209 - Pas des Cable - pas d'en Sanat (Sóller-Fornalutx) 1-06-2019

Aquesta excursió la classificam no apta per a tots els públics. Els penya-segats, el terreny abrupte, les cornises per on discorre bona part de la ruta, els dos passos amb nom propi, a més dels que no tenen nom però que s'han de fer per du a terme la travessia, requereix un mínim d'experiència, preparació i forma física. La ruta discorre per l'àmbit del barranc de Biniaraix. Pujam pel camí prou conegut i admirat pels senderistes i recorrem les parets espadades de la dreta del barranc i baixam pel camí del bosquet d'en Sanat, un impressionant i vertiginós traçat per accedir a la muntanya. La ruta discorre pels termes municipals de Sóller i Fornalutx.

L'autor d'aquest blog no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Bona part de la ruta es fa per finques privades, per tant cal seguir unes normes de conducta: no ser un grup nombrós, no fer foc, no dur cans, no fer renou i respectar l'entorn i la propietat privada.

Biniaraix

Començam a caminar a les 9:20 h, al pintoresc llogaret de Biniaraix (⇨WP-01) (55 m), «que té —que tenia, segons l'Arxiduc (1884)— 467 habitants i 124 cases, està a 2,7 quilòmetres de Sóller envoltat de tarongerars que s’estenen fins ben avall. Té petites cases de color fosc, en general amb portes d’arc rebaixat; a la placeta hi ha l’església».

Entram a la placeta de la Concepció pels carrers del Salvador i de Sant Guillem. Agregat al municipi de Sóller, Biniaraix, segons un recompta actualitzat té uns 499 habitants (2011), anomenats biniaraixencs. Molt conegut per ésser l'inici d'una de les excursions més conegudes de l'illa: el recorregut a peu des Barranc de Biniaraix. Durant la dominació islàmica, fou una alqueria del districte de Shulyar. Amb la conquesta catalana esdevengué propietat del comte d'Empúries.

     L'església està dedicada a la Concepció de Maria. Segons documents antics, aquest oratori el varen començar a construir els habitants l’any 1587. El 1602 l’hagueren de tornar aixecar per falta de consistència. Ha estat remodelat en diverses ocasions. Segons l'Arxiduc, l'exterior i l'interior no varen estar completament acabats fins a l'any 1634. El temple fa uns 22 metres de llarg i aproximadament 8 d'ample.

      Un antic rètol metàl·lic indica el camí que duu a Lluc a través de l'espectacular Barranc. Aquest camí enllaçava amb el camí de Cal Reis, en terres de Turixant, És una de les dues rutes possibles per anar a Lluc a peu des de la vall de Sóller. L’elevada freqüentació i la devoció a la Mare de Déu ens han llegat un gran nombre d’històries i llegendes relacionades amb ell a més d’algun miracle; patrimoni cultural i històric digne d’atenció.

(Bona part dels textos històrics sobre el camí del Barranc són extrets de l'article: Els camins de ferradura de la vall de Sóller🔗, d'Antoni Reynés).

Ens dirigim cap als rentadors que hi ha a la sortida del poble, pel carrer de Sant Josep.
      «Cerca de una casa de campo, se separó nuestro camino del de Fornalutx y subió hácia Beni-Araix, hasta cuya aldea llegan los carros, partiendo desde aquí un buen camino de herradura hácia lo alto. Allí se entra en un barranco, que desde arriba baja entre el Puig den Torrella y la sierra de Alfabia». (La isla de Mallorca. Reseña de un viaje, 1867).

Cas Don

 

La darrera casa del poble, a la dreta, és Cas Don. L'Arxiduc conta: «En el carreró pel qual s'entra al poble, devora la plaça, hi ha una casa una mica més gran amb un escut antic. Sortint del poble només un parell de passes, es domina ben bé la vall de Sóller, amb vistes precioses en primer pla».

Rentadors

A les 9:31 h ens situam a la sortida del poble, als Rentadors (WP-02) (104 m), on arriba l'aigua de la font de la Mare de Déu. A la seva dreta comença el camí des Barranc, l'inici de moltes rutes excursionistes.

Es Cornadors - Can Ribera

A la sortida del poble també destaca un dels casals més importants, can Ribera, situat entre can Quart, la font d'en Dent i el camí des Barranc. El casal, construït al final del decenni de 1890, és de traçat rectangular, amb planta baixa, dos pisos i torre. Un pati central, de planta quadrangular, defineix l'organització de l'espai intern. La façana principal recorre a un esquema simètric, determinat per l'eix que conforma el portal d'ingrés. Té hort de tarongers, ametlers, oliveres i pins. N'han estat propietaris els Ribera i posteriorment els Zayas. Bartomeu de Zayas i Borràs, la seva filla Immaculada de Zayas i Bobadilla i el seu nét, August Rull i de Zayas. 
 

Aquí comença el tortuós camí real des Barranc. Queden com a testimoni unes pedres (passadores) que servien per passar quan el torrent de Lofra duia aigua. Ara, un pont ens permet salvar el torrent més còmodament.

Admiram els primers revolts d'aquest bell traçat, envoltat d'un entorn meravellós on escoltam la remor de l'aigua neta que cau torrent avall després de les pluges i el cant dels ocells matiners.

Per pujar pel Barranc es pot triar entre dos camins, el principal i el vell. Per a la ruta que hem de fer avui triam el camí principal, que ens durà al coll de Lofra.
      Manlleu unes interessants notícies sobre el barranc de Biniaraix publicades a l'aplec de les II Jornades d'Estudis Locals a Sóller. L'article és el ja citat: Els camins de ferradura de la vall de Sóller, d'Antoni Reynés.
      «Les notícies sobre el manteniment i els conflictes generats d'aquest camí són relativament abundants i primerenques. El 1400, i a instància del propietari de l’Alqueria 'Alofra' [Lofra], el governador manava als batles de Sóller, Bunyola i Escorca que publicassin un ban prohibint sota pena de deu lliures que ningú que passàs per visitar el santuari de Lluc tocàs o destruís el camí o els ponts de fusta».

Ses Voltetes

«Que el seu bon estat era important per a l'església ho sembla demostrar que el 1438 el bisbe Gil S. Muñoz dirigia una carta al rector de Sóller per tal que aquest oferís 40 dies de perdó als feligresos que contribuïssin a l'adob del camí [particularment el pas del Barranc].
      No cal menysprear tampoc el paper econòmic del camí des Barranc de Biniaraix, que a més de posar en comunicació les altes valls de Cúber i Almallutx, antuvi més poblades, s'esbranca en diverses vies en direcció al Raiguer i el pla de Mallorca. Ja en terres d'Escorca trobam primer el pas de na Maria, per on es va a Orient, important altre temps des del punt de vista militar ja que donava accés al castell d'Alaró, on sembla que es guardaven les joies de l'església parroquial de Sóller en cas de perill de moros. També era la via més ràpida per als homes d'armes d'Orient i d'Alaró que acudien a auxiliar la gent de Sóller».

Targeta postal A.M., editada cap al 1915. Apareguda a l'obra Memória Gráfica de Mallorca, 
d'Andreu Muntaner Darder

El tret paisatgístic més característic del Barranc és, sens dubte, el seu conjunt de marjades i demés construccions de paret seca. Un impressionant llegat dels nostres avantpassats.
      L'existència de parets i marges és citada ja a la documentació del segle XIII. L'interès per millorar el desenvolupament agrícola per part de la Societat Econòmica d'Amics del País del Regne de Mallorca, creada el 1778 per imposició del Govern, va donar lloc a la difusió i promoció d'enginys i tècniques, en què s'incloïa la construcció de marjades i la regulació de l'escorrentia. (Anònim, 1784).

Morro d'en Joi

A l'esquerra tenim l'imponent morro d'en Joi (500 m). Després de fer el pas des Cable, caminarem pels estreps superiors d'aquest penyal. Un territori esquerp, quasi intransitable.

S'Estret

A les 10:04 h arribam a s'Estret (WP-03) ( 300 m) i seguim pujant pel meravellós camí. «Per altra part l'itinerari es troba ple de noms evocadors: els reposadors, que trobam en nombre de tres, situats estratègicament on era costum que descansassin els traginers abans de re-emprendre la marxa; el salt des Cans on es diu que hi llançaven els cans malalts, encara que el topònim podria tenir un altre origen; es Castellot amb les seves restes prehistòriques; el gorg Blau, lloat per Miquel Costa i Llobera abans que fos destruït en nom del progrés, com tantes altres meravelles de Mallorca».

L'antic camí tot solitari
voreja l'aigua, recobert
baix del penyal, i sembla obert
per un exèrcit llegendari...

Can Silles d'en Gori Reinés

«Els pelegrins que volien pujar a Lluc s'inscrivien en la rectoria i el dia assenyalat, que coincidia amb una nit de lluna plena, es trobaven a la parròquia i després d'una homilia, caminant, o cavalcant en bísties portades per traginers es dirigien a Biniaraix on encara els esperava un altre sermó».
     «Les més de tres-centes bísties (una bístia per cada vuit persones), devien proporcionar un caire realment fastuós a l'esdeveniment, però res comparable amb la descripció que Busquets ens fa al llibre de La invenció i miracles de nostra senyora de Lluc, el 1684: …uns a peu descalç per aquelles penyes, altres amb els genolls nus per terra, altres vestits de cordes, altres amb barres de ferro i creus pesades al coll, altres assotant-se i banyant el camí amb la seva sang».

A l'ombra dels Cornadors i envoltada de bancals d'oliveres, se situa la possessió de can Catí. Diuen que és la casa més antiga del Barranc. Aquesta casa conserva una antiga tafona que ocupa gairebé tota la casa. L'origen d'aquest nom es pot trobar en un saltant d'aigua i un torrent (el torrent de Lofra). Segons Joan Coromines, del llatí CATINUS: conca, bací, gibrell.  

Feim una aturada per prendre alè a la cruïlla on s'ajunten el camí Vell i el principal. Per la dreta arribaríem al gorg de can Catí. El fontinyol del gorg d'en can Catí, l'aigua de la qual arribava a les cases del mateix nom per una canaleta.

El camí, empedrat i escalonat, amb els típics escopidors laterals, també anomenats llambordes o para bandes, el qual té 1932 escalons, contats per Gaspar Valero. Quina paciència! L'època de construcció de l'antic camí es desconeix amb certesa, podria ser de la dominació romana o inclús sobre un primitiu camí anterior. No oblidem que a la vall d'Almallutx hi havia un gran poblat talaiòtic i tres santuaris preromans, així com un poblat musulmà. (Mascaró/GEM).

Al marge del camí, a l'escaló que fa 1707, hi ha aquesta pedra amb la identitat d'Euler molt ben gravada. L'expressió e^iπ + 1 = 0 anomenada identitat d'Euler, és una fórmula matemàtica (batejada pel físic estatunidenc Richard Feynman en homenatge a Leonard Euler) que uneix de forma simple diversos camps d'aquesta disciplina [...]. Veure més informació aquí🔗. (Foto: Biel Miró).

Dia 29 d'abril de 2007, uns quaranta matemàtics varen retre homenatge al científic cec Euler en el 300 aniversari del seu naixement (1707), col·locant aquesta pedra gravada al camí del barranc de Biniaraix.

A l'esquerra tenim el xaragall des Verger i el puig homònim, els costers del qual haurem de recórrer per anar al pas des Cable, el qual, des d'aquí, no sabem situar. A un d'aquells puntals se situa la fita de separació de tres termes: Sóller, Fornalutx i Escorca.
   
     «Situats a la part més enlairada del camí, se'ns obre una perspectiva àmplia dels vessants de la muntanya escalonats de dalt a baix. Cap al nord s'aprecia el xaragall des Verger, extensa rosseguera de fort rost, que un temps es trobava en part marjada i que ara recobra a poc a poc el seu estat natural». (A. Reynés, 2001).
  

A la dreta s'alcen els dos Cornadors (Cornalons), el Gran o Major (957 m) i el Petit o Menor (809 m), també conegut aquest darrer com a puig d'en Vives. Entre un i l'altre se situa el cingle d'en Fred o pas de s'Anglès.

El camí des Barranc s'acosta perillosament al buit, on no es pot badar. És millor aturar-se per contemplar millor l'espectacle que se'ns ofereix del salt des Cans —com hem dit abans— on es diu que llançaven els cans malalts, encara que el topònim podria tenir un altre origen.

Passada una barrera el camí es bifurca. Per l'esquerra surt un ramal que puja, empedrat i escalonat. El prenem Txema, Toni i jo, ja que hom no l'ha fet mai (WP-05) (659 m), la resta del grup segueix pel camí habitual. Són les 10:59 h. Fa una hora i quaranta minuts que pujam, una pujada constant.  

El camí que hem agafat puja fent revolts fins que passa per un portell, segurament és la separació entre dues finques. Devem entrar a la possessió de Lofra. (Foto: Txema Aparicio).

Desconeixem si aquest era el traçat antic del Barranc o si era una drecera. Tampoc sabem si era designat com a pas i si tenia nom.

A través d'un pinar enllaçam amb l'altra camí, el camí de carro, pel qual pugen els companys. Prenem totes les dreceres que hi ha, ja que la pujada es fa llarga. (Foto: Txema Aparicio).

Després d'una dura pujada assolim el portell que ens menarà al coll de Lofra.

Coll de Lofra

A les 11:46 h arribam el coll de Lofra (WP-07) (879 m). En dues hores i vint-i-cinc minuts hem superat uns 820 metres de desnivell, amb una pujada constant. Aquí s'obté una meravellosa panoràmica del cor de la serra de Tramuntana. Una creu metàl·lica corona la collada, instal·lada allí el 19 de març de 2003.

(Per veure la foto més gran clicau damunt).

Després de berenar i recuperar les forces, prosseguim. Deixam enrere la característica figura del puig de Lofra (1091 m) i prenem la direcció del portell de la Costa.    

En vers d'agafar el camí ben fressat, a trams empedrat, que va cap al portell, a la coma de Son Torrella, decidim anar pel tall del penya-segat que guaita al Barranc. Des d'aquí, les vistes sobre el barranc que acabam de pujar i la vall de Sóller, són fantàstiques.

A la dreta tenim la coma i cases de la possessió de Binimorat (800-750 m), entre la serra de Cúber i la serralada dels Tres Mils. Aquesta antiga alqueria ja consta documentalment amb aquest nom l'any 1231. 

Seguim a l'incansable Txema pel llom de la serra de Cúber, tot just pel seu inici de la part sud.

Travessam la paret de partió entre dues finques: Lofra i Son Torrella (WP-08) (914 m). Ara sí que estam damunt el camí que mena al portell de la Costa, però l'abandonarem ben aviat per anar a cercar una drecera, el pas de s'Encletxa o un altre pas que hi ha al seu costat. 

Just al centre de la imatge se situa el pas de s'Encletxa, una providencial fesa que permet adreçar molt de camí per arribar a ses Solanes.

Pas de sa Pedra

Encara que, en vers d'anar pel conegut Pas de s'Encletxa🔗 o pas de sa Cabra (inclús pas de sa Vaca), anam per un que està situat a uns 20 o 30 metres més al sud d'aquell. Aquest pas també és una fenella on hi ha una pedra encletxada al bell mig, la qual es pot evitar per la part de dalt o bé passar pel forat que forma. Per aquest motiu es pot anomenar pas des Forat o pas de sa Pedra (WP-09) (908 m). L'anomenam pas de sa Pedra, ja que, amb el nom des Forat ja n'hi ha set. S'ha de dir que és més difícil que el pas de s'Encletxa, ja que té un bot que pot presentar problemes a persones poc avesades a desgrimpar.

 Aquesta és la pedra encaixada que es pot superar pel forat com faig jo o per la part de dalt. (Foto: Txema Aparicio).

Una vegada superada la pedra ve la part més compromesa del pas, un salt d'uns dos metres amb poques preses. La millor manera per baixar-ho és fer contraposició.

A la foto d'en Txema, una imatge retrospectiva on s'aprecia la situació dels dos passos, el pas de s'Encletxa i el de sa Pedra. Continuam per davall del penyalar. Si haguéssim fet el pas de s'Encletxa continuaríem per la part de dalt d'aquest caire de roca.

Ens dirigim al morro de ses Solanes, el qual apareix a la dreta. Des d'aquí tenim una bona vista, un xic vertiginosa per la profunditat del congost del barranc de Biniaraix, amb el comellar de la font des Verger (950-400 m) que mor a ell. Als costers dels Cornadors s'hi veuen les rossegueres de can Ribera i del cingle d'en Fred.   

Hem travessat el coster folrat de càrritx i hem arribat al tall del penya-segat de ses Solanes (922 m). Més enllà, als peus del penyal punxegut, resseguint la paret de termes, se situa el portell de sa Costa o Pas de na Martorella🔗. Al fons, destaca el puig Major i el penyal des Migdia.

Hem dinat a l'ombra d'una gran alzina amb aquesta esplèndida vista de la sortida del Barranc cap al pla de Lofra.

Segons la GEM els terrenys de ses Solanes, s'estenen entre la font des Gorg Blau, la de sa Roca, es Vermell de s'Ou i el camí de s'Alzina Grossa. Són documentats el s XIII. (Foto: Txema).

Anam baixant gradualment del puig de ses Solanes a cercar el pas des Cable. Ens acompanya la visió corprenedora dels costers de l'altra part del Barranc.   

Per arribar al pas des Cable haurem de fer una sèrie de passets per un terreny força esquerp i hostil.

Arribam al cap del morro de ses Solanes, allà hi ha una fita que marca el punt on convergeixen les partions de tres termes municipals, Escorca, Sóller i Fornalutx. No cal dir que la vista de la vall de Sóller és magnífica. Més avall, cap al Barranc, se situa el caire del morro d'en Joi.

A la dreta tenim el puig de ses Solanes, el coster per on baixa el camí de na Martorella, s'Enllavessat, la serra de Son Torrella, el penyal Xapat, el sector de Monnàber, el penyal des Migdia i el puig Major.

Continuam baixant, travessam una petita rosseguera i giram a la dreta, tot cercant la millor passa per arribar al pas.

Com més baixam més ens acostam al tall del penya-segat. La profunditat del Barranc esglaia. Destaca les grans marjades d'oliveres de can Catí.

A una cornisa bastant exposada, Txema instal·la un passamà, encara que no fa gaire falta. Tots els components de la cordada passa sense problemes.

La veritat és que tenim un bon pati a l'esquerra. Empram seny de bístia vella per passar. Anar a fer el pas des Cable implica travessar un territori molt mogut, feréstec i perillós.

Una altra passa delicada és aquesta roca molt inclinada que té una minsa cornisa on just pots posar el peu.

Mentre esper que passin tots els companys, m'entretenc a copsar alguns marges que tenim a l'altra part del Barranc, aixecats a llocs inversemblants, com el que es veu a la dreta, acostat amb el zoom. «Aquí i allà els caminets, els pujadors i les escales es desvien de l'itinerari principal per donar accés a les diferents propietats, totes d'escassa extensió. Gairebé a cadascuna s'hi ha construït un porxo [...]». (A. Reynés, 2001).

Tenim el pas a pocs metres, ja veim les fites que el marquen. Els qui no hem fet mai el pas anam una mica atemorits, ja que sabem que no és un pas fàcil. Ens esperoneja la idea d'haver d'emprar estris d'escalada.

Pas des Cable

A les 14:49 h arribam al Pas des Cable🔗 (WP-10) (744 m), a la capçalera del qual trobam un vell i gruixut cable que no arriba a baix i una cinta on s'hi ha fermat una corda. Ja que no veim la instal·lació molt fiable, posam una corda en doble. (Foto: Txema Aparicio).

Antoni baixa el primer i el segueix en Txema. Les expressions que sentim d'en Toni que fa quan es troba amb les dificultats dels darrers metres, ens intranquil·litza encara més.     

Així podrem baixar aferrats a la nostra corda en doble i a la que hi ha fitxa. Una vegada estiguem tots a baix podrem recuperar la nostra corda.

Així com anam baixant trobam algunes piquetes per recolzar els peus, encara que n'hi ha poques, es veu que n'han desaparegut algunes. Entre això i algunes preses, anam baixant. No calen elements extres de seguretat, és suficient baixar amb la força dels braços, a braó.

El meu torn a una imatge copsada per Txema. La veritat és que pensava que baixar el pas no era massa bona idea, que seria millor pujar-lo, però una vegada fet ja tenc clar que remuntar aquesta paret ha de ser molt feixuc, s'ha de fer molt força de braços.    

Amb aquesta imatge, copsada per en Txema, es pot fer una idea de l'alçada que té la paret, uns 6 o 7 metres mal comptats, i d'un relleu bastant llis.   

Des d'una certa distància copsam el graó on hi ha el pas. Podem comprovar que no hi ha altra opció, ni més avall, ni més amunt. El fet d'haver-hi un cable i piquetes en aquell lloc ho diu tot, és el punt més feble dels espadats.

La baixada ara és bastant pronunciada i de mala petja. Feim aturada a un mirador natural protegit per una esquifida barana. Estam situats just damunt la partió dels dos termes veïns.

Mirador

La vista des d'aquest mirador és espectacular (WP-11) (670 m). Tenim una imatge zenital dels costers de Cas Don i davant, les parets espadades dels Cornadors. La barana, de barretes de ferro i reixeta, és obra de la mateixa persona que va instal·lar el cable al pas. 

Quan el terreny suavitza el seu relleu, s'humanitza. Començam a veure restes d'elements etnogràfics. No havíem vist mai una construcció com aquesta, i no sabem interpretar la seva utilitat (WP-12) (624 m). Després d'haver publicat el reportatge, l'amic Lluís Sanchis em va informar que era per tallar troncs, per a fer bigues.
     Efectivament, Miquel Martorell, al seu llibre 'Barranc de Biniaraix. Cent porxos, cent històries' (2019), diu que «[...] a la placeta de s'Arraval hi havia uns clots en forma de fossat, on hi havia els homes serradors de cadastre (serra especial manejada per dos homes). Els talladors de cadastre de Can Llebre eren ja homes granats i tallaven els llenyams dins uns clots que existien encara dins el pinar. Un home estava defora del clot, i un altre dedins i anaven tallant estira i amolla».        

No s'han acabat les dificultats o les passes compromeses. Per arribar al bosquet d'en Sanat hem de donar la volta a un caire exposat, que no és altra que l'esquena de la carena del morro d'en Joi. (Foto: Txema).

Després de passar el caire vertiginós, s'inicia una davallada amb un pendent exagerat. Càrritx, roques, branques, troncs, tot serveix on aferrar-nos en un intent de frenar la inèrcia que duim.

Som a l'inici del Pas d'en Sanat🔗 o pas d'en Sanat d'en Marroig (WP-13) (603 m). Són les 16:00 h quan passam per aquesta exposada cornisa, on hi ha hagut despreniments de roques. Segons informació de l'amic Joan Maiol "El malnom Sanat - Senat, almenys durant els segles XVIII - XIX estava lligat al cognom Oliver, essent el primer (dels estudiats), FRANCESC OLIVER (1756)".

Amb molta cura i cercant les millors preses, anam passant un a un. (Foto: Txema).

A un petit collet s'hi va aixecar una esplanada per fer un rotlo de sitja. Fins a aquest rotlo arribava un camí empedrat i escalonat, una ruta traçada de manera magistral.

Cisterna

A la base dels penyals, als peus d'una encletxa, hi ha una cisterna amb una boca tancada amb una porta (WP-14) (534 m). Es tracta d'un aprofitament de l'aigua de pluja, mitjançant una regata o síquia practicada a la roca que dirigeix el líquid al dipòsit. La zona és coneguda com a sa Vinya o sa Vinya Vella, per aquests costers, vinyes!

El camí, molt estret, s'atansa a la paret amb un marge i descriu nombroses ziga-zagues. El fort pendent, la fullaca, la terreta i la caiguda plomada que tenim a uns pams, fa que posem tots els sentits a cada passa que donam.
                

Per fer-ho més delicat, en alguns punts hi ha hagut esllavissades que ha romput el marge, la qual cosa fa extremar més les precaucions.   
     

El camí cerca els punts febles per superar aquests costers tan verticals. Sense l'ajuda d'aquests marges, d'aquest enginy popular, qui sap quan es va traçar, seria molt complicat arribar a pujar allà dalt.

Passam una rosseguera que ha engolit el camí, al final de la qual torna a aparèixer el vial, ara escalonat, i assolim la zona de marjades. (Foto: Txema).

Ja hem superat la part més difícil de la ruta, ara ens queda travessar per una sèrie de porxos, de petites propietats, de minifundis dedicats a explotar un olivar.

El camí segueix baixant, cada vegada es fa més planer. Trobam dues barreres tancades en pes, sense pany. Aquest és un camí particular, però que dóna pas a nombroses propietats.      

Pegam una darrera ullada a la muntanya que acabam de baixar. Certament, des d'aquí, no sabríem identificar exactament per on discorre aquest prodigiós camí que, de vagades, va penjat de les parets verticals. A la dreta despunten els Cornadors.     

Aquest és el punt de la carretera de Monnàber on sortim, un rètol ens indica que és un camí particular, per tant caldrà demanar permís si veiéssim algun propietari de la zona (WP-15) (188 m). Són les 17:16 h quan trepitjam l'asfalt.
     Ara només ens queda caminar fins a Biniaraix, on arribam a les 17:31 h (WP-16). Allà finalitzarem aquesta esforçada, però interessant ruta, realitzada per uns paratges realment sorprenents, on resulta inversemblant poder transitar. Una ruta de les que no s'obliden.      
 

__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

FITXA TÈCNICA 

Sóller-Fornalutx

Distància aproximada: 13,16 km
Pujada acumulada: 982 m
Alçada màxima-mínima: 933-55 m
Temps aproximat sense aturades: 5:37 h
Temps total: 8:13:14 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 4 sobre 5
Guia: Txema Aparicio.
Observacions: Els dos passos són bastant delicats. Cal tenir un bon sentit d'orientació. Aconsellam no fer aquesta ruta amb banyat o amb la roca humida
Integrants: Tania Quesada, Toni Colom, Gabriel Ufarte, Txema Aparicio, Juan Muñoz, Biel Miró i Joan Riera

CARTOGRAFIA

Wp	Localització dels punts d’interès	Horari	Alçada
01	INICI – VORA EL TORRENT DE BINIARAIX	9h 20m	55 m
02	RENTADORS	9h 31m	104 m
03	ESTRET	10h 04m	300 m
04	PEDRA GRAVADA AMB FORMULA MATEMÀTICA	10h 45m	591 m
05	DEIXAM EL CAMÍ	10h 59m	659 m
06	PAS INNOMINAT (DE LOFRA?)	11h 06m	703 m
07	COLL DE LOFRA	11h 46m	879 m
08	PARET DE PARTIÓ	12h 04m	914 m
09	PAS DE SA PEDRA	12h 12m	908 m
10	PAS DES CABLE	14h 49m	744 m
11	MIRADOR	15h 33m	670 m
12	CURIOSA CONSTRUCCIÓ	15h 45m	624 m
13	PAS D’EN SANAT	16h 00m	603 m
14	CISTERNA	16h 17m	534 m
15	CARRETERA DE SA CABANA O DE MONNÀBER	17h 16m	188 m
16	FINAL – PLAÇA DE BINIARAIX	17h 31m	103 m

Wp

Localització dels punts d’interès

Horari

Alçada

01

INICI – VORA EL TORRENT DE BINIARAIX

9h 20m

55 m

02

RENTADORS

9h 31m

104 m

03

ESTRET

10h 04m

300 m

04

PEDRA GRAVADA AMB FORMULA MATEMÀTICA

10h 45m

591 m

05

DEIXAM EL CAMÍ

10h 59m

659 m

06

PAS INNOMINAT (DE LOFRA?)

11h 06m

703 m

07

COLL DE LOFRA

11h 46m

879 m

08

PARET DE PARTIÓ

12h 04m

914 m

09

PAS DE SA PEDRA

12h 12m

908 m

10

PAS DES CABLE

14h 49m

744 m

11

MIRADOR

15h 33m

670 m

12

CURIOSA CONSTRUCCIÓ

15h 45m

624 m

13

PAS D’EN SANAT

16h 00m

603 m

14

CISTERNA

16h 17m

534 m

15

CARRETERA DE SA CABANA O DE MONNÀBER

17h 16m

188 m

16

FINAL – PLAÇA DE BINIARAIX

17h 31m

103 m

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 12-06-2019

 HEM CONSULTAT

• Els camins de ferradura de la vall de Sóller. Dins: II Jornades d'Estudis Locals a Sóller. Antoni Reynés Trias.
• 50 Excursiones a pie por la isla de Mallorca. 1964 Gabriel Font Martorell.

• Barranc de Biniaraix. Guia d'interpretació del medi. 1994 DD.AA.

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1988-2005 DD.AA.

• Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 [1884] Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

• Camins i paisatges. 1992 Gaspar Valero i Martí.

• Patrimoni de marjades a la Mediterrània Occidental. 2002 VV.AA.

• La isla de Mallorca. Reseña de un viage. 1989 [1867] H.A. Pagenstecher.