114 - Moleta de s'Esclop per la coma des Voltor i el pas des Bastó 26-1-2014

La ruta que proposam avui per arribar al cim del puig de s'Esclop i per tant a la moleta, no és la més habitual. La pujada per la coma des Voltor segurament és una de les alternatives més dures i esportives per ascendir a aquesta mola de 928 metres d'alçada. La baixada la feim pel pas des Bastó i el camí de ses Alquerioles. Per arribar-hi hem seguit les passes dels amics Manolo Barranco i Antoni Sureda.   

Arribam al portell de la finca pública de Galatzò des des Capdellà per la carretera (Ma-1032) es Capdellà-Puigpunyent.  

Es poden deixar els cotxes a fora o entrar i deixar-los a l'aparcament de Ca l'Amo en Biel o Cal Garriguer (WP-1) (155 m). Començam a caminar a les 9:19 h pel camí principal, cap a les cases de Galatzó.
     La finca, d'una superfície d'uns 14 milions de m² i 5.000 m² d'edificació, és de titularitat municipal d'ençà el 16 de maig de 2006. L'adquisició va costar a l'Ajuntament de Calvià 9 milions d'euros.

La vall de Galatzó conforma un univers particular en els darrers estreps del sud de la serra de Tramuntana. La vall està tancada per tot un complex sistema de pujols i muntanyes, com: el puig de Galatzó de 1026 m, dominant el paisatge, la moleta des Galatzó (507 m), es Castellet o puig des Caragol (467 m) i el puig Matós (237 m), a l'est. El puig Batiat (641 m), s’Esquena des Ases (659 m) i ses Males Roques (500 m) a l'oest.

Graner del Delme

El camí passa pel costat del petit magatzem on es guardava una part de la producció agrària per al pagament d’impostos.

Un poc abans d'arribar a les cases, a mà dreta, podrem albirar els dos molins d’aigua fariners del camí de ses Planes.

Cases de Galatzó

Arribam al casal de la possessió de Galatzó (WP-2) (191 m), situat entre el puig del Senyor, es Castellet, la coma d'Almangra i el puig Batiat. La possessió de Galatzó està documentada el 1283. Segons Joan Coromines, es podria cercar en aquest nom un compost de la paraula Aqua i, com que és un territori extens, s'hi podria veure l'arrel llatina Lat, o bé el comparatiu Latiorem, 'més ampla, bastant ampla'. L'evolució fonètica seria Aqua Latiore, que donaria Agalatzor, o Aqua Lationen, que hauria donat Agalatzon. 
      Galatzó, el 1626, pertanyia a la senyora Olesa, viuda de Vivot. Tenia cases, amb torre de defensa, capella (imatge), tafona i celler. Estava dedicada a vinyes, olivars, conreu de cereals i lleguminoses, i tenia extensos pinars i garrigues. Hi havia guardes de 400 cabres i 405 ovelles. S'hi trobaven sa Sort, es Molins d'Aigo, sa Rota, sa Cometa i es puig d'en Ribes. El s XVII, fou propietat del senyor Ramon Saforteza Fuster (1627-1694), segon comte de Santa Maria de Formiguera, conegut amb el sobrenom de Comte Mal, en la llegenda del qual la possessió jugà un paper important. (GEM).

La presencia del Comte Mal, senyor de Galatzó, es fa evident —amb nom i llinatges— a la làpida i l'escut situada sobre la llinda del portal de la capella, la qual fou aixecada el 1688 i restaurada el 1952 pel propietari de Galatzó, Victorio Luzuriaga. No obstant la primera data relacionada amb la capella es remunta a 1424.

Interior de la capella. (Font: pàgina web de la finca).

El portal principal és de grans dimensions, d’arc semicircular adovellat. Tota la façana, de tres plantes, és de pedra i maçoneria amb arrebossat blanquejat.
     «Por la parte de Galatzó llega á la vertiente del soberbio monte, y comprende la sonada residencia feudal de Conde Malo, cuyas espantables tradiciones van desvaneciéndose á medida que se remoza el aspecto de la morada». (Islas Baleares, 1888).

Tot el parament de la façana està decorat amb la tècnica d’esgrafiat amb petites pedres que dibuixen figures geomètriques o vegetals, encastades en el revocat de la paret. Aquesta decoració es coneix popularment com a brodat de pedra.

El jardí està situat davant la casa, a l’altra part de la carrera.

Clastra o pati interior empedrat i cisterna.

L'escala puja a les dependències dels senyors, mentre que els amos vivien a la planta baixa.
 

 

Si trobam les portes obertes val la pena entrar a veure la tafona, recentment restaurada. Podrem veure el trull, la premsa hidràulica (marca Rodes Hermanos, S.A.), el molí de sang i el motor, entre altres elements.

A la part de darrera de les cases veim la rampa per on es duia l’oliva a la tafona. Per les dimensions de la xemeneia intuïm una gran cuina.

Prosseguim la ruta pel camí de ses Sínies (GR-221), ben atents a la desviació que hem de prendre a l'esquerra, cap a sa Pedrera (WP-3), cosa que feim a les 9:52 h. Pujam un marge i enrevoltam la base del puig des Senyor (281 m). Davant de nosaltres estan les humils elevacions del puig des Caragol o Castellet (471 m), el puig de ses Planes (587 m)...

Mentre travessam un pinar apareix al fons el nostre objectiu, la mola de s'Esclop. En el centre de la imatge apareix el morro d'en Bartomeu, els estreps més vertiginosos del puig de ses Fontanelles (718 m), conegut popularment per sa Cadira des Bisbe. Trobam aquesta interessant cota —diu Tomàs Vibot— entre el puig Batiat i es Moletó. S'alça a 718 m d'altitud. És un topònim metafòric, que assimila el perfil del cim amb la forma d'una gran cadira bisbal. 
     El desnivell que s'endevina des d'aquí és descoratjador. La pujada acumulada de la ruta és de 837 metres.

Seguim un tirany, després restes de camí de ferradura, sempre guiats, a més del GPS, per fletxes vermelles i fites de pedra.

Deixam enrere el pinar i apareix el terreny típic de muntanya poblat de carritxeres i garballos. Creuam el jaç del torrent de sa Pedrera.

Com més amunt ens feim, remuntant la coma des Voltor, tenim la impressió d'anar cap un cul de sac. La paret de penyals dels estreps de s'Esquena des Ases que tenim davant, barra el congost força agrest, el qual pareix totalment inaccessible. Només veim sortida per una inclinada canal que forma un angle a l'esquerra.

Quan arribam als peus del penyal, a prop del salt del torrent, sortim per l'esquerra, per una rosseguera amb una pendent molt forta. 

Mirant enrere durant l'ascensió per la coma des Voltor. A dalt de la imatge despunta el puig de na Bauçà, habitualment anomenat es Còssil a causa de la seva forma. 

Després de la dura rosseguera torna a comparèixer traça del camí que dúiem abans.
     «Un temor difús a alguna cosa que sura per aquests paratges de pedra i boira. Des del segle XVII, s'identifica aquesta presència amb el Comte Mal, i s'atribuïen a ell estranys rastres que existeixen per les muntanyes. A les muntanyes i pujols d'aquestes latituds es troben alguns blocs de pedra amb un forat en el centre que els traspassa. Els pastors i pagesos els consideren sense cap dubte com a llobes del Comte Mal. Deien que el comte, en les seves malifetes, col·locava una barra de ferro en el forat, a la qual lligava després a una de les seves infortunades víctimes per torturar-la fins a la mort. Així ocorre en s'Argolla, i en la font d'en Debades, llocs que segons la tradició popular eren escollits pel comte pels seus ajusticiats.
     I també sembla cert —continua Garrido—, que va ser una zona turmentada. Bandits i lladres de camins varen trobar un bon refugi en els amagatalls inaccessibles de les seves altures. La zona de Galatzó posseeix així restes de poblats talaiòtics, de recintes estranys que podrien ser defensius —com les muralles des Pinotells— i construccions d'èpoques més indeterminades. En el puig des Caragol, el puig des Senyor i la cova d'en Batiat es repeteixen les constants». (Mallorca mágica, 1996).

Superam algun graó rocós i ens arrambam als penyal del barranc on hi ha una balma, després passam una zona molt bruta entre mates. Des d'aquí, la panoràmica és molt maca.  

Travessam una zona netejada de vegetació pel darrer incendi.

Per les rotes d'en Massot apareix un rotlo de sitja, pels voltants del qual veim restes d'un plat de carboner o de roter. 

Encara ens queda una bona pujada per arribar al puig de s'Esclop (esquerra), el qual fa partió entre Andratx i Calvià. A la nostra dreta guaita el puig de Galatzó, la muntanya més alta d'aquesta contrada (1027 m). 

Ens acostam visualment al puig de Galatzó o la muntanya màgica. Segons Garrido, l'enigma d'aquesta muntanya comença fins i tot amb el seu nom. S'ignora el possible origen i significat del topònim. Joan Coromines i Josep Mascaró Pasarius, en el seu Onomasticon Cataloniae, no descarten que pugui tractar-se d'un residu de la llengua perduda de les illes, supervivent dels temps prehistòrics tal vegada fins a la dominació àrab. Encara que barregen igualment la possibilitat que sigui fruit d'una llarga transformació de Aqua latior a Agalatzor, fent referència a les seves fonts.
     Prop del cim, en el vessant d'Estellencs, hi ha un conjunt d'onze cavitats, anomenades avencs de Galatzó.

Ens sobrevola un voltor, l'au que dóna nom a la coma que acabam de pujar. 

Assolim el coll des Ciurons o Ciuronar. Vibot anota: «És el coll més alt de tota la finca [s'Alqueria], situat a 822 m d'altitud, entre la moleta de s'Esclop i es Moletó. Creim que el topònim pot fer una referència metafòrica a la forma d'algunes de les penyes que l'enrevolten». L'alçada assolida ens permet gaudir d'una esplèndida panoràmica de la costa d'Andratx i Calvia, la rada de Santa Ponça, les planes de Calvià i es Capdellà, la serra de na Burguesa, l'avançada del cap Blanc...

Es Moletó

Es Moletó o puig de ses Fontanelles (858 m) és de difícil accés. Normalment es puja pel vessant sud-oest. En el mapa de Mascaró Pasarius figura amb el nom de puig de ses Fontanelles.
     A la costa, davant Sant Ponça, destaca l'illa es Malgrat i l'illot des Conills, ses Rates o d'Enmig.  

Després de reagrupar-nos al coll des Ciurons, iniciam la pujada a la moleta. L'ascensió a la moleta o mola de s'Esclop (o Escrop, Arxiduc), des del coll, es fa grimpant pel coster sud-oest.

Caminam cap a les ruïnes de la caseta d'Arago situada al cim de la moleta de s'Esclop. «Trobam el topònim documentat per primer cop a 1693, esmentat en el testament de Pere Telm Alemany, amb la grafia moleta de Sclop. És curiós ressenyar que el genèric ha mantingut el sufix diminutiu (moleta), tot i tractar-se d'una muntanya de grans dimensions. Enric Moreu-Rey cita la variant Es Moletó de s'Esclop. Unànimement els informants relacionen el topònim amb similitud del perfil de la muntanya, el qual recorda a aquesta casta de sabata». (VIBOT, 2006).
      Una de les diverses etimologies del mot esclop és la d'una sabata de fusta d'una sola peça (zueco).
      Segons una hipòtesis de Gaspar Valero, el topònim mola de s'Esclop vindria de mola de Sclop. Els clops són polls (Populus sp.), i aquests arbres són freqüents encara avui dia vora les cases de s'Esclop i la font des Quer. 

Caseta de n'Arago al cim de la moleta de s'Esclop

Assolim el cim de la moleta (WP-4) (929 m) a les 12:46 h. L'Arxiduc descriu la caseta del Francès o de n'Arago: «La caseta mig enrunada on vivia Arago té un portal ample amb una vista magnífica. Les robustes parets estan dotades de repetjó i revestides per dins amb un poc de guix i sense calç». 
     Bover (1864), diu: «"existen en su cumbre los restos de un telégrafo, que en 1808 estableció allí el célebre astronómo francés Mr. Arago." Tuvo esto lugar cuando se prolongó hasta las Baleares la medición del arco, cuyos extremos habian sido Dunkerque y el Montjuich de Barcelona. Las montañas del cabo de S. Antonio, el desierto de las Palmas, la montaña de Campuey en Ibiza, la mola de la isla de Formentera y la montaña del Esclop en Mallorca, sirvieron de estación de señales, determinandose la posición exacta de las islas por medio de fuegos visibles á gran distancia».

«La caseta té planta rectangular sense compartiments, de 7,55 m per 6,90 m. Les parets que conformen l'estructura, dobles amb farcit al mig amb 0,90 m de grossor, estan realitzades amb la tècnica de pedra en sec, amb paredat irregular adobat i junta poc closa. En la construcció de les parets es va emprar pedra calcària d'aspecte irregular, sense adobar, disposada de fil en els murs i amb unes dimensions mitjanes. L'altura màxima dels murs és de 3,70 m. En les cantonades de les quatre parets exteriors trobam cantoneres de pedra calcària adobada, disposades de pla i amb unes dimensions mitjanes. A l'interior de l'habitacle, adossat a la paret nord, hi ha evidències d'un banc corregut. Està realitzat amb la tècnica de pedra en sec mitjançant una filera exterior de pedres i emplenat interior. Apareix en molt mal estat de conservació, encara que sembla que originàriament ocuparia tota l'extensió de la paret. La porta d'accés a l'habitatge està situada en la façana, orientada cap al sud. Destaquen les grans dimensions de l'obertura, que ocupa la pràctica totalitat de la façana. Es tracta d'una porta amb llinda de forma quadrangular, que no presenta brancals, sinó que està delimitada per murs de doble parament amb les cantoneres treballades, realitzades amb pedra calcària adobada, disposada de pla en el mur. Les grans dimensions de la porta d'ingrés permeten unes vistes espectaculars cap al sud des de l'interior de l'habitatge». (Guia de la finca pública Galatzó).

  

Efectivament, com diu l'Arxiduc, des d'aquí hi ha una vista magnífica, naturalment en un dia clar. El dia que pujàrem nosaltres, una d'aquelles jornades de les calmes de gener, poguérem clissar les illes d'Eivissa i Formentera.
    

 


François Arago tenia 22 anys quan es va instal·lar a s'Esclop. El 1854 es va publicar pòstumament Histoire de ma jeunesse, autobiografia on conta l'aventura de l'estada a Mallorca, diu Ma station mayorquine, le Clop de Galazo. L'any 2000 es va traduir al català.

Tornam enrere sobre les nostres passes, desgrimpam el coster de la moleta i baixam cap al coll des Ciurons.

Després de dinar all coll i saludar uns amics manacorins components del grup excursionista Tramuntanya, prosseguim la ruta cap a cercar el pas des Bastó. Per aquesta serralada passa la línia divisòria dels termes d'Andratx i Calvià.

Localitzam el pas per on baixarem al camí de ses Alquerioles. Abans d'iniciar el descens gaudim uns minuts del magnífic panorama.

Pas des Bastó

Pas des Bastó o pas des Ciuronar. Més que d'un pas, es tracta d'un típic camí de muntanya. D'ell, Tomàs Vibot diu: «És el camí de ferradura situat a més altitud de la possessió [de s'Alqueria]. En trobam algunes tirades en mal estat de conservació a peu des Moletó. Servia per pujar fins a les rotes que s'estenien des d'aquí fins a sa Planella.
     La segona variant tan sols és reconeguda per un informador. S'explica perquè el camí acaba al coll homònim».

El camí, molt desfet, en alguns trams fins i tot desapareix, perd alçada i travessa un pinar. L'Arxiduc puja des de s'Alqueria, diu: «Per un viarany pedregós que serpenteja s'arriba al coll situat entre els dos tossals de la Mola, anomenat coll del Ciuronar [...]».

El camí de ferradura connecta amb el camí de roda de ses Alquerioles (WP-6) (640 m), giram a l'esquerra, en descens. Són les 14:45 h. Cap a la dreta pujaríem a ses Alquerioles. Traspassam una barrera i entram a la zona prohibida. Convé no fer renou i si topam algú de la finca haurem de seguir les seves indicacions.

«És el camí de carro més espectacular de la possessió [de s'Alqueria], ja que recorre tota la falda de la serra que va des des Castellot fins a ses Alquerioles. La darrera intervenció [finals dels anys seixanta] anà a càrrec de l'amo Joan Garcies, que piconà i eixamplà el ferm mitjançant una màquina, ja que els carros passaven amb dificultat. Possiblement el primer traçat era de ferradura». (VIBOT, 2006). La vista des d'aquest camí és molt maca, veim el puig Batiat, el coll des Vent i el puig de ses Fontanelles.

El camí figura al Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana: «Comunica la finca de s'Alqueria amb ses Alquerioles i Can Ros. Discorre per la vessant des Puig Batiat i la Mola de s'Esclop fins arribar als conreus de ses Alquerioles. És un camí de carro transitat per vehicles. De les finques de ses Alquerioles i Can Ros, parteixen diferents tiranys, que permeten accedir a la Mola de s'Esclop i la Font des Quer».  

Panoràmica de la vall de s'Alqueria, dominada pel puig de ses Creus i Garrafa. Més enllà del puig del Rafal Blanc, apareix Andratx i el seu port.

El camí s'allonga fins a les cases de s'Alqueria, però nosaltres el deixam en aquest punt (WP-7), fàcilment identificable pel gran dipòsit contra incendis, per tant deixam la zona problemàtica pels senderistes. Hem tardat 45 minuts en arribar aquí.

Coll Baix

Ens dirigim sense camí cap a sud-est a cercar el coll Baix on trobarem la reixeta que separa la finca privada de s'Alqueria i la pública des Galatzó. També mudam de municipi, entram altra volta a Calvià. Un precari botador ens servirà per passar a l'altra part més còmodament.

Ara gaudim d'una nova vista de la vall on s'ubiquen les cases de Galatzó i més enllà, es Ratxo. Les conques dels torrents de Galatzó i des Ratxo, les quals s'uneixen als terrenys de na Corba. També apareix la moleta de Galatzó, es Castellet, els puntals des Ratxo, es Serral de Galilea, el puig de na Bauçà...
     A la dreta, en primer pla, veim les roques del turó del penyal des Migdia, també anomenat sa Panada (442 m), el qual hem de travessar per la seva esquena.

Seguim el tirany ben fressat i fitat, el qual ens menarà a la pista de ses Vinyes, itinerari senyalitzat amb el núm. 4 (color groc). Ses Vinyes és una de les zones recreatives de la finca, on trobarem algunes taules i bancs per a descansar.

Font des Obis

Ens topam amb la font des Obis*, interessant conjunt etnogràfic i recomanable punt d'observació botànic. Aquesta, és una font de mina subterrània de qanât amb un abeurador de pica, la funcionalitat del qual seria l'obtenció de recursos hídrics mitjançant la captació d'aigües superficials per drenatge. Cronològicament, l'ús d'aquest conjunt es pot ubicar entre la dominació andalusina (s. X-XIII) i l'any 1995, el qual es va assecar la font. Veure més dades d'aquesta ►Font.

*Obi: ‘canal’, ‘pica de fusta per a donar menjar als animals’.   

En aquesta zona trobam espècies vegetals típiques de fonts i llocs humits, com a pollancres, joncs, falgueres...

Ignoram el desviament a la caseta del Tramuntanal (WP-8) (203 m) (conjunt etnogràfic d'una de les rotes de la finca; la cronologia o l'ús es pot situar entre el s XVI i mitjan s XX), i el de s'Argolla. En el (WP-9) tancarem el cercle al camí principal on hem iniciat la caminada el dematí. Recorren un curt tram fins a l'aparcament, on acabam la ruta d'avui, a les 17:06 h. 

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

 

Distància aproximada: 14,94 km

Calvià

Pujada acumulada: 837 m
Alçada màxima-mínima: 933-151
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Velocitat mitjana: 1,9 km/h
Temps total:  7:49:09 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'ha de tenir en compte que aquesta és una ruta fora dels circuits establerts per dins la finca. La pujada per la coma des Voltor és bastant exigent i pesada. La pista de ses Alquerioles està tancada, amb rètols de prohibit el pas
Integrants: Antònia, Ingrid, Margalida, Dolors, Toni, Esteve, Joan Juan i Joan Riera

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Sud E-25, amb els punts principals

Perfil de la ruta

Perfil en 3D de la ruta

Manacor, 27-3-2015

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

 

• Mallorca mágica. 1996 Carlos Garrido.

• La toponímia de s'Alqueria d'Andratx. (Dins: XVIII Jornada d'antroponímia i toponímia, Selva 2005). 2006 Tomàs Vibot Railakari.  

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. DD.AA.

• Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.

• Cuentos de Mallorca. 1994 Archiduque Luis Salvador.

• ►Guia de la finca pública Galatzó