198 - Penyal des Migdia pel pas des Marge Petit (puig Major) 24-11-2018

L'ascensió al penyal des Migdia —la Reina—, al puig Major, hi pugis per on hi pugis és força costeruda, ja que és una serralada estreta i vertiginosa, i per tant de parets molt verticals a cada banda. La pujada que feim, pel pas des Marge Petit, crec que és una de les més exposades que es poden fer. L'aproximació es fa per la coma de n'Arbona, una coma obaga on trobarem diverses instal·lacions nevateres, testimonis d'una activitat abandonada a principis del segle XX.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Bona part de la ruta es fa per finques privades, per tant cal seguir unes normes de conducta: no ser un grup nombrós, no fer foc, no dur cans, no fer renou i respectar l'entorn i la propietat privada.

Deixam els vehicles un poc abans del túnel de Monnàber (a la banda de Sóller), a la carretera Ma-10 Andratx-Pollença (WP-01) (887 m), o més avall, a l'endret de la coma de n'Arbona, on s'inicia la ruta. A l'altura del km 37,8 passat el pontet ens ficam a la torrentera que desguassa la coma de n'Arbona (WP-02) (831 m).

     A la nostra dreta tenim la serra de Son Torrella (1123 m) i a l’esquerra, els contraforts del penyal des Migdia (1398 m), el nostre objectiu a assolir.

Coma de n'Arbona

Fotografia de 1932, d'un grup de persones a una coma de n'Arbona ben hivernal, alguna d'elles sembla que du esquís calats.

Ben diferent al dia d'avui, sec però de temperatura agradable. (WP-03) Hem pujat el primer tram de la coma, hem deixat enrere el primer pou de neu i estam situats al camí dels nevaters. La carretera va tallar aquest antic corriol escalonat que pujava de Biniaraix i confluïa amb el de Fornalutx, passant per s'Olivaret i ses Cabanes.

Començam la dura ascensió per l'ancestral camí, una de les tradicionals vies de comunicació entre la vall de Sóller i Escorca. Just davant de nosaltres, devora l'heura que veim, se situa la font des Coloms —l'Arxiduc l'anomena (1884) font des Colomer, i Miquel Porcel Riera (1901) del Colomeret—. La font brolla per diversos ulls, uns ribellets i piques recullen l'aigua. Fa uns anys podíem llegir a una rajola situada damunt la font aquesta glosa.

Devers sa font des Coloms
saps que hi fa de bon estar!
Tenc esquinçats els garrons
de tanta neu trepitjar.

(S'Alzina/02)

Fotografia apareguda a les Rutes Amagades de Mallorca, 81

El grup de Jesús García Pastor fa aturada a la font, i anota: «Formen la font uns degotissos d'aquell roquissar, que recullen dues piquetes artificials. És per això que la font també la coneixem pel nom de Font de ses Piquetes. Bona aigua. Quan prenguérem aquestes fotografies, al fons d'una d'elles hi havia un parell de sangoneres, que qui sap com hi havien vengut». 

 

Font des Coloms

Font des Coloms (WP-04) (940 m). El topònim de font des Coloms deu venir de quan la possessió de Monnàber o Montnàber era dels Coloms, una família de Sóller? Guillem Colom, convidà al seu amic Miquel Ferrà el Nadal de 1916 a fer excursions per la contrada. Ferrà queda impressionat del paisatge, el compara al Pirineu català i el dóna a conèixer —tres anys més tard— als lectors de Catalunya en l’article «El Pirineu Mallorquí» que publica al magazín català D’Ací i d’Allà. En aquest article explica com és Montnàber i la relació que té amb el seus propietaris:
      «Montnàber, l’heretat de dos amics dilectes (en Guillem Colom, poeta de les rustiqueses senyorívoles, i el seu germà Bartomeu, l’intel·ligent defensor dels olivars mallorquins), és l’últim somrís amb què Sóller despedeix els excursionistes que escalen el Puig Major d’en Torrella. Més enllà, comença ja l’imperi dels boscatges negrencs i els pins escabellats
damunt el rocam caòtic».
      En una altra ocasió: «Fa tres anys que vaig pujar a Montnaber, a viure uns dies hivernals en plena muntanya, en companyia d’en Bartomeu Colom. La neu clapava els cims, i el desembre congelat hi estenia ses boires. Pujàrem coma de n’Arbona amunt, fins al coll més alt que flanqueja el Puig Major, vorejant les cases de la neu sepultades sota un gruix de vint-i-cinc pams, i travessant clapisses i roquissars, baixàrem costa a través, pel coster qui mira a Lluc, fins a les cases de Son Torrella [...]». (El compromís amb Sóller i Mallorca de Guillem Colom i Miquel Ferrà. Francesc Lladó i Rotger, 2009).

El camí dels nevaters o traginers és molt costerut. Hom s'imagina les dificultats que havien de tenir per a baixar el gel per aquesta pendent. Recollim de la Veu de Sóller un fragment d'una glosa feta per un carboner que feinejà a la finca de Monnàber.

Montnàber és tot un rost
a on corr sa salvatgina.
Ben espès és es seu bosc
del qual la reina és s'alzina.
Cases de portal rodó
amb ses parets ben gruixades
per aguantar ses nevades
i des llamp es tremolor.
_

A dalt té un cortinatge
estampat de set colors
al que es nostros pintors
li han rendit homenatge.
En sa Serra des Migdia
que tapa es Puig Major
on hi volava es voltor
tot just es sol eixia. 

La coma de n’Arbona és una fondalada situada a l’angle d’intersecció que formen el penyal des Migdia i la serra de Son Torrella, la qual pertany al terme municipal de Fornalutx. Consta d’una més que acceptable pendent, que s’inicia en zona de carretera a partir de la cota 810 m i acaba al capdavant del puig Major en la cota 1216 m, just en la corba de la carretera Militar, al coll de n'Arbona. 

Així com anam guanyant altura, es va obrint la panoràmica sobre la vall de Sóller, que menciona l'Arxiduc. Veim, també, Fornalutx, Biniaraix, el gran massís del puig des Teix (1064 m) i la serra d'Alfàbia (1044 m).

Casa de neu de n'Arbona

(WP-05) (1020 m). La que veim a la imatge és la tercera instal·lació per a nevatejar situada a aquesta coma, anomenada casa de neu de n'Arbona. Té 15,1 m de llargària, 5,5 m d'amplada i 4,6 m de profunditat. Tenia coberta a un aiguavés i de teules. 
     El pou de neu Inferior de n’Arbona el varem localitzar just abans de la font. Té 10 m de llargària, 5,2 m d’amplada i 3,6 m de profunditat. L'equivalència líquida seria de 263.000 litres. Es troba en molt mal estat de conservació. «Aquesta zona no tindria més història si no fos per el seu microclima tan peculiar que posseeix. Canalitza perfectament les entrades d’aire fred, i gràcies a les parets muntanyenques circumdants del penyal i de la serra de Son Torrella concentra la major part de la precipitació quan aquesta és en forma de neu. Fins i tot es pot comprovar, anant amb cotxe per la carretera nevant, que la precipitació és més intensa i la cota de neu és més baixa just al passar per aquesta zona.

Aquest fet no és un descobriment recent, doncs a la coma de n’Arbona es troben 4 cases de Neu, (Inferior de n'Arbona, n'Arbona, clot de n'Arbona i Superior de n'Arbona) tot un patrimoni cultural de la Serra, que van servir per a emmagatzemar gel per a l’estiu durant segles. I és precisament en aquesta petita zona de microclima on hi ha la major concentració d’aquestes cases».    

Del fet d'estar aferrada a la paret del puig de Regana, Lluís Vallcaneras diu: «De tota manera no descartam que, en temps posteriors i segurament a causa dels nombrosos despreniments (de fet la casa dels nevaters està allunyada dels penya-segats), s'arribàs a prescindir de la coberta original pel motiu d'haver-la d'arreglar sovint». (Foto: 07-02-2010).

La tècnica constructiva és la habitual, la de la pedra en sec, llevat de la part superior de la paret recolzada a la muntanya, on les pedres estan aferrades amb argamassa. Segurament aquesta paret s'esbaldregava amb freqüència per despreniments de roques. (Foto: 07-02-2010).

A les immediacions d'aquesta casa de neu s'observa un gran marge de més de 40 metres de llargada per a facilitar les feines de nevatejar, al final d'aquest marge se situa la boca de l'avenc anomenat Clot de neu de n'Arbona. Gorries (2001) l'anomena Avenc de Monnàber. Dins el món de l'espeleologia es coneixia com Avenc des Romaní. Té una profunditat de -32 metres.
      Els espeleòlegs Joaquín Ginés, Àngel Ginés i Mateu Fiol (2004) ens expliquen l'experiència de baixar al fons de l'avenc: «A més a més, al fons de la cavitat hi hem trobat bocins de teules i de fustes treballades i afegides entre sí amb claus metàl·lics. Aquestes troballes podrien apuntar cap a la presència de qualque tipus de coberta en el pou d’accés, que de fet seria l’única part de l’avenc emprada per a l’emmagatzematge de neu. Els orificis que comuniquen amb el segon pou de la cavitat, possiblement s’obturarien d’alguna manera (amb fustes i taulons?) per evitar pèrdues de la neu acumulada. L’explotació antròpica de l’avenc és del tot evident, tant sobre la base de les construccions que configuren la morfologia actual de la seva boca com tenint en compte les troballes (teules, fustes...) fetes a l’interior. És ben segur que l’aprofitament de la cavitat anava lligat a l’explotació de la segona casa de neu de la Coma de n’Arbona que, com ja s’ha dit, es troba a unes poques desenes de metres». (Foto: 07-02-2010).

Porxo dels nevaters

«L'any que es registrà més tràfec fou el 1.721, quan s'arribaren a comptar 15.659 viatges. És lògic que el consum augmentàs els mesos d'estiu i minvava notablement la resta de l'any. D'aquest mateix any esmentat, pel gener només es feren 185 viatges i pel juliol 3.352». (Jaume Albertí. Sóller, 07-1984, núm. 5077).

Deixam enrere la casa o porxo dels nevaters del Clot de neu de n'Arbona (l'avenc) i la casa de neu de n'Arbona. L'ofici de nevater com a tal no existia, quan nevava una colla d'entre 8 i 12 homes formada per carboners, marges o missatgers, pujaven a la muntanya a omplir i pitjar la neu als pous. Normalment la ingrata tasca de pitjar la neu es feia descalços.

«Després —continua dient l'Arxiduc— pujam per camí empedrat molt rost i de molts de revolts, i arribam a la primera casa de neu, d'uns 10 metres de fondària, avui abandonada i sense coberta. Després passam per una altra casa de neu conservada i coberta de càrritx, (n'hi ha una altra més amunt amb coberta de zenc), i tornam a pujar per un camí empedrat, costerut i de molts de revolts. Passam per devora altres dues cases de neu cobertes de càrritx, i els revolts continuen pujant pels costers rocosos [...]».

Casa de neu Superior de n'Arbona

A un replà més amunt ens topam amb un altra conjunt de nevaters (WP-06) (1100 m). La casa de neu Superior de n'Arbona, marges per a la recollida de neu i tres porxos. Aquest magnífic pou de neu amida 14 m de llargària, 5,5 m amplada i 5,1 de profunditat. Tenia una coberta a dos aiguavessos i de teules.

Estam d'acord amb Vallcaneras quan diu que aquesta és, segurament, una de les cases de neu més encisadores de Tramuntana, tant pel que fa a la seva situació, com a la pròpia forma de les diverses instal·lacions. Els marges que hi ha al voltant del pou —segons Lluís Vallcaneras—, tenen la missió principal de sosteniment de les instal·lacions. Així i tot, segueix dient, creim que també en aquest cas s'aprofitaria la seva existència per arreplegar-hi la neu. En canvi, el que hi ha més al sud, als peus de les parets de la serra de Son Torrella, sí que seria específicament per evitar que la neu caigués costa avall i se n'acaramullàs a sobre. (Foto: 07-02-2010).

La primera referència del comerç de la neu a Mallorca es remunta a l'any 1564 (Ordinas). L'historiador manacorí Joan Binimelis en la seva Nueva Historia de la Isla de Mallorca (1593), fa referència a cases de neu, segurament aquestes que veim: «En el territorio de este lugar [Fornalutx] hay algunas casas, en donde se recoge la nieve en el invierno, para proveer la ciudad en el verano y aún todo el año».

És hora de deixar el camí dels nevaters i prendre cap a l'esquerra, adreçats a la mole de pedra calcària on hi ha el pas que anam a fer, el pas des Marge Petit, el recorregut del qual podem veure assenyalat en groc (WP-07) (1164 m). Per aquest redol hi ha la línia divisòria dels termes de Fornalutx i Escorca.  

Panoràmica de la vall de Sóller des de més amunt de la casa de neu Superior de n'Arbona. Hem pujat tres quartes parts de d'aquest profund i obac comellar.

El guia d'avui, en Bernat Méndez, espera per reagrupar els components de la cordada abans de començar a pujar cap al pas.

Iniciam la llarga pujada però ens aturam a berenar a un primer replà. La vista és magnífica. Destaca la paret vertical de la serra de Son Torrella, també s'albira el darrer pou de neu que hem vist.

Reprenem la marxa; ja tenim a pocs metres el petit marge que dóna nom a aquesta rosta pujada.

Pas des Marge Petit

(WP-08) (1240 m). Assolim el marge que dóna nom al Pas des Marge Petit🔗, la funció del qual la desconeixem, a no ser que fos per a replanar una petita zona per aixoplugar-s'hi. No ajuda a pujar, sinó al contrari, s'ha de superar.

Un a un superam la zona del marge, on l'aigua regalima per la paret, cosa que dificulta un poc més la progressió.

Bona part de la pujada es fa grimpant, fent servir mans i peus, degut a la verticalitat d'aquesta paret i del tipus de roca, bastant llisa.

És necessari fer ús del casc per la possible caiguda de pedres mogudes pels companys que van davant. Es pot observar la caiguda que tenim darrere. Si ens fitxam, es veu el camí dels nevaters que fent siga-sagues arriba a la capçalera de la coma de n'Arbona, al coll homònim.

Procuram evitar trepitjar l'aigua per a no banyar la sola de les botes; una relliscada resultaria fatal, redolant acabaríem caient a baix de tot.

Guanyam alçada i apareix l'embassament de Cúber per damunt la cresta de la serra de Son Torrella. Les zones de grava són les més delicades. Aquesta via d'ascensió es pot qualificar d'escalada més que de senderisme.

Uns voltors fan passades prop de nosaltres, la nostra presència va despertar la seva curiositat.

Per més seguretat posam una corda per a superar ressalt, més que res per la caiguda que tenim darrere.

Uns metres més amunt, a un llisar, ens ajudam amb una cinta. Les vistes són molt maques. Apareix la carretera militar que puja al puig Major i la petita vall de Son Torrella.

Assolim un replà on feim reagrupament. No hem arribat a dalt de la serralada però es pot dir que hem superat la part més exposada del llarg pas, recordem que pujam al segon cim més alt de l'illa 1398 m.

Aprofit l'espera per copsar una panoràmica d'una part del cor de la serra de Tramuntana. Des d'aquí dominam bona part de l'illa.
(Clicau damunt la foto per ampliar-la).

Seguim per amunt, grimpant, per no perdre la costum. Aquesta ruta és ben alpina, d'alta muntanya.

Per darrera vegada utilitzam la corda per a superar una placa de roca bastant llisa.

Arribam a la carena de la serralada del penyal des Migdia. A l'altra part destaca la vall dels Binis: Bini Gran i Bini Petit, i més enllà, Tuent, amb la mola de can Palou. A l'esquerra de la imatge apareix la muntanya de Montcaira.

No s'han acabat les dificultats. Aquí tenim dues opcions per baixar, una cap al camí dels Cingles, a la vall de Binis; l'altra recórrer la llarga i estreta carena en direcció al puig Major, allà també podríem decidir baixar per la coma Fosca cap a la mateixa vall o cap a la coma de n'Arbona.

Optam per recórrer la serralada. A la dreta apareix l'esperó Àries, on hi ha una via clàssica d'escalada d'uns 330 m de desnivell.

Puig Major

A davant nostre tenim l'imponent puig Major (1436 m), amb la carretera i les instal·lacions militars que destrossaren i rebaixaren el seu cap cimal, el qual amidava 1445 m.

Voladura del cim del puig Major (1958)

«L'any 1932, es comença a xerrar de fer-hi un telefèric que pujàs fins al cim, però la idea finalment es descartà per l'elevat cost del projecte. D'aquella idea, actualment només en queda una petita construcció que ha donat lloc al topònim Pla d'es Funicular. El projecte havia estat encarregat a l'enginyer Antoni Parietti Coll, el mateix que dugué a terme la direcció de les obres a la carretera de sa Calobra.

Finalment, l'any 1958, s'hi instal·laren uns radars militars nord-americans, amb la seva base corresponent, que situaren a prop de la possessió de Son Torrella. Paral·lelament a la construcció del radar que donaria informació als Estats Units sobre tot el trànsit aeri del Mediterrani occidental, i per garantir l'accés senzill a les instal·lacions militars, es construí una carretera que duu fins al cim. Arran de les obres per col·locar el radar, es va fer explotar el cim i la seva altura es va veure reduïda en nou metres, passant dels antics 1445, que encara figuren en alguns mapes, als 1436 actuals.

Els dos radars del cim estaven dins unes esferes que eren visibles des de molts racons de l'illa, i que li valgueren diverses denominacions divertides. Primer eren de color blanc, després es pintaren d'un color de camuflatge i recentment, a causa dels canvis tecnològics, s'han convertit en una sola esfera que corona el cim més alt de Mallorca». (Viquipèdia).

Voladura i traçat de la nova carretera

Assolim el punt més alt de la serra, el penyal des Migdia a les 12:31 h (WP-09) (1398 m), la Reina, també s'anomena. A l'Atles de la GEM figura que amida 1401 m. Allà hi trobam un lloc per a fer bivac, una petita explanada envoltada de pedres. També hi ha una placa que rendeix homenatge a un muntanyer desaparegut al Diram Peak.

Continuam resseguint la serra a través d'una successió de passos, alguns d'ells ben exposats a la timba que hi ha a cada part, per això s'ha d'estar atent on es posen peus i mans.

En algun puntal, estret i exposat, per a no arriscar de demés, és millor evitar-ho baixant uns metres i fer una travessia pel seu costat.

Per jo aquest és el passet més delicat. El buit que tens a cada costat impressiona quan estas damunt la roca piramidal. (Foto: Joana Aguiló).

Miram enrere i veim el descens que hem fet des del punt més alt, on hi ha dos joves que ens hem creuat.

Així, arribam a la carretera militar per on davallarem devers un quilòmetre, fins al coll de n'Arbona. Podríem baixar per l'antic camí empedrat que encara resta dempeus, però ja hem donat prou passes dolentes i les que haurem de donar per acabar la ruta. Un poc d'asfalt és un descans pels turmentats turmells.

  
⇨ La fotografia del costat mostra aquest camí dels nevaters que encara ara resten trams. Gràcies a la imatge podem comparar el capcurucull del puig Major, abans i després de les obres.

El puig Major al llarg dels segles s'ha anomenat de diverses maneres, segons Binimelis (1593) a aquest gran puig, els navegant li deien el puig de la Calobra. Per aquells anys també l'anomenaven puig d'en Torrella.      

⇦ Aquesta fotografia antiga està presa més o manco des d'on estam situats, però mirant cap al penyal des Migdia, d'on venim nosaltres. Sembla una excursió amb muls, bísties portant beaces. Hi ha gent ben vestida, dones amb vestits llargs i homes amb americanes i capells i gent pagesa, segurament els traginers o portadors dels queviures. Estan devora una construcció de pedres, alguna barraca dels nevaters.

Coll de n'Arbona

Just al coll de n'Arbona, la capçalera de la coma del mateix nom, deixam l'asfalt per anar a cercar un recés on dinar. El trobam darrera el primers penyal de la serra de Son Torrella.

Dinar amb aquesta vista no té preu i compensa l'esforç que hom ha de suportar per arribar aquí.

Després de dinar iniciam el darrer tram de la baixada. La davallada més ràpida seria recte cap al quarter militar que es veu al fons i caminar per la carretera fins als cotxes.

Sa Regana

Nosaltres anam cap a la Regana o Regata (WP-10) (1080 m), on hi ha una balma amb una façana paredada, i d'allà davallam progressivament per la falda de la serra de Son Torrella, val a dir que el terreny és força complicat, amb alguna passa difícil, però així, amb seny de bístia vella, baixam a l'asfalt (WP-11) (863 m), a uns metres abans del túnel de Monnàber, el recorrem i arribam als cotxes a les 16:08 h.         

Ha estat una ruta divertida, on l'adrenalina ha aflorat i també la companyonia, com ha d'esser a la muntanya per arribar a bon port. Gràcies a tots amics i fins la pròxima!          

____________________________________________________________________________________________________________________________________

►Veure el track al Wikiloc

   
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar.
L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

 

FITXA TÈCNICA

Fornalutx - Escorca

Distància aproximada: 8,25 km
Pujada acumulada: 679 m
Alçada màxima-mínima: 1400-816 m
Temps aproximat sense aturades: 4:20 h
Temps total: 7:22:47 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: El pas i la serra del penyal des Migdia poden presentar problemes a persones amb vertigen.
Integrants: Isabel, Joana, Bernat, Lluís, Sebastià, Damià, Paco, Cèsar i Joan

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS damunt el mapa Alpina amb els punts principals

Perfil de la ruta

Manacor, 27-11-2018 

 

  HEM CONSULTAT

• Les cases de neu i els seus itineraris. 2002 Lluís Vallcaneras.

• Notes sobre el consum de neu i dolços. 2007 Ramon Rosselló Vaquer.

• Diario de una colonia escolar en Baleares Puerto Sóller. Agosto de 1901. Notas tomadas sobre el terreno por M. Porcel Riera. 1901 Miquel Porcel.

• Tramuntana de Norte a Sur. Los 54 Miles de la Sierra en 142 Itinerarios. 2004 Juan Jaume Walker.

• Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig.

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.

• III Jornades d'Estudis Locals a Sóller. (El compromís amb Sóller i Mallorca de Guillem Colom i Miquel Ferrà). 26/8/2009 Francesc Lladó i Rotger.

• Avencs relacionats amb el comerç de la neu a l'illa de Mallorca. Endins, núm. 26, 2004 Joaquín Ginés, Mateu Fiol i Àngel Ginés.