La possessió des Tossals Verds, amb una extensió de 578 Ha, és una finca pública d'ençà l'any 1986, ja que la comprà el Consell Insular de Mallorca als germans Villalonga-Magraner. Dins el territori que comprèn la finca es poden fer nombroses rutes, de diversos graus de dificultat i d'altitud, que poden anar dels 350 m als 1118 m, cota que assoleix el puig des Tossals Verds. També hi trobam un bon nombre de passos, dels quals, en aquesta ruta se'n fan dos: el pas des Boc i el pas de sa Coma. També pujam al punt més alt i baixam per s'Entreforc o la coma des Cocó des Voltor.
L'autor
d'aquest blog no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni
de les imprudències de cada un. Respectem la naturalesa i la propietat
privada. No facem renou, no duguem cans, no facem foc i no deixem rastre
del nostre pas.
 |
| Son Ordines |
Per arribar al punt d'inici de la ruta, cap agafar el camí d'Almadrà, des de Lloseta. Podrem arribar amb el cotxe fins a la barrera de Son Ordines, on podrem aparcar (
WP-01🔗) (193 m).
Aquest predi, en el s XVII ja
tenia cases, amb tafona, celler i molí de sang. Era dedicada a olivars,
vinyes i conreu de cereals. El 1669, fou renovada la tafona. El 1823,
foren ampliades les cases. El 1993, pertanyia a la família Vilallonga.
Té 350 quarterades, amb extensos pinars i alzinars. És documentada també
amb el nom de Son Ordines d’Almadrà*. (GEM).
*Almadrà, és molt provable que vengui de l'àrab al madrab 'la teulera'.
 |
| Son Ordines, la Cara d'Amunt i can Xalet |
Començam a caminar a les 8:54 h per la pista que mena al refugi des Tossals Verds.
El topònim casa d'Amunt ja apareix al Llibre del Repartiment (1232). La façana principal de la casa d'Amunt s'orienta a llevant i té tres plantes. Can Xalet data del s. XVII-XVIII, té tres plantes i capella, l'espadanya de la qual és d'arc ogival. Son Ordines d'Almadrà, és una construcció del s. XVII. Les cases dels senyors, la capella, la tafona i les dependències agropecuàries, s'organitzen en torn d'un pati empedrat quadrangular. En el portal de la tafona figura la data de 1769.
Sa moixa de So N'Ordines
va botar dins Solleric
i se va menjar un cabrit,
un gall i setze gallines.
Però sa de Son Catlar
va esser més anomenada:
s'acabà amb una panxada
set bous i un cavall pare,
dotze egos i un gorà.
Un altre accés al llogaret es fa per aquest pont de tres arcs de mig punt, el qual ja apareix al mapa del Cardenal Despuig (1784).
El pont està construït de pedres i les voltes amb peces de marès. Dos
dels arcs amiden: 2,70 m d'alt per 3,65 m d'ampla i el tercer: 2,40 per
2,60. Entre els dos arcs iguals es va construir un tallamar per a
protegir-lo de les avingudes.
 |
| Torrent d'Almadrà |
El pintoresc Clot d'Almadrà era la contrada d'una antiga alqueria. Binimelis diu (1593): «[...]
el otro sufraganeo [d'Alaró] es Almendra, de nueve casas que en la
lengua arábica se llamaba Almadraba Buaeemnet Arralmi, y fué alqueria
que dió el Rey en el repartimiento, con siete jovadas de tierra, a
Arnaldo Arlet, y a Berenguer Rebasa dió dos jovadas de la misma». A la dreta s'alça el puig de sa Creu (669 m). Més enllà, el puig de Suro (625 m).
Berard (1789) també menciona aquesta vall: «En
el predio Almedra de la raya de Lluch, cerca de un torrente, tenía otro
lugarejo [Alaró] que en 1600 constaba de ocho casas y qye ya en tiempo
de los moros era alquería, llamada Almadrata, y que el Rey en la
conquista dio a Arnau Aulet con siete jovadas de tierra y los más a
Berenguer Rebasa».
El camí des Tossals ben aviat ens mena a l'obac barranc d'Almadrà, on a s'Estret, les altes parets encotillen la llera del torrent homònim.
Caminam al costat del torrent d’Almadrà el qual neix a Cúber i aboca les
aigües a l’albufera d’Alcúdia. Té uns 36 km de recorregut i 456 km² de
superfície de conca. És de gran importància per a les reserves
hidràuliques de la part nord del pla. És el torrent més llarg de
Mallorca, conegut també amb altres noms: torrent de Muro, torrent de
Rafalgarcès o torrent de Vinagrella.
 |
| Cova de la Mare de Déu |
A la dreta del camí, a una balma, s'obre la cova de la Mare de Déu
«Es tracta d'una barbacana situada poc després de l'entrada a la finca, a la dreta del nou camí. Rep el nom pel fet de que la senyora manà col·locà l'any 1968 unes rajoles amb la imatge de la Mare de Déu de Lluc
». (Es Tossals Verds, nom per nom, 1995).
Deixam a l'esquerra el portell de Solleric (GR-221) i agafam la carretera que puja al refugi des Tossals Verds, carretera que abandonam tot duna que podem continuar pujant pel vell camí de ferradura, en part destruït quan es va construir aquesta pista, a la dècada dels anys seixanta.
Es tracta d'un bell traçat ben treballat; un antic camí de ratlletes que s'adapta a l'orografia des Putxol i que segurament menava a les cases velles des Tossals Verds, possessió documentada el 1583 «quan ja existia una guarda comuna, juntament amb Cúber i Almallutx, de 650 ovelles propietat de Pere Sureda-Sanglada». (
Es Tossals Verds, nom per nom, 1995).
 |
| Tossals Verds |
A les 9:37 h arribam al refugi des Tossals Verds (WP-02 ) (494 m), el qual forma part de la xarxa de refugis de muntanya del Consell. Aquestes cases segurament foren aixecades en el segle XVIII, substituint així a les cases Velles. Tenia tafona, molí de sang i un aljub.
Després de berenar al porxo de les cases, prosseguim la nostra ruta, adreçats a les cases Velles. Destaca la valleta de Solleric, a l'ombra del puig de sa Corona (575 m) i la serra d'Amós (842-818 m).
Més endavant trobam una bifurcació: dos camins que menen allà mateix. El de l'esquerra baixa a la Coma, passa pel pou de sa Coma i puja cap a les cases Velles pel costat de les marjades. El de la dreta, el que agafam nosaltres va més planer, pel coster de ses Cuculles de 733 i 774 metres d'alçada.
El camí que duim guaita a sa Coma. A la dreta surt un ramal que va als Pinatons, passant per entre ses Cuculles, també conegut per camí de Mancor. Al coster del puig des Tossals Verds, se situen sa Capelleta o ses Capelletes «És el nom amb el que avui es coneixen dos penyals situats sobre les Cases Velles. Possiblement la variant singular, sa Capelleta, sia l'originària, al haver-hi una gran balma de color vermellós a un dels penyals que donaria peu a la metàfora [...]». (
Es Tossals Verds, nom per nom, 1995).
 |
| Cases Velles des Tossals Verds |
A l'esquerra queden les ruïnes de les cases Velles des Tossals Verds. (Foto: Biel Miró).
«Construcció enrunada que constituí originàriament les cases de la propietat. Orientada al sud, constava de dos aiguavessos i dues plantes. En el seu interior hi destaquen dos contraforts que sostenen la paret mitjanera i que foren construïts devers 1930. Sembla que han estat abandonades des de molt enrere com així ho descriu l'arxiduc Lluís Salvador a la seva obra "Die Balearen".
Les cases, situades a 708 m. d'altura, tenien la fama, injustificada, d'ésser les més altes de Mallorca». (Es Tossals Verds, nom per nom, 1995). (Foto: J. Riera, 6-01-2012).
Passam per devora la gran era d'aquesta possessió. A la dreta apareix el Castellot des Rafals (903 m). Al fons despunta el gran massís del puig de Massanella (1367 m), amb els seus estreps de roca pelada.
Continuam pel camí empedrat que du al Prat de Cúber i Almallutx. A la dreta tenim el barranc format pel torrent des Prat o des Corral Fals. Al fons, a l'altiplà, veim les terres des Rafals.
Hem d'estar atents a una fita que ens assenyala una pujada al puig des Tossals. Deixam el magnífic camí de ferradura —devers el rellar d'en Miquelet—, per començar la llarga pujada al cim del puig (WP-03) (701 m).
Travessam la síquia des Tossals Verds, la qual du aigua de la font des Prat o font de Massanella a les cases des Tossals.
La pujada està prou fitada per poder seguir el tirany sense despistar-se. De camí passam per devora una sitja i una olla de forn de calç (WP-04) (731 m).
Trobarem trams de camí de carboners que recorrien els diferents ranxos que explotaven aquesta coma de la muntanya.
Algunes grans i velles alzines se salvaren de l'acció dels carboners d'obtenir carbó. Tallades les alzines, el pi avança i es fa seu el bosc, mentre les alzines reculen, les quals tenen ara un altre enemic, les cabres.
Guanyam alçada, superam els mil metres i sortim de l'àmbit del bosc. Esporàdicament trobarem alguns exemplars de pins i alzines que han aconseguir subsistir arrelant entre les roques.
Trepitjam i grimpam roca dura i pelada. La panoràmica del Massanella no ens deixa en cap moment mentre pujam. L'alzinar s'enfila pel coster de la zona baixa de ponent del puig de ses Bassetes (1212 m) i recórrer el comellar des Prat en direcció al coll des Prat, on també arriba el GR-221. La variació altimètrica condiciona la vegetació.
 |
| Sa Muntanya / Puig des Tossals Verds |
Assolim el punt més alt del puig des Tossals Verds a les 12:09 h (WP-05) (1113 m), sa Muntanya*. La GEM diu: Alpitlà de 1.115 m d'altitud, integrat a la serra de Tramuntana. Situat al terme d'Escorca, entre el prat de Cúber i el puig de sa Font. Dóna nom a la possessió des Tossals Verds.
*«Macrotopònim que designe la part més alta del massís des Tossals Verds, zona que genuïnament correspondria a l'apel·latiu tossal, que dóna nom a la finca». (
Es Tossals Verds, nom per nom, 1995).
Des d'aquest cim podem admirar bona part de la serra de Tramuntana. Estam a poca distància del puig Major (1436 m). En primer pla, a la dreta, el morro d'Almallutx (1064 m) o es Més Alt d'Almallutx, separat per una collada del puig de sa Font (1071 m), també conegut com es Més Alt de sa Font des Noguer.
L'ombra cobreix la serra de la penya des Migdia. A la dreta, el joc de llums i ombres remarca la curiosa forma de la Cadira de la Reina, com si fos una gran osca.
A l'extrem esquerra s'albira l'embassament del Gorg Blau. Al centre de la imatge, s'estén la llarga serra des Teix, encapçalada pel puig des Prat i sa Trona. La coma des Prat separa aquesta serralada del puig de Massanella, el segon cim més alt de l'illa.
Reposam forces i prosseguim la nostra ruta. El pròxim objectiu és la coma des Cocó des Voltor, per la qual podrem baixar al GR-221, el camí del pas Llis.
Baixam pel viarany de la pujada clàssica del puig des Tossals, però no cal baixar fins a la collada on hi ha la casa de neu, es Colomer*, ja que veim que en aquest punt el sender es bifurca (WP-06) (1050 m) i ens permetrà acurçar camí.
*«Plana situada per damunt els 900 metres on s'hi situa la Casa de Neu. A través d'aquesta hem pogut datar el topònim ja a l'any 1636. El lloc, també conegut per Pla des Colomer, és l'única localitat coneguda d'una espècie d'orquídia, la Gymnaenia conopsea. El topònim evidencia alhora l'abundància d'aquella espècie cinegètica». (
Es Tossals Verds, nom per nom, 1995).
Les fites ens menen per un xaragall bastant atapit de les molestoses plantes d'aritja. Passam per un esperó, al cim del qual arrela un rotaboc.
El xaragall acaba en un petit bot, on haurem de desgrimpar uns metres.
Perdem alçada encarats al tàlveg del comellar format per les depressions dels puigs des Tossals i el de sa Font. Aquí trobam la típica vegetació prou coneguda pel senderista mallorquí, les carritxeres.
Avançam pel centre del xaragall fins que un petit salt ens fa sortir per la dreta, remuntant uns metres pel coster on s'ajunten els dos tiranys, el que duim i el que ve de la casa de neu des Tossals. (Foto: Biel Miró).
 |
| S'Entreforc |
La barranquera s'encotilla a s'Entreforc*, entre raconades i abruptes parets grises i blavoses, a banda i banda.
*«Abrupte comellar que baixa des des Colomer fins al torrent de Cúber. La confluència a la part superior de dos torrentons n'explica el nom. Més avall, el comellar separa el Morro de sa Vaca de l'impressionant Salt des Cans, per acabar dins l'esmentat torrent, a l'indret de la Font des Pi. Hi són destacables les restes d'un antic camí i l'abundància de boixos (Buxus balearica)». (
Es Tossals Verds, nom per nom, 1995).
Passat l'estret de s'Entreforc, el torrent es torna més salvatge i pregon per uns moments. L'antic camí que discórrer pel coster de l'esquerra, salva aquest tram intransitable per la llera del torrent. (Foto: Biel Miró).
Enrere, abans d'agafar el camí, deixam un pedregar, serà el preàmbul del que trobarem al final de la coma: una imponent rosseguera, que va de pedrolí a roques de considerables mides.
El vial és de factura ben senzilla, però complia perfectament amb la finalitat en que fou construït: la de millor la passa per aquest comellar.
 |
| S'Entreforc / Coma des Cocó des Voltor |
La coma s'eixampla. El camí continua i travessa el torrent. Veim alguns cocons amb aigua, un dels quals dóna nom a la coma, també coneguda per s'Entreforc.
Aquí, la construcció es fa enfora del jaç del torrent i va baixant gradualment a tocar de la paret que veim al fons.
Les altes parets acinglerades de l'esquerra són els límits de es Replans, un altiplà que rondeja els mil metres d'altitud, «Paratge d'escàs pendís del massís des Tossals Verds, on destaca l'abundància de càrritx». (Op.c).
L'atractiu paisatgístic i les peculiaritats geogràfiques ens recompensaran per les dificultats que trobarem a l'hora de recórrer aquesta coma o comellar.
Una paret va de part a part de la coma, amb un portell que dóna pas. Segurament és la separació de les finques des Tossals Verds i es Prat o Almallutx (WP-08) (787 m).
A partir de la paret comença una davallada molt inclinada per una rosseguera inestable, primer de pedreny i després de pedres molt grans, jo diria de roques grans. Les parets laterals de la coma emmarquen els puigs de s'Alcadena i del castell d'Alaró.
Travessam una petita rosseguera i caminam tot el temps que podem per les carritxeres, molt més estables que el pedreny solt.
Amb el zoom de la càmera aconseguim veure el Pas de sa Ginebrissa🔗, situat a l'altre part del barranc del torrent d'Almadrà, en el coster nord-est del puig de sa Cova des Carboner.
Les fites, monjoies o sibil·les, ens duran pel millor camí dins aquest caòtic i agressiu tapís.
Giram el cap i ens ve al pensament: —Si hom ha de pujar aquesta coma, ens esser aquí li han de venir les ganes de voltar cama i deixar-ho anar.
Aquesta roca destaca de les altres, sembla la figura cubista d'un cap d'home, una pareidolia.
La zona baixa —més propera al camí—, de la coma des Cocó des Voltor és força accidentada. Per a superar algunes de les grans pedres caldrà desgrimpar-les, emprant les mans. (Foto: Biel Miró).
 |
| GR-221 |
Tira a tira, amb seny de bístia vella, arribam al camí GR del pas Llis, que mena al refugi des Tossals Verds (esquerra) i a la font des Noguer (dreta) (WP-09) (611 m). Són les 13:52 h. Hem emprat quasi dues hores per arribar aquí des del cim del puig des Tossals.
 |
| Es Salt des Cans |
A la nostra dreta (baixant) s'alça el penyal anomenat Salt des Ca o Salt des Cans*. A l'altra part de la coma se situa el morro de sa Vaca.
*«Es tracta d'una de les estribacions meridionals del massís que, situat a 800 m. d'altura i amb forma de morro, presenta una espectacular timba de 125 m.
Els pagesos de la zona justifiquen el zoònim pel costum d'eliminar els cans vells o malalts llançant-los per un penya-segat o a un avenc. Però en aquest cas la llunyania de l'indret desacredita aquesta explicació, que sembla tractar-se d'una simple aplicació d'aquest nom a imitació de lloca de similars característiques.
Un dels informadors assenyala que fins els anys setanta una parella de voltors feia el niu a un pi d'aquest penyal fins que l'arbre s'estimbà. Sembla que la presència del voltor a aquesta contrada, tal com ja hem deixat de manifest al tractar de la Font des Voltor, era força important. Així ho corrobora Sion Mateu, un llenyater que treballant a aquesta zona pels anys seixanta pogué observar una cinquantena d'exemplars que s'alimentaven de les restes d'una vaca». (Op.c).
Avançam pel camí del pas Llis adreçats al refugi, tot cercant una ombra on dinar i recuperar-nos de la fatigosa baixada pel comellar.
Després de dinar a l'ombra d'uns pins, resseguim el camí uns metres. Hem d'estar atents al desviament per anar a cercar el pas des Boc, el nostre pròxim objectiu.
Situats
al punt on ens hem de desviar per baixar al pas des Boc, copsam una panoràmica de la
zona, on situam els passos des Boc i dels Contrabandistes, un a cada banda del torrent d'Almadrà.
(Clicau damunt la foto per ampliar-la).
Amb el zoom ens acostam a veure l'espectacular traçat de la síquia de Solleric. A l'extrem de la dreta, apareix el pas des Contrabandistes. Un treballat pas mitjançant un escalonat picat a la roca, que a pesar de la paret plomada que supera no dóna la sensació de perill. Una corda fitxa ajuda a passar-ho.
En aquest punt deixam el camí GR per davallar vers el rost coster cap al pas (WP-10) (600 m). Un rotlo de sitja situat a uns metres més avall del camí ens pot servir de fita.
La baixada és bruta i de mala petja. Tot cercant el millor camí, anam arrambats, si fa no fa, a la paret des Caire, la qual «És una cresta que tanca sa Coma i davalla cap al torrent de Cúber. Crida l'atenció un coll de tords situat al mig de la carena que n'agafa el nom». (Op.c).
 |
| Pas des Boc |
A les 15:04 h arribam al pas des Boc (WP-11) (506 m), hem tardat uns 25 minuts des del camí i hem baixat uns 100 metres. El pas està «Situat baix des Caire, dóna accés a un coll de tords de gran anomenada». (Op.c).
Justament, en el precís moment que anàvem a fer el pas, unes cabres s'hi escolaven, de la qual cosa podem deduir que els animals són els que més fan servir aquests passos naturals.
Un servidor emulant a les cabres, copsat pel company Biel Miró. Al començament sembla que hi ha unes pedres planes col·locades per ajudar a passar, després s'ha d'anar en compte on recolzam el peus, no fos cosa que les pedres s'amollassin.
Imatge copsada dia 17 de març de 2019, per Guillem Seguí.
En Biel a la sortida del pas. Una vegada superada l'exposada cornisa voltam per damunt l'esquena des Caire.
El pas, vis des d'aquí, una vegada passat, imposa més respecta intentar fer-ho en baixada.
A uns metres trobam restes d'un tancat, segurament perquè les ovelles no anassin a baixar pel pas des Boc. Segurament, també, és el coll de tords que cita l'obra que feim referència. Assenyal aquest punt amb el (WP-12) (511 m), així pot servir per localitzar el pas en sentit contrari del que anam nosaltres.
Hem fet el pas i hem ultrapassat es Caire. Una nova panoràmica se'ns obre davant de nosaltres. Destaca la depressió del torrent d'Almadrà, el puig de sa Corretja (539 m) i part del puig de sa Corona, puigs situats dins la possessió de Solleric.
Passam per un estret entre roques, on veim pedres col·locades d'un rudimentari camí que devia du al coll i al pas.
Travessam un relleu molt malmès i desfet. Caminam cap a sa Coma.
Hem superat un ressalt rocós, contrafort des Caire, després apareix sa Coma «Una depressió allargada tancada per una paret i sembrada d'olivar, coneguda també com a Coma des Pou. S'hi produïa una oliva de gran qualitat , de les millors de Mallorca, segons els nostres informants.
Dins ella s'hi situa, molt aprop del Pou de sa Coma, un petit forn de calç, probablement emprat per la construcció de les cases de la finca.
L'arxiduc Lluís Salvador a l'any 1882 l'anomena Comellar de ses Cases Velles "perquè s'hi troba una casa vella abandonada"». (Op.c).
El coster perd inclinació, començam a veure restes de l'activitat humana. Passam per damunt un rotlo de sitja (WP-13) (514 m) i resseguim pel camí que menava a aquest ranxo de carboners.
Vista retrospectiva del rústic camí, traçat amb unes simples pedres planes. Segurament quan s'emprava estava millor condicionat.
Deixam el camí, ja que hem de girar cap a la dreta per anar a cercar el pas de sa Coma. Haurem de botar una paret seca amb uns vells fils ferros. Aquest tram, per arribar al pas, està bastant brut de vegetació i molt mal pla.
 |
| Pas de sa Coma |
A les 15:43 h arribam al pas de sa Coma, el qual «És un braç del camí d'Alaró que comunica s'Olivar Vell amb sa Coma per la part de la Rota de ses Perdius. Aquest tirany, avui emprat només pels caçadors, presenta un petit tram empedrat i escalonat a l'entrada de sa Coma». (Op.c).
El boci de camí empedrat ajuda a superar un petit desnivell amb comoditat, fent-lo més transitable per els que feinejaven per la contrada.
Passam a tocar de l'estació sísmica de Mallorca, l'única estació de la Xarxa d'Alerta Sísmica de l'Institut Geogràfic Nacional, que tenim a l'illa.
Assolim la carretera del refugi des Tossals Verds a les 15:52 h (WP-16) (472 m), així tancam el cercle d'aquesta interessant caminada per uns paratges realment atractius. Una ruta completa, on no hi manca el puntet d'amoció, per no dir perill. Ara només resta arribar al cotxe desfent camí.
Un gran boc es deixà veure al nostre pas, precisament ell era el protagonista principal d'aquesta ruta, el que dóna nom al pas que veníem a fer i ben segur el descobridor, també.
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
RECOMANACIONS PELS
SENDERISTES
Aquest track només és
orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta
no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor
d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les
imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
► És
aconsellable seguir unes normes bàsiques
 |
| Alaró-Escorca |
Distància
aproximada: 13,89 km
Pujada
acumulada: 922 m
Alçada màxima-mínima: 1113-192 m
Temps
aproximat sense aturades: 5:23 h
Velocitat mitjana: 1,9 km/h
Temps total: 7:42:45 h
Ruta
circular: Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: La coma des Cocó des Voltor té la seva dificultat per les grans pedres que s'han de superar. El pas des Boc pot presentar problemes a persones amb vertigen.
Integrants: Biel Miró
i Joan Riera
CARTOGRAFIA
 |
Wp
|
Localització dels
punts d’interès
|
Horari
|
Alçada
|
01
|
INICI-FINAL
|
8h 54m
|
193 m
|
02
|
REFUGI TOSSALS VERDS
|
9h 37m
|
494 m
|
03
|
DEIXAM EL CAMÍ
|
10h 49m
|
701 m
|
04
|
FORN DE CALÇ
|
10h 55m
|
731 m
|
05
|
CIM TOSSALS VERDS
|
12h 09m
|
1110 m
|
06
|
BIFURCACIÓ
|
12h 21m
|
1050 m
|
07
|
CAMÍ
|
13h 01m
|
849 m
|
08
|
PORTELL-PARET
|
13h 16m
|
787 m
|
09
|
CAMÍ GR-221
|
13h 52m
|
611 m
|
10
|
DEIXAM EL GR
|
14h 37m
|
600 m
|
11
|
PAS DES BOC
|
15h 04m
|
506 m
|
12
|
REIXETA PAS
|
15h 07m
|
511 m
|
13
|
SITJA-CAMÍ
|
15h 26m
|
514 m
|
14
|
PAS DE SA COMA
|
15h 43m
|
481 m
|
15
|
ESTACIÓ SÍSMICA
|
15h 48m
|
483 m
|
16
|
PISTA REFUGI TOSSALS
VERDS
|
15h 52m
|
472 m
|
|
 |
| Perfil de la ruta i valors aproximats |
Manacor, 11-3-2019
HEM CONSULTAT
- Es Tossals Verds nom per nom. 1995 A. Ordinas, G. Ordinas i A. Reynés.
- Atles de la GEM. 1995 DD.AA.
- Mapa General de Mallorca. 1986 J. Mascaró Pasarius.
- Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
- Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
- Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés Trias i Vicenç Sastre i Arrom.
- El Mirall. núm. 44. Gaspar Valero i Martí.
- Corpus de Toponímia de Mallorca. 1986 Josep Mascaró Pasarius.
Bona feina, Joan! M'ha agradat aquest complicat i bell reportatge gràfic. Enhorabona.
ResponEliminaBiel
Gràcies, amic Gabriel.
EliminaSalutacions.
Hola Joan
ResponEliminaMolt bona volta aquesta, dura i llarga... Fa temps en ferem una parescuda, des de la font des Noguer, sense els passos, i és una volta dura, la pujada als Tossals i principalment la baixada cap al GR221, llarga i complicada. Sense oblidar aquests dos passos a la part baixa del recorregut. Molt bona la publicació i la fotografia. Salut Joan
Hola Llorenç. No la vaig trobar massa dura. Segurament des la font des Noguer és més enfora, no ho sé, no ho he mirat. El pas des Boc té el seu puntet exposat i després ve un mal terreny.
EliminaGràcies per comentar, amic Llorenç.
Salut.