14 de set. 2015

128 - Pas des Parral 13-9-2015

En aquesta ruta remuntam el torrent des Parral (Serres de Llevant) fins assolir el camí del Bec de Ferrutx. La pujada no és massa exigent, s'han de fer petites grimpades que no presentaran gaire dificultat al senderista avesat. La bellesa del barranc ens recompensarà de la molestosa vegetació que trobarem als primers metres. Nosaltres optam per baixar pel camí de l'Ermita de Betlem.

Deixam el cotxe al carrer Minyones, de la Colònia de Sant Pere (WP-0) (19 m). Sortim al carrer Major i anam a la sortida de la població, en direcció al puig d'en Xoroi (482 m), per la carretera que discorre entre can Pentinat i can Garriga. A la dreta guaita el Bec de Ferrutx (528 m). Més a l'esquerra baixa el torrent des Parral.       

Ens posam en marxa a les 9:28 h. Creuam la carretera de Betlem i seguim recte per la camada asfaltada, es tracte del camí de ses Porres. Segons la tradició, per aquest indret, el rei en Jaume I va alçar el campament quan assetjà, el 1230, els musulmans refugiats per aquestes muntanyes. Precisament a una balma del puig d'en Xoroi o na Xeroi (Arxiduc), dita la cova des Migdia.

El camí fa un gir a l'esquerra, per can Beca, caminam, ara, adreçats al puig de sa Murta (218 m). Giram a la dreta (WP-1) (41 m), deixant a l'esquerra l'entrada a can Grau (amb una senyal de direcció prohibida).

El camí torna voltar a l'esquerra i passa per una sèrie d'edificacions com can Metxo, can Mas, can Porro i can Martis, algunes altres inacabades. També passam per ca ses Porres i es Parral, propietat rústica del terme d'Artà, situada entre Son Terrassa, el cocó des Sarró, el pas d'en Gil i el puig de sa Murta.
     S'acaba l'asfalt i el camí segueix per entre un pinar i bons exemplars de mates.

Deixam un ramal que baixa per l'esquerra i assolim el jaç del torrent des Parral (WP-2) (66 m), a l'endret on s'aixeca una presa de contenció. A l'esquerra, a dalt, se situa el coll de sa Jonquera.

Sortim, momentàniament, del llit del torrent per l'esquerra, per un terreny conrat de can Coix, per esquivar una zona molt bruta de vegetació que s'ha apoderat del jaç.

Trobam alguna fita i una marca de pintura verda a una gran pedra. Recoman dur màniga llarga i calçons llargs. Les plantes rapinyadores, com l'aritja, argelagues, els garballó, el càrritx i altres, molt abundants en el primer tram del recorregut, ens deixaren records a la nostra pell.

Retornam al llit de la torrentera, neta ara i amb alguna alzina arrelada a la vorera, cambra d'ocells. 

Granota verda o granota vulgar Pelophylax perezi
No ens sorprèn trobar gorgs amb aigua puix sols fa dos dies que ha plogut amb ganes.          

Una corda que trobam instal·lada ens ajuda a superar un petit ressalt. A la imatge apareixen les aritges Smilax aspera esmentades, les quals arrelen mesclades amb el càrritx i no t'hi pots aferrar. També veurem: la vauma Lavatera maritima, el fruit Gallium setaceum, la campanera de Sicília Convolvulus siculus L....
     L'any 1923, l'apotecari d'Artà Llorenç Garcias i Font, conegut com l'apotecari Pujamunt, científic, aficionat a la botànica, visità la zona d'Artà i Capdepera, diu: «essent digne d'anomenar el barranc d'Es Parral, en les parets alteroses del qual, s'hi troben hermoses espècies». (Institució Catalana d'Història Natural, 1923).

El barranc es torna més abrupte així com anam avançant i dóna la impressió de ser impracticable.

Seguint unes monjoies pujam pel costat esquerra per esquivar una gran paret vertical que forma un petit circ.

Salt des Parral
Des dels peus del salt des Parral, un indret anomenat també es Banc de s'Oli, situu el lloc per on podrem progressar. Per allà dalt també trobarem el pas des Parral. Resulta inversemblant que a tan pocs metres de la plàcida riba de la badia d'Alcúdia trobem aquesta orografia tan abrupta.

Després de pujar per una rampa hem de grimpar un llisar per assolir la part alta del coster.

Pas des Parral
Estic situat a l'osca entre dos penyals que s'aprofita per passar: pas des Parral, també anomenat de ses Porres. Sabem que hi havia gent (el manco ses Porres) de la Colònia de Sant Pere que adreçaven per aquest pas per anar a Artà.
     Des d'aquí s'obté una bona vista del barranc que acabam de pujar.

Després del pas, un tirany ben evident i ben trepitjat ens mena a una altre ressalt. A la nostra dreta tenim l'Esquena d'en Gil i a l'esquerra el serral de sa Lluna.

Gorg de sa Bassa de s'Oli
La torrentera s'estreny i forma un petit salt, a baix del qual hi ha el gorg de l'aigua de la font des Parral, presidit per una figuera (WP-3) (158 m), anomenat sa Bassa de s'Oli. Arribam aquí a les 10:54 h, lloc que aprofitam per a descansar i dessuar.
     Giscafrè ho descriu així: «El camí s'enfonya per enmig de dues pedres semblants al brancam d'una portassa i ens porta dins la més pura intimitat de la muntanya. Renou de voladissa, guiscos de falzia i de gavina, coloms i sa Bassa de s'Oli, un gorg d'aigua clara i neta, reserva hídrica de tota bestiola que habita pels entorns». (Bellpuig, 52, 1973). 

Recorrem la cornisa o tenassa del costat de l'esquerra del gorg i grimpam el petit desnivell sense dificultats. Crec que si estàs banyat no seria igual i manco si dugués aigua. Precaució que s'ha de prendre abans de sortir.

Na Dolors em segueix sense problemes.

Vista retrospectiva de l'engorjament. A baix hi ha el cocó amb l'aigua de la font. El torrent de sa font des Parral quan desemboca a la mar forma el caló des Parral, situat a la sortida de la Colònia cap a la Cala des Camps Vells.

Després d'aquesta darrera grimpada, el barranc s'amansa, per força i es torna més planer. A la paret de l'esquerra, enlairada, se situa la cova des Coloms.

La torrentera fa ziga-zaga. Caminam per una zona obaga i planera on la vegetació té dificultats per a subsistir.  

Sortim del torrent dirigits per unes monjoies que surten per l'esquerra, així, pujam pel coster del serral de sa Lluna. Més amunt la torrentera des Ribell de na Cloc, que baixa d'en Pelat i des morral Vermell i altres menors, desguassen al torrent des Parral, el qual neix per les penyes d'en Xuia Vella.

Fins que hi torni, em quedarà el dubte de si pel jaç del torrent hagués fet més bon avançar que per aquest coster. Segurament, la calorada i la xafogor del dia ha tingut molt a veure amb l'esforç que hem hagut de fer.

A les 11:55 h assolim el camí del Bec de Ferrutx (WP-4) (310 m).

Abans d'emprendre la caminada cap a l'Ermita de Betlem, copsam una panoràmica del decorat que deixam enrere. Apareixen les penyes d'en Tit, s'esperó de sa Basiva (baciva: animal que no cria), el morral Vermell, en Pelat... 

Allargam la passa per bon camí, deixam a l'esquerra el barranc de sa Jonquera i el pas de sa Cabra o d'en Covassa, travessam la coma des Captius i una nova imatge apareix davant de nosaltres. S'entreveu l'ermita, al seu endret, més aquí, veim les restes de l'edifici i marjades de can Virell. A la dreta s'inicia el coster de sa Talaieta (412 m), al fons, la Talaia Freda (563 m).

Ermita de Betlem
Passam per davant el portell d'entrada a l'ermita (WP-5) (275 m). No hi entram, ja que la ruta és llarga i anam prou cansats, deixarem la visita per un altre dia.

A la esquerra del camí, remarcada amb una paret baixa, arrela una vella olivera, la qual se senyala amb una rajoleta com un testimoni d'aquella antiga alqueria Bini-Algorfa. Alqueria que fou de Romeo de Binialgorfa, mort ja el 1262 (LLITERAS).

Copsam des d'una certa distància el conjunt d'edificis de l'ermita, aixecada a sa Coassa (321 m) o la muntanya des Molinot?.
     «L'ermita de Binialgorfa [Betlem] —llegim a Bie Balearen—, la més allunyada i solitària ermita de Mallorca, no és molt antiga, sinó que els primers ermitans s'hi varen instal·lar al principi d'aquest segle [XIX], i dia 29 de juliol de 1805 varen fundar l'ermita en el terreny que els va cedir a tal objecte el senyor Jaume Morei, dins una possessió seva. Dins una petita torre que ja hi havia allà varen construir un oratori provisional que va ser beneït pel cardenal Despuig dia 1 de juny de 1806. En el seu lloc es va construir més tard l'església actual, que està dedicada al misteri del Naixement de Crist. La nova ermita va ser beneïda dia 10 de maig de 1818».

Font de na Bernadeta o de s'Ermita
A les 12:56 h arribam a la font de s'Ermita (WP-6), on ens podem refrescar a plaer. «Aquesta font rep el nom per la imatge de Santa Bernadeta Sobirós [Soubirous] que podem trobar a la capella que hi ha just a devora. Aquesta santa està molt relacionada amb l'aigua ja que segons la llegenda la Font de la Gruta de Lorda (Lourdes) va començar a brollar de les roques davant les mans de Santa Bernadeta». Les dates són les següents: a la canal, 1937; a la cullera de beure, 10-08-1049; i la capelleta d'on surt l'aigua, 1951.
     Veure més informació de la Font a Fonts de Tramuntana.

És un racó ombrívol, agradable, amarat de pau, on trobarem una taula i bancs de pedra on podrem reposar, l'esperit i el múscul. 

Gruta de la Mare de Déu i na Bernadeta (274 m). La gruta rememora l'aparició de la Mare de Déu a la nina francesa Bernadetta, allà a mitjan segle XIX. 

Deixam la font i la gruta, passam vora l'hort dels Ermitans i el torrent de Betlem o des Cocons. Una bifurcació va a la Curia Vella (Parc Natural de la Península de Llevant). Nosaltres seguim recte, pel GR-222, cap al collet de l'Ermita.

A la dreta tenim el puig d'en Renegat (282 m). A l'esquerra, el puig de sa Truja (315 m), llavors, s'inicia el barranc del comellar des Cocons, es Furmisó (397 m), puig d'en Vermell (484 m), puig de sa Creu (491 m), sa Talaia Freda o puig d'en Morei, el cim més alt de les muntanyes d'Artà... 

Pas des Grau
Després d'unes giragonses passam vora un forn de calç. Més avall ve el pas des Grau (sa Calçada des Grau, P. Ginard), on hi ha un portell i una vella paret mitgera.  
     PAS DES GRAU: Per aquest camí traslladaren a Artà el primer difunt de la Colònia de Sant Pere, Madò 'Gatova', Joana Carrió i Massanet, un 16 de desembre de 1885. Discutien per on dur-se-l'en, pel pas Caudelé i pel d'en Gil feia beneit es pensar-ho. El sol fet de passar-ne de buit ja era un miracle. El Parral era lluny i els que ells, els Pambolis empraven per anar a Vila, en Covasa, era casi tan malambrós com els primers. Solament el pas des Grau permetia treure el taüt a carregador i encar així, n'hi hauria un bon tip fins a sa Beca. (Bellpuig, 53, 1974).

Ara el camí és més estret, empedrat i esgraonat, el qual baixa serpejant pel coster de la dreta del barranc solcat pel torrent des Cocons o es Saragai des Cocons. 

Betlem
Amb vint minuts hem baixat de la font fins a les cases de Betlem (WP-7) (67 m).     
     «Els terrenys de la possessió de Betlem formaven part en època musulmana de l'alqueria de Binialgorfa, que més tard s'integrà dins la Devesa de Ferrutx. Les cases són modernes, cosa que s'explica per la seva situació vora el mar; era un lloc deshabitat, exposat directament als perills del corsarisme. Sobre l'origen del topònim, la hipòtesi més versemblant seria que agafà el nom de la propera ermita. Avançat el segle XIX, es documenta el nom de Betlem de Marina, que l'any 1863 era propietat dels germans Mateu i Andreu Homar. Cap a l'any 1875, l'Arxiduc Lluís Salvador s'hi refereix com a 'casa nova de Betlem'. La urbanització de Betlem es realitzà sobre terrenys de la possessió». (Balearsculturaltour).

Sortim a la carretera, on s'inicia la pujada a l'ermita (WP-8), a les 13:20 h. 
  
Creu de terme de la Colònia de Sant Pere
Hem recorregut el tram de carretera que separa Betlem i la Colònia de Sant Pere amb uns 40 minuts. Si no es vol caminar per l'asfalt es pot agafar el camí dels Canons i vorejar la costa. A la creu de terme giram cap al carrer principal i arribam al carrer Minyones, on acabam la ruta d'avui (WP-9), a les 14:06 h.

     El 2002 fou reposada la creu de terme, la qual el temporal del novembre de 2001 havia fet malbé. Aquesta creu de terme data del 1970 i els materials emprats per a la seva construcció és pedra calcària (base i fust) i pedra de marès (tambor i creu). La base és de planta octogonal de tres graons, el fust també és octogonal així com el tambor que té formes de fulles d'acant. En l'anvers de la creu Molina hi ha un crist vestit, coronat i crucificat (seguint el model romànic) i en el revers, l'escut d'Artà.


________________________________________________________________________________________________________________________________________________




RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada. No molestem els animals, no facem renou, no deixem escombraries.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques


FITXA TÈCNICA
Artà
Distància aproximada: 12,29 km
Pujada acumulada: 363
Alçada màxima-mínima: 350-17
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 4:38:21 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'han de fer grimpades. Si es deixa un cotxe a Betlem s'eviten els tres darrers quilòmetres d'asfalt 
Integrants: Dolors i Joan

CARTOGRAFIA

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic de Mallorca, amb els punts principals

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic d'Alpina E-25, amb els punts principals

Perfil de la ruta

Manacor, 15-9-2015

HEM CONSULTAT
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Mapa General de Mallorca. 1958 Josep Mascaró Pasarius.

16 comentaris:

  1. Un torrent preciós, ho tornarem a repetir. Gràcies per un dia fantàstic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La repetirem, però triarem un dia menys calorós, així la gaudirem més.

      Elimina
  2. Bono un altra pujada a sa serra de Llevant per afagir als deures... bona pujedeta Joan, recors a na Dolors que ja veig que elo peu esta perfecta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni.
      Molt maca la remuntada d'aquest torrent. Na Dolors ja està al 100%, gràcies!
      Salut!

      Elimina
  3. quan la vam fer vam prendre una variant per un pas oblidat i molt complicat a causa d'un despreniment, ens va resultar mes curta en distància, però mes llarga en temps.
    unes muntanyes catalogades de segona però amb vista i recorreguts de primera.
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arnau. La record perfectament a la vostra ruta. Pel que vaig veure la baixada que féreu va ser més complicada que la pujada. Ben cert el que dius, muntanyes de segona però amb passos i vistes de primera categoria.
      Una abraçada!

      Elimina
  4. Magnífica excursió i un nou pas. Quan anavem per devers Artà o Capdepera de visita arqueològica amb el cotxe, a visitar el centenar gros de jaciments que hi ha, feiem bivac a la font de l'ermita, on com bé dius és un racó ombrívol, agradable i amarat de pau. Les ovelles ens visitaven de vespre fosc perquè anaven a beure. La primera vegada ens varem retgirar i tot veient aquells ulls vidriosos que s'apropaven. La primera part de l'excursió la desconeixia.
    Salut... i una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Joan, un nou pas, i van... Això és com els jaciments, no acabes mai. Dormir per aquell indret ha de ser maco, guardats per la marededéu i na Bernadetta. A més, tens aigua fresca per el dematí passar-te la cara.
      Una abraçada, amic.

      Elimina
  5. M'ha agradat. Una pujada ben desconeguda, la del jaç del torrent. Vosaltres heu començat la temporada ben d'hora malgrat la calor sigui encara ben estiuenca.
    Enhorabona i que en pugueu fer moltes més d'eixides...
    Cordialment,
    Biel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Gabriel.
      Aquest dia va fer maig. Una xafogor insuportable. Sort que ho travessàrem.
      Com sempre s'agraeix el comentari.
      Salutacions!

      Elimina
  6. Hola Joan. Una bona ruta aquesta des Parral. N'havia sentit parlar al grup d'Arta, però no ho tenia controlat, i m'ha agradat força per pujar o baixar d'aquestes muntanyes.Un nou lloc per fer-hi un tomb... i van...un fotimer!!. Molt bona la publicació i les entresenyes. Salut Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç. Aquesta pujada pel torrent, és esportiva sense ser complicada, està a l'abast de les nostres inquietuds. Si anau vos agradarà.
      Moltes gràcies per comentar.
      Salut!

      Elimina
  7. Deures fets Joan, aviy en remuntat el Torrent des Parral y en devallat pes pas d'en Gil, molt maco, pero en trobat molticima homitat los que mos ha fet anar molt en comte... Axi i tot he tengud un bon ensurt , me pegat una morrada imprecionant, cap consecuencia... un miracle!! jejejeje

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni.
      Veritablement, és un barranc molt maco. Vaja, mala sort! M'alegr que no hagi tengut conseqüències.
      El pas d'en Gil és el que em falta fer. Algun dia caurà.
      Una abraçada!

      Elimina
  8. Jo sempre em deman on estrobava la "gran cova " que el rei en Jaume va fer davallar cinc cents , o dos mil? deu mil vaques, 3omil ovelles etc etc.Ningú ha situat mai una cova d'aquella zona amb capuda per tant de tamat i persobes. I el aliments?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Miquel.
      Els vencedors sempre han exagerat les xifres al seu favor. A aquesta altra excursió per la contrada trobaràs més informació sobre aquesta cova. Salut!

      http://airesdelaserramallorquina.blogspot.com.es/search/label/Pas%20de%20sa%20Cabra

      Elimina