195 - La canal de Muntanya i el pas d'en Reynés (pas de ses Covasses) 31-5-2018

La ruta d'avui puja al puig Tomir (1103 m), per una de les nombroses vies que podem trobar per l'abrupta i vertiginosa vessant nord, la canal de Muntanya, la qual ens deixa just al punt més alt, al vèrtex geodèsic. La baixada la feim per un pas que, segurament, és el més difícil dels que podem trobar per aquest massís, el pas d'en Reynés o de ses Covasses. No cal dir que tant la pujada com la baixada són extremadament exigents, ja que el rost és considerable i el terreny molt abrupte i exposat. La ruta, que no és apte per a tothom, la feim de la mà de l'amic Joan Bisbal.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un.

Àrea recreativa Menut I

El punt d'inici és a l'àrea recreativa de Menut I, situada en el quilòmetre 16,300 de la carretera M-10 (Andratx-Pollença) (►WP-01) (518 m). Allà sempre trobarem lloc on deixar els cotxes. Començam a caminar a les 9:15 h, travessam l'àrea recreativa cap a l'est, baixam per una escala i agafam un camí ampla. Angelika comença l'excursió amb el bon humor que la caracteritza.

A uns metres de la carretera trobam la barrera amb botador que mena al refugi de la coma de Binifaldó. Per l'esquerra del portell hi ha pas sense haver de botar per l'escala.

Font de la coma de Binifaldó

Recorrem la pista forestal, uns 800 metres de distància, i arribam a la zona recreativa on se situa la font de la coma de Binifaldó (WP-01) (502 m). El minso cabal surt d'una mina que cau dins una pica i a través d'una canaleta d'uns 8 metres arriba a un abeurador d'animals. El conjunt és atractiu. Veure més dades sobre aquesta font a: ⇨Fonts de Tramuntana.
 

Trobam, també, el petit refugi. L'edifici —d'un 12x12 m².— es va aixecar fa uns 90 anys per aixoplugar els estris i treballadors que feinejaven per la zona. El camí que duim continua, a trams encimentat, ben rost, dibuixant revolts i, al final passa per sa Rota Vella i connecta amb el camí vell de Pollença a Lluc.

Assolim el camí vell de Pollença a Lluc (GR-221) (WP-03) (590 m). Des d'ell podrem albirar les llunyanes cases de Binifaldó, a l'ombra de la moleta del mateix nom. Continuam pel camí vell cap a l'esquerra en direcció a Pollença. Un curt recorregut està habilitat per a persones invidents, si fa no fa, fins al collet de Binifaldó.

Antigament... «En aquells sigles [XIII-XIV] en que el Santuari de Lluch, a causa de les dificultats i perills dels camins, es trobava tan separat de tot el resta de Mallorca, la vila que li era més assequible per proveir-se del seu menester era la de Pollensa, i per això l'insigne fundador del Col·legi, el magnífic Tomàs, per completar la dotació del mateix, comprà a Pollensa unes cases per preu de vint lliures, i les donà al Col·legi, perquè li servissen de posada. Aquesta posada es trobava en el carrer del Roser Vell i la conservà el Col·legi fins l'any 1895 [...]». (Revista Lluch / G. Munar, 1934).

Continuam per aquest ampla camí en direcció a Pollença.

Font Negra

    

Si estam atents, podrem veure a l'esquerra del camí, la font Negra (579 m). Dins el terme de Lluc hi ha una altra font denominada Negra, dins terrenys de la possessió de Bini Gran. Aquesta que ara tenim davant surt de dins un marge. L'aigua va a una pica i per una canaleta coberta ompl un safareig. Veure més dades sobre aquesta font a: ⇨Fonts de Tramuntana. El pare Roig, a la seva obra Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris, no la cataloga.

Barrera de Muntanya

A les 10:08 h creuam la barrera de Muntanya (WP-04) (584 m), per un pas de vianants. Aquí deixam enrere els terrenys públics de la possessió de Binifaldó.
 

Tot duna hem de deixar el camí Vell i girar a la dreta, arrambats a la paret mitgera que s'enfila per l'àmbit del bosc, per les Rotes Velles. Aquesta és la paret que dóna nom a un altre pas d'aquesta muntanya, el pas de sa Paret. Serà el primer empit que farem.

L'antic camí de la font de ses Falgueres, recentment netejat, puja fent giragonses per l'àmbit d'un pinar i surt als costers folrats de càrritx del vessant nord del Tomir, el cingle Verd, el qual Jesús García Pastor l'acota als 900 metres.  
 

Font de ses Falgueres

Així, a les 10:16 h, arribam a la mencionada font de ses Falgueres (WP-05) (726 m), on en Roberto tasta la seva aigua.
     El pare Roig diu: «Està dins la possessió de Muntanya, entre el pas del Diable, Cingle Verd, racó d'en Grau i ses Covasses, a l'esquena de la font des Pedregaret. Just començant una rosseguera i acabada la vegetació de pins i alzines.
     És menuda i senzilla, dins una soledat, trencada pels picarols d'ovelles i cabres. Surt de dins una mina o túnel fet de paret seca d'un metre i mig d'alt per un d'ample. Està ruïnós. Davant de tot té una pica de pedra per abeurar-hi els animals. Un panorama que arriba fins a la mar li augmenta la bellesa dels rodals.
     L'igua és tan fina que s'intentà explotar-la per al comerç al començament del turisme a la nostra illa, però es desistí a causa del reduït cabal. Té millors propietats que la seva veïna de Binifaldó.
     També es diu que és bona per curar l'estrenyiment.
     Prengué aquest nom de les moltes falgueres que creixen al seu entorn. També s'hi fa el càrritx en abundància [...]». (Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris, 1993).
     Per veure més dades d'aquesta font, mirau a: ⇨Fonts de Tramuntana.

Deixam la font i dirigim les passes cap al llom que tenim al nord-est. Per arribar-hi haurem de travessar una de les nombroses rossegueres d'aquest coster i un extens carritxar.
     «Les carritxeres representen el paisatge de la desertificació. Són el resultat de molts d'anys d'incendis i pasturatge. És molt difícil recuperar l'ambient forestal que hi hagué en aquests llocs en altre temps». (Rita, 1998).

Enrere deixam una magnífica panoràmica de les imponents rossegueres, el puig de Maçanella, el puig Major, el puig Roig, el Caragoler de Femenia, la zona de Mortitx, el puig Gros de Ternelles, la vall d'en Marc... i les cases de Muntanya, possessió de la qual pertanyen els terrenys que trepitjam.

(Clicau damunt la foto per ampliar-la).

Muntanya

Aprofitam l'encertada fotografia (la petita) de l'amic Guillem Seguí per veure les cases de Muntanya de més a prop. Una de les possessions més extenses d'Escorca, amb més de 400 quarterades. Apareix al Llibre del Repartiment amb el nom d'Almorell. Es documenta posteriorment amb la forma Morell. A la fi del s XIII, pertanyia a Pere Andreu. Els s XIV-XVI, fou de la família pollencina Cifre. Al principi del s XVI, hi fou bastit un molí d'aigua, fariner. El 1515, confrontava amb Binifaldó, Femenia, Mortitxet, Muntanya, Fartàritx i Míner. El 1537, els Cifre varen vendre Muntanya a Joan Martorell —Mercader—, per 300 lliures. La propietat dels Martorells sobre les possessions de l'Almorell i Muntanya determinà que la denominació de la segona començàs a designar també la primera ja en el s XVI i la substituís en el s XVII. Els Martorells, a mitjan s XVII, en renovaren les cases i bastiren una tafona nova. El seu aïllament determinà que fos objecte de repetits atacs de bandolers i delinqüents. El 1823, fou assaltada. El 1861, un grup de lladres robà a les cases i assassinà el fill de l'amo. El 1893, fou novament assaltada. Els tres delinqüents foren descoberts a Pòrtol per un pastor, que en matà dos a pedrades amb la seva bassetja. (GEM / GR-221, Etapa 8).

Muntanya i Binifaldó,
Femenia i Mosset,
Mortitx Gran i Mortitxet
p'es jovent tot és tristor.
  
⇹

A Muntanya som anada
i m'hi som campada bé.
L'any qui ve hi tornaré,
si no som morta o casada.

⇹

En entrar a Binifaldó
que descobrireu Muntanya,
demanau de bona gana
com campa sa meva amor.

  

Hem recorregut la carena d'aquest ressalt per un senderó que ve del coster de ses Mates, des racó Gran, la zona de baix d'aquesta graonada, i baixam a la canal de Muntanya o sa Regata.

Assolim la canal de Muntanya i començam a remuntar-la (WP-06). La forta pendent, juntament amb la grava fa que haguem de forçar els músculs de les cames.

Canal de Muntanya

Així com anam pujant, la canal s'estreny entre altes parets, on arrelen alguns bells exemplars de rotabocs.

Completament engorjats a la canal, amb una vista de la fondalada que hem deixat enrere, on destaquen les cases de Muntanya les quals donen nom a la canal, feim aturada tècnica per reposar energia. Aquest resulta ser un meravellós lloc per berenar i comentar la ruta que duim caminada fins aquí i la que ens manca, sobretot la que ens manca.

Continuam pujant, sortim de la canal per l'esquerra, ja que més amunt s'estreny molt i trobaríem alguns entrebancs.

Emilio pren una bona imatge dels components del grup mentre grimpam una zona molt inclinada.

El capcurucull del puig (1103 m), amb el cilindre de formigó assenyalant el vèrtex geodèsic, ja està a l'abast de la nostra vista, encara que haurem de superar un terreny molt inclinat amb grava i unes plaques de roca llisa força exposades en els darrers metres.  

Tanquen la cordada na Barbara i en Biel. La perspectiva de profunditat és impressionant. Les mates d'estepa, el romaní i l'aritja predominen a aquesta altària, les mates de càrritx ja claregen. Estam rondant els 1000 metres de cota.

És opcional la travessia per una fesa que fa angle (WP-07) (1037 m). També es pot passar per la part de davant del penyal desprès de la roca mare.    

Emilio i Gabriel travessen l'encletxa. Un plaer haver-los coneguts en aquesta ruta, tot esperant que no sigui la darrera, ja que són dos perfectes companys per anar a la muntanya, divertits i seriosos a la vegada. 
 

Caminam en tendència a l'esquerra, cap al promontori final del puig, a tocar de la paret dels penyals, a dalt dels quals se situa el vèrtex, a 1103 metres, com hem dit abans.

Descrivim unes ziga-zagues per la roca nua, per a no atacar verticalment la placa llisa. Haurem de donar alguna passa exposada. L'impressionant perspectiva del coster que acabam de pujar, fa que aquestes passes semblin bastant més exposades del que realment són. Tanmateix, si hom cau rodolant no crec que s'aturàs fins ben avall. (Foto: Angelika).

En un lloc compromès. En una estreta cornisa. (Foto: Angelika). 

Caminar per aquesta petita cornisa sense preses per a les mans, és un dels punts més delicats d'aquesta paret. Ja ho adverteix en Joan, vius aquí! (Foto: Angelika).

Feim ja la grimpada final dels darrers metres. Sort que aquell dia no hi havia gens d'humitat; millor dit, en aquells moments, ja que quan finalitzàvem l'excursió la boira cobria el cim del puig.   

Emilio cercant la millor perspectiva. A baix, la gran massa forestal de Binifaldó i Menut. Al fons i a l'esquerra, darrera n'Emilio, les muntanyes més altes de l'illa, el puig Major i el Maçanella.

Feim cim a les 11:54 h (WP-08) (1103 m). Hem dit altres vegades que, segons Jaume Vidal, es puig Tomir és explicat, pels etimòlegs, com es Puig Tomic. Diu: No sé si hi ha grafies antigues que ho permetin. 'Tomic' és un llinatge o un nom d'origen germànic, o, si més no, germanitzat. Joan Binimelis l'anomena (1593) Pux Tomí. També he vist la grafia Pomic. La GEM anota: «[...] el nom prové del llinatge català homònim que, consignat en els s IX i X amb la forma llatina Teudemirus, deriva del nom personal germànic Theudemir, compost de Theude 'poble' i mir 'il·lustre'».

En el punt més alt ens feim la foto de grup. L'altària que ens dóna l'Arxiduc del Tomir és de 1103,60 metres, exactament la mateixa que assenyala el Mapa Topogràfic Balear. El meu GPS marca 1105 m. (Foto: Angelika).

Imatge antiga apareguda a les Rutes amagades de Mallorca, núm. 79 (1977), de Jesús García Pastor, del cim del puig Tomir.  

El nostre pròxim objectiu és el pas d'en Reynés. Si la pujada ha estat dura i exposada, la baixada ho serà més. Caminam per un terreny rocós de mala petja, adreçats al puig Gros de Ternelles. Per la part superior de sa Caraculla. 

El pas que anam a cercar el va descobrir el muntanyenc Pep Reynés, el 2004, observant per on baixaven i voltaven per una cornisa les cabres. 

El guia va guaitant als caires cercant el punt clau per on baixar a retrobar el pas. Per aquests costers abruptes i verticals no et pots confondre, ja que fàcilment pots quedar empenyalat.

Seguim baixant per un terreny hostil, gens còmode; en Joan s'orienta per intuïció i observant el territori, no és el primer pic que fa el pas, el qual no és gens fàcil de trobar sense GPS si no l'has fet mai.   

Apareixen niguls negres que amenacen; una lleugera pluja i ja no podríem complir amb l'objectiu proposat, ja que fer aquests passos en banyat és una temeritat. A la imatge destaca el puig de Ca de Miner (876 m) i la Cuculla de Fartàritx.  

Ens anam acostant al caire dels penya-segats que miren al torrent de Muntanya i a la vall d'en Marc. També apareix el clot de la Deu o de Déu; el Reà (rellar) de Son Marc, un sorprenent conjunt de formacions calcari. 

Arribam al punt on ja veim la situació del pas d'en Reynés, el qual ens permetrà baixar per aquest coster tan abrupte i inclinat. Es descobreixen altra vegada les cases de Muntanya, situades en el centre d'un dens boscatge, el bosc de les Cases.

Abans d'arribar-hi, emperò, haurem de baixar al cingle per un passet i una cornisa exposada. Un a un anam baixant amb seny de bístia vella. (Foto: Barbara).

 










La paret permet baixar escalonadament, amb bones preses. El problema més gran que trobam quan ens hem d'aferrar i recolzar a aquesta roca calcària, és que es desfà. S'ha d'anar molt alerta on trepitges i on t'aferres, ja que la roca pot trencar-se, amollar-se, fer-te perdre l'equilibri i caure.

Aquí tenim dues opcions, baixar un nivell més avall i després tornar remuntar més endavant o seguir per aquesta cornisa. La roca és molt llisa —polida, diria jo—, i a la paret no hi ha gaire preses, però si està sec no hi ha massa problemes. (Foto: Barbara).

La forta inclinació del coster escarrufa un poc. Baixam amb cura, tantejant la millor passa i ens adreçam cap a la paret, tot cercant la seguretat d'alguna presa per a les mans que pugi frenar la inèrcia.

Així i tot, a prop de la paret, trobarem punts on haurem de posar esment en no relliscar.

Aquesta roca llisa té moltes marques fetes per les ungles de les cabres, es veu que freqüenten aquest indret. Així va localitzar el pas en Pep Reynés, observant per on s'esmunyen les cabres.

Pas de ses Covasses (o d'en Reynés)

Estam situats a l'inici del Pas de ses Covasses o d'en Reynés🔗 (WP-09) (708 m). Per aquest pas pujaven a la costa (muntanya) per arreplegar les ovelles i baixar-les per a la tosa, segurament per un altre lloc. Hem arribat aquí a les 14:01 h. La minsa cornisa del pas té rost cap avall i per afegitó, la roca de la paret fa un poc de panxa i t'escup al buit.

En Joan, el guia, travessa primer per indicar-nos la manera de passar. El cable instal·lat és de gran ajuda, sense ell seria molt exposat passar per aquí, així ja ho és. Per més seguretat seria aconsellable passar amb arnès, així si et falla un peu estas assegurat al cable.  

El torn d'Angelika... 

...i el d'en Roberto. Dos estils ben diferents. Ben segur que les persones afectades de vertigen sever tendran problemes per passar per aquest exposat pas. (Foto: Emilio).

Un servidor passant per la cornisa. (Foto: Barbara).

A n'Emilio ja el vaig copsar des de l'altra part del pas, de forma retrospectiva.  

Composició fotogràfica del pas. (Fotos: Joan Bisbal).

El pas té identificació pròpia. La rajoleta amb el nom del descobridor resta recolzada pen terra, cruiada, segurament estava fitxada a la paret i va caure.
     Després de publicar l'excursió vaig rebre una informació d'un amic pollencí sobre aquest pas, em va dir que, «el germà de la meva padrina, va néixer a els Casals possessió enfront del Tomir, sempre hem va dir que aquest pas és el pas de les Covasses (s’observa a la imatge del mapa que just davall hi ha la font de les Covasses i la finca del mateix nom) i que l’utilitzaven per anar a arreplegar les ovelles per a la tosa».

La mateixa persona em va lliurar aquesta foto, prova de les evolucions dels pastors per aquests encontorns.

Dinam a la cornisa que hi ha després del pas, amb una vista fantàstica de la canal que després haurem de davallar. Ho feim agrupats, perquè hi hagi poca distància un de l'altre, per si movem alguna pedra i surt rodant per avall.

El rost d'aquest comellar, a la part més alta, és tan exagerat que les pedres soltes no s'hi aguanten. Només hi ha terreta i grava, la qual cosa fa que sigui complicat mantenir l'equilibri. Les mates de càrritx són de gran ajuda per a baixar. 

L'esponerós mantell d'alzines cobreixen fins i tot es Pujol, turó de 560 metres d'altària, situat entre les cases i la carretera de Pollença a Lluc.

Més avall, les pedres petites s'arreceren darrera els blocs grossos. El grup s'estira. No va igual de bé a tothom baixar rossegueres.   
   

Alguns despreniments aporten pedres a aquesta gran rosseguera. Donam les darrers passes mal planes i entram al bosc d'alzines. A baix ja veim el camí vell de Pollença a Lluc. 

A les 15:01 h aconseguim arribar al camí carreter de Pollença a Lluc, el GR-221 (WP-10) (442 m). Des del pas fins aquí hi ha 266 m de desnivell, de dura baixada per una inclinadíssima rosseguera. Més avall del camí, seguint el comellar, se situa la font de ses Covasses o de s'Hort Nou.  

Deixam la pista unes quantes vegades per adreçar, sempre seguint les indicacions del GR (WP-11) (450 m).

Des d'una certa distància copsam la paret nord del puig Tomir, la que hem trescat. Apareix el cingle Verd i despunta el cap cimal, on hem aconseguit arribar a través de la canal de Muntanya.

En aquesta fantàstica panoràmica de Jesús García Pastor, feta amb quatre fotografies, on ell situa amb fletxetes els passos del Diable i la Paret, nosaltres podem situar els dos passos que hem fet avui. (Rutes amagades de Mallorca, 58).

(Clicau damunt la foto per ampliar-la).  

Tornam deixar la pista moderna i continuam pe l'antic camí de ferradura. L'Arxiduc, mentre baixa per aquest vell camí diu: «A l'esquerra es deixa un camí que en revolts d'escalons, la majoria empedrats, baixa a la casa de possessió de Muntanya a través del bosc d'alzines i pins. [...] Llàstima que aquest bosc, un dels més bells de Mallorca, l'hagin talat ara [1884] en part». (Les Balears, 2002).

L'any 1300 —diu el pare Roig— part d'aquest camí està documentat entre es Marjenó i Menut amb el nom de 'carraria de la Padrissa' i considerat com a camí sarracènic.

Pagenstecher, també baixant, anota: «Atravesamos despues una meseta llana, parcialmente desnuda de bosque y entramos en el valle d'en March, sobre cuyo flanco derecho se estiende penosamente el camino, atravesando por espacio de dos horas hermosos encinares. A medida que íbamos así, internándonos paso á paso, sobre la falda derecha, apercibíamos el sordo y suave murmullo que se elevaba del fondo del valle, y al otro lado de éste, sobre el flanco izquierdo veíamos desarrollarse bosques admirables semejantes al que nos rodeaba». (La isla de Mallorca, 1867). 

Font de Muntanya

A les 15:20 h passam per la font de Muntanya (WP-12) (507 m), tancada amb una porta metàl·lica empesa. Un agradable lloc on descansar, berenar o dinar, si t'hi trobes a l'hora adequada. ►Vegeu Fonts de Tramuntana.              

Les dues mines de la font de Muntanya, també coneguda per font de les Cases, situada al camí Vell de Pollença a Lluc. El pare Roig diu que «és abundosa i va a les cases de Muntanya per una canonada. Als hiverns els ulls d'aigua es multipliquen per tot arreu i van a augmentar el torrent de Son Marc, que baixa del Tomir. L'aigua té fama de tenir molta de cals».
     Es tracta d'una font amb dues mines, construïdes amb pedra en sec i amb coberta de volta de mig punt. A l'indret, una taula de pedra amb uns seients hi ofereix comoditat als caminants.

     Abans de reprendre la marxa, rememoram les paraules del Pare Roig, quan diu: «Segurament aquesta deu ens podria parlar d'antics romeus pollencins que anaven a visitar el Santuari de Lluc i, cansats hi trobaven repòs i alleujament en un tan llarg caminar».
     
     En el portell de Muntanya tancam el cercle. Ara només cal seguir per les mateixes passes que hem fet el dematí. Així, a les 16:17 arribam als cotxes, després d'una dura ruta d'alta muntanya, no per l'altària assolida, sinó per la verticalitat del terreny i la dificultat dels passos.   

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

⇨Veure el track al Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
Aquest traç només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques.

FITXA TÈCNICA

Escorca

Distància aproximada: 11,74 km
Pujada acumulada: 851 m
Alçada màxima-mínima: 1103-441 m
Temps aproximat sense aturades: 4:17 h
Temps total: 7:01:14 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: S'han de fer grimpades i desgrimpades, algunes ben exposades. En els darrers metres per arribar al cim i el pas d'en Reynés poden causar problemes a persones amb vertigen. 
Integrants: Barbara, Angelika, Joan Bisbal, Roberto, Emilio, Gabriel i Joan Riera

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Nord, amb els punts principals

 

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 2-6-2018

 HEM CONSULTAT

• Caminos y paisajes. Itinerarios culturales por la isla de Mallorca. 1996 Gaspar Valero i Martí. 

• Rutes amagades de Mallorca, núm. 79. Jesús García Pastor.

• Rutes amagades de Mallorca, núm. 58. Jesús García Pastor. 

• Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.

• Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana. 1993 DD.AA.

• La Serra de Tramuntana. Aportacions per a un debat. 1998 DD.AA.

• Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig.

• GR 221. Etapa 8 Son Amer-Pont Romà.

• Revista Lluch. 1934.