39 - La casa de neu des Teix, pel pas de sa Creu 8-8-2012

No pareix molt normal anar a cercar antigues instal·lacions per a la recollida de neu en el mes d'agost, però tractant-se des Teix, amb els problemes de pas que darrerament hi ha per mor de la caça major, ja és més comprensible. Ara no és permesa la caça major i els dimecres està prohibida la caça menor. Per aquest motiu, avui, ens plantejam arribar-hi, pel pas de sa Creu i baixar pel pas d'en Príam.

Iniciam la caminada a les 9:33 h, a la urbanització de s'Arxiduc, Valldemossa, al portell que dóna pas a la finca pública de Son Moragues pel camí de na Rupit. Passam vora un penya-segat anomenat sa Colominada i ens aturam a contemplar l'oliverar de sa Coma.

Des del camí reial medieval modernitzat, s'obté una bona panoràmica de les cases de sa Coma, les de l'Hort, el nucli de Valldemossa i el puig de sa Comuna (704 m).
     «A sa Coma hi havia un dipòsit de neu, un pou de dimensions reduïdes (26 m³), integrat al jardí de les cases, on s'arreplegava, o estotjava neu destinada al consum dels senyors de la possessió. Aquest ús limitat, no comercial, de la neu permetria que les dimensions del dipòsit fossin tan reduïdes. Seria possible que en altres possessions de la Serra es trobassin dipòsits d'aquests tipus» (Cañellas, 2006). 

Entre les ben treballades marjades i vora el torrent aixecaren un forn de calç.

Caseta de sa font de na Ropit situada als peu de les marjades del sementer de na Ropit.  

     Quan el Rei Sanxo es dirigia de Valldemossa al refugi reial del puig del Teix [caseta del Rei Sanç] per aquest camí, arribà a la font de na Rupit, on l'esperava el vell pagès que conrava el terreny que vorejava la font, Son Pancuit; el pagès oferí un tassó d'aigua al rei, el qual va quedar gratament sorprès de la qualitat de l'aigua. Abans de partir cap al Teix, el rei va ser informat de l'enginy i prudència del pagès, cosa que va motivar a posar-ho a prova. Es varen separar del seguici i el monarca li va confiar un secret, amb l’advertiment que no estava autoritzat a rebel·lar-ho fins que no hagués vist al rei cent vegades. Mesos després, el sobirà va voler comprovar la fidelitat del seu súbdit i li va manar a uns missatgers; aquests varen oferir diners al pagès perquè els explicàs el secret. Aquell home es va resistir una vegada i una altra, fins que li varen oferir cent monedes. Llavors una vegada examinades una per una les monedes, amb l’excusa que no hi hagués cap falsa, va revelar el secret als missatgers reals. Informat el rei del qual havia esdevingut, va ordenar al pagès que es presentàs a palau, disposat a castigar-ho per desobediència. Quan el rei li va demanar explicacions, el pagès va recordar que la prohibició solament era vàlida fins que veiés cent vegades al monarca, i que ell no havia obert boca fins que li varen oferir cent monedes, una sobre una altra; com les peces representaven clarament la imatge del sobirà, considerava que no havia incomplit la seva promesa. El rei Sanxo, admirat per l’enginy del pagès, no solament no el va castigar, sinó que va allirar d’impostos els terrenys que aquest cultivava, costum que es va mantenir fins a finals del segle XIX. (Noticias y relaciones historicas de Mallorca, Muntaner, 1948).

Portell d'entrada a la finca pública de Son Moragues, al camí des Teix, també anomenat camí des Cairats o coma des Cairats. El topònim es Cairats s'ha trobat documentat amb altres grafies: Es Caierats, Escaierats o Escairats.

L'Arxiduc escriu: «Davant l'espectador s'estén tota la vall des de sa Coma o dels Cairats, on comença el bosc que pertany a Son Moragues. A la dreta hi ha la Moleta, a l'esquerra la muntanya de Son Moragues, i al fons la serra des Teix».

     Lluís Salvador el degué pujar moltes vegades, possiblement a cavall: «...el camí que puja al Teix cap al coll de Sóller, [és] el camí més curt, però també més intransitable i fatigós entre Valldemossa i Sóller».

Font des Polls

La dura rampa ens ha duit fins a la font des Polls (690 m), la qual ocupa una àrea recreativa marjada, amb taules i bancs a l’ombra de sis polls i alguna alzina.

Un poc més amunt de la font arrenca, a l’esquerra de la pista, el camí de sa coma des Cairats al pas de sa Creu. Una via d’accés i de connexió de diferents ranxos de carboners.

La sendera passa vora un safareig o bassa d'escorrentia, el qual devien fer servir tots els treballadors d'aquest bosc; carboners, calciners, pastors, caçadors, etc.

L'Arxiduc fa menció d'aquest preciós camí de muntanya dient: «El carrerany bastant dolent, serpenteja a través del bosc, i després de deixar a l'esquerra un tirany que va per l'Abeurada cap a Son Moragues, arriba prop de la casa de neu que pertany a Son Moragues... [a través del pas de sa Creu]».

Pas de sa Creu

Un servidor al pas de sa Creu, una bretxa oberta a la roca.

Gran barraca de carboner. El treball que dugueren a terme aquestes persones durant segles canvià la fesomia del bosc, humanitzant-ho i cuidant-ho. Traçaren camins, aixecaren parets i marges, construïren cases de neu, porxos, sitges i forns, barraques, basses i aljubs, tot integrat perfectament en el paisatge. Ben al contrari d'ara, tot el que feim destrueix el medi. 

Font de sa Cova de s'Aigua

Pel racó Perdut se situa la cova de s'Aigua, una cova natural convertida en bassa pels animals. Unes filtracions omple un dipòsit artificial per consum humà. Està catalogada com a Bé Etnològic, amb el núm. 31, protecció A (integral). 
     Dia 7 del mes de febrer de 2012 trobàrem la cova completament glaçada (vegeu l'excursió: ►Es Teix pel pas de sa Creu). Veure més dades sobre aquesta ►Font. 

Devora una anella per fermar la bístia, s'observa la que segurament és la data de la darrera reforma d'aquesta bassa (29-11-1955).

Enllaçam amb el popular camí de s'Arxiduc, que puja des de l'hostatgeria de Ca madò Pilla cap al camí de s'Estret de Son Gallard, el qual segueix fins arribar al coll de s'Estret (o des del pla des Pouet). Al coll, el camí puja per ses Tres Osques, les timbes que dominen Son Gallard. Llavors continua pujant fins al puig Caragolí i segueix pel pla des Aritges fins al puig Gros. Després davalla cap a la coma des Cairats.

Deixam enrere el puig Caragolí (945 m). El 1990 va instal·lar-se al puig Caragolí una placa homenatge a s'Arxiduc, que diu: «A l'Arxiduc en homenatge dels muntanyencs. Nadal 1990».

El tram comprés entre el coll de s'Estret de Son Gallard i el puig Gros va ser traçat per s'Arxiduc a partir de 1883, any de la compra de Son Moragues, i 1895, moment en què es va confeccionar el mapa de Miramar conservat a Son Marroig, on ja apareix. En aquest mapa sols hi ha representat el tram que va fins al puig Caragolí. Si aquesta representació és completa, el tros que va del puig Caragolí fins a la casa de neu de Son Moragues [el tram pel qual caminam], a la coma des Cairats, es degué construir entre 1895 i 1909. (El paisatge de l'Arxiduc, 1997).

El tram més espectacular del camí de sa Muntanya que feu construir s'Arxiduc és el comprés entre el coll de s'Estret de Son Gallard i el pla des Aritges (pla de ses Aritges). A la fotografia, una imatge poc habitual de sa Foradada.

«Dentro de una hondonada se presenta Deyá con sus bonitas casas blancas, medio sepultadas entre floridos frutales, cuyo verde claro se destaca vivamente del oscuro fondo de las hojas del naranjo. Un empinado sendero, lleno de malos pasos, tanto para hombres como para las bestias, atraviese el valle y sigue más allá. Miéntras así íbamos trepando hácia lo alto de la cúspide del Puig d'es Teix, se desarollaba gradualmente á nuestra izquierda toda la costa, presentando en el lejano Norte una série de nuevos picachos y precipicios». (H.A. Pagenstecher, 1867).

Panoràmica on destaca el puig Caragolí i la cala de Deià. «A poca distància de la Foradada se segueix després el Cap del Cingle, el qual anomenen l'escorta del terme de Deià, on fan guarda cada nit dos homes a peu, als quals  paga la Universitat de Mallorca. És lloc alt i és necessari que s'edifiqui allí una torre de guarda per defensar la Cala i descobrir tot el port de Deià, i fins a Alconàssa. Totes les vegades que els corsaris han vingut a Deià, han desembarcat en aquesta Cala, causant grans danys en aquella Comarca». (Binimelis, 1595).

El puig des Boixos (927 m) i el puig Gros (938 m), aquest vora el camí de s'Arxiduc.

Per davall de la carena des Teix cap al nord hi ha un comellar quasi com una vall, que domina Deià, travessat pels solcs de dos torrents que s'hi dirigeixen, a un banda limitat per la muntanya de can Prohom, a l'altra per la muntanya de Son Moragues. 
     Des d'aquesta banda, un camí de ferradura (camí dels cingles de Son Rul·lan) en mal estat baixa cap a la vall de Deià i acaba vora el molí, passant pel Castell des Moro.

Posat l'espectador a uns 1000 metres d'alçada, i sense tenir obstacle que li destorbi escampar la vista, no li cap dubte de que domina bona part de la nostra petita pàtria.

Al fons, el puig de sa Galera (908 m).

Serra de Son Moragues i es Cairats.

Abandonam el camí de s'Arxiduc que baixa cap a la coma des Cairats i recuperam forces a l'ombra d'una providencial alzina, abans d'envestir la pujada al Teix.

Una petita grimpada per unes roques que barren el pas del camí.

Paret mitgera que separa les finques des Teix i la de Son Moragues (970 m).

La porta estava tancada però s'han eliminat moltes reixetes. 

 

L'excursionista Lluís Salvador diu: «Els cims des Teix són majorment rocosos i sense arbres, però en canvi hi creix un càrritx magnífic, que es ven sobretot a Sóller. En els penyals verticals creixen abundoses les branques d'heura, que d'enfora semblen verducs verdejants». També el boix (Buxus balearica) i el teix (Taxus baccata), que va donar nom a la muntanya, són propis d'aquestes altures, però actualment se'n troben pocs.

Creuam el pla de Mala Garba, també anomenat pla de sa Serp, i ens dirigim cap a la font de sa Serp. El camí de baixada ens duria a la caseta del Rei Sanxo (775 m), construïda entre 1309 i 1310 per ordre del Rei Jaume II de Mallorca, anomenada així perquè el rei hi va viure algun temps (1315-16), per veure de curar-se amb l'aire de la muntanya, com així va ser. 
     A la dreta, la inconfusible silueta d'un arç blanc, més conegut a Mallorca per cirerer de bon pastor.

Des de la font es veu bona part dels cims de la serra de Tramuntana. . 

Font de sa Serp

L'aigua de la pica de la font de sa Serp (960 m) o sa Fontanella (50 excursiones a pie por la isla de Mallorca, 1964) no és gens recomanable per consum humà.

Deixam el camí per la dreta per un tirany que va mantenint el nivell a mig coster fins arribar al conjunt de les instal·lacions per a recollir neu. Destaquen, al nord del Teix i a una altura de 950 m, les ruïnes de la casa dels nevaters, compartida o reutilitzada pels roters de la contrada, «rendibilitzant en el temps i en l'espai dos usos que es complementen» (Amer i Segura, 1996).

Ben davant la casa a un nivell inferior, es troba l'era de batre. El topònim pla de Mala Garba denota les pobres collites que, segurament, com diu Vallcaneras, a penes bastarien per alimentar les famílies de la gent que hi treballava. 

La funció de les parets i marges era el de retenir la neu per després emmagatzemar-la al pou de neu. Segons Amer i Segura els marges de les instal·lacions per a la recollida de neu des Teix, en total sumen 159 m, i les parets, 102 m. 

Casa de neu des Teix

La casa de neu es troba relativament en bon estat, la paret on s'obria el portal resta esbaldregada i l'interior molt envaït per la vegetació. A l'estiu de 2001 una ventada tombà una alzina que creixia a l'interior, actualment una altre hi ha arrelat i sobresurt part damunt les parets. Una heura cobreix gairebé una de les parets. 

Segons Vallcaneras les dimensions del pou són: 15,8 m de llargària, 7 m d'amplada i 5,2 m de profunditat. Aquesta casa de neu està documentada l'any 1636 en un escrit del batle reial de Valldemossa al lloctinent general del Regne, en el qual consta com a propietari Jaume Juan de Villalonga; aleshores s'hi conservaven 600 càrregues de neu. També es documenta a rel de l'acord de la Reial Audiència de l'any 1723 de multar als propietaris que no guardin la neu. Per aquestes dates, figura com arrendador Joan Mulet, teixidor de lli de Ciutat. L'any 1802, quan era l'encarregat Joan Pons, Petit, guardava 500 càrregues de neu (Valero, 1997).

Tenia la coberta a dos aiguavessos i, pel que veiem a la foto no es pot negar que era recoberta de teules. Antoni Gorries (2001) indica que el 19% dels pous coberts a dues vessants estaven recoberts de teules. Vallcaneras (2002) eleva aquest percentatge al 52%. Aquestes estructures eren primer cobertes amb càrritx i, posteriorment amb materials més resistents com teules o zinc (Cañellas, 2006).

Les parets sobresurten del sòl com la casa de neu de Son Moragues o des Cairats.
     L'any 1831, en la Plagueta de la neu, hi figuren les portadores de neu entrades a Palma procedents d'aquesta instal·lació. (Gorries, 2012).

L'anomenat porxo de sa Neu es troba en un estat llastimós: «Entre ruïnes, podem observar restes de columnes i de teules, així com la distribució dels paraments interiors» (Valero, 2206).
     «Dia 11 de desembre de 1755, per ordre del Reial Acord, foren fetes unes disposicions per recollir neu, notificacions que s'havien de fer a les viles de Pollença, Escorca, Selva, Inca, Bunyola, Valldemossa i Sóller, comunicant la necessitat de proveir de neu els habitadors de l'illa "por el alivio y socorro de los enfermos". S'ha de notificar als amos, arrendadors i administradors de les cases o pous de neu, procurant que quedin ben plenes.
     El batle de Bunyola diu que s'ha notificat als amos i arrendadors de cases de neu d'Alfàbia i el Teix, i mentrestant Déu nostre senyor sia servit enviar-nos neu se farà la diligència per a que se reculla i beneficia del millor modo».
     En aquesta època el pou del Teix, del senyor Vilallonga, el té arrendat Bernat Albertí "Bufó". (Rosselló, 2007).

     «El gran nombre de bracers que treballaven en la recollida de la neu (l’11 de març de 1769 eren 28) justifica les grans dimensions del porxo de nevaters, una construcció situada al sud del pou i on encara es veuen traces de les menjadores per a les bísties i d’algunes columnes que ajudaven a aguantar la teulada. Aquí es guardava la llenya per escalfar-se i cuinar, i els estris necessaris per a la feina que, el 1815, eren dotze pales per replegar la neu, quatre picons per pitjar-la, sis gavetes per transportar-la i un rest (corda) per a baixar al dipòsit.En trobam la referència més antiga el 1636, data en què era d’en Jaume Joan de Villalonga i s’hi emmagatzemaven 350 somades de neu». (P. Pérez i A. Reynés, 2014).
 

Bon exemplar de coixinet de Monja

De la font de sa Serp seguim un tirany que puja pel coster entre bons exemplars de gatovells o coixinets de monja (Astragalus balearicus). Aquest tirany enllaça amb la clàssica pujada al Teix. 

Pla de sa Serp o de Mala Garba, es clot de s'Aigo, més enllà destaca el puig des Vent (1004 m).

Coll (1036 m) que separa es Teixot des Teix.

El Cançoner popular de Mallorca (Ginard, 1983: II, 152) recull una glosa ambientada en el cim del puig des Teix:

  

Alt el Teix tenc una parra

qui té dos mil estalons

i ses rates i es dragons

sa soca li han foradada.

Cim del puig des Teix

Feim cim al puig des Teix (1064 m), Deià. L'altre cim, es Teixot, és uns centímetres més alt i està situat entre els municipis de Deià i Bunyola.

     Segons la tradició, en aquest cim es trobava la cadira del Rei en Jaume, coneguda també com del Rei Sanxo. Tot i que alguns autors la situen a altres llocs més propers a les cases del Rei Sanç. Pau Piferrer diu (1888): «Todavía hoy muestra el labrador hacia la cumbre del Teix el lugar a donde aquella su dolencia y su natural condición melancólica y benigna [del Rei Sanç] le llevaban, el cual no ha perdido tras tantos siglos el nombre de la silla del Rey D. Sancho». 

     Sobre això, l'Arxiduc diu: «Allà dalt se'ns mostra la petita punta rocosa des Teix, anomenada el mirador del Rei en Jaume, on hi havia la cadira, ara destrossada, del rei don Sanç (Jaume)». 
  

     El poeta Guillem Colom i Ferrà glosà a l’arbre que donà nom a aquesta muntanya, fragment:

Aspre revell boscà, tot una espina,

esparracar i tos pel vent i el gel,

que escapa sempre més la salvatgina,

que han esqueixat arreu els llamps del cel...

Davallam per la carena SO, des d'on es domina la badia de Palma i gran part de l'illa, les muntanyes properes de sa Font (966 m), penyal de sa Rata (898 m), na Fàtima (651 m)...
     L'any 1982 es comptaren 8 exemplars de teixos a aquesta muntanya, més bé en forma d'arbust, castigats per les inclemències meteorològiques. 

Retrospectiva del puig des Teix. El massís des Teix, en concret l'integren, a més del pic homònim, la serra des Boixos, amb els puigs des Vent i des Moro; la de Son Moragues, amb la moleta de Pastoritx, i l'estrep que es prolonga entre sa Talaia Vella i el puig Gros des Moro. També hi ha un seguit d'elevacions al vessant sud-oriental, entre les quals es troben els puigs de sa Font, de Sant Pere i del Rei Sanç. Així mateix té ramificacions menors, ja allunyades del massís, entre les quals hi ha, d'una banda, Moleta Petita i Moleta Gran i, de l'altra, sa Gúbia i els puigs de Son Nassi i d'en Bennàssar. (GEM, XVII, p. 140).

Les primeres alzines fan acte de presència. La possessió des Teix pertany al terme de Bunyola, i s'estén també pels termes de Deià i Sóller. El 1375, pertanyia a Jordi Guillem, que la vengué a Bernat Febrer. De la família Febrer passà a la família Santacília, que la posseïa a la segona meitat del s XV. El 1502, pertanyia a Berenguer de Santacília i era tenguda sots alou del rei. Era dedicada a ramaderia i hi havia una guarda de nou vaques i nombrós bestiar salvatge a la muntanya. El 1860, ocupava una superfície de 1.079 ha i era propietat dels hereus de Marià Vilallonga. (GEM, XVII, p. 141).

La baixada per aquest coster té unes vistes molt maques del vessant sud-oest del puig des Teix. La paret mitgera segueix l'orografia del terreny.
 

Entram dins el bosc on dinarem a l'ombra fresca de les alzines.

Botam la paret seca (870 m) divisòria dels termes municipals de Valldemossa, Bunyola i Deià, i iniciam la serra de Son Moragues (Valldemossa). 

Assolim el camí des Caragol. Aquest camí recorre una sèrie de ranxos de carboners fins que, el seu singular traçat permet salvar una estreta i difícil zona des Cairats: es Caragol.

Ranxo de carboner. «La producció de carbó es feia durant els mesos de primavera i l'estiu (de Sant Josep a Sant Miquel). El carboner llogava a l'amo o el propietari de la possessió una part del bosc, —anomenada ranxo— de dues o tres quarterades d'extensió. Una vegada contractat el ranxo, es construïa la barraca on havia de viure el carboner durant uns mesos. Sovint hi anava tota la família —o més d'una, si el lloguer del ranxo es feia a mitges entre varis carboners—, per la qual cosa abunden les agrupacions de vàries barraques en el mateix ranxo, complementades amb forns per coure el pa i altres construccions, en pedra, per mantenir el bestiar, necessari per al transport del carbó. El rotlle de sitja es tracta d'una superfície planera de planta circular, a manera d'era petita, empedrat en la seva perifèria».

A un revolt abandonam per l'esquerra el camí des Caragol i seguim l'ombrívol camí de la serra de Son Moragues.

Al costat del camí observam una escletxa, segurament aprofitada pels nombrosos carboners de la zona per recollir aigua.

Les fites ens duen a salvar una paret.

El terreny baixa molt rost i resulta molt llenegadís per la fullaraca seca. 
 

L'orientació per la contrada no és d'allò més fàcil si és la primera vegada que ho recorres. Ens adonàrem que havíem passat de llarg el pas d'en Príam per un costat, i ja que les forces minvaven decidírem no tornar enrere, i cercar-lo en una altra ocasió. De totes maneres pel lloc que baixàrem era molt semblant al pas d'en Príam, sobretot pel rost que presentava.
     Aquest pas (la regata de la Coma) du el nom d'un gran excursionista en Príam Villalonga i Ballester (1913-2004) qui a finals dels 80 va descobrir l'existència d'aquest pas. El GEM va instal·lar-hi una placa commemorativa amb la imatge de Sant Bernat de Menthon, patró dels muntanyencs, que fou arrabassada i destruïda per uns desconeguts (informació extreta del bloc ►Viaranys del bon amic Josep Ferrer i Nos).

Deixam enrere una altra paret i un camí que continua recta.

Baixam un marge.

Deixam un conjunt de calciner a l'esquerra i baixam botant el marge al camí que es veu a la dreta.

Una drecera que discorre per dins el pinar ens du a un botador a les marjades del pla dels Xots.

I després de recórrer l'horrorosa pista arreglada pels caçadors amb enderrocs, tancam el cercle al camí des Cairats, per ell arribam a la urbanització a les 16:17 h.

    El tram que va des de quan es perd el camí que recorre la serra de Son Moragues, fins al conjunt de calciner, és aconsellable per la seva complexitat, fer-ho unes quantes vegades si hom ho vol tenir clar. És en aquests llocs (espessos boscos) on el caminant pot trobar més dificultats d'orientació, inclús perdre's si no coneix la zona per on camina. Avui, gràcies als GPS, els aficionats a la muntanya ho tenim bastant més fàcil.

_____________________________________________________________________________________________________________________________________

► Baixar el track del Wikiloc

  

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Valldemossa-Deià

Distància aproximada: 13,76 km
Pujada acumulada: 689 m
Alçada màxima-mínima: 1025-380
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 6:43:24 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: En temporada de caça hi pot haver problemes de pas.
Integrants: Dolors i Joan

 

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre mapa orto-fotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa Alpina Tramuntana Central, E-25

Manacor, 9-8-2012

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

• Les cases de neu. Les construccions de paret seca per a la recollida de neu a Mallorca. 1996 Arnau Amer i Pere A. Segura.

• Les cases de neu i els seus itineraris. 2002 Lluís Vallcaneras.

• Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.

•  El paisatge de l'Arxiduc. 1997 Nicolau S. Cañellas Serrano.

• Tramuntana de norte a sur. Los 54 Miles de la Sierra en 142 itinerarios. 2004 Juan Jaume Walker.

• Caminos y paisages. 1997 Gaspar Valero i Martí.

• La isla de Mallorca. (1867) 1989 H.A. Pagenstecher.

• Notes sobre consum de neu i dolços. 2007 Ramon Rosselló Vaquer.