196 - Es Mal Passos i s'avenc des Cans 26-8-2018

Aquesta sortida era un poc d'exploració per un territori desconegut per a nosaltres. L'objectiu que ens motivà fou trobar es Mal Passos, topònim aparegut al llibre 'Sa Comuna de Caimari. L'home i el bosc'. De moment no sabem si realment trobàrem el pas en qüestió, però sí que trobàrem un pas, habilitat amb un cable, el qual arribava a un coll de caça i a un d'aquells cables que empraven per a baixar llenya. La volta discorre per la comuna de Caimari.
     La ruta comença a Caimari, puja al mirador del poble, arriba al botador per on podrem arribar a es Mal Passos i al camí del comellar de s'Home, i per finalitzar guaitam a l'avenc des Cans, de la cometa Negra.

     La Comuna de Caimari té una extensió de 1.060 quarterades i es caracteritza per la discontinuïtat del seu territori formant tres unitats de desigual extensió: es coll Matar, el puig de n'Escuder i sa Serra. Aquesta separació es deu a l'establiment de rotes entre la zona des coll Matar i la del puig de n'Escuder, en el segle XIX. (El Camí Vell de Lluc, 1998).  

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un.

Església parroquial de la Immaculada Concepció

Aparcam i començam a caminar des de la part posterior de l'església parroquial de la Immaculada Concepció, aixecada entre 1877 i 1891. Són les 9:04 h quan iniciam la marxa (WP-01🔗) (172 m). Part damunt les cases de l'esquerra veim el nostre primer objectiu, es Mirador.
     L'Arxiduc escriu: «[...] és un poble petit de 847 habitants i 213 cases, així doncs més gran que Moscari. Té carrerons empedrats, sinuosos, desnivellats, dels quals aflora la pedra calcària gris i un conglomerat rogenc, i entremig hi ha petits hortets amb llimoneres; davant moltes cases s'enfilen petites parres, la majoria ceps vells que descansen damunt estaquetes de fusta clavades dins la paret». (Les Balears, 2002).

Travessam la plaça Major i seguim uns metres pel carrer de s'Horitzó, deixam aquest carrer per enfilar-nos pel carrer de sa Volta, el qual sembla tallat, però no, volta a l'esquerra, com bé indica el seu nom, i ens treu fora del poble. Els carrers de la dreta s'enfilen més encara, cap al barri des Castellet, la zona més alta de la població.

Just a la sortida del poble veurem una escala de pedra a un marge i un botador de fusta, amb indicacions cap al Mirador (WP-02) (203 m). Cap allà ens dirigim, ja que la idea és berenar al mirador.

La pujada al Mirador es fa per un agradable caminet de ferradura que puja per es Coster, on als primers metres tendrem la inconfusible figura desafiant del llegendari puig de n'Escuder (573 m).

Com podem llegir a l'obra 'Sa Comuna de Caimari', «[...] sols ens cal seguir el camí de ferradura sostingut per un marget, que suaument va guanyant altura. Abans d'arribar al mirador, el camí descriu alguns revolts molt elaborats i acaba vora diversos colls de tords».

Segons els autors del llibre 'Sa Comuna de Caimari', aquest camí d'accés al Mirador i a alguns colls de tords, un dels més ben conservats, és l'únic exemple d'un camí construït, o al manco transformat, per un ús lúdic amb el qual compta sa Comuna.

Mirador de Caimari

Assolim el mirador de Caimari a les 9:35 h, (WP-03) (325 m). Ja hem pujat 153 metres de desnivell. Estam situats al tall de la penya d'en Pelluc, allà aprofitam per fer-nos la foto de grup.

Les vistes sobre el pla són magnífiques i més si topam un dia clar. Podrem observar algunes poblacions i elevacions dels voltants, i als nostres peus les cases i carrers de Caimari.

Diuen que per anar a Lluc

han de passar per Caimari.

Ses al·lotes de Moscari

se fan sa clenxa en eixut.

Caymaritx Labenleube, Queymaritx o Caymari, són algunes de les nombroses grafies en que s'ha trobat documentat el nom del poble. Una de les hipòtesi del significat del nom, a la qual es dóna preferència és la que atribueix a Caimàritx el significat de 'conjunt de coves'. Per arribar-hi, es basa en el fet fonètic que el grup sm pot covertir-se en im, i exposa que Caimari podria venir de casmari, derivat de chasma, abisme, en grec. (Ajuntament de Selva, Caimari-història🔗).

Per ampliar la foto clicau a sobre.

Després de berenar, resseguim la ruta. Ara tenim al nostre abast la profunda perspectiva del comellar des Horts. (WP-04) A una bifurcació, deixam a l'esquerra el camí per on hem pujat i continuam recte fins a la carretera de Lluc.

Allà trobarem un altre botador per sortir a l'asfalt. Aquell dia hi havia la reixa oberta, ja que es feia obra a les columnes.

Sortim a la quarta volta de la carretera de Lluc (WP-05) i prenem per avall. A l'enfront tenim el llegendari penyal anomenat Cavall Bernat o sa Filosa de la Mare de Déu, on fan escalada.

En el pròxim revolt, a tocar del penyal del Cavall Bernat, baixam al camí Vell (WP-06) (248 m). Allà topam al bon amic i magnífic muntanyenc Llorenç Soler Sastre, autor del blog Excursions per Mallorca🔗, gran col·laborador en les tasques de recerca.

Camí Vell de Lluc

Prosseguim pel bucòlic camí Vell, pel de carro, ignorant els desviaments que surten indicats per la dreta i que creuen la carretera per enfilar-se cap a sa Costa Llarga.

El camí s'acaba i seguim per la llera del torrent de sa Coveta Negra, la conca més important de sa Comuna. Arreplega les aigües del comellar homònim i les dels comellars de s'Home i des Albellons. S'hi suma, al mateix peu del puig de n'Escuder, el torrent des Horts que s'enfila fins al comellar de sa Jonqueta. Poc més avall, al seu pas pel poble de Caimari, passa a ser el torrent de sa Mosquera que acabarà més avall formant part del torrent de Massanella, i aquest, a la vegada, al torrent de Sant Miquel més cabalós de les Balears. (Sa Comuna de Caimari, 2006).

En el (WP-07) (342 m) sortim del torrent i creuam la carretera, ja que a l'altra part hi ha el botador que ens permetrà entrar a la zona des Mal Passos. Són les 10:44 h quan arribam aquí.

(WP-08) (344 m). Allò que primer destaca quan acabam de botar a l'altra part de la reixeta, és un rètol que ens adverteix del perill que hi ha, ja que per la zona hi cacen cabres. Jo n'hi afegiria un altre, 'Perill, terreny molt hostil'.

A les primeres passes el grup es divideix, la meitat tria pujar per la dreta del xaragall i l'altra meitat per l'esquerra. No hi ha fites que indiquin les millors passes a donar, totes són dolentes; el desgavell de roques i la densa màquia, juntament amb la forta pujada, és descoratjador.

Guanyam alçada ràpidament. Això ens permet copsar el relleu que deixam enrere, allà desà la carretera. Destaca Son Canta, al final de la Costa Llarga del camí Vell de Lluc. El puig Nespler o des Barracar (624 m), la coma Freda o comellar des Albellons i el puig des Albellons (585 m).

Es Mal Passos

Ens ve de nou trobar sitges i restes de camí per aquesta zona tan esquerpa i de mala petja (WP-09). El nom de es Mal Passos li escau molt bé, ja que no en dones ni una de pla, de passa. Precisament, aquests trams de camí que trepitjam són es Mal Passos🔗.

Fragment del mapa aparegut a l'obra 'Sa Comuna de Caimari. L'home i el bosc'

L'única referència que tenim d'aquest pas o passos, és la del mapa aparegut a la pàgina 157 de la monografia sobre sa Comuna, on es fa la descripció de la ruta pel comellar de s'Home.
     Es Mal Passos, com altres topònims, s'havia perdut dins la foscor del temps, els informants actuals el desconeixien, fou descobert amb el buidatge d'altres fonts documentals. (Op. citada).  

Costa molt avançar per aquesta complicada orografia, no de bades estam pels voltants de s'Esquerda de sa Serra —el topònim és ben explícit—, de la serra de Baix.

En vers de seguir pujant, giram a la dreta i avançam sense perdre alçada, adreçats al comellar de s'Home. Aquest és el nostre pròxim objectiu. A les aturades, aprofitam per copsar el relleu que tenim a la dreta. Destaquen les elevacions des Castellot (695 m), la serra de sa Capella Blava (684-657 m), el puig Nespler o des Barracar (554 m) i les possessions des Barracar i Son Canta.

Un camí molt rústic devia recórrer el comellar connectant els diferents rotlos de sitja que hi havia. «Per aquestes mateixes dates (1748-1750), el terme fou afectat per una forta sequera i els recursos extrets de sa Comuna, especialment al càrritx, ajudaren també a la subsistència de la població més desfavorida». (Sa Comuna de Caimari, 2006).

A un lloc més planer, on hi ha algunes alzines, hi trobam un d'aquells rotlos, el qual situu amb el (WP-10) (475 m).
     «Sens dubte, l'activitat que més vestigis ha deixat dins les muntanyes de sa Comuna —especialment dins els alzinars— ha estat l'elaboració de carbó a partir de llenya d'alzina [...] L'any 1900, a Caimari hi havia censats trenta-dos carboners, que deu anys després havien passat a cinquanta-vuit. A l'any 1920 el nombre de carboners ja arribava als noranta-nou i els establiments de venda de carbó eren set». (Op. citada).      

L'abrupte orografia no dóna treva, a ella s'afegeixen els arbres morts tombats i cremats pels diversos incendis devastadors. «El fet que entre 1900 i 1904 es produïssin fins a sis incendis és prou il·lustratiu d'una problemàtica que es pot relacionar amb el fet que la llenya cremada era subhastada amb posterioritat per l'Ajuntament». Un dels darrers incendis provocats per la contrada, fou l'agost de 1992 «arruïnà més de cent hectàrees de superfície arbrada de les serres de Davant i de Darrere». (Op. citada).

Seguim caminant cap a la depressió que veim davant, formada pel comellar de s'Home, quan un cable (una guia) fermat a un pi ens crida l'atenció. És un d'aquells cables que s'empraven per baixar llenya (WP-11) (449 m). «Amb la llenya prima es feien feixos i feixines, que servien pels forns del poble i pels forns de calç situats dins la pròpia comuna. Com era usual en altres llocs, quan l'orografia del terreny ho permetia s'instal·lava un cable de ferro per on s'amollaven els feixos muntanya avall penjats d'un ganxo, facilitant així el transport des de les zones on no arribaven els camins de carro». (Op. citada).

Veim també un marget, com en altres llocs on hi ha un cable d'aquests, que devia servir de plataforma allà on enganxaven els feixos de llenya al cable. També resta pel terra una llauna d'oli, amb el qual es devia engreixar l'enginy. 

Molt a prop del cable hi ha un coll de tords. Allà trobam una moneda de cinc pessetes, un duro encunyat en temps del dictador Francisco Franco. Com a anècdota, recordem que hi ha un pas amb el nom des Duro, per haver-s'hi trobat una moneda com aquesta.

Cercant una possible baixada al comellar de s'Home pel tall del penya-segat, na Magdalena va trobar un pas equipat amb un cable.

Per arribar-hi s'ha de passar una cornisa on no es pot badar.

Pas des Cable?

Són les 12:00 h, quan iniciam la baixada pel pas. En aquests moments ignoram el nom que té el pas trobat, haurem de consultar gent coneixedora dels encontorns que ens informi. Pensam que podria ser el pas per arribar al cable llenyater (WP-12) (444 m), per aquest motiu li posam pas des Cable i no per l'equipament del propi pas.

Segueix les passes de na Magdalena. A la imatge de na Dolors, s'aprecia la cornisa per on baixam.
     

En el primer cop de vista sembla bastant complicat baixar per l'estreta cornisa, però quan comences ja veus que la paret s'escalona i tens bones preses pels peus. Per les mans hi ha un cable prim, tot i que és millor aferrar-se per la roca.

S'ha d'anar en compte a relliscar amb les mates de càrritx que hi ha just a la cornisa per on passes.

El cable està fermat a una pedra foradada, al final penja un tram més per acabar d'ajudar a superar el pas.

N'Ivi superant el pas, està situada a la part final del cable, on està passat per un forat. Després ve la passa més vertical, però sense dificultats. Aquest petit cingle és la part inferior de la serra de Darrera o serra d'Amunt.

Coma de s'Alzina / Comellar de s'Home

La davallada al camí del comellar de s'Home és molt rosta i plena de fullaca relliscosa (WP-13) (385 m). Quan som al camí, tenim dues opcions: una, seria remuntar el rost comellar fins a sa Moleta (640 m), passant pel Socarrat d'en Buxeta i per unes basses i girar cap al comellar del Bosc Comú, comellar de la Cometa Negra o de la Coveta Negra, sense cap tipus de camí; dues, fer el què férem, anar directament al comellar de la Coveta Negra*.

*Segons José A. Encinas, hauríem de dir cometa Negra i encara cometa na Grau, pel puig que la domina, el puig des Grau.

Recorrem un centenar de metres i arribam al portell que dóna a la carretera, on trobarem un botador (WP-14) (376 m). Són les 12:41 h. Just a l'enfront tenim l'àrea recreativa de la carretera de Lluc o de sa Comuna, pel clot del Mercadal.

De l'àrea recreativa continuam cap a nord, pel jaç del torrent de la Cometa Negra, pel pont de Son Canta. Després del pont trobarem un altre botador que ens deixarà a l'inici del comellar on anam. «Els camins principals d'accés a sa Comuna —segons els autors de l'obra Sa Comuns de Caimari— segueixen, sobretot a la part baixa, el curs del que haurien de ser els torrents, però que resten secs durant anys gràcies a la natura càrstica del terreny que actua com una esponja, absorbint la pluja».

El camí és ampla, de carro, i passa per algunes sitges, una de ben curiosa, amb escala per pujar a damunt el rotlo. Després ens sortirà a camí una gran penya, col·locada dreta a l'esquerra del camí.

En aquest penyal hi ha una làpida de marbre encimentada a la roca, la qual ens crida l'atenció; es tracta del recordatori de la mort en aquest lloc d'una al·lota de 18 anys, ocorreguda el 26 de maig de 1990. Alguns diuen que es va llançar del penyal per 'mals d'amors'; altres, que feia escalada i es va despenyar.

Avenc des Cans

Estam situats ben davant de l'avenc des Cans (WP-15) (459 m), on precisament hi trobaren a l'interior quatre cans vius. Hi hem arribat seguint les indicacions de l'article de la memòria de les exploracions🔗 d'aquest avenc, diu: «Just a aquest punt [devora la penya] la revoltarem per la part dreta i seguirem muntanya amunt direcció SO uns 35 metres aproximadament. Ben davall d'una alzina hi podrem trobar el forat d'entrada a l'avenc». (Endins, 20, 2006). 

Font: Endins, 20, 2006

Foto: M. Bonnín

"Rescat dels quatre cans trobats al fons del primer pou". Fotografia apareguda a l'article.


Com s'aprecia a la topografia, de Tomeu Plomer i Moisés Bonnín, l'avenc arriba als -96 metres.

Després de dinar, a les 13:46 h, prosseguim la marxa cap al punt de partida, cap a Caimari. Per això desfem les passes pel mateix camí que hem pujat del comellar de la Coveta Negra. Aquest camí «fou encarregat a Cristòfol Barceló Vallori el 1933 per la comissió gestora de l'Ajuntament quan quedaren desertes les subhastes realitzades per construir-lo. Per alguna causa l'obra es deteriorà ràpidament i l'any següent s'encarregaven obres de manteniment per una considerable suma de diners». (Sa Comuna de Caimari, 2006).

Resseguim el camí Vell de Lluc. Entram dins l'àmbit de la possessió de Son Canta (WP-16) (402 m).

Son Canta / Can Canta

Son Canta fou durant molt de temps propietat dels Solivelles, anomenats Canta de malnom, per això la possessió també s’ha dit Son Canta dels Solivelles. Dóna nom a les Voltes, la Rota, el Pont i l'Era de Son Canta i al Corral d'en Canta. Era dedicada a olivar. Sense tafona, elaborava l'oli a ca ses Mariaines de Caimari. (GEM).

Que estava de bé a Son Canta,

i em vaig mudar a Son Amer!

Per voler fer més paper,

mirau quin paper me canta.

Són moltes les variants utilitzades per denominar aquesta possessió que trobam documentada des del segle XVIII. El 1711 era coneguda com a Son Cantaperdius, però posteriorment també la trobam amb les denominacions de Son Canta dels Solivelles, a més de l'actual Son Canta. La propietat té unes 50 quarterades, dedicada antigament a olivar, pel que foren marjades grans àrees de costers i roquissars. Les cases són de planta rectangular i originàriament de construcció molt senzilla, disposa de coberta a dos aiguavessos. Alguns detalls de la casa, malgrat les transformacions recents, ens deixen entreveure la bellesa d'aquestes rústegues construccions de muntanya. (El Camí Vell de Lluc, 1998).  

Sa Costa Llarga

Sa Costa Llarga baixa cap a la carretera, a sa Ferreria. Les obres d'aquest camí, el camí Nou, es varen començar el 1704, per això es bastiren uns quants forns de calç a l'inici de sa costa Llarga. Deu anys més tard, després de solucionar els entrebancs que sorgiren a sa Bretxa, el camí Nou arribà a Lluc. L'any 1991 fou restaurat.

Nosaltres seguírem baixant per aquest camí fins a Caimari, on arribàrem a les 14:53 hores, i allà celebràrem la troballa del nou pas. 

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

 

Veure el track al Wikiloc🔗

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

FITXA TÈCNICA

Selva

Distància aproximada: 9,12 km
Pujada acumulada: 499 m
Alçada màxima-mínima: 479-172 m
Temps aproximat sense aturades: 3:37 h
Velocitat mitjana: 1,60 km/h
Temps total:  5:48:12 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: Algunes persones poden tenir problemes si no estan avesades a caminar per terreny abrupte i per fer els pas
Integrants: Ivi, Magdalena, Tania, Dolors, Jaume, Eliseu i Joan

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS sobre el mapa IGN, amb els punts més destacats

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 30-8-2018

VARIANT

En aquesta variant no feim es Mal Passos, sinó que anam directament al passet del Cable, després, remuntam el camí del comellar de s'Home fins al collet de sa Moleta, allà agafam un senderó fitat que baixa cap al comellar de sa Coveta Negra.

Veure el track al Wikiloc🔗

FITXA TÈCNICA

Distància aproximada: 10,53 km
Pujada acumulada: 606 m
Alçada màxima-mínima: 625-180 m
Temps aproximat sense aturades: 3:37 h
Velocitat mitjana: 1,60 km/h
Temps total:  6:27:12 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: Algunes persones poden tenir problemes si no estan avesades a caminar per terreny abrupte i per fer els pas
Integrants: Renate, Angelika, Magdalena, Tania, Dolors, Cèsar, Eliseu i Joan

Traça del GPS sobre el mapa IGN, amb els punts més destacats

Manacor, 12-9-2018

HEM CONSULTAT 

• Sa Comuna de Caimari. L'home i el bosc. 2006 Antoni Ordinas Canyelles, Gabriel Ordinas Marcé, Antoni Reynés Trias, et. al.

• El Camí Vell de Lluc. 1998 Antoni Ordinas, Gabriel Ordinas i Antoni Reynés.

• Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador. 

•  Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés Trias i Vicenç Sastre Arrom.

• Mapa IGN.

• Mapa Alpina Tramuntana Nord E-25.