública de Son Moragues pel camí de na Rupit. Passam
entre el penya-segat anomenat sa Colominada i l'oliverar de sa Coma.
Més endavant deixam a l'esquerra la canal d'en Gordo.
«Antigament, aquest camí —diu Cañellas—, un cop arribat al bosc,
continuava fins a la font des Polls i la casa de neu de Son Moragues. A
partir de llavors el camí ja esdevenia un tirany que l'Arxiduc va
arreglar i convertir en el darrer tram del seu camí de muntanya». (
El paisatge de l'Arxiduc, 1997).
Des del camí reial medieval modernitzat, s'obté una bona panoràmica
de les cases de sa Coma, les de l'Hort, el nucli de Valldemossa i el
puig de sa Comuna (704 m).
«A sa Coma hi havia un dipòsit de neu, un pou de dimensions reduïdes (26 m³), integrat al jardí de les cases, on s'arreplegava, o estotjava neu destinada al consum dels senyors de la possessió. Aquest ús limitat, no comercial, de la neu permetria que les dimensions del dipòsit fossin tan reduïdes. Seria possible que en altres possessions de la Serra es trobassin dipòsits d'aquests tipus» (Cañellas, 2006).
 |
| Font de na Ropit |
Passam una segona barrera metàl·lica amb gual canadenc i deixam a la dreta un camí que va sa Coma. Ben aviat ens surt a camí la ruïnosa caseta distribuïdora de l'aigua de
la font de na Ropit, la qual es va comercialitzar. La mina de l'ull està
també en total ruïna. L’aigua d’aquesta font, en temps del rei Sanç, ja
tenia fama de ser medicinal. Hi ha una llegenda d'aquest rei i el pagès
de Son Pancuit situada a aquest indret. Veure més informació de la
►font.
Quan el Rei Sanxo es dirigia de Valldemossa al refugi reial del puig des Teix (caseta del Rei Sanç) per aquest camí, arribà a la font de na Rupit, on l'esperava el vell pagès que conrava el terreny que vorejava la font, Son Pancuit; el pagès oferí un tassó d'aigua al rei, el qual va quedar gratament sorprès de la qualitat de l'aigua Abans de partir cap al Teix, el rei va ser informat de l'enginy i prudència del pagès, cosa que va motivar a posar-ho a prova. Es varen separar del sequi i el monarca li va confiar un secret, amb l’advertiment que no estava autoritzat a revelar-ho fins que no hagués vist al rei cent vegades. Mesos després, el sobirà va voler comprovar la fidelitat del seu súbdit i li va manar a uns missatgers; aquests varen oferir diners al pagès perquè els explicàs el secret. Aquell home es va resistir una vegada i una altra, fins que li varen oferir cent monedes. Llavors una vegada examinades una per una les monedes, amb l’excusa que no hi hagués cap falsa, va revelar el secret als missatgers reals. Informat el rei del que havia esdevingut, va ordenar al pagès que es presentàs a palau, disposat a castigar-ho per desobediència. Quan el rei li va demanar explicacions, el pagès va recordar que la prohibició solament era vàlida fins que veiés cent vegades al monarca, i que ell no havia obert boca fins que li varen oferir cent monedes, una sobre una altra; com les peces representaven clarament la imatge del sobirà, considerava que no havia incomplit la seva promesa. El rei Sanxo, admirat per l’enginy del pagès, no solament no el va castigar, sinó que va lliurar d’impostos els terrenys que aquest cultivava, costum que es va mantenir fins a finals del segle XIX. (
Noticias y relaciones históricas de Mallorca, Muntaner, 1948).
(WP-02) (474 m) Un centenar de metres després de la font, deixam el vial principal per agafar un camí que gira a la dreta, i que serpeja coma amunt pels peus de la moleta de Pastoritx. Es tracta d'una zona marjada envaïda de pinar. (Foto: Angelika).
Deixam un brancal a la dreta que va cap a la font Nova i a sa Coma (WP-03) (490 m). Resseguim la pista fins a l'entrada del bosc, on s'esmuny el camí ample i esdevé senderó. Alerta, emperò, que hem de deixar aquesta sendera que va al pas de sa Regata de sa Coma, això si no el volem fer. Si féssim el pas, enllaçaríem més amunt amb la ruta que duim. Nosaltres, avui, botam la paret que tanca el bosc i seguim un tirany fitat, adreçat a nord. (Foto: Angelika).
El tirany és rost, puja a l'altiplà situat entre sa moleta de Pastoritx i la serra de Son Moragues. Les fites ens menaran a un camí de ferradura que puja fent llargues llaçades. S'acosta al penya-segat i guaita a la vall de Valldemossa. Un bon lloc on berenar, ja que està descobert d'arbres; la cama d'aranya que feia ja s'ha aturat, però els arbres continuen degotant i banyant. Després de berenar, arranca altra vegada a ploure i ens plantejam seguir o no la ruta.
Posam plàstics i continuam. Un poc d'aigua no ens farà perdre l'humor. Més amunt, el camí passa per l'endret del desviament del pas de sa Regata de sa Coma (WP-4) (738 m).
Les fites, o si seguiu el track del GPS que trobareu al final del reportatge, vos duran al magnífic camí de carro que recórrer el coster de la serra de Son Moragues (WP-05) (800 m).
 |
| Crui |
A l'esquerra del camí, a uns metres d'ell, podrem guaitar a un gran crui, on en el fons s'aprecia un marge (WP-06) (786 m).
Resseguim el camí de carro, deixam a l'esquerra la desviació del camí des Caragol, a partir d'aquí el camí perd amplada i continua bastant més rost. Passa pel costat d'alguns rotlos de sitja i puja pel coster fent curtes llaçades fins que es perd. No arribam a la paret des Teix que s'estén a dalt del coster, i giram a la dreta. (Foto: Joaquín).
Entre arbres tombats i un terreny pedregós, arribarem a una paret (WP-07) (912 m), la qual hem de botar. (Foto: Angelika).
Allà deçà, anirem baixant gradualment cap a un xaragall on hi ha algun rotlo de sitja. També veurem alguna fita. A causa de les condicions meteorològiques, decideix remuntar un coster rocós, en vers d'anar a prop del tallat. Una relliscada per la roca banyada i te'n vas a baix.
En vers de baixar per aquest xaragall, es pot continuar més planer, a tocar de la part des Teix, cap al coll de Pastoritx, s'arriba allà mateix, si fa, no fa, per més bon camí i més recte. (Foto: Joaquín).
 |
| Casa de neu Superior de Pastoritx |
Si hem arribat aquí pel coll de Pastoritx (coll des Pinar, en alguns
mapes, o coll de sa Foradada, en altres), baixarem pel mig del comellar
de s'Heura o de ses Sitges on s'inicia un camí
que va baixant. Uns metres més avall hem de sortir del camí per la dreta
i trobarem la casa de neu Superior de Pastoritx (WP-08) (812 m), un pou
de neu poc
conegut; crec que és una de les zones menys freqüentades de la Serra. Arribam aquí a les 12:22 h.
Una notícia molt primerenca sobre la venda de neu a Mallorca, diu:
«Dia 30 de març de 1582, Jeroni de Josa presentava una súplica demanant
poder administrar neu en la Ciutat [...] i es compromet a no vendre la
neu a més de mig ral mallorquí per cada lliura [...] Els jurats del
Regne, vista aquesta súplica i vist esser cosa justa [...] concedeixen
llicència que seria per temps de 10 anys». (Rosselló, 2007)
Aquest antic pou de neu, que es troba mig esbucat, està situat a 825 m
d'altura. Amida 14,3 m de llargària, 4,7 m d’ampla i 4,4 m de
profunditat. Segons Lluís Vallcaneras, la coberta era rasa i segurament tapada de
càrritx. Utilitza una roca natural en un dels laterals, i en l'altre, un
gran bloc de roca n'ocupa una part important. El pou en qüestió està
situat en un indret on, en altre temps es devia realitzar una important
activitat d'explotació del bosc, dona't la gran quantitat de ranxos de
carboners, dels quals pren el nom la coma: coma de ses Sitges.
L'absència de casa de nevater ens apunta la possibilitat que fossin
utilitzades algunes de les barraques de carboner que hi ha pels
voltants.
«Estava en servei ja el 1636, era propietat de Jaume Morell, que la
tenia llogada a Bernat Caldes. En 1723: "Per raho de les penyas que se
troben dins daquella no si pot posar neu", llavors era propietat de
Jeroni Morell. No se cita pus». (
Miramar, 23/1995).
Per baixar el gel aprofitaven
el camí del comellar de s'Heura, el qual arriba a les cases de la
possessió de Pastoritx. Aquest ofici anà minvant quan s'instal·laren
fàbriques de gel a Palma (1898), a Sóller (1909), a Inca i a Manacor
(1910), a Sa Pobla (1912). (Miramar, 21/1994).
Admirada l'obra d'aquells homes, ara abandonada, continuam la ruta pel camí que baixa pel centre del comellar de s'Heura, també conegut com a coma de ses Sitges, ocupat per un frondós alzinar.
 |
| Fita, monjoia, sibil·la... |
Caminant per la muntanya, cercam aquests claperets de pedres que normalment ens indiquen el bon camí. També s'anomenen monjoia, sibil·la (o sibil·lo, Ordinas, 2001).
Uns 750 metres més avall, i després de gaudir de l'espectacle que ofereix el bosc un dia així, plujós, boirós, humit, amb la molsa típica de la tardor cobrint roques i arbres, deixam el camí per l'esquerra en el punt (WP-09) (727 m). Anam a cercar el pas de s'Heura, situat a la paret penya-segada de l'esquerra de la coma.
La
pujada és dura fins que arribam als peus dels penyals. Sort que la fullaca humida s'aferra més que seca, alguna cosa bona ha aportat la pluja. Allà trobarem
grans blocs de pedra caiguts de les altes parets del puig de sa Font.
També trobarem fites que ens guiaran per un senderó trepitjat.
Recorrem la base de la paret, contraforts del puig, cap a la dreta.
Pujam a un mirador des d'on s'albira la vall de Pastoritx. No albiram bé les cases, només l'aqüeducte i el safareig, i la zona d'olivars, arrabassada al bosc d'alzines de sa moleta de Pastoritx.
La boira cobreix la vall de Valldemossa, la muntanya de sa Comuna (700 m), la moleta de Pastoritx (753 m) i part de la serra de Son Moragues (916 m). (Foto: Angelika).
Desfem uns metres per agafar el senderó que duu al pas, situat a un nivell més baix.
Continuam per una estreta cornisa on asseguram la passa; avui, amb la roca banyada sembla més estreta del que realment és.
Recorrem el cingle amb cura de no relliscar, puig la roca sembla que estar ensabonada i, tenim a la nostra dreta una bona caiguda al comellar de s'Heura.
 |
| Pas de sa Partió o de s'Heura |
La cornisa s'acaba on un penyal barra el pas. Allà, una providencial fesa permet acabar de pujar a dalt del cingle (WP-10) (838 m). De moment li direm pas de s'Heura, ja que desconeixem el nom autèntic o si en té. L'amic informador, Antoni Bauçà, em va donar a conèixer el pas com a d'en Sebastià, puix ells tampoc sabien el seu nom. Li posaren pas d'en Sebastià pel fet que el gendre d'Antoni, en Sebastià Trias Prats l'havia trobat mentre cercava una via d'escalada. Assolim el pas a les 13:05 h.
Pel topònim aparegut al mapa del terme de Valldemossa, podem pensar que la planta enfiladissa que arrelà a la paret on se situa el pas, va donar peu al topònim, situat just a la línia fronterera entre els termes de Valldemossa i Bunyola. També és de suposar que el comellar pren el nom per aquesta gran heura.
 |
Heura (Araliaceae, Hedera)
|
Na Rafi i n'Angelika, posen devora la soca de l'heura. "L'heura és una liana que puja a sobre d'altres plantes (per ex. les
palmeres dels jardins) o, més sovint, sobre parets rocoses. També es pot
trobar estesa per terra a sota dels alzinars. Forma petites arrels a
les branques que li serveixen per aferrar-se al seu suport. Les fulles
properes a les branques fèrtils són romboidals, mentre que les de la
resta de la planta presenten uns característics lòbuls en forma palmada.
Floreix al final de l'estiu i tardor. Hi ha varietats domèstiques donat
el seu ampli ús a jardineria". (Herbari Virtual del Mediterrani Occidental).
El pas copsat a distància per en Joaquín. S'aprecia el penyal separat que forma la fesa.
El pas és una estreta fesa formada entre altes parets. A una d'elles, l'heura perllonga les seves branques i s'hi aferra. Unes columnetes de formigó —una encara resta dempeus i l'altra tomada— i una reixeta, tancaven el pas i marcaven la frontera entre els termes municipals. Segurament també separa les finques de Pastoritx i sa Muntanya.
Recorrem l'encletxa o fesa, a la meitat de la qual trobam un graó de roques que s'han estimbat i que haurem de superar.
Amb una petita grimpada sortim del pas i assolim l'altiplà del puig de sa Font (966 m) (WP-11). A la dreta tenim el penyal de sa Rata (898 m). Sortim gairebé entre els dos puigs. De camí, cap a nord, passam vora un avenc (WP-12) (881 m).
Anam a cercar el pas per baixar altra vegada al comellar de s'Heura. Resseguim les piquetes de formigó per la part de Bunyola. La boira ens complicarà una mica la recerca, ja que no duc cap track per trobar el pas.
Localitzam el pas, el qual està fitat. El pas del puig de sa Font, és un vell conegut, retrobat per nosaltres el 2013. A partir de llavors està fitat i figura al mapa Alpina. Normalment, es pujava i baixava al puig de sa Font per la paret des Teix, encara ara ho fan els que desconeixen aquest pas. Inclús alguns llibres de muntanya duen per allà, complicant-se la vida amb les reixetes que hi ha, i exposats a una renyada si topen algú de la finca.
 |
| Pas del puig de sa Font |
(WP-13) (866 m). El pas no té dificultats més que la prudència que hem de tenir un dia com avui, ja que la roca rellisca molt. Evidentment, en sec, no és el mateix. El nom, posat per jo, és el més lògic, emperò, segurament, els treballadors de la finca l'anomenaven d'una altra manera.
Aquest marget és la prova que és un pas antic. Vaig pensar, el dia que el vaig retrobar, que era la via de baixada que empraven els nevaters per davallar el gel de la casa de neu del puig de sa Font, però no és lògic, ja que pertanyia a una altra possessió, a sa Muntanya o a s'Alqueria d'Avall.
 |
| Coll de Pastoritx o de sa Foradada |
Seguim pel viarany fitat, el qual ens durà al coll de Pastoritx, de sa Foradada o des Pins. Precisament és aquí on boten la paret per pujar al puig de sa Font.
 |
| Sa Foradada |
Aquesta roca foradada dona un dels noms al coll, coll de sa Foradada. Per sortir de la collada cal anar a tocar de la paret.
Seguint pel costat de la paret de la finca des Teix, cercant la millor passa, arribarem altra vegada a la paret mitgera entre les finques de Pastoritx i Son Moragues o sa Coma, la qual hem de botar.
L'abandonament del bosc fa estralls; d'ençà que els carboners aplegaren i deixaren l'activitat extractiva de carbó, ningú fa net i any rere any la vulnerabilitat davant un possible incendi és més gran.
Tornam a enllaçar amb el camí que recórrer la serra de Son Moragues. A una corba, el deixam per agafar el camí des Caragol (WP-14) (791 m), el qual ens menarà a la pista des Cairats, a l'endret de la font des Polls.
 |
| Camí des Caragol |
Aquestes corbes tan marcades donen nom al camí, camí des Caragol. Aquest camí, com molts d'altres de muntanya, es va construir per aprofitar
el bosc, essencialment per a la indústria del carbó, l'escorxa d'alzina
i la llenya. Els mestres paredadors també solien tenir el seu ranxo amb un nombre
variable d'homes, que en alguns casos superava els vint operaris. En aquestes circumstàncies els paredadors tenien una gran mobilitat
sobre el territori i les tasques que realitzaven eren del tot variades,
sempre relacionades amb el món del camp. L'ofici era poc valorat. La gent que hi treballava sovint no sabia escriure i acordava de paraula el preu i la feina. S'aprenia a paredar al costat d'un mestre per un temps més o manco
prolongat i no era rar que es transmetés l'ofici per tradició familiar.
(Per a més informació consultau:
Llibre de la pedra en sec,
2001 d'Antoni Reynés Trias i Vicenç Sastre i Arrom).
Aquest camí és un bon exemple per poder valorar la gran tasca que implicava traçar una via que permetés transitar carros per un coster molt inclinat. Un gran marge, reforçat amb un mur de contenció, permetia superar un terreny pràcticament inaccessible.
 |
| Font des Polls |
Així, arribam a la font des Polls (WP-15) (665 m), on farem una aturada per descansar uns minuts. "Una font molt coneguda donat que està en el camí des Cairats, una de ses rutes més conegudes per pujar a es Teix. Sa font està dins una àrea recreativa que ha agafat el seu nom, a pocs metres abans d'arribar a el refugi des Cairats". (
Fonts de Tramuntana🔗).
Reprenem la marxa per la rosta pista encimentada, i de terra, quan es replana, de la coma des Cairats, on antigament s'hi tallaven arbres amb els quals es feien cairats
(bigues). El veterà excursionista Benigne Palos deia que no és aventurat
pensar que aquest fet és el que ha donat nom a aquest comellar.
A partir d'ara només cal seguir la pista en baixada, cap a Valldemossa. Quasi al final de la ruta apareixen les cases de sa Coma. (Foto: Angelika).
 |
| Sa Coma |
Sa Coma: «El marquès de Vivot ha fet construir un gran safareig amb alts brolladors al peu d'unes pintoresques alzines sempre verdes i d'uns penyals. La casa és senzilla, té una entrada amb arc de mig punt i cinc finestres a la façana; com que té dues ales que formen angle, vista des de Valldemossa sembla molt més gran del que és en realitat. Darrere té un petit pati tancat per una paret oberta amb arcs rebaixats a l'entrada. A la dreta de l'entrada principal hi ha una petita capella amb doble volta de creueria i el nom de Jesús a la clau de volta; a l'esquerra puja una escala de doble tram. Des de les finestres de sa Coma es gaudeix d'una magnífica vista panoràmica sobre la vall de Valldemossa, la Cartoixa i Son Gual». (
Les Balears, 2002, Lluís Salvador).
Recorrem els darrers metres del camí des Cairats i arribam als cotxes a les 17:04 h on donam per acabada la ruta d'avui. Una ruta ben productiva, puix hem descobert territori nou per a nosaltres, gràcies a l'amic Antoni Bauçà.
__________________________________________________________________________________________________________________________________________________
RECOMANACIONS
PELS SENDERISTES
Aquest track només és
orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta
no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor
d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les
imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades,
respectem la naturalesa i la propietat privada. No molestem els animals, no facem renou, no deixem escombraries.
 |
| Valldemossa |
Distància
aproximada: 13,22 km
Pujada
acumulada: 826 m
Alçada màxima-mínima: 922-361 m
Temps
aproximat sense aturades: 5:08 h
Velocitat mitjana: 1,75 km/h
Temps total: 7:48:52 h
Ruta
circular: Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: L'única
dificultat d'aquesta ruta la podem trobar en l'orientació, ja que
caminar per dins l'alzinar amb nombrosos camins, implica haver de posar
tots els sentits per seguir la ruta proposada
Integrants: Angelika, Tania, Rafi, Dolors, Joaquín, Toni
i Joan
CARTOGRAFIA
Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc
 |
| Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Central E-25, amb els punts principals |
 |
| Perfil i valors aproximats de la ruta |
Manacor, 24-10-2017
Revisat: 27-07-2025
- Caminos y paisajes. Vol. III 1997 Gaspar Valero i Martí.
- Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
- Noticias y relaciones históricas de Mallorca. 1948 Juan Pou Muntaner.
- Geografia i toponímia a les Illes Balears. 2001 Antoni Ordinas Garau.
- El paisatge de l'Arxiduc. 1997 Nicolau S. Cañellas Serrano.
- Llibre de la pedra en sec. 2002 Antoni Reynés i Vicenç Sastre.
+de+Puig+de+B%C3%A0litx+15-12-2013+096.jpg)
