La ruta puja a la mola de Son Pacs pel pas de s'Ullastre, arriba fins a l'esperó de la mola de Son Ferrandell a través d'una sèrie de passos equipats amb cordes. Recorre la cinglera d'aquesta punta pel pas des Marge de Son Cabaspre (més conegut per pas de n'Eugènia*) i baixa al punt d'inici pel pas des Penyal Vermell. No cal dir que la ruta requereix un mínim de preparació per afrontar aquests passos, n'hi ha de delicats i vertiginosos. (Foto: Txema Aparicio).
*Ja que el topònim pas de n'Eugènia és imposat de fa poc temps pels qui freqüenten les vies d'escalada d'aquesta mola, no massa ben rebut per la gent de la contrada i en vista que hi ha un marge que mira a Son Cabaspre, l'anomenarem pas des Marge de Son Cabaspre.
L'autor
d'aquest blog no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni
de les imprudències de cada un. Bona part de la ruta es fa per finques privades, per tant cal seguir unes normes de conducta: no ser un grup nombrós, no
fer foc, no dur cans, no fer renou i respectar l'entorn i la propietat
privada.
El punt d'inici és el coll de sa Basseta, que s'hi arriba pel camí de Son Cabaspre, des d'Esporles, actualment GR-221 (
WP-01🔗) (408 m). Començam a caminar a les 9.33 h, adreçats a la mola de Son Pacs, pel camí de sa coma Llobera o coma d'en Llobera.
A la vorera del camí, allà desà d'una reixeta, observam la bassa que dóna nom al coll de sa Basseta (455 m). Enfront de la basseta comença el camí del pas de Son Cabaspre, el GR 221 que va cap a Valldemossa.
Resseguim el camí de sa coma Llobera, el qual arriba a les rotes des Pinar de Canet i a les mines de Malagate. Aquest camí discorre entre la moleta de Son Cabaspre (595 m) i la mola de Son Pacs (731-586 m).
Per la vorera del camí de carro veim restes de l'antiga explotació del bosc, ranxos de carboners i calciners, i també basses per a retenir l'aigua de pluja.
Ens topam amb unes grans olles de forns de calç. Aquestes construccions, que ara ens semblen estranyes, s'empraren fins als anys 60 del segle XX. La calç era un producte que tenia moltes utilitats, era aplicat a la construcció, a l'agricultura, a la ramaderia, a la medicina, a la protecció i higiene de les parets de les cases. A cada casa hi havia l'alfàbia de la calç.
No sabia què cosa era
fer feina a un forn de calç
no podeu fer cap punt fals
per davant ni per darrere.
Cançoner de Mallorca.
A les 9.59 h deixam el camí per l'esquerra (WP-02) (302 m). Salvam una reixeta i ens atracam a la base de les parets de la mola de Son Pacs (731-586 m).
Recorrem els peus dels penyals balmats que conformen un frontó inaccessible, tot cercant el pas que ens permetrà superar-los, el pas de s'Ullastre.
Intuïm que som al pas quan veim que la paret perd la uniformitat vertical que duia i mostra un possible accés.
A l'arrencada del pas creiem veure una replanada artificial feta amb grans pedres. Estam situats a la part alta del comellar de ses Pedres.
 |
| Pas de s'Ullastre |
Són les 10.22 h quan començam a pujar pel
Pas de s'Ullastre🔗 (WP-03) (379 m). Es tracta d'un coster de roca, escalonat i relativament de fàcil accés. Unes monjoies de pedra i fletxes de pintura ens confirmen que estam en el pas.
Txema, situat a dalt, copsa la nostra pujada pel pas. Grans pedres escampades i terreta, fruit de l'erosió de la paret, configuren el terreny d'aquest providencial grau.
El pas pren el nom d'un d'aquests ullastres que han arrelat dins les encletxes de la rampa rocosa. Ben bé s'hauria pogut anomenat pas Roig, pel color que presenta la roca de l'espadat.
A mitjan pas hi ha una balconada sobre un esperó on gaudírem de la panoràmica d'una part del pla i la badia de Palma. Al fons tenim el pa de Figa de Son Antic (476 m), i més aquí, a l'esquerra, el comellar de ses Alzinetes i la rota de s'Ametller.
Després de les fotos de rigor, continuam pujant pel pas de s'Ullastre. La pujada és empinada però més o manco còmoda. És una gran escala de graons disforjos.
Enrere deixam l'esponerós pinar de Canet, la moleta de Son Cabaspre, la serra des Malagate o serrat des Pinar de Canet (384-251 m) i darrere, fora de la imatge, la població d'Esporles. A la petita valleta que veim, s'ubica can Xindà, finca de la qual pren el nom el pas que permet pujar a sa Moleta.
Per aquests indrets es deu situar l'enrocador de la mola de Son Pacs, on s'agafen les cabres salvatges que diu l'Arxiduc.
Sembla que caminem prop de la timba, encara que no tenim aquesta sensació. Allà baix apareix la zona cultivable i les cases de ses Planes, a l'ombra del serrat de ses Planes (257-208 m), on hi ha la cimentera de Canet, i aferrat, just a darrere, el puig de ses Forques (249 m), «en part pelat, en part cobert de pinar» en temps de l'Arxiduc.
Seguim pujant, adreçats a nord, per un terreny rocós i mal pla. Anam cap al pla de sa Mola resseguint el tirany marcat al mapa Alpina, també veim més fletxes vermelles i fites. Passam al terme de Valldemossa, encara que no veim cap separació física.
Hem guanyat alçada i podem escampar la vista tot el que ens permet l'atmosfera enterbolida. Destaca el Pa de Figa i ses Planes de Canet, «possessió situada entre sa Cimentera i ses Rotes. Prop de les cases hi ha un poblat megalític en ruïnes en el qual es conserva un talaiot de planta circular amb cambra». (
GEM/M).
De camí topam una magnífica construcció per a l'emmagatzemament d'aigua; una bassa que recollia l'aigua de pluja mitjançant l'escorrentia, a través de les roques llises que hi ha davant de la seva boca (WP-04) (538 m).
Caminam ja pel pla de sa Mola. A deu minuts de la bassa, assolim un dels camins de carro que recorre la mola de Son Pacs (WP-05) (573 m). Al costat del camí trobam una altra construcció típica d'aquesta mola, un porxo mig derruït que devia servir d'aixopluc als treballadors de la zona en cas de mal temps.
Més endavant veurem un altre porxo molt semblant a aquest, però en bon estat de conservació. És una llàstima deixar perdre aquests elements etnològics.
El camí ens aboca a un altre més ample que ve de les cases de Son Pacs, pel comellar des Mal Cuinat, passant per ses Mates Negres (WP-06) (567 m). Just a la cruïlla hi ha una olla de forn de calç, que deixam a la nostra dreta.
Recorrem l'extens pla de sa Mola, encarats a la mola de Son Ferrandell, on trobarem els passos que anam a fer. Aquest pla està farcit de restes de ranxos de carboners, puix era un lloc molt adient i còmode per feinejar i transportar el carbó.
A la pròxima cruïlla que trobam giram a la dreta (WP-07) (580 m). És el GR 221 que ve d'Esporles, pel coll de sa Basseta, l'indret on hem iniciat la nostra ruta i passa pel pas de Son Cabaspre.
 |
| Forn de coure pa |
«Mentre durava tot el procés de preparació i cocció de la sitja, el carboner habitava una petita barraca construïda amb aquesta finalitat.
La caseta, molt senzilla, consistia amb una paret de pedra seca de baixa alçària, amb coberta de forma cònica feta de branques i de càrritx, per evitar l'entrada de les aigües de pluja.
Tenia una petita porta dirigida sempre cap a la sitja.
Si el carboner pujava a la sitja amb la família, fet bastant freqüent, construïa una altra barraca per als fills, que l'ajudaven en les tasques més simples. La dona s'encarregava de fer el menjar, d'anar a cercar l'aigua a la font més propera o a la possessió i ajudava a triar el carbó [...] Pel que fa al preu del carbó, variava segons la qualitat de la llenya emprada; el 1959 se'n pagava el quilogram a 1,10 pessetes aproximadament». (Gabriel Ordines i Marcé).
 |
| Cova Roja |
Feim returada a la cova Roja la qual pren el nom pel color de la pedra que hi ha per allà dins (WP-08) (596 m). L'únic que s'hi fica és n'Abel i ens diu que no val la pena i que és molt estreta. Són les 11.53 h i continuam la ruta.
 |
| Pla de l'Aljub |
En deu minuts més de caminar i ens plantam en un punt clau, temps enrere, ja que hi ha un porxo molt similar al que hem vist abans amb una xemeneia moderna i un aljub dividit amb cisterna i bassa pels animals (WP-09) (600 m).
El sistema és molt enginyós. La mateixa volta de l'aljub, a banda i banda, fa de canaleta que recull l'aigua de pluja dirigint-la a la cisterna, la qual, si fa no fa, ocupa la meitat de la construcció.
Deixam de banda el GR 221 que arriba a Valldemossa pel pas Vell, el coll de Sant Jordi i la muntanya de sa Comuna. Prenem per un camí secundari que puja cap a la font de s'Almangra.
 |
| Avenc des Porxo |
A l'esquerra, un poc separat del camí, s'obre la boca d'un gran avenc, l'avenc des Porxo (WP-10) (610 m).
El camí gira a nord i remunta un coster de la mola de Son Ferrandell (726 m).
Hem superat la plataforma de la mola i baixam pel seu coster nord. El caminet baixa decidit cap al tall del penya-segat. Allà es bifurca. Hi ha l'opció de seguir baixant cap a la dreta on tornaríem a enllaçar amb el GR que hem deixat abans o també podríem baixar pels Passets. Res d'això hem de fer.
 |
| Font de s'Almangra |
De moment anam a veure la petita cova i la
►Font de s'Almangra. (WP-11) (641 m).
La pols vermellosa delata la mescla de terra amb òxid de ferro i alúmina, denominada almangra. Aquesta terra s'usava per pintar les ovelles o marcar la fusta. «Un altre ús més clandestí —segons un article del GEM sense signar, crec que és de G. Valero— de l'almangra era per fer pintades a les parets i portes de les cases per tal d'insultar els seus habitants. Aquesta activitat se'n deia 'almanguenada'. Una de les almanguenades més sonades fou la del 28 d'octubre de 1606, quan el Palau Episcopal aparegué pintat d'almangra».
L'entranyable poetessa Maria A. Salvà ens indica encara un altre ús d'aquesta almangra.
Blancs siurells, que en rompre el dia
n'ha tombat tota una allau
de la ignota gerreria,
amb pintures fantasia
d'almangra, de verd i blau.
Seguim la ruta per la cinglera de la mola de Son Ferrandell. El sender discorre molt a prop del tall del precipici, en alguns punts massa i tot, on s'ha d'estar ben alerta a no relliscar i anar per avall.
Per una clariana entre les alzines podem admirar el panorama de la zona del pla del Rei, el pla de Son Olesa, les cases de Son Ferrandell, el puig de Son Olesa o de sa Moneda (478 m), amb el mirador que va fer aixecar l'Arxiduc al seu cim, i la urbanització George Sand, que s'estén pel puig. Del puig de Son Ferrandell (526 m) —esquerra—, només veim la falda, coberta per un espès boscatge.
El camí, del qual aquí veim el marge de sosteniment, ens mena a les parets verticals on actualment fan escalada.
El caminet s'estreny, s'agombola a l'orografia, però segueix fins al final de la balma. Aquell dia hi havia alguns esportistes que preparaven l'equip per fer escalada.
En aquesta paret destaca la seva blancor.
També destaquen uns còdols o macs de torrent aferrats a la roca, remarcats de pintura vermella i unes inscripcions del nom de la via d'escalada i la seva dificultat.
Com es pot apreciar a la imatge, l'alçada de la paret és gran. Nosaltres tornam petits als seus peus. Caminam fins al final, on trobam el pas tallat per un precipici inaccessible. L'Arxiduc anomena aquesta muntanya, puig de Son Ferrandell, diu: «Això són els estreps del rocós puig de Son Ferrandell, per davall les altures escarpades del qual nosaltres caminam». (
Les Balears, [1884] 2002).
Des del cap del cingle, a un mirador natural, sense arbres al davant, tenim una vista neta de les terres de la possessió de Son Ferrandell.
Antigues possessions es destrien des d'aquí dalt, com: Son Ferrandell, Son Olesa, Vistamar, Son Mas, etc. L'Arxiduc dissenyà una excursió per la contrada. «Des de l'hospederia, seguint la carretera principal anirem a can Costa i pel camí de l'escolta arribarem al Portalet i al Pla del rei. Des d'aquí hom pot retornar per la carretera o seguir cap a son Ferrandell i visitar el Puig de sa moneda, el mirador de son Ferrandell, el coll d'en Claret i la font de sa Cova».
«El dia que vaig comprar Son Ferrandell hi havia una nevada tan gran que per pujar les costes de Valldemossa, tornant de Ciutat, vaig haver de fer enganxar quatre cavalls», conta l'Arxiduc a
Lo que sé de Miramar. Aquesta finca era dels marquesos de la Romana. En el mes de juny de 1891, l'Arxiduc va demanar a la seva mare 10.000 lliures mallorquines per pagar un termini per la compra de Son Ferrandell.
 |
| Pas des Marge de Son Ferrandell |
Tornam enrere uns metres i baixam per un tiranyet rost que acaba a un marge que, els escaladors l'han equipat com a pas amb una grapa de ferro i una corda. Desconeixem si abans s'utilitzava com a pas o simplement era un marge per a replanar o aturar els animals. L'anomenam
Pas des Marge de Son Ferrandell🔗.
La veritat és que les cordes ajuden molt, ja que la roca està bastant polida i rellisca molt. Amb la roca humida ha de ser un gust baixar per aquí. (Foto: Txema).
Continuam caminant cap a la punta de la mola de Son Ferrandell, quan ens topam amb un petit graó habilitat també amb una corda, tot i que no es fa necessària sempre ajuda. (Foto: Txema).
Hem recorregut tota la base dels penya-segats de la Mola i hem assolit la punta, l'Esperó de Son Ferrandell. Aquí s'inicia l'aproximació al mal anomenat pas de n'Eugènia, el qual, a partir d'ara l'anomenarem pas des Marge de Son Cabaspre, ja que al final de la cornisa hi ha un marge.
Per aquí hi ha una paret de terme (WP-13) (659 m), ja que la divisió passa per la carena d'aquesta mola.
Abans de començar a grimpar pels verticals penyals posam taula per fer la dinada. L'indret és bonic. L'ombrívol alzinar ens donarà aixopluc i serenor. Temperarem l'ansietat que patim alguns tot just de pensar amb el pas, força exposat, que anam a fer. De moment pensem amb el dinar!
No dinam massa per allò de... Au, som-hi, ànim! Per començar hem de grimpar per una paret amb no massa bones preses. Sort que la corda ajuda a la pujada.
ACTUALMENT (2021) NO HI HA LES CORDES ALS DIFERENTS PASSOS QUE ANAM A FER.
Entre la corda i la fissura que presenta la roca anam pujant un a un sense problemes. El que subscriu gairebé ha arribat a dalt. (Foto: Txema).
En aquesta altra imatge de l'amic Txema es pot apreciar millor la verticalitat de la paret.
Estam pujant per la punta de sa Mola, per l'Esperó. Des d'aquesta vertiginosa miranda comprovam que hem canviat de panorama, ara predomina la zona d'Esporles, encara que veim les dues parts.
Des del coll d'en Claret, «un camí baixa a la dreta per la vall de Son Cabaspre, anomenada així per la possessió que s'hi ubica, i passant pel casal de Son Dameto, a la sortida d'aquesta vall, condueix a Esporles». (
Les Balears, [1884] 2002).
La petita vall s'agombola entre la moleta de Son Cabaspre (595 m), a l'esquerra, amb parets espadades, i el moletó de Son Cabaspre (622 m), a la dreta, del qual només veim una petita part.
Aquest petit replà dóna pas a una altra grimpada, aquesta més difícil que l'anterior. Altra volta, la corda és de gran ajuda, sobretot en els primers metres, més amunt ja trobarem millors preses per peus i mans.
(Foto: Txema). ⇨
A dalt hi ha una corda horitzontal on es va fermar la corda vertical per la qual pugen els darrers components de la cordada. (Foto: Txema).
N'Àngels a la sortida d'aquest estimball rocós. A baix, a la seva esquena, resten les terres de cultiu de Son Ferrandell, més enllà del bosc, que recentment [1884], fou talat repetides vegades.
A un petit replà agafam aire i forces per grimpar un darrer tram abans d'arribar al pas des Marge de Son Cabaspre. Aquí no hi ha corda i és molt vertical, però trobarem bones preses i amb un poc de manya... (Foto: Txema).
Assolim la punta de la mola, l'Esperó de Son Ferrandell, darrerament rebatejada pels escaladors amb el nom de punta de n'Eugènia. No som partidari de batejar indrets amb noms propis i menys si ja tenen nom, com és aquest cas.
 |
| Son Ferrandell |
«Son Ferrandell —anota l'Arxiduc—, situat al peu dels vessants boscosos de muntanya, era una de les possessions del marquès de la Romana. La vista és bastant bonica, ja que s'albira la sinuositat plana de la vall amb el magnífic Son Moragues enfront. La casa és llisa; a la dreta de l'entrada està la petita capella, el pati amb els seus pilars irregulars i porxos no deixa de ser pintoresc. Al costat hi ha un hortet envoltat de parets, situat al mateix nivell que el primer pis, amb una cova artificial de l'època rococó, que abans tenia brolladors, però ara estan fets malbé; per compensar, una heura enorme enrama la cova. Els bancals encastats per
Myrtus angustifolia ara també estan abandonats. Més avall de la casa hi ha la font que flueix cap a Son Olesa». (
Les Balears, [1884] 2002).
Vista zenital d'una ortofoto del punxegut Esperó de Son Ferrandell on hem assenyalat la nostra situació i el pas que anam a fer.
Recorrem uns metres molt a prop de la timba i enfilam per la dreta del cingle la cornisa del pas.
 |
| Pas des Marge de Son Cabaspre - Pas de n'Eugènia |
Després d'una passa una mica exposada ve el començament del
Pas des Marge de Son Cabaspre o Pas de n'Eugènia🔗 (WP-14) (702 m). Són les 14.14 h quan arribam aquí. El nom de pas de n'Eugènia, que fa un temps ha arrelat entre els muntanyencs, és una imposició dels escaladors que freqüenten les parets d'aquesta Mola. He vist que el grup Doblevuit l'anomena pas de Ponent. No és mal nom, molt millor que pas de n'Eugènia.
Com podem comprovar, la cornisa és força exposada i aèria, amb una pedra que t'escup al buit i un sòl terrós i descompost. (Foto: Txema).
Aquesta pedra, que sembla que està desferrada i s'ha d'amollar i t'ha de dur per avall, et fa anar molt a la vorera i molt atent on poses els peus. Aquí no hi val perdre peu.
Després ve un escaló que hem de baixar, una altra roca que fa nosa i fa que el teu cos guaiti al cingle.
Una passa amb grava i pujam per damunt la roca gran. No cal dir que la corda de passamà et dóna seguretat i si hom vol passar més segur, es pot calar un arnès i bagues. (Foto: Txema).
Passada la cornisa, hem passat el perill. Després haurem de salvar aquesta pedra pel forat que deixa entre la paret, anar per la part exposada és una temeritat. L'única utilitat que li veig a aquest pas, a més de l'interès que pugui tenir pels muntanyencs com nosaltres, és el d'enrocador de cabres. (Foto: Txema).
Recorrem una zona de roques, on la cornisa ja és més ampla. Anam a sortir a dalt de sa Mola.
Una darrera grimpada per unes grans roques ens situen just davant un marge. Aquest és el marge que ens ha inspirat per posar el nom al pas, el marge i la seva situació, ja que mira a les cases de Son Cabaspre. (Foto: Txema).
 |
| Penyal des Migdia |
Estam situats al penyal des Migdia. Hem superat el pas i hem assolit el cim de sa mola de Son Ferrandell (731 m), un lloc dominant de bona part d'ambdós municipis. També es domina la mola de Planícia i el puig de sa Fita del Ram.
Placa col·locada pels escaladors amb el fals o incorrecte nom de punta de n'Eugènia.
Admiram el prominent penyal Vermell (665 m). Resseguim el tall dels impressionants espadats que guaiten en negatiu, tot cercant un pas per baixar, el pas des penyal Vermell. Caminam per damunt la línia divisòria entre els termes municipals de Valldemossa i Esporles.
A una de les encletxes que veim hi ha la cornisa que ens permetrà baixar de sa Mola. És molt vertical i estreta, sembla que no té sortida i és possible que acabi amb un bot impracticable.
No necessàriament s'ha de baixar per aquí per arribar a l'inici de la ruta, es pot seguir el GR-221 i baixar pel pas de Son Cabaspre o pas de sa Mola. Simplement baixam per aquí per conèixer i fer el pas. (Foto: Txema). ⇧
Un marge tanca aquesta pregona fesa, segurament per impedir que els animals es perdessin i es despenyassin pel penya-segat que hi ha més avall. Estic pensant amb la guarda de porcs que pasturaven pels boscos d'alzines.
Sortim de la fesa per l'esquerra, per una esquena de penyes que guaita a Son Cabaspre.
Amb peu fiter i amb seny de bístia vella passam aquesta exposada zona de roca pelada.
 |
| Pas des Penyal Vermell |
Després ve una desgrimpada, habilitada amb una corda fitxa, és el
Pas des Penyal Vermell🔗. Són les 15.14 h quan feim aquest pas (WP-15) (656 m). A dalt de les parets s'alça el penyal Vermell (665 m).
El pas segueix. El coster és tan inclinat i relliscós que també es fa necessari l'ús de la corda per salvar-lo. La corda hi és fitxa.
Si hom s'ho proposa, pot baixar sense corda, emperò ja que hi és... Deixam enrere el terme de Valldemossa i avançam pel d'Esporles.
Ens tornam a atansar a les parets dels penyals. Perdem alçada ràpidament. Caminam per la falda de sa Mola.
Vet aquí el perquè del topònim penyal Vermell. Als peus d'aquesta impressionant paret s'estén una gran balma de parets de color rogenc, la qual és un bon aixopluc de cabres.
Botam una paret mitgera, segurament entre finques, pot esser la separació entre Son Cabaspre i Son Pacs, i seguim baixant.
Així arribam al punt d'inici a les 16.00 h, al coll de sa Basseta, al camí de sa coma d'en Llobera. La ruta no ha estat llarga, no arriba als 9 km, ni de pujades exagerades, no arriba als 700 m de pujada acumulada, però sí que ha estat intensa en nous indrets coneguts, en emocions fortes, en paisatges i en companyonia.
________________________________________________________________________________________________________________________________________________
RECOMANACIONS
PELS SENDERISTES
L'autor
d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les
imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades,
respectem la naturalesa i la propietat privada. No molestem els animals, no facem renou, no deixem escombraries.
FITXA TÈCNICA
 |
| Esporles-Valldemossa |
Distància
aproximada: 8,75 km
Pujada
acumulada: 692 m
Alçada màxima-mínima: 733-291 m
Temps
aproximat sense aturades: 3:48 h
Temps total: 6:26:31 h
Ruta
circular: Sí
Dificultat: 4 sobre 5
Guia: Txema Aparicio
Observacions: El pas des Marge de Son Cabaspre és perillós i a l'aproximació haurem de fer grimpades.
Integrants: Tania Quesada, Àngels, Paco Marcos, Txema Aparicio, Juan Muñoz, Abel, Biel Miró i Joan Riera.
CARTOGRAFIA
Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc
 |
Wp
|
Localització dels
punts d’interès
|
Horari
|
Alçada
|
01
|
INICI - FINAL
|
9h 33m
|
408 m
|
02
|
DEIXAM EL CAMÍ DE LA
COMA LLOBERA
|
9h 59m
|
302 m
|
03
|
PAS DE S’ULLASTRE
|
10h 22m
|
379 m
|
04
|
BASSA
|
11h 19m
|
538 m
|
05
|
PORXO ESBUCAT - CAMÍ
|
11h 29m
|
573 m
|
06
|
BIFURCACIÓ - ESQUERRA
|
11h 38m
|
567 m
|
07
|
GR 221 - DRETA
|
11h 43m
|
580 m
|
08
|
COVA ROJA
|
11h 53m
|
596 m
|
09
|
PORXO - ALJUB
|
12h 04m
|
600 m
|
10
|
AVENC DES PORXO
|
12h 10m
|
610 m
|
11
|
COVA DE S’ALMANGRA
|
12h 23m
|
641 m
|
12
|
PAS DES MARGE DE SON
FERRANDELL
|
13h 05m
|
650 m
|
13
|
PARET DE TERMES
|
13h 23m
|
659 m
|
14
|
PAS DES MARGE DE SON
CABASPRE (PAS DE N'EUGÈNIA)
|
14h 14m
|
702 m
|
15
|
PAS DES PENYAL VERMELL
|
15h 14m
|
656 m
|
16
|
FINAL
|
15h 59m
|
408 m
|
|
 |
| Perfil de la ruta i valors aproximats |
Manacor, 28-06-2019
HEM CONSULTAT
- Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
- Mapa de l'Atles de la GEM.
- Mapa general de Mallorca. 1958 Josep Mascaró Pasarius
- Les possessions de la Serra de Tramuntana. Història i patrimoni. 2013 Gaspar Valero i Martí.
- Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
- Mallorca altiva. 1995 Jesús Garcia Pastor.
- Les possessions mallorquines de l'Arxiduc. 1994 Sebastià Trias Mercant.
A la vorera del camí, allà desà d'una reixeta, observam la bassa que dóna nom al coll de sa Basseta (455 m). Enfront de la basseta comença el camí del pas de Son Cabaspre, el GR 221 que va cap a Valldemossa. 
Més que caminar, el que heu fet ha estat escalar, això sí, dins un àmbit privilegiat!
ResponEliminaEnhorabona! Ni els professionals de l'escalada ho farien millor.
Biel
En aquesta ruta es un poc de tot, caminar, grimpar i escalar. Realment és molt completa i entretinguda, no exempta de perill, però anant alerta...
EliminaMoltes gràcies per comentar.
Salutacions.
Hola Joan
ResponEliminaAquesta és una volta de professionals, o com diu en Biel, d’escaladors. Ja te vaig dir que donaves moltes idees. Segurament podem fer aquest pas de s’Ullastre, que desconeixem, i el del Penyal Vermell, per on hi passarem no fa massa, i ens fitxarem amb aquesta fesa i marge, però no teníem informació, encara que figurava al Alpina. El de la punta ja heu deixarem de banda, massa cordes per noltros. Molt bona publicació i fotografia. Gràcies per compartir-ho. Salut i enhorabona per ,es fites aconseguides Joan.
Hola Llorenç. Jo diria de semi-professionals. Jajaja! Aquesta volta que dius tu l'havia pensada per a fer amb el grup dels diumenges, quan escampi la calorada que fa. El passos de la punta els podríeu fer perfectament, només cal proposar-s'ho.
EliminaMoltes gràcies per comentar, amic Llorenç.
Espectacular ruta, la dsfrutamos ayer y os queremos agradecer tanto los comentarios como esas fotos de TXEMA, que han sido clave pasa encontrar los pasos. MOLT BONA FEINA. Saludos y montañas... Jose A. Zafra.
ResponEliminaHola José. Gràcies pel teu comentari. Trobareu cordes posades?
EliminaSalutacions.
Hola,
ResponEliminaantes de nada agradeceros el trabajo y la información que publicáis en vuestro blog, hay rutas muy interesantes!!
En cuanto a las cuerdas en el paso de la punta, comentar que el sábado 27/Marzo/2021 lo quisimos hacer desde abajo y lo encontramos desequipado, subimos el primer resalte donde no sólo han quitado la cuerda si no también la placa, sólo queda el spit.
Al no encontrar más cuerdas nos quedo la duda de por donde seguir y abortamos...
Otro día iremos desde la parte de arriba para ver si también está desequipado.
Sería una pena porque parece muy chulo.
Saludos,
Bernat
Hola Bernat. Sabia que gent d'Esporles havien llevat totes les cordes. Ho vaig posar a la fitxa del pas, al blog de passos que estic fent, no sé si el coneixes (https://passosdemallorca.blogspot.com/p/eugenia-pas-de-n-mola-de-son-ferrandell.html), però no vaig pensar de posar-ho a la ruta, ara ho he posat. Moltes gràcies per avisar-me i sobretot per les teves amables paraules.
EliminaSalutacions.