219 - Les Derrocasses, pel pas de Caçadors i el passet de la Creu 24-1-2017

Per arribar a aquest antic assentament humà, anomenat les Derrocasses, es pot fer seguint diferents rutes, nosaltres mateixos així ho hem fet en diverses ocasions. Avui, proposam fer-ho per un pas de Caçadors que hi ha al cingle de Sant Francesc i pel passet de la Creu, un esvaït tirany que va pel costat del torrent Fondo o torrent del Gorg dels Voltors.

L'autor d'aquest blog no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

Les cavitats de les Balears pateixen l’impacte de les visites no regulades, que poden provocar problemes locals de contaminació per abocament de residus, molèsties a la fauna i deterioració de les formacions càrstiques. La contaminació dels aqüífers és una amenaça potencial per als troglobis aquàtics. Per tant no hem de tocar res.

La ruta es pot iniciar des de dos punts diferents però propers un de l'altre. Al Punt🔗 (232 m) trobarem lloc per uns quatre cotxes. Més amunt, a l'esquerra del camí, a una esplanada, també trobarem lloc per uns tres cotxes més, des d'on iniciam la ruta d'avui. Per arribar aquí, cal agafar el camí de can Bosc, el qual arrenca vora l'oratori del Roser Vell (s. XIV), situat al sud de Pollença, a la vall de Colonya.

Un tirany surt per l'esquerra d'aquesta esplanada i s'endinsa per un bosc espès, amb grans blocs de pedra espargits per aquí i per allà, qui sap quan es desprengueren dels penyals de dalt.

Font de l'Alzinar

Si baixam un poc o si entram al bosc des de més avall, podrem veure el safareig i la síquia de la ►Font de l'Alzinar. (194 m).

Trobarem i seguirem un camí ample de carro que puja ben rost, fent revolts, fins que el deixam per pujar un poc a la mala fins a la base dels penyals. De totes maneres veurem algunes fites.

Deixam el camí que dúiem i seguim un tirany molt rost fitat amb pedres i punts de pintura vermella, per a aproximar-nos a la base dels penyals del cingle de Sant Francesc. Aquí tenim dues opcions, seguir per la ruta habitual que va pel Passet de la Cova Morella🔗, seguint les fites, o bé baixar a tocar dels penyals per anar a cercar un pas.

  





















Si seguim caminant cap a l'est, sense deixar les parets dels penyals, ben aviat veurem les escales de ferro que permeten superar una encletxa (291 m).

Per fer aquest pas ens hem d'assegurar que no és temps de caça, ja que molestaríem als caçadors que poguessin estar posats als colls de tords.

Pas de Caçadors

Començam a pujar pel pas, el nom del qual desconeixem. Li deim pas de Caçadors, ja que és evident que és un muntatge per arribar a uns colls de caça. La primera part del pas són dues escales metàl·liques fermades amb cables d'electricitat. La primera bastant vertical, la segona no ho és tant.

Abans d'haver-hi aquestes escales de ferro n'hi havia unes de fusta que es feren malbé. Al costat del segon tram, a la dreta, hi ha una cova, que no sembla gaire fonda. 

Després de les escales ve una cornisa, equipada amb una corda que fa les funcions de passa mà.

Final de la cornisa. (Foto: Guillem Seguí).
 

La cornisa dóna a una plataforma muntada per fer un coll de tords, on veim la cadira i un tub per amollar els ocells per avall. Després, per a continuar pujant, hi ha una escala de fusta que t'ajuda a superar un tram de paret vertical. Per això vos dic que no es pot fer aquest pas en temporada de caça, perquè passes just ben pel coll.

 Deixam l'escala per l'esquerra. (Foto: G. Seguí).

Superada l'escala de fusta ve un coster molt inclinat on hi ha una corda, que no faria falta, però si està banyat, per baixar, ben segur que va bé.

Seguim pujant i passam per una altra plataforma d'un coll de caça, llavors hi ha una grimpada per arribar a dalt. Anam guanyant alçada i podem allargar la vista sobre la vall de Colonya. Abaix queda la carretera, per on hem pujat.

El dia que férem aquest pas estava tapat i hi havia poc llum, però així i tot gaudírem de bones vistes. Destaca el puig de Maria, la ciutat de Pollença, la serra de la Font, la de Sant Vicenç, la de la Punta, la del Cavall Bernat, la península de Formentor i la badia de Pollença.

Hem superat els penyals del cingle de Sant Francesc i anam a connectar amb el tirany de la pujada clàssica. Passam per una zona boscosa on veim alguns rotlos de sitja.

Sortim del bosquet i assolim la ruta fitada que habitualment se segueix per anar a la cuculla de Fartàritx. Enrere deixam l'esperó que guaita al cingle de Sant Francesc. Per la seva dreta, puja el passet de la cova Morella. Nosaltres l'hem enrevoltat i hem pujat per la seva esquerra.

La panoràmica se'ns eixampla cap a la badia de Pollença i la peneplana, d'on sobresurt el puig de Maria. La península de Formentor i el cap des Pinar s'endinsen cap a la mar gran. 
     El municipi de Pollença està dividit per nombroses valls, en època medieval trobam: la Vall de Varitg o d'en Marc, la Vall de Ternelles, la Vall de Sant Vicenç, la Vall de Bóquer, la Vall de Castelló i Santuïri, la Vall de Cuixac, la Vall de Colonya, la Vall d'Eixartell (o vall de Binicreixent), la Vall de can Pelotà i Marina i la Vall de Mastaguera i Morell.

Cova del Boc o Forat du Boc

El sender fitat serpeja entre carritxeres i roques cercant la millor passa, i s'acosta a un ressalt rocós situat al vessant (E) de la Tossa del Llamp (594 m), on s'obre la boca de la cova del Boc o forat du Boc, com diuen els pollencins (493 m).

La petita entrada (1 m per 1,70 m aproximadament) dóna pas a unes primeres petites sales amb boniques formacions, on s'ha de caminar agotzonat.
     Al Corpus Cavernario Mayoricense de J.A. Encinas, podem llegir: «La exploración inicial se remonta a 1965, al internarnos en la parte profunda y allar en el fondo un esqueleto completo del extinto Myotragus baleáricus. [...] El subterráneo supera el medio centenar de metros de desnivel, al final de El Pouet, teniendo la mayor altura en la sala central, con 7,5, y máxima amplitud de 24 en el sector de superposición entre placas». 

La impressió que dóna quan recorres els primers metres, és que no té continuïtat o que és dificultós, però la cova té un recorregut d'uns 300 metres, amb sales bastant grans. «Boc, buco, macho cabrío (Capra hircus) sinónimo de demonio, quizá se refiera a los astiles pétreos divisables desde la lejanía [...]». (CCM, 2014).
     A una relació de 1975, la cova ocupa el lloc 33 dins les cavitats més llargues de Mallorca (Ginés), i té aixecament topogràfic.

Topografia de la cova del Boc, realitzada per J.A. Encinas, J. Justo i M. Zoilo

Cova Morella

A un centenar de metres i, al mateix penyalar (puig de la cova Morella, García Pastor), trobarem l'espectacular obertura de la cova Morella (505 m). Actualment, no es permet entrar-hi.
     Quant a l'etimologia del nom de la cova Morella o cova de na Morella (Arxiduc), l'amic Encinas proposa: «El libro real del reparto criatiano de Mallorca (1232) se refiere a los alrededores com Zamoreia, seguramente en el sentido de elevado riscal (sumayriyya) y de donde el sa-moreïa con artículo salado y significado de 'la almora'. La lindería intervecinal de la singular peña bajo la cual está la caverna.
     En lengua ibero-celta Morella es traducible por "sitio de los murciélagos" (murellus, pájaro-rata) y de hecho en nuestras primeras visitas al subterráneo, producidas entre 1964 y 1965, el principal atractivo de la misma era millares de quirópteros arracimados pendiendo de la bóveda, criando, abrigándose y revoloteando incesantes dentro. Pero la anterior abundancia de estos ciegos mamíferos voladores está hoy en franca regresión, debido a indiscriminado uso y abuso de los insecticidas agropecuarios».

Una robusta columna 'aguanta' el sostre de l'entrada de la cavitat.  Segons Encinas «Caverna de origen subsidenciario producido en el contacto de las margas del sustrato con la placa caliza de encima y por donde sume las aguas del lapiaz exterior. Éstas discurren (J. A. Encinas, 1972/94) por la empinada rampa, con motivo de intensas precipitaciones, generando esporádica laguna en el fondo y acabando por drenarla en profundidad. [...] Consta de dos ámbitos consecutivos: uno de planta oblonga con 53 metros de diámetro y otro casi triangular. Ambos alcanzan los 114 de longitud y en el rincón donde estalagtmitizado recipiente recoge el intenso goteo estalactítico la amplitud es de 52, resultando el desnivel de medio centenar [de metres...]».   

Una pica de ceràmica recull l'aigua d'un degotís, catalogat a ►Fonts de Tramuntana, la qual es troba bastant a baix, després de la inclinada entrada. «Dos grandes recipientes cerámicos recogedores de agua, de los cuales solo queda entero uno, determinaron  de antiguo el que sirviera de grato bebedero. Cerámicas prehistóricas indígenas y romanas (sigillatas, bordes en pico de pato, barnizados en verde con palmetas impresas, etc.), además de tiestos policromados de época islamita y más recientes, vistos dentro, acreditan el motivo de la continuada frecuentació». (CCM, 2014). 
    

Topografia de la cova, realitzada per J.A. Encinas, J. Justo i M. Zoilo

(Les fotografies de l'interior de la cova Morella són del 2016, de quan encara no estava prohibit entrar-hi).

Després de reposar energia vora la boca de la cova Morella, prosseguim la ruta, remuntam el coster de la Tossa seguint les fites. Gradualment anam guanyant alçada i el camp visual del nord de l'illa es fa més gran, també podem escampar la vista pel pla de Mallorca.

Ens dirigim cap a la paret mitgera que tenim davant, la botam i entram a la finca de la Mola. Destaca, al fons, el puig Tomir, darrere del puig de Ca de Míner. A la dreta, s'alça la cuculla de Fartàritx.

Després de passar un terreny pedregós, amb estepes, arribam a una zona planera, de terra, els Sementers? —on antigament es devia cultivar el blat i la xeixa—, on discorre una pista que va fins a les antenes de la Tossa del Llamp, la qual seguim en direcció contrària.

El camí puja i passa entre roques. Deixam un tirany que mena a les cases de la Mola i a la Cuculla, i continuam adreçats al torrent.

La Mola

     «La Mola és una possessió del terme de Pollença, situada al lloc de Fartàritx. Confronta amb Míner Petit, Fartàritx, la Moleta de Fartàritx d'en Roig, Lassarell, can Bosc, es Rafalet i Massana. Prengué nom de la seva ubicació al sud del massís muntanyenc integrat per la Cuculla (712 m), la Moleta (698 m), el Moletó (685 m) i la Mola (644 m) de Fartàritx, al peu del qual se situen les cases (620 m). La seva denominació originària de la Mola de Fartàritx, s'havia reduït a la de la Mola, ja en el s. XVI. Devers 1580, fra Ramon de Verí, batliu de Mallorca del Temple, que tenia el domini directe de la possessió, la va vendre a l'honor Joan Bennàsser de Massana, que la posseïa el 1584. Confrontava amb Massana, Caselles, el rafal d'en Sion, Son Bosc, Lassarell, la Mola d'en Martorell, Fartàritx i Míner. Tenia cases i una guarda de 50 ovelles. La família Bennàsser de Massana, de Campanet, en mantengué la propietat (s. XVI-XX) fins a la seva extinció agnatícia. Fou associada a la possessió de Massana (Campanet), de la qual fou, de fet, una pertinença fins al s. XX, per bé que era arrendada a part. Era una possessió de muntanya, dedicada a la ramaderia ovina i caprina, amb sementers que produïen un blat xeixa molt estimat. El s. XVI, tenia un gran alzinar, però fou reduït per la presència de grans guardes de cabres i, el s. XIX, hi ocupava ja una extensió molt migrada. El 1601, pertanyia a Joanot Bennàsser de Massana i hi treballaven nombrosos roters. El 1673, feia una renda anual de 40 lliures, deu quarteres de blat, deu de xeixa, un quintar de formatge i mig quintar de llana. Tenia guardes de 114 ovelles i 40 cabres. Els Bennàsser de Massana hi renovaren les cases, protegiren, mitjançant bardisses, els conreus i hi plantaren figuerals i vinya. El 1739, era de Joan Bennàsser de Massana. Tenia guardes de 100 ovelles i 140 cabres. Feia una renda anual de 70 lliures, deu quarteres de blat, deu de xeixa, un quintar de formatge, mig quintar de llana, dues segalles, dues cabrides, dues toïsses, i un bossat i una fogassa del dissabte de Pasqua. El 1802, pertanyia a Mateu Bennàsser de Massana i Vila. El conreu de cereals havia decaigut i les bardisses que el protegien estaven abandonades. S'hi havia expansionat l'olivar i el garroverar. El senyor es reservava la murta, destinada a adobar cuiros, i tenia dret a mantenir dos carboners dins l'alzinar. Hi havia guardes de 84 ovelles i 185 cabres. Feina una renda anual de 300 lliures, quatre quarteres de blat i quatre de xeixa, una cabrida, vuit almuds de ciurons i quatre capons. El 1825, era de Joan Bennàsser de Massana i Marc. El senyor es reservava la murta i el dret de tenir carboners a l'alzinar, destinat també a engreixar porcs. Hi havia guardes de 84 ovelles i 185 cabres. Feia una renda anual de 200 lliures, dos segalls, dos anyells i dos capons. El conreu de cereals s'hi trobava en regressió i es reservava a l'autoconsum. El 1859, era del mateix titular i s'hi havia potenciat l'oví en detriment del caprí, davant l'alarmant destrucció dels alzinars. Tenia guardes de 100 ovelles i 102 cabres. Feia una renda anual de 375 lliures, dues segalles, dos toïssos, dos capons i dues dotzenes d'ous. El 1950, tenia unes 500 quarterades. Hi havia cases, amb molí de sang, però sense tafona. La zona de conreu (50 quarterades) eren els indrets denominats els Sementers i els Camps Llargs. La resta de la possessió era garriga i roquissar. Produïa blat i xeixa de gran qualitat. Tenia guardes de 300 ovelles i 200 cabres. A la dècada 1980-90 les cases foren objecte de reformes sense esment que en desferen el caràcter tradicional. Els conreus de cereals i la ramaderia d'oví i de caprí fou alterada amb la introducció de guardes de cavalls, ases i cérvols que ha influït negativament sobre la garriga». (GEM/DF).      

Superam una esquena rocosa i baixam pels camps Llargs. A partir d'aquí podem escampar la vista per les terres de Míner, situades més enllà del Mal Torrent de Massana. Passam per devora les Germanes, unes grans roques que s'aguanten dretes i separades uns metres una de l'altra. A prop hi ha la tossa Rodona.

Arribam a un camí que ve de les cases de la Mola i arriba a les Derrocasses, un ramal segueix encara més enllà. Aquestes pistes segurament s'aprofiten actualment per caçar per la finca, perquè per altra cosa... la zona és poc aprofitable, ple de roquissar i sense arbres, encara que abans devien ser els carboners els que les empraven. Com podem llegir a la descripció de la possessió, les cabres destruïren l'alzinar.

Abandonam la comoditat de la pista per començar a baixar cap al torrent Fondo i anar a cercar el passet de la Creu.

La davallada és bastant incòmoda. No trobarem cap fita, haurem d'anar cercant el millor terreny per baixar.

Gorg dels Voltors

Apareix el gorg dels Voltors, a la llera del torrent Fondo, el qual més avall s'ajunta amb el Mal Torrent de Massana.

Arribam al llit del torrent. Aquesta torrentera neix a la confluència entre la Moleta i el Moletó, passa a prop de les cases i arriba aquí passant per la coma Herba.

Sortim del llit del torrent on encara és bastant planer, un poc més endavant agafa força pendent i torna més brau abans d'ajuntar-se amb el torrent de Massana. 

A la imatge s'intueix el caminet anomenat passet de la Creu. El situam aquí gràcies a les indicacions de l'amic Joan Campomar. Desconeixem el perquè del determinant del topònim, només sabem que mena a un rotlo de sitja, a un dels pocs que hi ha per la zona.

Passet de la Creu

Aquest és un d'aquells passos que no es limiten a un punt en concret, sinó que és un camí o un simple tirany. Molt poques restes queden del camí del Passet de la Creu🔗 (442 m).

Sector del mapa de Mascaró on apareix situat el pas

Josep Mascaró Pasarius l'inclou al seu magnífic 'Mapa General de Mallorca', però no el situa correctament. Hem de tenir en compte que és un mapa fet a mà alçada, amb els topònims posats on hi havia espai, i a més, sense corbes de nivell.

Per aquest indret hi ha el rotlo de sitja. Pensam que el pas arribava fins aquí.

Panoràmica de la zona on s'ajunten els dos torrents, el Mal Torrent de Massana i el torrent Fondo o del Gorg dels Voltors. A l'altra part del primer torrent se situa la finca de Míner Petit.  

Des del rotlo de carboner haurem de pujar per un coster de roquissar, adreçats a nord. El nostre objectiu és arribar al jaciment de les Derrocasses. Aquí tenim una bona panoràmica del pla, de la vall des Fangar, per on discorre el camí Vell de Pollença. Més enllà, la serra de Gaieta, el puig de Son Vila i s'Albufera.

Per aquest territori trobarem un terreny molt curiós, de roques planes i closes que no donen cap opció a arrelar cap classe de vegetació, a no ser a les encletxes. No sé si se situa per aquí el topònim les Roques Planes o les Roques Llises, però per la morfologia del roquissar ben bé se li pot aplicar.   

Les Derrocasses

Després d'una bona estona de lluitar o de gaudir, segons es miri, del terreny rocós que hem travessat, albiram la zona de les Derrocasses. La GEM només diu: «Terrenys del terme de Pollença, situats entre el gorg dels Voltors i les tosses del Llamp. Segurament prenen nom de les ruïnes d'unes construccions prehistòriques enderrocades».

A primera vista sembla que només hi ha un redol on hi ha un caramull de pedres, però si ens fitxam bé, veurem que les restes prehistòriques s'estenen més enllà i a distints nivells. Protegides del vent de nord per una muralla de penyals.

Foto: Joan Campomar

Segons l'article de l'amic Joan Campomar a Malats de Toponímia🔗, el jaciment consta d'una naveta del 1600 al 1100 d'abans de Crist i d'unes cabanes del 1100 aC.

Per la zona hi ha alguns rotlos de carboners, els quals degueren aprofitar aquesta pedrera artificial per bastir les seves cabanes i rotlos per fer la sitja, desdibuixant i destruint encara més les antigues construccions.

L'arqueòleg Javier Aramburu ho cataloga com: Aldea de naviformes / cabaña. Cronologia: Naviforme / Talayótico.

Mascaró Pasarius cita aquest jaciment arqueològic a la revista BSAL, núm. 31, 1953, diu: «La Mola. En esta finca existen tres talayots, conocidos por "Les Darracases", según me indica D. Juan Parera, Pbro., de La Puebla». (Informació de Joan Maiol).  

En algunes parts sembla que hi hagués una muralla per defensar el poblat.

Després de dinar reprenem la marxa. Sortim de la zona de les Derrocasses pel camí que hi mena, el qual devien fer servir els carboners del ranxo que hi ha devora el jaciment.

El camí remunta el coster on s'estén la serreta de penyals que arrecerava aquell petit col·lectiu de gent, probablement els primers a habitar aquests terrenys, on devien viure de l'agricultura i la ramaderia de la zona. A la imatge destaca la massa pètria del puig Tomir i el puig de Ca.

Ara, per tornar al punt de partida tenim dues o tres opcions, baixar pel passet de la Cova Morella, pel costat del cingle de Sant Francesc, pel coll d'en Tibora o Tibova, o bé pel passet de la Mola i Lassarell. En el sector dels mapes adjunts veurem la traça que va cap a la Tossa del Llamp i allà podrem decidir per on volem baixar.   

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

FITXA TÈCNICA  

Distància aproximada: 11,59 km

Pollença

Pujada acumulada: 781 m
Alçada màxima-mínima: 601-132 m
Temps aproximat sense aturades: 5:14 h
Temps total: 6:56 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: La ruta discorre, en part, per mal terreny fora camí
Integrants: 
 

CARTOGRAFIA

Traça de la ruta sobre el mapa Alpina per arribar a les Derrocasses, opció 1, pel pas de Caçadors.

Traça de la ruta sobre el mapa Alpina per arribar a les Derrocasses, opció 2, pel passet de la Mola

Perfil de la ruta i valors aproximats, opció 1

Perfil de la ruta i valors aproximats, opció 2

Manacor, 07-04-2020

HEM CONSULTAT

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1988-2005 DDAA.

• Corpus Cavernario Mayoricense. 2014 José Antonio Encinas.

• Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. 758, 1953.

• XXII Jornada d'Antroponímia i Toponímia. Llocs, termes i valls de Pollença a l'època medieval i moderna. 2009 Joan Manuel Torres Velasco i Pere Salas Vives.

• Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés i Vicenç Sastre.

• Problemes plantejats per la toponímia de les comarques mallorquines d'Escorca, Pollença i Alcúdia. 1972 Jaume Vidal Alcover.