207 - Pas d'en Freniche pel pas de n'Arbona 27-04-2019

L'objectiu d'aquesta sortida és fer el pas d'en Freniche, localitzat al bosc de Maçanella, als costers que miren al sud-est del puig de Maçanella. Aquest, és un pas retrobat per un excursionista, el qual permet superar un cingle i enllaçar el bosc amb el camí de la font de s'Avenc. L'aproximació la feim pel pas de n'Arbona, segurament és la ruta més curta per arribar al lloc on se situa el pas d'en Freniche. La ruta discorre pels termes municipals de Selva i Escorca.  

L'autor d'aquest blog no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Bona part de la ruta es fa per finques privades, per tant cal seguir unes normes de conducta: no ser un grup nombrós, no fer foc, no dur cans, no fer renou i respectar l'entorn i la propietat privada.

El punt d'inici és a l'àrea recreativa de sa Coveta Negra (WP-01🔗) (274 m), al costat de la carretera d'Inca a Lluc (Ma-2130), al km 10,1. Allà trobarem lloc per deixar els cotxes. L'indret es coneix com el clot des Mercadal i ens trobam dins la comuna de Caimari.

Pont de sa Coveta Negra

Començam a caminar a les 9:10 h pel jaç del torrent de sa Coveta Negra. Passam per davall el pont de la Coveta Negra, de la carretera de Lluc, sortim de la llera del torrent i agafam el camí del comellar de sa Coveta Negra, el qual discorre per l'esquerra.
     Segons José A. Encinas, hauríem de dir cometa Negra i encara cometa na Grau, pel puig que la domina, el puig des Grau. Resulta que no existeix per aquest comellar cap cova negra.

Al costat del camí apareix un rotlo de sitja ben singular, ja que presenta una escala per pujar-hi. Avançam pel camí del comellar de sa Coveta Negra, un camí carreter. Aquest camí «fou encarregat directament a Cristòfol Barceló Vallori el 1933 per la comissió gestora de l'Ajuntament quan quedaren desertes les subhastes realitzades per construir-lo. Per alguna causa l'obra es deteriorà ràpidament i l'any següent s'encarregaven obres de manteniment per una considerable suma de diners». (Sa Comuna de Caimari, 2006).

Deixam el camí principal, camí carreter com hem dit, per agafar el camí antic, de ferradura, el qual va més a la dreta. Just al costat d'aquest camí veim una bassa amb una rampa per abeurar els animals. En total són quatre les basses que hi ha a aquesta coma.

El camí per on avançam deu ser el camí antic que recorria aquesta coma. Discorre paral·lel al torrent i presenta marges de sosteniment on el desnivell és més acusat. 






  
 

Una fita de pedra picada du la inscripció R 29. ⇲



















«Els camins principals d'accés a sa Comuna —segons els autors de l'obra Sa Comuna de Caimari— segueixen, sobretot a la part baixa, el curs del que haurien de ser els torrents, però que resten secs durant anys gràcies a la natura càrstica del terreny que actua com una esponja, absorbint la pluja».

Un poc abans de tornar enllaçar amb el camí ampla, compareix una altra bassa mig coberta. La bassa del comellar de sa Coveta Negra, situada a la llera del torrent, aprofita l'aigua d'escorrentia per emmagatzemar-la. Antigament, el comellar, es coneixia per comellar des Bosc Comú o s'Alzinar Comú.

A la pròxima cruïlla giram a l'esquerra. Avançam per aquest camí de carro 'd'una notable factura'. Si seguíssim pel que va a la dreta, el qual «descriu una sèrie de revolts amb molta pendent fins a assolir un collet, passat el qual arribaríem al camí Vell de Lluc, en el tram anomenat sa Llengonissa i en el punt conegut com la volta de s'Alzinar». (Op. citada, 2006).

Hem d'estar atents, ja que hem de deixar el camí de carro per la dreta (WP-3) (496 m), per un tirany fitat que puja «en molt mal estat, porta al pas de n'Arbona i a les terres de Comafreda, ja dins el terme d'Escorca i fora dels terrenys comunals».
     El sender que trobarem serpeja pel bosc d'alzines i comunica ranxos de carboners. Segons l'obra citada «Els vestigis de les explotacions carboneres són visibles a tota sa Comuna, i especialment abundants als comellars de Can Pipa, des Albellons, de sa Coveta Negra i de s'Home, a més de la coma d'en Mairata».

Puig des Grau o de sa Regana

Hem guanyat alçada i ja tenim davant de nosaltres el puig que domina la coma, el puig des Grau o de sa Regana (867 m).   

Una vista enrere i ens adonam del mogut relleu tot cobert d'un esponerós estrat arbori. Al fons, despunta el puig des Albellons (585 m), a la dreta, apareix el puig de sa Creu o de s'Aladernar (602 m).

Pas de n'Arbona

Després de 25 minuts de pujar uns 220 metres de desnivell, superam dues rústiques parets seques al Pas de n'Arbona🔗 (WP-5) (674 m), també hem de superar uns penyals on feim aturada per berenar. Són les 10:02 h, bona hora i bon lloc per recuperar forces.

El pas es troba just al coll format entre el puig des Grau, puig d'en Grau o de sa Regana i el puig de n'Ali (1037 m), el qual és l'elevació màxima de sa comuna de Caimari i també del terme de Selva.

Després de superar el pas, el tirany va baixant a la llera del torrent de sa Coveta Negra. Aquí hem de posar atenció, ja que hi ha una bifurcació de tiranys fitats. Si seguíssim les fites que s'enfilen per la dreta pujaríem al puig des Grau. Nosaltres hem de seguir el jaç del torrent, el nostre objectiu és el coll de Mancor. Hem travessat la línia divisòria entre termes, deixam enrere el de Selva i entram al d'Escorca. També hem deixat enrere sa Comuna de Caimari.

Un seguit de rotlos de sitja s'apinyonen per la llera del torrent. Ara caminam per la finca de Comafreda.
     Segons Gaspar Valero, aquesta possessió «correspongué en el repartiment a l'Orde del Temple, però ja en el s XIV es trobava en mans laiques, les de Romeu Scofet i Catarina, la seva dona. El 1378, confrontava amb l'alqueria de Lluc, la mola d'Escorca, l'alqueria d'Almallutx, les muntanyes de Massanella, les alqueries de Caimari i Benimala i el pujol dels Amers. Durant bona part dels segles XVI i XVII el bandolerisme minvà les possibilitats de desenvolupament econòmic de la contrada. Més tard s'hi desenvolupà una gran activitat ramadera, a més de l'expansió de la producció hortícola. Una altra font d'ingressos de la possessió era l'arrendament de les cases de neu, amb un nucli especialment important en el comellar de Comafreda, que mantingueren un bon volum de producció durant els s XVIII i XIX. Tancaren definitivament cap a 1925». (Camins i paisatges. Itineraris culturals per l'illa de Mallorca, 1992). 

Així connectam amb el camí de Mancor a Lluc (WP-06) (778 m), el qual discorre per un bucòlic bosc.

El camí serpenteja per un frondós alzinar; d'aquest arbre podria venir el nom del municipi pel qual caminam: Quercus, Escorca. També hi ha altres opinions, Coromines considera el topònim una denominació genèrica derivada del romànic primitiu skulka, amb significació de ‘lloc de guaita’.

Coll de Mancor

A les 10:43 h arribam al coll de Mancor (WP-07) (813 m), actualment més conegut pel nom de coll des Pilons o de sa Línia, puix per aquí passava la línia elèctrica que venia de la central hidroelèctrica del Gorg Blau i arribava al poble de Mancor. També s'ha anomenat coll de Comafreda.
     Llegim a la GEM que: «Antoni Bibiloni Pericàs, amo de Massanella, s’interessà per les novetats de la tècnica. A València contemplà l’enllumenat elèctric i en portà un petit alternador, que instal·là a Massanella, on, segons una tradició local, fou encesa (1902) [1901] la primera bombeta elèctrica de Mallorca. Construí després l’estació hidroelèctrica del Gorg Blau i, a través del denominat, des d’aleshores, coll de sa Línia, proveí (1905) de subministrament elèctric el poble de Mancor de la Vall i, finalment fundà (1906) la companyia elèctrica Antoni Bibiloni i Cia. A la paret lateral de can Bajoca s'observa un aïllador per la línia de les cases de Massanella».
     Rectific la data (1902) ja que està equivocada. Fou l'any 1901 que aconseguir encendra la primera bombeta elèctrica a Mallorca.

Just en el coll s'inicia el camí del puig de Maçanella, el qual està ben senyalitzat per dos antics pilons col·locats pel Foment del Turisme, que indiquen, el de la imatge —un poc romput—, la direcció a Mancor... 

...l’altre, indica la pujada al puig de Maçanella i la direcció per anar a Lluc. De fet, aquest és el camí Vell de Mancor a Lluc.

Deixam de banda el camí del puig de Maçanella, el camí dels nevaters, i seguim pel camí carreter que mena a Mancor, passant per can Bajoca i les cases de Son Catlar o de Maçanella. El nostre pròxim objectiu és el bosc de Maçanella, allà se situa el pas que anam a cercar.

Casa de neu del Coll de sa Línia

A pocs metres del coll, a l'esquerra, baixant, se situa aquest pou de neu (WP-08) (801 m). Segons anota Lluís Vallcaneras «Aquest pou de neu és un dels més grossos de Tramuntana. La seva profunditat probablement fos bastant més important del que hem pogut mesurar (4,2 m), ja que està notablement reomplit de terra». L'autor de Les cases de neu i els seus itineraris dóna les següents mides, llargària: 18,3 m, amplada: 6,3 m.

     Una notícia molt primerenca sobre la venda de neu a Mallorca, diu: «Dia 30 de març de 1582, Jeroni de Josa presentava una súplica demanant poder administrar neu en la Ciutat [...] i es compromet a no vendre la neu a més de mig ral mallorquí per cada lliura [...] Els jurats del Regne, vista aquesta súplica i vist esser cosa justa [...] concedeixen llicència que seria per temps de 10 anys». (Rosselló, 2007).

Reprenem la marxa pista avall. El descens és bastant pronunciat i ple de revolts, per un entorn carregat d'elements etnogràfics.

Ens crida l'atenció una petita basseta situada a la vorera del camí, la qual, curiosament encara raja aigua després de la sequera que hi ha (WP-09) (678 m).

Font des Poll

Dos revolts mal comptats més avall visitam la font des Poll (WP-10) (620 m), dins el jaç del torrent de la coma des Bosc de Maçanella. Llegim al web de les Fonts de Tramuntana «És una fonteta que raja quasi tot l'any però en s'estiu se sol assecar. No hi ha cap mitjà d'aprofitament de ses seves aigües, fa una mica de bassa a sa sortida i només serveix per beure el ramat salvatge que hi ha per allà o per refrescar als pocs excursionistes que la coneguin». Per veure més dades sobre aquesta font🔗.

Veim al mapa Alpina, que duim al GPS, un brancal de camí que surt per la dreta del camí ampla (WP-11) (605). Són les 11:16 h quan ens endinsam al bosc per fer l'aproximació al pas.

Es veu que no encertam amb el camí que figura en el mapa. Les primeres passes són xereques, lluitam un poc amb el rost del coster i el sotabosc, passam pels peus d'una rosseguera i ens topam amb un rotlo de sitja. Sitja 1 (WP-12) (609 m). 

Seguim avançant cap a ponent, sempre pujant gradualment i ens topam amb un altre rotlo de sitja. Aquest està situat devora una rosseguera. Sitja 2 (WP-13) (626 m).

En la mateixa direcció, més amunt, trobam un rústic i malmès camí de carboners. Hi havia d'haver tota una xarxa viària que enllaçàs els diferents ranxos, per facilitar l'extracció del carbó, a llom de mul o bé amb carros quan el relleu del bosc o permetés.

Es Rutló

Per una clariana podem veure es Rutló (817 m), el qual sobresurt del bosc de Maçanella, precisament de la coma des Rutló. El rutló és un element important de la tafona, el DCVB diu: Pedra tronco-cònica que roda damunt la sumola del trull i esclafa les olives.

Amb el zoom acostam aquest curiós cilindre de roca, el qual és accessible pel vessant que mira a ponent.

Ben davant, tenim un altre penyal no menys curiós que es Rutló. Aquest és piramidal, molt punxegut i sembla inaccessible, a no ser amb tècniques d'escalada.

En aquesta imatge apareixen els dos penyals.

Tots els components del grup volem immortalitzar aquest fenomen geogràfic.

Seguim la nostra ascensió, ara ho feim adreçats a nord, per una rosseguera. Passam per un altre rotlo de sitja. Sitja 3 (WP-15) (667 m).

El coster, de cada vegada s'empina més i ens costa més superar-lo. La forta inclinació del terreny feu que els carboners d'aquest ranxo emprassin tota la seva habilitat per aixecar aquest rotlo. Sitja 4 (WP-16) (755 m).

Per a replanar el rotlo i subjectar-lo al terreny es feu un destacat marge i garlanda.

Pas d'en Freniche

A les 12:18 h arribam a la base dels penyals, una paret que ens barra el pas, només superable per una estreta cornisa (WP-17) (841 m). Aquest pas actualment s'anomena Pas d'en Freniche🔗, llinatge del seu re descobridor, això no vol dir que no s'empràs antigament i que no tengués el seu nom, el qual ara mateix desconeixem.

A la imatge de na Barbara veim l'arrencada del pas. Després de passar l'alzina és on hi ha la passa més exposada, que tampoc és molt complicada.

Després de la primera grimpada i de passar per damunt la soca de l'alzina, ve l'estreta cornisa. Aquí és on tenim a la dreta la caiguda més important.

Des del pas podem observar els costers esquerps i inaccessibles del vessant sud-est del puig de Maçanella (1367 m), a no ser pel pas que feim. Per aquest motiu, per força s'havia de conèixer aquesta opció de superar aquestes parets.

A la cornisa estant copsam la vista que tenim enfront. Per la zona baixa del bosc discorre el camí de Mancor. Assenyalam alguns punts destacats.

Passada la cornisa, tenim la sortida del pas a l'esquerra, per devora unes alzines. Tots hem superat el pas sense cap entrebanc.

A l'esquerra de la imatge veim la continuació de la paret espadada que superam a través del pas d'en Freniche. Més enllà, destaca el puig de sa Fita (894 m), com a punt més alt de sa Carena del Bosc de Maçanella (894-450 m), serralada per on passa la línia divisòria de termes, de tres termes just al cim del puig de sa Fita: Selva, Mancor i Escorca, d'aquí li ve el nom.

Amb el (WP-18) (850 m) assenyal el final del pas. Superat el pas, haurem d'avançar per un terreny costerut, força dificultós, de roques rompudes i inestables.

Anam guanyant alçada i l'efecte de profunditat augmenta, enrere queda la sortida del pas. Ens acostam als mil metres d'altitud, les alzines ho tenen difícil arrelar per aquest terreny tan esquerp.         
     

Terreny d'esqueis, summament esquerp, ple de crivells i cantells tallants com a ganivets per on anam avançant. L'erosió de la roca calcària crea aquest relleu de mala petja.

Anam a cercar la zona on hi ha alzines, sempre hi trobarem més bona passa. Encara seguim pujant, anam a cercar el camí de la font de s'Avenc. Apareix el puig de n'Ali (1038 m).

     Sobre aquest puig, l'amic José Antonio Encinas em fa aquesta puntualització: «[...] el Puig de N'Alí (el pico de la alineación intermunicipal) que se repite en otros Alí de Mallorca, siempre con carácter limítrofe. Ese Alí no es ningún moro musulmán (podría ser un moro cristiano, en efecto, pero no importa entrar en ello), sino concepto arábigo de alineamiento. Para los agrimensores, mojones (fites, hitos) que determinan el límite entre términos o posesiones (En árabe, circunscripciones tribales, la base de los municipios actuales, poco más o menos). De este modo resulta que desde el Puig de n'Alí baja hacia el SW el Puig de sa Fita, sigue más abajo su correspondiente collado de Sa Fita, luego Sa Carena (crestera) y más abajo la Serra Mitjana o de la medianía intermunicipal, además de Es Galitzà, etc. Por el lado opuesto queda al Este el Puig d'en Grau y a continuación el Puig Caragolé (por garaulé, nada de caracoles sino grupería serrana); de forma que este Garau / Grau no es en modo alguno antroponímico sino elemento descriptivo del propio paraje en cuestión». 

A les 13:24 h assolim el camí de la font de s'Avenc (WP-19) (1042 m), la qual se situa a uns 20 minuts. A partir d'aquí ja tendrem millor camí per baixar al coll de Mancor. Primer, però, cercam un lloc on recuperar forces.

Reprenem la marxa cap al camí del puig de Maçanella (WP-20) (1014 m), a la cruïlla d'aquest camí i el de la font, hi ha un altre piló de pedra picada, col·locat pel Foment del Turisme.

El puig de n'Ali, amb els seus 1.038 metres d'altitud, és el veí més proper al sud-est del puig de Maçanella.

Trobarem el camí ben fresat, ja que és una ruta molt freqüentada aquesta pujada al Maçanella o puig Major de Lluc. Segons el decret 36/1988 sobre les formes dels topònims de les Illes Balears s'hauria d'escriure Maçanella.

Quan el boscatge ens ho permet guaitam a sud-oest i veim les muntanyes d'Alaró, la serra Mitjana i el puig de Sant Miquel, que emmarquen la vall de Solleric i el congost del torrent des Corral Fals.

Perdem alçada i a cada canvi de llaçada del camí, mudam de panorama. A l'est destaca el puig des Grau (865 m) i el Caragoler des Guix (906-861 m). A la dreta del puig des Grau se situa el pas de n'Arbona, pel qual hem pujat el matí i hi baixarem ara.

Ara que caminam tan eixorivits per aquest camí de nevaters, em ve a la memòria el miracle del traginer de neu que conta Gaspar Valero a la seva magnífica obra Camins i paisatges. Itineraris culturals per l'illa de Mallorca:

     «Pere Far de la vila d'Inca baixava de les muntanyes de Lluc amb el seu mul carregat  de neu. Travelà l'animal i rodolà per un ribàs més de dues-centes passes. El pobre homo pel qui tot el caudal consistia en aquella cavalcadura, demanà amb molta devoció a nostra Senyora de Lluc que li guardàs la seva hisenda de tan evident perill. Baixà de la muntanya i quan pensava trobar el mul fet trossos, el trobà en peus i bo, i amb les portadores de neu intactes. El 29 de març de 1623 anà a la Casa de Lluc a donar gràcies a Maria i contà als Col·legiats aquell succés». Extret de (Llibre de la invenció i miracles de la prodigiosa figura de Nostra de Lluc, 1684).

Coll de Mancor

Al coll de Mancor tancam el cercle d'aquesta travessia pels costers sud-est del puig de Maçanella. A partir d'aquí només caldrà desfer les nostres passes, tornar fer el pas de n'Arbona i pel camí de la coma de sa Coveta Negra, arribar al punt de partida. Així mateix farem aturada a l'avenc des Cans (WP-21) (458 m), ja que sabíem que aquest dia hi feien pràctiques de rescat. Finalitzam a les 15:48 h (WP-22).   
 
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
 

Veure el track al Wikiloc🔗

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

FITXA TÈCNICA

Selva-Escorca

Distància aproximada: 12,55 km
Pujada acumulada: 1038 m
Alçada màxima-mínima: 1045-273 m
Temps aproximat sense aturades: 4:57 h
Velocitat mitjana: 1,9 km/h
Temps total:  6:37:44 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: La dificultat està en travessar els rasclers després del pas.
Integrants: Barbara, Tania, Gabi, Paco Marcos, Biel Miro i Joan Riera

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Wp	Localització dels punts d’interès	Horari	Alçada
01	INICI	9h 10m	274 m
02	BASSA	9h 23m	363 m
03	DESVIAMENT A L’ESQUERRA	9h 32m	418 m
04	DEIXAM EL CAMÍ DE CARRO	9h 37m	454 m
05	PAS DE N’ARBONA	10h 02m	674 m
06	CAMÍ DE MANCOR	10h 38m	778 m
07	COLL DE MANCOR O DE SA LÍNIA	10h 43m	813 m
08	CASA DE NEU	11h 03m	801 m
09	PIQUETA D’AIGUA	11h 10m	678 m
10	FONT DES POLL	11h 14m	620 m
11	DEIXAM EL CAMÍ	11h 16m	605 m
12	SITJA 1	11h 27m	609 m
13	SITJA 2	11h 30m	626 m
14	CAMÍ DE CARBONERS	11h 33m	642 m
15	SITJA 3	11h 37m	667 m
16	SITJA 4	11h 53m	755 m
17	PAS D’EN FRENICHE	12h 18m	841 m
18	FINAL PAS	12h 26m	850 m
19	CAMÍ DE LA FONT DE S’AVENC	13h 24m	1042 m
20	CAMÍ DEL PUIG DE MASSANELLA	14h 13m	1014 m
21	AVENC DES CANS	15h 28m	458 m
22	FINAL	15h 48m	274 m

Wp

Localització dels punts d’interès

Horari

Alçada

01

INICI

9h 10m

274 m

02

BASSA

9h 23m

363 m

03

DESVIAMENT A L’ESQUERRA

9h 32m

418 m

04

DEIXAM EL CAMÍ DE CARRO

9h 37m

454 m

05

PAS DE N’ARBONA

10h 02m

674 m

06

CAMÍ DE MANCOR

10h 38m

778 m

07

COLL DE MANCOR O DE SA LÍNIA

10h 43m

813 m

08

CASA DE NEU

11h 03m

801 m

09

PIQUETA D’AIGUA

11h 10m

678 m

10

FONT DES POLL

11h 14m

620 m

11

DEIXAM EL CAMÍ

11h 16m

605 m

12

SITJA 1

11h 27m

609 m

13

SITJA 2

11h 30m

626 m

14

CAMÍ DE CARBONERS

11h 33m

642 m

15

SITJA 3

11h 37m

667 m

16

SITJA 4

11h 53m

755 m

17

PAS D’EN FRENICHE

12h 18m

841 m

18

FINAL PAS

12h 26m

850 m

19

CAMÍ DE LA FONT DE S’AVENC

13h 24m

1042 m

20

CAMÍ DEL PUIG DE MASSANELLA

14h 13m

1014 m

21

AVENC DES CANS

15h 28m

458 m

22

FINAL

15h 48m

274 m

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 20-05-2019 

HEM CONSULTAT 

• Sa Comuna de Caimari. L'home i el bosc. 2006 Antoni Ordinas Canyelles, Gabriel Ordinas Marcé, Antoni Reynés Trias, et. al.

• Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés Trias i Vicenç Sastre Arrom. 

• Viaje a las Villas de Mallorca 1789. 1983 Jeroni de Berard. 

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.  

• Sa Veu. Diari digital de la comarca de Sóller.

• Mapa Alpina Tramuntana Nord E-25.