166 - Coves per Míner 8-12-2016

En aquesta ruta feim un recorregut per diverses coves situades per la finca de Míner. Es pot dir que és una variant de l'excursió anterior, la ⇨165 - La cova Roja de Míner Petit ja que discorre per la mateixa zona, l'accés es fa pel mateix camí i passa per les cases de Míner Petit. Així és que començarem la descripció des de passades les cases, a la font de les Cantarelles.
     Començam a caminar a les 9:15 h (⇨WP-0). Seguim les passes virtuals de l'amic Manolo Barranco.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

Les cavitats de les Balears pateixen l’impacte de les visites no regulades, que poden provocar problemes locals de contaminació per abocament de residus, molèsties a la fauna i deterioració de les formacions càrstiques. La contaminació dels aqüífers és una amenaça potencial per als troglobis aquàtics. Per tant no hem de tocar res.

Font de les Cantarelles

A les 10:45, després de berenar a les cases de Míner Petit, arribam a l'alçada de la font. Deixam la pista, pujam uns metres pel terraplè i de seguida veurem la font de les Cantarelles (WP-4) (431 m). «Es tracta d'un conjunt indeterminat de brolls que surten per una paret natural i que dipositen l'aigua formant una gran bassa (uns 25 m2). Per tal de conservar més aigua, algú va construir un paretó amb el llom a doble vessant a manera de pressa que en augmentar l'alçada augmenta el cabal de reserva». (Web Fonts de Tramuntana). Per veure més dades sobre aquesta font, clicau ⇨Aquí.

Vista la font tornam a la pista i resseguim la ruta.

Un grup de voltors ens sobrevola a no gaire alçada.

El camí carreter pren una forta empitada per superar el coster i ens fa guanyar alçada ràpidament. El camp visual s'obri a les terres de Míner Petit, en primer terme, i del Fangar i Maçana, més enllà Molt difuminat apareix el puig de Son Vila. Destaca la bassa d'aigua de la font. Més a l'esquerra, el xap del Mal torrent de Maçana.

Avui veurem una bona col·lecció de roques i penyals amb les quals podrem fer volar la imaginació. En aquest cas fa cosa passar per davall d'aquests blocs de roca.

A un revolt, el camí s'acosta al pregon barranc, per es Gravet. El deixam per baixar al jaç del torrent i anar a cercar la primera de les coves: la cova de Míner Petit (WP-5) (538 m). A un costat del llit del torrent veim la balma Solellada, amb una frondosa vegetació davant. Més amunt se situa la cova de Míner Petit. La balma de baix no és més que l'embornal de la cova situada més amunt.
     Sobre aquesta balma, José Antonio Encinas anota «Conjunto alveolar de desarrollo horizontal situado en la base de un escarpe, dando lugar a dos ámbitos diferenciados. Uno sirvió de habitáculo y el otro de cámara funeraria. Recibian alimentación hídrica desde el fondo de la inmediata Cova de Mina Petit, abierta más arriba y drenando hacia esta parte. Las escorrentías alcanzan el denominado Mal Torrent, situado pocos metros más abajo.
     El abrigo totaliza 17,2 metros de largura por ocho de fondo y 2,8 de altura máxima. Su denominativo valora sobre todo la orientación solar de la embocadura». Afegeix que uns caçadors trobaren dues petites gerres globulars corresponents al Bronze balear. També s'hi han trobat ossos fossilitzats de Myotragus.      

La baixada al torrent de Maçana es fa per un terreny molt abrupte, per un roquissar desfet i clivellat, el qual ens fa anar molt alerta, ajudant-nos amb les mans. No podem anar amb presses.

Cova de Míner Petit

Assolim la boca d'entrada de la cova de Míner Petit (WP-6) (529 m). Al primer cop d'ull sembla un avenc. Jo diria que té part d'avenc i part de cova, ja que per accedir-hi s'ha de menester una corda d'uns 4 o 5 m, més que res per després poder sortir-ne.

Una gran heura ha arrelat a l'entrada i la cobreix parcialment, per aquest motiu hem d'estar alerta quan ens hi aproximem. Segons l'amic Pere Llofriu, les fulles de les branques decantades de la paret tenen les fulles diferents. Podrem accedir a la primera plataforma per dos llocs, per l'est i pel nord. Pel nord veurem que s'habilità la baixada amb argamassa. 

Podrem fermar la corda a una pedra gran per ajudar-nos a baixar. Extremam les precaucions degut a la humitat que hi ha. La roca semblava ensabonada.

Quan hem baixat a la segona plataforma ens sorprendrà la capa vegetal i unes llengua de Cero, Phyllitis (P. Llofriu), les quals gaudeixen de molta humitat i de llum.

El sòl de la petita cavitat no facilita el seu trànsit. Per un petit pas podrem arribar a la zona nord on hi ha una sala amb el sòtil bastant alt. Està considerada Lloc d'Interès Històric-Artístic. Amb un desnivell total de 20 m i un recorregut superior als 300 m. Segons Encinas «Sobre el topónimo Mina (menar), tratado en el Avenc de les Cases de Mina Petit, se refiere a la ruta de manejo ganadero por esta antigua vía de trashumancia pastoril y conducente a las grandes atochas estivales del corazón de las montañas de Lluc y alrededores». 

Topografia realitzada per Encinas, Redondo, Mercé i Crespí

  

Deixam enrere la cova, caminam un centenar de metres camp a través adreçats a nord, per reprendre la pista de Míner Gran (WP-7) (544 m).

Al llarg del recorregut veurem un bon nombre de basses i en alguns llocs, el sòl pen toll de les darreres plogudes.

El camí discorre per un paratge sorprenent. El traçat esquiva penyals i s'agombola a l'abrupte relleu.

A aquest revolt, després de caminar 6 minuts per la pista, la tornam deixar per l'esquerra, per anar a la cova Petita de Míner (WP-8) (559 m).

Travessam uns penyals per un petit coll.

Cova Petita de Míner

Quatre minuts després localitzam la boca de la cova petita de Míner (WP-9) (576 m). Es veu que antigament l'entrada d'aquesta cavitat estava tancada amb reixa. A cada banda del forat hi ha pedres encimentades que feien de portal. A dalt, hi ha una reixa vinclada pel pes d'una pedra grossa.

Per accedir-hi hem de desgrimpar un petit bot d'un metre.

Llegim al Corpus Cavernario Mayoricense que està formada per tres sales de mitjana mida i una altra més petita cap al SW. «Las dimensiones básicas de la integridad de la cueva son 37,5 metros de largo, 27,7 de ancho y 4,5 de altura media».  
    

«Recibía el afluente conformador del espacio gliptogénico desde el otro lado de las peñas, procedente de la dolina situada sobre cueva vecina, en realidad apéndice de ésta; hasta desviarse el drenaje hacia el otro lado. Desde entonces los únicos recursos hídricos proceden del techo posibilitaron el notable concrecionado calcítico interno, además de las vistosas estalagmitas donde modernos cuencos cerámicos recogen agua de goteo cenital. En el remoto pasado ollas globulares del Bronce, ejerciendo la misma función provisora, y cuyos tiestos se ven por el suelo».

(Foto: Joaquín)⇨

Aquesta petita cova està 'decorada' amb abundants i macos espeleotemes i fa molt bon caminar per dedins.


Segons el doctor Àngel Ginés, la immensa majoria dels espeleotemes mallorquins són de calcita i, tan sols ocasionalment d'aragonita.
     La composició litològica de l'illa és poc variada i les roques carbonatades que han estat objecte de carstificació es caracteritzen per la seva puresa. Les mineralitzacions d'òxids i sulfurs metàl·lics són escasses, i es troben endemés localitzades a roques poc o gens carstificables. Per això és la calcita, amb molt d'avantatge, el mineral predominant a les cavitats mallorquines [...]. (Endins, 20, 1995). 

Vista de la boca des de l'interior.

Topografia realitzada per Torrandell, Cifre, Bonnín, Company, Crespí, Pérez, Ferragut i Socies (1993)

A la roca de la dreta del forat d'entrada, hi ha incisa una data (Año 8-1-1930) i una clau amb la pala per amunt. Segurament de quan es va fer l'obra per tancar la boca de la cova.

Situació de la cova. Pels voltants d'aquests penyals hi ha una paret seca que devia tancar una pleta. Resulta inversemblant que per aquests paratges es conrava; els nombrosos munts de pedres resultat de despedregar, ho corrobora.

Coveta de la Mata

Enrevoltam la mateixa línia de penyals de la cova Petita de Míner per la dreta i, a pocs metres, darrera d'una gran mata, hi ha la coveta de la Mata (WP-10) (578 m). Per entrar-hi més còmodament no està demés dur un xerrac.

Es tracta d'una petita cavitat que fa baixada, on fa més bon baixar per la dreta. Unes grans pedres taponen parcialment l'entrada. A uns metres més avall hi ha una petit marge que replana el sòl.  

Per l'esquerra també s'hi pot accedir, tot i que és molt més vertical.

En el fons trobam nombrosos tests de ceràmica de diversos objectes. Encinas assenyala «Sumidero de la arrasada dolina situada frente a la boca del antro y, al propio tiempo, punto de alimentación de la vecina Cova Petita de Mina. Sirvió desde tiempos prehistóricos de ocasional alberge de pastores, cazadores y recolectores frecuentadores de estos parajes...   

...Unas piedras obstruyen la comunicación directa entre las dos partes del mismo dispositivo cavernario, dejando en este sector embocadura de 9,8 metros de amplitud por diez de fondo y alzada de tres.
     Mata está aquí en el sentido de simple matorral de plantas leñosas, medrando a costa del húmedo remanso grutero».

Topografia realitzada per Encinas, Torrandell i Pérez (1993)

Deixam el petit coval i el situam geogràficament. Mentre caminam per un terreny que es conreava, la boira cada vegada baixa més.

Ens dirigim cap a la cova o balma dels Tonedors, situada a la dreta de la imatge, on comencen els penyals. A l'esquerra apareixen les cases de Míner Gran, a l'ombra del puig de Ca de Míner.

Tornam retrobar la pista de Míner Gran (WP-11) (596 m), per deixar-la als pocs metres per la dreta.

Cova dels Tonedors

Ens situam davant la gran balma dels Tonedors* (WP-12) (601 m), tancada de paret seca i coronada de filat. Al Catàleg de protecció d'edificis i elements d'interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic del terme de Pollença, figura amb el codi JA-98, com a cova dels Tonedors.
     «Notable abrigo, de 50 metros por 14,4 en planta y 5,8 de altura, se halla excavado en la base margosa de los estratos calizos del entorno de casi por completo desmantelada dolina. El proceso erosivo de escorrentia procedentes del saledizo de la bóveda excavaría la cuña inicial, no resultando descartable una acción directa de las aguas receptadas en el vaso cársico cuando era más cerrado. De hecho todavía ante la cueva se mantiene, hasta bien avanzada la primavera, significativo encharque de agua, expresión relíctica del pasado lagunar del sitio. La anrigada estancia, el aguadero, los prados de delante, las pinturas rupestres contenidas, las inhumaciones prehistóricas detectadas en el suelo y el abrigado enclave pastoril de Mina la hacen singularmente interesante». (Corpus Cavernario Mayoricense, 2014).


*DCVB Tonedor: Home que ton el bestiar de llana; cast. esquilador. Tonedor, tosquirador o trasquilador.

A la zona de la dreta (N) hi ha una segona separació tancada de paret seca i un portal de brancam.

Dins aquest tancat hi ha unes rústiques construccions, les quals fan pensar que era el lloc on tonien les ovelles.

L'amic José Antonio, a la seva obra 501 Grutas del término de Pollensa (Mallorca), anotà: «Factoría recaptadora de estiércol animal, planta de esquilado, desbastado y lavado de lana, estación de marcado de reses, cobijo de manadas durante el crudo invierno, sesteadero de las bestias durante la canícula veraniega y santuario contra los vendavales; para todo ello sirvió el lugar donde se hallan estas pinturas rupestres».

A la paret dels fons de la balma trobam alguns grafits o pintures rupestres, com diu Encinas. «Las diversas representaciones del dibujo adjunto incluyen caligrafías latinas, romances, suras coránicas, probables trazos hebraicos y una reticulada estructura eclesial del culto mayo —con cruz encima— junto a impresa mano derecha recordando la Fátima de la tradición musulmana. La mayoría de los motivos están realizados a la almangra, con algunas aspersiones rituales, tinturas negras y finos punteos; además de grafitados, incisiones y grabados».

Gravats i pintures (J. A. Encinas, 1993)

Pels voltants de la balma reposam energia i continuam la ruta. Hem de passar per les cases de Míner Gran, les quals no formen part de la finca pública, per tant són de propietat privada. Deixam a l'esquerra el clot de Míner. 

Míner Gran

(Foto: 10-1-2010)

«La possessió de Míner Gran confronta amb Míner Petit, Biniatró, Alcanelleta, Alcanella, Muntanya i Fartàritx del Racó. Sorgí el s XIX, quan fou definitivament dividida l'antiga possessió de Míner. És una gran possessió de muntanya, de més de 1.000 quarterades, articulada al voltant del massís del puig de Ca de Míner, al vessant meridional del qual se situen les cases (620 m). Era dedicada al conreu dels cereals i a la ramaderia. Tenia devers 100 quarterades de sementers, tancats de paret, denominats de la Foradada, del Pou del Pla de l'Aigo, del Cirerer, del Pla, de la Tanca de l'Era i de les Marjades. Les 900 quarterades restants eren garrigues de càrritx i mates. A les cases hi havia un molí de sang, que funcionà fins el decenni de 1950-60. Totalment desproveïda d'olivars, no tenia tafona. El 1950, tenia una producció anual de 10 quarterades de blat i 400 de civada. Hi havia guardes de 310 ovelles, 100 cabres, 100 porcs i cinc bous. El bestiar de feina eren cinc muls, cinc egües i cinc someres. Tenia fama de produir un dels millors blats xeixa de l'illa. Hi són escasses les fonts i n'és la més rellevant la dels Polls, que pren el nom dels arbres que la volten, i prop de la qual sorgí un petit hort destinat a producció de lleguminoses i hortalissa. A 150 m al sud de les cases, hi ha una mina o qanat, que pot esser l'origen del nom de la possessió. El 1950, la família Torrents —Corbera— en millorà el proveïment d'aigua amb una gran cisterna. El 1927, la possessió fou adquirida pel campaneter Joan Pons —Quelet—». (GEM/DF).

Un altre aprofitament —a més de l'agrícola i ramadera—, que només es podia donar en les condicions d'alçada i precipitació de Míner Gran, és l'emmagatzematge i comerç de la neu. L'activitat de nevatejar ens ha deixat a la finca una valuosa mostra toponímica i d'elements etnològics relacionats: cases i clots de neu, porxos de nevater, camins empedrats, marges de recollida de neu, etc. Cases de neu del Tomir o de Muntanya (1717) i casa de neu de Lo Avenc o del coll de Ca de Míner (1786).

Fotografies preses el 5 de febrer de 2012. 

L'Institut Nacional de Conservació de la Natura (ICONA) adquireix, l'1 de juny de 1984, la finca d'unes 535 ha segregada de l'antiga possessió de muntanya anomenada Míner Gran. Aquest predi fou segregat pels seus propietaris, els germans Pons Perelló l'any 1978, dividint-se en Míner Gran (l'actual MUP núm.15, per Bartolomé Pons Perelló) i Míner Gran d'Enmig (per Joan Pons Perelló). La part pertanyent a Bartolomé Pons fou cedida, baix unes circumstàncies de pagament i cessió que no es corresponen al típic contracte de compra-venta, a José Vicens Mateu, darrer propietari de la finca abans de l'adquisició per part de l'administració (per l'import de poc més de 23 milions de pessetes).  

Per a no passar per la carrera de les cases, ja que hi havia gent, recorrem uns tancats per anar a cercar el camí que continua cap a Alcanella, pel qual podríem arribar a Lluc. Per la contrada hi ha l'indret anomenat la barrera de Lluc.

Vells elements de bella factura resten abandonats, com aquesta pica per abeurar el bestiar.

Deixam el camí que duim per un ramal que volta cap a l'esquerra (WP-13) (578 m) i passa per darrera l'alzina que veim a l'esquerra. «El relleu [de la finca pública] és molt irregular, hi abunden les depressions càrstiques i els torrents assoleixen uns graus alts de desenvolupament. L'oscil·lació altitudinal va des dels 175 m del llit del torrent de Sa Mina, fins als 1103 m del Puig Tomir [...] A la finca pública de Míner Gran es localitza només una font natural, al comellar d'en Soler, al camí que comunica la finca amb Alcanella. És coneguda com la font d'en Soler. La font es presenta una petita mina i una pica rectangular, ocupada per llot i vegetació». (Document de gestió de la finca pública de Míner Gran, MUP núm. 15).

Travessant el portell. També travessam la partió dels termes entre Pollença i Escorca, solament per uns metres, ja que ràpidament tornam entrar a Pollença. No estic segur si la reixeta separa la finca privada de la pública.
     «A nivell geomorfològic hi destaquen també els penya-segats del Tomir i del puig de Ca, i els barrancs interiors de la part sud de la finca (coster de ses Buines, ses Calderes, els Cingles, serra de Sa Carrasca), que constitueixen els diferents ramals del torrent de sa Mina, molt encaixat en certs indrets segons els materials que travessa, com el pas de ses Calderes o la barraca dels Porcs». (Op. cit.).

El camí dóna a la pista pública encimentada que puja al coll de Fartàritx o del puig de Ca (WP-14). La collada entre el puig Tomir i el puig de Ca de Míner, el pollegó del qual apareix a la imatge.
     «La finca pública es beneficia del dret de pas per a vehicles autoritzats per la pista forestal de Míner Petit, al llarg d'un camí que comença a la carretera rural que parteix de l'Oratori de Sant Miquel (Campanet) cap a la possessió del Fangar, tot travessant portells amb pany de les finques privades com la de Son Monjo i Míner Petit. El 24 d'abril de 2001, Míner Gran va ser declarada Refugi de Caça». (Op. cit.).

«Els torrents recorren la finca pública de sud a nord. El principal és el torrent de sa Mina. Els seus diversos braços tenen el seu naixement al Puig Tomir (2,5 km), coll de Fartàritx (2,9 km) i el caire del Cirerar (1,7 km). El Torrent de sa Mina és un afluent del Torrent de Sant Miquel o conca de Muro (d'una superfície de 17,01 km2)». (OP. cit.).

Curiosa alzina que creix a un penyal, les arrels de la qual escarden la roca, aquest fet fa que, en molts de casos, provoqui la seva pròpia mort.

Cova Enclotada

A la dreta, a uns metres del camí, s'obre l'estreta boca de la cova Enclotada (WP-15) (557 m). «Dispositivo de drenaje de la hondonada de Mina Gran, vertiendo en la boca de esta caverna y por donde sume a lo largo de la junta interestratigráfica, entre las margas de la base y las calizas de la parte sobrepuesta. Grandes clastros desprendidos del techo obstruyen el fondo del conducto, filtrando las lluvias torrenciales, a -40 metros de la superficie y alangándose unos cincuenta de NW a SE [...].

«[...] La tumultuosa arroyada acaba resurgiendo seguramente poco más abajo, en el Coster de ses Buines d'Or, o laderal con referente indicativo de las muines d'eau (si tragaderas de agua, sumideros), pueines en cuanto pozas o buheines si encharques de Mina. Buines resultando lugar de vaciado de las aguas subterráneas procedentes de más arriba, en cuanto agujeros entendidos en función del intenso lapiaz de la parrilla de captación o bien de sus evacuaderos de abajo». Veure (Corpus..., 2014).

Topografia realitzada per J. A. Encinas i G. A. Torrandell (1993)

La cova se situa als peus d'aquest impressionant relleu càrstic causat per la dissolució de la roca.  

La pista encimentada pren una forta empitada, per la qual cosa ens fa guanyar alçada i gaudir d'una esplèndida panoràmica de la vall de terres fèrtils del sementer de l'Aigua i els camps Rodons, a l'ombra del puig Tomir engolit per la boira, i el puig de Ca. Destaca la zona summament abrupta i carstificada.

Després de la forta pujada assolim un petit coll al costat d'un turó de 659 m, i a partir d'aquí tot serà baixada fins que arribem als cotxes. La pista dóna al camí que pujàvem el dematí, així tancam el cercle al (WP-16), a les 15:03 h. Ara només caldrà desfer el camí que hem fet el dematí.

Passades les cases de Míner Petit ens feim la foto de grup i emprenem el darrer tram de la ruta. Arribam als cotxes a les 16:14 h (WP-17), on finalitzam aquesta interessant ruta.   

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

⇨Veure el track al Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
⇨És aconsellable seguir unes normes bàsiques

Pollença

FITXA TÈCNICA

Distància aproximada: 14,20 km
Pujada acumulada: 664 m
Alçada màxima-mínima: 622-52 m
Temps aproximat sense aturades: 4:02 h
Temps total: 6:56:16 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: Entrar a les cavitats implica assolir alguns riscs. Podem patinar o pegar amb el cap al sostre. Hem d'extremar les precaucions 
Integrants: Maria, Magdalena, Dolors, Miquel, Joaquín i Joan
 

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS sobre el mapa Alpina Tramuntana Nord E-25, amb els punts principals

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 14-12-2016

HEM CONSULTAT

• Corpus Cavernario Mayoricense. 2014 José Antonio Encinas.

• 501 Grutas del término de Pollensa (Mallorca). 1994 José Antonio Encinas.

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.

• Document de gestió de la finca pública Míner Gran, MUP núm.15. 2002 Irene Moya Paris / Isabel Mozo Fornari.

• Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.

• Llocs, termes i valls de Pollença a l'època medieval i moderna. Dins: XXII Jornada d'Antroponímia i Toponímia 2009. 2010 Pere Salas Vives i Joan M. Torres Velasco.

• Notes sobre consum de neu i dolços. 2007. Ramon Rosselló Vaquer.

• ⇨Fonts de Tramuntana.