127 - Fartàritx Gran i el Ninot 5-9-2015

L'objectiu d'aquesta sortida era recórrer un perdut camí emprat antigament per du a moldre el gra de la possessió des Rafals, al molí de Son Noguera. Estava previst tornar baixar a la vall d'en Marc pel pas de l'Alzina. L'amic Pep Torrens havia convocat un petit grup de bons aficionats a la muntanya, alguns dels quals no ens coneixíem personalment, però sí a través d'Internet. Tot en conjunt, va ser una jornada d'allò més agradable, digne de ser repetida.

Iniciam la ruta al camí de can Diable, camí Vell de Pollença a Lluc (GR-221) (►WP-0) (66 m). Són les 8:36 h quan ens posam en marxa. A l'esquerra tenim, a més d'una paret molt ben treballada que pertany a can Guilló, els Costers del puig del Calvari i a la dreta el torrent de la Vall d'en Marc.

Als 2 minuts ens desviam cap al pas d'en Barqueta (WP-1), on un pont nou creua el torrent de la Vall d'en Marc. Aquest torrent neix a Mortitx, passa per Son Marc, Son Grau, can Serra i can Diable. Vora el pont Romà conflueix amb el torrent de Ternelles i ambdós formen el torrent de Sant Jordi, el qual desemboca a la badia de Pollença. Té uns 14 quilòmetres de recorregut. (GEM).
     «Hom travessa el rierol, que flueix més a l'esquerra en direcció al mar i per damunt el qual condueix un pont de pilars de pedra, anomenat el pas d'en Barqueta». (Arxiduc, 1884).

A l'esquerra, a l'altra part del torrent, hi ha can Guilló. Deixam a la dreta una sortida a la carretera (WP-2). Tornam travessar el torrent devora can Pontico i caminam per una camada asfaltada. Davant tenim la zona muntanyosa que anam a explorar.

Abandonam el GR a l'endret de l'hort de Llinàs i can Romí, i pujam la costa cap a Son Huguet (WP-4) (95 m), pel camí de Fartàritx. Són les 9:03 h.

Son Huguet o Can Huguet

«Antiga possessió del terme de Pollença. Documentada el 1659, pertanyia a l'honor Pere Huguet, de la família del qual prengué nom. Tenia cases i molí de sang. Era dedicada a olivars, conreu de cereals i ramaderia ovina. El 1685, era dividida en dues propietats, valorades en 2.200 i 1.400 lliures. El 1721, una era de l'honor Pere Capllonc —de Son Huguet—. Tenia cases amb tafona i era dedicada a olivars i cereals. L'altra, el 1728, era de l'honor Rafel Martorell —de Pedruixella— i confrontava amb Fartàritx dels Martorell —de Pedruixella—, Míner, la Mola i Fartàritx dels Martorell —de l'Hort—. Era llogada conjuntament amb Fartàritx dels Martorell —de Pedruixella— i les seves cases servien també a l'altra possessió de Son Huguet dels Capllonc. Tenia olivars, conreu de cereals i ramaderia ovina. Amb l'esmentat Fartàritx, feia una renda anual de 52 lliures i 52 quarteres de xeixa. Ambdues propietats apareixen, els s XVII-XVIII, designades com a possessions o rafals». (GEM-DF/M).
 

Deixam enrere Son Huguet i apareix l'antic camí de ferradura que puja a Fartàritx.

La Coma

A pocs metres de can Huguet, apareixen les cases de la Coma d'en Xeixa, les quals «presenten dues plantes d'alçat, portal forà rodó i la façana referida amb morter de calç. A la dreta de la façana hi ha un forn de pa i, davant la façana, a la dreta del camí, un aljub amb coll de cisterna amb coberta a quatre vessants. La possessió apareix documentada el 1678; aleshores es valorà en 2.400 lliures i era propietat de Miquel Solivelles; amb cases i tafona, era dedicada a olivars. També se la coneixia amb el nom de la Coma d'en Garroví». (Valero, 2005).

Una vegada passades les cases de la Coma, el camí discorre pel bosc i puja fent revolts, a trams empedrat.

Passam un portell i, més amunt, una barrera metàl·lica. El panorama canvia, el bosc d'alzines dóna pas al pinar, mates de càrritx i algun garballó. Les vistes s'obren sobre la vall d'en Marc i les badies de Pollença i d'Alcúdia.
     Deixam a la nostra dreta un camí que baixa a la vall d'en Marc (WP-5) (221 m).

Guanyam alçada i sortim del pinar. Ara caminam per una pista ampla, amb el pintoresc con rocós de la Cuculla de Fartàritx davant de nosaltres, «que té els vessants conreats fins molt amunt» diu l'Arxiduc. 

Ran del camí creix un arbre amb nom propi, ja que és conegut com l'ullastre Sa.

Aquest és un punt clau. Deixam el camí de Fartàritx per un de més rústic que surt per l'esquerra i va cap a l'est (WP-6) (308 m), segons Joan Campomar s'anomena el camí dels Moliners. Resseguir aquest antic i abandonat camí era un dels objectius d'aquesta sortida, com dèiem al principi.

Però, ailàs! El camí es perd i es confon amb la gran quantitat de pedres soltes que hi ha per la zona. La vegetació també ha fet la seva.

Coma de Fartàritx

Ens acostam massa al cingle del clot de l'Hereva, per la depressió del qual s'estén la coma de Fartàritx «on condueix un camí, situada en l'aprofundiment de la vall entre la ben formada muntanya de la Cuculla de Fartàritx [...], i la serra de la Coma». (Arxiduc, 1884). 
     Voltam cama ja que ens sembla il·lògic que per aquest mal terreny hi hagués cap camí. No trobam la continuació del camí, però gaudim d'una panoràmica immillorable cap a Pollença. A l'esquerra tenim el morro du Bou i a la dreta la serra de la Coma.

Tornam al punt d'inici del camí a veure si a la segona trobam el rastre del camí, però no hi ha sort. Abandonam la recerca definitivament per un altre dia. Després de berenar vora una paret mitgera, resseguim la ruta cap a les cases de Fartàritx Gran.

El Badaluc

Per la zona hi ha l'indret anomenat el cap de la Paret. Seguim pujant el coster i assolim el cim d'el Badaluc (WP-7) (458 m), un mirador natural excepcional per badar a la zona nord de l'illa. Un nom amb dues etimologies: significa barranc, obertura, clivella grossa, i també prové del verb badar (guaitar, mirar amb atenció).

     Guillem Rosselló Bordoy proposa (2007): «Considero que una hipótesis correcta seria buscar su origen en el árabe ba'da luŷŷ literalmente 'después del acantilado' expresión que define a la perfección las características topográficas del lugar: en realidad esta palabra en mi tierra se aplica a una especie de mirador en el borde de un acantilado». 
     José A. Encinas aporta: «El Badaluc de Pollença (del b. lat. badallum, parte alta de la espalda, prácticamente del cuello; es decir, orográficamente de un alto collado). Conforme admite el diccionario de la lengua catalana es de oscura etimología. Modernamente se le ha derivado de badar, de embobarse ante un paisaje. Pero ese término es ajeno a la percepción socioeconómica del antiguo payés mallorquín y se utiliza desde la aculturación erudítica moderna, de gente fundamentalmente de ciudad. Es usual término ganadero cuando se refiere a los pastos de la fértil hondonada a la vista de abajo. Por otro lado, en ese orden de cosas está el portugués badalar, repicar las campanillas del rebaño mientras tranquilo pasta, etc. etc.».

(Prem damunt la foto per engrandir-la).

A uns metres del Badaluc trobam les velles cases de Fartàritx Gran (WP-8) (453 m). A la imatge apareixen els sestadors.

Fartàritx Gran

«Antiga possessió del terme de Pollença, situada entre Lassarell, Míner, Muntanya, es Pujol i es Rafal. Documentada el s XIII. Ocupava el vessant nord del puig de Ca de Míner. El s XVII, estava dividida en dues propietats [com hem dit abans], valorades en 2.400 i 1.800 lliures. El 1672, Fartàritx dels Martorells —de l'Hort— tenia cases i guarda d'ovelles. El 1728, Fartàritx dels Martorell —de Pedruixella— comprenia també el rafal de can Huguet i tenia cases i conreu de cereals. Feia una renda anual de 52 lliures i 52 quarterades de blat de xeixa. En deriven (1991), les possessions Fartàritx del Racó, situada entre la Sortassa, les Covasses i la cova del Moro, prop de les cases de la qual hi ha un talaiot de planta circular construït sobre una plataforma quadrada; Fartàritx d'en Roig, entre Fartàritx Gran, Lassarell, la cova dels Morts i Fartàritx d'en Vila; Fartàritx d'en Vila, entre la cuculla de Fartàritx, el penyal del Corb, can Huguet i la font del Clos Nou; Fartàritx Gran, entre Fartàritx d'en Roig, el Collaràs, la cova dels Morts i la font del Poll; i la mola de Fartàritx, entre les Casotes, Lassarell, el Moletó i el gorg dels Voltors». (GEM-DF/M).

     «Fartàritx pot suposar (segons Moll, DCVB) un radical 'fart-'. Això concordaria malament amb la tesi de Coromines. Moll proposa també un ètim aràbic: 'far-tarik', que significa 'lladre o rata de camí'. El topònim és esmentat en el Llibre del Repartiment: 'Fardaritx'. Designe també un raval de la vila de Manacor; no el registre, en aquest indret, Mascaró». (J. Vidal, 1991).                    

Dels vuit districtes en què va quedar dividida Mallorca després de la conquesta, un fou el de Pollença, 122 alqueries que el rei va cedir als cavallers Templaris. «Al Repartiment figura com a Alcheria Fardaritx, 5 jovades, dins la part 'De domo Templi' del districte d'al-Jibal». (Torres i Salas, 2010).

Per Fartàritx me passeig

i trob ses portes tancades;

¿Que deuen estar colgades

ses joves, que no les veig? 

Font de Fartàritx

A la banda sud de l'explanada que hi ha darrera les cases, adossada a la paret mitgera entre Fartàritx Gran i Fartàritx d'en Vila, trobam la font de Fartàritx o de l'Hort (WP-9), també anomenada font de la Casa. Joan Binimelis anotà (1593): «La font que anomenen de Fartàritg és la princesa de totes les aigües de l’illa, prengué aquest nom de l'alqueria on neix, que en àrab s'anomena Flacanig [...] Els habitants de l’alqueria que li dóna nom no beuen altra aigua que la de la dita font, i hom té observat que fins el dia d’avui els habitadors d’aquell lloc no emmalalteixen mai ni pateixen cap accident i, per tant, moren tots de vellesa i per mancar-los la calor natural».
     Veure més informació a ►Fonts de Tramuntana.

Servera (Sorbus domestica)

Devora la font trobam alguns arbres fruiters, com aquesta servera. Es troba a la muntanya mitjana i en llocs humits de la terra baixa.

Cuculla de Fartàritx (711 m)

Enrere queda la font i les Figueroles, dominat pels Picots i la Cuculla, meta final de molts de senderistes. Dirigim les passes a ponent, baixant unes rudimentàries margades.

Pep Torrens ens indica on se situa el pas de l'Alzina.

Font del Clos Nou

De camí al pas, trobam a una escalonada del terreny una altra de les nombroses fonts que hi ha per aquest altiplà. Es tracta de la font del Clos Nou (WP-10) (411 m). «Es tracta d'una font de mina amb una galeria feta de pedra en sec amb una llargària d'uns 8 metres, secció rectangular i coberta de volta (0,45 x 1,10 m.) amb els primers 1,5 metres esbucats pel que s'accés és molt petit i la fa inaccessible». Veure més informació a ►Fonts de Tramuntana.

Pas de l'Alzina

Hem esquivat una torrentera i a les 12:17 h guaitam al pas de l'Alzina (WP-11) (398 m). Es tracta d'una escletxa vora un penyal, tancada per una vella reixeta, on una minsa cornisa permet baixar per un primer tram a la dreta, després s'ha de girar a l'esquerra i desgrimpar els tres o quatre metres que falten per arribar a baix. La falta de preses per col·locar la corda i la humitat del terreny feren arrufar el nas a més d'un. Cap problema, ja el tenim situat i un altre dia amb millors condicions s'intentarà de nou. A la muntanya, una retirada a temps és una victòria!

Que nosaltres sapiguem el pas l'emprava l'amo de Fartàritx Gran per acurçar camí. Segurament no era l'únic.

No hi pensam més i canviam la ruta de davallada, la qual s'allargarà ostensiblement. A la dreta se situa el salt de la Torreta, on s'hi practica el rapel. Davant, el puig de Ca de Míner (876 m) i el Tomir (1103 m).
     Segons Jaume Vidal, el puig Tomir és explicat, pels etimòlegs, com el Puig Tomic. Diu: «No sé si hi ha grafies antigues que ho permetin. 'Tomic' és un llinatge o un nom d'origen germànic, o, si més no, germanitzat».

Al final s'ha decidit baixar pel conegut i prou freqüentat camí del Ninot o del Pujol (WP-12). Des d'aquí copsam la zona meridional de la vall d'en Marc, el puig Caragoler de Femenia, les Moles, la serra de Pedruixella, amb el puig d'en Massot, el coll d'Ariant, el puig de l'Enrrunada, el de Gironella...

En aquests penyals, al de més avall, apareix el Ninot. També veim les cases de la possessió del Pujol. El 1595, pertanyia a l'honor Mateu Vila. Confrontava amb el camí de Lluc, el torrent de Vàritx, Son Pasqual, Son Marc i Vàritx. Aquest corriol per on caminam, el camí de Fartàritx des Racó —el qual apareix al catàleg de camins públics de Pollença amb el núm. 79—, és públic, tot i això hem d'agrair al seu propietari la bona disposició quant als excursionistes.

El Ninot

Aquest penyal, coronat amb un gran bloc de roca, s'anomena popularment el Ninot (WP-13) (397 m). També dóna nom al camí, que l'hauríem d'anomenar camí de Fartàritx del Racó. El torrent del Pujol o del Xaragall, situat darrera del Ninot, en el segle XVII es denominava del Cavall Bernat, segurament per aquesta roca agullonada, avui anomenada el Ninot. (Torres, 2017).  

Els companys Fernando Chamorro i Fernando de Angulo, s'avancen i pugen els primers al coll o a les espatlles del Ninot. La caiguda que hi ha a l'esquerra lleva el singlot.

Acostam la imatge dels dos amics aferrats a la roca que fa de caparrot del Ninot.

 

El que subscriu amb els companys Toni i Pep. Amb el temps, les arrels de la mata segurament acabin per desfer més encara aquest udró.

Perdem alçada i copsam per darrera vegada el Ninot amb una nova perspectiva. Per aquest camí els nevaters devien davallar la neu emmagatzemada a la casa de neu de Fartàritx.

Arribam a la plana de la vall d'en Marc, a les terres de cultiu des Pujol, on veim garrovers i figueres. Al fons destaca el coll d'Ariant i el puig de l'Esbaldregat.
     La vall d'en Marc es troba documentat amb els noms de: vall de Canalitx, vall de Benatizer, vall de Valig o Varitg... «La vall de Varitg es muy montuosa, de la misma cordillera de montes que hemos seguido desde Andrache y concluye aquí del mismo rumbo y modo». (Berard, 1789).

Una botador ens permet salvar la barrera de la possessió del Pujol. Sortim, novament, al camí Vell de Lluc (GR-221) (WP-14) (131 m), quan són les 14:00 h.

Vora el torrent de la Vall d'en Marc, un lloc idíl·lic, dinam i ens feim la foto de grup. Ara només caldrà seguir els indicadors que trobem del GR per arribar al punt de partida, cosa que feim a les 15:26 h.
     Molt bé Pep, hem procurat fer bondat, supòs que quedam convidats per repetir l'eixida!    

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

►Veure el track al Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

FITXA TÈCNICA

 

Distància aproximada: 15,61 km

Pollença

Pujada acumulada: 561 m
Alçada màxima-mínima: 490-62
Temps aproximat sense aturades: 4:46 h
Velocitat mitjana: 2,5 km/h
Temps total: 6:53:45 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: La pujada al Ninot pot presentar problemes als qui pateixen vertigen 
Integrants: Pep Torrens, Pep Tugores, Fernando Chamorro, Jaume, Antoni, Fernando de Angulo, Josep Ferrer, Eliseu, Antoni Tortella, Agustí, i Joan Riera
 

CARTOGRAFIA

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Detall de la situació del pas i el Ninot

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Nord E-25, amb els punts principals

Perfil de la ruta

Manacor, 7-9-2015

HEM CONSULTAT

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1988-2005 DDAA.

• XXII Jornada d'Antroponímia i Toponímia. Llocs, termes i valls de Pollença a l'època medieval i moderna. 2009. 2010 Joan Manuel Torres Velasco i Pere Salas Vives.

• Problemes plantejats per la toponímia de les comarques mallorquines d'Escorca, Pollença i Alcúdia. 1972 Jaume Vidal Alcover.

• Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

• Viaje a las Villas de Mallorca 1789. 1983 Jeroni de Berard. 

• Nueva Historia de la isla de Mallorca. (1593) 1927. Joan B. Binimelis Garcia. 

• Corpus de Toponímia de Mallorca. 1962 Josep Mascaró Pasarius.