L'autor
d'aquest blog no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les
imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades,
respectem la naturalesa i la propietat privada. No molestem els animals, no facem renou, no duguem cans, no deixem escombraries.
● Difícil
El punt d'inici és a l'aparcament de la finca pública de Raixa (Bunyola), situada a la carretera Palma-Sóller (Ma-11) km 12,200. Després de les salutacions pertinents, ens posam en marxa a les 9.01 h (⇨WP-01) (158 m). L'objectiu d'avui és fer el pas de sa Falconera, la resta de la ruta està per determinar.
 |
| Biniatzar |
La possessió veïna de Raixa és
Biniatzar. Antiga alqueria documentada el 1246. Feu part de les
propietats del marquès de la romana. Les edificacions conserven bona
part d'una antiga torre de defensa de base rectangular i una clastra. Sa Falconera se situa dins aquesta finca, encara que aquesta imatge queda fora de la nostra ruta.
Deixam a la dreta l'entrada que mena a les cases i avançam pel camí de Raixeta o camí vell de Valldemossa. Les cases de Raixa apareixen a la dreta, dominades per la muntanya que anam a pujar, el puig de sa Falconera (532 m).
 |
| Raixa |
La bella façana amb vestíbul de deu
arcs rodons de Raixa. Dalt el turó hi ha una torreta rodona construïda
en temps recent (diu l'Arxiduc, 1884) com a part de la decoració dels
jardins. Més amunt de la torreta redona, s'ubica una petita ermita,
connectats ambdós edificis per estrets caminets.
Raixa és una possessió d’origen àrab; l’alqueria Araixa, lligada a la veïna Biniatzar. Després de la conquesta cristiana (1229) va ser donada a don Ponce Hugo (1234). Al llarg dels segles XV, XVI i part del XVII, fou de la família Zaforteza-Tagamanent. Però, la família més representativa que la va posseir fou els Despuig, comtes de Montenegro. El personatge de la família Despuig més important per a la història de Raixa és Antoni Despuig i Dameto (1746-1813). A finals del s. XVIII el cardenal Despuig hi realitzà importants obres segons l'estil classicista, a manera de vil·la italianitzant. El 1785, juntament amb el gravador Josep Muntaner, va realitzar el mapa de Mallorca. El 1910 passà a mans de la família Jaume.
El 20 de gener de 2002 les cases i els terrenys circumdants, unes 60 quarterades, foren comprats pel Ministeri de Medi Ambient i pel Consell de Mallorca. (Valero, 2011).
Raixa és una possessió d’origen àrab; l’alqueria Araixa, lligada a la veïna Biniatzar. Després de la conquesta cristiana (1229) va ser donada a don Ponce Hugo (1234). Al llarg dels segles XV, XVI i part del XVII, fou de la família Zaforteza-Tagamanent. Però, la família més representativa que la va posseir fou els Despuig, comtes de Montenegro. El personatge de la família Despuig més important per a la història de Raixa és Antoni Despuig i Dameto (1746-1813). A finals del s. XVIII el cardenal Despuig hi realitzà importants obres segons l'estil classicista, a manera de vil·la italianitzant. El 1785, juntament amb el gravador Josep Muntaner, va realitzar el mapa de Mallorca. El 1910 passà a mans de la família Jaume.
El 20 de gener de 2002 les cases i els terrenys circumdants, unes 60 quarterades, foren comprats pel Ministeri de Medi Ambient i pel Consell de Mallorca. (Valero, 2011).
Damunt el coster s'aixequen les tres petites construccions: miradors, capelles..., les quals dominen la part de darrera de les cases, formant part dels jardins de Raixa. No sé si és aquesta torreta redona que fa referència Manuel Fuster, (2013), quan diu «Els pavellons superiors: Es un pavelló d’estil neoàrab, que consisteix en un palauet de dues plantes, anomenat “casa dels jugadors (Rep aquest nom per una sèrie de maniquins que representen jugadors de cartes)”. Data de mitjans de segle XIX i els elements ornamentals a destacar son l’arc de ferradura apuntat de l’entrada, les vidrieres de colors a la segona planta i un moble que es un seient octogonal fet de fusta».
Caminam entre terres de cultiu, pel comellar de na Morta. La producció agrícola era més bé pobre: blat, garroves, faves, olives i ametlles; i molt poca producció de carbó, puix hi havia poques alzines. A la dreta, per la part més baixa del comellar, discorre el torrent de Raixa, torrent que haurem de travessar per enfilar-nos al puig.
Deixam el camí just devora el gran safareig (WP-02) (170 m), el més gran de Mallorca, amb els seus 98 metres de llargària, 18 d'amplària i 7 de profunditat. El coster és empinat, començarem a encalentir els músculs, els quals haurem d'emprar a màxima potència per arribar al punt més alt de sa Falconera.
Un camí amb marge de sosteniment surt de la zona marjada que hi ha part damunt els jardins de Raixa i va a un coll de tords (WP-03) (224 m).
Coster amunt trobarem la paret mitgera entre les diferents finques de Raixa i de Biniatzar.
Hem arribat a la carena del primer promontori, el punt més alt de la finca o jardins de Raixa, on tancat de paret hi ha la darrera construcció que veiem des de baix.
«Des del safareig continuam pel camí superior. En primer lloc observam una gruta artificial. Després arribam al pavelló neoàrab que configura un palauet de dues plantes. El camí escala la Muntanyeta i, després d’una rotondeta que serveix de banc i de mirador, a l’esquerra apareix l’ermita, que consisteix en una capelleta coronada per una petita espadanya, i un portal de mig punt. El tram final de la pujada es fa més dura. La part superior està ocupada per un mirador amb bella panoràmica». (Gaspar Valero, 2013).
«Des del safareig continuam pel camí superior. En primer lloc observam una gruta artificial. Després arribam al pavelló neoàrab que configura un palauet de dues plantes. El camí escala la Muntanyeta i, després d’una rotondeta que serveix de banc i de mirador, a l’esquerra apareix l’ermita, que consisteix en una capelleta coronada per una petita espadanya, i un portal de mig punt. El tram final de la pujada es fa més dura. La part superior està ocupada per un mirador amb bella panoràmica». (Gaspar Valero, 2013).
El pròxim objectiu el tenim a la vista. La zona a travessar és força abrupte i mogut, haurem d'esquivar roques i vegetació.
De cada vegada el roquissar és més esquerp, començam a utilitzar les mans per anar avançant. L'ullastre és l'únic arbre que pot sobreviure a dures penes per aquest territori.
Feim una aturada per berenar amb unes vistes del pla un tant enterbolides per la humitat ambiental.
Quan arribam al punt que sembla ser el cim, ens adonam que encara en tenim d'altres per davant. Segons conta l'amo en Francesc Colom de Raixa, la possessió de Raixa era pobre en alzines, per això hi feien feina pocs carboners, hi havia un rotlo de sitja als Homonets i uns quants més repartits. (Diari Balears, 8-1-2008).
Ens feim nostres les paraules de Miquel Martorell, quan diu «A
mesura que anirem pujant, comença a guaitar la preciosa i famosa
muntanya de sa Gubia, amb els seus impressionants cingles a la banda de
ponent».
Travessam un petit coll i anam altra vegada arran de la paret. A la vall destaca l'alqueria Blanca, la carretera de Sóller, algunes cases de la població de Bunyola i les muntanyes de sa Comuna. Al fons, despunta la serra d'Alfàbia.
Superam un penyal que dóna a un altre collet. Alguns ho fan crestejant i altres baixam pel seu costat.
Després del collet tornam trobar una altra paret que haurem d'escalar. Cadascú ho fa per allà on li sembla millor, sempre aprofitant les encletxes que té la roca.
Anam superant les diferents onades de penyals seguides de les corresponents collades on creixen pins. Alguna d'aquestes collades tenen baixada cap a Raixa. Ens desviam cap a la dreta per esquivar la paret que tenim davant.
Quan observàvem la muntanya des de baix, abans d'iniciar la pujada, semblava un puig més uniforme, en canvi quan hi ets t'adones compte que és una successió de turons que, així com vas avançant, va augmentant la seva dificulta per assolir-los.
Com hem dit al començament, l'objectiu d'avui era fer el pas de sa Falconera, però ja he perdut el compte del nombre de passos que duim fets. Aquesta ruta pot presentar problemes d'orientació, tot i que hem vist algunes fletxes vermelles, seguir en la bona direcció pot resultar dificultós i ens podem ficar en un merder.
Tornam a estar situats a una collada i ens tornam a topar amb la paret mitgera. Ara és l'hora de decidir de fer l'estreta i vertiginosa, jo diria molt perillosa cresta d'ets Homonets o esquivar-la per l'esquerra i anar directament a fer el pas.
Seguim cap endavant, cap a la cresta. Gairebé sempre ajudats amb les mans.
Reunim el grup abans d'iniciar la travessia per l'aresta de la cresta d'ets Homonets. Hem guanyat alçada, però per assolir el capcurucull de sa Falconera encara ens queden bastants de metres i sobretot, superar un terreny inestable dificultós i perillós.
Iniciam la part més fotuda de la ruta, el cresteig, una successió de passos difícils amb alguns punts d'escalada i una desgrimpada amb l'ajuda d'una corda, ja que baixar sense corda és una temeritat.
Davant, un poc a la dreta, tenim l'impressionant xap del barranc de sa Gúbia i les parets verticals on hi ha nombroses vies d'escalada. Més enllà, es destrien els punxeguts puigs de Son Nasi i Son Poc.
En Guillem, na Bàrbara i en Txema, tanquen la cordada.
Aprofitam la més mínima escletxa a la roca per seguir avançant; les mates de lletrera també les aprofiten a les escletxes per arrelar i sobreviure en aquests indrets tan esquerps.
La serreta té talls o dents que has d'anar superant amb seny i coratge. És com si recorreguéssim una enorme serra dentada, on nosaltres som formiguetes. (Foto: Guillem Seguí).
A les desgrimpades verticals t'ajuda molt el company que et precedeix, per indicar-te les preses dels peus, ja que no tens manera de veure on recolzar-los.
Les parets dels penyals duen tal inclinació i la caiguda és tan gran que no et pots permetre una relliscada. De cap manera s'ha de fer aquesta ruta amb humitat o amb fort vent. Les condicions del dia eren perfectes.
Un dels punts més exposat, és superar aquesta roca on veim en Gabi. És la part més estreta de la cresta dets Homonets, el seu peu esquerra guaita al buit, on hi ha un esclat de més de cinquanta metres. A la dreta, són molts més el metres de caiguda.
Un servidor cavalcant literalment sobre l'aresta de la cresta. Quan hom s'hi troba només penses en passar concentrat en no travar-te, i ignorant el balç que tens a cada costat. (Foto: Txema).
Quan
has superat la passa anterior i penses que era la més dificultosa, vas
errat de comptes, el punt més crític és aquest, s'ha de desgrimpar dos
grans blocs de pedra, encavalcades sobre l'estreta aresta, amb l'ajuda
d'una corda. (Foto: Guillem).
Resulta complicat fer contorsions damunt la punta de la roca i amollar-te per agafar la corda, tot sabent els precipicis que tens a cada costat. En aquests moments has de vèncer i controlar la por i centrar-te únicament en el que has de fer, sense errar-te.
Quan ho has superat, has desgrimpat la paret i veus que la roca s'aguanta amb saliva dejuna, és quan dius és hora d'anar-se'n d'aquí. Els despreniments són un dels perills majors de recórrer aquestes serralades.
La corda no hi és fitxa, no trobam cap punt d'ancoratge en tota la cresta dets Homonets. Es va equipar el pas de sa Falconera, en els darrers metres d'acabar l'escalada del puig, on després de passar per tot el que hem passat, no fa cap falta ni una el cable que hi ha allà. Hem de recordar que per fer el pas es pot esquivar aquesta cresta.
Encara no s'han acabat els entrebancs, encara n'hem d'afrontar uns quants abans d'arribar al pas.
 |
| Ets Homonets |
Hem superat la cresta d'ets Homonets (447 m). Des d'aquí veim la caiguda plomada que teníem a la nostra esquerra. A baix, queda la pista o camí de Raixeta. Desconeixem d'on li ve el nom d'Homonets, és possible que sigui per les formes dentades dels penyals de la cresta, on algú hi veies formes humanes. Em costa creure que pugui ser pels maniquins (homenets) que col·locaren al gabinet del jardí de Raixa.
L'Arxiduc, quan cita les muntanyes dels voltants, diu: «[...] a més dels turons dentellats de Raixa» o «les cúpules còniques de Raixa» i també «amb els estreps dentats del coll de Raixa». (Les Balears, [1884] 2002). Encara que, ell situa el coll de Raixa als puigs de Son Nasi i de Son Poc.
L'Arxiduc, quan cita les muntanyes dels voltants, diu: «[...] a més dels turons dentellats de Raixa» o «les cúpules còniques de Raixa» i també «amb els estreps dentats del coll de Raixa». (Les Balears, [1884] 2002). Encara que, ell situa el coll de Raixa als puigs de Son Nasi i de Son Poc.
Una darrera grimpada, abans d'arribar al pas en si.
A la foto, copsada per en Guillem, apareix el que subscriu. Aquí dubtes d'aferrar-te a la roca que tenc sobre el cap, ja que no sembla massa fer-ma. Aquest és un dels perills, com he dit abans, que tenim els muntanyencs. (Foto: Guillem Seguí).
Amb una certa perspectiva albiram els avant cims i els collets que hem anat superant per arribar aquí. A la plana destaca la carretera de Sóller i Palmanyola. A la dreta, la ruta a seguir si evites la cresta i a l'esquerra, ses Coaranyes.
A la fi arribam al Pas de sa Falconera🔗 (WP-04) (532 m). Són les 12.01 h, hem posat 3 hores clavades per arribar aquí, descomptant el temps de berenar i les aturades per a fer fotos i demés. Amb un grup petit s'agilitza bastant la travessia.
 |
| Pas de sa Falconera |
Miquel Martorell el descriu així «A partir d'aquí comença un pas, a falta de topònims, li deim es Pas de sa Falconera, no és de difícil accés, però és un tant perillós. Aquest és el pas que dóna accés al cim de sa Falconera. Es pot fer amb una grimpada curta i fàcil, després continua una aresta més o manco plana, d'uns deu metres de llargària per un metre i trenta centímetres d'amplària, una mica perillosa, amb una timba de cinquanta metres d'altura a cada costat. Al final de l'aresta s'ha de salvar una pujada escalada d'onze metres fins a arribar a una mata, lloc que ja està fora de perill [...]». (Foto: Cristina Herráez).
«[...] Aquest tros s'ha de pujar recte, però tirant una mica cap a la dreta ja que, a l'esquerra, fa renou de buit. Fa un temps que, per facilitar el pas i llevar-li perillositat, hi ha un cable i una corda. Del darrer collet fins una vegada fet el pas, el temps de durada pot variar molt, però ho podem fer dues persones en uns vint minuts.
Una vegada fet aquest pas, ja tenim el cel guanyat! Podem respirar perquè el cim ja és més a prop, la cresta s'eixampla i el camí es va fent entre roques i més endavant algunes petites timbes». (Fites i Fetes. Trescant per la Serra, 2011). (Foto: Cristina Herráez).
A les 12.12 h assolim el cim de sa Falconera (WP-05) (532 m). Cap a ponent destaca na Fàtima, el puig de ses Fites i la moleta de Pastoritx. Aquests topònims no solen sortir als mapes, ni sa Falconera, ni ets Homonets, ni tan sols al de Mascaró Passarius.
Després d'un curt descans prosseguim la ruta, ho feim resseguint la carena, adreçats a sa Gúbia, ignorant unes fites que baixen cap a l'esquerra, per un lloc més còmode.
El pròxim objectiu és el coll des Porrassaret, allà decidirem per on tornat al punt d'inici, ja que hi ha varies opcions.
L'orografia ens intenta barrar el pas. Alguns la salven per la paret un tant inestable i els altres anam per avall.
Aquesta petita cova resulta ser un bon refugi en cas de mal temps, ben segur que més d'un l'ha aprofitat. (Foto: Txema).
Esquivam el penyal i sortim a un collet on hi ha un marge que va de part a part (WP-06) (447 m). Vagis on vagis trobes l'empremta de l'acció de l'home en el paisatge. (Foto: Txema).
El panorama s'obri vers el puig de s'Alqueria o sa Gúbia (dreta) (609 m) i el penyal des Llamp o puig Pla (esquerra) (549 m), entre i entre s'estén el pregon barranc de sa Gúbia.
En el coll des Porrassaret (424 m) hi ha la separació de finques, fins aquí devien arribar les terres de Raixa, que confrontaven amb les de s'Alqueria d'Avall.
Al coll hi arribam a les 12.57 h, allà hi trobam el pas des Porrassaret (WP-07) (429 m), una rosta canal que ens permet baixar al barranc de sa Gúbia. A l'enfront tenim la paret espadada del puig de s'Alqueria on fan escalada i on s'hi troba una via ferrada.
Després de dinar a la capçalera del pas des Porrassaret, resseguim la ruta. Prenem pel comellar des Porrassaret avall, cap a Raixa.
Aquest comellar, situat al coster de ponent de sa Falconera, es troba marjat de dalt a baix, actualment abandonat i envaït completament per carritxeres i pins.
Deixam aquest comellar per anar a baixar pel coster del penyal des Llamp, a la cerca d'una font. Resseguim la paret mitgera.
A l'altra part del comellar de na Morta, davant Raixeta, se situen els puigs de na Fàtima i el de ses Fites, per on passa la partió dels termes de Bunyola i Valldemossa.
Entre els marges i l'exuberant vegetació hi ha un forn de calç (WP-08) (310 m). És depriment veure l'estat d'abandó que presenten els terrenys i elements que en altre temps eren productius.
A la fi, després de lluitar una bona estona amb les esponeroses carritxeres, assolim la boca de la font des Coster, una font de mina (WP-09) (276 m).
Mina de la font mirant cap a defora i pou al final del 'qanat'. Aquest conjunt hídric està situat entre Raixa i Reixeta. Per a saber més sobre la font des Coster🔗
Gairebé fins a la font arriba un camí carreter (WP-10) (271 m). Resseguim aquest camí, el qual és una bifurcació del camí de Raixeta.
A les 15.00 h arribam al camí que connecta Raixa i Raixeta i continua fins a Valldemossa, passant per Pastoritx i Son Verí. Només en queda recorre aquest camí fins al punt d'inici. Hi arribam a les 15.35 h, on acabam aquesta preciosa i excitant excursió.
Des d'aquí agraïm a tots els companys de ruta la seva companyia i ajuda en els llocs més delicats.
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Una vegada fet aquest pas, ja tenim el cel guanyat! Podem respirar perquè el cim ja és més a prop, la cresta s'eixampla i el camí es va fent entre roques i més endavant algunes petites timbes». (Fites i Fetes. Trescant per la Serra, 2011). (Foto: Cristina Herráez).
 |
| Sa Falconera |
 |
| Coll des Porrassaret |
 |
| Pas des Porrassaret |
 |
| Font des Coster |
Mina de la font mirant cap a defora i pou al final del 'qanat'. Aquest conjunt hídric està situat entre Raixa i Reixeta. Per a saber més sobre la font des Coster🔗
Des d'aquí agraïm a tots els companys de ruta la seva companyia i ajuda en els llocs més delicats.
RECOMANACIONS
PELS SENDERISTES
FITXA TÈCNICA
 |
| Bunyola |
Pujada acumulada: 382 m
Baixada acumulada: 412 m
Alçada màxima-mínima: 532-158 m
Temps aproximat sense aturades: 3:10 h
Velocitat mitjana: 1,68 km/h
Temps total: 6:34 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: La cresta d'ets Homonets i el pas de sa Falconera són molt exposats i vertiginosos.
Guies: Txema Aparicio i Toni Sureda
Integrants: Barbara, Tania, Cristina, Àngels, Txema Aparicio, Toni Sureda, Mauro, Juan, Gabriel Ufarte, José Antonio, Abel, Jesús García, Guillem Seguí i Joan Riera
CARTOGRAFIA
 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
 |
| Relleu de la ruta i valors aproximats |
Manacor, 21-10-2019
HEM CONSULTAT
- Les Balears descrites per la paraula i la imatge. (1884) 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
- Fites i Fetes. Trescant per la Serra. 2011 Miquel Martorell.
- Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana. 1993 DD.AA.
- Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
- Mapa de la GEM.
- Les possessions de la Serra de Tramuntana. Història i patrimoni. 2013 Gaspar Valero i Martí.
Hola Joan
ResponEliminaUna bona ruta, com bé dius al límit del senderisme. No m’ha sorprès la dificultat, però sí el teu coratge, chapeau!. Noltros hi pujarem a sa Falconera, a l’inreves, des de Raixa pel coll des Porrassaret, per que sabíem de la dificultat tant per accedir fins al pas, com el pas en sí. Ens ho mirarem de prim en compte des de dalt. El vertigen et pot fer quedar clavat allà mateix. Enhorabona a tot el grup i especialment a tu per la fita... i per la publicació. Salut
Hola Llorenç.
EliminaM'he sorprès a jo mateix, però quan hi ets ja nedes, has de passar, però amb la màxima seguretat, anat molt alerta vull dir. El pas en si, quan has passat la cresta, ho trobes facilíssim. De totes maneres es pot evitar passar per la carena d'ets Homonets, crec que per cada banda.
Moltes gràcies, amic Llorenç.
Salut.
Benvolgut Joan,
ResponEliminaLa proesa ha tingut el seu premi en assolir la punta de sa Falconera. Sou més atrevits que les cabres... Efectivament, no hi pot anar qui tengui vertigen. Jo no n'he tengut, però aquestes eixides vostres me'n fan venir.
Enhorabona per la vostra intrepidesa i per les fotografies tan espectaculars. Sou únics!
Cordialment,
Biel
Hola Gabriel.
EliminaMoltes gràcies pel vostre comentari. No vos vull dir que no en patís un poc de vertigen, l'estretor de la cresta i l'esclat que teníem escarrufava.
Salutacions, una abraçada.