47 - Serra de la Font, Puig de can Groc (Pollença) 21-10-2012

Entre les valls de Ternelles i de Cuixac, de Pollença, s'aixeca un massís muntanyós format per tres serralades: la serra de Sant Vicenç, la serra de Cornavaques i la serra de la Font. Recórrer la carena d'aquesta darrera serra i assolir el seu punt culminant, el puig de can Groc de 553 metres d'alçada, era l'objectiu d'aquesta sortida. Pujàrem des de la urbanització de la Font i baixàrem pel torrent Fondo de can Vela, fins que sortírem del llit del torrent per un antic camí que ens va duu per un traçat sorprenent fins al punt final.  

Deixam els vehicles a una rotonda de la urbanització de la Font i pujam pel carrer que s'enfila fin on acaba l'asfalt. Les vistes sobre la vall de Cuixac i les badies de Pollença i Alcúdia són esplèndides. Així com anam guanyant altura ens apareix la vall de Sant Vicenç i la serralada del Cavall Bernat.

En el punt final del carrer on s'han construïts els xalets més enlairats de la urbanització, deixam l'asfalt per dirigir les passes cap a una rosta torrentera que ens llevarà la son. Es tracta de la canal dels Cocons.

L'enfilall de monjoies ens planten a la part alta de la coma.

Al panorama que deixam enrere destaca la vall verda de Sant Vicenç, la qual s'estén fins a la cala del mateix nom. Tanca la vall per l'est la serra de la Punta amb el puig del Vilar (315 m) i la serra inabordable del Cavall Bernat (352 m).
     El terme de Sant Vicenç —segons Torres i Sales— va derivar de la gran alqueria que apareix en el Llibre de Repartiment [1232], una de les més grans de Pollença. Amb el temps es va dividir amb Torre i Hort de Sant Vicenç, Can Botana, ca l'Hereu, Can Martorell —actualment la part més important de la qual està dins Can Martorellet—, Can Vic i Can Tirana. 
     Després d'una primera divisió de l'alqueria el 1298, varen anar sorgint totes aquestes propietats, les quals pràcticament estaran formades al segle XVI i XVII. (Llocs, termes i valls de Pollença a l'època medieval i moderna, 2010).      

Dins el nucli de la cala Sant Vicenç, s'hi localitza un impressionant conjunt de coves funeràries de l'època Pre-talaiòtica. Tot i que W. Hemp va enumerar l'any 1927 un total de tretze coves, avui es poden donar per destruïdes a cinc d'elles. J. Binimelis ja les cita a la seva Historia de Mallorca (1593): «A la vall de Sant Vicenç (Pollença) hi ha un alzinar on es troben moltes coves [...] que denoten haver estat habitació de gegants. I més, que per dedins es descobreixen moltes sepultures i han trobat ossos de cames més llargs que un home en aquests temps, i sense aquests ossos, varen trobar una vegada una maixella de gegant i tan gran com una gran boca de forn en què couen el pa». 
 

Anam guanyant altura, ara per un roquissar pelat.

A la part meridional de la serra que pujam queda la plana de la vall de Cuixac, la ciutat de Pollença, el puig de Santuïri i el puig de Maria (eu Puig), etc. El nom de Cuixac derivaria de l'alqueria Cuxer, citada al Llibre del Repartiment. 

La serra de la Font (505 - 556 m) pren el nom per la font de Cuixac, també coneguda com Ull de la Font. Està situada entre les Quarterades i can Pep Blanc, documentada el 1302. Binimelis diu: «La fuente de Cuxach, que nuevamente se halló en el año de 1302, aquellos que estuvieron en la opinión que dicha fuente de Cuxach, no es la misma que la de Varig, porque la de Cuxach es mucho más que la de Varig. [...] No tienen razón, pues esta no convence pues en el torrente sale por muchas partes por lo que parece tan copiosa, y puede perderse mucha por diferentes partes en el torrente. Más que después de perderse en el mismo torrente puede mezclarse con otra agua que no llega a salir, o sale después juntas de aquell en la fuente de Cuxach, y esto parece más natural». (Historia de Mallorca, 1593).
     Veure la fitxa de la ►font al catàleg de fonts de Tramuntana.

Si miram cap a ponent destaquen les muntanyes que envolten la recòndita vall de Ternelles, la zona del pla dels Bous, on està el límit de Ternelles i comença el de Llinàs. Admiram el puig Gros de Ternelles, el puig de la Pinya, el Més Alt de Llinàs, el puig de can Groc... En primer terme veim el tall del torrent de Ternelles.

Travessam un altiplà de mala petja, de roques crivellades, molt característica de la zona,  abans d'atacar la definitiva pujada pel coster del puig de can Groc.

A l'esquerra destaca la muntanya de can Puça o penya de Migdia, la qual flanqueja l'Estret per on passava l'aigua canalitzada cap a la Pol·lèntia romana (Alcúdia). Si hom pot triar, val més caminar sobre roca i així s'evita les molestoses carritxeres i mates.

A la llunyania s'albira una altra de les nombroses valls de Pollença, la vall d'en Marc, arrecerada per la serra de Fartàritx. Un nigul cobreix el cap cucurull del puig Tomir.

Ens dirigim cap a un esperó (508 m), des d'ell ja albirarem el cim del puig de can Groc orientat a ponent.

Recorrem la carena de d'aquesta citada cota 508 m i assolim el cim.

Des d'aquest alturó rocós es contempla una bella vista de la roca del Castell del Rei (492 m). Onades pètries desgavellades s'alcen i sobresurten de la mar de càrritx.

Un darrer esforç i ja hi som.

Assolim el cim del puig de can Groc i la vista s'escampa per tota la joliua vall de Ternelles dominada pel puig Gros. Per la zona no cultivada, s'estén el pinar.

Acost amb el zoom la cel·la Nova i l'Hort d'en Fonts regat per algunes fonts com la de la Glòria. «L'edificació —diuen els germans Sastre— recorda, i no és estrany, la Trinitat de Valldemossa. La façana és d'aire barroc, amb portal de llinda, ornat amb un frontó triangular i un nínxol. Sobre el portal hi ha un escut d'armes i un rosetó. La façana és rematada per un petit campanar de paret. Al costat nord de l'oratori s'hi adossen els habitatges dels eremites i al lateral contrari, la sagristia». (Mallorca vora mar, 2003). 

     L'Arxiduc descriu aquesta antiga ermita: «Aquí es troba una església feta de carreus de pedra amb frontis d'entrada, un rosetó al damunt, llavors sobre això un escut d'armes amb drac i creu; tot està coronat per un campanar d'espadanya. A l'interior tenia una volta, que ja no hi és, i només s'han conservat la coberta i una capella de l'altar, on es troba una antiga imatge de Maria i una tosca talla de fusta a la dreta de l'altar. L'ermita ens mostra un petit corredor amb tres cel·les; cap endarrere hi ha la cuina i el forn, per damunt les cel·les hi ha una sala». (Die Balearen, 1884).

El grup al cim del puig de can Groc (553,76 m), dit així (Arxiduc) pel seu color groguenc a la posta de sol. Crec que seria millor anomenar-lo puig Groc ja que no existeix per la contrada cap possessió amb aquest nom. En el mapa de la Gran Enciclopèdia de Mallorca figura com a puig de can Gros.

A l'altra cap de la vall destaca el Castell en una posició enlairada, davant d'ell s'aixeca el cim de la serra de Cornavaques (546 m). A la vall, l'Hort de Pollença, can Miquelet i els Camps.

Castell del Rei

L'origen del castell del Rei o castell de Pollença es perd en la boira dels segles. Don Jaume I, reconeixent la importància d'aquest castell, se'l va quedar en el contracte pel qual ell l'any 1231 va baratar l'illa pel comtat d'Urgell. El primer castellà d'aquest castell, que en coneguem el nom, fou Bernat Miquel, que va ocupar el càrrec de 1309 a 1311. A conseqüència del setge que li havien posat les forces de l'usurpador Pere IV d'Aragó, el 29 d'agost de 1343 els assetjats varen haver d'entregar el castell, encara que amb una honrosa capitulació.
    El castell, en la fase final del periòdic islàmic serví com a refugi als musulmans.Va ser el darrer baluard que mantengué viva la lleialtat jurada al seu rei i senyor, En Jaume III. Durant el segle XVI, la temor dels atacs dels pirates turcs i barbarescs feren recobrar la importància perduda del castell del Rei. Davant el pont del castell hi ha un mur, que amb arcs carpanells descansa sobre les parets rocoses; a dins hi ha un petit portal amb espitllera.

La vall de Ternelles i el castell del Rei. Fotografies de Josep Salvany i Blanch (Martorell, 1886 - Barcelona, 1929) copsades el 1915. (Fons: Biblioteca de Catalunya).

«Una garganta formada por las rocas en la inmediación de Pollensa introduce com rústica escalinata al fresco y deleitoso valle de Ternellas, donde ví caer junto al hermoso predio, que le da nombre, la más venerada encina, y más arriba descansé á la sombra de una ermita (la Cetla) conservada y con indicios de haber sido habitada recientemente, antes de trepar el pedregoso risco obstruído de malezas, sobre el cual se levantan las poéticas ruinas del castillo del Rey...». (Islas Baleares, 1888).

► Per a veure més fotos antigues de Mallorca d'en Salvany

A l'Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya, trobam aquesta imatge anònima del castell, copsada el 1900.
 

Situats sobre un penyal de la serra de la Font observam la preciosa clotada i les muntanyes que la circumden. Més enllà de l'Estret se situa el coll de Llinàs, l'altra coll és el de Tirapau, una pista moderna hi puja, llavors ve l'Esquena Mala, un dels costers del puig Gros de Ternelles. Vora un sementer llaurat veim les cases de Ternelles. El torrent del Gorg Blau, que baixa del coll de Tirapau, aboca l'aigua al torrent de Ternelles, el qual creua la vall.

La Vall

Jo sé una vall galana 

que enmig de nues serres se destria, 

i, harmònica, agermana 

delícia i pau, bellesa i melangia.

Tant si de neu blanquegen 

les serres com si hi bull la soleiada, 

tot l’any hi remoregen 

les fonts entre la murta perfumada.

Pel bosc tot solitari 

son camí condueix cap a l’ermita, 

ombrívol santuari 

a on la quietud dorm o medita.

Allà és més escoltívol 

el cantar dels aucells, l’alè de l’aire 

i el regueró fresquívol... 

Allà tot quant floreix dóna més flaire. 

Si a voltes cal que fugi 

de les banals converses de la vida, 

oh, quin sagrat refugi
troba mon cor dins eixa vall florida!

(M. Costa i Llobera Horacianes i altres poemes, 1962, p 54-57.)

Ternelles

Acostam la imatge de les cases, les quals estan envoltades d'arbres. A un costat destaca l'era de batre. Ternelles sembla que és un diminutiu de 'ternes', i pot fer referència a una determinada manera de distribuir unes terres, d'agrupar-les o d'explotar-les. (Vidal Alcover).
      «La possessió, el 1511, feia part de l'heretat del senyor Francesc Desbrull, ciutadà. Era denominada alqueria de Ternelles, tenia cases i s'arrendava conjuntament amb l'alqueria veïna del Castell, del mateix titular. Tenia dos molins d'aigua fariners, i guardes de 800 ovelles, 70 cabres, 25 bous i vuit someres. Dins la possessió, hi havia l'hort de Ternelles, amb cases pròpies i dedicat a la producció d'hortalisses. El 1968, era una pertinença de Joan March Servera. De llavors ençà és propietat de la família March». (GEM).

Baixam de la crestaria i recorrem una ampla cornisa folrada de càrritx.
 

Ben enrere queda la data del començament de l'eremitisme per aquestes belles contrades. Fou fra Nicolau Torrella, qui encetà, retirat a la Cel·la Vella —situada en els penyals pròxims al castell— devers l'any 1372. (Mallorca vora mar, 2003).
 

Un collet, format per una torrentera que aboca l'aigua al torrent Fondo, emmarca una nova perspectiva de la badia de Pollença, la punta de l'Avançada i el cap des Pinar. 

La mole del gran massís del puig Gros de Ternelles (17 km²) albergava una de les darreres parelles de voltor negre de l'illa i de les demés illes de la Mediterrània. La població d'aquesta au ha passat d'uns 20 exemplars en el 1983 a uns 90 a l'actualitat. 

Donam una darrera ullada als penyals del puig de can Groc. Per la zona se situa l'indret anomenat la mata del Migdia.

Avançam per la plana encatifada de carritxeres mentre hom contempla on mor la serra de Tramuntana: la península de Formentor.

L'impressionant penya-segat dels farallons de la serra del Cavall Bernat cau en picat dins la mar que banya la cala de Sant Vicenç. 

M'acost a la vorera de la timba per observar l'ombrívola punta de la Sal i la punta Beca a través del coll dels Coloms. A l'esquerra del coll apareix el Tormassot. Cap a la dreta del coll hi ha el pla dels Eriçons, el pla d'Amunt i la Carena, la qual es dirigeix cap al Castell. 

La serra de Ternelles s'estén entre el puig Gros de Ternelles (838 m) i la punta Topina, de cala Castell. L'alineació, que disminueix d'altitud a partir del citat puig, és integrada pel pla de les Mates Velles (638 m), el puig d'en Tamorer (539 m), el coll dels Coloms (328 m), el puig del castell del Rei (401 m), el de les Cabres (471 m) i el de la Font d'Argent (469 m). (GEM). 

Els pendissos dits els Pans, per on s'enfila un esponerós pinar. L'ampla cornisa és la que hem recorregut després de baixar del cim del puig. Als peus se situen les rotes Noves.

Panoràmica retrospectiva, on apareix el puig de can Groc, la vall i el puig Gros de Ternelles.
 

Ens anam acostant al coll de Cuixac. Davant, a l'altra part del xap del barranc s'inicia la serra de Cornavaques.

Panoràmica on apareix el castell del Rei, la serra de Cornavaques i la península de Formentor.

El coll serà el punt més proper que estiguem del castell. L'Arxiduc diu: «Prop del castell hi ha en total cinc cases; totes són possessions petites».

El coll de Cuixac (368 m). En el coll se situen els límits de la vall de Sant Vicenç, juntament amb la serra de Cornavaques, la punta de l'Àguila, el torrent Fondo, can Vela, carretera de Sant Vicenç, la serra de la Punta, coll de Síller, el racó del Cavall Bernat i la mar.  

Aquí neix el rierol que davallarem, tributari del torrent Fondo de can Vela.  

Avanç al grup per copsar-lo de front, amb el coll de Cuixac al fons. El coll pren el nom de la vall de Cuixac. Aquesta vall actual —diuen Torres i Salas— segons l'administració municipal, en època medieval i moderna era un sol terme, anomenat Cuixac. Segons Mascaró Pasarius, podria venir d'un gentilici Cussiãcum, derivat del nom personal llatí Cussius.
 

Després de dinar reprenem la marxa per la llera del torrent.
 

Sempre es pot sortir del llit si hom troba que li és més còmode.

Pas de l'Estaló

Desgrimpam petits bots sense complicacions importants. El més destacable és el pas de l'Estaló.

T'has d'assegurar que les pedres on t'aferres no es moguin, la roca calcària es desfà molt fàcilment.

La concentració és molt important en els moments delicats.

Vista general del pas. Tot i no ser perillós, ja que es pot desgrimpar sense la utilització de cordes, sí que es necessita una certa experiència.

De tant en tant trobam petits bots que fan el descens més divertit.

(Foto: Encarna).

 

Pels llocs més remots de la muntanya es troben restes d'ancestrals camins, segurament vies de contraban.

Consultam el GPS i comprovam que la direcció que segueix el camí ens duria al punt d'inici de l'excursió més directa. A Encarna, la guia d'avui, li surt la vena exploradora i proposa seguir el camí en vers de continuar baixant pel torrent.

El camí puja fent giragonses per un coster del torrent Fondo de can Vela. 

Coster de l'altra part del torrent.

El torrent Fondo de can Vela, continua el seu curs cap a la vall de Cuixac, dibuixant revolts, encaixonat entre altes parets grises i desolades.

Can Vela Gran? L'antiga possessió de can Vela Gran, d'unes 167 quarterades (1864), pertanyia a Jaume Gelabert, la qual devers el 1940 la va comprar Antònia Albertí. (P. Salas, 2012). Se situa entre Son Tut, can Bosseta, les Quarterades i can Vela Petit.

A la llunyania destaca la serralada del Cavall Bernat i la Talaia Vella.

Encarna em comentava que havia vist restes de construccions, possiblement prehistòriques, a una vessant del torrent.

Una vegada localitzada visualment una d'aquestes construccions l'acost amb el zoom per després poder observar-la a l'ordinador. Vaig pensar que podrien ser navetes de muntanya com les que hi ha a la falda de la serra del Cavall Bernat, però ara que les veig més de prop no m'ho pareixen.   

Assenyal amb un cercle la situació exacte de les restes de paret seca.

El camí ens duu a dalt del coster on el perdem just a un collet tancat amb una paret baixa i un portell. Al centre de l'altiplà de la coma Plana (Campomar) se situa una bassa.

A l'esperó o monticle que tenim a l'esquerra, la penya del Migdia (Campomar), també colombram restes de paret o murada.

Consult la troballa al bon amic i bon coneixedor d'aquests ancestrals jaciments Joan Maiol i, efectivament, resulta ser un turó fortificat, des d'on es devia defensar o protegir un redol de navetes situades a les parets que formen el barranc del torrent Fondo de can Vela, i en el mateix turó. 
     L'assentament, el catalogà Encinas, Aramburu, i darrerament l'Ajuntament de Pollença l'incorporà al seu Catàleg de Patrimoni amb el nom de Serra de la Font i amb el núm. 193, amb la següent descripció: Conjunt d’una desena d’habitacions situades als costers de migjorn, de ponent i de llevant de la màxima altura de la serra. Trams de murada tanquen l’accés a aquest cim. L’àrea catalogada té una superfície de 9.662 m².

Planimetria: Aramburu

Planimetria del turó, apareguda a Mallorca Arqueològica. Contribució a l'inventari de jaciments (2004), on s'aprecien naviformes a més de la murada. (Deferència: J. Maiol). 

Travessam l'altiplà i apareix la vall de Cuixac i el punt on hem començat a caminar. Hem escurçat la volta en quasi una hora.

Vista retrospectiva del coll de Cuixac

L'excursió, des del primer moment fins al darrer gaudeix d'unes vistes espectaculars. La zona té altres possibilitats com la que publica el bon amic Emilio Alonso a l'Última Hora. En comptes de baixar pel torrent Fondo, va cap al pas dels Pescadors i puja a la serra de Cornavaques per acabar a cala Sant Vicenç. Una ruta bastant més llarga però ben atractiva. És una opció per un altre dia, les rutes no s'acaben mai. Qui vol muntanya en té!

La representació femenina del grup d'aquesta volta.

Manacor, 23-10-2012

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
 

► Baixar el track del Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

FITXA TÈCNICA

Pollença

Distància aproximada: 8,87 km
Pujada acumulada: 617 m
Alçada màxima-mínima: 548-71
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 7:00:49 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'han de fer petites desgrimpades
Integrants: Bàrbara, Francesca, Teresa, Antònia, Encarna, Dolors, Amador, Joan Bisbal i Joan Riera 
 

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc 

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Nort, E-25, amb els punts més destacats

Aquesta volta, gairebé idèntica, la férem el 16-11-2014. Per aquest motiu no coincideixen els Waypoints.

Desnivell, velocitats i distàncies aproximades

Perfil en 3D

HEM CONSULTAT  

• Mallorca vora mar. Marines de Tramuntana. 2003 Joan i Vicenç Sastre.

• XXI Jornada d'Antroponímia i Toponímia (Pollença, 2009). 2010 DD.AA.

• Guía arqueológica de Mallorca. 1994 J. Aramburu, C. Garrido i Vicenç Sastre.

• Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

•  Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.

• Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de Otras Islas a ella adyacentes. (1593) 1927 Joan B. Binimelis.

• Islas Baleares. 1888 P. Piferrer y J. M. Quadrado.