216 - Es pas des Gat pel camí de s'Escolta (9-12-2019)

L'objectiu d'aquesta ruta era fer el poc conegut pas des Gat de Valldemossa; una baixada al sector de s'Estaca, des del penya-segat de la volta de s'Escolta, un històric camí que voreja el tall de la timba emprat antigament per vetllar la costa. La pujada la feim pel camí de la Barrera de sa Marina, l'antic accés al port de s'Estaca, i per sa Planeta tornam al punt d'inici. En el nostre recorregut veurem una sèrie de miradors que feu aixecar l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.  
 

L'autor d'aquest blog no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada. No molestem els animals, no facem renou, no duguem cans, no deixem escombraries.

● Moderat

Son Mas del Pla del Rei

El punt d'inici és a la carretera de sa Maria (port de Valldemossa), just passat la possessió de Son Mas del Pla del Rei (⇨WP-01) (363 m).

     La possessió de Son Mas, fins al s. XV, fou denominada el Pla del Rei. El 1581, pertanyia a la família Mas, de la qual prengué la denominació de Son Mas del Pla del Rei, i partir del s. XVIII, passà a denominar-se Son Mas. El 1644, pertanyia a l'honor Jaume Mas Moragues. Tenia un celler a les cases, on hi havia també un notable arxiu familiar. Tenia les terres dites ses Quarterades, es Pas de sa Paret, ses Rotes de sa Marina, s'Hort, sa Garriga, es Coll d'en Puig, s'Hort des Polls, sa Teulera, sa Vinya, sa Rota d'Avall, sa Rota des Molins, Son Guillem Moragues, Son Roquetó, es Clos des Safrà i s'Hortet d'Avall. (GEM).

Imponent torre de defensa de Son Mas. Les cases del pla del Rei no tenen res d'interessant —segons diu l'Arxiduc—. La més gran, pintada de blanc, és la de la possessió de Son Mas, i devora hi creixen alguns tarongers; la vella torre quadrada i amb teulada recorda els dies dels atacs de pirates moros. La torre, d'uns 7 per 7 m de costat i 13 m d'alt,  va pertànyer a l'Arxiduc, però no les cases. Perduda la funció d'acollir els habitants del llogaret en cas de desembarcament pirata, es va obrir un accés a la planta baixa, que va ser aprofitada com a capella. (Cañellas, 1997).

Començam a caminar a les 9.43 h, adreçats a sa Marina de Valldemossa. Passam la zona on es va haver de dinamitar la penya per obrir pas al camí carreter, no massa antic, ja que és del darrer terç del s. XIX.
     «Actualment —diu l'Arxiduc—, el camí del port no passa per la barrera abans esmentada, sinó més cap a la dreta, on s'ha volat amb barrobins l'abrupta paret de roca per fer una carretera fins a la mar. Amb aquesta intenció s'havia format una societat de diferents senyors d'aquella contrada, encapçalats per don Antoni Moragues; però pel cost tan elevat, les obres es varen anar retardant, i quan ell va morir es va acabar l'empresa». (Die Balearen, 1884).

Les vistes des de la carretera són extraordinàries. Les imponents parets espadades de Vistamar són objectiu d'escaladors i barranquistes, els quals es despengen pel torrent des Lli i el salt de Vistamar. Dic escaladors, encara que no s'ha de menester corda per pujar o baixar el pas des Moro (línia vermella), però sí que té un bon desnivell. A dalt, més enllà de Son Olesa, s'alça el puig homònim, amb el mirador de sa Moneda al seu cim, i més aquí, la caixa de Sant Bernat i la caixa de Sant Pere.   
  

Si alçam la vista veurem un tram de la muralla que formava part de l'anomenat Portalet. Obra defensiva, que com veurem, es va aixecar per aturar els possibles atacs dels pirates a la població de Valldemossa.

Camí des Pescadors / Volta de s'Escolta

En aquest punt (WP-02) (342 m), deixam l'asfalt de la carretera per agafar el camí vell de sa Marina, anomenat camí des Pescadors.

Barrera des Forat, Es Portalet o pas des Portalet

A les 9.57 h, traspassam es Portalet (WP-03) (359 m). Aquesta simple paret té una gran història. Manllevaré les paraules d'un gran coneixedor de la contrada de Valldemossa, en Nicolau S. Cañellas Serrano.
 
     «Tots els valldemossins saben on és Es Portalet, però molt pocs saben perquè es diu així. Trobam Es Portalet tot d'una que deixam endarrere Son Mas del Pla del Rei; just allà on la carretera guaita damunt Sa Marina.
     Es Portalet de debò no és allà, hem de seguir un poc més endavant fins al punt on per l'esquerra davalla el camí dels pescadors i per la dreta s'enfila el camí de s'Escolta. Allà hi havia Es Portalet originalment.
     Per esbrinar la utilitat d'Es Portalet hem de tornar molts anys endarrere, almanco fins a començaments d'aquest segle [XX]. Abans de construir-se la carretera actual, el camí de sa Marina sortia de Valldemossa, passava per Son Moragues i per les alzines de Son Bardí anava a parar a Son Mas, des d'on voltava per damunt els penya-segats i baixava fins a Sa Marina pel darrer tram del camí que ara li deim Sa Volta de s'Escolta. Aquest camí era l'únic practicable entre Can Costa i Son Oleza per anar a Sa Marina de Valldemossa. La mar estava solcada per pirates i corsaris que durant més de cinc-cents anys foren el principal mal de cap dels qui vivien a la seva vora. Per això els valldemossins construïren un mur que tancava el camí que anava de la seva vila a la mar, la construcció que barrava l'únic pas cap al port, impedia l'accés dels possibles atacants. Per poder-hi passar quan convengués hi feren un portalet.
     El mur es troba encara allà on l'edificaren, a uns deu metres per damunt la carretera actual. El portalet que li donava nom ha desaparegut. Tenia la llinda rodona i era d'uns dos metres d'amplària. El mur té uns trenta metres de llarg i arriba a tenir-ne quatre d'alçada. No té restes d'elements defensius: merlets, espitlleres o camí de ronda. Està molt ben construït, amb les pedres afegides amb ciment.
     Pujant de Sa Marina es pot apreciar l'obstacle que significava per a qualsevol que no fos benvingut. No era una fortificació que pogués aturar una colla d'homes armats i decidits, però, podia retardar-los fins que la gent de la vila fos avisada.
     El senyor Antoni Muntaner, 'Guarin', home d'excel·lent memòria i bon tracte, és el qui m'ha contat el que heu llegit i a ell heu d'agrair que el record d'això no es perdi». (Miramar, 6/1991). (Foto: 30-06-2013).

«Molt més viu és el record d'aquells temps que ens provoquen les velles parets [de la torre de Son Mas] que, un poc més avall, allà on el carrerany baixa cap al port, defensaven els colls d'aquests salvatges espadats, a dos llocs, devora la barrera des Port [es Portalet] i, a l'altra banda del torrent, en el pas des Moro, a l'altre carrerany que baixa des de Son Olesa. La memòria de les sagnants lluites que allà es varen fer és ben present encara ara entre el poble» (Arxiduc, 1884). (Foto: Jaume Reynés).

Mirador des Barranc

A uns deu minuts de la carretera, trobam el primer mirador (WP-04) (413 m). Transcric, de l'obra El paisatge de l'Arxiduc la descripció del mirador: «des d'aquest mirador es dominen les timbes del barranc de sa Marina: el pas des Moro i es Rai de Teules [un gran salt d'aigua, si ha plogut] i tot el coster de migjorn del barranc. És una plataforma sense mur de protecció [es veu que després de la publicació de l'obra (1997) es va aixecar el mur de protecció], de planta trapezoïdal, de 3,10 m de front. Creim que coloma Rosselló s'hi refereix quan parla d'un imponente mirador sin parapeto (Rosselló, 1910)».

Sa Volta de s'Escolta és un antic camí de vigilància costanera, que ja existia a mitjan s. XVI [1552], que l'Arxiduc va millorar. En aquest tram es pot reconèixer la típica estructura formada per dues filades de pedres, paral·leles entre si, que formen una caixa, la qual s'emplena de pedreny menut o reble. La caixa fa entre 1,60 m i 1,80 m d'amplària i queda una mica elevada, uns 15 0 20 cm, sobre el nivell del sòl. (Cañellas, 1997).

Mirador des Port

Més endavant ve el mirador des Port (WP-05) (426 m). L'identificam —diu Cañellas— amb el mirador des Port, perquè des d'aquest mirador és des d'on es domina tot es comellar des Port (Lo que sé de Miramar, 1911). Està format per dos murs de protecció, de 3 m de llarg, que formen un angle agut. A l'extrem de cada paret hi ha un banc de pedra.

Feresta és la caiguda des d'aquest mirador natural amb barana, sobre la costa de la Font Figuera i s'Estaca. Una passa ens separa de la timba d'uns 400 m d'altura. (Fotos: 30-06-2013).

Pel bosc d'alzines de Font Figuera, on veim part d'una rosseguera, baixa el pas des Gat, el pas que anam a fer.

Sa Font Figuera

Ens acostam a les cases de sa Font Figuera amb el zoom de la càmera. Aquestes cases i altres de la contrada, com s'Estaca i el seu port, tenen l'accés des de la carretera de sa Marina. Sa Font Figuera —segons Lluís Salvador—, constitueix una possessió que ara [1884] pertany a les famílies Cru i Gelabert de Valldemossa, que tenen les cases adossades [...] A baix, mitja dotzena de marjades s'estenen fins a la mar, regades per l'abundosa font Figuera, sembrades de llegums i tomàtigues, que aquí maduren molt prest. L'Arxiduc comprà Font Figuera el 1898.
     Quan va morir l'Arxiduc, Guillem Fiol, que llavors era el seu mestre d'obres, i la seva colla, tenien el tall a sa Font Figuera, on construïen dues torres de planta quadrada, una a cada banda de la casa. No s'arribaren a acabar i les varen esbucar quan la casa es va vendre. (Cañellas, 1997).

Mirador de sa Volta de s'Escolta

D'un mirador a l'altre hi ha molt poca distància. Feim aturada al mirador de sa Volta de s'Escolta (WP-06) (433 m). És un mirador senzill, amb un mur frontal de devers 1,5 m de llarg, que descriu un arc de 180º. Un dels laterals està format per un gran penyal, al peu del qual hi ha un pedrís, construït per un bloc de pedra viva. Per la construcció, és molt semblant al de sa Font Figuera i al des Port. (Cañellas, 1997). Aquesta obra ha estat restaurada.

El camí dibuixa un gran revolt i es fa enfora del penya-segat. Apareix davant de nosaltres l'altiva talaia Vella o muntanya des Voltor (856 m) i na Torta (727 m).  Intentam situar la cova de ses Dues Boques, oberta a les parets de na Torta.

⇦ (Foto retrospectiva: G. Castanyer).








Passam un portell amb barrera metàl·lica i després un altre, deixant de banda una sortida a la carretera. Hi ha hagut temporades que aquestes barreres han estat tancades i, aquest, és un camí històric i públic, per tant continuam la nostra particular 'escolta'.
     ⇨ Un camí escalonat mena al mirador de sa Font Figuera, d'on es té una meravellosa vista panoràmica de la costa de Valldemossa i Banyalbufar. I a l'esquerra veim la pronunciada pendent per on hem de baixar. 

Mirador de sa Font Figuera

Aquest és el mirador de sa Font Figuera (WP-07) (424 m). Es tracta d'una plataforma terraplenada, l'alçada màxima a la part frontal és de 2,27 m. Ha estat restaurat. La data de construcció s'ha de situar entre la compra de can Costa, el 1901, i l'any 1909. Com els altres que hem vist al camí de s'Escolta. (Cañellas, 1997).

Damunt d'un marge, molt a prop del mirador, hi ha un banc de pedra ben situat per gaudir de les postes de sol. Segons l'Arxiduc, aquest banc ja existia en el moment de bastir el mirador. 

Per la contrada hi ha les restes d'aquesta vella construcció. Algun refugi per a s'Escolta? Antigament hi havia uns terrenys anomenats Son Guarda, situats entre can Costa i Son Mas del Pla del Rei. L'Arxiduc, també anomena la caseta de sa Guarda. 

Desfem unes passes per anar a cercar el pas des Gat. 

Passam un antic portell obert a una paret baixa i desfeta (WP-08) (419 m). Un vell botador, inservible ja, resta al costat del tirany. Foto retrospectiva.   
      

Pas des Gat

A les 10.46 h començam a baixar pel Pas des Gat🔗 (WP-09) (415 m). En el començament trobam un típic camí de muntanya que descriu revolts per salvar un bon desnivell. Aquest pas fou utilitzat per contrabandistes, caçadors i segurament, també per carboners.

D'aquest pas només hem trobat referència escrita a la GEM, ressenya de Josep Mascaró Pasarius, diu: «Al terme de Valldemossa, entre can Costa i Son Mas». Garcia Pastor no el cita a Mallorca Altiva. Salamanca (2008) fa referència a altres passos anomenats des Gat «[...] I fins i tot trobam dos casos de veus en desús total, com ara el cas del terme 'gat' que a Mallorca ha estat substituït per 'moix': El Pas des Gat (Deià) i el Pas de sa Gata (Andratx)», però es deixa el de Puigpunyent i el d'Escorca, i per descomptat aquest que feim.

Ben aviat perdem el rastre del camí. Passam per devora d'un rotlo de sitja (WP-10) (334 m). Anam baixant cercant la millor passa, encara que en alguns moments creiem veure restes del camí, com aquest de la foto (WP-11) (280 m).

A un replà, seguit d'un desnivell, trobam un passet, on veim pedres compostes que ajuden a baixar. Interpretam que no anam molt malament.

A mesura que baixam, el pendent es va suavitzant. A l'esquerra tenim una llarga rosseguera, la que veiem des de d'alt, des dels miradors, la qual anam esquivant.

On el coster perd la pendent trobam un ranxo de carboners, un rotlo i dues barraques (WP-12 (197 m). Un camí de carro, actualment molt abandonat, arribava a aquest ranxo. 

El camí fa molts d'anys que no s'utilitza, han crescut arbres en el seu traçat i altres han caigut damunt.

També han redolat pedres grosses de la rosseguera i roques esquerdades per les arrels de pins. Tot un món productiu d'altre temps es va consumint i el bosc va guanyant terreny, s'ho engoleix dia a dia.

Bassa

Seguim el camí i arribam a una bassa que devia arreplegar l'aigua que regalimava per la paret que hi ha al seu costat (WP-13) (163 m). Des de la bassa arrenca un camí de ferradura que puja, devia menar a altres ranxos. Aquest és un bon lloc per reposar forces.      

Sortim del bosc i entram a l'àmbit de les marjades; oliveres i garrovers ocupen aquest bucòlic espai.

A les 13.39 h assolim el camí de s'Estaca o una prolongació del camí de ses Vinyes (WP-14) (123 m). Des de la nostra posició observam per on hem baixat, gràcies al pas des Gat.

Tot aquest coster, fins a pràcticament a la mar, es troba marjat. Aquests marges deuen pertànyer a sa Font Figuera, possessió que va comprar l'Arxiduc el 1898, ell mateix diu: «Molt més avall de ses cases hi ha sa font, una de ses més gosses d'aquesta costa, qui rega unes quantes marjades d'hort fins a sa vorera de la mar». (Cañellas, 1997).

Una barrera, amb botador lateral pels vianants, deu separar finques, Font Figuera i s'Estaca, segurament.

Aquestes estretes i nombroses marjades, ara poblades de pins, acollien la gran extensió de vinya de s'Estaca, que segons l'Arxiduc tenien una longitud d'uns 30 km. A les vinyes, després de morir l'Arxiduc, devers 1916-17 les va atacar alguna plaga i ja no es tornaren a sembrar. (Cañellas, 1997).

     A partir de 1873 l'Arxiduc va començar a comprar les vinyes de s'Estaca. «El 1876 fou també l'any de la consolidació de l'Estaca, que creixia unint trossets i trossets "Tira tira vaig comprar les vinyes que hi havia des del carreró fins a l'altre carreró; després can Forner, que era la més gran i del mateix propietari de la rota del figueral, i can Tomesú. Mancaven solament dues vinyetes: la de na Caraja i la del capellà Roig, que a la fi varen també esser comprades [...] Hi havia casetes que varen esser esbucades per arreglar marges derruïts i per fer clapes. Algunes tenien dedins premses primitives. Les cases més bones varen esser arreglades per a estables i per a refugi dels treballadors quan plovia"». (Les possessions mallorquines de l'Arxiduc, 1994).

S'Estaca

Entre 1878 i 1880 es va aixecar la casa de s'Estaca, segons el dibuix que Lluís Salvador havia traçat un dia de temporal al port d'Aucona. (Trias, 1994). «És una casa de tres plantes: soterrani, planta baixa i pis. Està construïda a l'estil sicilià, emblanquinada i coronada per una cresteria ben característica. La casa fa uns 17 m de llarg, 11 d'ampla i 9 d'alt». (Cañellas, 1997).

Passant tan a prop de les cases no pots deixar de copsar el conjunt, «A partir de 1990 es feren moltes reformes a l'entorn de les cases, que no han afectat directament el nucli primitiu, però que han modificat tot l'entorn». (Cañellas, 1997).

Part damunt les cases, el conjunt de marjades és monumental. Amb la malvasia produïda a s'Estaca, dirigida per la madona Catalina Homar, l'Arxiduc va guanyar alguns premis a exposicions internacionals. Ell mateix escriu: «Les vinyes formen tot un cos, dividit en innombrables marjades acuradament cultivades on es fan la més exquisida malvasia i el vi de moscatell. Els ceps de malvasia es cultiven en emparrats de branques d'olivera, i els de moscatell se subjecten simplement a pals, generalment de morera». (Les Balears, [1884] 2002). 

Camí Vell de s'Estaca o de sa Barrera de sa Marina

Passades les cases de s'Estaca, surt un camí per la dreta que puja cap a la carretera de Valldemossa a Deià (WP-15) (149 m). S'han de fitxar bé per a no passar-s'ho. Es tracta d'un camí de ferradura que ja existia abans que vingués l'Arxiduc, però que ell va reformar trams., ell mateix ho diu: "Es s'antic camí de s'Estaca, molt millorat i eixamplat". (Cañellas, 1997).     

«És el camí emprat pels pescadors de Valldemossa per anar fins al caló de s'Estaca, on tenien les barques. Es tracta, doncs, d'un camí molt antic [...]. Les millores començaren molt ràpidament, perquè ja el 1884 escriu una mica ingènuament: "Ya les he hecho mejorar el acceso escalonado y camino siguiente que permite subir sus capturas a lomos de mulo, aunque parecen preferir el transporte en grandes canastos", segurament els pescadors s'estimaven més pujar el peix amb muls, però aquesta opció era també més cara». (Cañellas, 1997).

Mirador de s'Erassa

La pujada és forta, ens anirà bé fer un descans al mirador de s'Erassa mentre contemplam la formosa vista (WP-16) (275 m).
     Quant al nom: «No està gaire clar l'origen del nom: l'Arxiduc escriu mirador de s'Arassa, i alguns ho han interpretat com a mirador de sa Rassa. Creim que el nom correcte és mirador de s'Erassa, perquè devia dominar alguna era o estructura semblant a una era. Baixant pel camí de sa Font Figuera, davall el mirador hi ha un gran replà on hi ha una estructura de planta rodona de nou metres de diàmetre, que sembla haver estat una era. Seria aquesta l'erassa que hauria donat nom al mirador?». (Cañellas, 1997).

Des de la gran plataforma del mirador, uns 50 m² de superfície, encarats cap a ponent, albiram alguns indrets coneguts i admirats per nosaltres, de la costa valldemossina i banyalbufarina. Destaca la gran massa forestal per on hem baixat a través del pas des Gat i les cases de sa Font Figuera.

Cap a l'est hi ha el portell d'entrada al mirador i quasi al seu indret, en el penyal de més amunt, s'aixeca el mirador Nou o mirador Blanc, pel costat del qual també passarem. Destaca la paret que mira al nord del puig de la Talaia Vella, paret on se situa el pas de sa Paella. 

A pocs metres del mirador que deixam enrere hi ha el portell que dóna pas al camí de sa Font Figuera. 

Un poc més endavant trobam la barrera o portell que dóna el nom popular al camí de s'Estaca; camí de sa Barrera de sa Marina.

Mirador Nou o mirador Blanc

A les 14.47 h arribam al turonet on aixecaren el mirador Nou (WP-17) (369 m). Segons l'autor de la magnífica obra El paisatge de l'Arxiduc, Nicolau S. Cañellas, «Es tracta d'una torre de planta octogonal, d'uns 6 m d'altura, massissa, amb escala interior. Un passadís la travessa de banda a banda, des d'aquest passadís s'accedeix a l'escala que puja a la plataforma superior, voltada de bancs i merlets. A les dues portes d'accés a la torre hi ha arcs de ferradura». Desgraciadament, hem de parlar en passat, ja que com es pot veure de la torre ja queda poca cosa dempeus.
            

 

«Aquesta construcció no l'esmenta Herreros a les cartes del període de 1869-1876, però tant la torre com el mirador annex ja apareixen esmentats a Die Balearen, editat el 1884, per tant, el nom de mirador Nou és una mica relatiu. Al plànol de Miramar aixecat en 1895 se l'anomena 'mirador Blanch'». (Op. citada).

Font: El paisatge de l'Arxiduc (1997)

 L'Arxiduc anota: «[...] Un carrerany, que en part ha estat obert rompent la paret de roca fent escalons, puja cap a un turó cobert de vegetació coronat per una torreta anomenada el mirador Nou. Des d'allà es domina la contrada en totes direccions, car no sols cap a la mar, sinó també terra endins cap a la carretera s'albiren els costers boscosos, la solitària ermita i la talaia que corona el turó més proper. Només les vinyes de baix queden amagades, i es poden veure molt millor des d'un mirador que hi ha més avall, a l'ombra d'un pi que ha crescut damunt una roca, des del qual es poden veure totes les vinyes de la banda de llevant». (Les Balears, [1884] 2002). 

Arribam a la carretera al portell d'entrada a can Parròquia i la creuam (WP-18) (413 m). A l'altra part arrenca un camí de ferradura que puja amb una forta empitada, cap al camí de l'Ermita.

En deu minuts ens plantam al camí de l'ermita de la Trinitat. Així evitam caminar per la carretera, amb el perill que comporta, ja que és molt estreta i plena de revolts.

El desviament està assenyalat amb una creu de ferro (WP-19) (482 m). Cap a l'esquerra aniríem a l'Ermita, l'única a Mallorca que acull ermitans.  

Des d'aquest camí colombram el mirador de sa Vorera, aixecat just devora can Costa, una de les possessions que també fou de l'Arxiduc.

El camí surt a la carretera de Deià, davant can Costa, allà també surt un nou vial que han construït per evitar anar a peu per la carretera (WP-20) (438 m).

Aquest nou vial encara no està acabat, falta fer els ponts per creuar els torrents. (WP-21) ( 392 m). Un desviament provisional ens fa travessar l'asfalt per a continuar per un camí a l'altra part.

Una barrera metàl·lica ens dóna pas a un bucòlic camí que discorre al costat del torrent, i ens durà a travessar sa Planeta des Verger per arribar al punt de partida. 

Creuar el laberint entre grans roques i oliveres de sa Planeta des Verger resulta molt agradable. Són uns terrenys situats entre s'Engegada, Son Mas, Son Olesa Gran, el camí de na Llambies i la mola de sa Comuna. S'hi troba un talaiot molt enrunat. 

Així, tornarem a enllaçar amb el camí o volta de s'Escolta, on hem iniciat aquesta interessant ruta, que discorre per uns indrets carregats d'història i d'històries, on encara ressonen veus antigues de vigies, de carboners, de majorals, d'obrers... en definitiva, aquest és El paisatge de l'Arxiduc.   
 

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Veure el track al Wikiloc🔗

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques.

 

FITXA TÈCNICA

Valldemossa

Distància aproximada: 8,56 km
Pujada acumulada: 494 m
Alçada màxima-mínima: 481-117 m
Temps aproximat sense aturades: 3:43 h
Temps total: 6:41:26 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: La baixada pel pas des Gat es fa la major part fora camí i amb molta pendent
Integrants: Jaume, Guillem Castanyer (Tencunsomier A Solivar), Miquel Àngel, Guillem Seguí i Joan Riera

CARTOGRAFIA

Wp	Localització dels punts d’interès	Horari	Alçada
01	INICI (Carretera de sa Marina)	9h 43m	363 m
02	DEIXAM ASFALT	9h 54m	342 m
03	PORTALET	9h 57m	359 m
3/2	ESCUSAT	10h 06m	407 m
04	MIRADOR DES BARRANC	10h 13m	413 m
05	MIRADOR DES PORT	10h 20m	426 m
06	MIRADOR DE SA VOLTA DE S’ESCOLTA	10h 28m	433 m
07	MIRADOR DE SA FONT FIGUERA	10h 39m	424 m
08	PORTELL	10h 44m	419 m
09	PAS DES GAT	10h 46m	415 m
10	ROTLO DE SITJA	11h 39m	334 m
11	PETIT TRAM DE CAMÍ	11h 59m	280 m
12	ROTLO DE SITJA I CAMÍ DE CARRO	12h 28m	197 m
13	BASSA	12h 46m	163 m
14	CAMÍ DE S’ESTACA	13h 39m	123 m
15	CAMÍ DE SA BARRERA DE SA MARINA	13h 58m	149 m
16	MIRADOR DE S’ERASSA	14h 16m	275 m
17	MIRADOR NOU	14h 47m	369 m
18	CARRETERA DE DEIÀ	15h 10m	413 m
19	CAMÍ DE L’ERMITA DE LA TRINITAT	15h 26m	482 m
20	VIAL NOU	15h 36m	438 m
21	CREUAM LA CARRETERA	15h 48m	392 m
22	FINAL	16h 24m	363 m

Wp

Localització dels punts d’interès

Horari

Alçada

01

INICI (Carretera de sa Marina)

9h 43m

363 m

02

DEIXAM ASFALT

9h 54m

342 m

03

PORTALET

9h 57m

359 m

3/2

ESCUSAT

10h 06m

407 m

04

MIRADOR DES BARRANC

10h 13m

413 m

05

MIRADOR DES PORT

10h 20m

426 m

06

MIRADOR DE SA VOLTA DE S’ESCOLTA

10h 28m

433 m

07

MIRADOR DE SA FONT FIGUERA

10h 39m

424 m

08

PORTELL

10h 44m

419 m

09

PAS DES GAT

10h 46m

415 m

10

ROTLO DE SITJA

11h 39m

334 m

11

PETIT TRAM DE CAMÍ

11h 59m

280 m

12

ROTLO DE SITJA I CAMÍ DE CARRO

12h 28m

197 m

13

BASSA

12h 46m

163 m

14

CAMÍ DE S’ESTACA

13h 39m

123 m

15

CAMÍ DE SA BARRERA DE SA MARINA

13h 58m

149 m

16

MIRADOR DE S’ERASSA

14h 16m

275 m

17

MIRADOR NOU

14h 47m

369 m

18

CARRETERA DE DEIÀ

15h 10m

413 m

19

CAMÍ DE L’ERMITA DE LA TRINITAT

15h 26m

482 m

20

VIAL NOU

15h 36m

438 m

21

CREUAM LA CARRETERA

15h 48m

392 m

22

FINAL

16h 24m

363 m

Perfil de la ruta i valors aproximats

 Manacor, 12-12-2019

HEM CONSULTAT 

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.

• Atles de la GEM. DD.AA.

• Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

• Mallorca vora mar. Marines de Tramuntana. 2002 Joan Sastre i Vicenç Sastre.

• El paisatge de l'Arxiduc. 1997 Nicolau S. Cañellas Serrano.

• Les illes oblidades. Viatge a les Balears. (1893) 1973 Gaston Vuillier.

• Mapa Tramuntana Central. 2013 Edt. Alpina.

• Ruta de l'Arxiduc. 1997 Nicolau S. Cañellas.

• Revista Miramar. 1991-1992.