53 - La serra d'Amós 16-12-2012

Avui proposam una travessia per la serra d'Amós (o de Mors), una serralada poc coneguda pels neòfits. Compren tres puigs: el puig de sa Cova des Carboners (842 m), el puig d'Amós (817 m) i el puig de sa Font Fresca (833 m). Aquesta trinitat muntanyera —que podríem denominar els Tres Vuit-cents— queda eclipsada per la propera serra de sa Rateta (o Roteta), popularment anomenada els Tres Mils. La serra, per la seva poca altura no presenta emocions fortes, segurament per això Encarna es guardava un pas a la màniga.

Casa d'Amunt, can Xalet i Son Ordines

Començam a moure els garrons a Son Ordines (Clot d'Almadrà), una antiga possessió documentada el s XVII. Ja tenia cases, amb tafona, celler i molí de sang. Era dedicada a olivars, vinyes i conreu de cereals. El 1669, fou renovada la tafona. El 1823, foren ampliades les cases. El 1993, pertanyia a la família Vilallonga. Té 350 quarterades, amb extensos pinars i alzinars. És documentada també amb el nom de Son Ordines d’Almadrà*. (GEM). 

     El topònim casa d'Amunt ja apareix al Llibre del Repartiment (1232). La façana principal de la casa d'Amunt s'orienta a llevant i té tres plantes. Can Xalet data dels s. XVII-XVIII, té tres plantes i capella, l'espadanya de la qual és d'arc ogival. Son Ordines d'Almadrà, és una construcció del s. XVII. Les cases dels senyors, la capella, la tafona i les dependències agropecuàries, s'organitzen en torn d'un pati empedrat quadrangular. En el portal de la tafona figura la data de 1769.

     *Almadrà, és molt provable que vengui de l'àrab al madrab 'la teulera'.

Caminam al costat del torrent d’Almadrà el qual neix a Cúber i aboca les aigües a l’albufera d’Alcúdia. Té uns 36 km de recorregut i 456 km² de superfície de conca. És de gran importància per a les reserves hidràuliques de la part nord del pla. És el torrent més llarg de Mallorca, conegut també amb altres noms: torrent de Muro, torrent de Rafalgarcès o torrent de Vinagrella.

La pista encimentada és molt transitada ja que puja al refugi des Tossals Verds.

A la paret de la dreta (pujant) s’obre una balma anomenada la cova de la Mare de Déu. 

S'Estret.

Arribam al creuer de camins. Deixam la pista asfaltada del refugi des Tossals Verds per l'esquerra; camí de Solleric.

Na Bàrbara i en Bingo tanquen la cordada. Aquí els veim creuant el portell de Solleric.

Ben aviat deixam el camí carreter per adreçar camí cap a la canaleta o la canalota d'Emaya.

Hem travessat el primer túnel de la canonada d'Emaya, el sól del qual resta amb una gruixuda capa de fems de cabra humit degut als degotissos del sostre. La construcció dels embassaments del Gorg Blau i Cúber, foren aprovats pel Consell de Ministres el 20-VI-1969. Les primeres aigües arribaren a Palma, al dipòsits de Son Anglada, a mitjan any 1971.

Canaleta de Solleric

Seguim la canaleta fins al seu començament: la font des Pi. L'obra actual —diu Joan C. Palos— data del segle XVIII i està feta damunt l'antiga síquia islàmica que conduïa l'aigua de la font del Pi, una de les més cabaloses de Solleric, cap a l'antiga alqueria islàmica de Xular. (Ara Balear, 2013).

En alguns trams el traçat de la síquia de Solleric guaita al buit del formós barranc d'Almadrà. Aquest torrent també s'anomenava de sa Foradada, per una roca foradada que hi havia a dalt, a prop de Cúber, i que el camí hi passava pel forat. L'Arxiduc ho descriu així: «Entre els dos turons, o més aviat al darrera, hi ha un pas estret, sa Foradada, anomenada així per una roca que té un forat a través del qual un camí condueix a Coma-sema, a la vall d'Orient».

Les altes parets del barranc i la fondalada del mateix, ens fan sentir petits i vulnerables.

Es Putxol, puig de sa Senyora Coloma, sa canaleta, puig de sa Corretja...

Sortim del tirany de servei de la canaleta i enfilam cap al rost coster.

Situats al repeu del penya-segat, caminam uns metres cap a l'esquerra fins que veim una corda i, per tant, el començament del pas.

La presència de la primera corda és més bé testimonial. La veritat és que no fa massa falta.

Pas innominat (de sa Ginebrissa, de Caçadors, des Colls, de sa Rota?)

La segona ja és una altra cosa, tot i que no és del tot necessari. El pas és una cornisa escalonada picada a la roca, el qual era emprat per contrabandistes. Ells baixaven el pas de s'Argamassa, travessaven la llera del torrent i pujaven pel camí de s'Hortet, situat davant, a l'altra part del torrent. Passaven per davant la cova de sa Campana, creuaven el clot d'Infern i es dirigien cap a Turixant, acabant la ruta a Alaró, segurament per aquest pas.
     El contraban a Mallorca és més antic del que pareix: «Entre el període bè·lic que visqué Europa entre 1650-1720, la societat mallorquina no hauria pogut sobreviure si hagués respectat estrictament les disposicions legals del comerç en temps de guerra. Per això es produí la denominada legalització del contraban, amb l'impost del dret de contraban, que gravà amb un 10% els productes fabricats en terres enemigues [...] Aquest contraban legalitzat coexistí amb l'altre, també vital per a la supervivència dels illencs [...] El tabac esdevengué així el gènere de contraban per excel·lència, fins a l'extrem que l'activitat contrabandista arribà a ser denominada popularment 'anar de tabac'». (GEM, IV, p. 77). 
     

Per afegir emoció, la roca té filtracions d'aigua que regalima pels escalons i et fa posar més atenció.

En Bingo fou el que tingué menys problemes per passar.

Pel següent document suposava que aquest pas podria ser el de sa Ginebrissa. «En una còpia d'una curiosa carta, datada aproximadament a finals del segle XVIII o principis del XIX, es reprodueixen les partions de la possessió [Coma-sema] amb Solleric: "Molt Señor, después de saludar-lo li fas sabidor en respecta a la partió. Ja està feta, comensant en lo cap de la paret, seguint per damunt la escane per las dues creus que trobaren vellas, tirant just dins el comellar del Pi, junt an el Barranch està pontet junt an el torrent, y después comensant a la part del puig d'Amós, just per la vorara del Cornadí de Coma-sema muntant tot, fins la part de la font, just al (...) posarem molt més amunt volte de (...) per el pas de la Janebrissa, just a la font del Pi, en tot esto se han fetas 22 creus de un cap fins en lo altres tot molt ben ajustat"». (Arm Peretó-Vidal, 5) (Vibot, 2007).

     Tot i això, hem arribat a la conclusió de que no es tracte del pas de sa Ginebrissa, ja que aquest es troba més amunt i és un camí de ferradura.

El que subscriu a la meitat del vertiginós pas. A la part final és quan es percep de bons i de veres el pati que tenim a l'esquerra. (Foto: Antònia).

Quant hem sent segur puc copsar els companys que em venen darrera.

El teló de fons del pas és espectacular, amb els penyals que es precipiten al tàlveg del barranc. 

El pas ens situa a l'endret des Caire, el qual s'alça a l'altra part del barranc del torrent d'Almadrà. Just abaix des Caire se situa el pas des Boc.

Des del nostre mirador, veim barranc amunt, els indrets anomenats: el morro de sa Vaca, el salt des Cans, sa Torreta...

Berenam sobre una solellada roca amb l'esplèndida miranda al clot d'Almadrà i es Tossals Verds. Després continuam pujant pel coster del puig de sa Cova des Carboners.

Apareix el primer coll (anomenat 'New York' segons l'amic Pep Torrens) de tords d'una llarga col·lecció, cada un d'ells més groller i aparatós. En el meu parer, els caçadors de colls —com veurem més endavant—, fan un atemptat ecològic —si més no, visual—, amb aquestes instal·lacions fabricades amb diversitat de materials contaminants. Els caçadors d'abans es feien els colls amb materials naturals que recollien en el mateix bosc.

Part del bosc i l'olivar de Solleric, i les típiques muntanyes germanes d'Alaró.

El coll és un freu o espai estret entre dos arbres per on solen passar els tords a l'albada o a l'entrada de fosc, i on els caçadors paren els filats per agafar-los. (DCVB). «Els tords, per fugir de les aus de rapinya, van a passar el més a prop possible de la ramera del bosc, si hi ha un pas natural entre aquest, molt millor i si no hi és ja s'encarregarà el caçador de fer-lo. Aquests passadissos formats per la vegetació són anomenats carreres i a Valldemossa carreranys». (O. Rullan).
     S'ha dit (Mayol, 1978) que a les Illes Balears es maten més de tres milions de tords a l'any. 

Casa de sa Rota

Continuam la ruta per restes de camí que ens duu a la casa de sa Rota, o segons un caçador, caseta de la Senyora. Una humil però gran barraca d'un aiguavés. 
     Aquestes construccions són una eina de treball i com a tal, fugen de tot el que és superflu o ostentós; així tenen com a principal característica l'economia dels mitjans utilitzats per bastir-los. S'aprofiten els materials que l'experiència acumulada al llarg de generacions ha destriat com a més aconsellables, d'entre tots aquells que es troben a l'abast. (Puigserver, 1994).

Al costat del porxo hi ha aquesta bassa pels animals.

Rosselló Verger diu que: «Una rota era un recurs —precari— contra la fam. L'amarjament —milers de quilòmetres de paret seca, transformant en escalonades pendissos incultivables— rendibilitzaren espais boscats amb una inversió enorme de mà d'obra, arribant a conrear el 52 % de la Serra».

Continuam per un camí de carboners, per un entorn ple d'arbres caiguts i podrits.

Feim aturada a un forn on, encara ara hi podríem coure el pa.

El camí discorre vora els pendissos en forta pendent...

i de tant ens tant ens regala una bona panoràmica de l'espès boscatge de Solleric, el puig de s'Alcadena, esquerra (816 m) i el del Castell, dreta (821 m). Una llegenda diu que els moros volgueren construir un pont entre les dues muntanyes. Encara hi ha qui assegura haver vist dues enormes argolles metàl·liques clavades en les penyes de s'Alcadena, ancoratges d'aquest pont o 'cadena' que tal vegada donàs fins i tot nom a la muntanya. (Mallorca mágica, 1996).

Allargam la vista amb el zoom sobre la Casa Nova de Solleric.

L'ancestral camí ens mena per l’àmbit d’un bosc reblit d’elements fora d’ús.

Ja fa temps que el foc s'ha apagat als rotlos de sitges, les veus dels carboners també han callat, no obstant encara resta la carbonissa com a testimoni de l’explotació dels recursos del bosc. Veure el ►Quadernet Sitges i carboners.   

Ara avançam per un tram de camí de ferradura, empedrat, traçat per salvar uns penyals, (pas de sa Ginebrissa* segons Pep Torrens), tot i que nosaltres el situam a un altre lloc.
     «Bàsicament la tipologia dels camins de la Serra varia segons el grau d'elaboració i la seva amplària. Segons el nivell d'elaboració distingirem entre passos, tiranys, camins sense empedrar i empedrats, mentre que per la seva amplària es poden dividir entre camins de carro i de ferradura». (Gori Puigserver, 1994).

*DCVB: GINEBRISSA f. Ginebre (es diu en la regió NO. de Mallorca). Fon.: ʒinəβɾísə (mall.).
*EC: ginebre, ginebró, Juniperus oxycedrus, ginebrissa.
     Petit arbre, de la família de les cupressàcies, sovint en estat arbustiu, de fulles linears i punxants, tot l’any verdes, amb dues ratlles blanques a la cara superior; les llavors i la polpa que les envolta recorden els gàlbuls del ginebre, però tenen la pell lluent i vermellosa.

Ara caminam per un bell tram de camí de ferradura empedrat, traçat per salvar un penyal. Se solien empedrar quan el terreny tenia molt de rost o el seu ús era freqüent.

El grau d'elaboració varia segons la importància que tenia el camí. Es veu que l'ús que donaven en aquest era merament funcional, pel transport del carbó.

Ens desviam per grimpar per unes roques.

Arribam a un marge que tanca una collada situada entre el puig d'Amós i el de sa Cova des Carboners. Coll de sa Ginebrissa.

Seguim pujant sense monjoies però dirigits per la visió dels propis penyals del cim del puig.

Per un passet que ens farà contusionar, pujam al cim del puig de sa Cova des Carboners.

Puig d'Amós

Des del cim contemplam el pròxim objectiu, el puig d'Amós. Pels seus pendissos s'aboca el bosc cap a Comasema per una banda i cap a Solleric, per l'altre. El puig de Mors s’atalaia tant des del castell d’Alaró i el puig de s’Alcadena com des de les serres d’Alfàbia i de sa Rateta, i per tot presenta la seva forma inconfusible, coberta en part d’alzines, amb una elevació central voltada d’altres dues elevacions, totes un tant arrodonides.

Cim del puig de la Cova des Carboners

En primer terme, el pla de s'Aigua, i més enllà, el coll des Bosc. L'atmosfera neta ens deixa copsar perfectament el sostre de Mallorca, el puig Major (1447 m) i la serra del penyal des Migdia. A la dreta, el puig de sa Font, sa coma des Ases, es Ribellet, es Tossals, es Replans...

La vista s'escampa per la badia d'Alcúdia i pel pla de l'illa.

El cim té una altre baixada cap al nord. Però baixam pel mateix pas que hem pujat, ja que havíem de continuar la travessa per la petita serra.

El gran nombre de colls de tords donen nom a la contrada: es Colls.

Decidim envestir directament per la crestaria del puig d'Amós, en vers de transitar pels peus del penya-segat per després pujar més endavant.

Feim una petita grimpada sense complicacions.

Caminam uns metres per un pla entre carritxeres i alzines joves. 

Ara toca desgrimpar per una zona de lapiaz per assolir l'explanada un poc arrodonida característica d'aquest puig.

Resulta que el punt més alt del puig d'Amós o de Mors (817 m) és una roca imperceptible situada enmig d'una explanada.
     «El puig de Mors es troba situat entre el puig de sa Cova des Carboners i el puig de sa Font Fresca, a uns 800 m d’altària, fent partió entre Coma-Sema –documentat el 1241 com Semacoma– (Vall d’Orient) i Solleric –Xular, encara que  ja el 1300 es documenta Solleric– (Alaró). Al seu peu té l’extens bosc de Coma-Sema, que pel coll des Bosc s’aboca al torrent de sa Foradada o d’Almadrà. A l’altra banda, cap al sud, hi ha els olivars de Solleric que s’escampen cap a sa Casa Nova i Oli Clar. El puig de Mors s’atalaia tant des del castell d’Alaró i el puig de s’Alcadena com des de les serres d’Alfàbia i de sa Rateta, i per tot presenta la seva forma inconfusible, coberta en part d’alzines, amb una elevació central voltada d’altres dues elevacions, totes un tant arrodonides» (Mateu Morro).

Ramon Rosselló, a partir d’una informació del pare Rafel Juan, documenta la forma puig Damor el 1276, en unes controvèrsies entre els homes d’Almallutx i els germans Tomàs i Pere Sallambé sobre les fites d’aquest terme i Almadrà: «a la part d’occident vers el puig Damor, i baixant fins a un coll devers l’alqueria de Ramon Guitard». Ja molt més modernament: Puig d’Amós (Arxiduc Lluís Salvador, 1869); Puig d’Amós (Mascaró, 1958); Puig d’Amós (García Pastor, 1967).

«S’ha de tenir en compte que el topònim no solament pot venir d’AMOR o del nom bíblic AMOS, sinó també d’HUMORES: humitats, traspuament, amb dissimilació. Mor és, així mateix, un llinatge existent a diverses poblacions de Tarragona i Castelló. A Felanitx hi ha l’alqueria Mor, l’any 1243».

El puig de Mors es troba a la cruïlla de diverses alqueries antiquíssimes de la serra de Tramuntana (Coma Sema, Solleric, Almadrà i Almallutx), a les quals ha anat sempre lligat, sense constituir —almenys de manera històricament coneguda— cap propietat individualitzada. És un lloc llunyà de conreus i habitatges, sols freqüentat per pastors, llenyaters i caçadors» (Mateu Morro, 1997).

► Per llegir l'article complet

Arribam als peus del penyal més alt del puig de sa Font Fresca. Intentam pujar per una encletxa situada vora la paret mitgera.

Una roca llisa a la part alta ens fa desistir i provar-ho per una altra part, no és impossible, però...

Coma-sema

Coma-sema confronta, des del s XVI, amb Son Vidal, Son Terrassa, Solleric, Tossals Verds, es Colomer, el torrent de sa Foradada, Binimorac i Cúber. Té adjunta la de Son Monserrat (1990) Amb més de mil quarterades, té plantacions d'oliveres i pomeres, conradissos i un gran bosc. Les aigües hi són abundants i és destacable la font de sa Parra. El seu nom significa 'coma freda' o 'fonda'. Té un notable talaiot de planta circular. En la revolta forana del s XV, la missió conciliadora de Guillem Palou de Coma-sema, com emissari del Consell davant la cort de Nàpols, li concità les ires del capitost de la revolta Simó Ballester, el qual en represàlia, li incendià el casal i les collites i ell hagué d'anar fugitiu uns quants mesos per les muntanyes. El s XVI, durant la guerra de les Germanies i propiciat per Jaume Palou de Coma-sema, fou refugi de molts de mascarats, nom que es donava als enemics de la Germania. La casa senyorial i predial, amb certs trets exteriors de castell i de fortalesa, té oratori particular, ja documentat a la primeria del s XVIII, dedicat a la Verge del Rosari. (GEM).

Enrevolt el puig fins que veig una cornisa a la cara sud per on pujar. Alguns del grup m'han seguit, altres han pujat grimpant una paret bastant inclinada.

La resta del grup pujant per la paret.

Panoràmica que s'obté des del vèrtex del puig de sa Font Fresca (833 m). Es Barrancons, el coll d'en Poma, puig des coll des Jou, Lofra, na Franquesa, sa Rateta, el puig Major, el puig de sa Font, Tossals Verds, el puig de Massanella, el de n'Ali... (Panoràmica realitzada a partir de 4 fotografies per Sebastià Riera).

Creu de partió al cim del puig de la Font Fresca

Al cim trobam aquesta creu incisa a la roca. «Antigament hom senyalitzava els llocs on havia ocorregut alguna desgràcia col·locant-hi una creu, que podia ser de ferro, de fusta o de pedra esculpida, o també incisa si l'indret era una penya [...] Dins el terme santanyiner campa una altre tipus de topònim, on la paraula creu té el significat de 'partió' o 'fita'. Ve de l'estès costum de marcar certs límits amb una creu incisa a la roca, costum inveterat, per cert, quan a Eivissa es confirma que la magnífica creu incisa sobre un penyal des Puig Redó des Jondal, concreta l'antiga divisòria entre els quartons de Portmany i Ses Salines [...] Una altra, d'aquestes arcaiques creus incises divisòries, a mil metres d'altura en el terme pollencí, fa de monjoia de la dilatada possessió de Míner» (C. Aguiló, 2002).
     
     Tornam citar la carta, ara per les creus: «En una còpia d'una curiosa carta, datada aproximadament a finals del segle XVIII o principis del XX, es reprodueixen les partions de la possessió [Coma-sema] amb Solleric: "Molt Señor, después de saludar-lo li fas sabidor en respecta a la partió. Ja està feta, comensant en lo cap de la paret, seguint per damunt la escane per las dues creus que trobaren vellas, tirant just dins el comellar del Pi, junt an el Barranch està pontet junt an el torrent, y después comensant a la part del puig d'Amós, just per la vorara del Cornadí de Coma-sema muntant tot, fins la part de la font, just al (...) posarem molt més amunt volte de (...) per el pas de la Janebrissa, just a la font del Pi, en tot esto se han fetas 22 creus de un cap fins en lo altres tot molt ben ajustat" (Arm Peretó-Vidal, 5) (Les Possessions de Mallorca II, Vibot, 2007)».

Un altre costum molt estès és el de col·locar un betlemet al cap cimal dels puigs, els quals, el mal temps i el vandalisme es cuiden de fer desaparèixer.

Foto del grup femení, amb la vall de Coma-sema i Orient de rerefons. El nostre estimat Lluís Salvador (1884), cita de passada el puig d'Amós, diu: «Després d'un coll arriba a la vall de Coma-sema, dominada pel puig d'Amós i per la muntanya de na Franquesa, per damunt de la qual es troba el puig de sa Pleta [sa Rateta?]».

La secció masculina del grup.

Segurament la creu marca la partió del municipis d'Alaró i de Bunyola, i al mateix temps, la partió entre les finques de Coma-sema i Solleric.

S'Alcadena fou una de les muntanya de bruixes de l'illa. El folklorista Joan Amades es refereix al puig quan diu: «als ulls populars apareixien aurèoles d'una elevada solemnitat semi-etèria, impròpia dels mortals i molt diferent de la concepció més general i estesa que les feia donades a l'encantament i nocives». (Mallorca mágica, 1996). 

I allà dalt ballaven i feien mil jutipiris fins hora d'auba,

que se'n tornaven an es seu cau o enfony, com ses òlibes.  

La contrada des Tossals Verds i el clot d'Almadrà.

Dinam al redós de la penya del cim, amb unes vistes espectaculars.

Celebràrem l'aniversari de na Bàrbara amb llepolies. Molts d'anys! És una nina encara.

Les fèrtils terres del clot d'Almadrà i els sementers de Solleric.

Vall de Solleric i els puigs de Sant Miquel, s'Alcadena i el Castell d'Alaró

L'Arxiduc descriu la contrada: «Des de Coma-sema parteix un vial cap al Bosc, endemés hom passa per boscam d'arç blanc i ginebreres i arriba a una vall situada al dessota de na Franquesa i al puig d'Amós amb una vall coberta de bosc. A mà dreta, la vall s'estén en direcció a Solleric amb la doble collada de s'Alcadena i del castell d'Alaró. Fantàstic és el túmul (talaiot) que la domina i té l'antic portal d'entrada orientat cap al freu. Creix aquí a prop una alzina molt grossa, anomenada na Torta, una altra que segueix després es diu es Collet. La font des Bosc, que aviat esdevé visible, és una deu petita amb mina. A mà esquerra hi ha l'àrida Franquesa, on encara creixen boixos, a mà dreta s'ubica el puig cònic d'Amós amb pendissos boscosos [...] El viarany de Coma-sema a Solleric duu per un barranc al fons d'una vall, a la qual baixa un torrent, situada pel dessota d'una avançada del puig d'Amós, sembrada d'oliveres i coronada per una devesa». 

Solleric

Solleric fou l’alqueria Xular. En el repartiment (1232), correspongué a P. de Centelles, procurador des vescomte de Bearn. El s XIII, fou adquirida per Pere Guitard. Confrontava, aleshores, amb el puig de s’Alcadena, el puig d’Alaró i la possessió de Coma-sema. El 1598, pertanyia a l’honor Miquel Reus de Solleric. Tenia cases, amb tafona i celler. Era dedicada a olivars i vinyes. El 1626, la possessió tenia més de 1.000 quarterades. La seva tafona era una de les més importants de l’Illa. El 1863, pertanyia a F. Morell Orlandis, marquès de Solleric. Es dedicava a la producció d’oli, amb una mitjana anual que oscil·lava entre les 120.000 i les 144.000 tones. (GEM).

     L’Arxiduc diu: «El casal de Solleric, amb plàtans a davant, pertany a Morell; una calçada hi puja. La casa està construïda amb carreus rectangulars de marès; té un portal d’arc rodó i set finestres a la façana, dues amb balcó per damunt el portal i finestres petites rectangulars a baix. En direcció a Alaró té sis finestres de façana i finestres de golfes, al cantó hi ha un rellotge de sol. Per damunt l’entrada hi ha un escut d’armes; un altre està sobre el portal quadrangular de la capella. Aquesta és bastant espaiosa; té un arc al mig i una doble volta de creu, una capella d’altar major ovalada, així com un escut d’armes sobre l’altar i, a la volta i a les parets, pintures rococó al fresc deteriorades per l’acció del temps; sobre l’entrada hi ha una petita galeria. Al mig del pati hi ha un pou recent construït. Una escala doble puja a dalt coberta per un voladís sostingut per dues columnes octogonals; té un arrambador de ferro, que en part és una balustrada veneciana. Hi ha una doble tafona amb dues bigues cada una. Darrera la casa hi ha un aljub, car la conducció d’aigua és bastant migrada. Al costat de la casa, en el corral nou de conills». (Les Balears, 2002).

Es fa hora de començar a baixar i ho feim pel vessant sud, pel lloc on jo havia pujat.

Baixam del penyal i la guia ens mena cap al sud, jo hagués pres cap a llevant, però reconec que ella anava bé. Ben aviat trobam tirany.

El viarany ben trepitjat connecta colls de tords...

...i aquestes desagradables barraques. Aquí faria falta un rètol de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, del Govern Balear i altres estaments com: Fundació Vida Silvestre, Life, Natura 2000, Fundació Biodiversitat o Fundació per a la Conservació del Voltor Negre, que en vers de prohibir passar als excursionistes, prohibís aquests desastres.

Fins en aquest punt de degradació mediambiental arriben els caçadors amb les seves actuacions al bosc. La quota que paguen per a poder caçar les dóna dret a aquestes coses?

Per tot arreu hi ha deixalles, plàstics, botelles, cadires velles, filferros, branques que tallen per fer carreres pels tords...

...barraques aixecades amb planxes metàl·liques, derruïdes per arbres que han caigut.

El portell dóna pas de sobte a un nou escenari, enlloc d'alzines són oliveres les que constitueixen la vegetació del coster que baixam, i hom domina la vall de Solleric, el puig de sa Corona, el de Sant Miquel i l'imponent i escarpat Alcadena.
     «Segons document aportat per Josep Villalonga, durant l'estiu de l'any 1773 "en el predio que da la denominación al Marquesado de Sollerich se ocuparon muchas familias enteras en limpiar gran parte del monte llamado Puig d'Amós para criar los acebuches de que abunda y disponer dicho terreno para reducirlo a olivar, como en efecto muchos de ellos se hallan injertos, siendo antes aquel dilatado terreno inútil e infructífero"». (Villalonga Morell, J.: 2012 / Valero, 2013).

Amb aquestes dues imatges (l'anterior i aquesta) queda demostrada l'afició de la guia a enfilar-se com les cabres. Pedra o arbre que veu, allà que ha de pujar. 

Impressionant soca d'olivera.

Coll de sa Corona

Una caseta recentment restaurada, refugi de caçadors, està situada al coll de sa Corona.

El rètol fa referència a una rodona que hi ha just devora la caseta.

Una conducció de l'aigua del torrent evita fer malbé el camí, la qual està datada el 1912.

Deixam enrere el coll de sa Corona, que pren el nom del puig de l’esquerra (540 m).

L’olivar, com hem vist, és el cultiu dominant en aquest terreny aspre i prim de terra. La producció olivera cobrà un fort impuls a partir dels s XIV, XV i XVI. Amb el temps l’olivera conquerí molts terrenys marginals a força de l’escalonament dels costers de les muntanyes.

Procés que es perllongà amb més o menys intensitat fins al s XIX.
     Paret amb braó, baixant el comellar des Pou. «El braó és un element constructiu comú en els marges d'Alaró, fin i tot a indrets on no és indispensable el reforçament d'un doble mur. Aquesta proliferació del braó s'explica per la necessitat d'emmagatzemar el pedreny obtingut de l'espedregament dels camps de conreu [...] L'existència d'aquest element amb la finalitat primordial d'augmentar la capacitat de resistència dels marges s'associa als comellars on s'ha volgut anul·lar el jaç d'un torrent; en aquests indrets el braó té una funció hidràulica afegida i una tècnica molt elaborada, com es pot observar a diverses petites valls de les àrees de Solleric (comellar des Pou, comellar des Noguer) o s'Alcadena [...]». (Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental, 2002).

El combinat de marjades amb el camí empedrat i el camí carreter formen un conjunt molt estètic.

Arribam al portell dels límits de la finca. El puig de la Senyora Coloma (499 m) ens surt a camí.

Des del camí del refugi des Tossals Verds copsam la serra que hem recorregut.

Consultant el panell informatiu des Tossals Verds.

La font des Pi abastava d'aigua les possessions de Solleric i de Son Ordines mitjançant dues síquies. 

Tancam el cercle i acabam l'excursió al portell de Son Ordines. Una excursió per una serra secundària (800 m), ubicada als contraforts meridionals de la Serra de Tramuntana, emperò no exempta d'interès paisatgístic i etnogràfic. Només li hem de fer un retret, la gran quantitat d'elements contaminants col·locats pels caçadors.

____________________________________________________________________________________________________________________________________

► Baixar el track del Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Distància aproximada: 11,19 km
Pujada acumulada: 658 m
Alçada màxima-mínima: 850-212
Temps aproximat sense aturades: 3:37 h
Temps total: 7:16:17 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'han de fer petites grimpades 

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

  

Situació de la ruta sobre mapa orto-fotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa Alpina Tramuntana Central E-25

Perfil de la ruta. Deferència del bon amic Toni Sureda Socay

Manacor, 18-12-2012

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

• El puig de Mors i el castell de Mors, un aspecte de la toponímia antiga de Mallorca. 1997 Mateu Morro i Marcé.

• Toponímia i etimologia. 2002 Cosme Aguiló.

• Les possessions de Mallorca II. 2007 Tomàs Vibot. 

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.

• Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. 

• Mallorca mágica. 1996 Carlos Garrido.