186 - Menut - Alcanelleta - Alcanella - Ses Figueroles 10-12-2017

Aquesta ruta té trams en comú a la 182 - Pas des Pedregar - Pas de sa Paret🔗, que férem el dia 8 d'octubre d'aquest mateix any, per tant la descripció fins al coll Pelat és la mateixa que aquella. L'objectiu de la sortida de trobar el pas Gran, no es va complir, però va servir per fer una primera incursió per un territori inexplorat per nosaltres i per acotar la zona on se situa el pas. Pel vessant nord-est del puig des Boix, connectam el camí del camp Redó i el camí que va de Biniatró a Alcanelleta, passam per ses Figueroles i a través del pas d'en Bartomeu arribam al coll de sa Batalla.    

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un.

  

Iniciam la caminada a la creu de Menut, que hi arribam per la carretera Ma-10 (Pollença-Andratx), km 17,400. Allà trobarem lloc abastament per aparcar, devora la caseta dels peons caminers (⇨WP-01) (572 m). Ja que la ruta no és circular, haurem deixat un cotxe a l'aparcament de la urbanització des Guix.

Menut

Començam a caminar a las 9:30 h en direcció a les magnífiques cases de Menut. L'antiga possessió fou habilitada com a Centre Forestal de les Illes Balears CEFOR, banc de llavors.

L'entrada de Menut i el camí de Binifaldó a una fotografia apareguda a les Rutes Amagades de Mallorca, 79 (1977) de Jesús García Pastor. La fesomia de les cases, sobretot de la torre, a canviat prou de la descripció que en fa l'Arxiduc: «[...] en arribar a una creu de pedra hom tomba a la dreta per uns escalons i un camí parcialment  pavimentat, veurà a la dreta, entre alzines i blocs de roca, la casa de possessió de Menut, una masia espaiosa que té una torre amb coberta de doble aiguavés i barbacana [...]».  

En els segles XV i XVI, la por de ser atacats per pirates va fer que algunes possessions construïssin torres per protegir-se de les incursions enemigues. La torre de Menut, que probablement data de l’any 1599, és de planta quasi quadrada (6,4 x 6,3 m) i atalussada a la part baixa.

Passam per la carrera on destaca la imponent façana principal. Menut fou de les famílies Clariana (s XIII-XIV), Malferit (s XIV-XV) i Cànoves (s XVI-XVII). La família Cànoves la cedí al monestir de Lluc. Un dels edificis és actualment l’emplaçament d’un banc de llavors de planta autòctona, com hem dit abans. També hi ha un viver forestal dedicat a la producció de plantes destinades a repoblacions.

Bucòlica imatge de l'hort de Menut. Els habitants de Menut a 1586, segons un manuscrit titulat Llibre de Lluch, eren: Antonia, asclava. – La Sra. Saurina, vidua. – Margarita, asclava. – Moss. Ton Càneves, Mayor. – Moss. Nadal Càneves. – La Sra. Joana Càneves. – Esperança, esclava. – Juan, asclau. – Francisca, asclava. – Johan Saguí, missatge (sic). (Lluch / Joan Vich, 1934).

Sortim de l'àmbit de les cases i l'hort per un botador, i continuam per una pista forestal que puja dibuixant revolts per un frondós alzinar.

Després d'uns vint minuts de caminar, a les 9:51 h assolim la ruta GR-221, a prop del coll Pelat, el qual, per la dreta ens duria a Lluc, i per l'esquerra a Binifaldó i a Pollença, pel coll des Pedregueret (WP-02) (684 m).

En aquesta cruïlla trobarem un rètol indicador del GR-221. La nostra ruta va en direcció a Binifaldó. Mentre caminam tenim a l'esquerra la moleta de Binifaldó, la qual, l'Arxiduc, anomena puig d'en Menut.

Coll des Bosc Gran

Es tracta d'un camí carreter que passa pel coll des Bosc Gran, situat entre la serra d'en Massot (775 m) i la moleta de Binifaldó (837 m). A la collada, apareix la silueta del massís del puig Tomir.

El GR deixa aquest camí ampla, que baixa, per continuar per un sender ben fresat. La nostra ruta segueix baixant per la pista, cap a Alcanella (WP-03) ( m). Del coll Pelat, hem recorregut uns 625 metres.

Aquest agradable camí discorre pel bucòlic Bosc Gran. El Pare Bartomeu Roig diu d'aquest bosc (1995): «Tots aquests camins passen per aquest racó de silenci i de pau, agombolat per les grans i petites alzines, que filtren la llum solar, per fer-lo més recollit. Els dies no assolellats la foscor pròpia de l'alzinar es veu augmentada sense infondre cap classe de temor».

Arribam a una nova bifurcació, en el fons del bosc (WP-04) (586 m). Deixam el camí, el qual gira i segueix cap a nord. Un altre camí segueix paral·lel el traçat del torrent, a un nivell més amunt, per la falda de la serra d'en Massot. Nosaltres continuam per la llera del torrent. Crec que s'anomena torrent des Bosc Gran o de sa Moleta, i aboca les seves aigües al torrent des Picarols.  

Al principi, la torrentera és ampla i planera i un camí evita haver de caminar per les pedres del jaç...

...emperò, ben aviat s'engorja entre els penyals de la serra d'en Massot (dreta) i els del puig Tomir (esquerra), llavors comencen a comparèixer alguns petit salts.

El tram que recorrem no presenta grans dificultats. Aquest dia haguérem d'extremar les precaucions per mor de la humitat a les pedres llises.
Aquest torrentó, com hem dit, és tributari del torrent des Picarols, juntament amb altres xaragalls. Veure un article de Gabriel Santandreu sobre el Torrent des Picarols🔗       

Els carboners aprofitaven qualsevol racó planer per muntar el rotlo i explotar els recursos que donava el bosc. Més endavant veurem altres exemples d'ocupació d'un territori ben esquerp per part dels carboners.

Hem passat la zona de petites dificultats, per la roca humida, com hem dit abans, i la llera es torna a eixamplar. Apareixen bons exemplar d'alzines, a l'ombra d'una d'elles feim aturada per a berenar. 

Reprenem la marxa. Deixam a la nostra esquerra s'Esquerda, als estreps sud del puig Tomir. Passam un portell que devia tancar la zona o delimitar les finques.

Assolim el camí que ve del coll Pelat per la vessant sud-oest de la serra d'en Massot, on trobarem un vehicle tot terreny abandonat (WP-05) (498 m). Pel torrent hem perdut una altària d'uns 90 metres. Ara, resseguim la ruta cap a Alcanella.
     La torrentera ens aboca a la vall d'Alcanella, una vall estreta i llarguera, delimitada pel torrent de sa Mina, al nord, i pel torrent des Picarols, al sud, i emmarcada per la serra del pas d'en Bisquerra i el puig Tomir.    

Caminam per una zona planera i còmoda. Deixam a la dreta el camí que mena a Alcanella i continuam per un sender més estret (WP-06) (480 m) que s'adreça cap al nord. A pocs metres del desviament trobam un botador en un estat precari (WP-07) (486 m), on cal anar en compte a l'hora de botar.

Resseguim uns metres la paret i continuam adreçats al nord per un senderó ben fressat i freqüentat per uns ases que tresquen per allà. Passam per la part de darrera de les cases d'Alcanella, a una certa distància.   

El viarany recorre alguns rotlos de sitges. A la dreta tenim el puig des Boix (641 m). Tot i que caminam per la zona d'Alcanella, aquest indret s'anomena la rota de Míner. 

Els companys em segueixen per un sender planer, esquivant penyes, per un paratge agradable. Per l'indret, pels costers del Tomir, se situa s'Enrocador des Bocs.

Pas des Aladerns?

Just haver passat el puig des Boix, veim un seguit de fites que deixen el camí per la dreta i van a un passet que puja als penyals (WP-08) (541 m). Arribam aquí a les 12:07 h. Creiem veure pedres compostes a modo d'escaló que ajuden a pujar. (Foto: Joaquín).

Assenyalam el pas amb el (WP-09) (564 m). Per tant estam situats a uns 25 metres més amunt del camí que dúiem. Ja que estam per la zona anomenada es Aladerns, es pot anomenar el pas des Aladerns.

Superat el graó, la panoràmica s'obri. Destaca, al fons, el puig de Ca de Míner. Veim algunes esporàdiques fites que van cap a la primera torrentera; més enllà n'hi ha una altra, on se situa la cova d'en Piscol i més avall, el pas Gran. 

Cercam la millor passa per baixar al barranc. Sembla haver-hi alguns trams de camí.

Quan ens acostam veim un antic rotlo de sitja, bastant desfet i envaït de vegetació, el qual assenyalam amb el (WP-10) (525 m). Així, no resulta estrany que hi hagués traça de camí.  

També observam un altre rotlo al jaç del torrent i decidim baixar-hi. No sabem ben bé on se situa el pas que cercam, però tenim clar que hem d'anar cap el camí d'Alcanelleta per tornar a la vall d'Alcanella.

Amb algunes dificultats, per la roca banyada, arribam a l'alçada on se situa el ranxo de carboners (WP-11) (471 m). Més enllà de la barraca, veim el camí per on s'arribava a aquest rotlo de sitja. Ja que no podem seguir torrent avall, degut a l'exuberant vegetació i al pronunciat desnivell que presenta, decidim sortir pel camí.

(Clicau damunt la foto per veure-la més gran).

El camí és molt rústic i tosc però devia complir perfectament la seva funció al seu temps. Cal destacar els llocs tan abruptes on aixecaven els rotlos per fer carbó aquella gent esforçada i dura com el mateix entorn.

El traçat del camí es perd o s'ha fet malbé. Avançam per un terreny dolent, superam un coster de penyals seguint un nou boci del camí i botam una paret mitgera.

Vista retrospectiva. El camí passa per l'únic punt accessible a peu pla que permet el coster. El torrent ha quedat ben avall; s'ajunta amb l'altre torrent a l'alçada de la barraca des Porcs, i molt a prop d'aquest indret se situa el pas Gran, el qual haurem de cercar un altre dia.

Els companys salven la paret. El lloc és solitari i aspriu, que costa avançar. No sé com s'arreglaven per treure el carbó d'aquelles sitges.

Canviam de vessant i canviam de panorama. D'esquerra a dreta, apareix ses Calderes, es Fumeral, es Cingle, la coma Llarga, sa Carrasca..., la depressió de Biniatró, es Frontó i la serra del pas d'en Bisquerra.  

Enrere deixam el puig Tomir i el puig de Ca de Míner, i la torrentera on se situa el pas Gran. Més a la dreta hi ha el pla de sa Vaca. De lluny veim un porxo de roter i cap a ell dirigim les passes. Val a dir que el relleu és dolent, molt mogut, amb roques cantelludes i mates de tota casta.

Arribam al porxo a les 13:30 h (WP-12) (419 m), bona hora i bon lloc per a dinar. Pels voltants hi ha marges i els típics arbres (garrovers) d'aquestes petites explotacions, tot resta envaït per la garriga, encara que l'edifici resta en un acceptable estat de conservació. 

Font de sa Mina

Després de dinar reprenem la ruta. A pocs metres hi ha el camí carreter de Biniatró. El collim just on hi ha la font de sa Mina, des Xiprers o fonteta d'Alcanelleta (WP-13) (430 m). Veure més dades sobre aquesta font a: Fonts de Tramuntana.🔗

Remuntam el camí del bosc Gran, a la vorera del qual hi ha un curiós pi, altíssim, de tres soques.

Alcanelleta

Després d'una bona pujada, assolim la vall d'Alcanella. Des del coll d'Alcanelleta, s'albiren les cases de l'antiga possessió homònima. El nom denota que fou una segregació de l'alqueria Alcanella. L'Arxiduc anota: «S'arriba a una coma sota el puig Tomir, un racó completament apartat del món, ni fet a posta per a un monestir. A dalt a l'esquerra està Alcanelleta». (Les Balears, 2002).

«Alcanella i Alcanelleta, segurament dos Rafals sarraïns —anota el Pare Roig (1995)—, que signifiquen "la posada del fill d'Abdelcarim". Són les dues [possessions] més extremes del municipi d'Escorca per la part sud-est». En canvi Josep Mascaró Pasarius diu que ve del llatí cannělla, 'cañita', amb l'article àrab aglutinat.
     El seu propietari, amb molt bon criteri i, segurament gran esforç, ha evitat la seva ruïna total, consolidant la seva coberta.   
    

Alzina de ses Truges

Botam un portell (WP-14) per anar a veure l'alzina de ses Truges o d'Alcanelleta; té fama de se la més gran de Mallorca (WP-15) (489 m). És un dels arbres singulars de Mallorca. Segons Camins i paisatges... el seu tronc amida més de cinc metres de diàmetre.

Ja fa anys que va perdre una de les grans branques. Sembla un vell animal ferit. Aquesta alzina devia competir amb l'alzina de Mossa, guanyant aquella en perímetre puix l'Arxiduc anota que té 9 metres, també diu que és un arbre mig mort. 

Resseguim la ruta, sortim de l'àmbit de l'alzinar i apareixen les cases d'Alcanella. Llegim a 40 Excursions a peu per les muntanyes de Lluc «Després de la conquesta de Mallorca aquesta antiga alqueria com moltes d'altres d'aquests indrets, era propietat del Temple, un orde religiosa-militar fundada per la defensa de Terra Santa i que vingué amb el rei en Jaume. L'any 1312 fou extingida i llavors els seus béns passaren a un altre orde semblant, el de St. Joan de Malta». 
        

Alcanella

Passam a una certa distància de les cases d'Alcanella. Gràcies a les Rutes... podem gaudir de la seva rústica fesomia. «És una antiga alqueria, situada entre ses Figueroles i el puig des Boix. Documentada el 1335 com a alou de l'ordre del temple». (GEM).

Avançam per un camí planer, amb el torrent a la dreta, una paret seca i ses Tanques. El puig des Boix (645 m), domina la capçalera de la vall. A l'esquerra tenim les parets espadades de la serra del pas d'en Bisquerra, amb la Capella Blava de cap cimal.

Un portell tancat, que duu a les cases d'Alcanella, ens obliga a pujar per l'esquerra a un nivell superior. El viarany està senyalitzat amb monjoies i ben fresat, puix aquesta ruta, la del pas d'en Bisquerra, és molt freqüentada. Aquest camí mena a Binibona, a través del pas des Setrí. En aquest punt travessam la línia divisòria dels termes d'Escorca i Selva.

Abandonam el camí de Binibona a l'endret del portell de ses Figueroles (WP-16) (338 m).

Ses Figueroles

En pocs minuts assolim les cases de ses Figueroles. «Possessió del terme de Selva, situada entre sa Coma d'en Barruga, es Castell de Binixiri i Alcanella. Documentada el 1732, pertanyia a Miquel [Amer] Beneït [Beneit*]. Tenia cases i era dedicada a la ramaderia ovina. Amb sa Rota des Barracar i sa Rota des Bosc, estava valorada en 1.000 lliures». (DF/M-GEM).

*Aquest malnom es troba al llogaret de Binibona.

Gener del 2011

La finca pública de ses Figueroles va ser adquirida per la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears l'any 1997, amb l'objectiu d'adquirir terrenys per dedicar-los a la conservació del granotet balear i del seu hàbitat. Actualment és també Muntanya d'Utilitat pública. En el 2001 va ser declarada Refugi de Caça pel que no es pot practicar cap modalitat cinegètica dins dels seus límits. Té una superfície de 272,58 hectàrees.

«Les cases de la possessió estan situades a un lloc de creuers de viaranys que vénen de sa Coma i passen també per les cases d'Alcanella i Alcanelleta. Lluny de vies importants està dins una vall silenciosa i estreta, un poc deixada de la mà de l'home on els animals domèstics hi viuen a l'ampla. Les aus refilen les seves veus, tenint per auditori les roques dels puigs de ses Covasses de 740 ms., es Castellot de 680 ms. i sa Capella Blava de 700 ms». (Roig, 1995). (Foto: Joaquín).

«Les figueres —com bé apunta Bartomeu Roig— abunden però vetustes que creixen a la rodalia, li degueren donar el nom». Deixam enrere les cases de ses Figueroles i emprenem una dura i llarga pujada fins al coll de sa Batalla.

Pouet de ses Cases

A una corba del camí, a la vorera esquerra, trobam un petit pou o cocó folrat de pedres, mal anomenat font de sa Mata, la qual està més amunt, segons informació de Fonts de Tramuntana🔗.

El camí és el típic de muntanya, sostingut per marges puja constant fent llargues llaçades, entre el puig de ses Covasses i es Castellot.  

Casa de sa Rota

Passam a prop de la casa de sa Rota. Segons el P. Roig, segurament era la rota des Bosc, una pertinença de ses Figueroles.

Font de sa Rota

Molt a prop de la caseta de sa Rota de ses Figueroles, trobam la font homònima. A una explanada, a l'esquerra del camí, destaca un petit safareig on s'emmagatzema l'aigua de la font, que segons el P. Roig servia per a regar un hortet on encara es poden veure arbres fruiters que porten una vid raquítica. A Fonts de Tramuntana🔗 trobarem més informació sobre aquesta fonteta.

   

Una paret seca amb portell devia delimitar les terres de ses Figueroles o de sa Rota. A l'esquerra surt un senderó fitat que puja al Castellot, també es pot visitar la casa de neu de ses Figueroles. Llavors ve el tram de roquissar dit pas d'en Bartomeu.

Pas d'en Bartomeu

Una altra paret seca amb portell delimita els termes municipals. Deixam Selva per entrar a Escorca. El camí salva una graonada natural al pas d'en Bartomeu. 

Després del pas, una pista més còmoda que baixa ens menarà al coll de sa Batalla, després per asfalt ens dirigirem a l'aparcament de la urbanització es Guix, on tenim l'altre vehicle. Són les 16:48 h quan acabam aquesta interessant ruta.   

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Veure el track al Wikiloc🔗

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
Aquest traç només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques.

FITXA TÈCNICA

Escorca - Selva

Distància aproximada: 13,36 km
Pujada acumulada: 679 m
Baixada acumulada: 695 m
Alçada màxima: 690 m
Alçada mínima: 326 m
Temps aproximat sense aturades: 4:51 h
Temps total: 7:17:14 h
Ruta circular: No
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: El tram comprès entre el Wp 09 i el Wp 12 és un terreny dificultós i brut de vegetació 
Integrants: Bàrbara, Maria, Rafi, Tania, Dolors, Joaquín, Toni i Joan, i el canet Bingo

  CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic d'Alpina Tramuntana Nord, amb els punts principals

Perfil i valors aproximats de la ruta

Wp	Localització dels punts d’interès	Temps	Alçada
01	Menut	0h 00m	572 m
02	GR-221	0h 21m	685 m
03	Dreta – Deixam GR-221	0h 32m	653 m
04	Dreta – Al torrent	0h 44m	585 m
05	Camí d’Alcanella-Míner	1h 46m	498 m
06	Esquerra – Deixam el camí a Alcanella	1h 58m	480 m
07	Botador	2h 01m	486 m
08	Deixam el camí a Míner	2h 26m	538 m
09	Pas des Aladerns?	2h 29m	565 m
10	Primera sitja	2h 59m	524 m
11	Segona sitja	3h 14m	471 m
12	Porxo (dinar)	4h 00m	419 m
13	Font de sa Mina o des Xiprers	4h 40m	430 m
14	Portell Alcanelleta	4h 59m	489 m
15	Alzina de ses Truges	5h 03m	492 m
16	Dreta – Deixam el camí de Binibona	5h 22m	340 m
17	Ses Figueroles	5h 27m	338 m
18	Pas d’en Bartomeu	6h 51m	661 m
19	Coll de sa Batalla	7h 13m	580 m
20	Aparcament de la urbanització es Guix	7h 18m	560 m

Wp

Localització dels punts d’interès

Temps

Alçada

01

Menut

0h 00m

572 m

02

GR-221

0h 21m

685 m

03

Dreta – Deixam GR-221

0h 32m

653 m

04

Dreta – Al torrent

0h 44m

585 m

05

Camí d’Alcanella-Míner

1h 46m

498 m

06

Esquerra – Deixam el camí a Alcanella

1h 58m

480 m

07

Botador

2h 01m

486 m

08

Deixam el camí a Míner

2h 26m

538 m

09

Pas des Aladerns?

2h 29m

565 m

10

Primera sitja

2h 59m

524 m

11

Segona sitja

3h 14m

471 m

12

Porxo (dinar)

4h 00m

419 m

13

Font de sa Mina o des Xiprers

4h 40m

430 m

14

Portell Alcanelleta

4h 59m

489 m

15

Alzina de ses Truges

5h 03m

492 m

16

Dreta – Deixam el camí de Binibona

5h 22m

340 m

17

Ses Figueroles

5h 27m

338 m

18

Pas d’en Bartomeu

6h 51m

661 m

19

Coll de sa Batalla

7h 13m

580 m

20

Aparcament de la urbanització es Guix

7h 18m

560 m

Manacor,16-12-2017

HEM CONSULTAT 

• Brisas. 722 17/01/2001.

• Camins i paisatges. Itineraris culturals per l'illa de Mallorca. 1992 Gaspar Valero i Martí.

• 40 Excursions a peu per les muntanyes de Lluc. 1995 Bartomeu Roig i Roig.

• Rutes Amagades de Mallorca, 79 1977 Jesús García Pastor.

• Les balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.

• Nueva historia de la Isla de Mallorca y de Otras Islas a ella adyacentes. (1593) 1927 Joan Baptista Binimelis Garcia.

• Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig.

• GR 221. Etapa 8 Son Amer-Pont Romà.

• Revista Lluch. 1934.