Sa Costera Petita de Sóller se li diu popularment al tram comprès entre la torre Picada del port de Sóller i el coll de cala Ferrera. El seu nom vertader, emperò, és el camí de s'Illeta. La seva germana gran —com tots sabem— està situada a Escorca, entre el coll de na Polla i el coll de Biniamar, a Tuent. La ruta d'avui té la particularitat de començar amb el pas de sa Torre, un vertiginós i exposat pas que va pels Cingles que guaiten a la mar de la torre Picada. Arriba fins al coll de cala Ferrera, puja al puig de Bàlitx i baixa pel pas de s'Illeta. Hem d'advertir que el pas de sa Torre no és apta per a les persones que pateixen vertigen. (Foto: Toni Colom).
L'autor
d'aquest blog no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni
de les imprudències de cada un. Bona part de la ruta es fa per finques privades, per tant cal seguir unes normes de conducta: no ser un grup nombrós, no
fer foc, no dur cans, no fer renou i respectar l'entorn i la propietat
privada.
El punt d'inici és al port de Sóller, a la plaça dels Reis de Mallorca (
WP-01🔗) (13 m), on trobarem lloc per aparcar. Ens hem de dirigir cap al carrer des Cingle, que hi arribarem pels carrers de Tramuntana i de Mestral.
D'aquest carrer des Cingle, o camí des Cingle, surt un vial sense asfaltar, adreçat a la costa, precisament al racó des Cingle o Cingles, des d'on veim el cingle que anam a recórrer, just a baix de l'Hotel Jumeirah Port de Sóller.
A l'esquerra deixam la punta de s'Escaleta. De moment caminam per un camí ample que es bifurcarà. El de l'esquerra baixa al racó des Cingle. Agafam pel de la dreta, que puja i que va més atracat a les parets, fins que esdevé en tirany.
Trobam restes de camí que va pujant cap a la base de les parets espadades.
La passa no sempre és còmoda. Els pins caiguts i la vegetació que va a lloure ens faran deixondir els músculs.
Algunes balmes s'obren als peus d'aquesta paret vertical (WP-02) (76 m), dalt d'elles, a 157 metres, se situa la monumental torre Picada.
Veim un cable ancorat a la paret que puja a unes vies d'escalada. Encara no és la nostra ruta, haurem de seguir pel sender. En Guillem s'hi acosta per observar-lo de prop.
El relleix s'acosta perillosament al balç marí i el que subscriu comença a sentir els efectes del vertigen. El terreny està molt descompost, precari i amb el sòl cobert de fullaca de pi. Cal posar molt d'esment on trepitjam. Caminam pels estimballs del cingle des Morro des Vent.
 |
| Pas de sa Torre |
Així arribam al
Pas de sa Torre🔗 (WP-03) (89 m). Es tracta d'un pas exposat i aeri, amb una caiguda plomada de 90 metres. Està equipat amb un gruixut cable d'acer i una corda. Els germans Sastre adverteixen «El pas de sa Torre ens permet arribar al Pinarol, però és una variant de la nostra ruta que tan sols recomanam als més experimentats i amants del risc, per mor de la seva perillositat». (
Mallorca vora mar. Marines de Tramuntana, 2002).
El meu torn per fer el pas copsat per Txema Aparicio. És possible que antigament el pas anàs més avall.
He passat i he pogut comprovar les minses preses que hi ha per assegurar els peus. Sort que el tram que va per la timba tan exposada és curt i no tens temps, com aquell que diu, de passar massa pena.
Els companys van passant un a un mentre en Toni Colom copsa les seves evolucions. Els qui esperen, resten ben atents de com passen els altres. Per a més seguretat, no estaria de més, du l'arnès.
Aquesta és la passa més compromesa, ja que les preses pels peus són molt precàries. Segurament, aquest tram del pas ha sofert esbaldrecs. Suposam que és un pas molt antic, emprat pels 'guardes secretes' de costa, abans de construir la torre i després una via ràpida pels mateixos torrers. (Foto: Toni Colom).
Sortida del pas. Al mapa de 1594, apareix una referència que podria ser aquest pas o el coll des Cingle, diu «los cabos adonde desembarcaron los moros quando fueron a Sollar hay mal passo y no pueden passar por mas de un passo para hauer de yr a Soller que se dise del Era junto a la Atalaya (sic)». (
La toponímia d'un mapa de la muntanya de Mallorca... 🔗). L'atalaia que cita no era la torre Picada, ja que encara no s'havia aixecat. Hi ha hagut dues torres molt més petites ara ja desaparegudes.
En aquesta imatge s'aprecia millor per on transitam. Lluís Salvador fa menció a aquest cingle com a punt de vigilància, diu: «En el siglo XV fueron construidas unas pequeñas edificaciones en el
Single y en el
Coll de la Illa con los nombres de atalaya, que luego fueron ampliados con pequeñas torres para defensa de los guardas». (
Torres y atalayas de Mallorca, [1916] 1996).
Pensam que aquesta plataforma era un punt de vigilància d'aquesta zona costanera, segurament, l'objectiu final del pas de sa Torre. Des d'aquí es domina les cales de ses Puntes, punt històric de desembarcament dels pirates.
Estam situats a es Pinarol. Amb aquesta magnífica vista de s'Illeta i ses Puntes, pegam una bocinada per recuperar forces. A baix hi ha una entrada dita na Taravella.
Reprenem la marxa per una zona marjada, abandonada de fa temps. Els pins campen a l'ampla.
Assolim la torrentera que baixa del coll de s'Illa, pel comellar des Pou. Anam a veure la costa, a ses Puntes. Lluís Salvador descriu aquest indret, diu: «Els darrers estimballs són travessats al mig per un barranc, cobert de pins melis i oliveres, allà on es troba una caseta amb una estructura de fusta per hissar-hi les barques».
A les roques veim un antic varador i les restes d'un escar o cambra, segurament és la barraca que menciona l'Arxiduc.
 |
| Sa Punta Curta |
A les 11.01 h arribam fins al cap de sa punta Curta (WP-04). A la dreta tenim el caló de ses Puntes. «A vorera —diuen els germans Sastre—, la vegetació s'empobreix perquè en aquest indret la mar fa sentir la seva escomesa furiosa. Aritges i joncs marins són els habitants més tossuts de la riba». (Op. cit.).
Mirant cap a terra podem albirar la torre Picada, el cingle que hem recorregut i el pas, just al caire. Més enllà, veim el cap Gros amb el far homònim que assenyala l'entrada del port de Sóller. A l'esquerra de la torre se situa el coll de s'Illa, la porta d'entrada a sa Costera Petita, o el camí de s'Illeta.
La torre del Coll de s'Illa. Abans
de 1555 es va pensar a aixecar una torrassa en el coll de s'Illa. La
torre es puntualitza a l'agost del citat any. El dia primer de setembre
es varen assignar 50 lliures per començar l'obra de la torre de «
30 palms d'altària, 6 palms de gruixa, 16 palms de buit i la altària de lo portal per entrar a coneguda nostra». Aquesta torre fou derruïda pels moros a la invasió de 1561.
La torre del Coll des Cingle. El mes de febrer de 1557, es va convenir aixecar una torre al coll des Cingle «
de 20 palms de altària i 10 palms de terraplè, i sobre lo terraplè, una volta de altària lo que serà menester».
Joan Colom Gioy la va començar en setembre de 1557 però la tasca va sé
lenta i es va du amb moltes interrupcions derivades per falta de
recursos. [...]
A 28 Juny i en companya de dita guia [Jaume Trias],
som arribat a la torre dita la Talaia de Sóller i som pujat alt i he trobat per guarda [a]
Mateu Frau, homo de 60 anys i Joan Valls, homo de 55 anys, tots de Sóller. No queden restes d'aquesta primera torre. (
Corpus de Toponímia de Mallorca, 1962).
 |
| Sa torre Picada |
El projecte de l'edificació de sa torre Picada va néixer poc després de la invasió d'Ochiali, a fi d'impedir el pas que oferia la cala de ses Puntes, de la qual s'havien servit els pirates el diumenge 11 de maig de 1561 en ser expulsats del port pels focs del castell. Aquella matinada desembarcaren entre 1700 i 1800 corsaris turcs i algerians.
«La construcció de torre Picada va arribar a ser una realitat a la fi, entre els anys 1614 i 1622. Va ser dotada amb bona artilleria: dues peces de ferro i una de bronze. Un dels canons que guarden la portalada del Consolat de Mar, a Palma, és un dels que defensaven la torre Picada. Va ser reforçada els anys 1716 i 1752». Els autors de
Mallorca vora mar continuen dient «La torre Picada és considerada la més monumental de les torres de costa. Té un diàmetre de base de 15 m i una altura de 12,50 m». L'any 1867 fou traspassada a hisenda i valorada en 23.500 pessetes.
Som a la punta Llarga (WP-05), des d'on colombram s'Illeta i la meravellosa costa que alberga topònims com, ses Cambres, es Codolar, cova des Vell Marí, es Gallet, sa Llaveta o ses Lluetes, el pas de s'Estaló, es Freu, s'Illeta (70 m)...
«Els estimballs més alts, anomenats sa Illeta, estan plantats de ceps, oliveres, etc., i els que sobresurten estan coberts de pins melis». (
Les Balears, [1884] 2002).
Després de la primera caleta ve ses Cambres. Al fons, just a baix del penyal Bernat de s'Illeta (266 m), molt difuminat per la calima, hi ha es Codolar.
A la fotografia d'en Txema apareix restes d'un camí que baixava a un desembarcador, del qual s'aprecia una escala picada a la roca de la riba. Se suposa que en aquesta cala desembarcaren els pirates a diverses ràtzies.
«A
poco trecho de dicha torre se sigue el desembarcador llamado el Coll de
la Illa, que es el lugar donde desembarcaron los Corsarios Argelinos en
el año 1561, y corrieron toda la villa de Sóller, y no les
sucedió bien, porque fueron vencidos de los de Sóller [...]». (Binimelis, [1595] 1927).
Prosseguim la ruta quan ens topam amb una petita barraca mig derruïda. Segurament un punt estratègic de vigilància de la costa, d'aquest bocí de costa tan assetjada pels pirates, ses Puntes. L'Arxiduc cita també aquesta
«garita de guaita».
Abans d'aixecar les torres, els vigies, s'aixoplugaven «en una cabaña para que el vigía pudiera guarecerse del sol y de la lluvia. Existe el siguiente decreto referido a ella [en aquest cas a la cabana del port de Sóller]: Que a la talaya del port de Sóller sia feta una casa cuberta a servitud dels talayers com apparrá e sia ben vista en Ramon Arbona degintela en obrer de aquella 27 de setiembre de 1444». (
Torres y atalayas de Mallorca, [1916] 1996).
Anam pujant pel pinar fins que trobam un camí de carro que recórrer el comellar des Pou i seguim per ell. Mentre continuam pujant, de camí cap al coll de s'Illa, ens topam amb aquesta bassa (WP-06) (97 m), reblida de pedres i branques, feta malbé.
 |
| Coll de s'Illa |
A les 12.09 h assolim el coll de s'Illa (WP-07) (106 m). Aquí hi ha tres opcions: anar a la torre Picada, baixar al port de Sóller i seguir el vell camí de s'Illeta, cosa que farem.
Pel camí de s'Illeta (sa Costera Petita), gaudim d'un paratge idíl·lic. Marjades d'oliveres cobreixen el faldar inclinat del puig de Bàlitx. La visió fàl·lica del penyal Bernat de s'Illeta ens acompanyarà un bon tros.
Enrere queda la torre Picada; hem passat i passarem per diverses cases de vistes privilegiades, com: can Cases Noves, ca l'Americà, cases des Sementeret, can Joan de sa Dida, ca ses Bales...
Segons Rullan (1785), durant les
pestes de 1475 i de 1652, aquests terrenys de s'Illeta foren destinats a
zona de quarantena per controlar les persones que havien estat en
contacte amb els empestats o sospitoses de patir la malaltia. En aquest
sentit, cal recordar que la terrible pesta de 1652, que provocà més de
mil morts només a Sóller, inicià els seus estralls a Mallorca amb el
desembarcament d'un vaixell contagiat procedent de Barcelona a les Puntes;
les primeres víctimes foren el talaier de la torre Picada i la seva
família, als quals seguiren gran part dels habitants de la Illeta i de
la Figuera. (Valero, 1992). (Foto: Txema).
 |
| Penyal Bernat |
«El penyal Bernat [266 m] —anoten els excursionistes Joan i Vicenç Sastre— és un estaló impressionant, decantat dels cingles del puig de Bàlitx i amb una verticalitat fàl·lica; fins i tot, amb aparença d'inestabilitat. Hi ha diverses interpretacions sobre l'etimologia o origen de tal denominació. Es creu que "bernat" vendria de "vernat", sol, separat, i l'expressió "cavall bernat" derivaria de "carall vernat" o "carall armat", fent referència a un membre viril erecte».
'Carall armat': «L'alba medieval havia estat més tolerant i menys hipòcrita i 'el carall' hi era topònim corrent per a designar roques la forma de les quals evocava la del membre viril. Les èpoques posteriors han defugit aquesta metàfora (o d'altres similars) considerades indecents. Resten pocs exemples de la forma primitiva: 'El Carall Bernat', entre Roses i Cadaqués. Un document del 982 ja denota la desautorització d'un escriba, en parlar del 'Monte Caralio', llatinització d''El Carall' (terme de la Selva de Mar): 'mons qui habet inhonestum nomen...». (
Els nostres noms de lloc, E. Moreu-Rey).
 |
| Es Sementeret |
Deixam el camí de carro i pujam pel
bell camí de ferradura, el qual passa vora la casa des Sementeret, llarguera i d'una sola planta. A davant la casa se situa una
pica de pedra i un petit rentador. (Foto: Txema).
 |
| Can Joan de sa Dida |
Ens surten a camí les cases de can Joan de sa Dida, situades molt a prop de
la des Sementeret.
Valero ens descriu la casa que... «ha
estat reformada recentment. El parament que dóna al camí s'aixeca sobre
unes roques naturals, i s'hi destrien cinc petites finestres i un
portalet de llinda de fusta. La coberta és d'un aiguavés. El portal forà
es localitza a la façana est, a l'altra part del portell d'entrada,
fora del nostre domini visual, i sota una porxada amb una esplanada. El
voladís d'aquesta mateixa façana de llevant mostra unes interessants
teules pintades».
La GEM situa aquesta propietat entre es Sementeret, s'Illeta de can Gordo, el Pi del Rei Moro i Bàlitx.
 |
| Ca ses Bales |
A uns cent metres de can Joan de sa
Dida, trobam la casa de ca ses Bales. Destaca, al seu costat, la
cisterna amb coberta de cúpula. Aquesta casa encara conserva restes
d'una petita tafona, testimoni de la tradició olivarera de la zona de
s'Illeta i de tota la vall de Sóller.
Passada la casa de ca ses Bales, podrem veure els estimballs del puig de Bàlitx, reblits d'encletxes. També veim per on baixàrem el capvespre, pel pas de s'Illeta.
El camí de s'Illeta acaba a la barrera de s'Illeta de can Gordo (o de can Verí). Un botador metàl·lic ens permet passar.
A l'altra part, un camí continua fins a s'Illeta de can Gordo,
propietat rústica situada entre ca ses Bales, can Joan de sa Dida, es Pi
del Rei Moro i la font des Freu. En aquest punt ens desviam a l'esquerra d'una caseta (motor d'aigua), i continuam pel camí de ferradura des Joncar. (Foto: Txema).
El camí està senyalitzat amb punts
de pintura i fites. Passa per una zona d'avencs i encletxes, una
torrentera amb grans blocs de pedra i alguns rotlos de carboner. Deixam a mà esquerra, vora un rotlo, un tirany que baixa a la riba i a la font des Joncar.
«Després
hom arriba al morro de Sant Joan, amb estrats horitzontals, inclinats
suaument cap a defora, amb l'escull anomenat es Bassi
de l'Oli, situat davant, vora la superfície de l'aigua. Més enllà
segueixen abruptes parets amb una platja petita de pedres a la riba, on
l'aigua s'escorre avall. Ve un altre torricó de guaita i llavors un
promontori rocós amb esculls lligats». (Les Balears, [1884] 2002).
De cada vegada, el camí és més precari, en alguns punts es converteix en una estreta cornisa, «un
camí que avança penjat entre mar i cel, encinglat per un coster
amenaçat per la inestabilitat del seu sòl i de les roques superiors,
cosa que pot resultar perillosa». (Valero, 1992).
«[...] el senderó ben fitat supera un pas mig esbucat i ajustat als cingles, i avança vertiginosament per un segon pas perillós, fins al peu del penyal Bernat des Joncar». (
Mallorca vora mar, 2003). Aquest passet s'ha confús sovint per molta gent amb el pas de na Cordellina. (Foto: Txema).
Passam entre pins molt inclinats, amenaçadors, els quals han arrelat en un terreny molt rost i inhòspit.
Haurem de fer alguna grimpada per
assolir els peus de l'espectacular penyal Bernat, la imatge del qual ha
dominat la vista durant la darrera part de la ruta.
Les restes del camí passen pels peus de l'imponent penyal Bernat
des Joncar (279 m) o de cala Ferrera (com l'anomena l'Arxiduc).
L'Arxiduc cita també la font que hi ha per la contrada: «Al
costat, entre les roques esllavissades al peu del segon penyal Bernat
[des Joncar], es veu una font d'aigua molt bona, anomenada la font des
Joncar, que raja avall entre joncs solitaris». Més avall se situa la cova des Pujador.
 |
| Penyal Bernat des Joncar |
José Antonio recorre els darrers metres empinats que falten per arribar al coll de cala Ferrera, amb l'altiva imatge del penyal Bernat darrere d'ell.
 |
| Coll de cala Ferrera |
Una paret seca tanca el coll de cala
Ferrera (WP-08) (226 m). Per a prosseguir la nostra
ruta caldrà arribar-hi i botar-la. Cosa que feim a les 13.23 h.
En el coll de cala Ferrera deixam
enrere la costa i se'ns obre una nova panoràmica cap a l'interior. La
vista s'escampa fins al puig Major i el penyal des Migdia. A l'esquerra
s'alça na Seca. El torrent de na Mora (o de Bàlitx) solca la contrada i
separa els termes de Sóller i Fornalutx.
Abans de dinar, una part del grup decidim pujar al penyal Bernat, per l'única paret practicable, la paret que mira al sud-est. (Foto: Txema).
La pujada no és gens fàcil. Es fa, aprofitant una encletxa oberta a la roca bastant llisa. (Foto: Txema).
Un primer esperó guaita vertiginós a la costa on hi ha la cova des Pujador, el pas de na Cordellina i la depressió del torrent de na Mora o de Bàlitx, els límits del terme de Sóller. «Al costat de la cova profunda des Pujador, hi ha una caseta petita de pescadors. Pel tall del torrent de Bàlitx s'hi pot entrar navegant un tros com en una mena de cala fonda i estreta [cala Ferrera]. Quan s'hi està dintre, es veuen les abruptes parets a cada banda i no es torna a veure el mar des de cap indret». (Les Balears, [1884] 2002). La desembocadura del torrent, és anomenada pels fornalutxencs, el port de Fornalutx, ja que és l´únic punt de costa que té el terme municipal.
 |
| Penyal Bernat des Joncar |
Dalt del penyal Bernat des Joncar (279 m), no hi ha massa lloc per moure's, el menys aquesta és la percepció que té un que pateix un cert grau de vertigen. La caiguda extra-plomada cap a la mar fa feredat. (Foto: Txema).
Baixam del penyal Bernat, dinam al coll de cala Ferrera i prosseguim la ruta. Teníem tres opcions, tornar enrere pel mateix camí, pujar al puig de Bàlitx pel pas de s'Heura (bastant més llarg) o fer-ho pel comellar de cala Ferrera. Elegim aquesta darrera opció. A l'enfront tenim l'aspre puig de sa Seca o de na Mora (549 m).
Baixam pel tirany que mena al pas de s'Heura fins que l'abandonam per la dreta i enfilam l'abrupte i empinat comellar de cala Ferrera (WP-09) (171 m).
La part alta del comellar presenta una zona rocosa, molt esquerpa i, amb la calor que fa, descoratjadora. Les fites ens duen pel millor camí. Observam restes de camí, pensam que de carboners, per alguns rotlos de sitja que hi ha escampats per ací i a allà.
Feim returades a les poques ombres que trobam. Intentam recuperar forces per arribar a dalt de la inhòspita i salvatge torrentera de cala Ferrera, flanquejada per s'Esquetjar del puig de Bàlitx.
El comellar mor al torrent de na Mora, el qual baixa de la casa de Bàlitx d'Avall. Més enllà del torrent, destaca el puig de sa Seca (549 m), al cim del qual aixecaren una torre de defensa, la torre de na Seca.
A la fi arribam a la capçalera del comellar i guaitam al tall del penya-segat del puig de Bàlitx, que no al seu cim. Des d'aquesta balconada, tenim una encisadora vista de la petita vall de Son Verí o s'Illeta de can Gordo (també conegut per s'Illeta Gran) i de bona part de la ruta que hem fet.
Més a l'esquerra, resseguint la carena, veim el punt més alt del puig. Cap allà ens dirigim per després anar a cercar el pas de s'Illeta per tornar al punt de partida.
Continuam pujant per un coster de mala petja, on haurem de fer algun passet, i assolim la carena del puig. Aquest punt ofereix una excel·lent panoràmica de la vall de Bàlitx, a l'ombra de la mola o muntanya de Montcaire (859 m), esquerra, i el puig de sa Bassa (819 m), dreta. Més llunyà queda l'altiu puig Major (1447 m).
 |
| Bàlitx d'Amunt |
A la nostra esquerra apareixen les cases de Bàlitx d'Amunt. «Possessió amb oratori privat, situada entre Bàlitx d'Enmig i sa Font des Salt. Registrada en el Llibre del Repartiment com a alqueria Baalichi. Documentada, el 1311, com a Valig o Balitx.
De la importància que tenia en el s. XVII, en dóna idea el fet que, el
1625, estava valorada en 7.000 lliures, quan sa Dragonera estava
valorada en 360 lliures, Son Torres en 5.700, Escorca en 4.800,
Binifaldó en 1.200, Son Balaguer de Banyalbufar en 3.200, Pedruixella en
6.000 i Son Vic de Superna en 8.000». (GEM). Una cançó popular situa per aquestes contrades ►La mort de na Margalida.
 |
| Puig de Bàlitx |
A les 16.42 h, arribam al punt més alt del puig de Bàlitx (WP-10) (580 m), on s'alça un punt geodèsic.
Des d'aquesta altura podrem copsar
l'illot anomenat s'Illeta, el qual dóna nom a tota la contrada. Segons
els germans Sastre, té una extensió d'uns 31.000 m², és de propietat privada i s'aixeca a 93 m sobre el nivell de la mar.
 |
| Cova des Migdia |
Del cim del puig, baixam a la cova des Migdia o cova des Coloms, la qual ens recorda un poc l'avenc de Son
Pou, però de dimensions molt més reduïdes (WP-11) (492 m). Al centre s'aixequen aquestes boniques
formacions. Segurament creades abans d'esfondrar-se el sòtil i obrir-se
el gran forat per on avui es pot baixar.
Hem de respectar les formacions d'aquestes cavitats, per senzilles que siguin, és un patrimoni de tots que cal preservar.
Després d'una curta visita a la cova, prosseguim la ruta, ja que és tard, són les 17.00 h i encara ens falta molt de camí per trescar i arribar al punt d'inici de l'excursió, el port de Sóller, el qual veim des d'aquí. Caminam cap al pas d'en Barona, situat a una prominent punta del puig de Bàlitx que mira a ponent.
Com un mascaró de proa, el penyal Bernat s'avança del vaixell i dirigeix la nau cap a la torre Picada. Aquesta estreta serralada sembla una esquena de ganivet, que separa la zona de s'Illeta i de sa Figuera. La zona és molt abrupta, d'esquerps roquissars; un paratge realment bonic, on es descobreix una bona vista.
 |
| Pas d'en Barona |
A les 17.23 h arribam al
Pas d'en Barona🔗.
El coster presenta una escalonada habilitada amb marges. Aquest és el pas d'en Barona (WP-12) (436 m). Aquí tenim dues opcions per baixar al pla. Una, a l'esquerra d'aquesta estreta serreta, que arribaríem a les basses de ca s'Hereu i a sa Figuera (possibles problemes de pas); i l'altra per les timbes del vessant nord, cap al camí de s'Illeta.
«Comunica
—diuen els germans Sastre
— amb les valls de can Bi i sa Figuera, i és emprat des de cada vessant per ascendir al puig de Bàlitx
».
Deixam de banda la baixada de l'esquerra, la continuació del pas d'en Barona i baixam per la dreta, cap a s'Illeta, la qual apareix davant nostre. El coster és molt rost i llenegadís, cobert de fullaca i terra. Amb el fort pendent que hi ha, sembla impossible poder baixar (Foto: Txema).
 |
| Pas de s'Illeta |
A uns quinze minuts del pas d'en Barona se situa el
Pas de s'Illeta (WP-13) (349 m). Una estreta cornisa al roquissar permet la davallada, encara que ho haurem de fer posant esment. Si la roca està humida, és quan caldrà extremar les precaucions.
Aquest pas se sol confondre amb el pas de n'Arbona, tot i que la gent que el freqüenta ho té clar. Així li digueren uns caçadors a l'amic Arnau Bisquerra.
El senderó fitat ens menarà pel millor camí per travessar el bosc i assolir les primeres marjades d'oliveres. (Foto: Txema).
Sortim altra vegada al camí de s'Illeta, pel qual arribarem al port de Sóller, on acabarem aquesta estival i esforçada ruta. Hi arribam a les 18.30 h (WP-14) (19 m).
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
► És
aconsellable seguir unes normes bàsiques
 |
| Sóller |
Distància
aproximada: 13,19 km
Pujada
acumulada: 753 m
Alçada màxima-mínima: 581-6 m
Temps
aproximat sense aturades: 5:14 h
Velocitat mitjana: 2,3 km/h
Temps total: 9:05:03 h
Ruta
circular: Sí
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: S'han de fer grimpades i desgrimpades, els passos són aeris, el de sa Torre és perillós.
Integrants: Norina, Núria Pérez, Tania Quesada, Magdalena Riera, Txema Aparicio, Miquel Àngel, Toni Colom, Biel Miró, Gabriel Ufarte, Jaume Reynés, José Antonio, Juan Muñoz, Guillem Mayol, Sebastián, Joan Riera.
CARTOGRAFIA
Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc
 |
Wp
|
Localització dels
punts d’interès
|
Horari
|
Alçada
|
01
|
INICI (Plaça dels Reis
de Mallorca)
|
9h 24m
|
13 m
|
02
|
BALMA
|
10h 01m
|
76 m
|
03
|
PAS DE SA TORRE
|
10h 14m
|
89 m
|
04
|
PUNTA CURTA
|
11h 01m
|
15 m
|
05
|
PUNTA LLARGA
|
11h 17m
|
13 m
|
06
|
BASSA
|
12h 02m
|
97 m
|
07
|
PORTELL-PAS
|
12h 09m
|
106 m
|
08
|
COLL DE CALA FERRERA
|
13h 23m
|
232 m
|
09
|
DEIXAM EL TIRANY DEL PAS
DE S’HEURA
|
14h 53m
|
171 m
|
10
|
PUIG DE BÀLITX
|
16h 42m
|
580 m
|
11
|
COVA DE MIGDIA
|
16h 58m
|
492 m
|
12
|
PAS D’EN BARONA
|
17h 23m
|
436 m
|
13
|
PAS DE S’ILLETA
|
17h 34m
|
349 m
|
14
|
FINAL (Plaça dels Reis de Mallorca)
|
18h 30m
|
19 m
|
|
 |
| Perfil de la ruta i valors aproximats |
Manacor, 14-07-2019
HEM CONSULTAT
- Camins i paisatges. Itineraris culturals per l'illa de Mallorca. 1999 Gaspar Valero i Martí.
- Torres y atalayas de Mallorca. [1916] 1996 Arxiduc Lluís Salvador.
- Mallorca vora mar. Marines de Tramuntana. 2003 Joan Sastre i Vicenç Sastre.
- Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
- Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés i Vicenç Sastre.
- Nueva Historia de la Isla de Mallorca. (1595) 1927 Joan B. Binimelis.
Hola Joan
ResponEliminaAmb aquesta volta puc entendre millor el teu correu (jajaja). Aquesta és una ruta reservada a molts pocs, per la seva dificultat al pas, llargària i duresa del recorregut. El pas sembla un poc “complicat”, i la pujada pel comellar de cala Ferrera és difícil, molt dur diria jo. El més de juny amb les carritxeres “florides”, com a mínim va ser gustós. Molt bona la publicació, tant per les informacions aportades com per la fotografia. Enhorabona a tots els components i especialment a tu. Salut Joan... per fer camí.
Hola Llorenç.
EliminaÉs veritat que el pas de sa Torre és exposat, però és molt curt, quasi no tens temps d'assaborit-lo. Jo recomanaria, per més seguretat, passar-lo amb arnès. Per això hi ha un bon cable i una corda. Quan al comellar de cala Ferrera, sé que parles amb propietat, ja que el coneixes. Imagine't pujar-lo després de dinar amb la calor que feia...
Moltes gràcies per comentar amic Llorenç.