162 - La serra Mitjana i el pas d'en Cavaller 13-11-2016

Aquesta, no és una ruta apta per a gent que no està avesada a caminar per terrenys molt abruptes, ni a fer pujades fortes, puix la pujada acumulada supera els mil metres. La major part de l'excursió discorre per la finca des Rafal, del terme de Mancor de la Vall. Pel comellar Gran, pujam fins a la serra Mitjana (786 m), per la carena de la qual passa la partió entre Mancor i Escorca. La coma de ses Bigues ens mena al torrent des Corral Fals, des d'on pujam al pas d'en Cavaller. El camí des Pinetons ens retornarà a es Rafal.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Per emprendre aquesta ruta cal demanar permís a les diferents finques per on passa.

►Veure el reportatge fotogràfic d'en Joaquín 

Des de Mancor, pel carrer de Bartomeu Reus, ens dirigim al camí asfaltat des Rafals. Uns centenars de metres abans d'arribar al portell d'entrada, trobarem una espècie de redona amb un arbre enmig, amb espai per dos o tres cotxes. Allà començam a caminar per aquest costerut camí a les 9:05 h (WP-0) (268 m).
     Trobam el portell empès i amb un bon nombre de rètols indicadors de propietat privada (WP-1) (299 m).

G. Valero (2010) fa aquesta acurada descripció del camí des de Mancor al portell des Rafal: «A la plaça de Dalt, agafam el carrer de Bartomeu Reus. Per aquesta via, a l'esquerra queden les cases de Son Collell (núm. 25) i a la dreta les de Turixant, integrades dins el nucli urbà. Sortim del poble pel camí vell d’Almallutx, amb Can Tomeu a l’esquerra i el camí del camp de futbol a la dreta. També a la dreta queda l'anomenat clot dels Diners, on hi ha restes talaiòtiques. Un primer revolt a l’esquerra pot ser escurçat per una drecera. Ens trobam en la contrada denominada Escorques, amb una pujada rosta».

El camí des Rafals o camí Vell d'Almallutx forma part de la xarxa local de camins de Mancor de la Vall. Datat en els segles XIII-XIV. Els elements que apareixen al Catàleg de Patrimoni de la finca des Rafals, a més d'aquest camí, són: Cases des Rafals s XVI-XVII, la Font des Rafals s XIII-XX, el Pou des Rafals s XVI-XX i l'Hort de la font des Rafals s XVI-XX.
 

Les primeres vistes s'obrin cap a la badia de Pollença. Apareixen les cases de l'antiga possessió de Massanella, a la qual pertanyia es Rafal. «Durant l’època islàmica, hi prosperà l’alqueria ‘Maizarella’, que feu part del juz’ d’Inkan, amb presència probable d’elements berbers. Jaume I cedí aquestes terres al Paborde de Tarragona. En el segle XIV Pere Catlar adquirint terres formà la gran possessió. S’ha anomenada Son Abrí, Son Catlar, Massanella d’Alt i de Baix. Fins que el 1802 s’unificà amb el de Massanella». (GEM).

Davant, a dalt d'un turó, ens apareixen ja les cases des Rafal, amb uns fassers davant la façana. Destaca la gran extensió d'olivar.

Pou des Rafal

Més endavant trobam el pou des Rafal, a l'esquerra del camí i al peu d'unes magnífiques marjades. Una original cúpula apuntada cobreix el brocal del pou (WP-2) (395 m).

Es Rafal

Uns metres més amunt passam per davant el portell de les cases des Rafal (WP-3) (416 m). Segons Gaspar Valero «Tenen alçat de dues plantes i portal forà de llinda, amb un colcador a la dreta. Té tafona de premsa mecànica, amb portal de llinda situat a l'esquerra del portal forà de les cases. Històricament, es Rafals eren pertinences de la gran possessió de Massanella, tot i que era un arrendament autònom. Comptava amb 168 quarterades d'olivar, garroverar i garriga. Des del segle XV els propietaris de Massanella foren els Descatlar. En 1893 passà a mans de Joaquim Coll, de Can Barra d'Or. A mitjans segle XX es Rafals es vengué i es segregà de la propietat de Massanella».
     L'Arxiduc l'anomena es Rafal, igualment García Pastor (ara veig que diuen es Rafals), Lluís Salvador diu: «té a davant un noguer i una parra; aquí es gaudeix d'una formosa vista de Massanella i del pla fins als colls d'Artà, el Bec de Ferrutx i els pobles de Selva, Búger i Campanet».

Quan al topònim Es Rafals, Gabriel Fiol Mateu ens explica: «[...] Pel que respecta als Rafals de Massanella es tracta d'una zona muntanyosa, de característiques peculiars, diferenciada de les terres planes considerades com alqueries i que ben bé podrien tenir un significat ramader. No hi ha notícies d'habitacles fins ben entrat el segle XIX. Les notícies històriques que he trobat són del 26 d'octubre de 1359 en què es cita un Rafal de Massanella dividit en dues parts, una de P. Castlar i l'altra del seu fill Joan que viu a Inca i que la vengué a Guillem Castlar, habitant de Massanella. Confrontava amb el camí d'Inca a Aumallutx i el de Massanella a Biniarroi [...] Això explica que des d'antic es conegué en la forma plural». Podeu llegir el text complet a la pàgina 15 de la revista ►Montaura.
(Foto: Joaquín).

«El 1354, Guillem Catlar de Massanella exposà que per les muntanyes i alzinars de Massanella hi havia molts de captius amagats, que causaven grans danys al seu bestiar». (Fiol, 2000/Valero, 2013).
     «Segons consta [1820] a un contracte d'arrendament de la finca dita els Rafals, de pertinences de Massanella. De les clàusules d'aquest contracte, referim les relacionades amb la possessió major, Massanella. El senyor prohibeix a l'amo dels Rafals tenir-hi "ningun genero de bestiar cabrum... y tindrá facultat el garriguer de Massanella... de matar tot el bestiar cabrum que troberan en dit lloch". Sobre els caçadors de tords a coll de la dita possessió els Rafals, "tindreu obligacio tots los divendres de entregarme quiscun cassador tres torts... fer-los aportar el divendres a la nit a las casas de Massanella"». (Les possessions de la Serra de Tramuntana. Història i patrimoni, 2013).
(Foto: Joaquín).

Ara, el camí segueix planer i còmode. Deixam a l'esquerra el puig de Suro (644 m), l'única muntanya plenament situada dins el terme de Mancor. A la dreta s'estén entre dues parets seques, el que podria ser el camí vell, segons Valero. Una bona guarda de cabres pastura entre les oliveres.

Aquests podria ser el camí reial de Mancor a Almallutx, el qual s'inicia prop de les cases. Valero també apunta la possibilitat que sigui un gran apres d'ovelles. Gabriel Font Martorell anota: «[...] pasándo luego por antiguo camino empedrado que discurre entre dos marges llegándose pronto a un pequeño encinar [...]». (50 Excursiones a pie por la isla de Mallorca, 1964). García Pastor, a les seves Rutes... caminen per aquest antic camí. Possiblement estava 'empresonat' —com diu Jesús García— perquè les ovelles que feien la transhumància cap al pla de Cúber no s'escampassin pel Rafal.  

El cel tapat i gris, però amb l'atmosfera neta, era propici per a copsar bones panoràmiques. El gran massís del puig de Massanella domina la contrada, la vall de Massanella, amb les cases de can Bajoca. Despunta el piramidal puig de n'Ali. Identificam altres indrets coneguts.

(Clicau damunt la foto per veure-la més gran).
   

Coll des Rafals de Massanella

Al coll des Rafals teníem previst desviar-nos a l'esquerra i pujar al camí dels Pinetons per a fer la ruta com l'amic Arnau (Tresques per Tramuntana) i les seves dues acompanyants, però la presència de caçadors al bell mig del camí ens feu canviar el sentit de la ruta. 

Coma des Mart

Resseguim el camí de carro que baixa per la coma des Mart, dominada pel puig des Corral Fals (527 m), i el replà des Rafal. La zona marjada està ocupada per velles oliveres. Destaca un ranxo de carboners amb el rotlo, la barraca i el fornet de coure pa. Per aquest indret, amb aquesta bucòlica estampa, berenam.

«El mart. El fill de l'amo des Rafal quan anava a caçar cabrits es va adonar que, en diverses ocasions, hi havia un mart que sempre li seguia les potades. Quan aquest jove partia a caçar, el mart ja el tenia vigilat i, en sentir la seva olor, guaitava pel forat i li anava darrere perquè sabia molt bé quina feina anava a fer el jove. Sabia que després de matar un cabrit, aquest jove en feia la pell, en treia les butzes i les deixava allà on es troba. D'aquesta manera se'n duia el cabrit arreglat i el mart, que anava molt viu, gràcies a aquest jove, sempre aconseguia el que volia sense fer gaires esforços». (Fites i Fetes. Trescant per la Serra, 2011). 

A una corba deixam el camí ampla per un altre que baixa cap al barranc del torrent des Corral Fals (WP-4) (374 m).

El nou camí esdevé amb camí de ferradura, empedrat, amb marge de sosteniment i baixa a la llera del torrent fent revolts ben marcats per salvar el fort desnivell (WP-5) (279 m). Arribam aquí a les 10:59 h.

Avançam per un camí lateral al jaç del torrent, deixam una presa a l'esquerra, però més endavant trobarem una altra més alta, la qual l'haurem de superar per la dreta amb una grimpada.

També l'haurem de travessar per damunt, patint un poc de vertigen degut als patis que tenim a banda i banda. Per baixar, a l'altra part, trobarem una escala metàl·lica.

De moment, remuntam el tram més planer del torrent des Corral Fals, el qual més amunt, a la zona on neix, pren el nom de torrent des Prat.

Ben aviat comencen a comparèixer alguns petits bots que haurem d'anar superant.

Grans roques caigudes de les parets que encotillen el torrent van amuntegant-se al jaç, creant un caos que ens ralentitzaran la marxa.  

De cada vegada resulta més difícil continuar, degut a les grans pedres llises, sense bones preses.

Quan arribam a la zona esportiva, enrocam. En el primer dels dos salts, encara que hi ha una corda amb nusos, la roca està humida i patina molt i s'ha de tenir molta força als braços per poder remuntar la paret.

Desistim per la seguretat de tots els components del grup. Desfem les passes uns metres i sortim de la torrentera per l'esquerra orogràfica, per un camí que puja al comellar Gran (WP-6) (323 m).

Per bastir el camí s'apilonaren un gran nombre de pedres a modo de marge. Els tancats revolts s'adapten al freu i puja per l'estret comellar.   

Resulta inversemblant on trobam camins, construïts simplement col·locant pedres sense arreglar, i de manera rudimentària, però que possibilitaven la comunicació d'uns ranxos aixecats a uns abruptes comellars, amb les cases de la possessió o el poble.
     Sort que quan passam no veim la paret completament desfeta que tenim damunt els nostres caps.     

Per si no bastàs el mal camí que hi ha per pujar per aquest comellar, els arbres caiguts ens ho posen més difícil, encara. A l'altra part de la torrentera cauen en picat les parets del puig des Corral Fals. 

On el mal terreny dóna una treva s'hi aixecava un rotlo de sitja. Aquí veim la barraca en primer terme. En teoria el camí connectava els diferents ranxos de carboners, però està molt desfet i envaït per la vegetació i costa molt el seguir-lo.

Estam a un tram dificultós, el grup s'ha dispersat, he pujat per un llisar molt vertical i amb poques preses, on m'he vist realment estret. La foto no fa justícia a la pujada. Els altres components de la cordada pugen per l'esquerra rodejant aquest gran desnivell.

   

Ens topam un camí més sòlid i més elaborat que creua transversalment el comellar. L'assenyal amb el (WP-7) (562 m). Són les 13:06 h, duim una hora i deu minuts pujant i ens falta un poc menys de la meitat per arribar a dalt.

Com més amunt ens feim, el comellar s'eixampla però conserva el rost, basta veure el marge d'aquest rotlo de sitja. A la nostra dreta se situa el pla de sa Serra Mitjana.

Pep Martorell i Vallori, mancorí, d'ofici carboner, explica a la revista Montaura com feia el rotlo: «El rotlle de la sitja tenia una alçària de trenta cinc a quaranta cm., feia prop de dos pams. Era ben rodó, el fèiem amb una corda agafàvem un punt i marcàvem. Començàvem al mig en pedres i llavors des del mig ho fas una mica més alt i va morint, morint, fent-se pla cap a la vorera, perquè això es la sola. Es posen pedres grosses a baix i a damunt una macada com ous de colom, ben compostets i una capeta de pedreny molt petit que s'afica dins els foradins dels altres i llavors, quan és ben pla, una altra capa de terra nova o sigui de call vermell; aquest quan es cou s'afica i les pedretes no es mouen, nosaltres hi fèiem vuit o nou sitges, perquè pel carbó anar bé la terra no ha de passar per endins [...]».  

A la imatge que deixam enrere, destaca el puig de s'Alcadena i el puig de sa Creu o de s'Estorell i el puig de Suro. Veim també les marjades d'oliveres des Rafal.

A les 13:43 h assolim la carena de la serra Mitjana. Des d'un esperó (746 m) tenim una bona panoràmica del comellar des Bosc. Apareix el massís del puig de Massanella i el coll de Mancor, el puig de n'Ali, el de sa Fita, sa Carena... Per aquests tallats se situen es colls de Gran Dia.

(Clicau damunt la foto per veure-la més gran).

Després de dinar amb la fantàstica vista, prosseguim la ruta. No podem badar ja que ens falta molt per arribar al punt final. Allò que ens preocupa més és la previsió de pluja que han donat pel capvespre. Veim un avenc que assenyal amb el (WP-8) (758 m).

Carenam la serra Mitjana cap a sud-oest tot cercant una baixada per aquesta vertiginosa cinglera. Just davant, a l'altra part de la coma de ses Bigues, tenim el Castellot des Rafal (903 m), pel seu coster discorre la síquia de Massanella, més coneguda per sa Canaleta; més enllà, el puig des Tossals Verds.

«Magdalena Llull Rosselló, de cas Saboner, de 91 anys, deia que fa un bon grapat d'anys anaven a fer carbó a baix des Castellot, no gaire enfora de sa Canaleta. Quan ella es va casar, que tenia 24 anys, partia per amunt a fer carbó amb el seu home, en Mateu Moranta, de Mancor de la Vall, al cel sia. Poc després de casar-se comanaren un infant, en néixer també se l'enduien per amunt, cap al ranxo tot l'estiu. Baixaven cada dissabte per anar a missa i comprar el que havien de mester, després se'n tornaven per amunt una altra vegada, amb un ase blanc. Allà dalt, per la zona dels replans, feren un grapat de rotllos de sitja, barraques i un forn, on hi feien el pa, els cocarrois, etc. Jeien dins la barraca. Un any s'hi col·locaren sis persones, ells tres i una altra família amb una nina [...]». (Martorell, 2011).

Guaitant al coll des Frare.

Coll des Frare

Intentam baixar per una collada (coll des Frare) passat el puig des Frare (784 m), la cota més alta de la serra Mitjana (WP-9) (750 m), anomenat també el Més Alt de sa Serra Mitjana. Per l'indret passa la línia divisòria dels termes d'Escorca i Mancor. Al principi pareix molt vertical però així com anam baixat se suavitza, inclús trobam senyes de senderó, segurament fet pels caçadors i alguns excursionistes.

Enrere queda el collet que acabam de baixar. La zona més propera als penyals està poblada de pins, mates, càrritx i xiprell, majoritàriament, després entram a l'alzinar.

En pocs minuts assolim la canaleta de Massanella (WP-10) (697 m). Són les 15:01 h.

Després de recórrer uns metres per la síquia, giram cap a l'esquerra per baixar a la coma de ses Bigues (WP-11) (700 m). (Foto: Joaquín).

Els ranxos de carboners se succeeixen al llarg de la rosta coma de ses Bigues —amb grans rotlos de doble garlanda—, la qual acaba al torrent des Corral Fals. Ja ho diu el glosador:

De cap a Sa Coma Roja

i Sa Coma de Ses Bigues

si no vols passar fatigues

no corris contra rellotge.

Tomeu 'Sinever'.

Es posa a brusquejar quan començam a trepitjar el torrent. Som al lloc on és més delicat caminar en banyat; les pedres llises humides semblen ensabonades.

Aquest torrent, com molts d'altres, té diversos noms «neix al Prat de Cúber (750 m) i és també denominat successivament Torrent des Bufador, Torrent des Corral Fals, Torrent de Massanella, Torrent de Son Vivot i Torrent de Sant Miquel, per desembocar també a s'Albufera. En conjunt drena una conca de 153,8 km2. i des del seu naixement fins a s'Aranyinar delimita la finca des Tossals Verds». (Es Tossals Verds, nom per nom, 1995).

Arribam a un salt insalvable, el qual l'haurem d'esquivar sortint del jaç del torrent per la dreta, botant una paret seca.   

Tornam al llit; ara avançam per una torrentera més ampla, tenim a la dreta la paret mitgera de les finques des Rafal i es Tossals Verds. Sortim del torrent per un esbaldreg d'aquesta paret. Si seguíssim torrent avall, ens toparíem amb els bots que el dematí ens han fet recular. El punt està senyalitzat per dues fites (WP-12) (416 m). Ara anam a cercar el pas d'en Cavaller. Quan deixam el torrent, entram al terme d'Alaró.

La brusca persisteix i ens fa treure plàstics i paraigües. Hem d'extremar les precaucions per pujar per aquesta rosseguera amb les pedres banyades.

La pujada no és llarga però es fa pesada. Hi ha un camí que puja cap al pas, però preferim anar aferrats a la paret dels penyals per tenir un poc més de seguretat.

A dalt del comellar ja veim els marges del pas d'en Cavaller.

Pas d'en Cavaller

El pas aprofita una bretxa natural, mig tancada amb una alta paret en verd, deixant un portell que es devia tancar per evitar que els animals passassin. A l'obra Es Tossals Verds, nom per nom, on trobam una descripció sistemàtica dels topònims d'aquesta gran finca, en el cas d'aquest pas diu: «Es tracta d'una claveguera que permet passar el bestiar des de ses Puntes a la Casa d'Amunt, prop de s'Homo. Hom desconeix l'origen de l'antropònim». (WP-13) (542 m).
     «[...] les petites obertures que es deixen a la part inferior del parament, que possibiliten el pas de l'aigua o el bestiar ment i que reben el nom de passadores, fibles o clavegueres segons l'indret i la funció». (A. Reynés, 2001).

En Joaquín posa després d'haver superat el pas. A la rebranca del portell resta la polleguera de ferro que aguantava la tanca. «Al capdamunt d'aqueixa serra —diu Jaume Deyà— al costat sud del pas d'en Cavaller i dins el terme de la Casa d'Amunt, hi ha un recinte emmurallat amb restes de construccions impressionants per la seva extensió, morfologia i tècnica constructiva, associades a una bona quantitat de ceràmica en superfície clarament musulmana».  

Després del pas hem de travessar una zona de garriga, adreçats a l'oest. Descrivim una corba per evitar baixar i tornar a pujar un xaragall. Superam un turonet i connectam amb el camí de Mancor o des Pinetons a les 16:58 h (WP-14) (558 m).  

La brusca ha cessat i surt el sol però ja s'esmuny entre el puig de s'Alcadena, el puig de Sant Miquel i el puig d'Alaró, i ens deixa copsar aquesta maca imatge del clot d'Almadrà.  

El camí de Mancor era una «antiga ruta que comunicava el poble de Mancor amb el camí que va de Sóller a Lluc. El camí arriba as Tossals Verds pes Pinetons i es Rost, i travessa el Sementer de Mancor per ses Cuculles. En el tram que creua es Rost ja és quasi inexistent a causa de la poca consistència del terreny, fet agreujat per un incendi recent. El camí és de ferradura empedrat en la seva major part». (Es Tossals Verds..., 1995).

Així, arribam al portell de la finca des Rafal. La paret també delimita els termes de Mancor i d'Alaró (WP-15) (476 m).

Des del portell, un senderó baixa cap a la dreta. Aquest és el camí que havíem de prendre el dematí quan els caçadors ens feren canviar la ruta. Per tant, aquí tancam el cercle (WP-16) (452 m), i només ens queda recórrer el camí de carro que mena a les cases i al portell de la finca.

Joaquín deixà constància de que arribàrem fosca negre al punt d'inici (WP-17), cosa que feim a les 18:06 h.        

___________________________________________________________________________________________________________________________________

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

 FITXA TÈCNICA 

Distància aproximada: 16,43 km

Pujada acumulada: 1.017 m
Alçada màxima-mínima: 787-264 m

Mancor

Temps aproximat sense aturades: 6:02 h 
Temps total: 8:58:31 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: És recomanable programar les rutes que passin per es Rafal en temps de veda. En el comellar Gran trobam molts d'entrebancs. S'ha de tenir en compta la pujada acumulada de 1.017 metres 
Integrants: Rafi, Antònia, Maria, Dolors, Joaquín, Toni i Joan

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS sobre el mapa Alpina E-25, amb els punts més destacats

Llegenda dels Waypoints

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 15-11-2016

HEM CONSULTAT 

• Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.

• Llbre de la pedra en sec. 2001 A. Reynés i V. Sastre.

• Es Tossals Verds, nom per nom. 1995 Antoni Ordinas, Gabriel Ordinas i Antoni Reynés.

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1988-2005 DDAA.

• Fites i Fetes. Trescant per la Serra. 2011 Miquel Martorell.

• 50 Excursiones a pie por la ilsa de Mallorca. 1964 Gabriel Font Martorell.

•  Montaura. 30, 1995 pàg, 14 Celso Calviño, F. Jaume, Joan Jaume.

• Montaura. 25, 1993 pàg, 15 Gabriel Fiol Mateu.

• Camins i paisatges. 1992 Gaspar Valero i Martí.

• Caires Culturals. 2010 Gaspar Valero i Martí.

• Mapa General de Mallorca. 1952-62 Josep Mascaró Pasarius.