200 - Pas des Ribellet - pas des Cosconar 5-2-2019

Enrevoltar el puig Roig —que ben bé es podria dir puig Gros, per les dimensions que té—, és una de les excursions clàssiques i llargues que podem fer per la serra de Tramuntana. Això sí, sempre per camí de ferradura i pista. Però la ruta d'avui no és la clàssica, és molt més salvatge i perillosa. Pujam al seu cim pel pas des Ribellet, recorrem part de la seva carena i baixam pel pas des Cosconar (o de Darrera les Cases).

L'autor d'aquest blog no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Respectem la naturalesa i la propietat privada. No facem renou, no duguem cans, no facem foc i no deixem rastre del nostre pas. 

Al puig Roig només es permet anar-hi els diumenges.   

La ruta es comença a Lluc, llevat que coneguem algú de les possessions situades al clot d'Albarca, com Albarca, Son Llobera, can Pontico, Son Colom, ses Tosses, Son Colomí, sa Plana, ca l'Escrivà... Si és així tendrem avantatge i podrem estalviar-nos uns quilòmetres d'asfalt i pista. Nosaltres iniciam l'excursió prop del porxo des Pinar (WP-01) (319 m), a les 9:37 h.

Començam a caminar encarats al gran massís del puig Roig (1003 m). El color de les seves parets verticals donen nom a aquesta muntanya del terme d'Escorca. Deixam a la dreta una bassa coberta, molt ben feta, la qual aprofita l'aigua d'escorrentia d'un torrentó (WP-02).

De revolt a revolt avançam per la pista cap a Cosconar. Anam guanyant alçada i dominam la petita vall de Son Colom i Son Colomí, dominat pel puig d'en Galileu i sa Mola. El dia, és clar, fred i calmós. Ni un alè d'aire fa moure la boira matinal.

Després d'una bona estona de donar passes per aquest camí de grava, assolim la barrera des Cosconar. A uns metres, coster amunt, se situa la font Amitgera.

Deixam enrere una vista bucòlica dels espadats rogents que miren al sud. Alguns pins, ben cuidats, poblen el carritxar del faldar. La pista, amb els seus grans escopidors laterals, va pujant suaument, segurament construïda per aixecar el quarter de Carrabiners.

A la nostra dreta tenim el pas des Pi, des Cingle des Pi, des Cosconar o de Darrera ses Cases, el qual discorre pel mig dels dos promontoris. Si aconseguim trobar el pas que anam a cercar, el pas des Ribellet, baixarem del puig per aquest pas, el qual també es un desconegut per a nosaltres. 

Assolim la darrera corba abans d'arribar a es Cosconar. La vista s'escampa pel cor de la serra de Tramuntana. El puig Major, altiu, domina la contrada. Al seu costat, separat pel coll de s'Escudella, apareix el piramidal puig de ses Vinyes. Ombrejat, destaca el torrent des Gorg Blau, sa Fosca. A la dreta, després del coll de cals Reis, apareixen els Castellots (ses Mamelles).

Es Cosconar

A les 10:21 h arribam a les cases des Cosconar. (WP-03) (529 m), construcció de tipus troglodita que data de 1232 segons esmenta, amb la forma Caxconar el Llibre del Repartiment. En 1769 es va fer la reforma que actualment coneixem realitzada pel seu propietari llavors Joan Bordils. Existeix una coenta rondalla sobre aquestes cases i els seus avantpassats denominada "La madona del Cosconar enganà el Dimoni".
     És tan àrid i ple de pedregam, que diuen: En tot Cosconar no hi ha prou terra per fer plorar un ui.

—Catalina, amor primera,
¿A on t'he d'anar a cercar?
—Dins es bosc des Cosconar
davall una carritxera.

Mossèn Bartomeu Guasp i Gelabert glossà aquestes cases:

Cúber, Almallutx, Gorg Blau...
la ruta esdevé suau,
no reposant fins a Escorca.
Després la costa envestim,
explorat l'horror sublim
del Torrent que s'entreforca.

Seguint, pel paratge aspriu
del Puig Roig, el primitiu
caminet de ferradura,
nostres ulls va delitar
el casull de Cosconar
incrustat en penya pura.

Portalets i finestrons
tanques enfonys i auberjons,
del coval baix la volada,
i estables, cuina i rebost.
Treta del forn, en la post
dava goig la pasterada.

Totes les coses en derg
tenia el rústic alberg
per on l'oratjol corria...
I jo envegi aquella pau
tant veïna del cel blau,
rimada de poesia.

(Corpus de Toponímia de Mallorca).

L’arxiduc no la considera una casa, diu: «...Cosconar, on no hi ha cap casa [?], sinó una cova on viuen els homes durant la collita dels cereals».
     «[...] L'estampa de la façana configura una de les imatges més excepcionals de la Serra. Les cases estan dividides en distintes estances, a diferents nivells al llarg de la bretxa. Alguns porxos i estables també aprofiten el mateix aixopluc. Sorprèn la llarga xemeneia que treu el fum per damunt de la roca. Un enginyós sistema de canals de teula recull la humitat dels degotissos i canalitza la pluja a una cisterna exterior.
     Cosconar és una extensa propietat, però amb escasses terres cultivables, localitzades als espais del vessant sud del puig Roig i destinades a olivar i pastures. A principi del segle XX tenia importants guardes d'ovelles, cabres i bestiar boví. [...] És provable que Caxconar derivi d'una arrel preromana. El seu nom actual no té relació amb cap nom conegut. Coscó o coscoll, els mots més semblant, és una espècie d'alzineta que no és coneguda per aquí». (germans Sastre, 2003).      
     

Després de berenar a les cases des Cosconar, continuam la ruta per la carretera del Quarter, uns metres només, ja que l'hem d'abandonar per la dreta, per les fites que s'aprecien a l'extrem dret de la foto (WP-04) (521 m). Es tracta del camí que enrevolta el puig Roig. Són les 10:39 h.

El camí de ferradura volta cap a ponent, deixam a la dreta la paret que dona nom al pas de sa Paret o pas des Puig Roig i apareix el quarter dels Carrabiners. «El 'Quarter des Carabineros' fou aixecat l'any 1924 sobre un turó situat a 466 m d'altura, en uns terrenys cedits pel financer Joan March per albergar els carrabiners que controlaven el contraban de la zona. No massa lluny se situen les restes d'una construcció que aixoplugaven la guàrdia del cap d'en Povores, en funcions entre 1720 i 1834 com a lloc d'intercomunicació entre la torre de Lluc i es Cosconar». (Marines de Tramuntana, 2003).

Un voltor planeja, segurament, cercant menjar, cercant cadàvers de cabres o ovelles. El voltor, si no troba animals morts, es veu obligat a depredar, a atacar als més petits de la guarda de cabres, ovelles, inclús vadellets. Hi ha hagut casos que han atacat a persones.    

Anam enrevoltant el puig per la seva falda. Passam una paret baixa, pels voltants de la qual se situa la font des Nespler, anomenada així perquè un d'aquests arbres arrelava devora. Continuam endavant fins que abastam a veure la paret on suposam que hi ha el pas des Ribellet, la comparam amb la documentació gràfica que em va passar l'amic Pep Torrens i localitzam el cingle del pas. (Foto: Jesús García).

«El camí, relativament còmode i ben definit, s'acosta al cingle Pla, on l'obra  ha patit l'esbucament  en travessar un llisar. Recolzat en un paredat, el camí de ferradura segueix amb orientació nord-est, ajustat prop de la inaccessible cinglera nord de la muntanya. En algun altre tram, el caminet es veu afectat pels esbucaments o la invasió de càrritx». (Marines de Tramuntana, 2003).

Aquesta és la imatge que vèiem, on vaig situar el ribellet —ja que coneixia la seva ubicació del darrer intent de trobar el pas—, i amb relació a ell, situàrem la cornisa del pas. Al ribellet es pot començar la pujada a tocar de la paret del cingle cap a la canal, per anar a cercar la base del promontori i iniciar el pas. De la configuració del pas no tenim ni idea, no sabem les dificultats que trobarem. (Foto: Toni Sureda).

Deixam el camí per anar a la base de la paret dels contraforts del puig Roig (WP-05) (546 m). Enrere deixam una esplèndida vista del morro de sa Vaca i el morro o morrillo d'en Bordils, on s'aixeca la torre de Lluc.

A les 11:40 h arribam a la paret on col·locaren el ribellet per aprofitar un regalim de la roca (WP-06) (592 m). Un ullastre pot servir de fita. Està a uns 70 o 80 metres del camí. Pujar per veure'l té la seva dificultat i més davallar, ja que la roca és molt llisa. La roca de la dreta sembla que té mosses picades, però poc marcades. Amb la roca humida ha d'esser força delicat. 

Font des Ribellet

El vas és molt petit, l'aigua que pot contenir és poca; així i tot, deu haver calmat la set a qui trescava per aquells encontorns, qui sap quantes centúries enrere, ja que sembla ser àrab; un ataifor. Per les concrecions calcàries que envolten el test, sembla que fa molt de temps que el posaren aquí. Veure més dades a: Fonts de Tramuntana🔗.

Deixam enrere el ribellet i pujam l'empinat coster folrat de càrritx. Aquest tram, segurament, és el més fatigós, per les mates de càrritx i les pedres que hi ha davall. També trobarem petites rossegueres que ens faran forçar els bessons de les cames. Superat el coster, ens situam a la canal (WP-07) (691 m).

Aconseguim superar la canal que s'estén entre penyals. Si la continuàssim, arribaríem al cingle Pla, suposadament sense sortida. 

Abandonam la costeruda canal de càrritx (WP-08) (755 m) i giram a la dreta per un coster rocós, per arribar a la base de les altes parets.

Contemplam la magnífica vista de la marina de Lluc amb els punts principals. Una costa assetjada per pirates, i més tard, freqüentada per contrabandistes.

Molt a prop tenim la inaccessible paret, solament superable pel pas des Ribellet, la cornisa que puja en diagonal cap a la punta de l'esquerra; aquesta cornisa és l'inici del pas des Ribellet. Els voltors sobrevolen els espadats, encuriosits per la nostra presència.  

Pas des Ribellet

Ens situam al començament del Pas des Ribellet🔗 (WP-09) (792 m), són les 12:31 h quan començam a pujar. La cornisa, vista des d'aquí sembla més estreta i vertiginosa. 

En Jesús pren la davantera. La realitat és que només té un punt més estret on no es pot badar, sobretot si es pateix un poc de vertigen, puix la perspectiva que hom té és d'estar a bastant altura, ja que tenim la mar a més de 800 metres més avall.

En Biel tanca la cordada. Els dos companys caminen per la part més ampla del pas. En Toni deixa una fita que l'assenyalam amb el (WP-10) (826 m).

Assolim el collet que hi ha al final de la cornisa (WP-11). Aquí dubtam un poc per on resseguir. La paret de la dreta té una encletxa bastant vertical però que sembla factible, tot i que no ens fa massa bona pinta, ja que no sabem si a dalt de tot tendrà continuïtat.

Optam per continuar amb la mateixa direcció que duim. Allà desà el collet, la cornisa fa baixada i sembla més còmode i segura, la progressió, encara que al final de la cornisa haurem de grimpar per una paret serrada, però amb bones preses. (Foto: Jesús García).

En Toni comença a escalar la paret. Ens sembla que no hi ha altra opció. Més enllà, hi ha un penya-segat que s'estimba al buit. 

Situat en un lloc segur observ com pugen els companys. Es veu la cornisa que hem baixat i a l'extrem de la dreta, la canal de càrritx que hem deixat abans de començar el pas.

La llarga pujada ens dona una treva. Tot i esser bastant vertical, el coster ara s'escalona i no presenta gaire dificultat, més que la d'anar alerta amb la relliscosa grava.

La darrera grimpada serà la més exposada per l'altura que té. Encara que té bones preses, és molt vertical. Una caiguda resultaria fatal. (Foto: Jesús García).  

A la imatge, copsada per Toni Sureda, em dispòs a donar la darrera passa difícil, després tot és anar fent.

Una vegada superada la darrera grimpada, la verticalitat de la cinglera s'endolceix. La pujada és forta però sense perill.

Donam per acabat el llarg pas des Ribellet (WP-12) (934 m), un pas que supera els 100 metres de desnivell, amb alguns punts exposats, on no fa falta cap classe d'element de seguretat, amb un poc d'enginy és fàcilment superable, això sí, no és per a tots els públics.

Puig Roig

Sortim del pas, deixam una fita per assenyalar-ho i ja tenim ben davant el capcurucull del puig Roig (1003 m). Forma part de la serra de Tramuntana, està situat entre la Roca Roja (843 m), el clot d'Albarca i el puig Caragoler de Femenia (921 m).

Decidim no pujar al cim del puig per reservar forces; connectam amb el tirany fitat que recórrer la carena en direcció oest, sempre adreçats a la Roca Roja, d'allà cercarem el pas des Cosconar per baixar altra vegada a la pista.

Ens aturam a dinar a un replà assolellat amb unes belles vistes de la mola del puig Major i els seus voltants. En primer pla destaca l'esquena de la Roca Roja. Continuam per un territori bastant du, hostil, on hem de botar de roca a roca o bé caminar per les travadores mates de càrritx. Les fites serpegen per a cercar la millor passa i esquivar ressalts rocosos.      

A l'esquerra tenim el clot d'Albarca i la valleta de Son Colom i Son Colomí. A l'esquerra, al fons, més enllà de sa Tossa de na Martina, destaca el puig Tomir.

Esquivam el cim de la Roca Roja per l'esquerra, tot adreçant cap al pas.

Un inesperat tallat ens fa desgrimpar per unes roques escalonades. (Foto: Biel Miró).

Localitzam l'inici del pas, el qual ens permetrà davallar ràpidament a la pista des Cosconar (WP-13) (710 m).

Pas des Cosconar, des Cingle des Pi, des Pi o de Darrera ses Cases

A les 15:08 h començam a baixar. El Pas des Cosconar🔗 és molt vertical i té algun punt on s'han d'extremar les precaucions; tot i això, no tens la sensació de perill. Les mates de càrritx, aquí t'ajuden a davallar amb més seguretat.

La primera part del pas és una canal molt empinada i escalonada, on no hi ha més opcions per baixar. Les parets que tenim als costats són massa verticals per a ser practicables. (Foto: Jesús García).

Els darrers metres de la vertiginosa baixada se superen sense gaire dificultat.

Deixam enrere el pas o la zona rocosa (WP-14) (634 m), a partir d'aquí haurem de travessar un coster molt brut de vegetació.

A més de les esponeroses mates de càrritx, haurem de sortejar els pins descuidats i alguns de tombats. (Foto Biel Miró).  

A les 15:48 h assolim la pista des Cosconar (WP-15) (527 m). Aquí tancam el cercle de la volta que hem fet pel puig Roig. Ara només en queda desfer les nostres passes per aquest camí de grava fins al cotxe, on arribam a les 16:54 h. 

I amb aquesta panoràmica de la cara sud-oest del puig Roig tancam aquest reportatge. Ens anam satisfets a casa per doble motiu, per haver trobat el pas des Ribellet i per haver gaudit d'un dia de muntanya amb uns bons companys de caminades.

(Per veure-la més gran clicau a sobre). 

_______________________________________________________________________________________________________

Veure el track al Wikiloc🔗

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

FITXA TÈCNICA

Escorca

Distància aproximada: 15,53 km (Iniciant la ruta a Lluc poden ser uns 6 km més).
Pujada acumulada: 804 m
Alçada màxima-mínima: 946-317 m
Temps aproximat sense aturades: 5:00 h
Velocitat mitjana: 2,00 km/h
Temps total:  6:59:24 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: Els passos poden presentar problemes a persones poc avesades a grimpar. Hi ha trams vertiginosos.    

Integrants: Biel Miró, Jesús García, Toni Sureda i Joan Riera

CARTOGRAFIA

Relive 'Pas Ribellet, Pas Cingle des PI'

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS sobre el mapa Alpina amb els punts més destacats

Sector del mapa IGN on apareix el pas des Ribellet

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 10-2-2019

Revisat: 17-05-2025

HEM CONSULTAT

• Les torres d'Escorca. 1998 Gabriel Ordinas i Antoni Reynés.

• Corpus de toponímia de Mallorca. 1986 Josep Mascaró Pasarius.

• 40 excursions a peu per les muntanyes de Lluc. 1995 Bartomeu Roig i Roig.

• Mallorca vora mar. Marines de tramuntana. 2003 Joan Sastre i Vicenç Sastre.

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.  

• Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.