17 de set. 2019

213 - Puig de Son Nasi 7-09-2019

Amb aquesta ruta ens acabam de convèncer que no cal pujar cims d'alçades importants per gaudir d'emocions fortes, a la muntanya. Els humils 577 m del puig de Son Nasi no és una condició a tenir en compte, són les seves parets força escarpades i vertiginoses les que ens faran aflorar l'adrenalina. La ruta s'inicia a la carretera de Sóller, puja pel camí de s'Alqueria d'Avall cap a sa Muntanya, al sector de la font de s'Obi trobam un pas desconegut per nosaltres. Pujam al cim de sa Gúbia per després fer una sèrie de passos al puig veí de Son Nasi, i pel comellar del Bon Jesús, retornam a la mateixa carretera on hem començat. (Foto: Tania Quesada).

L'autor d'aquest blog no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Bona part de la ruta es fa per finques privades, per tant cal seguir unes normes de conducta: no ser un grup nombrós, no fer foc, no dur cans, no fer renou i respectar l'entorn i la propietat privada.

Difícil
  
Deixam els cotxes al km 16 de la carretera Palma-Sóller (Ma 11) (WP-01🔗). Són les 9.08 h quan començam a caminar cap a l'entrada de la possessió de s'Alqueria d'Avall.

S'Alqueria d'Avall
«S'Alqueria d'Avall, situada en el terme de Bunyola, entre Alfàbia i Son Nassi. Pertany al grup d'antigues i grans possessions ubicades als contraforts de la serra d'Alfàbia, sobre la ruta de Palma a Sóller: Biniforani, Alfàbia, Raixa, S'Heretat, Caubet, sa Font Seca i Barcelona, quasi totes amb clastra empedrada, tafona, oratori privat i escut d'armes de la família esculpit en pedra sobre el portal principal de les cases. Aquesta alqueria és la residència privada de descans de l'actual president [1983-1995] del Govern de les Illes Balears Gabriel Cañellas Fons». (GEM/M). (Foto: Txema Aparicio).

Les cases estan situades al recés del puig de Son Poc, de 493 metres d'altitud.
     «[...] sabem que l'Alqueria d'Avall durant el segle XVII era propietat de la família Villalonga, i que en aquella època fou un dels centres d'operacions de les activitats dels bandejats dels Canavall en lluita amb el bàndol contrari dels Canamunt». (Valero, 1993). 
  
Passam pel camí que hi ha entre les cases i unes construccions agrícoles, sense fer renou per no molestar, inútilment, ja que els cans fan un aldarull de mil dimonis. Normal, defensen ca seva. Aquest vial per on anam és el camí Vell de Bunyola a Valldemossa.

A sa Curia d'Avall
no aneu a cercar pa:
vos afuaran es ca
p'es carreró cap avall. 

Cançoner popular de Mallorca.

Deixam el camí principal per un altre que sembla més antic i que acurça distància. La contrada és formosa i moguda; marjada d'oliveres. Veim la separació de les finques de s'Alqueria d'Avall i Biniforani, possessió, aquesta darrera, on se situa part del puig d'en Bennassar (473 m), cobert de pins. Més enllà apareixen els puigs del Rei Sanç (885 m) i el de n'Angeler o de Sant Pere (851 m).

Connectam amb el camí principal, que mena a sa Muntanya, a Pastoritx i a Valldemossa, i passam a prop del punxegut i quasi inaccessible puig de Son Poc, on fa falta ajudar-se amb una corda per assolir el seu cim, amb dificultosa escalada.

El camí es fa molt llarg, podem agafar dreceres només quan les escales a les marjades ho permetin, sinó no, ja que es fan malbé. Hem de respectar sempre la propietat privada. (Foto: Txema).

Deixam el camí per un de més rústic i antic, el qual presenta uns curiosos escopidors laterals. Aquest camí ens menarà al coll de Son Nasi o Nassi.
       
Puig de Son Nasi
Des del coll de Son Nasi (495 m), copsam el puig homònim. Per la vessant que mira a l'est férem la baixada final per uns passos vertiginosos.

Coll de sa Gúbia
Per un tirany fitat bastant xerec, que va del coll de Son Nasi al camí que puja a sa Gúbia, arribam al coll de sa Gúbia, situat entre sa Plana o puig Pla i el puig de s'Alqueria (WP-02) (541 m). Són les 10.39 h, bona hora i bon lloc per berenar. (Foto: Txema).

En el mateix coll, a l'arrencada del camí que puja al puig de s'Alqueria (sa Gúbia), hi ha aquesta estela col·locada pel Foment del Turisme i dedicada a Leandre Ximenis, commemorativa de la construcció del mirador i el refugi que hi ha al cim. Resa "Fomento del Turismo de Mallorca. Mirador de Leandro Ximenis. 1958". Leandre (1864-1938) fou guia de muntanya del grup excursionista del 'Foment'.

Continuam pel preciós camí de sa Muntanya, on trobarem algun porxo —com el porxo des Pouet, on es guarda un vell carro— i alguna bassa. Des d'aquí, per la dreta del porxo, surt la ruta per anar al conegut pas de sa Fesa. A l'esquerra, el sementer on hi ha es Pouet de sa Muntanya.
     En paraules de Tomàs Vibot «El camí de la Muntanya és una veritable joia d'enginyeria viària, de set quilòmetres de llargària (fins i tot amb les fites quilomètriques), a banda i banda del qual es localitza un magnífic inventari de basses i aljubs de muntanya, genuïnes i austeres».

El camí fa revolts i per tant canvia de paisatge. Ara veim el puig de s'Alqueria (609 m), al cim del qual, si tot va bé, més tard dinarem.

Sa Muntanya
Tornam voltar i ens encaram a nord-oest. Destaca les cases de sa Muntanya, al centre de la vall, dominada per la serra de la Coa de sa Rata i el coll de Raixeta. Cap a l'esquerra, la vall, s'esmuny al Barranc.  

     «El pastor Bernat, que se'n cuidava de les ovelles a Muntanya, solia davallar cada setmana al poble a cercar queviures, però si per mala sort algun dia se li acabava el pa abans d'hora, no dubtava en pegar un crit tan fort que el sentien de les cases de l'Alqueria, i els amos se'n cuidaven d'anar-hi a cercar i en fer-li arribar. Deien els que el sentien que: "no hi havia cap tro d'escopeta que fes sa meitat de renou"». (Es Castellet / Bàrbara Suau, 1989).

Arribam a un trencall. Per l'esquerra, arribaríem a les cases de Muntanya, avui abandonades, però relativament en bon estat de conservació. Per la dreta, el camí entra al comellar de s'Obi, on anam a cercar un pas. (Foto: Txema).

Font de s'Obi
A la dreta del camí, després de passar un porxo i un dipòsit d'aigua, hi ha la font de s'Obi. «Un humil fontinyol que neix a l'agombol d'aquestes penyes de la dreta i que amb prou feines du aigua a bastament per fer-lo córrer. L'aigua, però, és fina i fresca. Su-allà trobam dos caçadors que prenien el sol tot descansant». (Rutes amagades de Mallorca, 4).

De la font, prenem cap amunt, cap a la serra des Pinar, tot cercant un pas, el pas de sa Llosa des Mart, que segons vaig saber després no està situat per aquí, sinó seguint comellar amunt al mateix torrent de s'Obi, un poc abans del Bassol Nou.  
 
Pas de sa Font de s'Obi
Encara que no fos el pas que cercàvem, trobàrem un pas, que per les petjades a les roques, sembla molt freqüentat, segurament per caçadors. De moment, ja que desconeixem el seu nom o si en té, l'anomenam Pas de sa Font de s'Obi🔗, per la seva proximitat amb aquella font (WP-03) (615 m).

Les primeres passes són un poc exposades fins que arribes a una cornisa més segura. Un vell fil de ferro devia tancar el pas. (Foto: Txema).

La sortida del pas és un collet que dóna a l'esquena de la serra des Pinar. Per allà dalt vérem ranxos de carboners, la qual cosa fa pensar que baixassin per aquest pas a cercar aigua a la font.

En Biel compon una fita a la sortida del pas, mentre nosaltres tenim davant la serra de sa Coa de sa Rata, el penyal de sa Rata (898 m) i el comellar de s'Obi. Més amunt, a la dreta, hi ha el puig de sa Casa de sa Neu o puig de sa Font, en el qual se situa la casa de neu de s'Alqueria d'Avall.

Recorrem l'esquena de la serra des Pinar, baixam a l'altre tombant i trobam un camí carreter que mor un poc més amunt.

Prenem per avall. El camí és el típic de muntanya; marges de sosteniment replanaven la inclinació del coster i els escopidors delimitaven el vial.

A un revolt, el camí guaita al penya-segat, des d'on podem albirar el coll de Raixeta o coll de sa Muntanya, allà desar del comellar de s'Obi, pel camí que hem passat fa una estona.























Els pins tombats sobre el camí, a més de fer-lo malbé, fa que els senderistes es desviïn i obrin un viarany alternatiu, esborrant amb el temps el traçat original.

Així, traçant una sèrie de revolts, sortim novament al camí de sa Muntanya. (Foto: Txema).

Desfeim aquest camí fins al coll de sa Gúbia i pujam al cim. De camí trobarem un botador de ferro, segurament perquè els animals (els bens) no es despistin per aquí dalt.        

Uns metres abans d'arribar al cim del puig de s'Alqueria, se situa el refugi que va aixecar el Foment del Turisme.    

Puig de s'Alqueria (Sa Gúbia)
A les 13.15 h assolim el punt més elevat de sa Gúbia (WP-04) (607 m), on trobam el punt geodèsic i el mirador dedicat a l'excursionista Leandre Ximenis. El mirador està molt deteriorat, li falta un bon bocí de l'esquerra. Les vistes sobre el sector de Palma són magnífiques en un dia clar. (Foto: Txema).

La vista per avall, des del mirador, esglaia. Estam situats gairebé a la perpendicular del Barranc, a les parets del qual s'hi practica l'escalada. Al centre de la imatge destaca el coll i pas des Porrassaret (424 m), a la seva esquerra, sa Falconera (505 m), a la dreta, a dalt, el punxegut puig de na Fàtima (651 m).     

Cap a nord-est, destaca el refugi, el puig de Son Nasi, a la dreta i la serra d'Alfàbia, al fons. La fotografia és de 2011. El porxo presenta un lamentable estat d'abandó i degradació. Jesús Garcia Pastor, a les seves Rutes Amagades de Mallorca, ja ho denunciava «El sobri refugi de Sa Gubia té un fogar i una cisterna que recollia l'aigua del terrat per una canal avui desapareguda. Malauradament, la inclemència del temps, que pega fort en aquella indefensa i desolada altura i, el que és pitjor, la sot de certs incivils i —a la seva manera— alegres excursionistes, que solen agermanar la "seva" alegria amb la destrucció, han contribuït a deteriorar seriosament i a embrutar les instal·lacions». (Rutes amagades de Mallorca, 4).

Pas des Traïdors
Després de reposar forces continuam amb la segona part ruta. Aquesta segona part serà la més divertida i exposada. Per començar, en vers de baixar pel camí normal, Txema proposa baixar per un pas que coneix, anomenat per ell, Pas des Traïdors🔗 (WP-05) (582 m).

Davallam amb seny de bístia vella, la paret no permet fer-ho d'altra manera, no es pot donar una passa en fals, sort que hi ha bones preses però cal posar atenció a on es posen mans i peus. (Foto: Txema).

El que ha baixat dóna instruccions al que baixa, per ajudar a situar els peus a les preses precises. A continuació ve una canal obaga, amb alzines.

Superada aquesta passa, connectam amb el tirany fitat que mena al coll de Son Nasi.

Des de la nostra posició podem copsar una bona perspectiva del puig de Son Nasi i el puig de Son Poc, ambdós extremadament espadats. Aquests dos puigs, juntament amb el de sa Gúbia, s'anomenen les Tres Maries.

Coll de Son Nasi
A les 14.22 h arribam al botador del coll de Son Nasi, un senyor botador diria jo. Fins aquí arriben els límits de la finca de s'Alqueria d'Avall, per on hem trescat fins ara i entram a la de Cas Putxer, si no vaig errat.

     «Ignasi Garcia i de Torrella, de la família dels senyors de Son Garcies, era propietari de Son Nasi. Era conseller ciutadà militar i capità del districte de Bunyola. També serví el rei a Alger. Amb motiu del casament amb Joana Descós i Valentí, el 1534, havia rebut, de part dels seus pares, la possessió de l’Alqueria Nova de Bunyola. La finca prengué després el nom del capità: Son Ignasi, però segles més tard, el topònim es reduí al diminutiu: Son Nasi». (Es Castellet 10-05-2015🔗 Bàrbara Suau Font).    

Botam la paret i ens disposam a pujar pel coster del puig de Son Nasi. Giram la vista per veure d'on venim i el pas que hem fet.

No pujam al cim del puig, sinó que el faldejam, ja que anam a cercar un estret i vertiginós comellar per on baixarem. Si arribàssim a dalt, trobaríem un d'aquells batlemets que col·loquen als cims de moltes muntanyes.     

Els pendissos i les vistes són espectaculars. Per caminar per aquí cal extremar les precaucions. La descomposició del terreny, la inclinació i els grans desnivells que trobam, fan que la progressió sigui lenta. Les cases de la població de Bunyola s'agombolen entre el puig de Son Garcies (321 m) i les muntanyes de sa Comuna. 

Diuen que una imatge val més que mil paraules. La foto d'en Txema descriu el relleu que hem de travessar per arribar a la paret. 

Sorprèn veure fins on arribaven a l'hora d'aixecar paret seca per delimitar finques. Aquesta arriba fins en el caire del precipici. A baix veim la carretera de Palma a Sóller.

Resulta increïble que es pugui seguir avançant per aquest coster tan vertical i abrupte. El puig de Son Poc apunta a la serra d'Alfàbia. Abaix, a la valleta, se situen les famoses cases d'Alfàbia.

Botam la paret mitgera i continuam la ruta. Voltam el caire de la muntanya i canviam de vessant, caminam encarats a nord-est.

Anam superant els entrebancs que se'ns presenten, que no són pocs.  

Escalant superam un altre esperó on hi ha grans pedres soltes, despenyades del descompost capcurucull d'aquest tossal. Els ullastres lluiten per sobreviure en un terreny rocallós.    

Entram a una espècie de circ amb parets llises insuperables, a no ser escalant. L'única opció és baixar per un vertiginós comellar, amb la visió de les terres de cultiu de s'Alqueria als nostres peus, però amb un considerable desnivell.  

Mentre els companys segueixen cap a la paret llisa, hom té la impressió que és impossible baixar per allà i contempla la possibilitat de tornar enrere. Però no, resulta que s'equivoquen i hem de retrocedir uns metres.

Txema se'n va a guaitar a una petita covatxa. La perspectiva de profunditat és brutal. Les parets del puig de Son Nasi cauen en picat cap al comellar del Bon Jesús.    

Decididament, hem de baixar per aquesta canal. La grava damunt la roca llisa i el bot que tenim a uns metres més avall, ens fa anar amb peus de plom. No vull imaginar com ha de ser baixar per aquí amb la roca humida.

Pas des Puig de Son Nasi
Txema, el nostre guia d'avui, ja té la cadena a la mà que l'ajudarà a superar el bot, ja podem dir que som al Pas des Puig de Son Nasi🔗 (WP-07) (485 m).

Una vella piqueta de ferro (devora el meu peu) fa pensar que el pas és emprat de fa temps, segurament per caçadors que trescaven aquests remots paratges.

Quan em toca a jo fer el pas i m'aferr a la cadena, m'adon que és curta, molt curta. No arriba a baix ni prou fer-hi. L'ajuda del company que et precedeix és d'agrair, per indicar-te on col·locar els peus. Ben segur que pujar aquest pas no implica ni la meitat de dificultat que té baixar-ho.

El bot vist des de baix. (Foto: Txema).

La segona part del pas és un altre bot, aquest bastant més alt. Instal·lam una corda per baixar amb més seguretat. Per pujar, ben segur que molts de senderistes no l'hauran de menester. (Foto: Txema).

Entre els ullastres i les escletxes de la roca no és molt difícil baixar, això sí, has de fer bastant força de braços.

(Foto: Miki Palmer)

⇦ L'equipament antic ha desaparegut. La foto de Miki Palmer ens mostra claus, tatxes i platines de ferro que degueren instal·lar els caçadors.

⇨També hi ha pedres a l'arrencada per ajudar en els primers metres de paret llisa. Sembla que tallaren un ullastre que també ajudava. Aquest des-equipament, d'elements naturals i artificials, sembla ser un intent d'evitar que senderistes i escaladors freqüentin aquest sector de la muntanya.

Seguim baixant per una rosseguera de grava on de tant en tant s'intueix un viarany escalonat que devia arribar al pas. (Foto: Txema).

Pas de s'Avió
A la paret de l'esquerra, a un llisar molt inclinat, hi ha un dels passos més curiosos que hem vist per les nostres muntanyes, el Pas de s'Avió🔗 (WP-08) (455 m). Segons informació de Tomàs Vibot "En Joan Riera 'Porro' contava que li deien així per l'espectacularitat".

La curiositat ens fa recórrer el pas. És anar i tornar, ja que no té continuïtat. (Foto: Txema).    

El motiu d'habilitar aquest pas fou el d'arribar al caire del pendís per muntar un coll de tords. Unes pedres estratègicament col·locades, unes piquetes de ferro, un vell tauló i un filferro, feren que tot plegat, el conjunt, ja donava una mínima seguretat per passar. Uns petits escalons ben obrats arribaven al coll. (Foto: Tania Quesada).

El pas vist des de baix. Des d'aquí només s'aprecia el tauló.

Ens giram per veure la imatge del comellar que acabam de baixar i resulta sorprenent. El puntal que teníem a la nostra dreta se'ns mostra altiu i inaccessible.  
     
Deixam a la dreta uns quants colls de tords i seguim baixant, ara ho feim per una escala ben evident, que conserva la seva estructura.

El sender i després el tram escalonat es converteix amb aquest bonic camí de muntanya que baixa fent revolts, agombolant-se a l'orografia del terreny del comellar del Bon Jesús. Un poc més avall assolim les típiques marjades i el camí carreter que surt a la carretera de Sóller (WP-09) (184 m).

     Finalitzam aquesta magnífica excursió a les 16.36 h. Els paisatges, els paratges, els passos i la companyonia han deixat d'ella un record inesborrable.        

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada. No molestem els animals, no facem renou, no deixem escombraries.

 
FITXA TÈCNICA
Bunyola
Distància aproximada: 12,21 km
Pujada acumulada: 661 m

Baixada acumulada: 613 m
Alçada màxima-mínima: 647-184 m
Temps aproximat sense aturades: 4:33 h
Velocitat mitjana: 1,68 km/h
Temps total:  7:28 h
Ruta circular: No (per la proximitat es pot dir que sí ho és)
Dificultat: 4 sobre 5
Guia: Txema Aparicio

Observacions: Els passos dels puigs de s'Alqueria i de Son Nasi són exposats i vertiginosos. 
Integrants: Barbara, Tania, Txema, Biel i Joan Riera


CARTOGRAFIA

Wp
Localització dels punts d’interès
Horari
Alçada
01
INICI-CARRETERA
9h 08m
197 m
02
COLL DE SA GÚBIA
10h 39m
541 m
03
PAS DE SA FONT DE S’OBI
11h 37m
615 m
04
PUIG DE S’ALQUERIA (SA GÚBIA)
13h 15m
607 m
05
PAS DES TRAÏDORS
14h 05m
582 m
06
BOTADOR
14h 22m
493 m
07
PAS DES PUIG DE SON NASI
15h 15m
485 m
08
PAS DE S’AVIÓ
15h 34m
455 m
09
FINAL-CARRETERA
16h 36m
184 m

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 17-09-2019

HEM CONSULTAT  
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. (1884) 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana. 1993 DD.AA.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Revista Es Castellet. Octubre-Novembre 1989, núm. 20.
  • Mapa de la GEM.
  • Les possessions de la Serra de Tramuntana. Història i patrimoni. 2013 Gaspar Valero i Martí.

7 comentaris:

  1. Una altra de les meravelles de la Serra conduïts per la teva mà. Sempre cap amunt, més i millor! M'ha agradat molt seguir-vos virtualment. Enhorabona, i que no perdeu el "seny de bístia vella" ja que per on vos moveu, es tracta de tenir-ne molt. Bon començament de temporada, aquest reportatge. Ben agraït!

    Cordialment,

    Biel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, Gabriel. La nostra Serra guarda moltes meravelles, és una autèntica joia la serra de Tramuntana.
      Molt agraït del vostre comentari.

      Salut.

      Elimina
  2. Hola Joan
    Una molt bona publicació d'un envitricollat itinerari, amb un grapat de passos força complicats, excepte (sembla) el de la font de s'Obi. Com sempre amb una completa informació dels llocs trepitjats i una excel·lent fotografia. Salut... per seguir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç. Gràcies per aquest nou comentari.
      És així com dius, el pas de sa Font de s'Obi és fàcil, però els altres tenen s'hi fan d'aferrar.
      Ja heu començat la temporada, vosaltres?
      Salutacions.

      Elimina
  3. Si, ja estam en marxa. Hem fet dues sortides, una d’elles seguint ses teves passes (en part) pel Penyal Vermell. Encara que no n’hem publicada cap. Salut

    ResponElimina