128 - Pas des Parral 13-9-2015

En aquesta ruta remuntam el torrent des Parral (Serres de Llevant) fins assolir el camí del Bec de Ferrutx. La pujada no és massa exigent, s'han de fer petites grimpades que no presentaran gaire dificultat al senderista avesat. La bellesa del barranc ens recompensarà de la molestosa vegetació que trobarem als primers metres. Nosaltres optam per baixar pel camí de l'Ermita de Betlem.

Deixam el cotxe al carrer Minyones, de la Colònia de Sant Pere (►WP-0) (19 m). Sortim al carrer Major i anam a la sortida de la població, en direcció al puig d'en Xoroi (482 m), per la carretera que discorre entre can Pentinat i can Garriga. A la dreta guaita el Bec de Ferrutx (528 m). Més a l'esquerra baixa el torrent des Parral.       

Ens posam en marxa a les 9:28 h. Creuam la carretera de Betlem i seguim recte per la camada asfaltada, es tracte del camí de ses Porres. Segons la tradició, per aquest indret, el rei en Jaume I va alçar el campament quan assetjà, el 1230, els musulmans refugiats per aquestes muntanyes. Precisament a una balma del puig d'en Xoroi o na Xeroi (Arxiduc), dita la cova des Migdia.

El camí fa un gir a l'esquerra, per can Beca, caminam, ara, adreçats al puig de sa Murta (218 m). Giram a la dreta (WP-1) (41 m), deixant a l'esquerra l'entrada a can Grau (amb una senyal de direcció prohibida).

El camí torna voltar a l'esquerra i passa per una sèrie d'edificacions com can Metxo, can Mas, can Porro i can Martis, algunes altres inacabades. També passam per ca ses Porres i es Parral, propietat rústica del terme d'Artà, situada entre Son Terrassa, el cocó des Sarró, el pas d'en Gil i el puig de sa Murta.
     S'acaba l'asfalt i el camí segueix per entre un pinar i bons exemplars de mates.

Deixam un ramal que baixa per l'esquerra i assolim el jaç del torrent des Parral (WP-2) (66 m), a l'endret on s'aixeca una presa de contenció. A l'esquerra, a dalt, se situa el coll de sa Jonquera.

Sortim, momentàniament, del llit del torrent per l'esquerra, per un terreny conrat de can Coix, per esquivar una zona molt bruta de vegetació que s'ha apoderat del jaç.

Trobam alguna fita i una marca de pintura verda a una gran pedra. Recoman dur màniga llarga i calçons llargs. Les plantes rapinyadores, com l'aritja, argelagues, els garballó, el càrritx i altres, molt abundants en el primer tram del recorregut, ens deixaren records a la nostra pell.

Retornam al llit de la torrentera, neta ara i amb alguna alzina arrelada a la vorera, cambra d'ocells. 

Granota verda o granota vulgar Pelophylax perezi

No ens sorprèn trobar gorgs amb aigua puix sols fa dos dies que ha plogut amb ganes.          

Una corda que trobam instal·lada ens ajuda a superar un petit ressalt. A la imatge apareixen les aritges Smilax aspera esmentades, les quals arrelen mesclades amb el càrritx i no t'hi pots aferrar. També veurem: la vauma Lavatera maritima, el fruit Gallium setaceum, la campanera de Sicília Convolvulus siculus L....
     L'any 1923, l'apotecari d'Artà Llorenç Garcias i Font, conegut com l'apotecari Pujamunt, científic, aficionat a la botànica, visità la zona d'Artà i Capdepera, diu: «essent digne d'anomenar el barranc d'Es Parral, en les parets alteroses del qual, s'hi troben hermoses espècies». (Institució Catalana d'Història Natural, 1923).

El barranc es torna més abrupte així com anam avançant i dóna la impressió de ser impracticable.

Seguint unes monjoies pujam pel costat esquerra per esquivar una gran paret vertical que forma un petit circ.

Salt des Parral

Des dels peus del salt des Parral, un indret anomenat també es Banc de s'Oli, situu el lloc per on podrem progressar. Per allà dalt també trobarem el pas des Parral. Resulta inversemblant que a tan pocs metres de la plàcida riba de la badia d'Alcúdia trobem aquesta orografia tan abrupta.

Després de pujar per una rampa hem de grimpar un llisar per assolir la part alta del coster.

Pas des Parral

Estic situat a l'osca entre dos penyals que s'aprofita per passar: pas des Parral, també anomenat de ses Porres. Sabem que hi havia gent (el manco ses Porres) de la Colònia de Sant Pere que adreçaven per aquest pas per anar a Artà.
     Des d'aquí s'obté una bona vista del barranc que acabam de pujar.

Després del pas, un tirany ben evident i ben trepitjat ens mena a una altre ressalt. A la nostra dreta tenim l'Esquena d'en Gil i a l'esquerra el serral de sa Lluna.

Gorg de sa Bassa de s'Oli

La torrentera s'estreny i forma un petit salt, a baix del qual hi ha el gorg de l'aigua de la font des Parral, presidit per una figuera (WP-3) (158 m), anomenat sa Bassa de s'Oli. Arribam aquí a les 10:54 h, lloc que aprofitam per a descansar i dessuar.
     Giscafrè ho descriu així: «El camí s'enfonya per enmig de dues pedres semblants al brancam d'una portassa i ens porta dins la més pura intimitat de la muntanya. Renou de voladissa, guiscos de falzia i de gavina, coloms i sa Bassa de s'Oli, un gorg d'aigua clara i neta, reserva hídrica de tota bestiola que habita pels entorns». (Bellpuig, 52, 1973). 

Recorrem la cornisa o tenassa del costat de l'esquerra del gorg i grimpam el petit desnivell sense dificultats. Crec que si estàs banyat no seria igual i manco si dugués aigua. Precaució que s'ha de prendre abans de sortir.

Na Dolors em segueix sense problemes.

Vista retrospectiva de l'engorjament. A baix hi ha el cocó amb l'aigua de la font. El torrent de sa font des Parral quan desemboca a la mar forma el caló des Parral, situat a la sortida de la Colònia cap a la Cala des Camps Vells.

Després d'aquesta darrera grimpada, el barranc s'amansa, per força i es torna més planer. A la paret de l'esquerra, enlairada, se situa la cova des Coloms.

La torrentera fa ziga-zaga. Caminam per una zona obaga i planera on la vegetació té dificultats per a subsistir.  

Sortim del torrent dirigits per unes monjoies que surten per l'esquerra, així, pujam pel coster del serral de sa Lluna. Més amunt la torrentera des Ribell de na Cloc, que baixa d'en Pelat i des morral Vermell i altres menors, desguassen al torrent des Parral, el qual neix per les penyes d'en Xuia Vella.

Fins que hi torni, em quedarà el dubte de si pel jaç del torrent hagués fet més bon avançar que per aquest coster. Segurament, la calorada i la xafogor del dia ha tingut molt a veure amb l'esforç que hem hagut de fer.

A les 11:55 h assolim el camí del Bec de Ferrutx (WP-4) (310 m).

Abans d'emprendre la caminada cap a l'Ermita de Betlem, copsam una panoràmica del decorat que deixam enrere. Apareixen les penyes d'en Tit, s'esperó de sa Basiva (baciva: animal que no cria), el morral Vermell, en Pelat... 

Allargam la passa per bon camí, deixam a l'esquerra el barranc de sa Jonquera i el pas de sa Cabra o d'en Covassa, travessam la coma des Captius i una nova imatge apareix davant de nosaltres. S'entreveu l'ermita, al seu endret, més aquí, veim les restes de l'edifici i marjades de can Virell. A la dreta s'inicia el coster de sa Talaieta (412 m), al fons, la Talaia Freda (563 m).

Ermita de Betlem

Passam per davant el portell d'entrada a l'ermita (WP-5) (275 m). No hi entram, ja que la ruta és llarga i anam prou cansats, deixarem la visita per un altre dia.

A la esquerra del camí, remarcada amb una paret baixa, arrela una vella olivera, la qual se senyala amb una rajoleta com un testimoni d'aquella antiga alqueria Bini-Algorfa. Alqueria que fou de Romeo de Binialgorfa, mort ja el 1262 (LLITERAS).

Copsam des d'una certa distància el conjunt d'edificis de l'ermita, aixecada a sa Coassa (321 m) o la muntanya des Molinot?.
     «L'ermita de Binialgorfa [Betlem] —llegim a Bie Balearen—, la més allunyada i solitària ermita de Mallorca, no és molt antiga, sinó que els primers ermitans s'hi varen instal·lar al principi d'aquest segle [XIX], i dia 29 de juliol de 1805 varen fundar l'ermita en el terreny que els va cedir a tal objecte el senyor Jaume Morei, dins una possessió seva. Dins una petita torre que ja hi havia allà varen construir un oratori provisional que va ser beneït pel cardenal Despuig dia 1 de juny de 1806. En el seu lloc es va construir més tard l'església actual, que està dedicada al misteri del Naixement de Crist. La nova ermita va ser beneïda dia 10 de maig de 1818».

Font de na Bernadeta o de s'Ermita

A les 12:56 h arribam a la font de s'Ermita (WP-6), on ens podem refrescar a plaer. «Aquesta font rep el nom per la imatge de Santa Bernadeta Sobirós [Soubirous] que podem trobar a la capella que hi ha just a devora. Aquesta santa està molt relacionada amb l'aigua ja que segons la llegenda la Font de la Gruta de Lorda (Lourdes) va començar a brollar de les roques davant les mans de Santa Bernadeta». Les dates són les següents: a la canal, 1937; a la cullera de beure, 10-08-1049; i la capelleta d'on surt l'aigua, 1951.
     Veure més informació de la ►Font a ►Fonts de Tramuntana.

És un racó ombrívol, agradable, amarat de pau, on trobarem una taula i bancs de pedra on podrem reposar, l'esperit i el múscul. 

Gruta de la Mare de Déu i na Bernadeta (274 m). La gruta rememora l'aparició de la Mare de Déu a la nina francesa Bernadetta, allà a mitjan segle XIX. 

Deixam la font i la gruta, passam vora l'hort dels Ermitans i el torrent de Betlem o des Cocons. Una bifurcació va a la Curia Vella (Parc Natural de la Península de Llevant). Nosaltres seguim recte, pel GR-222, cap al collet de l'Ermita.

A la dreta tenim el puig d'en Renegat (282 m). A l'esquerra, el puig de sa Truja (315 m), llavors, s'inicia el barranc del comellar des Cocons, es Furmisó (397 m), puig d'en Vermell (484 m), puig de sa Creu (491 m), sa Talaia Freda o puig d'en Morei, el cim més alt de les muntanyes d'Artà... 

Pas des Grau

Després d'unes giragonses passam vora un forn de calç. Més avall ve el pas des Grau (sa Calçada des Grau, P. Ginard), on hi ha un portell i una vella paret mitgera.  
     PAS DES GRAU: Per aquest camí traslladaren a Artà el primer difunt de la Colònia de Sant Pere, Madò 'Gatova', Joana Carrió i Massanet, un 16 de desembre de 1885. Discutien per on dur-se-l'en, pel pas Caudelé i pel d'en Gil feia beneit es pensar-ho. El sol fet de passar-ne de buit ja era un miracle. El Parral era lluny i els que ells, els Pambolis empraven per anar a Vila, en Covasa, era casi tan malambrós com els primers. Solament el pas des Grau permetia treure el taüt a carregador i encar així, n'hi hauria un bon tip fins a sa Beca. (Bellpuig, 53, 1974).

Ara el camí és més estret, empedrat i esgraonat, el qual baixa serpejant pel coster de la dreta del barranc solcat pel torrent des Cocons o es Saragai des Cocons. 

Betlem

Amb vint minuts hem baixat de la font fins a les cases de Betlem (WP-7) (67 m).     
     «Els terrenys de la possessió de Betlem formaven part en època musulmana de l'alqueria de Binialgorfa, que més tard s'integrà dins la Devesa de Ferrutx. Les cases són modernes, cosa que s'explica per la seva situació vora el mar; era un lloc deshabitat, exposat directament als perills del corsarisme. Sobre l'origen del topònim, la hipòtesi més versemblant seria que agafà el nom de la propera ermita. Avançat el segle XIX, es documenta el nom de Betlem de Marina, que l'any 1863 era propietat dels germans Mateu i Andreu Homar. Cap a l'any 1875, l'Arxiduc Lluís Salvador s'hi refereix com a 'casa nova de Betlem'. La urbanització de Betlem es realitzà sobre terrenys de la possessió». (Balearsculturaltour).

Sortim a la carretera, on s'inicia la pujada a l'ermita (WP-8), a les 13:20 h. 
  

Creu de terme de la Colònia de Sant Pere

Hem recorregut el tram de carretera que separa Betlem i la Colònia de Sant Pere amb uns 40 minuts. Si no es vol caminar per l'asfalt es pot agafar el camí dels Canons i vorejar la costa. A la creu de terme giram cap al carrer principal i arribam al carrer Minyones, on acabam la ruta d'avui (WP-9), a les 14:06 h.

     El 2002 fou reposada la creu de terme, la qual el temporal del novembre de 2001 havia fet malbé. Aquesta creu de terme data del 1970 i els materials emprats per a la seva construcció és pedra calcària (base i fust) i pedra de marès (tambor i creu). La base és de planta octogonal de tres graons, el fust també és octogonal així com el tambor que té formes de fulles d'acant. En l'anvers de la creu Molina hi ha un crist vestit, coronat i crucificat (seguint el model romànic) i en el revers, l'escut d'Artà.

________________________________________________________________________________________________________________________________________________

►Veure el track al Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada. No molestem els animals, no facem renou, no deixem escombraries.

►És aconsellable seguir unes normes bàsiques

FITXA TÈCNICA

Artà

Distància aproximada: 12,29 km
Pujada acumulada: 363
Alçada màxima-mínima: 350-17
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 4:38:21 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'han de fer grimpades. Si es deixa un cotxe a Betlem s'eviten els tres darrers quilòmetres d'asfalt 
Integrants: Dolors i Joan

CARTOGRAFIA

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic de Mallorca, amb els punts principals

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic d'Alpina E-25, amb els punts principals

Perfil de la ruta

Manacor, 15-9-2015

HEM CONSULTAT

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.

• Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.

• Mapa General de Mallorca. 1958 Josep Mascaró Pasarius.

• ►El Pas del Parral I (Bellpuig, 51, 1973).