197 - Pas des Falcó i pas des Racó (Deià) 10-11-2018

Aquesta és una ruta d'alt risc, de passos molt exposats on cal anar assegurat, sobretot en el pas des Falcó, el qual discorre per una minsa cornisa a les parets penya-segades del puig des Vent; contraforts del massís del Teix. S'inicia al mateix nucli de població de Deià, puja cap al penyal des Racó i més amunt troba sortida pel pas des Falcó. La tornada al punt d'inici es fa pel pas des Racó (o de s'Heura), tampoc exempt de dificultats.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Bona part de la ruta es fa per finques privades, per tant cal seguir unes normes de conducta: no ser un grup nombrós, no fer foc, no dur cans, no fer renou i respectar l'entorn i la propietat privada.

Després de deixar el cotxe a l'aparcament que hi ha vora la carretera Ma-10 (tram Valldemossa-Deià), abans d'entrar al poble (►WP-01) (150 m), i saludar als companys de cordada, començam a caminar a les 9:11 h en direcció a Sóller. El vial pren el nom de l'Arxiduc Lluís Salvador.

Els preàmbuls no podien ser millors, el poblet de Deià ens donava la benvinguda amb aquesta imatge, on poguérem clissar part de la vertiginosa ruta que ens proposàvem a fer.
     L'any 1593, Joan Binimelis deia: «El lugar de Deyá consiste en posesiones y no tiene en todo su término otra población. Es valle muy abundante de aguas, de muchas fuentes manantiales y de grandes arboledas, y de muchísimas frutas».
     Deià Al-Daia (la aldea, el llogaret), està situat a l'ombra d'un circ muntanyós format pels contraforts del puig des Teix. Els seus penya-segats, situats al vessant nord-occidental de la serra de Tramuntana, són abundants en passos de diversos graus de dificultat i perillositat. L'escriptor anglès Robert Graves deia: «El ferro d'aquesta muntanya em renova les neurones del cervell i em magnetitza positivament. Al món hi ha diversos llocs com aquest. És un cercle de muntanyes plenes de ferro, un cercle que m'obliga a crear. Els qui són creadors acaben enfollint».

1: Penyal des Racó. 2: Balma. 3: Pas des Falcó. 4: Pas des Racó.

En aquesta fotografia d'en Lluís Sanchis copsada des d'una certa distància i de bastant més altària de la que estam ara, segurament des de sa Pedrissa, s'aprecia perfectament la volta que anam a fer i la situació dels passos (en color blau).
    

Font de ses Rentadores

Devora uns antics rentadors públics (es Llavador) (WP-02) (158 m), ens desviam per unes escales (camí des Racó) que pugen pel costat del torrent des Racó, tributari del torrent Major. L'aigua que abasteix els rentadors prové de la font de ses Rentadores🔗

Era impressionant el cabdal d'aigua que baixava aquest dia pel torrent, fruit de les copioses plogudes de dies anteriors. El dia abans havia plogut i esperàvem trobar una certa humitat a les roques, cosa que ens inquietava ja que els passos que anàvem a fer no són per anar de bromes...

...tot i que comptàvem amb gent experta amb la que confiàvem plenament, com en Lluís Sanchis, en Bernat Coll, en Bernat Méndez...
     «Que hi havia a Deià que m'estirava de manera tan forta? El recordava com un lloc espectacular, però no realment ermós. Allà mai no hi havia passat res realment important, i no hi havia motiu per pensar que algun dia succeiria [...]». (GRAVES, 1953).

L'Arxiduc descriu el Racó, diu: «Des d'aquí, o des de baix, de la carretera prop del rentador, es pot arribar al llogaret del Racó, envoltat de molts noguers grossos i cirerers que li fan ombra. L'abundosa font des Racó vessa un devassall d'aigua formant un autèntic torrent que baixa vorejant el camí esmentat, cau en diferents cascades tumultuoses, i més avall fa moure un molí que hi ha part davall la carretera. És un lloc de frescor especial, on fins i tot els estius més calorosos hi fa un estar d'allò més agradable. Es Racó consta d'unes quantes cases negres construïdes una devora l'altra, cobertes d'heura devora un camí empedrat i escalonat, envoltat pel murmuri de l'aigua i el cant de les al·lotes o el refilall dels rossinyols». (Les Balears, 2002 [1894]). (Foto: Cèsar Guillem).     

Deixam enrere l'Hostal Miramar, sortim del nucli de població i continuam pujant per l'antic i bucòlic camí des Racó, malgrat l'estat de deteriorament que pateix.

Bernat Coll, com a bon coneixedor del territori, ens explicà fets i topònims de la contrada. Fou un plaer escoltar-lo i caminar al seu costat.

El camí pren cap a la dreta, tot cercant un traçat més dolç fugint dels esquerps costers.

El camí és perd o millor dit, torna més precari. Unes simples pedres compostes a llocs puntuals queden com a testimoni d'un passat llunyà, on recol·lectors, pastors, caçadors, contrabandistes... empraven aquestes rutes d'alta muntanya.  

A la nostra dreta tenim una imponent rosseguera i al fons es veuen les cases de Son Ripoll. Es Racó és un accident geogràfic del qual pren el nom, un penyal, un torrent, un camí un salt i un pas, un malnom i, també una possessió: l'antiga possessió des Racó «el 1608, era del senyor Guillem Penya. Confrontava amb sa Plana, Son Canals, Bertran, Son Ripoll des Racó i es Teix. Tenia cases, tafona i hort. Era dedicada a olivars. Els s XVII-XVIII, era denominada també Son Penya i Son Penya des Racó».

Més enrere es documenta una possessió amb el mateix nom, «situada al SE de la vila, entre can Oliver, can Bailon i la carretera de Sóller. Fou la possessió del mateix nom que, el 1352, Pere Ripoll comprà a Jaume Darder. La família dels Ripoll —des Racó— la posseí els s XIV-XIX. Des del s XVII, apareix sovint amb el nom de Son Ripoll des Racó. El 1613, pertanya a Bernat Ripoll —des Racó—. Confrontava amb es Teix, Son Penya i Son Moragues. Tenia cases i tafona. Era dedicada a olivars. El 1672-1723, era de Bernat Ripoll —des Racó—. Tenia cases, tafona i torre. Era sots alou de l'abat del monestir de Santa Maria de la Real (Palma). Confrontava amb Son Penya, Son Forcimanya, es Teix i Son Moragues. El 1685, fou valorada en 6.000 lliures. El 1694, feia una renda anual de 170 lliures. El 1707, tenia vinya i hort i feia una renda anual de 200 lliures». (GEM-DF/M).   

A un collet (WP-02) (566 m), devora les restes d'una paret, el cap de la cordada s'atura per reagrupar els components del grup. Crec que és el darrer element etnològic que veurem abans d'envestir el pas des Falcó. A partir d'aquí la costeruda pujada s'intensific. No gaire lluny se situa la bifurcació entre les rutes dels passos des Falcó i des Racó.

Estam als peus de l'isolat penyal des Racó, el qual s'alça fins als 658 m d'altària, com un con inaccessible, però sí que ho és, precisament al seu cim ens aturarem a berenar. Més amunt, a la dreta de la foto, gairebé al final de les abruptes parets, se situa el pas des Falcó, un dels objectius d'aquesta sortida.

Per evitar una bona grimpada, descrivim una llarga corba per anar a passar a tocar del penyal des Racó. Així i tot haurem d'emprar les mans en algun passet i posar atenció a no relliscar damunt les roques humides. Deixam enrere l'alzinar, a partir d'aquí predominarà el pi blanc (Pinus halepensis).

La pujada és constant i costeruda encara que el sender per arribar a dalt cerca l'opció més factible.

Superat el tram rocós, recorrem el peu del penyal des Racó.

Mentre passam no podem estar sense copsar la seva paret altiva, però malmenada i modelada per les inclemències meteorològiques. L'aigua que regalima per la roca forma una capa llisa i negrosa.

Per fer cim al penyal hem de pujar pel seu costat de l'esquerra, costerut, però no tant com el de la seva dreta, la canal del penyal des Racó. Una estreta canal quasi vertical on s'hi han d'aferrar fort per a superar-la.

Com més amunt ens feim més rosta és la pujada. Estam a l'inici d'una llarga rosseguera on caldrà anar molt junts per mor de les pedres que puguin partir per avall.

En aquesta imatge queda palesa la inclinació que té la rampa pedregosa i les dificultats que tenim per avançar degut als arbres caiguts i les pedres movedisses.

En Sebastià i en Lluís arriben a dalt. Les seves cares denoten l'esforç que ha suposat el superar el xaragall.

A una collada prenem alè i desacceleram els batecs del cor abans de pujar al capcurucull del penyal.

Guaitam a l'altra part, a la canal del Penyal, on sembla impossible pujar per aquí, tot i que s'hi puja. Des d'aquí podem veure o intuir la ruta de baixada, pel pas des Racó.

Per arribar a dalt haurem de grimpar un roquissar esquerp.

Dominam els estimballs que tenim a l'esquerra, el puig de sa Galera (908 m), a l'esquena del qual se situa el pas d'en Marc, també veim el sector on trobam el pas de can Boqueta i el pas de sa Geneta (o de can Fussimany); s'Ensabonada es diu la zona, segons en Bernat Coll.

A l'avantcim del penyal des Racó hi ha un pinaret, on berenarem. Des d'ell es domina els darrers estreps de la paret que hem de superar a través del pas des Falcó. A la balma que veim ens posarem els arnesos per fer el pas.

Penyal des Racó (658 m)

Assolim el penyal des Racó a les 10:58 h (WP-03). Les vistes des de dalt del penyal són excepcionals, és un magnífic mirador cap a la costa. Deià queda a 514 m més avall.

El caçador caçat.

Hem gaudit de les vistes, hem identificat indrets i passos propers, hem descansat i hem berenat. És hora de posar-nos en marxa i resseguir la ruta cap al pas des Falcó. El plat fort d'avui.

Vista retrospectiva del penyal des Racó, en el cim del qual hi creix un minúscul pinaró de tres o quatre pins i un mant de sotabosc. Més llunyà queda l'esperó rocós on se situa un altre pas mític d'aquesta zona, el pas Vell de Son Ripoll, un pas també emprat per contrabandistes.

Feim la darrera aproximació a les alteroses parets penya-segades del puig des Vent, on l'única sortida és el pas.

Deià

Mentre vaig pujant admir la vall i la costa de Deià, imatge que apareix un poc enterbolida per la humitat ambiental. A la costa destaca l'entrada de cala Deià. 

Els pins ja no s'enfilen tan amunt, només trobam les carritxeres, el romaní, el bruc, la lletrera visquera, la garlanda, l'aritja i altres espècies d'alta muntanya.

Arribam al cingle balmat, una zona obaga on regalima i goteja l'aigua. Una gran heura, amb una soca digne de veure, creix aferrada a la paret. Les parets plomades no permeten pujar més amunt; a l'esquerra hi ha una balconada que guaita al precipici on fa cosa arribar-hi per la roca banyada. A la dreta, tenim l'arrencada del pas.

Aquest replà és el lloc idoni per posar-se els elements de seguretat: casc, arnès, dissipadors i tres mosquetons per a no estar en cap moment sense assegurar-se al cable que hi ha instal·lat. No fer-ho és una imprudència temerària.

A la foto de la dreta veim la gran soca de l'Heura que dóna el sobrenom al pas.

Tots preparats i equipats, ens disposam a fer la travessia, que per alguns és la primera vegada. 

Pas des Falcó

Iniciam el Pas des Falcó🔗. L'aproximació ja és prou vertiginosa per anar ben amb compte a una travelada abans de poder-se assegurar al cable. (WP-07) (755 m).

Aquí trobam el cap del cable, el qual fou instal·lat per un grup de Protecció Civil de Deià i alguns excursionistes.

Comença la diversió. La cornisa es torna cada vegada més estreta i les vistes a l'abisme més espectaculars encara. Veim les cases de Son Ripoll a uns quatre-cents metres més avall. La veritat és que no tenim massa temps per dedicar a les vistes de baix, estam més pendents de no travelar i de no fer errades amb els mosquetons.

Observam alguns antics ancoratges. Això vol dir que és un pas antic i que els que empraven aquesta via tan aèria (pastors, caçadors, contrabandistes?) només s'aferraven amb les mans a un filferro.

Cares alegres dels companys que em segueixen, gaudint del moment. La sensació d'estar penjat a aquesta alçada i amb aquesta timba resulta estranya.

(Foto: Sebastià Rosselló).

El pas és llarg i en alguns trams la cornisa és més ampla...

...en canvi en altres, no supera el dos pams, si hi arriba. Basta veure els peus d'en Bernat... (Foto: Cristina).

...i en Lluís sembla que diu: ull aquí! El nom de pas des Falcó li escau perfectament, la cornisa espadada és una falconera perfecte, un lloc ideal per a nidificar.

Un dels punts més exposats.

La sortida del pas es fa amb una petita grimpada molt exposada, si no fos perquè estam assegurats al cable. (WP-05) (752 m).

Un darrera l'altre aconseguim finalitzar el pas sense cap entrebanc. Aquí veim a en Sebastià i na Isabel. (WP-05) (752 m). Són les 12:37 h. 
      

Desproveïts dels arnesos prosseguim la ruta cap al pas des Racó, a través del qual tornarem al punt de partida. Les fites ens duen cap al sud. El puig Gros (938 m) —en el centre de la imatge— domina la zona. Per allà dalt passa el camí de s'Arxiduc i actualment, el GR-221.
     Si seguíssim pujant podríem arribar al pla de sa Serp, a través des Sestadors, i també al puig des Teix (1064 m). 

Hem de travessar un tram de molt mala petja, adreçats al torrent des Salt, però sense arribar al seu jaç. En ell, un poc més amunt, hi ha el cocó d'en Llorito.

Seguir les fites és la millor opció, sortir del seu traçat pot resultar més complicat avançar, encara. 

Paret-murada

Una paret tancava un petit collet (WP-06) (713 m). És la primera senya d'actuació humana que veim per aquí dalt.

Aparentment, ens atracam al tall d'un penya-segat inaccessible, amb una vista fantàstica de Deià. El mateix Jesús Garcia Pastor, a les Rutes Amagades de Mallorca, núm. 77, anota: «L'aspecte, com es veu, és esgarrifador. Efectivament, quan un arriba ací per primera vegada, i veu "això", és natural que s'impressioni, i fins i tot dubti que per allà s'hi pugi baixar. I s'hi pot!»     

Però com diu Lluís Valcaneras «Les fites ens duen pel peu d'un penya-segat vermellós i cerquen l'opció més factible (probablement l'única) per aquest vertiginós coster. S'ha d'anar amb moltíssim de compte!». (20 Itineraris alternatius per la Serra de Tramuntana I, 1996). Així, iniciam el descens pel pas des Racó.

La verticalitat que assoleix el coster és impressionant. La baixada es fa per un estret comellar situat molt a prop del penyal des Racó.

El càrritx és de gran ajuda per frenar la nostra inèrcia i no davallar a la desbandada. La vista que tenim de la vall de Deià és força vertiginosa, per això aquests passos no són aptes per a persones que pateixen de vertigen. 

Garcia Pastor també fa veure que, «[...] la dura i espectacular configuració d'aquestes muntanyes, de dificilíssim o impossible trànsit per totes bandes, fora d'alguns punts i passos [...]» com el que feim ara.

Aquí s'aprecia l'estreta canal o comellar que baixam on cal passar d'un banda a l'altra segons l'orografia de cada tram.

Trobam algun passet de roques on la verticalitat fa que haguem d'emprar les mans. Aquest dia s'havia extremar la prudència per la humitat a les roques, ja que semblaven ensabonades.

Pas des Racó (o de s'Heura)

A les 13:41 h assolim el Pas des Racó🔗 (WP-07) (616 m), també anomenat pas de s'Heura (Nomenclàtor Toponímic). Una pas habilitat amb un marge i equipat recentment amb un cable d'acer.

No té gaire perill però mai es pot baixar la guàrdia a aquests passos. (Foto: Cèsar Guillem).

Jesús Garcia el descriu així: «Efectivament, el punt crític, o sigui el propi pas, s'hi troba a una escarpa escalonada del coster rocós, i està condicionat artificialment amb una paredeta de pedres. Pràcticament no és més que un punt, un curtíssim passadís de poc més de 50 centímetres d'amplària. Encara que, de no esser per aquest punt insignificant (juntament amb els altres dos passos que tenim citats), l'accés a les altures des de Deià seria impossible en una extensió d'un parell de kilòmetres, per mor de l'impossibilitat d'escalar els muradals de roca que cornisen aquelles muntanyes». Es veu que el gran excursionista desconeixia el pas des Falcó.

Pas des Racó a una fotografia apareguda al núm. 77 de les Rutes Amagades de Mallorca de J. Garcia Pastor

Mascaró anotà: «[...] por estos tres últimos pasos [pas des Racó, es Xaragall de can Boqueta i es pas d'en Marc], y de modo preferente por el Pas d'En Marc, hacia el año veinte, se introducía el contrabando en Mallorca que era desembarcado por esta zona. Conozco a diversos ex-contrabandistas que se pasaban buena parte del año transportando a hombros sacas de tabaco con un peso de 54 kgs. por una gratificación consistente en diez pesetas y una pastilla de picadura. Generalmente eran paquetes de una libra de peso, de "Flor de Mayo", "Gener", "Competidor", "La Rosa", "Flor de Riglay", etc. Estas sacas de 54 kgs. por el precio indicado, los porteadores tenían que llevarlas desde un lugar de la costa, generalmente en las inmediaciones de la cala de Deyá, hasta Bunyola, a pie y a través del Teix. Cuando usted contemple los riscos donde se abren los puertos de paso, quedará maravillado del gigantesco esfuerzo que suponía el transporte del contrabando hacia los lugares poco vigilados de la isla, y el valor que derrochaban los porteadores por dos duros y una libra de tabaco, contrabandistas, que se nos antoja, hoy, debían tener una resistencia física extraordinaria, poco menos que legendaria». (30 excursiones en coche por Mallorca, 1974).

Penyal des Racó

Més avall del pas continua el comellar molt pendent, amb algun passet de roca on observam mosses picades per a facilitar el trànsit, sobretot si està banyat. Passam molt a prop del penyal des Racó i la canal homònima, a la seva dreta.

Seguim baixant fins que tancam el cercle. Devora un porxo molt ben arreglat posam taula per dinar, un dinar ben merescut (WP-08) (409 m).

Abans de continuar la ruta cap a Deià, copsam les parets penya-segades on situam els punts claus del dos passos que hem fet i el recorregut aproximat.
      L'Arxiduc parla dels alts i severs cims del puig de can Prohom, es Teix, la muntanya de Son Moragues de Deià i el puig Gros des Molí, coberts tots ells a baix d'oliveres i garrovers i més amunt d'alzines sempre verdes i alguns pins, però amb els cims pelats i rocosos, mentre tot el conjunt es veu enllaçat pel color daurat d'un sol meridional, de tal manera que potser a cap altre lloc no està tan ben triat el contrast ni al mateix temps tan harmoniós com aquí. (Les Balears, 2002). 

Amb aquesta imatge bucòlica, d'un camí de carro que discorre pel bosc amb suau pendent, res a veure amb els pendissos vertiginosos per on hem trescat, tancam aquest reportatge. Només ens queda agrair als guies d'avui que ens han duit per tan bon camí. Gràcies!

Arribam a Deià a les 16:04 (WP-09).  

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

►És aconsellable seguir unes normes bàsiques

FITXA TÈCNICA  

Deià

Grau de dificultat: ● Difícil
Distància aproximada: 5,29 km
Pujada acumulada: 793 m
Alçada màxima-mínima: 780-150 m
Temps aproximat sense aturades: 2:41 h
Temps total: 6:51 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: El pas des Falcó és molt exposat, per això cal assegurar-se al cable que hi ha instal·lat. No és apta per a persones que pateixen vertigen (desistir en cas de mal temps).
Integrants: Joana, Isabel, Cristina, Bernat Coll, Lluís, Bernat Méndez, Damià, Sebastià, Gabriel, Miquel, Cèsar i Joan 

 

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina amb els punts principals

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 15-11-2018 

HEM CONSULTAT

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.

• Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de Otras Islas a ella adyacentes. (1593) 1927 Joan Binimelis.

• Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

• Bajo la sombra del olivo. 1997 William Graves.

• Guia aèria. Mallorca poble a poble. 1997 Bartomeu Amengual Gomila.

• 30 excursiones en coche por Mallorca. 1974 J. Mascaró Pasarius.

• Els noms dels passos a la Serra de Tramuntana. Dins: XXI Jornada d'antroponímia i toponímia (Santa Maria del Camí 2008). 2009 Miquel Salamanca Salamanca.