54 - Puig de Galatzó 23-12-2012

El puig de Galatzó o la muntanya Màgica és, amb els seus 1027 metres, la número 45 de les muntanyes de més de mil metres d'altura a la relació que fa Juan Jaume Walker, i la més elevada de la part occidental de la serra de Tramuntana. En el seu cim hi ha la fita de partió de tres municipis: Calvià, Estellencs i Puigpunyent. Es diu que també hi havia una taula de pedra on els propietaris de les finques de Galatzó, Son Nét i Son Fortuny, podien menjar junts sense sortir dels seu predis.

La nostra proposta és pujar pel vessant sud, pel pas des Ratxo. Des de Puigpunyent i pel camí de sa Teulera arribarem a la parcel·lació Son Nét, quasi al final deixarem a la dreta la pista que mena a la font des Pi (on finalitzarem l'excursió) i seguirem cap a la barrera de la reserva de caça i estació biològica, la qual botarem pel costat (forat a la reixeta).

Deixam per la dreta la pista que va baixant, al lloc senyalitzat amb una monjoia. Seguim una sèrie de fites les quals ens menen a travessar una rosseguera. Ben aviat veurem el pas des Ratxo (580 m) —un coll tancat de paret seca—, cap allà ens hem de dirigir.

Es Ratxo [alqueria Arratxa] és una possessió del terme de Puigpunyent, situada entre Son Fortesa, Son Nét, Galilea i Galatzó. Ocupa una vall, disposada en un eix NS, que va des del Galatzó (1027 m), al N, fins a ses Planes, del terme de Calvià (225 m). Es Ratxo fou una pertinença de la gran possessió de Son Nét. El 1847, pertanyia al senyor Francesc Cotoner de Sales Chacón i Manrique de Lara, cavaller de l'ordre de Sant Joan. Tenia cases i era dedicada a olivars, garroverars i vinyes. A mitjan s XIX, s'hi feren grans plantades de figueres i ametlers. Feia una renda anual de 212 lliures més 16 lliures de millores. (GEM). 
     «...pins melis i garriga d'alzines formen la vegetació, i arriba així al Ratxo. Aquesta és una amable casa de pagès amb parra i una pintoresca palmera al davant, hom té aquí els cims del puig de Galatzó a mà esquerra». (Les Balears, 2002).
 

Segons Garrido, l'enigma d'aquesta muntanya comença fins i tot amb el seu nom. S'ignora el possible origen i significat del topònim. Joan Coromines i Josep Mascaró Pasarius, en el seu Onomasticon Cataloniae, no descarten que pugui tractar-se d'un residu de la llengua perduda de les illes, supervivent dels temps prehistòrics tal vegada fins a la dominació àrab. Encara que barregen igualment la possibilitat que sigui fruit d'una llarga transformació de Aqua latior a Agalatzor, fent referència a les seves fonts.

«És un dels passos naturals i alternatius que servien per accedir a la part superior del massís comprès entre el puig de Galatzó i es Puntals. Fretura de camí. A pocs metres del pas hi trobam les restes d'unes murades de pedres ciclòpies d'indeterminada datació. Recorre el pas una paret seca, en mal estat». (Son Nét, 2004).
     A l'esquerra de la imatge veim part del cingle de sa Tafona i la base del penyal des rotlo d'en Cuntier.

Superat el pas, giram a la dreta i enfilam la dura rampa que ja no abandonarem fins arribar al cim del Galatzó. Per entre la boira guaita el puig inconfusible de na Bauçà (614 m) (o Bauçana) —extrem dret—, habitualment anomenat es Còssil a causa de la seva forma.

La vista enrere és preciosa, una mar de boira baixa cobreix tot el pla i les petites altures. A l'esquerra queden es Puntals (442 m) i el penyal Gran (556 m). Es Castellet (467 m). A la dreta, sobresurt de la boira el puig de sa Grua (483 m).

Ens topam amb un petit avenc que bufa aire calent. 

Guanyam altura i se'ns obre una nova i espectacular panoràmica de la mola de s'Esclop (928 m) i els solcs que davallen cap al comellar de les Sínies per on discorre un camí de ferradura, pel qual podem arribar a Estellencs. El viarany passa per la coma d'en Vidal, que es forma entre dos cims: es Galatzó i la serra de Son Fortuny. 

L'Arxiduc, situat a la mola de s'Esclop, va dibuixar el Galatzó. Diu: «davant nosaltres tenim una vista grandiosa del puig de Galatzó en forma de piràmide, de les muntanyes fins al puig Major i del pla fins a Cabrera». (Làmina publicada a Die Balearen, ca 1884). 

Una bella excursió tenim a l'altra costat del tàlveg del torrent de Galatzó: la carena de cims que puja vers la mola de s'Esclop.
      
     Trobam, diu Ramon Bassa, el topònim documentat per primer cop a 1693, esmentat en el testament de Pere Telm Alemany, amb la grafia moleta del Sclop. És curiós ressenyar que el genèric ha mantingut el sufix diminutiu (moleta), tot i tractar-se d'una muntanya de grans dimensions. Enric Moreu-Rey cita la variant Es Moletó de s'Esclop. Una de les diverses etimologies del mot esclop és la d'una sabata de fusta d'una sola peça.

     Ara, Lluís Salvador parla de s'Esclop: «a la part del nord el cim arrodonit és una mica més alt que l'indret on està la caseta de n'Aragó, a uns 150 metres de distància. Aquí s'han col·locat petites piràmides per ficar-hi banderes en l'enregistrament geodèsic. L'altura és de 927,27 metres sobre el nivell del mar [...] La caseta mig enrunada on vivia Aragó té un portal ample amb una vista magnífica. Les robustes parets estan dotades de repetjó i revestides per dins amb un poc de guix i sense calç».

Continuam ascendint per l'esquena del puig piramidal de Galatzó. El cingle Gran es precipita cap al pla d'en Pere i el comellar de la font des Pi. En Joan guaita a un pas fitat per on també es pot pujar.

El pas està senyalitzat amb una de les conegudes fletxes d'en Pep Torrens i una sibil·la de pedres (el deixarem per un altre dia). L'amic Llorenç Soler m'ha informat del nom del pas: pas de sa Selleta Petita. 

La contrada està molt marcada per la llegenda del Comte Mal (Ramon Zafortesa Pax-Fuster de Villalonga i Net, 1627-1694), C. Garrido assenyala: «Las brumas súbitas que aparecen en sus laderas pueden sumir a los excursionistas en un mundo ciego, inmerso en la bruma. Un paisaje espectral sumergido en el silencio. Peligroso por la cantidad de peñascales y precipicios que acechan a cada paso. Remoto y lleno de presencias intangibles».

La llegenda del Comte Mal no és l'única que campa per aquesta muntanya. En els anys setanta un eremita va viure al cim del puig, i fou ell qui va posar en circulació la teoria del magnetisme de la muntanya. Deia: «Existeix un estrany magnetisme per la relació entre el Galatzó i s'Esclop, muntanya més propera a Calvià i de cim arrodonit i plana. Aquesta és una massa receptiva, en constant càrrega de ions que arrabassa a l'aire, sobretot en les fases lunars de cambra minvant. Per contra, Galatzó és fonamentalment emissor».

Les seves teories eren: «El Galatzó té dues cares o parets perfectament diferenciades en les seves característiques magnètiques i radioelèctriques. Aquestes radiacions —jo les he experimentat personalment— afecten a la personalitat i produeixen depressions. Una estranya depressió que no es cura baixant. Per alliberar-se d'ella s'ha de pujar fins al cim i baixar per la vessant sud. Llavors desapareix l'angoixa». (Mallorca mágica, 1996).

A l'horitzó s'entreveu la silueta de l'illa d'Eivissa. A pesar de la boira baixa, l'atmosfera està molt clara.
      Un temor difús a alguna cosa que sura per aquests paratges de pedra i boira. Des del segle XVII, s'identifica aquesta presència amb el Comte, i s'atribuïen a ell estranys rastres que existeixen per les muntanyes. 

A les muntanyes i pujols d'aquestes latituds es troben alguns blocs de pedra amb un forat en el centre que els traspassa. Els pastors i pagesos els consideren sense cap dubte com a llobes del Comte Mal. Deien que el comte, en les seves malifetes, col·locava una barra de ferro en el forat, a la qual lligava després a una de les seves infortunades víctimes per torturar-la fins a la mort. Així ocorre en s'Argolla, i en la font d'en Debades, llocs que segons la tradició popular eren escollits pel comte pels seus ajusticiaments.

Algunes petites grimpades fan més interessant la pujada per aquesta vessant, segurament la menys freqüentada.

I també sembla cert, continua Garrido, que va ser una zona turmentada. Bandits i lladres de camins varen trobar un bon refugi en els amagatalls inaccessibles de les seves altures. La zona de Galatzó posseeix així restes de poblats talaiòtics, de recintes estranys que podrien ser defensius —com les muralles des Pinotells— i construccions d'èpoques més indeterminades. En el puig des Caragol, el puig des Senyor i la cova d'en Batiat es repeteixen les constants. 
     Els grups armats irregulars i els bandits campaven a plaer, i aquestes terres varen ser l'escenari d'una autèntica batalla campal lliurada l'1 d'octubre de 1520 entre els bàndols dels Vic i els Alemany, que s'odiaven a mort i solucionaven les seves bregues de la forma més violenta.
 

Panoràmica des del cim des Galatzó

Punt geodèsic del cim del Galatzó (1027 m). No és molt habitual en aquesta època de l'any poder copsar la serra de Tramuntana des d'aquí.
   

Foto de grup damunt la cuculla del Galatzó. Conten, com hem dit, que aquí se seien els tres senyors de les possessions de Galatzó (Calvià), Son Fortuny (Estellencs) i Son Nét (Puigpunyent), sense sortir de les seves propietats.

Imatge ben diferent la que copsàrem dia 8 del mateix mes. Des del cim no es veia absolutament res. Poguérem comprovar que actualment encara hi ha gent que creu amb aquesta energia radioelèctrica (al·lota de l'esquerra).

Aquí també trobam una creu incisa a la roca, per la qual cosa podríem aplicar la mateixa teoria que a la de la serra d'Amós: «Antigament hom senyalitzava els llocs on havia ocorregut alguna desgràcia col·locant-hi una creu, que podia ser de ferro, de fusta o de pedra esculpida, o també incisa si l'indret era una penya [...] Dins el terme santanyiner campa una altre tipus de topònim, on la paraula creu té el significat de 'partió' o 'fita'. Ve de l'estès costum de marcar certs límits amb una creu incisa a la roca, costum inveterat, per cert, quan a Eivissa es confirma que la magnífica creu incisa sobre un penyal des Puig Redó des Jondal, concreta l'antiga divisòria entre els quartons de Portmany i Ses Salines [...] Una altra, d'aquestes arcaiques creus incises divisòries, a mil metres d'altura en el terme pollencí, fa de monjoia de la dilatada possessió de Míner». (C. Aguiló, 2002). 
 
Panoràmica realitzada per Sebastià Riera a partir de dues fotografies.

Deixam enrere els penyals del cim del puig de Galatzó.
     Guillem Colom recrea a un poema titulat 'El Comte Mal' la història d'aquest personatge, fragment:

De Galatzó arran del cingle,

no sé com, vaig arribar.

Tramuntava sa carena

dins la fosca d'un ruixat.

Mon front banyà la tempesta,

retronant pels espadats.

Vora la font volguí asseure'm

perduda en l'alt roquissar.

Dessota els negres pollancres

un fantasme em va aturar:

entre regalims de pluja,

encenent-se a cada llamp,

el Comte Mal a la pica

abeurava son cavall.

Ja que la volta circular que volíem fer és curta, uns 6 km, decidírem allargar-la bastant. Baixar fins a sa Boal de ses Serveres i pujar pel camí de la font de Dalt. Aquesta volta assoleix uns desnivells importants.

En els contraforts de la part nord del puig, s'alça la roca anomenada es Bisbe (847 m). 

Pas de na Sabatera. Altres passos situats per aquesta contrada són: el pas des Cossis, el pas des Puntals, pas dels Avencs...  

El pas de na Sabatera (728 m) (o de sa Sabatera), és un creuer de camins. Recte, ens durà a la Boal de ses Serveres pel coll de la moleta Rassa i el pas des Cossis. Dreta, ens duria al mateix lloc pel camí de la font de Dalt.

Travessam la coma des Moro dominada pel puig Babaiós (563 m), el qual queda a la dreta, fora de la imatge.

Des del coll de sa moleta Rasa (634 m), s'obté una formosa vista de la llarga paret de la moleta Rasa (684 m), i de la mola de s'Esclop.

Vora el camí s'obre la boca des Cisternó, un pou amb un petit coll de pedres.

Ens aproximam al coll des Morro. A l'esquerra se'ns apareix es Morralàs i el cingle Redó, estreps de la serra dels Pinotells.

Un indicador evita que el caminant es desvii cap a la capçalera de la serra des Pinotells. Recte també podríem anar a la mola de s'Esclop i a les cases de Galatzó.

El camí descriu una sèrie de revolts per salvar un pronunciat desnivell, és l'escarpat pas des Cossis (480 m).

La bellesa del barranc és remarcada per es Morro (o morro de ses Serveres) (632 m) i el cingle Redó.

Des del fons del barranc format pel torrent de ses Serveres copsam el penyal del cingle Redó. «Aquest torrent neix al declivi de tramuntana de la penya Blanca. Davalla cap als terrenys de ses Serveres —dels quals pren el nom—, recollint també les aigües de part de la serra des Pinotells. A continuació, passa per prop de can Vell i desemboca a la mar a la vora de cas Xeremier. Fa part del vessant hidrogràfic del litoral del nord-oest». (GEMall).

L'àrea recreativa anomenada Son Fortuny es crea (1983) a una zona adquirida l'any 1981 pel Consell Insular de Mallorca, a una franja de 283, 5 has situades a la part meridional de la gran finca de Son Fortuny.

Boal de ses Serveres (boval)*.  

*(DCVB)  
—Lloc on antigament donaven la palla als bous, quan encara no hi havia estables.  
—Estable on s'arreceren els bous per menjar i dormir. Modernament es diu boval de tot estable gran de fora-vila, no sols per bous sinó també per ovelles, egües i altre bestiar.  

Sa Boal i el petit refugi de Son Fortuny. Ses Serveres són uns terrenys estesos entre es Pinotells, el torrent des Gorgs, Son Nicolau i el torrent d'en Miquelet.

Deixam enrere un gran mirador del pla de ses Serveres, per sa Copa d'Or i continuam pel camí de ses Fonts. Per una clariana del boscatge guaitam al poble d'Estellencs.

El camí discorre per l'àmbit d'un bosc d'alzines i alguns pins, molts d'ells han sucumbit a la força dels vendavals.

A la zona anomenada ses Fonts hi havia rotes depenent de Son Fortuny. En aquesta gran possessió, l'any 1546 ja s'hi havia aixecat la torre de defensa, també tenia tafona, celler i capella. Jeroni de Berard (1789) diu: «Son Fortuny. De los mayores predios con agua, huerto, viña y dos molinos de agua. Es de D. Ramón Fortuny, caballero de Palma».

En algun tros, el camí va penjat del penya-segat per un marge de sosteniment. A la nostra esquerra tenim un vertiginós precipici.

Els treballadors d'aquestes rotes s'assortien d'aigua de diferents fonts i aljubs.

Un gran nombre de marjades abandonades indiquen la gran activitat agrícola que es duia a terme per aquesta zona.

Em desvii del camí per anar a cercar la font de Dalt. En Toni em segueix. De camí passam vora sa Boal de ses Fonts.

Font de Dalt o de sa Boal

La font de Dalt (558 m) (o font de sa Boal, per la proximitat a sa Boal) és un exemple de font de mina que aboca l'aigua dins una gran pica. Si voleu més informació d'aquesta font i d'altres, entrau a la pàgina ►Fonts de Tramuntana de l'amic Andreu Morell.

Tornam al camí del puig de Galatzó i començam una dura ascensió cap al pas de na Sabatera.

Arribam sense alè al pas mencionat. A la dreta, el camí que hem agafat el dematí per baixar a sa Boal de ses Serveres. Ara hem de seguir per l'esquerra per assolir el coll des Carniceret.

Hem assolit l'indret on se situen les restes de la caseta de vigilància forestal (820 m). Deixam a la nostra dreta la pujada al puig de Galatzó i seguim recte. Ens torna a aparèixer davant la figura pètria dita es Bisbe.

El viarany travessa longitudinalment una rosseguera.

El coll des Carniceret està situat a la partió dels termes de Puigpunyent i Estellencs, en una cota de 689 m, entre el puig de Galatzó i ses Fonts.

Font des Pi

A la font des Pi gairebé hem acabat l'excursió. Només ens queda caminar uns metres per arribar al vehicle que tenim aparcat al carrer de la parcel·lació Son Nét. Si voleu veure més informació sobre aquesta font entrau a la pàgina de l'amic Andreu Morell ►Fonts de Tramuntana.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

► Baixar el track del Wikiloc

 RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

 

Estellencs

Distància aproximada: 14,20 km
Pujada acumulada: 1017 m
Alçada màxima-mínima: 1021-406
Temps aproximat sense aturades: 4:35:13 h
Temps total: 7:33:46 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'han de fer petites grimpades
Integrants: Margalida, Dolors, Toni, Joan Juan i Joan Riera 

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina sud i gràfic d'altures. 
Deferència del bon amic Toni Sureda Socay

Hi ha una rondalla situada per aquesta contrada, recollida i publicada per l'Arxiduc Lluís Salvador a un llibret titulat Rondayes de Mallorca (1895).

 

El pastor de Galatzó

(Es Capdellà)
    

Un pastor del Comte Mal no li tenia molta correspondència, i el comte picat, li va dir: 

     —Mira que moriràs i no sabràs on. 

     —Ja ho sabré ja, onsevulla que em matin, jo ho sabré. 

     Un dia l'agafen el comte i tres o quatre més dels seus, i el porten amb els ulls tapats, i el comte va dir als altres que li acompanyaven que no fessin cap soroll perquè no sabés per on passava. Però el pastor —¡què em diràs!— quan estaven en una espècie de carreró que hi havia prop de les cases els va dir:

     —Ara he passat pel carreró de les cases. 

     Quan varen estar més endavant, el comte li va dir: 

     —Aquesta vegada no ho sabràs endevinar. 

     I el portaven pel serral de Ses Egos a tirar-lo dins l'avenc de S'Esquena des Ases: I —¡que em diràs!—, ell va dir: 

     —Mentre no em talleu el cap abans de tirar-me, jo sabré per on tinc que sortir, i arribaré a les cases de Galatzó abans que vosaltres, perquè l'avenc on em duis a tirar dóna a una cova del camp de Ses Sínis que vosaltres no coneixeu.

     El comte, veient que tot l'endevinava, i no podia tenir-les amb ell, va dir: 

     —De totes maneres, algun dia em sortiré amb la meva; destapar-lo i que se'n vagi. 

     Al cap de cert temps, un altre dia el pastor va dir al comte: 

     —Senyor comte vol que anem a veure la sínia del Puig des Caragol? 

     —No vull anar a cap lloc amb tu li va dir el comte, perquè tu veus més amb els ulls tapats que jo amb els ulls oberts. 

     I ja no el va voler matar ni li va dir res mai més.

__

 

Pocs espais, diu Carlos Garrido, mítics hi ha a Mallorca tan tancats com la zona del Galatzó. Allà s'ajunten la geografia, la història, la llegenda i un hàlit indefinible de la geografia, la seva vibració. El resultat és un paisatge de magnetisme indescriptible, marcat per l'halo del que és tràgic i és sobrenatural.
     Caldria demanar-se si va esser primer el Galatzó que el Comte Mal. És a dir, si, prèviament a la instal·lació d'aquest cicle llegendari en aquestes terres, ja existia un antecedent de misteri determinant.
     Llocs com s'Argolla, amb ruïnes talaiòtiques interpretades popularment en clau d'enigma, s'uniren a la desolació dels vessants, a la boira persistent i maligna que cobreix de cop les seves solituds, al vent i a les nits de tempesta. No és estrany que fins fa només quaranta anys les golfes de la finca de Galatzó estiguessin plenes de creus de fusta. El Comte Mal ha estat ambaixador d'una ancestral tradició que no necessita literatura, sinó que se sent en el paisatge.
     Nosaltres, avui, hem pogut gaudir d'aquest meravellós paisatge carregat de llegendes. 

Manacor, 26-12-2012

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

• Mallorca mágica. 1996 Carlos Garrido.

• Son Nét. 2004 Just Hernández i Tomàs Vibot. 

• Tramuntana de norte a sur. Los 54 Miles de la Sierra en 142 Itinerarios. 2004 Juan Jaume Walker.

• Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

• Viaje a las Villas de Mallorca 1789. 1983 Jeroni de Berard.

• Camins i paisatges. Itineraris culturals per l'illa de Mallorca. 1993 Gaspar Valero i Martí.

• El puig de Galatzó. Ruta 43. 2010 Gabriel Rodas.

• Cuentos de Mallorca. 1994 Arxiduc Lluís Salvador.

• Mapa Alpina Mallorca Tramuntana Sud. 2006-07.