1 d’abr. 2019

203 - Morro d'en Pelut per la via directa - Coma des Ribells

Aquesta és una ruta d'altura, d'alta muntanya, per muntanyencs experimentats, avesats a grimpar i a superar grans desnivells. El morro d'en Pelut (1319 m), per la seva situació, just al costat del punt més alt del puig Major, es fa valer. Hi pugis per on hi pugis és empinat i amb alguns punts compromesos, on haurem de grimpar. En aquesta ocasió anàvem convidats pel grup es Cavallers, de cas Concos. Un plaer haver compartit diada, tot esperant que no sigui la darrera.

L'autor d'aquest blog no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Respectem la naturalesa i la propietat privada. No facem renou, no duguem cans, no facem foc i no deixem rastre del nostre pas.

Imatges d'arxiu. 🔒 Actualment és una zona d'exclusió. 

Plataforma del Funicular
El punt de partida és la plataforma del Funicular, just al costat de la carretera Ma-2141, km 2,200, on podrem deixar els cotxes (WP-01🔗) (689 m).

     El projecte del funicular és de l'any 1930, signat per l'enginyer Antoni Parietti, en previsió del turisme que se'ns tirava al damunt. Es conserven encara els plans: el recorregut era de 2.140 mts, que duraria 8 minuts i acabaria a la vora d'un restaurant que es construiria al cim de la muntanya. El material de cables, cabines, etc., posat al moll de Ciutat costaria 1.038.000 pts. La guerra civil de 1936 i més tard la instal·lació de la base militar paralitzà la gran obra, no sabem encara diu el pare Roig si en bé o en mal. (Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris, 1993).

Recorregut idealitzat del Funicular
El somni de l'enginyer Antoni Parietti (Palma, 1899-1979) fou fer accessible el puig Major per mitjà d'un Funicular Aereo del Puig Mayor, que unís Cals Reis i un punt prop del cim a 1.400 m. L'objectiu era construir un observatori astronòmic, instal·lacions per a esports de neu i un restaurant. La distància entre les estacions seria de 2.016 m, el desnivell total de 715 m. La cabina tendria una capacitat de 25 passatgers, més el conductor. La duració del viatge seria de 8 minuts.





➡ Acció de l'empresa Funicular Aéreo del Puig Major, S.A., exposada al museu de Sóller. L'empresa fou constituïda a Palma el 15 de novembre de 1935. Amb un capital social de 2.005.000 pessetes. Es lliuraren 4.010 accions per un valor cada una de 500 pessetes.

Després de saludar als components del grup es Cavallers, començam a caminar a les 9:57 h per un senderó que s'adreça al sud i després gira a l'oest, cap al coll del Porxo Esbucat.

El pare Roig diu que aquest és un caminoi modern, i que l'antic que duia als Binis està empedrat a trams i situat a uns 200 metres abans del peu del funicular, tot i que s'ajunten al coll del Porxo Esbucat. Des d'aquí tenim la vista de l'arrencada de la serra de na Rius, que s'enfila cap al puig Major. 

Porxo Esbucat



 

 

 

 

 

Al coll des Porxo Esbucat (808 m) feim la primera aturada, després d'uns 25 minuts de pujada, i passam pel costat de les restes del porxo que dóna nom a la collada.

Fonteta des Porxo Esbucat
Reprenem la marxa i en pocs minuts, ran del camí, a l'esquerra, veim la petita boca de la fonteta des Porxo Esbucat. El petit broll no figura a l'obra del pare Roig Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. Per a saber més coses d'aquest fontinyol.

Hem passat el portell de Bini Gran per un magnífic i antic camí empedrat. Em superat els penyals dels estreps de la serra de na Rius que ens tapaven la vis del recorregut que anam a fer. Apareix la paret que hem de superar per pujar a l'imponent morro d'en Pelut. També veim per on baixarem; la coma des Ribells o coma Fosca.

Comentant la pujada que hem de fer amb en Toni Llull, el guia del Grup Excursionista es Cavallers, hem quedat endarrerits, el grup avança en fila índia cap a la font de sa Balma.

En alguns trams, el camí presenta aquest bell empedrat. Al Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana (1993) figura com a Camí de Turixant de d'Alt als Binis. Diu: «Els primers metres sortint de Turixant són de carro i van des de les cases fins a un comellar amb un gran nombre de sitges. El camí es perd posteriorment i s'ha de trobar un tirany fitat amb monjoies i totalment envaït per la vegetació. En el porxo Esbucat es junta amb el camí que ve des Funicular i després continua cap a Bini». 

Puntejat de groc, mostram la pujada 'directa' al morro d'en Pelut; i de vermell, la baixada per la coma des Ribells, coma Fosca o de l'Infern. La contrada, la que s'estén sota el vessant nord del puig Major, és sens dubte de les més representatives de l'alta muntanya mallorquina, i les seves rutes de les més exigents.

S'Alzina Fumadora
El camí passa a ran d'un grup d'alzines que deixam a l'esquerra, el redol s'anomena s'Alzina Fumadora. A l'ombra d'aquestes atapides alzines hi feien la fumada o descansaven els treballadors de la contrada o els traginers.

     A la nostra esquerra s'alça la muntanya més gran de l'illa, el puig Major de Son Torrella (1436 m). La coma des Ribells o coma Fosca, solca el massís i separa el morro d'en Pelut (dreta) (1319 m), de la serra de na Rius o de s'Almangra (esquerra), d'uns 1300 m d'altària en el punt més alt.
      «[...] aquel gran monte, que los navegantes llaman la Calobra y nosotros el Puig den Torrella; llamábase primero Benimorach [...]». (Binimelis, 1593).

A la dreta veim restes d’antigues rotes abandonades, al pla d’en Gumbau. Es pot contemplar diferents runes de cases, parets de corrals i fins i tot eres de batre gra. Hi ha qui ho considera restes d'una antiga possessió que es deia es Colls d'en Colom (s XIV) i més tard, es Colls. Altres, restes de les cases dels roters que explotaven aquelles ingrates terres, compreses entre la coma de Bini i la coma des Ribells.
     Lluís Salvador descriu la contrada: «A cada banda de la petita vall hi ha Bini de sa Marquesa [Bini Petit] i Bini d'en Palou [Bini Gran]. Deixant la vall principal, s'arriba a una petita vall, el pla d'en Gumbau, al final de la qual hi ha un parell de clotades». Aquestes clotades són les que anam a veure. 


Ens aturam a berenar al mateix camí des Cingles, un poc abans d'arribar a la font Subauma. Després, iniciam la pujada (WP-02) (722 m), que no aturara la dura pendent fins ésser a dalt. Són les 10:58 h.

L'aproximació a la base dels penyals es fa per una rosseguera, després d'haver travessat una zona de frondosa vegetació. Davant tenim dues canals molt verticals que deixen un penyal enmig, la que hem de pujar és la de l'esquerra, més marcada i escalonada. 

Encarats a la fenedura començam a grimpar uns passets. Haurem de superar uns grans escalons on ens haurem d'aferrar fort per a superar-los. Com sempre les mates de càrritx ens ajudaran a superar aquest entrebanc. 

Quan he superat les primeres passes dificultoses i m'he situat a un lloc segur, em dispòs a copsar els companys que venen darrera. Destaquen els estreps de la serra de na Rius o de s'Almangra.  

Un a un, anam superant la vertical canal sense problemes. Un replà ens permet descelerar els batecs del cor. 

El rost corredor nord no dóna descans, la pendent és d'un 45 per cent, així és que, ens ajudam del càrritx per passar una zona de pedreny solt, molt relliscosa.

A la imatge s'aprecia la verticalitat que té la canal. Ben avall queda el grup de pins on hem iniciat la pujada.

Al final de l'enfilada es forma un petit circ que ens barra el pas. Haurem de sortir de la canal per la dreta, unes fites ens guiaran pel bon camí.

Encara que hem sortit de la canal, la pujada no perd intensitat. Haurem de fer alguns passets un tant exposats. Hem assolit una gran alçada des de que hem començat a pujar. Reconeixem, a baix, l'Alzina Fumadora i el camí des Cingles o de Bini.  

Els penyals espadats grisosos de la serra de na Rius destaquen sobre les verdes praderes de càrritx. El pas des Bous, habilitat amb un típic camí de muntanya, permetia als bous pujar a pasturar a la zona alta d'aquests costers.

La vista cap a la costa d'Escorca és fantàstica. Destaquen les entrades de la mar a les cales de Tuent i sa Calobra. Les torres costaneres despunten damunt el morro des Forat, la mola de Tuent i la roca Roja (torre des Bosc). 

En aquesta part de la pujada el rost és més suau i no tenim la sensació de perill, com teníem més avall. Les mates de càrritx no arriben tan amunt, ara trobam l'aritja, molestosa pels turmells. 
                     
En els darrers metres, per arribar a la carena, la inclinació augmenta. Posarem a prova la resistència dels bessos de les cames, prou cansades ja quan arribam a dalt. 

Aprofit les aturades tècniques per descansar la maquinària i copsar algunes imatges de l'espectacle visual que tenim davant. Situam alguns punts que reconeixem.

(Clicau damunt la foto per ampliar-la).  

A les 12:49 h assolim la carena de la serra del morro d'en Pelut (WP-03) (1260 m). Les vistes són espectaculars. La timba sobre la coma des Ribells, per on hem de baixar, fa feredat, són uns 300 metres de caiguda plomada.    

A l'altra part de la coma des Ribells hi ha el punt més elevat del puig Major (1447 m), el punt geodèsic i les instal·lacions militars de vigilància, 'sa bolla', la qual el 2005 va substituir les dues 'bolles'.

Si giram la vista enrere, gaudirem d'una panoràmica sorprenent. La perspectiva i la verticalitat del coster que hem pujat, és increïble. Els companys que ens segueixen pugen els darrers metres a meu moix, de la mateixa manera hem pujat nosaltres.

Recorrem la carena en direcció al cim del morro d'en Pelut, a dalt del qual veim un grup d'excursionistes que baixen. La imatge no pot ésser més alpina; impressionants parets espadades i pelades de vegetació.

Ens anam acostant al faralló del morro. Més enllà apareix la serralada de la penya des Migdia (1398 m), una altra ruta és fer la travessa per aquesta serra, ben agraïda per les vistes i l'esportivitat que comporta.

Les dues companyes, na Begoña i na Jovita, posen just al caire de la carena, a uns centímetres del balç.

A la nostra esquerra tenim la fèrtil vall dels Binis, a l'ombra de la muntanya de Montcaire i el puig de sa Bassa. A la dreta, podem allargar la vista fins a Formentor. Destaquen la serra de na Rius, en primer terme. Sa Mola, el massís del puig Roig, el Caragoler i el Tomir, arreceren el clot d'Albarca.

(Clicau damunt la foto per ampliar-la).

Morro d'en Pelut
Alguns components del grup ja han aconseguit arribar al capcurucull del morro d'en Pelut (WP-04) (1319 m). Són les 13:17 h quan arribam aquí, que no seria la cota més alta de la ruta. A dalt hi ha poc lloc per estar-hi i no és gens recomanable pujar-hi en vent fort o amb boira.

Ja que avui fa un dia esplèndid, posam taula aquí mateix, al llisar inclinat que hi ha a l'avantcim del morro.

Part del grup es Cavallers de cas Concos asseguts al llisar i reposant energia abans de continuar la marxa.

Alguns del nostre grup després d'haver dinat. Es pot comprovar la forta inclinació d'aquest roquissar. A dalt despunta la 'bolla' del puig Major i més a la dreta, la serra de la penya o penyal des Migdia.

Després de reposar forces, reprenem la ruta per la carena, encarats al puig Major, cap al coll des Vent. De camí guaitam a unes encletxes on arrelen unes valentes pomeres bordes, per aquí se situa el topònim ses Pomeres Bordes.

Morro d'en Pelut
Vist des d'aquí encara impressiona més el monòlit de roca calcària que s'alça fins als 1319 metres s.n.m. Desconeixem d'on li ve aquest nom. Allò que tenim clar, després de llegir a Àlvar Galmés, és que morro no té res a veure amb el musell d'un animal, sinó que ve de 'monticle rocós', 'roca prominent', etc. Deriva de l'arrel preromànica mor 'caramull de pedres'. 

Enrere deixam el torm erecte del morro i seguim pel coster de la serralada. Segons un estudi del Govern Balear «al puig Major s'hi troben un total de 34 tàxons de flora vascular protegides i/o amenaçades, que atorguen a aquest massís un especial valor botànic».      

Coll des Vent - Coma des Ribells
Situats al coll des Vent tenim una impressionant perspectiva del pronunciat desnivell que presenta aquesta rosseguera, per la qual hem de baixar del puig Major (WP-05) (1360 m). Aquest espectacular indret s’anomena coma des Ribell o Ribells (o coma Fosca). Està situada entre la serra de na Rius, a la dreta; estrep del nord-est del massís del puig Major, de 1300 m d’altitud màxima, i el pla d’en Gumbal. Aquí s'inicia el torrent del Gorg des Diners.

Amb les primeres passes ens adonam de la exagerada pendent, on la major dificultat és el petit pedreny solt. Per això val més anar arrambats a la paret i intentar frenar amb la mà la inèrcia que duim. A mesura que es produïen els desmunts del cim i de la carretera s'anaven llançant els enderrocs pels costers donant lloc a la creació de rossegueres artificials com aquesta.

Antigament hi havia d'haver un camí, puix s'hi localitzen uns quatre pous de neu: el Clot de neu de la coma Fosca, el Pou de la coma Fosca, els Clots del puig Major i el Pou Superior de la coma Fosca. Dos d'ells són de ple dins zona militar i per tant quedaren destruïts o parcialment tapats pels enderrocs de la construcció de les instal·lacions militars del cim del puig. Tots ells es troben situats per sobre de la cota dels 1230 m.

«Dia 19 d'agost de 1657, Sebastià Cantallops, negociant, i Francesc Llabrés, de Sóller, contractaven i acordaven fer amitges i societat: fer i construir una casa en la muntanya d'en Torrella per arreplegar neu, per la qual tenen llicència de Macià Ferrer de Sant Jordi, donzell, senyor d'aquesta muntanya, societat que tendria una durada de 7 anys, i passat el temps entregarien la casa condreta.
     Les despeses de les obres es pagarien a parts iguals, emperò que Cantallops no haja de pagar més per la part de l'altre, de la meitat que ha costat de fer la casa de neu de mestre Francesc Pinya, encara que fer la present casa costàs més.
     Totes les despeses que es causaran per arreplegar la neu en son temps per omplir la casa, es pagaran a parts iguals.
     Més, acorden que Cantallops hagi de pagar cada any al sobredit senyor 8 lliures, moneda mallorquina, el dia de la festa de Sant Joan de juny, "de ma bolsa pròpia".
     Més, han tractat que tota la neu que s'arreplegarà en dita casa es dega portar en la Ciutat en casa de Cantallops, el qual la dega partir, i les despeses es treguin del munt major, amb pacte que Llabrés no pugui portar ni remetre neu en ninguna part sense voluntat de l'altre». (Rosselló, 2007).

Foto: 7-01-2007
«Dia 27 de març de 1756, es notificava als batles que havien d'informar del nombre de càrregues o somades de neu que hi havia guardades en les cases o pous dels seus districtes.
     El batle de Sóller diu que el manifest donat per Bernat Albertí "Coborbo", en el pou de don Baltasar Serra hi ha 800 càrregues.
     Damià Albertí, arrendador del pou de don Antoni Ferrer de Sant Jordi, manifesta 700 càrregues. Joan Albertí, en el pou de Jaume Busquets 350 càrregues, que tot sumen 1.850 càrregues. En aquest darrer pou manquen, per ser ple, 400 càrregues essent el motiu que feia molts anys estava abandonat. Totes aquestes cases de neu són en el Puig Major». (Rosselló, 2007).

A mitjan baixada el caos de roques es fa més evident. Davant tenim un important bot vertical, una espècie de circ o raconada. 

Aquest tallat se salva per la dreta, per una cornisa i una fàcil desgrimpada. 

A la part superior del circ, i sota un imponent penya-segat extra-plomat, s’obre la boca d'un avenc utilitzat per a la recol·lecció de neu, d'uns 13 metres de fondària. El clot de neu de la coma Fosca fou localitzat l'estiu de 2000 per Bartomeu Bonet i Joan Ensenyat. De la instal·lació nevatera ens parla Lluís Vallcaneras: «Conserva alguns marges de contenció, en molt mal estat, així com algunes restes de paret en la boca de l'avenc per anivellar-lo». També diu que és un lloc poc recomanable ja que hi ha perill d'enderrocs.
     Dins la cavitat es trobaren dos fragments de teules bastant grolleres, les quals podrien suggerir l’existència d’algun tipus de coberta, tal vegada amb anterioritat a la caiguda dels grans blocs que gairebé obstrueixen l’accés actual. Aquest avenc utilitzat pels nevaters té aixecament topogràfic realitzat pels germans Ginés, Joaquín i Àngel, i Mateu Fiol. L'estudi d'aquest avenc, juntament amb altres, fou publicat al núm. 26 de la revista Endins, l'any 2004.

La coma, a la part baixa, comença a agafa la categoria de barranc, recordem que és l'inici del torrent del Gorg des Diners, el qual desguassa a cala Tuent.

Uns metres més i ja estarem en el camí des Binis o des Cingles (WP-06) (725 m). Aquesta paraula tan genuïna, és sinònima de penya-segat, timba o espadat, i fa referència, com és clar, a les altíssimes parets de roca nua i tallada a plom que hem superat. Aquí tancam el cercle, ara ens queda desfer les nostres passes del dematí per arribar als cotxes, cosa que feim a les 16:46 h.

___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Zona d'exclusió
   
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar.
L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.


És aconsellable seguir unes normes bàsiques



  FITXA TÈCNICA

Escorca
Distància aproximada: 7,75 km
Pujada acumulada: 718 m
Alçada màxima-mínima: 1359-687 m
Temps aproximat sense aturades: 3:41 h
Temps total: 6:50:47 h
Ruta circular:
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: La pujada per la via directa pot presentar problemes a persones que no estan avesades a grimpar
Guia: Toni Llull
Integrants: El grup des Cavallers i a més, Melania, Tania, Jovita, Begoña, José María, Biel, Paco, Bernat i Joan Riera

 
CARTOGRAFIA

Wp
Localització dels punts d’interès
Horari
Alçada
01
INICI-FINAL
9h 57m
689 m
02
DEIXAM EL CAMÍ DES BINIS
10h 58m
722 m
03
CARENA DE LA SERRA DEL MORRO D’EN PELUT
12h 49m
1260 m
04
CIM DEL MORRO D’EN PELUT
13h 17m
1319 m
05
COLL DES VENT – INICI DE LA COMA DES RIBELLS
14h 28m
1360 m
06
CAMÍ DES BINIS – TANCAM EL CERCLE
16h 10m
725 m

Perfil de la ruta i valors aproximats

HEM CONSULTAT
  • Tramuntana de Norte a Sur. Los 54 miles de la Sierra en 142 Itinerarios. 2004 Juan Jaume Walker.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Els camins de ferradura de la vall de Sóller. 2008 Antoni Reynés Trias. Dins: II Jornades d'Estudis Locals a Sóller.  
  • Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés i Vicenç Satre.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig. 
  • Toponímia: mito e historia. 1996 Àlvar Galmés de Fuentes.

8 comentaris:

  1. Una altra meravella de la serra. Gran feina la teva, Joan! M'ha agradat la contarella tan ben il·lustrada.

    Ben cordialment,

    Biel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, una meravella de paratge. Moltes gràcies, Gabriel.

      Salutacions.

      Elimina
  2. Hola Joan
    És una passada de volta. Entre la bellesa, la dificultat i un cert risc, l’adrenalina es manté molt alta casi tot el recorregut. Una llàstima les prohibicions per accedir a aquesta muntanya, militars, Govern... Sempre he pensat que aquests llocs a on és força difícil arribar-hi, no hi hauria d’haver prohibicions. Enhorabona per haver gaudit d’aquest racó del paradís, i l’hagis posat al nostre abast des del teu arxiu. Una fantàstica publicació Joan. Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç.
      Em va agradar molt. Feia anys que li donava voltes a pujar al morro d'en Pelut. Totes les pujades al puig Major són espectaculars i gratificants per les vistes.
      Moltes gràcies pel comentari.
      Una aferrada.

      Elimina
  3. Una volta impressionant un día excelent, una millor companyia i un treball extraordinari. Enhorabona Joan .
    Salut i fins a sa próxima

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies. Fou un vertader plaer compartir diada amb tots vosaltres. Esper que mos convideu més vegades.

      Salutacions.

      Elimina
  4. Gran trabajo, Joan, de información y documentación para que otros podamos disfrutar (y sufrir un poco menos 😜). Enhorabuena y gracias.
    Pude realizar este recorrido el viernes 16/07/21 sin más complicaciones salvo que no encontré la chimenea de bajada hacia la Coma Fosca. Las 2 que intenté iniciar las vi demasiado complicadas en solitario y sin equipamiento apropiado por lo que no dudé en usar la alternativa de llegar al Coll des Vent e iniciar el descenso en el origen de la roseguera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, moltes gràcies pel comentari. Jo no conec les xemeneies que dius per a baixar a la coma Fosca. Sempre ho he fet des del coll des Vent.
      Salutacions.

      Elimina