199 - De Sóller a Orient per s'Arrom i Coma-sema 6-12-2018

Per a realitzar aquesta ruta és indispensable obtenir el pertinent permís de pas per les possessions de s'Arrom i Coma-sema. L'excursió no és circular, és una travessia de Sóller a Orient, per tant abans s'ha d'haver deixat un vehicle a Orient o bé t'hauran de venir a recollir una vegada arribis a aquell llogaret. La travessa passa per tres municipis: Sóller, Escorca i Bunyola i té un recorregut d'uns 17 km.

L'autor d'aquest blog no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Respectem la naturalesa i la propietat privada. No facem renou, no duguem cans, no facem foc i no deixem rastre del nostre pas. 

Cementeri de Sóller

Abans de posar-nos a caminar haurem d'arribar al cementeri de Sóller, punt d'inici d'aquesta excursió. Allà aparcàrem després de recórrer el laberint de carrerons de la zona antiga de Sóller. (WP-01🔗) (70 m). Les vistes cap a les parets que haurem de superar de la serra d'Alfàbia, són espectaculars i vertiginoses. Ja ho va dir el Sr. Pagenstecher, el 1867 «Detras de las blancas casas y de los arcos de los acueductos, se descubria elevándose casi verticalmente á una grande altura sobre el fresco valle, la sierra de Alfabia».

Començam a caminar a les 9:10 h. En pocs minuts arribam a una bifurcació. Per la dreta aniríem a les Tres Creus, un monument religiós inacabat. Per la vorera del torrent discorre l'antic camí empedrat de sa Coma i s'Arrom, per on podríem pujar, però per prudència, puix la humitat el fa molt llenegadís, agafam per l'esquerra, pel nou camí carreter.

La carretera s'enfila descrivint corbes ben tancades, als costats de la qual hi ha les originals i ostentoses baranes de la finca de sa Coma.

D'alt dels impressionants espadats, que s'alcen davant de nosaltres, s'aixeca la torre de s'Arrom, sa Torreta, també coneguda per na Curticona, un mirador que guaita a la vall des de finals del segle XIX. (Foto petita: Daniel Canals).

Passam la primera barrera, la barrera des Bosc, tancada a pany i clau (WP-02) (257 m). Sort que duim la clau i podem seguir pujant pel camí carreter de s'Arrom, el qual fou bastit per iniciativa privada, igualment passà amb el de Monnàber, el de Bàlitx i el de Bàlitx a Montcaire entre d'altres. (A. Reynés).

Aferrat al camí, a l'esquerra, se situa una olla de forn de calç. Assenyalam l'indret amb el (WP-03) (427 m) ja que és on s'inicia la pujada al cingle de s'Obi, ben davant del forn, a l'altra part del camí. 

Coll de s'Ullastre

Després d'un bon nombre de corbes, de passes i d'alenades intenses, arribam al coll de s'Ullastre (484 m). Allí veurem com el camí es bifurca. Per avall aniríem al clot de s'Arrom i, deixant aquest camí, al pas d'en Capet i al des Moix. Nosaltres hem de prendre per amunt, per la dreta, cap al clot s'Olivar.

Passat el portell del coll, la vista s'obri cap a la zona nord de la serra d'Alfàbia, el puig d'en Palou (1044 m). Allà d'alt anam, a l'alzinar que s'albira just als peus dels penyals de la serralada.

Des d'uns metres més endavant podem copsar la panoràmica del recorregut que haurem de fer per allà dalt. A la dreta veim el primer objectiu, les cases de s'Arrom. Des d'elles, per davall les crestes de la serralada, hem d'anar cap al Cornador Gran, a l'extrem esquerra.
     Piferrer i Quadrado, quan descriuen la contrada, diuen: «[...] la Sierra porción de la de Alfabia, algo monótona de frente por efecto de la perpectiva que disimula las cañadas de la Coma y de s'Arrom [...]». (Islas Baleares, 1888).
(Clicau damunt la foto per ampliar-la).

Ens acostam visualment al punt per on sortirem de la finca de s'Arrom i, per on pujarem al puig des Sementer Gran per després iniciar la davallada a la valleta de Lofra.

Més a l'esquerra queden els Cornadors o Cornalons i, entre ambdós, el pas de s'Anglès, el qual permet baixar cap a l'altra banda de la muntanya, cap al barranc de Biniaraix. Un vertiginós i exposat pas on fa molts d'anys caigué i morí un ciutadà anglès. Abans d'aquest fet es coneixia com a cingle d'en Fred.

El camí s'enfila per un estret comellar entre penyals, es Gravet, on l'antic traçat s'agombola a la complicada orografia amb uns espectaculars marges i revolts, ara ampliats amb formigó per facilitar les maniobres dels vehicles moderns.

L'amic Lluís Sanchis, bon muntanyenc, ens acompanyà només fins a la barrera de s'Arrom. (Foto: Guiem Seguí).

A mitjan pujada trobam la segona barrera, aquesta és infranquejable, a no ser que duguis la clau. Nosaltres la duim, cosa que hem d'agrair als propietaris de la finca.

Les curtes llaçades es van superposant per a superar el fort desnivell. Llegim al setmanari Sóller «[...] Es gravet és un coll de camí entre dues penyes. És un camí espectacular que no té enveja de sa carretera de sa Calobra. És una autèntica obra d'enginyeria feta sense enginyer, només amb ses mans artesanes dels nostres padrins margers que saberen salvar una important inclinació de terreny. Cada volta puja damunt una altra i alguna fins i tot sobresurt en balconada. S'espai està aprofitat metre a metre, i segons es senyor de s'Arrom es fa amb ses mides justes des carro i es morro de sa bístia. Abans de fer aquestes voltes, i durant uns anys, funcionà un funicular de 'cable' que salvava aquesta empinada». (Sóller, núm. 5060, 1984).

Fotografia apareguda al setmanari Sóller, març de 1984

Al mapa de 1594 figura aquest pas amb el nom de al pas de larom demunt Soler (al pas de l'Arrom damunt Sóller), i a la relació que acompanya al mapa, diu passo del arrom [...] al vessante de dos peñas. La toponímia d'un mapa de la Muntanya de Mallorca com a refugi de la població de l'illa (1594)🔗.
       

La verticalitat del coster per on s'enfila el camí de s'Arrom queda palesa en aquesta imatge. Veient els grans marges és bo de fer imaginar-se la gran tasca que s'hagué de fer per traçar aquest antic camí.

Ja és perquè hom ho està veient, però sembla impossible que amb aquesta inclinació del terreny poguessin bastir un camí carreter. Segurament, abans hi havia un camí de ferradura, que fou la base d'aquest altre «És una tasca vana situar els orígens dels camins que avui coneixem. Cada camí se superposa, inutilitza o millora un traçat més antic». (Llibre de la pedra en sec, 2001). Pel nom de la possessió, molt probablement el camí original era sarraí.          

Guanyam alçada, el camí supera el Gravet o coll des Gravet i després la vista s'eixampla. Podem comprovar que no es conformaren en bastint els marges del camí, sinó que margaren una gran extensió de la muntanya per conrar. Quan hom veu aquesta construcció li ve al cap la muntanya dels inques, el 'Machu Picchu'.

S'Arrom

Uns metres més i assolim les cases de s'Arrom (WP-04) (658 m). Són les 11:04 h quan hi arribam. S'Arrom apareix documentat ja el 1259 (P. Pérez, 2017). Topònim mossàrab ar-rrom 'els cristians'. També existeix a altres municipis mallorquins, com: Alaró, Artà, Capdepera, Costitx, Manacor, Marratxí, Palma, Puigpunyent, Sa Pobla, Vilafranca, etc. 

Les cases són més grans del que semblen quan les veus des de baix, des de la vall. La veritat és que no hem trobat informació sobre aquestes cases, segurament s'aixecaren sobre les restes d'unes més antigues. 

Té les façanes pintades, amb les finestres, portals i caires remarcats de color almangra. (Foto: Guiem Seguí).

Obrim una altra barrera per prendre el camí que ens durà a recórrer la falda de la serra d'Alfàbia i a sortir de la possessió. Primer va cap a la dreta per anar a voltar a una bifurcació, on hi ha un forn de calç, per després pujar cap a l'esquerra.

Hem pujat un nivell més, ben abaix queda la vall de Sóller. Al fons, despunta el puig Major i el gran penyal des Migdia. Més enllà de la casa de s'Arrom s'aixeca es Cornador Petit. Deixam la font dita ses Piquetes de s'Arrom a la dreta, sense veure-la, l'aigua de la qual era molt preuada per la seva finor i poc calcificada.

Del camí que duim en surt una branca que va per avall. Nosaltres continuam pujant per aquest bosc d'alzines. Bosc que repoblà el propietari Ramon Casesnoves a la primeria del segle XX, precisament per aprofitar l'escorxa per a tenyir els adobats a la seva fàbrica, can Cremat. (Sóller, 5060, 1984).

Tenim el nucli de cases de Sóller als nostres peus. Podem veure el punt on hem iniciat l'excursió. La boira entra per la costa a marxes forçades. A l'esquerra, despunta el puig de s'Arrom (596 m).

Les cases de s'Arrom queden ben enfora ja, en un petit replà que fa la muntanya, dominades pels cingles de s'Arrom (950 m); un poc més aquí destaca la zona marjada cultivable. Bastant més amunt, se situa l'altiplà de sa Serra, sa Planella. Al cim de la serra d'Alfàbia sa situen les antenes de l'estació telefònica. El cingle d'Almangre marca els límits del terme de Sóller.   

En uns minuts la boira cobreix tota la vall. Sobresurten, al fons, el puig des Moro (785 m), el puig des Vent (1004 m), es Teix (1062 m), puig de Sant Pere (968 m)... Sortim del bosc d'alzines, ara ja trepitjam càrritx, tot i que el caminet amb marge de sosteniment continua.

Assolim els límits de la finca de s'Arrom a les 12:07 h (WP-05) (860 m). Farem servir la darrera de les claus per sortir.

Avançam per la collada entre el puig des Sementer Gran i el Cornador Gran. Sembla que en uns minuts la boira ho ha de cobrir tot.

Des d'una balconada guaitam al Cornador Petit o puig d'en Vives (809 m) i a la sortida del pas de s'Anglès, situat a la dreta des Cornador.

Es Cornador Gran

En el coster sud del Cornador o Cornaló Gran (957 m), s'aixecà el refugi Xim Quesada (957 m). Segons A. Reynés «La darrera intervenció d’importància del Foment a la vall fou la reforma del sender que enllaça l’Ofre amb s’Arrom passant pels Cornadors i la creació del mirador i refugi Xim Quesada en aquest cim, inaugurat el 30 d’abril de 1961 amb presència de les forces vives».

No pujam al Cornador ni al refugi puix ens espera encara una bona ruta per endavant, fins arribar a Orient. Són les 12:20 h quan començam a baixar cap a Lofra (WP-06) (910 m). Aquí mudam de terme municipal, deixam el de Sóller i entram al d'Escorca.
     Fa un dia ideal per caminar per la muntanya, clar, fresc i sec. Ara tenim un nou panorama, podem allargar la vista fins el puig Major i el Massanella. El puig de Lofra (1093 m) sempre destaca per la seva figura piramidal i el seu mantell de vegetació, tot i que fa uns anys no era tan esponerosa.

El camí de ferradura baixa fent llargues llaçades pel coster sud-est del Cornador cap a la vall de Lofra.

La vall o pla de Lofra (680 m), dominat pel puig homònim. Lofra o l'Ofre, Al-hofra 'la fondalada'.

Abans de baixar al camí des barranc de Biniaraix, feim una aturada als corrals de Lofra. Al fons veim el puig de na Maria o puig del Clot de Lofra (888 m).

Cases de Lofra, a una fotografia apareguda a les Rutes Amagades de Mallorca, 21

Aquesta possessió, «pertanyia (1454) al senyor Joan de Santjoan, donzell. Les seves pastures, amb una guarda de 1.100 ovelles, eren arrendades amb les de les possessions de sa Marina, sa Bastida i Binimorac, per 125 lliures, mig quintar de fogasses i tres anyells cada any. El 1457, les pastures de l'Ofre i Binimorac, amb una guarda de 700 ovelles, feien una renda anual de 70 lliures. El 1511, la possessió o muntanya de l'Ofre pertanyia al senyor Pere de Santjoan, cavaller, i era tenguda sots alou i directa senyoria de Francesc Martorell, ciutadà. Confrontava amb es Barranc, s'Arrom, muntanyes d'Alfàbia i muntanyes de Binimorac. Tenia una guarda de 1.200 ovelles, que, amb les pastures de sa Bastida i Binimorac, feien una renda anual de 125 lliures. El 1591, era del senyor Francesc Desclapers. Confrontava amb s'Arrom dels Campfullós, sa Serra de Son Bennàsser, Son Palou d'Orient, Son Hereu Vidal, Coma-sema i Binimorac. No tenia cases, només hi havia una petita caseta, ocupada tan sols el temps de conrar. El 1993, era propietat de Catalina Sastre Colom i ocupava una superfície de 781,34 ha. Es dedicava a les ramaderies ovina i bovina i al cultiu d'hortalisses per a l'autoconsum, tot aprofitant l'aigua de la font homònima que es troba vora les caseta». (GEM-ACo/AMa/BeC/DF/GA/OV).

Hem passat per les Tanques de Lofra (890 m), hem fet una bona davallada i hem creuat el torrent de Lofra, el qual s'estimba en el salt des Cans cap al barranc de Biniaraix. Estam situats al GR 221 (WP-07) (674 m), quan són les 13:13 h.

Per davant tenim una bona pujada fins el coll de Lofra, el nostre pròxim objectiu. Caminam pel preciós camí empedrat del Barranc, antic camí a Lluc.

Coll de Lofra

Després d'una dura pujada reposam energia al coll de Lofra (WP-08) (880 m), molt concorri't avui degut al dia que fa tan bo. A les 14:15 h, descansats, reprenem la marxa cap al coll d'en Poma.

Coll d'en Poma

En 13 minuts, per un camí carreter i planer, arribam al coll d'en Poma (WP-09) (889 m). A l'esquerra, hi ha la pujada clàssica al puig de Lofra i a la dreta, un mirador natural que val la pena aturar-s'hi.
    

Avançam per aquesta pista fins que trobam una desviació a la dreta, fitada amb pedres i punts blaus, desviació que prenem (WP-10) (859 m) 14:36 h.

A les 14:42 h arribam a un portell que marca els límits dels termes municipals d'Escorca i Bunyola, segurament també separa les finques de Lofra i Coma-sema (WP-11) (806 m). Les taques i marques de pintura són exagerades i totalment innecessàries, ja que el sender està ben fresat.

El portell ens obre un nou panorama a la verda vall d'Orient. Destaquen les muntanyes d'Alaró, s'Alcadena (817 m) i el castell d'Alaró (822 m). En primer terme, la mola de Son Montserrat i les cases de Coma-sema.

Ens acostam a les cases amb el zoom de la càmera, les quals no perdem de vista durant tota la baixada.  

Baixam pels Barrancons (800-550 m), per un antic camí de ferradura bastant malmès i brut de vegetació, tant, que en alguns trams costa de seguir. Això no és motiu per haver de pintar amb esprai cada tres o quatre metres les pedres. 

Un poc més d'una hora ens ha duit baixar per aquest bonic camí de muntanya. Des del portell hem perdut 263 m de desnivell. Així, just devora el torrent des Barrancons, assolim la pista de Coma-sema, que du de les cases al coll des Bosc i al desaparegut pas de sa Foradada (WP-12) (543 m).

Quan ens acostam a les cases trobam un desviament per la dreta (WP-13), amb rètol informatiu de les normes que s'han de seguir fins que se surt de la finca.

Coma-sema

Segons la GEM «Possessió del terme de Bunyola situada a la vall d'Orient. Confronta, des del s XVI, amb Son Vidal, Son Terrassa, Solleric Tossals Verds, es Colomer, el torrent de sa Foradada, Binimorac i l'embassament de Cúber. Té adjunta la de Son Montserrat (1990). Amb més de mil quarterades, té plantacions d'oliveres i pomeres, conradissos i un gran bosc. [...] El seu nom significa 'coma freda' o 'fonda'. [...] La seva propietat directe ha estat vinculada, des de la Conquesta de Mallorca, a les famílies Exea, Galiana, Verí, Castrovell, Eimeric i, a la segona meitat del s XIV, a la família Palou amb el genitiu de procedència o de propietat, de Coma-sema. [...] Dels Palou de Coma-sema passà a la família Coll —de can Barra d'Or— de Palma i, com a successors d'Anna Coll, casada amb Joan Fortuny, als Fortuny-Coll i d'aquests als Fortuny-Salas, als quals pertany actualment. La casa senyorial i predial, amb certs trets exteriors de castell i de fortalesa, té oratori particular, ja documentat a la primeria del s XVII i, dedicat a la Verge del Rosari, venerada en un petit retaule del s XVI».

Foto apareguda a les Rutes Amagades de Mallorca, 22

L'Arxiduc descriu aquesta original entrada «La casa és gran i forma un conjunt pintoresc amb una clastra oberta davant i dues ales laterals. La part principal de l'edifici, amb columnes octogonals a dalt, a les golfes, té un portal d'arc rodó amb Jesús i Maria, l'escut d'armes de Coma-sema i la data de 1648, a l'interior està escrit 1688 i sobre la campana 1718. Les finestres estan dotades de balustrada venecianes. Al mig hi ha l'escala; dues peces laterals serveixen de terrassa. D'aquí puja a dalt a l'esquerra l'escala exterior. A l'entrada es guarda encara l'antiga campana o coure per als muls, que antigament pujaven des de Santa Maria carregats de ceps. La casa té un gran terrat, sobre el qual desemboquen tres portals i n'aguanten la coberta sis columnes. Aquestes són d'una pedra calcària nummulítica de color gris, semblant a la que s'ha emprat per a les columnes de les finestres coronelles [...]». (Les Balears, 2002 [1884]).

Cases de la possessió de Coma-sema, segons dibuix de l'Arxiduc Lluís Salvador, aparegut a Die Balearen (1884)

A l'esquerra de les cases es veu el coster rocós des Barrancons, per on hem baixat. La zona també es coneix com es Coconar o puig de ses Coves. Valero diu «[...] sabem que Coma-sema era una alqueria islàmica, aleshores denominada Semacoma; tenia, sens dubte, una forta dedicació ramadera. Com tota la contrada d'Orient, correspongué el 1230-1232 al magnat de la conquesta Nuno Sans, comte del Rosselló [...]».

Son Montserrat

Caminam entre margades de velles i belles oliveres. A uns cinc minuts de Coma-sema, al mateix camí d'aquella possessió, a l'esquerra, trobam les rústiques cases de possessió de Son Montserrat.

Son Vidal

Una altra de les possessions destacades de la vall d'Orient, és Son Vidal, situada a l'ombra del putxet de Son Vidal i el pas de na Maria. Pels costers que veim de la serra d'Alfàbia, s'estén el bosc de Son Vidal. «El 1578, el senyor Francesc Muntaner, ciutadà, la donà en establiment a l'honor Bartomeu Vidal, de qui prengué el nom. Tenia cases, amb tafona, celler i molí de sang [...]». (GEM-DF).  

Orient

A les 16:11 h arribàrem al punt final d'aquesta agradable travessa, al llogaret d'Orient (WP-14), on ens refrescàrem amb una cervesa i comentàrem la ruta i els seus valors paisatgístics.

Per a demanar permís per passar per s'Arrom: Construccions Gregorio Puigserver, c/ Reverend Miquel Rosselló, 19 a Sóller.
Per a demanar permís per passar per Coma-sema: Sr. Ferran Fortuny, tel. 670 874 825 

__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Veure el track al Wikiloc🔗

   
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar.
L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

FITXA TÈCNICA   

Sóller-Escorca-Bunyola

Distància aproximada: 17,11 km
Pujada acumulada: 1099 m 
Alçada màxima-mínima: 912-69 m
Temps aproximat sense aturades: 5:21 h
Temps total: 7:02:14 h
Ruta circular: No
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: És indispensable demanar permís per passar per s'Arrom i Comassema  
Integrants: Lluís, Cèsar, Guillem i Joan Riera

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS sobre el mapa Alpina amb els punts més destacats

Perfil de la ruta i valors aproximats 

Manacor, 12-12-2018

HEM CONSULTAT

• Els camins de ferradura de la vall de Sóller. Dins: II Jornades d'Estudis Locals a Sóller. Antoni Reynés Trias.

• Barranc de Biniaraix. Guia d'interpretació del medi. 1994 DD.AA. Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1988-2005 DD.AA.

• Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. (1884) 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. 

•  Les possessions de la serra de Tramuntana. Història i patrimoni. 2013 Gaspar Valero i Martí.

• Camins i paisatges. 1992 Gaspar Valero i Martí. 

• La isla de Mallorca. Reseña de un viage. 1989 [1867] H.A. Pagenstecher.

• 50 Excursiones a pie por la isla de Mallorca. 1964 Gabriel Font Martorell.

• Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana. 1993 DD.AA.