217 - Planícia pel pas d'en Vallès (16-12-2019)

La ruta discorre per Planícia, en part per camins des Rafal, recentment oberts als senderistes, i en part, per la finca pública de Planícia. La pujada la feim per un històric pas, el pas d'en Vallès, una via ràpida pels torrers que vigilaven la costa des de la talaia dedes Verger. Una vegada a l'altiplà, arribam fins a les cases de Planícia i tornam a baixar a Banyalbufar passant per s'Arboçar i la font de la Vila. (Foto: Guillem Castanyer).

L'autor d'aquest blog no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada. No molestem els animals, no facem renou, no duguem cans, no deixem escombraries, no deixem rastre del nostre pas.

● Moderat

Iniciam la caminada a les 10.12 h (WP-01🔗) (175 m), a la carretera Ma-10 (tram Banyalbufar-Estellencs) km 88,600, just devora la torre des Verger, passats uns metres la torre trobarem lloc per aparcar. A l'altra part de la carretera, a la paret de la muntanya d'altes penyes espadades, contraforts de sa Talaia, se situa el pas d'en Vallès, pas que no coneixem. Tenim referències que és difícil, anam a veure'l.

Torre des Verger / Sa Torreta

Abans d'emprendre la marxa, emperò, pegam una ullada a la torre que tenim a dues passes, sa Torreta. Recollim les paraules d'un antic propietari, l'Arxiduc Lluís Salvador: «La torre des Verger, que es troba a l'esquerra de la carretera sobre un sortint de roca, que està separat de la carretera per una terrassa més pregona i domina el mar, és una torre petita, senzilla, de 4 vares d'alçada, que té un portal estret un poc més elevat del terra i és una de les talaies més antigues de Mallorca». (Les Balears, [1884] 2002).
     «La seva construcció —anoten els germans Sastre— fou empresa després d'atacs pirates ocorreguts l'any 1545. Es comunicava visualment amb les torres de Son Galceran i sa Torre Nova de s'Evangèlica, encara que els seus horitzons s'estenen des de sa Dragonera fins al port de Sóller. Això li donava un important paper en l'esquema de vigilància i senyals de la costa de Tramuntana». (Marines de Tramuntana, 2002).

Travessam la carretera i començam a pujar per una rampa, passam un portell que dóna pas a les marjades. (Foto: G. Castanyer).

Les estretes marjades que superam, ara cobertes d'esponeroses carritxeres i pins, temps enrere devien estar sembrades de sarments, com la immensa majoria dels bancals de Banyalbufar. Aquests, segurament pertanyen a es Verger.

En pocs minuts ens situam als peus de les parets, les quals formen enfonys i petites balmes amb concrecions calcaris per l'aigua de pluja que regalima des de dalt. Intuïm restes d'un camí.

Anam pujant fent ziga-zagues per tal d'evitar el fort rost. Davant, a dalt, ja tenim el pas d'en Vallès, el qual aprofita una canal entre parets inaccessibles.

Dubtam entre dues possibles pujades. A la de l'esquerra veim un fil de ferro ancorat a la paret amb dos claus. Això ens fa pensar que per aquí puja el pas.

Pas d'en Vallès

A les 10.37 h assolim el Pas d'en Vallès🔗 (WP-02) (243 m). Ha resultat molt més fàcil del que pensàvem per les referències que teníem, ja que els germans Sastre, segurament per prevenir, anotaren: «El pas, prou perillós com per no ser recomanable per a gent inexperta, aprofita els graons naturals en la roca i s'ajuda d'alguns trams de marjada».

Uns antics claus i un fil de ferro devien servir de passamà, que en realitat no fa gaire falta, però si tenim en compte que era un pas emprat per contrabandistes que pujaven per aquí carregats de pesats sacs a l'esquena, segurament a ells sí que els ajudava a superar el pas. (Foto: Cristina Herráez).

Hem superat el pas i ens topam amb unes cordes que deuen assenyalar els límits de la possessió des Rafal.

A l'esquerra, damunt una petita replanada, hi ha les restes d'una barraca, segurament emprada per aixoplugar els qui vetllaven la costa, tal vegada per qui feia de connexió amb la talaia des Verger i les cases des Rafal. Destaca la imatge de sa Torreta, glossada pel mossèn Josep Calafat i Mesquida, el 1913, fragment:

Si qualque vespre assossegat
passau per ran del mar salat,
veureu la torre emmorenida
que l'edat d'or ha consagrat
amb la petjada beneïda.

Sa Torreta, la torre des Verger o la torre de ses Ànimes, «és coneguda també amb els noms de talaia d'en coll des Verger o de Banyalbufar. Però sembla que l'autèntica torre de ses Ànimes era la torre des Rafal, on fa segles es va cometre un assassinat, i la veu popular comentava des d'aleshores que "hi sortia por"». (Banyalbufar. Guia de passeig, 2000). (Foto: Guillem Seguí). 

Sa Talaia / Sa Talaia des Rafal

Seguim pujant cap a la Talaia (WP-03) (315 m). Un camí de ferradura hi mena, allà hi trobam un vèrtex geodèsic, un mirador protegit per una paret baixa de pedres i les restes d'una antiga construcció. Els germans Sastre fan referència a aquest punt estratègic: «Sa Talaia es documenta antigament com a lloc de vigilància, abans de l'edificació de la torreta des Verger. Per avisar els habitants de la contrada de Planícia, els vigilants feien sonar el corn des de s'Era Vermella». (Marines de Tramuntana, 2002). L'Arxiduc diu: «En arribar al segon tombant del camí es té una magnífica vista dels cims llunyans i de les puntes que avancen, i la mateixa Torre del Verger es veu des d'un punt elevat». (Les Balears, [1884] 2002).

Des d'aquest cim contemplam una gran panoràmica de la costa de Banyalbufar, Estellencs, Andratx... inclús s'albira l'illa de sa Dragonera. (Foto: G. Castanyer).

Es Rafal

Pel camí de sa Talaia connectam amb el GR (WP-04) (307 m), des d'on podem copsar les cases des Rafal. «Les cases des Rafal de Planícia tenen un origen molt antic. Pel que fa a la propietat, es mantingué lligada a la de Planícia, sota les famílies Joan, Sunyer, Pueyo i Rotten (marquesos de Campofranco), fins que ja dins el segle XX la gran finca se separà en dues: Planícia i el Rafal de Planícia; aquest darrer pertangué a Joan Rotten i Gual. L'any 1990 la finca era propietat de Joan Rotten Sureda i tenia 76 quarterades de superfície. La façana principal s'orienta en direcció nord-oest, davant una carrera que aboca la seva vista sobre Banyalbufar, guarnida per dos lledoners i quatre plàtans. [...] L'alçat de la façana és de tres plantes. El primer pis té dues finestres emmarcades amb pedra calcària i el porxo té també dues finestres, més petites. A la part esquerra de la façana es pot entreveure la torre de defensa, de planta quadrada i avui embeguda per un referit d'argamassa de calç afegit posteriorment». (Banyalbufar. Guia de passeig, 2000).

Avançam pel camí des Rafal, el qual arrenca a Banyalbufar i arriba a Estellencs, passant per les cases des Rafal i Planícia. El pas lliure per aquest camí public, tancat per la propietat des Rafal, va ser demanat en nombroses ocasions, fins que el tribunal Suprem, aquest any (2019), confirmà el caràcter d'ús públic i per tant obert d'aquest camí. 

En cinc minuts trobam la bifurcació que enllaça amb l'antic camí de Planícia (WP-05) (319 m), que passa per s'Arboçar i que creua el camí des Correu, per tant, per aquest camí podríem arribar a Esporles.

Nosaltres continuam pel camí que l'indicador diu a Estellencs. Per aquest camí trobam una bifurcació que mena a la font des Garbell (WP-06) (314 m), font que s'ha de menester permís per a visitar-la.

A un nivell més amunt, abans d'arribar a la font des Garbell, trobam dues mines integrades a la marjada i que es comuniquen entre si (WP-07) (303 m).

(Foto: Guillem Castanyer 'Tencunsomier'). 

Font des Garbell

A les 11.52 h arribam a la font des Garbell (WP-08) (295 m), una font que en el seu temps devia fer planta, actualment està un poc abandonada.

«L'entorn de la font des Garbell —diuen els germans Sastre (2002)— és un desnivell treballat amb marjades i sembrat de fruiters. Baix d'una jonquera es localitzen unes ruïnes i un safareig. L'aigua brolla ininterrompudament d'una mina bastida en una gran marjada, agermanada amb una capella en forma d'hemicicle que dóna sumptuositat al lloc. La volta de pedra amenaça ruïna i forma un buit per on discorre una canal. Per una síquia adossada al gran marge, el corrent raja cap al safareig. Una inscripció indica l'any 1846. És del tot probable que aquest indret i la pròpia font ja fossin habitats des de temps remots: als voltants apareix ceràmica indígena talaiòtica i també romana d'importació».

«La font pròpiament dita mostra una mina de pedra seca que defineix una volta apuntada. A l'interior de la mina circula una canaleta que cau a l'exterior sobre una pica quadrangular. A l'esquerra de la mina de la font, hi ha un alt nínxol amb coberta absidal dissenyat sens dubte amb la intenció d'albergar alguna imatge religiosa que santificàs la font, però, aquest conjunt restà sense acabar i actualment es troba en mal estat de conservació». (Banyalbufar. Guia de passeig, 2000).

L'entorn de la font és un lloc idíl·lic. Una gran esplanada acaba amb un esplèndid mirador a la costa, on destaca el petit port de Banyalbufar: la Pedra de s'Ase; la zona des Verger i sa Torreta o talaia des Verger.

Deixam enrere la bucòlica font i continuam pel camí d'Estellencs. El nostre pròxim objectiu són les cases de Planícia per a dinar allà. Passam pel pedrís de sa Senyora o des Senyors.

A uns cinc minuts del desviament de la font des Garbell, a les 12.24 h, traspassam la barrera que separa la finca des Rafal i Planícia, la qual no fa massa temps restava tancada a pany i clau (WP-09) (315 m). (Foto: Guillem 'Tencunsomier'). 

Font de s'Obi

Deixam de banda el camí d'Estellencs i giram a l'esquerra, cap a les cases de Planícia. Passam per davant la malmesa font de s'Obi, la qual brolla als peus d'un penyal i a través d'una síquia du l'aigua a un obi i al safareig, això quan brolla que no és sempre. «Aquest era un dels espais més importants de la possessió de Planícia, atesa la presència d'aigua i la confluència del camí vell de Banyalbufar a Estellencs». (Planícia, 2009).

Molt a prop de la font —a la imatge s'aprecia la distància del rètol de la font i la caseta—, se situa el porxo que aixoplugava els margers que treballaven a la possessió. Recentment s'ha restaurat aquesta barraca d'una sola planta i un aiguavés. 

Seguim camí amunt mentre passam per l'endret del comellar de sa Font per on discorre el torrent de na Servera o de can Cerdà, «dit també de na Menta (ja que passa vora aquesta font, una de les surgències més importants de Banyalbufar)». (Vibot, 2009). Més avall s'estén el bosc de na Vergunya.

A partir d'aquí el camí agafa empit fins a pràcticament a les cases o millor dit, fins als pins Vers. Per aquest indret, per la rota d'en Doi, hi ha unes velles oliveres.

A un replà, molt a prop del camí nou, s'ha habilitat una zona recreativa amb taules i bancs on es pot dinar o berenar. Sortim a la carretera a l'alçada de sa barrera des Parroquià.

Adreçam camí per la barrera des Sestadors, on compareixen ben aviat els ases i someres quan ens veuen passar, creient que les donarem menjar. (Foto: G. Castanyer).

El nou camí carreter que arrenca de la carretera de Banyalbufar a Estellencs va pujant fent molts de revolts. «Aquesta via va ser condicionada al segle XX per comunicar de manera directa i ràpida les cases amb l'hort de la Menta i la carretera. Fou, per tant, una via complementària al camí antic de Planícia». (Vibot, 2009). Des de la nostra posició, per devers la rota del sen Vicenç, ja albiram les cases.

Els Pins Vers

Molt a prop de les cases hi ha un grup de pins vers, dels quals, l'amic Pere Llofriu (2003) diu: És un conjunt singular de quatre exemplars que individualment s'han fet nosa durant segles i han hipotecat la seva estructura, amb resultat imperatiu de capçades excèntriques i unilaterals en grau diferent per a cada exemplar, però el conjunt és esplèndid i amb la capçada comuna. L'exemplar més gros (351 cm de diàmetre) ell sol ja és un arbre monumental, i probablement el més gros de l'illa de la seva espècie [...]. (WP-10) (412 m).  

Aquesta nosa que s'han fet, segons diu Llofriu, ha acabat així. Desconec si era aquest el més gran.

Planícia

A les 13.09 h arribam a les cases de la finca pública de Planícia (WP-11) (431 m). «Les grans cases de Planícia constitueixen el principal valor arquitectònic de la possessió. Estan orientades a ponent i gaudeixen d'una àmplia carrera limitada per un pedrís (sa Miranda) a l'ombra de bladers i noguers. La façana que s’allarga per espai de noranta metres té dues plantes, si exceptuam la zona del portal forà, on localitzam un arc rebaixat franquejat per dues moles de tafona. Per aquest portal accedim a la clastra empedrada, que conté un emparrat i una bella cisterna». (Associació Cultural Bany-Al-Bahar, 2009).
     Darrere les cases guaita l'agullonat penyal des Migdia: «És un penyal situat aproximadament a 575 metres d'altitud i es troba separat de la serralada per una gran esquerda. Les collidores i els jornalers el feien servir com a referent horari (d'aquí el seu nom)». (Sa Mola de Planícia, 1999).

Planícia és una finca de titularitat pública des del 17 de febrer de 2009 per un valor d'11.182.000 euros. La possessió de Planícia gaudeix d'una antigor considerable, ja que les cases apareixen citades al segle XIV. La primera venda documentada de la finca data de l'any 1383, quan Guillem Ribes i la seva dona Caterina la vengueren a Pericó Carrera per 630 lliures. El 1584, pertanyia al senyor Gaspar Joan —de Planícia. Confrontava amb el Salt, es Racó de Superna, Son Miret, sa Teulera d'en Sanuja, Son Bauçà, el nucli de Banyalbufar, es Verger i la mar. Tenia cases dels senyors i dels amos, tafona i celler.
     El 1611, pertanyia al senyor Francesc Sunyer. El bestiar de feina eren vuit bous, cinc muls i quatre cavalls. Hi havia guardes de 120 ovelles, vint porcs i devuit someres. El 1632, era del senyor Joan Sunyer Joan, de l'orde de Calatrava. N'era pertinença el rafal de Planícia, amb cases i torre, on hi havia una guarda de 50 ovelles i era arrendat separadament de la possessió principal. El 1667, la possessió fou valorada en 32.000 lliures. Els Pueyo heretaren la possessió dels Sunyer. Així el 1689, pertanyia al noble Francesc de Pueyo Sunyer i Joan, de l'orde de Calatrava. Hi havia una capella a les cases. El 1732, era del senyor Nicolau de Pueyo, cavaller de l'orde de Calatrava i marquès de Campofranco. Tenia cases, tafona, molí de sang, un alambí per elaborar aiguardent i celler amb set bótes congrenyades i dos cups. Tenia hort i era dedicada a olivars, garroverars, figuerals, vinyes i conreu de cereals. Hi havia inventariats 45 ovelles, tretze porcs, dotze mules i deu ases. Tenia un gran alzinar, amb producció de carbó. Feia una renda anual de 950 lliures, cinc odres d'oli, vuit portadores d'olives, un quintar de formatge, 80 lliures de millores, vuit porcs, quatre moltons, sis anyells, una somada de vi blanc, una somada de vi de pàmpol, una somada de vi negre, mitja de moscatell, mitja de malvasia i un paner de fruita cada dia. Hi havia els indrets denominats la font de sa Menta, sa Vinya Gran, la font des Garbell, el camp Gran, la rota de sa Figuera i es coll de sa Vela. El 1818, era valorada en 66.099 lliures, comptava amb les cases de Planícia i del Rafal de Planícia, amb nou quarterades de vinya, 140 d'olivar, 112 de bosc i 120 de garriga. El 1863, era del marquès de Campofranco i tenia 681 quarterades. El 1993, era propietat de la família Batle. Té casa de senyors, d'amos i de collidores d'olives, i una immensa tafona que és una mostra de l'activitat olivarera de la possessió. També en feia part el rafal de Planícia, la propietat de la qual es mantengué lligada a aquesta possessió sota les famílies Joan, Sunyer i Pueyo i se'n separà en el s. XX. Té cases de senyors i d'amos, i una torre de defensa, de planta quadrada». (GEM, Damià Ferrà, XIII, 178).

Sa Casa de ses Dones

Ens dirigim cap a la casa de ses Dones, ses Porxeres (o casa de ses Collidores). Aquesta construcció —anota Vibot— fou edificada amb la família Balle per tal d'allotjar les collidores que venien dels pobles des Pla, com és ara Maria de la Salut, Caimari, Pina, etc. Inclús de la península.
     Consta de dues plantes i dos aiguavessos, amb dos grans fumerals als costats de la casa. En aquests mateixos laterals se situaven dos porxets destinats a rentadors i lloc comú.

Noltros collim a Planici

qualque dia en es Camp Gran.

I ses estallenquines fan

befa des nostro servici. 

Després de dinar peu davall taula, tot un luxe per a nosaltres, acostumats a fer-ho asseguts per les roques, reprenem la marxa cap a Banyalbufar. A la dreta se situa l'indret dit sa Gabieta. «Aquest curiós topònim designa un tancat que es va construir perquè les ovelles no es menjassin els tanys que sortien d'una olivera morta. Aquesta construcció servia també com a guia horària a les collidores, que en haver arribat el sol damunt avisaven el majoral que ja era hora de replegar». (Vibot, 1999).

A la bifurcació que trobam, collim per la dreta (WP-12) (421 m), deixam a la dreta es Bordellet (un possible nom de lloc llatí arabitzat*), botam una paret mitgera per devers l'endret del penyal o puig de Vela (504 m), el qual ens queda a la dreta. Segons Coromines una vela és «un camp o altre predi de forma triangular».
     *(Vibot, 2009).

Altra volta caminam per la finca des Rafal, pel bosquet des Rafal, per un camí principal amb nombrosos ramals que deuen du a diferents ranxos i a ses Rotes. 

En un d'aquests ranxos de carboners, descobrim unes barraques juntes, no se'n veuen moltes, així. «De sant Josep a sant Miquel —diu Pere Llofriu—, el bosc cobrava abans una animació que contrasta amb la soledat actual: era l'estació dels carboners. El bosc es dividia en ranxos, i a cada ranxo li corresponia un rotle per fer la sitja. Els ranxos s'explotaven cada set anys; així sols s'extreia la producció del bosc mentre romania intacte el "capital". Això, quan tot anava bé, és clar. Si no...». (Caminant per Mallorca, 1983). 

Just a la vorera del camí hi ha aquest forn de calç (WP-13) (441 m). Per devers es Sementer, creuam el camí des Carro que puja de s'Arboçar fins a pràcticament damunt sa Mola.  

Deixam el camí carreter per adreçar camp a través pel bosc (WP-14) (416 m), adreçats a les cases de s'Arboçar. Pel Bosquet trobam una síquia que duia l'aigua al gran safareig de s'Arboçar. 

S'Arboçar

Per on se situava sa tanqueta des Ametlers sortim darrere les cases. L'antic vial passa per davant les cases de s'Arboçar, situades dalt de la font de la Vila, als contraforts des Teixos, de la Mola de Planícia. A rel de la construcció de la carretera d'Esporles a Banyalbufar, l'any 1851, es planteja la necessitat de la construcció d'un camí de carro que uneixi aquesta nova carretera amb Son Sanutges, s'Arboçar i Planícia. Aquest camí de carro es fa l'any 1868.

     Aquesta construcció de muntanya és d'origen relativament modern. «Durant la segona meitat del segle XVIII els propietaris de Planícia, els marquesos de Campofranco, compraren aquest terreny als Bauçà (de Son Sanutges) per tal de crear un grandiós latifundi olivarer. És durant aquesta època quan s'edifiquen les cases amb una intenció totalment agrícola. A mitjan segle XIX s'Arboçar es torna a separar de Planícia, i a principis de segle XX se'n desmembrà Es Rafal, també conegut com a Es Rafal de Planícia». (Associació Cultural Bany-Al-Bahar, 2011).

Sortim al camí vell de Planícia (WP-15) (361 m) i el deixam tot seguit per agafar un que baixa per l'esquerra. Els primers metres és un poc confús, ja que una edificació ha tallat el camí, però de seguida hi sortim al camí i passam un portell restaurat (WP-16) (284 m).

El camí discorre pel comellar de Son Gúia. «Aquest comellar abraça tant les terres de s'Arboçar com les de Son Sanutges i altres petites propietats. Puja uns 125 metres de desnivell». (Vibot, 1999).
     Passam una vella barrereta de ferro que tanca un portell esbaldregat (WP-17) (253 m).

Així, per aquest bucòlic camí, a les 15.39 h, sortim a un entreforc, al camí des Correu que ve d'Esporles (WP-18) (231 m). (Vista retrospectiva).

Anam baixant cap al nucli de població, admirant les nombroses marjades i safareigs tan típics de Banyalbufar. (Foto: G. Castanyer).

Banyalbufar Banya al-bahar

Entram pel carrer de Jeroni Albertí. «Pel que fa a la població, tenim poques dades documentals de les èpoques medieval i moderna i les que posseïm tan sols són aproximades. L'any 1581 hi havia devers 120 habitants, mentre que ja l'any 1777 hi vivien al voltant de 340 persones. L'any 1854 la xifra havia augmentat considerablement fins a 517 persones. L'any 1857, data del primer cens elaborat, la població continuava creixent fins arribar als 533 habitants. A partir d'aleshores, la població s'estancà amb lleugers increments fins a l'entrada del segle XX quan, gràcies a la conjuntura econòmica del municipi (exportació de tomàtigues de ramellet), s'arribà a 913 habitants l'any 1930. Des d'aquest any fins a 1991, el descens de la població serà significatiu (458 habitants)». (Banyalbufar. Guia de passeig, 2000).

A les 15.55 h (WP-19) (131 m) acabam aquest interessant itinerari d'alts valors paisatgístics, ambientals i històrics, a la plaça de la Vila, on destaca l'església parroquial de la Nativitat de Maria.

Sa por des Rafal

     Aquesta por que sortia a n'es Rafal deien que era per tot i que no la veien p'en lloc. Anava per totes ses cambres de ses cases, manco per davant sa capella. Ningú no l'havia vista mai en no esser uns al·lots que es dia des morts que anaven a menjar lledons, veren un homo a un balcó amb una barba molt llarga i que fumava amb una pipa molt grossa.

     En sa nit sentien molt de renou i trencadissa de plats i olles, però el sendemà dematí tot tornava estar sencer. Ningú per res del món cresat volia dormir dins aquella casa.

     Un capellà molt agosarat va dir que hi dormiria i hi va anar a quedar, i quan se colgà va deixar es llibre de resar damunt una cadira devora es llit. Encara no estava adormit quan va sentir que agafaven es breviari. Va encendre un misto, i no va veure ningú i es llibre estava tal com l'havia deixat. Es cap d'un instant tornà sentir renou i va dir:

— Qui és que toca es llibre?

     — Jo el tenc, a n'es llibre, va dir una veu; ell va encendre un misto totduna, però ja no va veure ningú i es llibre estava allà mateix. L'endemà va dir que no hi tornaria a dormir pus.

     Un altre vegada, un cavaller molt valent va anar a dormir allà mateix i deixà s'espasa a n'es capçal des llit. En sa nit sentí renou de cadenes, s'aixecà des llit, i agafà s'espasa i començà a donar espasades arreu arreu. L'endemà quan s'aixecà no trobà més que es senyals de ses espasades per ses parets i per ses cadires.
     Una altre vegada, i aquesta sa por s'acabà, un fadrí va anar a dormir a sa mateixa cambra, i quan va estar colgat va sentir que feien córrer es llit, que era un llit amb rodes, i ell va fer una riallassa i els digué:

     — Jau, agafau aquesta; es llit no es mogué més i sa por va estar acabada.

(Rondaies de Mallorca, Arxiduc Lluís Salvador, 1996).    

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ 

FITXA TÈCNICA 

Banyalbufar

Distància aproximada: 9,36 km
Pujada acumulada: 361 m
Alçada màxima-mínima: 463-116 m
Temps aproximat sense aturades: 3:41 h
Velocitat mitjana: 1,8 km/h
Temps total: 5:45:35 h
Ruta circular: No
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: El terreny del pas és molt empinat i brut de vegetació. Per arribar a la font des Garbell s'ha de demanar permís 
Integrants: Àngels, Jaume, Guillem (Tencunsomier), Guillem Seguí i Joan Riera
 

CARTOGRAFIA

Wp	Localització dels punts d’interès	Horari	Alçada
01	INICI (Carretera Banyalbufar-Estellencs)	10h 12m	175 m
02	PAS D’EN VALLÈS	10h 37m	243 m
03	TALAIA	11h 18m	315 m
04	CAMÍ GR	11h 24m	307 m
05	BIFURCACIÓ	11h 30m	319 m
06	DESVIAMENT A LA FONT DES GARBELL	11h 33m	314 m
07	MINES FONTS	11h 38m	303 m
08	FONT DES GARBELL	11h 52m	295 m
09	BARRERA ENTRE ES RAFAL I PLANÍCIA	12h 24m	315 m
10	PINS CATALOGATS	13h 02m	412 m
11	CASES DE PLANÍCIA	13h 09m	431 m
12	BIFURCACIÓ (A la dreta)	13h 58m	421 m
13	FORN DE CALÇ	14h 49m	441 m
14	DEIXAM CAMÍ	14h 58m	416 m
15	SORTIM AL CAMÍ DE S’ARBOÇAR	15h 15m	361 m
16	PORTELL	15h 28m	284 m
17	BARRERA	15h 35m	253 m
18	BIFURCACIÓ (Camí des Correu)	15h 39m	231 m
19	BANYALBUFAR - FINAL	15h 55m	131 m

Wp

Localització dels punts d’interès

Horari

Alçada

01

INICI (Carretera Banyalbufar-Estellencs)

10h 12m

175 m

02

PAS D’EN VALLÈS

10h 37m

243 m

03

TALAIA

11h 18m

315 m

04

CAMÍ GR

11h 24m

307 m

05

BIFURCACIÓ

11h 30m

319 m

06

DESVIAMENT A LA FONT DES GARBELL

11h 33m

314 m

07

MINES FONTS

11h 38m

303 m

08

FONT DES GARBELL

11h 52m

295 m

09

BARRERA ENTRE ES RAFAL I PLANÍCIA

12h 24m

315 m

10

PINS CATALOGATS

13h 02m

412 m

11

CASES DE PLANÍCIA

13h 09m

431 m

12

BIFURCACIÓ (A la dreta)

13h 58m

421 m

13

FORN DE CALÇ

14h 49m

441 m

14

DEIXAM CAMÍ

14h 58m

416 m

15

SORTIM AL CAMÍ DE S’ARBOÇAR

15h 15m

361 m

16

PORTELL

15h 28m

284 m

17

BARRERA

15h 35m

253 m

18

BIFURCACIÓ (Camí des Correu)

15h 39m

231 m

19

BANYALBUFAR - FINAL

15h 55m

131 m

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 31-12-2019

 HEM CONSULTAT  

• Guía de excursionismo de Mallorca, 19. 2009 Gabriel Rodas. 

• Sa Mola de Planícia. 2011 Associació Cultural Bany-Al-Bahar.

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA. 

• XXI Jornada d'Antroponímia i Toponímia (2008). 2009 DD.AA. 

• Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés i Vicenç Sastre. 

• Sa Mola de Planícia. 1999 Tomàs Vibot. 

• Banyalbufar. Guia de passeig. 2000 Gaspar Valero i Jaume Albertí.