4 de març 2015

112 - Mirador de Mirabò i moleta de Pastoritx 1-3-2015

Des de la vila de Valldemossa —punt d'inici de nombroses excursions per la seva situació privilegiada a la Serra— anam a guaitar al mirador des Mirabò, situat part damunt de les cases del mateix nom, passam per la derruïda font de Son Verí i pujam a sa Moleta. Per allargar un poc la ruta anam a baixar per la regata de sa Coma. Dia 17 de març de 2013, ja pujàrem a la moleta, tot i que en aquella ocasió seguírem una altra ruta, veure: ►Moleta de Pastoritx per la Regata de sa Coma.

Aparcam el cotxe fora de la zona blava (per exemple, al carrer Josep Coll Bardolet) (►WP-0) (398 m). Començam la caminada a les 9:04 h adreçats cap al centre. Les olors de les coques de patata recentment desenfornades s'escampen pel carrer Blanquerna. Ens dirigim a la plaça de la Cartoixa, on admiram l'imponent buc de l'església de l'antic monestir de la Cartoixa de Jesús de Natzarè (WP-1).

Som estat a Valldemossa
i també a la Trinitat,
 i he vist s'encadirat
de l'església de Cartoixa. 

Palau del rei Sanç
Ja que passam per l'endret del carrer de Jovellanos, no desaprofitam l'ocasió de veure la façana del palau reial i anar a guaitar a la Miranda.
     L'any 1309, el rei Jaume II manà edificar el palau reial en el lloc anomenat el Pujol. Fou ampliat l'any 1311 pel rei Sanç i reconvertit en monestir a partir de 1399, quan el rei Martí fa la concessió a l'orde de cartoixos.

Torre de defensa (torre dels Hostes) de l'antic palau reial. El 1942 fou adquirit per la família Bauçà de Mirabò. L'edifici fou decorat de bell nou per Josep M. Bauçà de Mirabò amb objectes procedents, quasi tots, del patrimoni familiar. (GEM).

Des de la Miranda dels Lledoners s'obté una maca panoràmica de la vall de Valldemossa i de les muntanyes que l'envolten. Destaca la parròquia de Sant Bartomeu i més enllà, les cases de sa Coma, a la capçalera de la coma des Cairats.
     Situats aquí, rememoram les paraules de Lluís Salvador, quan diu: «Davant l'espectador s'estén tota la vall des de sa Coma o dels Cairats, on comença el bosc que pertany a Son Moragues. A la dreta hi ha la Moleta, a l'esquerra la muntanya de Son Moragues, i al fons la serra des Teix». (Les Balears, 2002). 

Església de Sant Bartomeu
Sortim del carrer de Jovellanos, deixam a la dreta l'antiga carretera de Palma i baixam pels carrers de la Rosa i el de la Constitució. Així arribam a la plaça de Santa Catalina Tomàs on veurem l’església parroquial de Sant Bartomeu...


Creu d'avall des Fossar
 ...i més avall, a la confluència dels carrers de la Rosa i el de l'Amargura, destaca la creu de terme d'avall des Fossar, la qual assenyalava l’entrada a la població, ja que aquest era l'antic camí de Palma (s XIII) i de Pastoritx (carrer de sa Dragonera?). Giram pel carrer de sa Dragonera (WP-2), el qual ens durà cap al torrent d’Avall i a creuar la carretera de Palma.
      



Abans d'arribar a l'asfalt creuarem una zona marjada d'horts que s'estén cap a l'Estret, a banda i banda del torrent. L'Arxiduc anota (1884): «Valldemossa està completament envoltada d'horts d'hortalissa i fruiters que gràcies a la terra grassa i a l'abundor d'aigua donen molta collita, de tal manera que el poble es compta entre els primers de l'illa en la producció de fruita [...] Alguns d'aquests horts arriben fins dins el poble, i alguns fins i tot estan envoltats de cases, com oasis verds dins la massa de les cases. Els més bells són els del sud-est del poble, situats al seu peu en una espècie de clotada en forma de caldera, on sobresurten les cimalades de molts de fruiters que sobretot a la primavera, quan treuen flor, donen a aquesta vall un aspecte talment paradisíac».
 
Torrent d'Avall
L'aigua del torrent d'Avall o de Valldemossa solca la vall.

Des de la part baixa de la vall copsam els horts i la zona més antiga de Valldemossa, la que envolta l'església, aquella Mûsû andalusina. En els documents antics la trobam citada de moltes formes: Vall de Muzo (1231), Terme de Mozo (1243), Vall de Moce (1252), Vall de Muço (1252), Vall de Moça (1266), Vall de Moja (1280), Vall de Mussa (1285), Vall de Mosso (1287), Vall de Muça (1288), Vall de Musse (1288), Valldemuça (1501), etc. (Història de Valldemossa (1230-1516), 1999).    

Sortim a la carretera de Palma (WP-3) (356 m) a l'endret del portell de can Vallejo. Creuam el vial asfaltat, caminam uns metres per la carretera, en direcció a Palma i pujam per un senderó mig amagat. Haurem d'estar atents, ja que no hi ha indicacions. 

El bucòlic viarany discorre arrambat a un marge i entre una esponerosa vegetació. Devia ser aquest l'antic camí de Valldemossa a Bunyola passant per la important alqueria de Pastoritx? Una notícia del 18 de juny de 1281, diu: «Pere Reboster estableix a Bartomeu Barberà una coma de la seva alqueria Pastoritx, que confronta amb el camí sarraïnesc que va a l'església [...]». (Història de Valldemossa (1230-1516), 1999).

Es Mirabò
«El 9 de desembre de 1493, Guillem Ferrer ven a Pere Torres, picapedrer, la possessió Mirabò per 25 £». (Història de Valldemossa (1230-1516), 1999).
     La GEM ens diu que: «Es Mirabò és una possessió del terme de Valldemossa, situada entre Son Verí, Son Calafat, Pastoritx i ca s’Hereu. Fins al s XIX, apareix amb la denominació de Mirabò. A mitjan s XVI, fou adquirida per l’honor Sebastià Bauçà, que la tenia el 1560. Des d’aleshores, la família propietària adoptà la denominació de Bauçà de Mirabò. El s XVI, tenia cases i tafona. Era dedicada a olivars i conreu de cereals i lleguminoses. Tenia morers de fulla per als cucs de seda que eren criats a les cases. Hi havia ramaderia ovina i aviram. N’eren pertinença les terres dites sa Majora, situades al Pla del Rei, de Valldemossa». (GEM-DF/M). Actualment és un petit hotel rural.

Seguint pel camí de ferradura connectam amb la pista que ve de sa Coma (WP-4) (420 m). Continuam per aquesta pista cap a Son Verí (E). 
   
Portell d'entrada a la possessió de Son Verí, la qual està situada entre Son Calafat, Mirabò, Pastoritx i Raixeta. El 1653, pertanyia al noble Tomàs de Verí. Tenia cases i era dedicada a olivars i a conreu de cereals. Feia una renda anual de 513 lliures. El 1673, era de la senyora Aina de Verí. Devers el 1884, quan l'Arxiduc les va veure estaven en runes i també «que es troben més enfonsades dins la vall i no tenien gairebé cap panoràmica, on hi ha un petit hort amb una font anomenada la font de sa Pastera».

Retrocedim uns metres i agafam una camada que duu a una mena de redona (WP-5), des d'on continuam pel fons i a l'esquerra, per un camí que ens menarà al mirador des Mirabò.

El camí puja entre marjades abandonades, deixa un ranxo de carboners i un forn de calç a l'esquerra, i continua serpejant ben rost pel coster sud de la moleta de Pastoritx.

Segons Josep Estaràs Mateu (el darrer carboner de Valldemossa), entrevistat per Pep Lladó (Miramar, 1991), a l'any 1946 hi havia a Valldemossa més de vint famílies que netejaven el bosc i feien carbó.

Ja quasi a dalt deixam a l'esquerra una bassa molt ben conservada.
     «Valldemossa va ser un gran subministrador de fustes per construir galeres armades al servei del Regne [ja en el s XIV]. L'Administració reial enviava un mestre d'aixa al poble per tallar alzines de certes alqueries, el que provocava les protestes de llurs propietaris i, alguns cops, de l'autoritat municipal». (Albertí & Rosselló, 1999).

Mirador des Mirabò
Arribam al mirador des Mirabò (WP-6) (519 m), el qual ha perdut part de la seva funció degut als pins que han crescut davant. 
     Aquest mirador no es pot atribuir a Lluís Salvador puix la possessió no era seva. Cañellas diu que ja hi havia miradors a Valldemossa quan va arribar l'Arxiduc, però probablement la gran quantitat de miradors que ell va construir va induir els altres propietaris a construir-ne més. 
 
«La bellesa del paisatge —com diu Rosselló i Verger— és un valor bastant accessori per a l’home del camp, que gairebé no hi guarda cap altre qualificatiu que el d’’alegre’. És curiosa l’observació que el català de Mallorca ha arribat a perdre en l’ús vulgar els adjectius que expressaven aquest sentiment i ha manllevat un dels més poc elegants del castellà (guapo). Malgrat això, la toponímia ha conservat i va creant quelcom. Bellver (Ma. NE) i es Mirabò (Ma. SW) són els únics noms actuals que ja figuraven al segle XVI [...]». (Toponímia, geografia i cartografia, 2004).
 
Son Verí
Cap a llevant tenim una bona vista del puig de na Fàtima, sa Bombarda, s'Estret i les cases de la possessió ses Esteles (no apareixen a la foto). Deu tenir que veure la següent nota censal amb aquesta possessió?: «11 de febrer de 1262. Pere de Cervera ven a la jueva Estelle, vídua de Barqueta, fill de Maimó, el cens i dret que rep a una alqueria a Valldemossa. Preu: 150 s». (Història de Valldemossa (1230-1516), 1999).

Després de berenar al mirador tornam a baixar fins a la redona, ara sortim cap a sud-est (WP-7). Botam una paret baixa, recorrem una zona desforestada amb bona visibilitat cap a s'Estret i la badia de Palma i ens dirigim cap al bosc per un senderó que discorre vora una reixeta.

Font de Son Verí
Així arribam a la derruïda (2002) font de sa Gruta, font de Son Verí o font d'en Porcell (WP-8). Lluís Salvador la descriu d'aquesta manera: «A baix d'un penyal punxegut cobert d'heure hi ha la cova o gruta de Son Verí, que té dos arcs de mig punt amb un capitell que duu la data de 1591, i un voladís coronat per un bust d'un home amb una bolla damunt el cap; en el timpà es veuen el nom de Jesús i un escut amb mitges llunes, i en el costats basaments amb bolla i pom». Actualment presenta aquest lamentable aspecte degut a un esbaldreg. L'escut de la família Verí amb les tres mitges llunes, resta tirat pel sòl.

Escut dels Verí, antiga família de la noblesa de Mallorca. En el s XIII, apareixen documentats Joan, ardiaca de la Seu de Mallorca; Bernat, síndic del rei Jaume II de Mallorca en l'acte d'infeudació a Pere el Gran (1279), i Gonçal, síndic per la Universitat de Manacor, per jurar fidelitat a Alfons el Franc (1285). Probablement al final del s XIII, aquesta família passà a Menorca, conquerida als musulmans (1287). Joan, natural de Menorca, vengué a Palma a mitjan s XV i es convertí en el genearca de la família Verí. Al llarg dels segles, d'aquesta família sorgiren personatges rellevants fins que, a finals del s XIX acabà la successió masculina i els seus drets i representació passaren als Cotoner. El darrer cap de la família fou Pere Verí i Salas. (GEM).

Veient les pedres obrades que formaven la volta i les escultures fetes malbé, ens ve a la memòria aquella romàntica poesia de Joan Alcover titulada La Relíquia, fragment: 
  
Somni semblaria
el temps que ha volat
de la vida mia,
sense les ferides que al cor ha deixat;
sense les ferides que es tornen a obrir 
quan veig que no vessa 
ni canta ni plora la font del jardí.
Trenta anys de ma vida volaren depresa, 
i encara no manca,
penjat a la branca,
un tros de la corda de l'engronsadora, 
com trista penyora,
despulla podrida d'un món esbucat... 

L'Arxiduc segueix dient: «A l'interior té una volta de canó, al fons roques i una font que brolla d'una pica a la dreta i una altra a l'esquerra, però aquesta darrera només duu aigua després de ploure. És interessant una taula molt ampla amb dofins com a potes. A les dues parets laterals hi ha ornaments amb toscs pilars [...]». Per a saber més sobre aquesta Font.
 
Aspecte que presentava sa Gruta o sa font de Son Verí abans de l'enderroc, ocorregut l'any 2002, a una fotografia deferència de l'amic Tomàs Mut, publicada a la seva Web ►Tracaladadepassos.
 
Imatge apareguda al col·leccionable Camins i paisatges. Itineraris culturals per l'illa de Mallorca, (1993) de Gaspar Valero i Martí.

Deixam la font i resseguim la pista que discórrer pel comellar de sa Gruta. Ignoram una bifurcació que va més avall cap a la vall de Pastoritx.

El rei Martí l'Humà era molt aficionat a la caça «trajo a Mallorca la casta de venados y ganados que antes en Mallorca no los había, ni los conocían, y los soltó por aquellos montes de Valldemoza, y hasta el día de hoy se conservan en los montes de Pastorig [...] El vulgo de aquel tiempo que nunca había visto venados los pusieron nombre de martins, y aun conservan los muchachos llamar a los venados que vienen a sus manos martinicos». (Binimelis, 1927 [1593]).

Un rústic botador ens permet traspassar la paret mitgera del bosc de Son Verí i la possessió de Pastoritx (WP-9) (565 m).

Uns metres més enllà de la paret hem de guanyar alçada cap a l'esquerra (WP-10), ben aviat veurem un camí de ferradura amb un petit marge de sosteniment.

El camí puja ben decidit fent revolts. Aquest dia varem haver d'esquivar una gran quantitat de branques verdes esqueixades pel pes de la neu.
     Charles Toll anotà (1876) que les dones «veien necessari fer feina per viure, tant és així que encara ara es veuen senyals d'això a les dones fortes i d'amples espatlles, que hom troba per tot arreu, davallant els difícils caminois de la muntanya, amb un feix de llenya tan feixuc, que faria anar de banda a banda a molts d'homes. De fet era un costum tan arrelat que les dones fessin aquesta feina tan dura, que fins fa pocs anys a la caixa d'una núvia de Valldemossa hi solia haver un tros de corda gruixada per fermar els feixos de llenya [...]». (Les Illes Balears, 1997).

La pujada és forta i ens accelera el pols i ens lleva el fred. El camí travessa una paret mitgera i, escalonat, passa per uns penyals. Hem arribat gairebé al cim de la moleta de Pastoritx, més coneguda per sa Moleta. 

Guaitam a una miranda sobre Valldemossa, situats molt per damunt, però al mateix endret si fa no fa, del mirador des Mirabò. Destaca el puig de sa Comuna (ja era comunal en el s XIII), la mola de Son Pacs i l'esperó de Son Ferrandell. Seguim el tirany que passa per un rotlo de sitja (WP-11). Poc després el deixam per enfilar-nos per les penyes cap a la cresta de la muntanya.    

A les 12:10 h assolim la cota 753 m (WP-12), la qual està assenyalada amb una gran fita. Estam situats a tall dels penya-segats que guaiten a la vall de Pastoritx. 

Pastoritx
Es veu la vall de Pastoritx dominada pel puig de na Fàtima amb l'oliverar anomenat ses Estelles, al seu peu, la badia de Palma amb els caps de Regana i Enderrocat, molt difuminats per la distància. «Un carrerany en mal estat ens duu fins prop del cim de na Fatma o Fàtima, on encara es poden veure tres muntets de pedres amb un enfony per a la banderola per prendre les dades geològiques, segons la qual ens trobam a 650,56 metres sobre el nivell de la mar». (Les Balears, 2002). 
     Una sèrie d'estrets comellars: el de ses Mines, el de na Morta i el comellar de s'Almangra, es dirigeixen de la vall de Pastoritx cap a Raixeta, Raixa i el pla. Un bell camí i el torrent des Colomer o de Raixa, discorren per aquests comellars.

     A la GEM trobam molta informació d'aquesta possessió: Ocupa una vall, estreta i fonda, disposada de N a S, que va des del puig de l'Angelet (968 m) fins al terme de Bunyola (235 m). Les cases se situen en un petit replà (385 m). Tota l'àrea és drenada pel torrent d'en Colomer o de l'Infern, afluent, per la dreta del torrent de Bunyola. Al N, a través del coll de Pastoritx (869 m), un camí de muntanya l'enllaça amb la zona del Teix. Pel que fa a l'etimologia, es tracta d'un topònim mossàrab, documentat el 1246. El 1506, fou fideïcomesa pel senyor Francesc Morell, ciutadà militar. El 1520, pertanyia a Salvador Morell. Tenia cases i tafona. Era una gran possessió, amb extensos olivars, centrada en la producció de l'oli. Hi havia quatre esclaus. El 1638, era del senyor Jaume Morell —de Pastoritx—. Per aconseguir el màxim rendiment, la possessió era objecte d'arrendaments parcials. Així els terrenys denominats Son Jaume Nicolau, sa Rota d'en Tries, sa Dona Morta i sa Setrilla, amb cases pròpies, i que eren dedicats a olivars, garroverars, sementers de cereals i àrees de garriga, feien una renda anual de 170 lliures. El 1640, s'hi documenta el torrent dels Polls, per designar l'actual torrent d'en Colomer. El 1650, la possessió feia una renda anual de 1.274 lliures, 260 quartans d'oli, 80 quarteres d'olives, vint somades de llenya, 100 pinyes verdes, dues quarteres de cendra, dues barcelles d'aglans dolços, dos coves de raïms per penjar, quatre pollastres i dues gallines. Es mantenia com una gran possessió oliera. Tenia, a més, extensos alzinars amb una producció mitjana anual de 200 roves de carbó. Hi havia pinars, vinyes, un hort i conreu de cereals, lleguminoses, lli i hortalisses. El 1659, fou valorada en 26.000 lliures. El 1685, a més de la renda anual, rebia també de renda dotze lliures de neu cada dia. El 1694, pertanyia al senyor Pere Joan Morell —de Pastoritx—. Al llarg del s XVII, les cases havien estat objecte de millores constants, fins a convertir-se en una construcció de caràcter senyorial. Tenien tafona i capella. Eren guarnides amb mobles de luxe i una col·lecció de pintura de temes religiosos. Hi havia dos alambins d'aram per fer aigües d'olor. La possessió era un lloc de cria de ramaderia asinina [ases] i també un indret popular de caça de tords amb filats. El 1695, pertanyia al senyor Pere Joan Morell —de Pastoritx—. [...]. (Per a saber més, consultau la GEM-DF/M, vol 13, p. 13-14).

     A l'inventari de la possessió de 1493, figura: «un esclau moro anomenat Mansor de 45 anys d'edat. Altre esclau anomenat Alí de 45 anys. Altre esclau negre anomenat Antoni [...] Una borda anomenada Caterina, de nació de canaris, de 13 anys d'edat. Altre esclau o esclava (il·legible)». (Història de Valldemossa (1230-1516), 1999). 

Les cases de Pastoritx no crec que hagin sofert grans modificacions d'ençà que l'Arxiduc féu la següent descripció: «Per un aqüeducte amb dotze arcs rebaixats i sis arcs de mig punt passa la canonada que duu a Pastoritx l'aigua d'una font que només serveix per regar. Davant les cases de Pastoritx s'alcen dos bells lledoners; una entrada d'arc rebaixat, que té part damunt un escut amb un castell, dóna pas a l'interior de les cases, modernitzades, i al fons del pati, que és bastant gran, hi ha tres arcs rebaixats.

Enmig del pati hi ha una cisterna oberta dins la roca [feta pel senyor Jaume Morell de Pastoritxentre 1703 i 1707]. També hi ha una petita capella [bastida a la fi del s XVII, tenia tres altars i pintures de la Puríssima Concepció, del sant Crist, de sant Josep, de sant Jaume, de la Verònica i de sor Tomasa] rodona amb arc de creueria amb escut i grans nínxols, tribuna posterior i presbiteri d'arc de mig punt. A la dreta del pati es veu la tafona, i a l'esquerra els estables. Davant de l'entrada hi ha la cotxera i la casa, construïda l'any 1837 per Salvador Morell, que serveix d'allotjament a les dones a l'època de collir oliva. Des de la plaça empedrada davant les cases, devora els esplèndids lledoners, es té una vista magnífica sobre la llunyana planura sembrada d'oliveres, i a la dreta sobre la bella i esvelta silueta de na Fàtima. Darrera la casa hi ha un petit hort amb arbres fruiters i figueres de moro».

(Magnífica fotografia de la clastra de Pastoritx. Font: jmallorqui / OJODIGITAL)  

Acostam un poc més la imatge de les cases on ullam la teulada rodona de la capella i els arcs més grans de l'aqüeducte o síquia de na Seca.    
  
Recorrem la carena de la Moleta cap al punt que apareix al mapa Alpina com la fita més alta. Deixam a la dreta un seguit de colls de caçadors, alguns d'ells bastant grollers. El senyor de Pastoritx es reservava el millor coll de tords, dit del Pi del Xibiu.
     «Els filats de caçar a coll ja s'esmenten a Valldemossa, a Pastoritx, el s. XV. Però la cosa ve de més enrere: Ovidi (43aC-17dC) recomana als qui tenen mal d'amor que es distreguin amb la caça: "estén xarxes a les collades boscoses"». (Albertí & Rosselló, 1999). 

Cim de sa Moleta
En el capcurucull ens feim la pertinent foto de grup (WP-13) (757 m GPS). Després, seguim recorrent la Moleta adreçats a nord, baixant progressivament.
     «L'11 de desembre de 1347, Bartomeu de Puigmalver ven a Simó Cerdà la muntanya Moleta de Pastoritx. Preu: 18 £». (Història de Valldemossa (1230-1516), 1999).  

A les 12:55 h arribam al porxo de sa Cisterneta (E. Alonso) (WP-14) (638 m); Coll de s'Abeurador o de sa Moleta de Pastoritx (J. García Pastor); Pla des Xots de Dalt (mapa Alpina). El 1638, la possessió de Pastoritx, per aconseguir el màxim rendiment, era objecte d'arrendaments parcials. Així els terrenys denominats Son Jaume Nicolau, sa Rota d'en Tries, sa Dona Morta i sa Setrilla, amb cases pròpies, i que eren dedicats a olivars, garroverars, sementers de cereals i àrees de garriga, feien una renda anual de 170 lliures. (GEM). 

Reposada l'energia i descansats, reprenem la marxa. La idea és baixar pel xaragall o regata de sa Coma. Així és que ens dirigim a la serra de Son Moragues (nord). Ignoram un camí que baixa cap a la dreta, a la vall de Pastoritx pel comellar de n'Engravat (d'en Garavat, B. Palos). 

Un tirany fitat, ben evident, ens mena a prop de la timba, des d'on podem situar el pas que volem fer.

Per arribar a la capçalera del pas hem de pujar bastant, cosa que es fa feixuc després d'haver dinat.

Tindrem que botar una paret de partió (WP-15) (717 m), de Son Moragues-sa Coma?

Deixam el seguit de fites que mena a recórrer la serra de Son Moragues (WP-16) (751 m) per seguir les que ens duran al pas de sa Regata de sa Coma. Hem vist durant tot el recorregut per la Moleta i ara per aquí els efectes de la gran nevada de fa dues setmanes.
     Informam a una parella de joves que han pujat pel pas cercant el refugi des Cairats, que queda bastant enfora d'aquesta ruta.

Passam vora un ranxo de carboners on acaba el camí de ferradura i iniciam la pronunciada davallada cap a la regata.

A la dreta, un penyal isolat forma una collada que guaita a la coma des Cairats, on antigament s'hi tallaven arbres amb els quals es feien cairats (bigues). El veterà excursionista Benigne Palos diu que no és aventurat pensar que aquest fet és el que ha donat nom a aquest comellar.

Pas de sa Regata de sa Coma
En aquesta imatge es pot fer una idea del pronunciat desnivell de la regata de sa Coma (WP-17) (679 m). Fa uns anys aparegué un nou topònim per aquesta contrada, el pas d'en Príam, en honor al muntanyenc Príam Villalonga i Ballester (1913-2004) qui, segons l'amic Fernando de Angulo, a finals dels 80 va redescobrir-ne l'existència. 

La fullaraca rellisca molt, ens fa ajupir i fa que posem la màxima atenció a la passa que donam. Tot i així, la culada està assegurada.
  
En aquest lloc hi havia una placa commemorativa dedicada a Príam, amb la imatge de Sant Bernat de Menthon, patró dels muntanyencs. Algun desaprensiu la va desferrar.
     

El gran muntanyenc i amic Emilio Alonso, em fa arribar aquesta puntualització, molt ben rebuda per cert, com tot allò que sigui per aclarir dubtes: «En cuanto al nombre o topónimo del Pas d'en Priam, un par de cosas. Joan Carles Palos, siempre me ha dicho que su padre, el gran montañero y divulgador D. Benigne, siempre había denominado a ese Paso: Pas des Xaragall de sa Coma. Y puede que ese fuera el topónimo más antiguo. Pero a mí fue el propio Priam Villalonga, quien me lo descubrió el 15 de Noviembre de 1990, mucho antes de que se colocará allí el bajo relieve en su honor. Así que siempre he considerado que Priam, al menos fue su redescubridor. Por lo cual me parece justo, que también se le conozca como Pas d'en Priam».  

Seguint el tirany ben fitat arribarem a un marge amb botador de pedres que surten de la paret, passam un ranxo amb una petita bassa i estarem ja situats al camí de carro que baixa a la coma des Cairats.

Deixam a l'esquerra el desviament que duu a la font de sa Coma (WP-18). També deixam enrere el bosc d'alzines, ara avançam per una zona que netegen de pins.
             
Després d'uns revolts, arribam al camí des Cairats (WP-19) (476 m), pel qual podríem pujar a la casa de neu i al refugi de Son Moragues i fins i tot al Teix «el gegant entre les muntanyetes de Valldemossa». (Les Balears, 2002). Uns metres més avall trobam la font de na Rupit, situada al peu de les marjades del sementer de na Rupit. (Vista retrospectiva). Per a saber més sobre aquesta Font.

Ignoram un ramal que ens queda a l'esquerra, el qual va a les cases de sa Coma, passam el portell de la dreta amb pas canadenc pels animals i continuam cap a la vila.  
     Des de la urbanització de s'Arxiduc copsam les cases de la possessió de sa Coma, dita també sa Coma d'en Sureda, està documentada el 1646, amb cases senyorials i jardins, capella, torre de defensa i tafona. L'Arxiduc diu: «Aquesta vall està dominada per les cases de sa Coma amb els seus horts d'abundant florida i amb les seves terrasses. Davant l'espectador s'estén tota la vall des de sa Coma o dels Cairats, on comença el bosc que pertany a Son Moragues».

La pista des Cairats s'acaba a la urbanització de s'Arxiduc (WP-20). Recorrem el carrer de Toscana i pel carrer de Lluís Vives arribam al de Son Gual, on destaca la torre de defensa (s XVII) del gran casal de Son Gual, una de les possessions de l'Arxiduc. 
     En uns minuts arribarem al cotxe on finalitzarem la ruta d'avui (WP-21), cosa que feim a les 15:59 h. 

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________



Veure el track al Wikiloc


RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
 

És aconsellable seguir unes normes bàsiques.

 
  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Valldemossa
Distància aproximada: 12,51 km
Pujada acumulada: 642 m
Alçada màxima-mínima: 758-343
Temps aproximat sense aturades: 4:04 h
Temps total: 6:55:51 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: El tram més complicat és la baixada per la regata de sa Coma
Integrants: Maria, Dolors, Toni, Joan


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Central, E-25 amb els punts principals
  
Perfil de la ruta

Perfil en 3D de la ruta

Manacor, 3-3-2015

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. (1884) 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Història de Valldemossa (1230-1516). 1999 Jaume Albertí i Ramon Rosselló.
  • Possessions, camins i paisatges de l'Arxiduc. 2015 Gaspar Valero i Joan C. Palos.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Mapa Editorial Alpina Tramuntana Central. 2013.
  • Valldemossa com a centre d'excursions. 1989 Benigne Palos.
  • Les cases de neu i els seus itineraris. 2002 Lluís Valcaneras.
  • Nueva historia de la isla de Mallorca. 1927 (1593) Joan B. Binimelis.

12 comentaris:

  1. fa ja un bon grapat d'anys que vaig fer aquesta ruta, però a l'inrevés, m'encanten aquests paratges de densos alzinars amb bones vistes quan l'espessor ho permet.
    fins a la propera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arnau, molt d'acord amb tu, a mi també m'agraden i posen a prova el sentit d'orientació més que la muntanya pelada.
      Gràcies per comentar.

      Elimina
  2. Hola Joan, he llegit el teu texta hara meteig, i clar es que voltros com be dius pujareu asa moleta i no pasareu per sa cassa de neu, magrat l'aguera llegit avanç, l'agues errada igual... som un cap buit...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni.
      Qui s'equivoca és el que es molesta en fer coses, no ho dubtis (jo som el primer en fer errades). No sé com pots duu aquesta gran activitat muntanyenca que fas. Et desig que sigui per molts d'anys, per bé de tots els aficionats.
      Una abraçada!

      Elimina
  3. Molt bo, excel·lent reportatge, informatiu i gràfic.
    Enhorabona, Joan i cia.
    Biel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Biel per comentar. Tot depèn dels llocs on caminam. Pels voltants de Valldemossa hi ha molta informació.
      Salutacions!

      Elimina
  4. Bonic i tranquil itinerari Joan, m'ha agradat molt, sempre hi ha racons que desconeixem, com el del mirador de Mirabó, en prenc nota.
    Moltes mercès per citar un dels nostres tracks a la Moleta.
    Una cordial salutació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament Josep, sort que ens queden racons per a descobrir i entre tots els donam a conèixer.
      Gràcies per comentar.
      Una abraçada, amic Josep!

      Elimina
  5. Enhorabona per aquesta nova publicació. Altre cop li has donat sa volta a una clàssica, amb això de Mirabò. Em segueixes sorprenent amb la qualitat de les fotos, jo diria que perfectes. I en quant a la informació que puc dir, increïble!. Tot el conjunt és de nota, Joan. En ser gran vull ser com tu!!!. Una aferrada... i salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç. Gràcies pel teu amable comentari d'amic. Les fotos ben normaletes ja que la càmera necessita un relleu, he perdut la compta de les vegades que m'ha caigut. Quant a la informació, com tu saps, la contrada té molta història i per tant, dóna per a molt.
      Una abraçada, amic Llorenç. Salut!

      Elimina
  6. Cada vegada que faig una passejada per les contrades entre els termes de Valldemossa i Bunyola, Cairats, Pastoritx, Teix... gaudeixo i molt del increïbles racons que ens ofereix aquesta part de la Serra. El Pas de sa Regata o d'en Priam me va fascinar la primera vegada que el vaig fer i no ho ha deixat de fer cada pic que l'he fet. M`he ne alegrat molt de saber que la llarga llista de racons que no concec segueix augmentant, en aquest cas amb el mirador de Mirabò que ja fris d'anar a visitar. Per cert, gràcies per anomenar-me'n però no tinc cap mèrit, només conèixer al net d'en Priam Villalonga qui me va contar la història del perquè de la duplicitat del doble topònim. En tot cas no m'agrada massa aquesta moda de rebatiar llocs perque llavors les conseqüències són la pèrdua i oblid del topònim original; tanta sort sort que hi ha documentalistes com tu que ens il·lustrau setmana rera setmana amb les vostres cròniques muntanyeres per a mantenir o trametre aquest coneixement. Una salutació, amic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Fernando.
      Molt d'acord amb tu quant a la zona, una meravella! No hi ha racó dolent. El pas de sa Regata, només l'havíem fet de pujada, per tant aprofitàrem que érem per allà per a baixar-lo. No pareix el mateix si el puges que si el baixes. Baixant-lo vaig sentir una mica de vertigen quan anava a prop de la timba, a l'aproximació al pas. Amb els topònims, pens el mateix que tu, cal mantenir l'antic per evitar que es perdi.
      Moltes gràcies, amic Fernando pel teu encoratjador comentari.
      Una abraçada!

      Elimina