193 - Serra d'Albercutx pel pas de la Bretxa 7-4-2018

La ruta és una travessia per l'abrupte serra d'Albercutx (Pollença), 'el portell de Formentor', com la designen els germans Sastre. Pel pas de la Bretxa pujam al penyal Roig, allà dalt trobarem restes de muralles prehistòriques, on els nostres avantpassats atalaiaven l'horitzó, ara gaudirem d'una meravellosa vista du Moll. Recorrerem la serralada i fruirem de panoràmiques sorprenents. No és un passeig, haurem de donar algunes passes complicades.

L'autor d'aquest blog no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Ja que la ruta discorre per finques privades, cal demanar permís. Respectem la natura i la propietat privada. 

 

Iniciam l'excursió a l'aparcament del camí de cala Bóquer (⇨WP-01) (43 m). Són les 9:24 h. Allà trobarem lloc per deixar els cotxes i començar a caminar cap a les cases de Bóquer.

Bóquer

A l'anterior ruta, la 192 - Pas de les Cabres - pas del Porc de dia 29-3-2018 ja passàrem per la carrera de la casa, (WP-02) (40 m).
     «La casa de Bóquer —diu l'Arxiduc— té una antiga torre amb fort talús [s XVII], arc rodó i finestres quadrangulars a darrera, però a la mateixa alçada ja s'hi va adossar una casa i es va continuar amb una altra, que forma la clastra. Darrera s'alcen penyes pintoresques cobertes de mates de llentiscle i de garballons. Algunes cases de pagès formen una segona clastra petita, amb una parra». L'any 1902 reformaren les cases i les deixaren en l'estat actual.

Durant l'excursió transcriurem paraules dels germans Sastre, publicades a l'obra Mallorca vora mar... de les cases diuen: «La possessió està acomodada sobre una ampla carrera, a manera de mirador sobre la vall i el Port. Una massiva torre amb merlets, del segle XVII, molt reformada, ressalta l'ala sud del conjunt, ocupada per les dependències dels senyors. La possessió va estar lligada al llinatge Pujol. A finals del segle XIX les cases varen ser comprades per Joan Capllonch, el qual, en morir, les traspassà al seu germà, el compositor i concertista Miquel Capllonch i Rotger (1861-1935). L'aspecte actual correspon a les reformes realitzades l'any 1902».

El camí que mena a la cala és molt transitat, és una passejada agradable que discorre per la vall de Bóquer amb bones vistes de la serra del Cavall Bernat i la serra d'Albercutx.

Pocs minuts després de passar per la casa creuam per un pas entre dos penyals. (Foto: Txema).

Uns metres després de passar per entre els penyals ens hem de desviar a la dreta (WP-03) (83 m). Deixam la comoditat del camí de la cala i cercam el millor senderó per entre el laberint de garballons i mates llentiscleres. Tanmateix no evitarem de dur-nos alguna rapinyada. (Foto: Txema).
      «A la possessió, fa unes dècades encara s'hi aprofitava el garballó per fer-ne palmes per a llatra». (Sastre, 2003).

A davant nosaltres, a dalt, tenim la situació del pas, a través del qual podrem superar el coster. El problema és aconseguir sortejar l'embull de vegetació i penyals que tenim per davant.

Pas de la Bretxa

A les 10:01 h, finalment aconseguim arribar al Pas de la Bretxa (WP-04) (123 m). Havíem vist citar aquest pas com a dels Garballons, que no hi mal diu, donat la quantitat d'exemplars de garballons Chamaerops humilis que hi ha per tot a reu, inclús en el mateix pas. Aquest dia, uns joves que feien escalada ens donaren el nom del penyal: la Bretxa.

A la foto d'en Txema podem apreciar l'amplada, el tipus de sòl i la inclinació que té aquesta fesa. És més ample del que sembla quan la mires d'enfora.   

Sembla que les dues roques, temps enrere, han format un sol penyal. Dóna la impressió que si les poguéssim acostar encaixarien una amb l'altra.

Quan hem superat la bretxa veim que el penyal de la dreta presenta una altra fenedura, per on, alguns dels nostres companys, pugen. La roca està molt esquerdada, amb grans blocs inestables. Una corda penja; és l'ajuda que tenen els escaladors per descendir una vegada han arribar a dalt, escalant l'altra cara.

El pas opcional vist des de la càmera de n'Angelika. Una gran roca situada enmig de la fesa presenta dificultats.   

Hem guanyat altària, la mateixa que la part superior dels penyals. Des d'aquí podem observar la gran pedra que està a punt de caure, desafiant la gravetat, guaitant sobre la Bretxa, sobre allà on hem passat.

Serra del Cavall Bernat

La situació dominant em permet copsar una panoràmica de la serra del Cavall Bernat (352-256 m), l'excursió anterior a la d'avui publicada a aquest mateix blog.

Assolim la carena on s'estén una paret seca. La recorrem cap al penyal Roig. Aquí ja tenim una bona vista de la badia de Pollença i dels dos vessants de la serralada.

Seguim la descripció dels germans Sastre «Seguirem la paret en sentit ascendent i vorejarem el penyal, ran dels penya-segats, pel seu costat esquerre. Guardant el mateix nivell, ens situarem en breus instants al coll del penyal Roig (215 m)».

El grup es divideix altra volta, alguns companys pugen al penyal per una via més directa, no absenta de risc. (Foto: Txema).

Coll del Penyal Roig

L'altra part del grup arriba al coll per un tirany ben fresat i fitat (WP-05) (215 m). Tenim el penyal Roig a la nostra dreta, on pujarem ara per berenar al seu cim. Davant tenim un primer puntal de la serra d'Albercutx, la cota 318 m. 

Amb quatre gambades ens plantam al cim del penyal Roig. Abans d'arribar-hi emperò, admiram una llarga muralla que defensava aquesta talaia natural sobre la badia (WP-06) (259 m). Llegim a Mallorca vora mar. Marines de Tramuntana, 2003: «En el cim ens sorprendrà la presència d'uns recintes emmurallats que tanquen l'accés al cap curucull. El perímetre inferior conserva un portal monumental mig esbucat, orientat a l'est. S'hi poden apreciar també compartiments i formes d'habitatges. Amb tota certesa, es tracta d'un lloc defensiu prehistòric, però de cronologia imprecisa».

Més amunt veim el segon recinte emmurallat. Supòs, que aquestes construccions devien facilitar donar les passes per fer la guàrdia de guaita.

No sé si es pot berenar amb millors vistes. Des d'aquí, donant l'esquena a la super explotació del territori del port de Pollença, s'obté una extraordinària panoràmica natural d'aquests pinacles de poc més de tres-cents metres, però enèrgics i espadats.

Abans de reiniciar la marxa copsam la imatge del contra. La badia de Pollença i u Moll, la punta de l'Avançada (esquerra), on en el s XVII s'hi aixecà una fortalesa per defensar la badia, la fortalesa d'Albercutx. «Para llegar allí —diuen Piferrer i Quadrado (1888)— costéase la bahía hasta el puerto solitario cuya fortaleza se denomina de Albercuix, y superando un ventoso collado, aparece la inmensidad del mar vivo [...]». A la dreta, al Pedret de Bóquer —on hi ha els camps de cultius—, suposadament se situava el poblat talaiòtic amuradat de Bocoris o Bocchor i també Bocchorum.

Després de berenar recorrem l'antiga muralla per tornar baixar d'aquesta avançada de la Serra. Comprovam tot el territori que es podia abastar des d'ella, sobretot l'entrada per mar a la badia. (Foto: Angelika).  

Desfem les passes fins al coll i començam a recórrer la serra d'Albercutx, també anomenada serra del Morral o serra dels Vidriers, aquesta darrera forma deu tenir a veure amb la posidònia o alga dels vidriers (Posidonia oceanica)?

Per davant tenim una bona pujada fins a la primera cota. El terreny és de mala petja, de roquissar mal pla, carritxeres, garballons, aritges i altres entrebancs que haurem d'anar esquivant i superant.

Cabellets de farigola (Cuscuta epithymum)

Aquesta és una planta curiosa, parasita del genere cuscuta, creix sobre espècies fruticoses i herbàcies, principalment xeromorfes. És autòctona de tots els Països Catalans i de gran part de la resta d'Europa. (Viquipèdia).

El dia és extremadament boirós, amb molt mala visibilitat, així i tot des de mitjan coster giram la vista per veure els recintes emmurallats del penyal Roig. Estan molt desfets però s'intueixen perfectament. Aquesta talaia devia defensar Bocoris d'un possible desembarc de gent enemiga.

Assolim la cota 318 m, on s'aixeca una gran fita, en el capcurucull de la qual algun graciós ha col·locat una bombeta. Més enllà se situa la cota 312 m i després s'alça el puntal més alt de la serra, el Morral (350 m).

Prosseguim la ruta per la carena cap al Morral, amb la bella vista de cala Bóquer. El descarnat morro de Bóquer, el punt final de la serra del Cavall Bernat, alberga els topònims: el Rellar, la cova de l'Aragonès, la punta Troneta, la punta de la Salada. «En el caire d'aquest esperó hi hagué un increïble pas de contraban proveït d'unes estaques de ferro clavades en la roca per assegurar el difícil ascens des de la mar. Conten que la Salada va ser dinamitada per tal de minvar els efectes dels bufador, els quals sembraven de salobre tota la vall quan la mar s'alçurava». (Mallorca vora mar, 2003). La punta de la Salada fou dinamitada l'agost de 1949.

Veure en el NO-DO la voladura de la punta Troneta🔗

Arribant a la cota de més altària de la serralada ens podem fer una idea del tipus de terreny que hem de trepitjar. La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO3), generalment calcita. També pot contenir petites quantitats de minerals com a argila, hematites, siderita, quars, etc., que modifiquen (de vegades sensiblement) el color i el grau de cohesió de la roca. (Viquipèdia) (Foto: Txema).

Cim del Morral (350 m)

El grup (a falta del fotògraf Txema) pujant al capcurucull del Morral, en el cim del qual hi ha un punt geodèsic (WP-08). Arribam aquí a les 11:54 h. Una de les accepcions de la paraula morral que dóna el DCVB és la de "roca tallada verticalment", significat que concorda perfectament si miram el perfil del puig.
     Morral, segurament deriva de l'arrel preromànica mor 'caramull de pedres', com morro, que res té a veure —segons el filòleg Àlvar Galmés— amb el morro d'un animal i sí amb el significat 'monticle rocós', 'roca prominent'.

Després de gaudir de les vistes, continuam; la carena descriu una successió de puntals, ara en declivi en altària, però no en dificultats, jo diria que ara venen.

A partir d'ara trobarem alguns passets, uns més fàcils...

...altres, més difícils... (Foto: Angelika).

...i alguns altres un poc exposats. (Foto: Txema).

Hem superat un altre puntal, i a la collada següent guaitam a la vall de Bóquer, on veim el Sementer. No podem allargar massa la vista degut a l'entelament de l'ambient, així i tot albiram la penya del castell del Rei, la serra de la Punta i la Talaia Vella, a la serra del Cavall Bernat. 

Per davant tenim una esplèndida vista del coll de la Clo, punt on acaba el canal Palmerar; la penya del Migdia, a les parets plomades de la qual fan escalada, i a l'extrem nord, s'hi aixeca el mirador de la Creueta o d'en Parietti. La Talaia d'Albercutx resta coberta pels niguls baixos. Ara el pas que ens permet prosseguir és una encletxa.

Aquest és el punt més conflictiu. S'ha de salvar un graó escarpat, bastant vertical que es pot superar per diferents llocs. Cadascú tria el que li pareix millor. A la imatge situam alguns indrets més coneguts. Destaca la prominent serreta de la penya del Migdia (246-228 m).

El trànsit per aquesta serra recorda en alguns trams a la del Cavall Bernat, tot i no ser tant vertiginosa. (Foto: Txema).

Garballó

Una vegetació resistent s'adapta a les dures condicions de l'indret. El garballó Chamaerops humilis (una palmàcia), té una distribució curiosa a Mallorca. Es localitza a tres àrees separades: als extrems de la Serra de Tramuntana, especialment als municipis d'Andratx, Pollença i Alcúdia i també a la península de Llevant, especialment a Artà i Capdepera. 
     L'historiador manacorí Joan B. Binimelis, el 1595, quan parla de Pollença diu: «Sus montes están llenos de grandes palmitos, que en Mallorca llaman 'garbayons'». (Nueva historia de Mallorca..., 1595).   

Eludim un dels puntals per la dreta i ens plantam a un nou collet, una finestra a la bella cala de Bóquer. Destaca el Blanquer, el Bufador, la cova del Vell Marí... i els colors de les seves aigües.
     «[...] se sigue luego otra cala llamada Cala Boquer, su transversia es del Griego muy apropósito para desembarcar corsarios, por lo que sus confinantes suelen pagar una guarda de a pié, desde el sembrar hasta haber cogido los panes; es capaz de seis bajeles; tiene bastante fondo para bajeles gruesos, si fuese muy grande». (Binimelis, 1595). El 1785, apareix documentada com a cala de Boca.

Són les 13:30 h, cercam un recés on no pegui tant el vent per recuperar forces, i ho feim amb aquesta vista de la vall d'Albercutx. 

Després de dinar reprenem la ruta, anam directament a guaitar al coll de la Clo, per després iniciar la davallada per la canal Palmerar. Grans còdols estan escampats per tot el coster, despresos de les parets de les dues serres.

Coll de la Clo

Des del coll de la Clo (WP-09) (191 m) observam els feréstecs penya-segats de la Creueta, on a més de 230 m d'altària se situa el mirador. L'Arxiduc, situat aprop d'aquí, diu: «Encisadora és des d'aquí la vista del Colomer, de faiçó clàssica, i del morro del Pal». (Foto: Txema).
     Segons l'amic Joan Campomar, la Clo podria derivar de 'clova' o 'closa'. Hem tengut i tenim tendència a escurçar les paraules; és habitual l'estalvi energètic a les llengües.  

Iniciam la davallada per la canal Palmerar amb tendència cap a la base de la penya del Migdia, o sigui cap a l'esquerra. (Foto: Angelika).

Gradualment deixam el tàlveg de la canal i assolim la paret de la penya del Migdia. L'objectiu és la canonada que veim allà baix, i després el camí que s'endinsa al pinar i passa vora el puig dels Presos. Més amunt, destaca el tall fet per la carretera de Formentor.

Superat el penyal, davallam a la torrentera. Tot el coster està cobert de càrritx, algunes mates i garballons, però no fa mal baixar.   

Travessam el torrentó i caminam per la canonada o canonades ja que n'hi ha tres, es veu que s'han anat superposant a mesura que s'han fet malbé (WP-10) (112 m). Aquesta conducció duu aigua a Formentor.

Deixam la conducció d'aigua per la dreta, continuam per la camada que travessa la pineda i que mena a les cases d'Albercutx.

Sortim del pinar i ens topam amb una barrera metàl·lica, la qual, actualment, està oberta, fet que pot canviar amb el temps ja que la possessió està en venda. Sempre cal deixar les barreres tal com les trobam. (Foto: Txema).

Albercutx

La camada volta a la dreta i ens apareixen les vetustes cases d'Albercutx (WP-11) (29 m). Són les 15:16 h.          
     L'Arxiduc descriu la possessió d'Albercutx, diu: «Des del Moll el camí segueix per la platja, llavors recte cap a la casa d'Albercutx, que està situada sobre un alturó enmig de la vall del mateix nom, al final de la qual s'alça la penya del Migdia, un cim roig arrodonit. La casa és de construcció senzilla; té un portal d'arc rodó i alguns lledoners vells i buits a davant. Pintoresca és la vista que des d'aquí se'ns ofereix de la badia de Pollença, de la suau formació muntanyosa i d'Alcúdia. Hi ha grans plantacions de figueres en el fons de la vall, així com un bosquet de pins rojals al peu de la penya del Migdia, llevat d'això només tossals pelats. Albercutx té un hort amb aljub al final, nodrit per una font que raja d'una cova amb volta punxeguda, però que a l'estiu el cabal és molt feble. En el fons d'aquesta cova hi ha una mena de cúpula amb obertura a dalt, dotada a l'extrem amb dos bancs un a cada banda d'allà on la font raja de la roca i l'aigua s'acumula en un petit dipòsit, que vessa cap avall per una canal de teules. Dues obertures il·luminen el passadís de 36 passes de llarg, format per parets seques. [per veure la font a: Fonts de Tramuntana🔗] Al costat del safareig creixen cirerers i altres arbres fruiters. En el torrent hi ha un pou que té aigua quan plou, però més avall n'hi ha un altre on l'aigua es conserva contínuament.
     El camí va des de la casa d'Albercutx en direcció a la penya del Migdia, amb una vista esplèndida de la badia de Pollença, fins que hom arriba a un coll on es pren el camí que puja a la Talaia [...]». (Les Balears, 2002). 

La possessió apareix citada a "[...] un llibre de Cúria Reial, de 1383, sobre delimitació i fites entre les alqueries d'Albercutx i Formentor". (Torres Velasco, 2009). Rodríguez Carreño transcriu un text del 1299 en el qual s'afirma que: «L'alqueria Albercuix és l'antiga Alcheria Bincluis: X jo. del Repartiment, dins la porció del Temple. Als establiments que fa Petrus Aragonensis es reserva els agrestos, les cabres munteses, i el corral de la Punta d'Albercuix». (Topònims costaners de Pollença des de la conquesta fins al segle XIX, 2009). 

A una de les dovelles del portal principal hi ha grafiat incís "Barcuix, Año 1843" i algunes lletres més, il·legibles. (Foto: Francisca Martorell).

Recorrem els darrers metres del camí que ens aboca al vial de servei de la carretera de Formentor (WP-12) (13 m). Deixam enrere una meravellosa vista de la serra d'Albercutx, la penya del Migdia i la serra de la Talaia. Les cases apareixen en el centre de la vall, protegides per les cadenes muntanyoses.

Només ens resta caminar uns 1.500 m per la vorera fins a l'aparcament de cala Bóquer, on finalitzam la ruta d'avui. Hi arribam a les 15:42 h.  
        

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

FITXA TÈCNICA  

Pollença

Distància aproximada: 8,08 km
Pujada acumulada: 490 m
Alçada màxima-mínima: 352-11 m
Temps aproximat sense aturades: 3:50 h
Temps total: 6:19:15 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'han de fer petites grimpades i desgrimpades. Hi ha passes un tant exposades
Integrants: Tania, Aina, Maria, Angelika, Jovita, Xisca, Barbara, Dolors, Txema, Abel, Biel, Paco, Toni, Abuelo Juan i Joan Riera

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràficinteractiu del Wikiloc

Traça del GPS sobre el mapa Alpina amb els punts més destacats

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 11-4-2018

HEM CONSULTAT 

• Mallorca vora mar. Marines de Tramuntana. 2003 Joan i Vicenç Sastre.

• Les Balears. Descrites per la paraula i el dibuix. 2002 [1884] Arxiduc Lluís Salvador.

• Corpus de toponímia de Mallorca. 1986 Josep Mascaró Pasarius.

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.

• Nueva historia de Mallorca. 1927 [1595] Joan B. Binimelis García.

• Mapa General de Mallorca. 1986 Josep Mascaró Pasarius.

• Topònims costaners de Pollença  des de la conquesta fins al segle XIX. Dins XXII Jornada d'Antroponímia i Toponímia (Pollença, 2009). 2010 Joan M. Torres Velasco.