206 - Pas de sa Pomera Borda (puig Major)

Aquesta és una ruta que requereix un gran esforç físic pel relleu abrupta que trepitjam, amb alguns passos vertiginosos, com el des Matats i la Pomera Borda. Pujam pel costat del Pa de Figa, i a través del pas de sa Monja Prima, arribam als 1418 m.s.n.m., punt més alt que pot arribar l'excursionista a Mallorca. Si vols la màxima seguretat no hi pot haver boira ni possibilitats de pluja. La veritat és que pujar al puig Major per qualsevol dels seus vessants és dur, també s'ha de dir que les meravelloses panoràmiques que des d'allà dalt s'albiren, valen la pena l'esforç.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Bona part de la ruta es fa per finques privades, per tant cal seguir unes normes de conducta: no ser un grup nombrós, no fer foc, no dur cans, no fer renou i respectar l'entorn i la propietat privada.

Imatges d'arxiu. 🔒 Actualment és una zona d'exclusió.

Deixam el cotxe vora la base militar, a la carretera MA-10, Sóller-Pollença (WP-01🔗) (802 m). Començam a caminar a les 9:37 h, cap a la finca de Son Torrella, propietat de la senyora Immaculada Zayas, on no trobam dificultats per botar una reixeta mig tomada o pel botador que hi ha devora el portell.

Son Torrella

La GEM diu que aquesta antiga possessió del terme d'Escorca, està situada entre Cúber, el puig de ses Vinyes, el puig Major i la coma de Son Torrella. És documentada el 1365 amb el nom de Montblanc. J. Vidal anota que: el puig Major, cau dins aquesta possessió i és denominat, així mateix, amb aquest antropònim: es Puig d'en Torrella i també Sa Sella d'en Torrella, per l'especial conformació —en figura de sella de muntar a cavall— de la cuculla d'aquest puig. 

Arran d'un conveni de l'any 1953 entre l'Estat Espanyol i els Estats Units, s'hi establí la unitat nord-americana anomenada Estació Troposfèrica de la 16a Regió de Comunicacions de la USAT. També s'hi situaren les instal·lacions militars espanyoles, denominades, des de 1991, Quarter Aeri Puig Major. Les construccions militars comprenen, per una banda, els allotjaments i les dependències dels serveis de seguretat i del personal encarregat del maneig de les instal·lacions, vora la carretera Lluc-Sóller, i per altra banda, el radar, al cim del puig Major. Ambdues infraestructures s'uneixen mitjançant una carretera de traçat sinuós, que fa aproximadament 8 km de longitud.

Passam entre les cases de Son Torrella i uns safareigs a l'ombra d'uns grans polls. El camí per on transitam, és el darrer tram de l'antic camí de s'Alzina Grossa, el qual passava per s'Estret del Gorg Blau, les cases d'Almallutx, les cases de Cúber, les de Son Torrella, i acabava un poc abans del coll de ses Vinyes (o de Son Torrella). Els americans obriren el túnel del Gorg Blau i traçaren de nou aquest vell camí, fent-ho arribar al cim del puig Major (1958). Quan s'obrí el túnel de Monnàber (inaugurat el 23 de juliol de 1961), es va comunicar la vall de Sóller amb les de Cúber i Almallutx.

⇚Fotografia d'Antoni Maymó i Duarte, titulada: El Puig Major, vista des de Son Torroella (Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya).













⇛Fotografia d'Antoni Maymó i Duarte, titulada: El Puig Major, vista des de Son Torroella (Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya).

L'impressionant penyal punxegut del Pa de Figa (1256 m), tot un repte pels excursionistes. Llegim a Les possessions de Mallorca II que: «En 1934, convidats per la família Zayas, visitaren la finca Francisco Franco Bahamonte i la seva esposa Carmen Polo. L'estada inclogué una excursió fins al cim del puig Major, guiada per l'amo de Turixant».

Travessam la carretera militar i recorrem el camí que mena al camp de tir, sense perdre de vista la gran muralla de pedra calcària del puig Major (1447 m), el Pa de Figa de Son Torrella (1256 m), sa Monja Prima (1214 m), s'Agulla des Frare (1205 m), la qual, juntament amb el putxet veïnat forma la Cadira de la Reina (1160 m). 

Pa de Figa de Son Torrella (es Paredón)

El dia és ideal per pujar, sec i assolellat, i cap allí anam; arrancam des de la cota dels 900 m. Decidim pujar l'imponent penyal per la dreta, per l'esquerra és un poc més vertical, sobretot en el començament.

A les 10:10 h, arribam al botador (WP-02) (944 m), pel qual sortim del tancat de la coma de Son Torrella.

Començam a entrar amb olivetes, això vol dir que iniciam la dura i llarga pujada.

Assolim la base del gran massís de roca calcària. Les primeres passes són bastant còmodes, ja que les donam per roca ferma; més amunt ja serà una altra cosa.

A mitjan coster la cosa canvia, comencen les zones de rossegueres. Guanyam alçada i perspectiva per admirar la mole del puig de ses Vinyes (1108 m) que tenim a l'esquena, una serralada que va dels 1108 als 959 m. Entre aquest puig i nosaltres se situa el coll de s'Escudella (929 m).     

Ben avall queda la coma de Son Torrella i el sementer de s'Escudella. Veim una corba de la carretera militar, el camí que hem seguit i el camp de tir.

L'Arxiduc ens explica com es pujava antigament al puig Major, no per aquest vessant, és clar, sinó per la banda de Sóller, diu «Després pujam per un camí empedrat [coma de n'Arbona] molt rost i de molts de revolts, i arribam a la primera casa de neu, d'uns 10 metres de fondària, avui abandonada [1884] i sense coberta. Després passam per una altra casa de neu conservada i coberta de càrritx (n'hi ha una altra més amunt amb coberta de zenc), i tornam a pujar per un camí empedrat, costerut i de molts de revolts.

     Passam per devora altres dues cases de neu cobertes de càrritx, i els revolts continuen pujant pels costers rocosos. La vista sobre les dues parets rocoses que tanquen la part alta de la vall, sobre la part baixa de la vall amb les muntanyes llunyanes que a poc a poc comencen a guaitar i sobre la mar sense límits és magnífica. Passam la barrera del coll des Puig, i immediatament es desplega davant nosaltres una vista deliciosa sobre les valls altes de Son Torrella i Almallutx; la vista sobre els penya-segats del puig amb el cap de Formentor al fons és impressionant.

     El camí discorre pel coster del vessant pelat del primer cim en direcció al segon. Passada la carena de la muntanya, passam per devora dues barraques, una de les quals és una casa de neu, després devora una altra on la neu està al terra i simplement es cobreix amb càrritx. Les cases de neu tenen una coberta amb bigues de llenya que sostenen el càrritx. La neu es baixa de la muntanya en portadores col·locades dins senalles d'espart. Després hi posen una mica de cendra o sal i llavors càrritx. El carrerany cada vegada és pitjor, però puja en serpentines fins d'alt de tot, de manera que, sense baixar del mul, es pot arribar al cim més alt de la muntanya, que s'alça a 1.445,22 metres sobre el nivell de la mar». (Les Balears, 2002 [1884]).

     La descripció que fa Lluís Salvador és interessant i ens il·lustra de l'activitat nevatera que hi havia al cim del puig Major.

La dura pujada posa a prova la resistència dels bessos de les cames. La imatge, l'entorn i la sensació d'altura és ben alpina.

Arribam a la base dels penyals. Aquí tenim dues opcions per a superar la paret que tenim davant, o bé pujar el pas de sa Monja Prima o per una pas un poc més difícil que hi ha més a l'esquerra, equipat amb una corda.

Pas de sa Monja Prima

El grup es divideix, uns van pel pas de la corda i els altres pujam pel Pas de sa Monja Prima🔗. (WP-03) (1221 m). Són les 11.23 h. El pas és una fenedura on s'ha de grimpar sense massa dificultats. A la paret hi ha una anella per posar una corda si fes falta per ajudar-se a baixar el pas.

Vista retrospectiva del pas. Al fons, destaca el penyal erecte i isolat que dóna nom al pas, sa Monja Prima. 

Superada l'encletxa, giram a la dreta i passam una estreta cornisa amb una bona timba, després a dalt voltam a l'esquerra.

Des de la cornisa tenim una bona vista del cim del Pa de Figa i del pas que la resta del grup està fent, el nom del qual desconec, possiblement no tengui nom. Em digueren que està equipat amb una corda per ajudar-se a pujar.

Després de la cornisa ve una remuntada constant fins a dalt de tot del puig Major. Des d'aquí albiram ja les antenes que coronen el cim. Darrera, tenim una perspectiva de profunditat impressionant. Destaca el puig de ses Vinyes o de sa Vinya (1108 m) i més enllà, la vall d'Almallutx.

Les monjoies ens menen pel millor camí possible dins aquest relleu abrupte de roques calcàries. Avançam per una espècie de corredor entre les penyes.

Pas des Poal

Així arribam al Pas des Poal🔗 (WP-04) (1350 m), un portell natural on s'hi ha col·locat un vell poal ple de pedres, el qual degué rodolar coster avall des de les instal·lacions militar.

El poal és de quan els americans es feien càrrec dels radars del puig Major. Formava part dels estris de neteja; el feien servir per fregar les instal·lacions militars. Pel temps que se suposa que fa que està a la intempèrie i el bon estat que presenta, ben segur que està construït amb bon material.

Pel temps que se suposa que fa que està a la intempèrie i el bon estat que presenta, ben segur que està construït amb bon material. Es veu que l'han fet servir de diana per pràctiques de tir.

En els darrers metres de pujada, el cim del puig Major es fa valer. Una empinada rosseguera de pedruscall ens posa a prova.

Vista d'algunes antenes i la plataforma per aterrar helicòpters. La rosseguera, segurament fou provocada quan es va replanar el capcurucull del puig per a construir la carretera i l'edifici.

Ses Clotes

Ses Clotes són uns clots plans coberts de terra envoltats de penyals. Resulta sovint trobar la feminització dels topònims: es Clots < ses Clotes. (Foto: Barbara).

A les 12:15 h assolim el punt més alt d'aquesta ruta (WP-05) (1418 m). Al fons, les instal·lacions militars de vigilància aèria, situades al cap cimal del puig Major (1447 m). Per la seva construcció es va retallar l'altura màxima en 9 metres. En el coster de la dreta, que mira a nord, s'aprecien les restes d'una casa de neu, mig destruïda per la rosseguera, situada a la coma de l'Infern.

     El 27 de maig de 2003, a les 11:25, es varen apagar definitivament els radars originals, els quals funcionaven des del juliol de 1960. Es varen desmuntar els dos radars blancs coneguts pels mallorquins per 'ses bolles', i al seu lloc s'hi instal·là un sol 'radome' de color més discret: el Lanza 3 D, amb un pes total de 42.800 quilograms.

Després de gaudir de les vistes de bona part de l'illa, iniciam la que seria una llarga baixada. A la dreta, a un nivell inferior, hi ha unes clotades amb terra. Possiblement, el topònim ses Clotes fa referència a aquestes clapes de terra dins aquest relleu rocós i esquerp, també podria referir-se a una zona més baixa i més al sud.

Clots de neu del puig Major

A aquesta planella, arrecerada del vent de nord, hi ha les restes d'un porxo, segurament emprat pels nevaters dels Clots de neu del puig Major. Segons Vallcaneras «Aquest avenc està situat molt a prop de la cota 1414, en direcció a la serra de na Rius.
     Està format amb un avenc amb dues boques (si filam prim hi trobarem fins a tres boques), situat en una esplanadeta on hi ha les restes d'un porxo, el qual segurament s'empraria com a magatzem, ja que per les seves característiques no creim que s'utilitzàs ni com a habitatge pels nevaters, ni molt menys per emmagatzemar-hi neu.
     Fins al replà arriba el camí de nevaters que prové de la coma de n'Arbona.
     A prop de les boques trobam un petit marge, que probablement tindria la funció de facilitar l'acumulació de la neu. De tota manera pensam que la majoria de la neu s'arreplegaria de la mateixa esplanada.
     Per la profunditat de l'avenc [26 m], aquestes instal·lacions segurament sols s'utilitzarien en cas que els altres pous de la zona, molt més operatius que aquest avenc, s'arribassin a omplir de neu». (Les cases de neu i els seus itineraris, 2002).

⇚Topografia del Clot de neu des Puig Major realitzada per J. Ginés, amb la col·laboració de M. Fiol, apareguda a la revista Endins, 26, 2004. Els autors de l'article assenyalen que «Cal tenir en compte, en aquest sentit, que al replà al·ludit hi finalitza un camí empedrat (amb marges laterals de fins a 2 m d'alçada) bastit, presumiblement, per accedir a aquestes instal·lacions de nevatejar». Gorries es refereix a aquest pou de neu amb el topònim històric de na Bassona. 

     Aquest pou de neu esta situat a 1380 metres s.n.m., per tant és la instal·lació nevatera que es troba a més altària de l'illa, igualment passa amb el porxo, era la construcció que estava situada a major altària de Mallorca.     

Des d'aquí tenim una vista impressionant del puig de ses Vinyes (1108 m), amb la seva forma piramidal i el seu relleu característic. És el puig veí del puig Major, el més proper.

Mentre baixam per la carena tenim davant la zona nord de l'illa.

(Clicar damunt la foto per ampliar-la).

Avançam un poc més i apareix la costa d'Escorca, amb els entrants de Tuent i sa Calobra.

(Clicar damunt la foto per ampliar-la). 

De cada vegada la davallada es va fent més pronunciada, puix ens acostam als passos que connecten la serra de na Rius i el puig Major. Enrere deixam un dels puntals del puig Major; feréstec espadat que domina la coma Fosca o coma des Ribells.

Estam a pocs metres del primer pas, el pas des Matats, un neotopònim per un tram del conegut pas de sa Pomera Borda. Encara que forma part del mateix pas, crec que es pot diferenciar perfectament, ja que trob que té entitat pròpia.

Extremam les precaucions perquè el coster agafa una verticalitat exagerada. A baix, destaca la carretera de sa Calobra i la de Lluc. Entre una i l'altra, se situa el gran xap del torrent des Gorg Blau. Veim les cases de Turixant i cal Reis.

Pas des Matats

A les 13:01 h assolim la capçalera del Pas des Matats🔗, (WP-06) (1281 m). Aquí tenim una vista descoratjadora. La profunditat i la verticalitat escarrufa. La grava estesa damunt les roques complica més la cosa i ens fa posar cul a terra.

Cal tornar petits, cal baixar el nostre centre de gravetat. Una relliscada, i no sé on ens aturaríem. Sort que la roca està completament seca.

El pas està equipat amb un vell cable d'acer, massa prim per aguantar-te baixant, et patina dins les mans. Per pujar segurament t'ajuda però per baixar no et sents segur, per això, en Txema instal·la una corda.

El tram més delicat són aquests tres o quatre metres verticals, ja que les preses són poques i dolentes. Després, el rost disminueix i les preses que hi ha ens ajuden a frenar la nostra inèrcia, encara que cal posar atenció al terreny inestable.

Estic situat al començament del pas des Pomera Borda. Des d'aquí estant, prenc una imatge de tot el pas des Matats, així hom es pot fer una idea de la baixada. Un dels perills són les pedres que podem llançar als companys que estan més avall.

Pas de sa Pomera Borda

Estam a punt d'iniciar el Pas de sa Pomera Borda🔗, (WP-07) (1216 m). Un dels passos mítics de les nostres muntanyes. Un pas emprat des d'antic per pujar al puig Major des del sector de cal Reis i Turixant.

L'arbre que dóna nom al pas, la pomera borda o moixera, és una «Planta rosàcia de l'espècie Sorbus aria (L.)». (DCVB). «És un arbre que pot arribar als quinze metres d'alçada quan viu a llocs molt favorables. A Mallorca mai es fa tan gran, més aviat sol tenir un port arbustiu més que arbori; el trobarem sempre a les escletxes de les parets rocoses ombrívoles de la Serra de Tramuntana. Es tracta d'un vestigi d'un bosc de caducifolis que va ocupar la serra en el passat i que ara ha desaparegut, substituït pels boscos mediterranis perennifolis. Sorbus aria té unes fulles bastant grans (fins a 12 cm) amb el marge dentat i el revers blanquinós. Fa unes inflorescències vistoses, amb moltes flors blanques reunides en una falsa umbel·la. Floreix al final de la primavera». (Herbari Virtual del Mediterrani Occidental🔗).

A la foto de na Barbara podem veure l'estretor de l'encletxa.

El pas està equipat amb una corda que t'ajuda a superar-lo. Amb l'ajuda de la corda i algunes preses pels peus anam baixant per la llarga i estreta fesa.

Des d'una certa distància es pot apreciar l'encletxa, on alguns companys encara hi són. Després de superar els dos passos sense entrebancs, ens agombolam just a baix del pas per recuperar forces. Pràcticament són les dues del capvespre i ja hem fet la part més exposada de la ruta.

Després de dinar reprenem la ruta. En vers de baixar per la carena de la serra de na Rius, que és la ruta habitual i fitada, però molt més llarga, baixam per la via directe.

Baixar per aquí implica enllaçar una sèrie de rossegueres i zones de càrritx on posarem el cul a terra més d'una vegada. Al fons de la vall apareix el camí que va de Turixant al coll de s'Escudella, el qual va dibuixant revolts per la falda del puig de ses Vinyes.

Passam d'una rosseguera a l'altra per un llom de roques molt inestables. Al fons veim la carena de la serra de na Rius o de s'Almangra.

No sé quina és la zona més fotuda. La forta pendent complica la davallada per aquestes rossegueres de pedra petita, ja que rellisca molt. El càrritx ens ajuda a frenar un poc.

Quan podem, la tendència és anar gradualment cap a la dreta. L'objectiu és el coll de s'Escudella, allí hi ha un botador que ens menarà altra vegada a la finca de Son Torrella.

El camí de Turixant (el que veim a baix) arriba fins al coll de s'Escudella i la font homònima. Jaume Vidal proposa la grafia Turitxant, contràriament a Alcover-Moll DCVB i a Mascaró Corpus de Toponímia de Mallorca. Aquesta antiga possessió apareix citada al Llibre del Repartiment (1232) com a Raal Aurixam. Segons Miquel Barceló, Aurixam és el nom d'un poble berber establert, en el s V, al sud-est del vessant de l'Atles, probablement emigrat a Mallorca en època dels almoràvits. La 'T' de Taurixant podria esser l'article definitiu berber incorporat a Aurixam. Dins la possessió, en el s XVII, hi havia dos molins d'aigua, un de draper i l'altre de fariner. Actualment trobam Turixant de Baix i Turixant de Dalt. (GEM).

Feim una travessia a la dreta per enfilar una estreta canal i esquivar, així, una zona de parets molt verticals, que semblen inaccessibles.

La cosa sempre pot anar a pitjor. L'estreta canal encara és més inclinada que el coster que baixàvem.

L'estil que empram per baixar és poc elegant, però més segur. Quan les carritxeres cobreixen les roques amb les seves fulles semblen ensabonades.

Sortim de la canal i trobam més rosseguera. Ara, sense perdre alçada, ens adreçam a la collada, la qual està situada si fa no fa a la mateixa alçada que estam nosaltres.

Coll de s'Escudella

El coll de s'Escudella, coll de ses Vinyes o coll de Son Torrella (929 m), les tres formes les trobam als mapes. Aquest coll separa les finques de Turixant i Son Torrella. A la dreta, s'estén la serra de na Rius o de s'Almangra, per la qual havia de pujar el funicular projectat per Parietti el 1934. A l'esquerra, s'aixeca l'inconfusible puig de ses Vinyes.

Acostam amb el zoom la zona on s'aixequen els penyals erectes per veure en detall: s'Agulla des Frare o es Frare de Turixant (1205 m), sa Monja Prima o s'Espasa (1214 m) i sa cadira de la Reina (1150 m).
 

Font de s'Escudella

A les 16:01 h passam vora la bassa de la font de s'Escudella (WP-08) (886 m), situada entre el puig de ses Vinyes i la font des Joncs. El pare Roig diu: «L'aigua es queda retinguda dins una pica. No és abundant i és probable que no es pugui beure, especialment a l'estiu. La raconada està enclosa entre el puig de sa Vinya (1.220 m) [1108 m] i la mola del nostre puig Major. No és massa agradable, amb una vegetació pobra: càrritx en abundància, alguns polls escafits [...]». Per a saber més d'aquesta Font🔗.

Passam a la finca de Son Torrella pel botador de ferro. Ara hem de travessar un pinar entre roques, que a pesar de les fites resulta un tant caòtic.      

Mentre recorrem el sender un poc embullós, donam la darrera ullada a la mole rocosa del Pa de Figa, tot un repte pels escaladors.

Sobre les nostres passes retornam al punt d'inici. Passam pel camp de tir, creuam la carretera militar, passam per les cases de Son Torrella i arribam a la carretera (WP-09) (802 m), ho feim a les 16:50 h.    
                

__________________________________________________________________________________________________________________________________

Zona d'exclusió

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

FITXA TÈCNICA

Escorca

Grau de dificultat: ● Difícil+
Distància aproximada: 7,97 km
Pujada acumulada: 589 m
Alçada màxima-mínima: 1419-801 m
Temps aproximat sense aturades: 3:34 h
Temps total: 7:13:43 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 4 sobre 5
Guia: Txema Aparicio i altres
Observacions: S'ha de grimpar per parets molt verticals. Els passos des Matats i sa Pomera Borda són exposats i vertiginosos. La baixada es fa per llargues rossegueres.
Integrants: Barbara, Tania, Dolors, Txema, Biel, Gabi, Toni, Jaume, Abel i Joan Riera 

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Wp	Localització dels punts d’interès	Horari	Alçada
01	INICI	9h 37m	802 m
02	BOTADOR	10h 10m	944 m
03	PAS DE SA MONJA PRIMA	11h 23m	1221 m
04	PAS DES POAL	11h 50m	1350 m
05	PUNT GEODÈSIC	12h 15m	1418 m
06	PAS DES MATATS	13h 01m	1281 m
07	PAS DE SA POMERA BORDA	13h 30m	1216 m
08	FONT DE S’ESCUDELLA	16h 01m	886 m
09	FINAL	16h 50m	802 m

Wp

Localització dels punts d’interès

Horari

Alçada

01

INICI

9h 37m

802 m

02

BOTADOR

10h 10m

944 m

03

PAS DE SA MONJA PRIMA

11h 23m

1221 m

04

PAS DES POAL

11h 50m

1350 m

05

PUNT GEODÈSIC

12h 15m

1418 m

06

PAS DES MATATS

13h 01m

1281 m

07

PAS DE SA POMERA BORDA

13h 30m

1216 m

08

FONT DE S’ESCUDELLA

16h 01m

886 m

09

FINAL

16h 50m

802 m

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 15-05-2019

HEM CONSULTAT

• Tramuntana de Norte a Sur. Los 54 miles de la Sierra en 142 Itinerarios. 2004 Juan Jaume Walker.

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.

• Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.

• Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig. 

• Les possessions de Mallorca II, 2007 Tomàs Vibot.