Després d'un primer intent frustrat de pujar al Pal, ara fa quatre anys en clau, per culpa de la presència de caçadors de cabres, tornàrem a intentar aquesta ruta, aconseguint culminar amb èxit l'eixida.
Els germans Sastre encapçalen l'entrega 33 de
Mallorca vora mar on apareix aquesta ruta, amb el títol:
Damunt l'altura. A dalt del Pal, encara resplendeixen els versos del poeta Costa i Llobera, que diuen:
Damunt el front de la serra,
bé pots, cor meu, reposar,
suspès entre cel i terra
sobre l’abisme del mar.
Damunt l'altura (1874)
(Clica damunt la foto per ampliar-la).
(
►WP-01), vora el pi de la Senyora (un dels més grans i emblemàtics de la zona). A la dreta, hi ha lloc per a alguns cotxes, i a l'esquerra, la senda que prendrem. Al cap de 4 minuts trobam un rètol a una reixa que ens informa que és zona de caça major, però trobam obert, i sabem pel garriguer que no hi ha caçadors (WP-02). El camí de carro que trepitjam mena a les cases Velles de Formentor pel pla de les Arenes i a cala Figuera.
Hem de posar atenció al desviament (WP-03). A uns 10 minuts de la reixa abandonam per la dreta el camí de les cases. Veurem una fita, a la dreta, darrere d'un garballó. (Vista retrospectiva).
La pista per la qual caminam ara, que sembla un tallafoc, va pujant cap als penyals.
Un seguit de monjoies ens guiaran per un coster de carritxeres i mates i ens menaran al jaç d'una torrentera.
Per aquesta torrentera, bruta i disforja, anirem pujant ràpidament. Ben aviat enyorarem el planer camí que hem deixat enrere.
Guanyam alçada i apareix a la nostra esquena el pla de Formentor, amb alguns sementers, com el del Figueral. Més enllà, veim algunes elevacions, com la penya de l'Hort, la Mosquera d'en Miquel, el puig del Celler, na Blanca...
«Un silenci de mort senyoreja tot l'entorn i només el so esllanguit i somort, semblant al dels carboners, interromp de tant en tant aquesta solitud
». (
Die Balearen, 1884).
Amb les darreres grimpades apareix davant de nosaltres el coll d'en Burgat.
El coll d'en Burgat és una esplanada que guaita al balç marí. Abans de seguir la ruta cap al Pal, ens acostam a la timba, a l'endret del pas que baixa al cingle de Bufaranyes.
Més a l'esquerra del pas se situa el Forat (WP-04), un esfondrament molt similar al que trobam a la serra del Cavall Bernat. Aquest forat també pot ser una sortida, després d'haver recorregut el cingle de Bufaranyes.
Ara sí que dirigim les passes cap a la fita més elevada que pujaríem en aquesta ruta. Recorrem aquest replà entre garballons, carritxeres, romaní, albons i alguns pins.
Ben aviat el territori canvia, les roques i penyals fan acte de presència. De tant en tant, guaitam al balcó marí.
S'han de posar tots els sentits per a caminar per aquí, els cruis entre roques, les crestes dels lapiazs i les pedres que es mouen, són un perill constant.
Des de l'altiplà s'albira la muralla situada a l'avantcim del Pal. Segurament defensiva, com a la Talaia Vella de la serra del Cavall Bernat. Els germans Sastre proposen que «degué convertir-se en refugi en casos de perill». Ja que «Tancant l'estreta carena apareix un mur ciclopi, d'índole similar a altres construccions defensives d'origen prehistòric».
Continuen dient: «Aquesta part del Pal és el punt més accessible del puig. [...] Si observam les característiques del Pal, és creïble que fos també, en el passat, la muntanya sagrada de Formentor. Aquesta categoria la referenda la cova dels Morts, localitzada en els vessants pròxims, i emprada com a lloc d'enterrament des de l'etapa pretalaiòtica. En els anys cinquanta s'hi trobaren restes humanes, ceràmiques, escuts i espases».
Per la zona del Claperàs també hi ha el jaciment dit les Arenes de Formentor. Es tracta d'un poblat pretalaiòtic amb un santuari. Aquest santuari segueix el mateix patró que els de S'Illot, Son Mas o Son Marí. (Guía arqueológica de Mallorca, 1994).
Vista retrospectiva des de la muralla. El coll està situat uns metres més enllà del grup de pins que veim al fons.
Acabam de pujar l'esperó on aixecaren la paret defensiva i apareix el nostre objectiu. Joan i Vicenç Sastre, en la seva cabòria de recórrer la costa de Tramuntana, pugen al Pal des de les Orelles de l'Ase: el Galerot i na Ferrandell.
«La muntanya del Pal presenta dues testes separades per un reduït planiol, amb el balç marí més esgarrifós de tots quants coneixem
».
 |
| El Pal |
A les 11:15 h assolim el punt més alt del Pal (WP-05). Els pollencins també coneixen el Pal com a el Galliner. Des del coll d'en Burgat aquí hem posat 1:19 h, això badant, es pot fer bé en menys d'una hora.
A causa de l'entelament de l'atmosfera no poguérem gaudir d'unes panoràmiques nítides. Així i tot, situam alguns punts més destacats.
 |
| Làmina de l'Arxiduc, publicada el 1884, on apareix el Pal, el Colomer, El Fumat, l'illot de Formentor, etc. |
La pertinent foto de grup a la fita del cim. D'esquerra a dreta: Francesca, Maria, Margalida, Esteve, Toni, Antònia, Joan i Francesc.
En aquest interessant article comprovarem que el Pal🔗 ja s'anomenava així en el s. XIV.
 |
| Cases Velles de Formentor |
Des del cim del Pal es dominen perfectament les cases de Formentor. «La casa de Formentor —diu l'Arxiduc— juntament amb tota l'avançada del cap, és propietat de don Miquel Costa, de Pollença, i forma una possessió de 1.707 hectàrees; a l'època del Repartiment després de la conquesta era una alqueria del mateix nom, que va recaure en el rei, qui en va fer donació a Berenguer Burguet. [...] té una clastra amb una vella alzina, és un edifici modern amb cinc finestres a la façana llarga i dues a la façana ampla, té una torre de carreus de marès amb finestreta rodona i espitllera, i dues troneres a la part baixa al costat dret, situades per damunt el portal d'aquesta banda. A l'esquerra, adossada a la torre, s'hi ha construït una casa de pagès
».
Aquesta torre, del segle XV (1455), no evità que els corsaris matassin al senyor de Formentor, Bernat d'Olesa, ni que captivassin la gent de les cases, a finals del XVI.
Segons Valero, els primers establidors foren: «Bernat Cabrer i Ferrer Aragonès (1239); Pere Marí i Andreuet Móra (1361); Martí Martorell (1440); Francesc Eixeló (1455); Pere Ot Camaró (1500); Bernat Olesa (1578); Tomàs Olesa (1608) [...]». (Les possessions de la Serra de Tramuntana, 2013).
Davallam pel mateix lloc que hem pujat, i ens dirigim cap al coll.
«Com recorda Maria A. Perelló, el setembre de 1874 Miquel Costa, a l’hora en què el sol “expandeix sa llum daurada sobre el dia que mor”, pujà anhelant al cim del Pal. Al capdamunt del puig d’aquesta roca gegant, suspesa sobre l’abisme de la mar, el pensament del poema es perd en aquestes altures blaves que li revelen la resplendor divina (Un vol d’inefable poesia, 28-29)». (Valero).
 |
| El Colomer |
Ens acostam a la timba, i amb el zoom de la càmera, a l'illot del Colomer (113 m). En el Colomer quedà aïllada en algun moment, entre 25.000 i 15.000 anys enrere, una vertadera raresa de la nostra fauna, la sargantana. La varietat és ben fosca de pell, amb alguns lluentons blaus (Podarcis lilfordi colomi). (Sastre, 2003).
 |
| Estepa Joana (Hypericum balearicum) |
No només de paisatges s'alimenta la vista.
Travessam la collada on el dematí ens ha abocat la torrentera i començam a pujar per la baldana del serral.
Recorrem un llarg replà en direcció al punt més elevat. Ens hem d'agafar la travessia amb calma, ja que la passa és dificultosa; les mates de càrritx amaguen pedres que ens fan vacil·lar, si no, caure.
Assolim el cim del puig de la penya de la cova dels Morts (388 m), un punt clau entre el Pal i el cap de Catalunya per gaudir d'una magnífica vista de tota la serralada. A baix, a la costa, s'albira la punta de les Fonts Salades.
El panorama és encisador. Quedam embadalits davant la visió dels abruptes penyals, els fondals vertiginosos i els vigorosos puntals piramidals.
Giram la vista enrere per ullar per darrera vegada al Pal, el qual, ara sembla el cap d'un gran sauri.
Ens acostam al vessant per on hem de davallar. Unes fites ens dirigiran per la millor passa, que no serà gens fàcil.
El coster ben inclinat, farà que, en alguns trams ens hàgim d'ajudar amb les mans.
A la imatge s'aprecia el pendent, és realment fort. És aconsellable fer la ruta en el sentit que ho feim, si no, s'haurà de pujar aquest coster.
Una vegetació resistent s'adapta a les dures condicions de l'indret. El garballó (una palmàcia), té una distribució curiosa a Mallorca. Es localitza a tres àrees separades: als extrems de la Serra de Tramuntana, especialment als municipis d'Andratx, Pollença i Alcúdia i també a la península de Llevant, especialment a Artà i Capdepera.
No caldrà baixar el coster del tot. Quan estiguem a l'altura del coll de l'Homo, ens podrem dirigir cap a ell. El nostre objectiu són els pins que veim al fons.
A la vista endarrere destaca el puntal de la penya de la cova dels Morts, que acabam de baixar. Aquesta serralada està formada per una successió de puntals i collades, com si fossin dents d'una gran serra.
Situats al coll de l'Homo (WP-06), d'esquena a la mar, copsam l'inici del torrent dels Porcs i la zona del Claperàs, on s'estenia el poblat i el santuari talaiòtic les Arenes de Formentor. «S'ha documentat entre les restes l'existència d'un taller metal·lúrgic —datat, segons sembla, de l'etapa de romanització— on apareixen motlles de foneria destinats a la producció de lingots de ferro brut.
El barranc forma el Clot d'en Burgat; segons els historiadors, deu el nom a Berenguer Burguet, suposat primer propietari de la península». (Mallorca vora mar, 2003). Recordem que el primer coll que hem pujat, també duu aquest nom.
Deixam el coll de l'Homo a les 13:09. Continuam costers amunt del puig de l'Almangra (o de les Aritges), a la recerca d'un bon lloc on dinar.
Després de dinar a l'ombra d'un pi, celebràrem amb cava, 'cremadillos' i coca, la victòria de n'Antònia a la Trail Mallorca Serra de Tramuntana 2014. Enhorabona, campiona!
Amb el cos descansat, reprenem la ruta pel coster del puig de l'Almangra (328 m) —en alguns mapes apareix amb el nom de puig de les Aritges—, coster que anam pujant diagonalment.
En ser a dalt, una nova i bella panoràmica se'ns obre davant nostre. Hom domina des d'aquí el promontori del morro de Catalunya, la rada de cala Figuera, el Fumat, les cases de cala Murta i la llarga punta més septentrional de l'illa.
Baixam de la cresta d'aquesta petita serra dirigits per alguna monjoia. Tanmateix, es pot baixar per on hom creu que és millor.
Guaitam als impressionants i inaccessibles penya-segats, formats per altes parets verticals i pelades, les quals acullen els nius del falcó marí (Falco eleonorae), l'àguila peixetera (Pandion aliaetus) o del xoriguer (
Falco tinnunculus).
Darrere aquestes parets se situa la cova de l'Almangra.
La caleta de les Aritges i les agulles rocoses que, gràcies a les quals es denomina la punta de les Antenes.
Prenem alè, tot admirant el bonic paisatge. En primer pla tenim el cim del corral Fals (298 m), assentat sobre el morro i cap de Catalunya, la pujada al qual deixarem per un altre dia.
Mentre descendim, la vista s'allarga fins al cap de Formentor, on damunt el darrer promontori s'aixeca l'esvelt far. Assolim el tirany fitat que baixa del cap de Catalunya a les 15:15 h (WP-06). El vent ha aclarit l'atmosfera, cosa que afavoreix la presa d'imatges més nítides.
I també podem fer un ús del zoom amb més tranquil·litat i acostar la imatge del far de Formentor.
Baixant per la canal —un corriol ben trepitjat pels senderistes—, en direcció a cala Figuera, contemplam l'esvelta figura del Fumat, tallat i travessat per la carretera del far.
Pel maressar, arribam a cala Figuera (WP-08) a les 15:43 h. Alguns improvisats escars i un niu de metralladores, són les úniques construccions que trobarem. A la dreta, el Penyal, sobresurt de la mar.
La cala té dues sortides, una, amb molt de rost, cap a l'aparcament que hi ha prop de les cases de cala Murta, i l'altra, és el camí de carro que du a les cases Velles de Formentor. Aquest camí és el que ens convé agafar per arribar als cotxes.
A les 16:06:53 h tancam el cercle, arribant al punt d'inici d'aquesta maca excursió, que discorre per un dels indrets més bells de la nostra illa. Val a dir que és una ruta dura, pel tipus de territori que hem de trepitjar, però l'idíl·lic entorn natural i els paisatges que es descobreixen des de la serralada, bé paga la pena l'esforç.
PER FER AQUESTA RUTA CAL DEMANAR PERMÍS, HO POTS FER AL TELÈFON 971-539532
___________________________________________________________________________________________________________________________________________
RECOMANACIONS
PELS SENDERISTES
Aquest track només és
orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta
no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor
d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les
imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades,
respectem la naturalesa i la propietat privada.
FITXA TÈCNICA
 |
| Pollença |
Distància
aproximada: 9,50 km
Pujada
acumulada: 602 m
Alçada màxima-mínima: 436-10 m
Temps
aproximat sense aturades: 4:18 h
Velocitat mitjana: 1,9 km/h
Temps total: 6:48:51 h
Ruta
circular: Sí
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions:
La pujada per la canal cap al coll d'en Burgat i la davallada cap al coll de l'Home, són bastant exigents
Integrants: Antònia, Maria, Margalida, Francesca, Francesc, Toni, Esteve
i Joan
CARTOGRAFIA
Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc
 |
| Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth |
 |
| La ruta vista des de la mar |
 |
Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Caps del Nord, E-25, amb els punts principals
|
 |
Desnivell, velocitats i distàncies aproximades
|
 |
Perfil en 3D
|
Manacor, 01-05-2014
Revisat: 11-07-2025
HEM CONSULTAT
- Guía arqueológica de Mallorca. 1994 Javier Aramburu, Carlos Garrido i Vicenç Sastre.
- Mallorca Vora Mar. Marines de Tramuntana. 2003 Joan Sastre i Vicenç Sastre.
- Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
- Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
- Mapa Alpina Caps del Nord. Formentor, Pinar, Ferrutx E-25.
- Les possessions de la Serra de Tramuntana. 2013 Gaspar Valero i Martí.
- 20 Itineraris Alternatius per la Serra de Tramuntana (II). 1999 Lluís Vallcaneras.
