205 - Pas d'en Queleu o de sa Pintella i pas des Racó (Deià) 28-4-2019

Aquesta és una ruta d'alt risc, de passos molt exposats que cal anar assegurat, sobretot el pas d'en Queleu o de sa Pintella, el qual discorre per una minsa cornisa a les parets penya-segades del puig Gros; contraforts del massís des Teix. S'inicia al mateix nucli de població de Deià, puja cap a les parets acinglerades on troba el pas d'en Queleu. La tornada al punt d'inici es fa pel pas des Racó, tampoc exempt de dificultats, sobretot per la seva exagerada inclinació.

(Bona part de les fotografies són d'en Txema Aparicio).

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Bona part de la ruta es fa per finques privades, per tant cal seguir unes normes de conducta: no ser un grup nombrós, no fer foc, no dur cans, no fer renou i respectar l'entorn i la propietat privada.

Després de deixar el cotxe a l'aparcament que hi ha vora la carretera Ma-10 (tram Valldemossa-Deià), abans d'entrar al poble (►WP-01) (150 m), començam a caminar a les 9.24 h en direcció a Valldemossa. El vial pren el nom de l'Arxiduc Lluís Salvador, un enamorat de la contrada. 

     Els preàmbuls no podien ser millors, el bucòlic poblet de Deià ens donava la benvinguda amb aquesta imatge. L'any 1593, Joan Binimelis deia: «El lugar de Deyá consiste en posesiones y no tiene en todo su término otra población. Es valle muy abundante de aguas, de muchas fuentes manantiales y de grandes arboledas, y de muchísimas frutas».

En uns minuts deixam l'asfalt de la carretera i ens desviam pel camí de Son Ripoll, el qual surt per l'esquerra. El dia és clar, sec i calmós, ideal per enfilar-se pels pendissos rocosos.

Deixam can Caleu a l'esquerra. El camí puja adreçat a les parets espadades de l'enfront, les quals formen la raconada de Son Ripoll on, en elles, se situa el pas vell de Son Ripoll, un dels passos clàssics de contraban i que actualment cerquen els escaladors.

A una fotografia del Consell de Mallorca, situam els punts més destacats de la zona i el pas que anam a fer i la travessia per sortir del cingle. A l'extrem de la dreta, se situa la sortida del pas Vell; a la raconada de Son Ripoll hi ha el comellar des Pou. Entre aquesta raconada i es Salt podem veure el llom rost, una rampa boscosa que haurem de remuntar per arribar al pas de sa Pintella. En primer terme, destaquen es Picons. 

A un revolt deixam el camí per iniciar l'aproximació al pas de sa Pintella (WP-02) (211 m). La ruta habitual s'agafa més amunt, però darrerament sol haver-hi problemes de pas. 

Superam unes marjades aixecades just devora el torrent des Salt.

Anam sortejant una zona de marges abandonats, mentre tenim a l'abast el salt que dóna nom al torrent i just al seu costat de l'esquerra hi ha la impressionant rampa dita el Pas des Rost des Salt🔗, anomenat per alguns, pas d'en Biel.

Amb un potent mur feren un safareig que replegava aigua d'escorrentia de les parets del torrent. Una escala permetia abeurar els animals.

Al rost exagerat, li hem d'afegir la dificultat de caminar per una rosseguera molt inestable, de pedres de diferents mides.

Superam la rosseguera i sortim a un rudimentari camí, el qual antigament devia du al pas que cercam (WP-03) (471 m). El pendent és molt fort.

Hem guanyat bastant alçada i ens acostam a la base de les parets. Per una clariana, entre les copes dels arbres, albiram el puig de sa Galera (908 m) i els contraforts del puig des Vent (1005 m).

Els darrers metres de lluita amb la inclinació del terreny abans d'assolir el començament del pas.

Alçam la vista i ja podem veure la corda que ens ajudarà a superar el pas, el qual, vist des d'aquí, sembla totalment inaccessible.    

Pas d'en Queleu o de sa Pintella

A les 10.48 h arribam a l'inici del Pas d'en Queleu o de sa Pintella🔗 (WP-04) (622 m), on veim un petit marge. Això vol dir que és un pas antic, utilitzat pels de la finca de Son Ripoll, caçadors, pastors, recol·lectors de càrritx... contrabandistes? Per arribar aquí hem hagut de superar una pendent de 461 metres.

Abans d'emprendre l'escalada pel pas, berenam, reposam l'energia gastada amb la dura pujada per un coster relliscós, sobretot en els darrers metres, degut a la terra i la fullaca. Després, ens col·locam l'arnés de seguretat, ja que aquest és un pas perillós on cal anar assegurat.

En Biel pren la davantera. Com es pot veure a la foto d'en Txema, les preses pels peus no són gaire bones.

A punt de sortir del pas.

En Jaume inicia el pas, quan en Biel ja ha superat el primer tram de la corda i està en el segon. El sol molestava per copsar bones imatges. 

El primer ha superat el punt crític, una roca que t'escup i l'has de salvar amb la corda vertical, a base de força. He sentit a dir que el pas va patir despreniments i es va abandonar per la seva perillositat, fins que es va equipar amb una cinta.

És el meu torn. Des d'aquí hem d'agrair al grup Doblevuit el fet d'haver reequipat el pas, ja que sense la corda seria una temeritat fer-lo. Veim antics ancoratges de ferro; unes clavilles amb un forat que devien passar un fil de ferro. (Foto: Tania Quesada).

Perspectiva copsada per Jaume Reynés, on es veu el pati que tenim a l'esquena.

Aquest és el punt més delicat del pas. Tens el cos totalment exposat al buit i has de confiar amb les cordes per sortir a braó per amunt. Si perdessis peu, no cauries a l'abisme, però sí que aniries per avall fins al darrer ancoratge de la corda a la paret i et podries fer molt de mal pegant per les roques. (Foto: Tania Quesada).

Na Tania em segueix. El seu somriure la delata, li agrada tant la muntanya... és la seva vida. Les flors de romaní donen una nota de color i bellesa i oloren aquests roquissars esquerps i vertiginosos de la zona de sa Pintella.

A la imatge d'en Txema, s'aprecia perfectament les dificultats del pas de sa Pintella. La cornisa està molt inclinada cap al precipici. La roca és llisa i tens la corda als peus. De cap manera és aconsellable fer el pas amb la roca banyada. Aquest dia era perfecta per fer aquest tipus de passos, sec i assolellat.

 

En Txema tanca la cordada, dóna les darreres passes del pas (WP-05) (682 m), per una inclinadíssima canal de càrritx.

A la foto s'aprecia la pujada que tenim després del pas i la profunditat del precipici. Les carritxeres ens ajuden a superar el vertical coster.  

Feim un recés per descansar uns minuts i gaudir del magnífic panorama que tenim a l'abast. La vall de Deià queda als nostres peus. Estam a uns 700 m d'altitud del seu nucli de població i a no massa més metres lineals. 

Avançam per una estreta cornisa acinglerada cap a la rampa quasi vertical que veim al fons. A la dreta tenim les parets tallades a plom del puig Gros des Moro (938 m), anomenat ara des Caragolí, en canvi l'Arxiduc li diu puig Gros des Molí. Caminam pràcticament per damunt la línia divisòria dels termes de Deià i Valldemossa.

Gràcies a la vegetació, que dissimula el caire, no percebem el tallat del penya-segat que tenim a l'esquerra.  

Veim l'estreta cornisa que ens permetrà sortir del cingle.

En Txema capta la pujada que feim per la canal de càrritx. Es pot dir que hem passat les zones més compromeses. Ara ens dirigirem al torrent des Salt per a creuar-lo i després baixarem pel pas des Racó.

El recorregut que hem fet després de superar el pas. (Foto: Biel Miró).        

Des d'una balconada gaudim d'una bona vista de Deià i la costa.

Baixam al torrent des Salt, el qual baixa pels abruptes contraforts del puig des Vent i el puig Gros, del massís des Teix.

A la fotografia d'en Txema es pot veure que la baixada no és un camí de roses. El desnivell és gran i el territori força escarpat, on cal anar amb compte.

A les 12.46 arribam al jaç del torrent des Salt (WP-06) (629 m). Molt a prop se situa el Cocó d'en Llorito, situat per uns metres dins el terme de Valldemossa. Aquest torrent s'ajunta a altres torrents i afluents que baixen del puig des Teix i formen el torrent Major, el qual desemboca a cala Deià.

Hem travessat la torrentera i toca remuntar l'altre coster, igual d'empinat del que hem baixat, en algun punt haurem de grimpar. Tornam entrar al terme de Deià.

Txema copsà un bell panorama del sector més alt del torrent des Salt. Per allà dalt, part damunt els penya-segats més agrestes des Teix, discorre el camí de l'Arxiduc.  

Després de dinar al recés d'una balma, reprenem la marxa. Tenim a l'abast el punt final de la ruta, però ben avall. El descens serà vertiginós, encara que no perillós, baixam pel pas des Racó. A la punta del penyal hi ha la fita que marca el començament de la davallada (WP-07) (700 m).

     «A la vall de Deià —anota l'Arxiduc— hi ha diverses cases de possessió aïllades i grups de cases. Enmig de la verdor dels arbres hi ha mig amagades pacífiques casetes, allunyades i protegides dels avatars del món, amb el tranquil hort, que ocupen el pensament dels deianencs, que les enyoren mentre passen mesos en els boscs de l'alta muntanya fent carbó, una ocupació que cultiven especialment els habitants d'aquest poble [...]».

Aparentment, ens atracam al tall d'un penya-segat inaccessible, amb una vista fantàstica de Deià. El mateix Jesús Garcia Pastor, a les Rutes Amagades de Mallorca, núm. 77, anota: «L'aspecte, com es veu, és esgarrifador. Efectivament, quan un arriba ací per primera vegada, i veu "això", és natural que s'impressioni, i fins i tot dubti que per allà s'hi pugui baixar. I s'hi pot!».     
    

Però com diu Lluís Valcaneras «Les fites ens duen pel peu d'un penya-segat vermellós i cerquen l'opció més factible (probablement l'única) per aquest vertiginós coster. S'ha d'anar amb moltíssim de compte!». (20 Itineraris alternatius per la Serra de Tramuntana I, 1996). Així, iniciam el descens pel pas des Racó.

La verticalitat que assoleix el coster és impressionant. La baixada es fa per un estret comellar situat molt a prop del penyal des Racó. El càrritx és de gran ajuda per frenar la nostra inèrcia i no davallar a la desbandada. La vista que tenim de la vall de Deià és força vertiginosa, per això aquests passos no són aptes per a persones que pateixen de vertigen.

En Txema ja ha arribat al pas. Aquí les parets estan tallades a plom, per això es va aixecar un petit marge per ajudar a superar aquest entrebanc.   

Pas des Racó o de s'Heura

A les 13.41 h assolim el Pas des Racó🔗 (WP-08) (609 m), també anomenat pas de s'Heura (Nomenclàtor Toponímic). Una pas condicionat amb un marge i equipat recentment amb un cable d'acer.

     Jesús Garcia Pastor el descriu així: «Efectivament, el punt crític, o sigui el propi pas, s'hi troba a una escarpa escalonada del coster rocós, i està condicionat artificialment amb una paredeta de pedres. Pràcticament no és més que un punt, un curtíssim passadís de poc més de 50 centímetres d'amplària. Encara que, de no esser per aquest punt insignificant (juntament amb els altres dos passos que tenim citats), l'accés a les altures des de Deià seria impossible en una extensió d'un parell de kilòmetres, per mor de l'impossibilitat d'escalar els muradals de roca que cornisen aquelles muntanyes». Es veu que el gran excursionista desconeixia el pas des Falcó.

Pas des Racó a una fotografia apareguda al núm. 77 de les Rutes Amagades de Mallorca de J. Garcia Pastor

Mascaró anotà: «[...] por estos tres últimos pasos [pas des Racó, es Xaragall de can Boqueta i es pas d'en Marc], y de modo preferente por el Pas d'En Marc, hacia el año veinte, se introducía el contrabando en Mallorca que era desembarcado por esta zona. Conozco a diversos ex-contrabandistas que se pasaban buena parte del año transportando a hombros sacas de tabaco con un peso de 54 kgs. por una gratificación consistente en diez pesetas y una pastilla de picadura. Generalmente eran paquetes de una libra de peso, de "Flor de Mayo", "Gener", "Competidor", "La Rosa", "Flor de Riglay", etc. Estas sacas de 54 kgs. por el precio indicado, los porteadores tenían que llevarlas desde un lugar de la costa, generalmente en las inmediaciones de la cala de Deyá, hasta Bunyola, a pie y a través del Teix. Cuando usted contemple los riscos donde se abren los puertos de paso, quedará maravillado del gigantesco esfuerzo que suponía el transporte del contrabando hacia los lugares poco vigilados de la isla, y el valor que derrochaban los porteadores por dos duros y una libra de tabaco, contrabandistas, que se nos antoja, hoy, debían tener una resistencia física extraordinaria, poco menos que legendaria». (30 excursiones en coche por Mallorca, 1974).

Penyal des Racó

Més avall del pas continua el comellar molt pendent, amb algun passet de roca on observam mosses picades per a facilitar el trànsit, sobretot si està banyat. Passam molt a prop del penyal des Racó i la canal homònima, a la seva dreta. L'isolat penyal des Racó s'alça fins als 658 m d'altària, com un con inaccessible, però sí que ho és accessible, per l'esquerra es deixa pujar.

El tirany es bifurca, prenem el de la dreta, el que passa per baix del penyal. Després abandonam el sender i seguim a la dreta per un collet, caminam al costat d'una reixeta. 

Baixant del collet trobam restes de camí, molt desdibuixat, però evident.

Anam baixant per un bosc d'alzines fins que arribam a una zona marjada. En el llindar del bosc trobam una bassa coberta que recull l'aigua d'escorrentia (WP-09) (375 m).

Recorrem la zona de marjades des Racó per un preciós camí empedrat, empedrat està també el torrent des Racó (WP-10) (363 m) en perfecta comunió amb tot el sistema de marges «concebuts per permetre el conreu en terrenys amb pendent i evitar l'arrossegament de les terres en cas de pluges intenses, compleixen a la perfecció la seva missió». (Reynés i Sastre, 2001).

Continuen dient «Una observació acurada ens permet descobrir que l'obra als torrents, als torrentons i a les ratlles forma una part important i inseparable de tot aquest sistema i esdevé imprescindible per minimitzar els efectes dels aiguats destructors».

Així, connectam amb el camí que puja al pas del Xaragall de can Boqueta (WP-11) (319 m), pas que situam visualment en els penyals que tenim davant, com també el pas d'en Marc, al puig de sa Galera o de can Prohom, com l'anomena l'Arxiduc. 

La ruta ens mena al camí de la font de la Senyora (WP-12) (323 m). Per aquest camí carreter arribarem a Deià (WP-13), cosa que feim a les 16.00 h.     

     Ja ho deia l'Arxiduc «Es miri cap on es miri, tots els encontorns de Deià són plaents i jolius. Els tarongers alternen amb les moreres, els noguers i altres arbres fruiters, i coronen amb frondosa  exuberància les nombroses marjades de terra fèrtil, que tenen sovint les parets dels marges coberts d'heura».     

_____________________________________________________________________________________________________________________________

Veure el track al Wikiloc🔗

   
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar.
L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

FITXA TÈCNICA  

Deià

Grau de dificultat: ● Difícil+
Distància aproximada: 5,29 km
Pujada acumulada: 533 m
Alçada màxima-mínima: 713-157 m
Temps aproximat sense aturades: 2:59 h
Temps total: 6:36 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 4 sobre 5
Guia: Txema Aparicio
Observacions: El pas d'en Queleu és molt exposat, per això cal assegurar-se a la corda que hi ha instal·lada. No és apta per a persones que pateixen vertigen (desistir en cas de mal temps).
Integrants: Tania Quesada, Biel Miró, Jaume Reynés, Txema Aparicio i Joan Riera 

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Wp	Localització dels punts d’interès	Horari	Alçada
01	INICI-DEIÀ	9h 24m	161 m
02	DEIXAM LA PISTA	9h 34m	211 m
03	CAMÍ	10h 18m	471 m
04	PAS D’EN QUELEU / PAS DE SA PINTELLA	10h 48m	622 m
05	FINAL PAS	11h 13m	682 m
06	TORRENT DES SALT	12h 46m	629 m
07	FITA INICI DEL PAS DES RACÓ	13h 04m	700 m
08	PAS DES RACÓ	14h 00m	609 m
09	BASSA-ALJUB	14h 45m	375 m
10	TORRENT DES RACÓ	14h 52m	363 m
11	TIRANY QUE DU AL PAS DE CAN BOQUETA	15h 15m	319 m
12	CAMÍ DE CARRO	15h 29m	323 m
13	FINAL-DEIÀ	16h 00m	176 m

Wp

Localització dels punts d’interès

Horari

Alçada

01

INICI-DEIÀ

9h 24m

161 m

02

DEIXAM LA PISTA

9h 34m

211 m

03

CAMÍ

10h 18m

471 m

04

PAS D’EN QUELEU / PAS DE SA PINTELLA

10h 48m

622 m

05

FINAL PAS

11h 13m

682 m

06

TORRENT DES SALT

12h 46m

629 m

07

FITA INICI DEL PAS DES RACÓ

13h 04m

700 m

08

PAS DES RACÓ

14h 00m

609 m

09

BASSA-ALJUB

14h 45m

375 m

10

TORRENT DES RACÓ

14h 52m

363 m

11

TIRANY QUE DU AL PAS DE CAN BOQUETA

15h 15m

319 m

12

CAMÍ DE CARRO

15h 29m

323 m

13

FINAL-DEIÀ

16h 00m

176 m

Perfil i valors aproximats de la ruta

Manacor, 3-05-2019

HEM CONSULTAT

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.

• Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de Otras Islas a ella adyacentes. (1593) 1927 Joan Binimelis.

• Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

• Bajo la sombra del olivo. 1997 William Graves.

• Guia aèria. Mallorca poble a poble. 1997 Bartomeu Amengual Gomila.

• 30 excursiones en coche por Mallorca. 1974 J. Mascaró Pasarius.

• Els noms dels passos a la Serra de Tramuntana. Dins: XXI Jornada d'antroponímia i toponímia (Santa Maria del Camí 2008). 2009 Miquel Salamanca Salamanca.