185 - Pas de can Fussimany - Pas de can Boqueta (Deià) 12-11-2017

La ruta discorre pels penya-segats del puig des Vent (1005 m), el qual fa part del gran massís del puig des Teix (1064 m). Caminam, o millor dir, escalam per la vertiginosa cinglera cap al pas de can Fussimany i baixam altra vegada a la vall de Deià pel pas de can Boqueta. Aquesta és una ruta d'alta muntanya, que transita per uns espectaculars i inhòspits paratges verticals, per tant només és apte per a persones avesades a caminar per rossegueres inestables, a grimpar per penyals exposats i a orientar-se pels obacs boscos.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Bona part de la ruta es fa per finques privades, per tant cal seguir unes normes de conducta: no ser un grup nombrós, no fer foc, no dur cans, no fer renou i respectar l'entorn i la propietat privada  

Després de deixar el cotxe a l'aparcament que hi ha vora la carretera Ma-10 (tram Valldemossa-Deià), abans d'entrar al poble (►WP-01) (144 m), començam a caminar a les 9:11 h en direcció a Sóller. El vial pren el nom de l'Arxiduc Lluís Salvador. (Foto: Angelika).

Els preàmbuls no podien ser millors, el poblet de Deià ens donava la benvinguda amb aquesta imatge, on poguérem clissar part de la ruta que ens proposàvem a fer.
     L'any 1593, Joan Binimelis deia: «El lugar de Deyá consiste en posesiones y no tiene en todo su término otra población. Es valle muy abundante de aguas, de muchas fuentes manantiales y de grandes arboledas, y de muchísimas frutas».

Deià Al-Daia (la aldea, el llogaret), està situat a l'ombra d'un circ muntanyós format pels contraforts del puig des Teix. Els seus penya-segats, situats al vessant nord-occidental de la serra de Tramuntana, són abundants en passos de diversos graus de dificultat i perillositat. L'escriptor anglès Robert Graves deia: «El ferro d'aquesta muntanya em renova les neurones del cervell i em magnetitza positivament. Al món hi ha diversos llocs com aquest. És un cercle de muntanyes plenes de ferro, un cercle que m'obliga a crear. Els qui són creadors acaben enfollint».

Font de ses Rentadores

Devora uns antics rentadors públics (es Llavador) (WP-02) (158 m), ens desviam per unes escales (camí des Racó) que pugen pel costat del torrent des Racó, tributari del torrent Major. L'aigua que abasteix els rentadors prové de la font de ses Rentadores🔗

Arribam a un camí asfaltat, giram a l'esquerra, passam per l'Hostal Miramar i giram a la dreta per un camí empedrat paral·lel al torrent. Es tracta del tirany clàssic que duu al pas des Racó (WP-03) (197 m).
     Fa una grapat d'anys que es va tancar el camí públic de can Boqueta, el qual menava directament al pas del xaragall i al pas d'en Fussimany. També en tancaren d'altres de camins, com el del cingle d'en Visc, el del pas des Racó, el de la torre de sa Pedrissa... Aquest també s'havia tancat, però fa poc, per sort s'ha tornat obrir.

Font des racó

Passam pel costat de la font des Racó, l'aigua de la qual també s'aprofitava a uns rentadors, després de passar per una pica per abeurar el bestiar. Veure més dades sobre la font des Racó🔗 

Ja que el camí és rost, aprofitam l'alçada assolida per admirar la vista que deixam enrere. «Que hi havia a Deià que m'estirava de manera tan forta? El recordava com un lloc espectacular, però no realment ermós. Allà mai no hi havia passat res realment important, i no hi havia motiu per pensar que algun dia succeiria [...]». (GRAVES, 1953). (Foto: Joaquín).

Després de passar la font, dubtam del camí a seguir i haurem de rectificar i desfer algunes passes. A una volta a la dreta cal deixar el camí des Racó per l'esquerra, caminar per una marjada adreçats a nord, cap a dos porxos. Just davant els porxos agafarem el camí de carro que passa entre les dues construccions i el seguirem cap a la dreta. En cas de trobar algú de la finca haurem de demanar permís per passar. (Foto: Joaquín).

(A partir d'aquí cal seguir la traça del GPS que gravàrem quan baixàrem, ja que com he dit, de pujada ens embullàrem un poc).

Més amunt trobarem una barrera metàl·lica que podrem esquivar pel costat. El camí fa revolts entre maques marjades d'oliveres i puja decidit a l'àmbit del bosc (WP-04) (325 m). Passam pel costat d'un forn de calç. Aquesta és la ruta clàssica per arribar al pas de can Boqueta. (Foto: Joaquín).

Seguim el camí habitual del pas de can Boqueta fins que l'abandonam per anar a connectar amb el que puja al pas de can Fussimany. Aviat compareixen les rossegueres, que haurem d'anar superant com millor podem. Trobarem algunes fites.

Deixam enrere l'alzinar, i apareixen els pins, capaços d'habitar per aquestes pendents tan pronunciades. D'un comellar passam a l'altra esquivant cingles ben escarpats.

Hem assolit bastanta alçada i començam a donar alguna passa aèria, són els preliminars del que serà el pas de can Fussimany. (Foto: Angelika).

Can Fussimany (Font: Wikimedia Commons / Enric)

Can Fussimany «també anomenada Can Forcimany, i antigament coneguda com a l'Heretat és una possessió mallorquina que es troba ben a prop del nucli de Deià, a Mallorca. L'any 1611, el genovès Cesare Faccio la va vendre a Joan A. Forcimany, de qui prengué el nom; el nou propietari va dur a terme importants reformes que es perllongaren fins a l'any 1618 (data que trobam a l'escut dels Forcimanya —torre i lleó llampant— sobre el portal forà). L'any 1659 estava valorada en 10.000 lliures. En el segle XVIII passà a mans dels Visconti, originaris de Milà.

En el segle XIX la va adquirir en Guillem Cardell, senyor de Son Rul·lan; els seus descendents hi segueixen vivint; entre ells hi trobam el pintor Joan Miralles Lladó, vidu de n'Àngela Cardell». (Viquipèdia).

Per a saber més de can Fussimany🔗

Al fons, apareixen els cingles on estam situats en aquests moments. Les diferents possessions tenien el seu propi pas per pujar per aquestes parets, així podem citar el pas d'en Marc, el pas de can Fussimany, el de can Boqueta, el des Racó, el de Son Ripoll...

Els xaragalls que tenim a l'esquerra, s'estimben vertiginosos cap al fons de la vall, es Fondet.

Per aquests xaragalls són els únics punts per on podem remuntar els costers, les altres zones són parets completament verticals. L'ascensió es fa lenta, hem d'esquivar troncs de pins morts i grans pedres. (Foto: Joaquín).

Tenim a pocs metres la base dels penyals, i ja intuïm la proximitat del pas de can Fussimany. L'esforç que hem agut de fer per arribar fins aquí ha estat considerable. Encara no hem fet la pertinent aturada per a berenar, esperam per fer-ho en haver superat el pas.

Les rostes rossegueres es succeeixen, per les quals costa avançar. Als penyals, trobam la primera evidència de que anam en la direcció correcte, però a l'inrevés del que indica la típica fletxeta de l'amic Pep Torrens. Això només vol dir que ell va fer el pas de baixada.

Som als peus de les imponents parets que hem de superar. Al fons apareix el puig des Vent (1005 m), aquest i el puig de sa Galera (908 m), que tenim a l'esquerra, formen part del massís del puig des Teix (1064 m).  

Feim la primera grimpada cap a uns ullastres i un pi arrelats a la roca. No hi ha altre opció, les parets llises són impracticables.

La inclinació dels penyals i el precipici que tenim a la dreta ja ens fa aferrar-nos fort per onsevulla. En Joaquín, ben apuntalat, dóna una mà.

Pujam per una estreta rampa a tocar de la paret dels espadats.

Pas de can Fussimany o de sa Geneta

Des d'aquí ja podem veure el pas de can Fussimany (WP-05) (635 m), també conegut per pas de sa Geneta. Al final de la cornisa hi ha un petit marge que la replana. Seguint la línia de punts, trobam un seguit de mosses picades a la roca llisa que faciliten superar-la. Les mosses són minses, no s'ha d'esperar trobar massa seguretat en elles, la caiguda que tenim al costat i la falta de preses per a les mans, obliguen a prendre mesures de seguretat. Arribam aquí a les 11:01 h.

A la fotografia d'en Joaquín s'aprecia el marge de sosteniment que ompl un buit i replena el final de la cornisa. Un dels usos que es donava als passos és el que exposa Salamanca: «L'escarpada vessant nord de la carena que uneix Sa Galera amb el Puig Caragoler [Caragolí] és plena a vessar de passos de tota casta i finalitat. D'entre tots, cal esmentar el Pas de Can Fussimany, que duu el nom de la possessió dins de la qual s'ubica. Sembla ser que per aquest pas es davallaven redolant els feixos de càrritx des de la muntanya».

És aconsellable posar una corda a manera de passa mà. No sé si ens aguantaríem en el cas de perdre peu, però la veritat és que passes més tranquil. En aquests casos, el més coratjut (en Joaquín) ha de passar sense la corda. (Foto: Angelika).  

Una anella d'acer facilita la instal·lació de la corda de seguretat. A l'altra part es pot fermar a una branca. (Foto: Angelika).

Llàstima que a la foto d'en Joaquín no s'apreciïn les minses preses dels peus, però sí que es veu l'absència de preses per a les mans. Massa va fer amb la posició precària que estava.

Hem passat la roca llisa en forma de bony, però el pas continua, haurem de fer una grimpada també exposada, per arribar a lloc més segur. (Foto: Angelika).  

Superat el pas (aquí es veu l'esclat que teníem), ens espera una bona pujada més inclinada que la que teníem abans.

És una llarga grimpada i després una inestable rosseguera, la qual ens fa anar ajupits. No vull pensar on pegaria si hom redolàs coster avall.

Guanyam alçada i s'obri el camp visual. Tenim el pròxim objectiu, el pas per on hem de davallar, el pas de can Boqueta, a tir de pedra, però impossible anar-hi directament, haurem de fer una gran volta per arribar-hi.

Vista cap a la costa: a l'extrem dret, al coster del puig des Vadell o sa Galera se situa l'històric pas d'en Marc, un pas de contrabandistes. Veure la ruta que pujàrem per aquest pas: Pas d'en Marc🔗.  A la costa destaca la punta de Deià i la cala, i també s'albira part del nucli de població.

Després de berenar per recuperar forces, ben minvades ja, tornam topar amb les parets acinglerades d'un nivell més amunt. Seguim les fites per enrevoltar aquests penyals.

Donam la volta al graó rocós i enfilam un estret comellar per anar al pas de can Boqueta.

Assolim la carena i ja tornam albirar el pas per on feim comptes baixar d'aquí dalt. Al fons apareix el puig Caragolí (945 m).

És ara quan podem obtenir les millors vistes de Deià. La baixada per un terreny de pedra solta, és molt inclinada, haurem de posar tots els sentits i no hi val. Pegar qualque culada és molt bo de fer.

Passam la carena de roques i ens amollam per la tartera, pedrera, o més coneguda a Mallorca per rosseguera o xaragall. Per aquests espadats se situen els cingles d'en Boi i el des Jai, per la zona des Barracons. Darrera deixam la serra des Boixos.

Superada la rosseguera i la zona de terra relliscosa, arribam al collet tancat de paret seca (separació de finques, can Fussimany i can Boqueta?) i vell botador. (WP-06) (678 m).

Puig des Vadell, sa Galera (931 m). Des de la nostra posició divisam el pas que hem fet fa devers una hora. Es pot observar que la zona és molt esquerpa i que on se situa el pas és l'únic punt feble d'aquests precipicis. A la foto petita, copsada per Joaquín, es veu el marge que aixecaren per facilitar la passa.
     «Els passos —diu Gori Puigserver— són els accessos més difícils, utilitzats amb una finalitat molt concreta (pescadors, caçadors, contrabandistes, etc). El seu grau de construcció és molt simple, limitant-se únicament al tros més esquerp, on es fa necessària la presència d'un petit marge, un estaló o un filferro per poder passar».  

Després d'uns minuts de descans contemplant el paratge, resseguim la ruta cap al pas, i a cercar un bon lloc on dinar.

Pas des Xaragall de can Boqueta

A pocs metres del botador se situa el pas de can Boqueta (WP-07) (650 m). Feim el pas a les 13:11 h. Poques dades hem trobat de can Boqueta, la finca que dóna nom al pas. La GEM només diu: «Propietat rústica del terme de Deià, situada entre sa Vinya Vella i el torrent Major». Sabem que fou residència provisional del pintor Sebastià Junyer, a principis del segle XX (1919).

El pas del Xaragall de can Boqueta, o simplement de can Boqueta, recórrer unes cornises superposades. L'equipament amb un cable de seguretat fa del seu transit un dels més fàcils que podem trobar per aquest vessant.

El recorregut aeri d'alguns passos —diu Salamanca— fa que hi circulin tan sols els més experimentats. Emperò, avui en dia, s'ha posat tant de moda recórrer aquests passos que, el Consell, bombers i alguns grups d'excursionistes federats els han equipat amb un passamà d'acer o cordes per motius de seguretat. Aquest en concret crec que està re-equipat ara fa 3 o 4 anys per membres de l'Agrupació de Protecció Civil de Deià.

⇨Veure l'article complet de Salamanca

Mascaró anotà: «[...] por estos tres últimos pasos [pas des Racó, es Xaragall de can Boqueta i es pas d'en Marc], y de modo preferente por el Pas d'En Marc, hacia el año veinte, se introducía el contrabando en Mallorca que era desembarcado por esta zona. Conozco a diversos ex-contrabandistas que se pasaban buena parte del año transportando a hombros sacas de tabaco con un peso de 54 kgs. por una gratificación consistente en diez pesetas y una pastilla de picadura. Generalmente eran paquetes de una libra de peso, de "Flor de Mayo", "Gener", "Competidor", "La Rosa", "Flor de Riglay", etc. Estas sacas de 54 kgs. por el precio indicado, los porteadores tenían que llevarlas desde un lugar de la costa, generalmente en las inmediaciones de la cala de Deyá, hasta Bunyola, a pie y a través del Teix. Cuando usted contemple los riscos donde se abren los puertos de paso, quedará maravillado del gigantesco esfuerzo que suponía el transporte del contrabando hacia los lugares poco vigilados de la isla, y el valor que derrochaban los porteadores por dos duros y una libra de tabaco, contrabandistas, que se nos antoja, hoy, debían tener una resistencia física extraordinaria, poco menos que legendaria». (30 excursiones en coche por Mallorca, 1974).

La GEM aporta: «Deià fou un focus actiu de contraban, activitat compaginada amb l'agricultura. Primer foren la picadura de tabac cubà i el cafè, que escassejaven a l'Illa. Després varen venir el niló i els transistors. Tots els productes es transbordaven a alta mar per dur-se als secrets (coves naturals en els espadats de la costa), on eren amagats. Finalment, eren transportats a peu a distints indrets de Mallorca».

Segurament, en els anys cinquanta aquests passos quedaren un poc en desús «gracias a la participación que solían tener los guardias, ya no era necesario subir las sacas hasta el Teix. El material se llevaba hasta alguna finca o casa del pueblo donde se cargaba en un camión o un coche, que lo transportaba a Palma». (Bajo la sombra del olivo, 1997). 

Xaragall de can Boqueta

Superat el pas hem de travessar el gran xaragall de can Boqueta, el qual dóna nom al pas. Es tracta d'una impressionant rosseguera molt inclinada i llarga, el final de la qual no la percebem.

Deixam enrere la zona de rampes i rossegueres, i també el bosc on hem dinat, caminam ara per entre les marjades d'oliveres; pel camí de carro que ens durà a tancar el cercle, al camí des Racó i a Deià. (Foto: Angelika). Arribam als cotxes a les 15:30 h.

⃞

Jeroni de Berard anota al seu Viaje a las Villas de Mallorca 1789: «Es paraje muy sombrío, por los altos montes que tiene al lado del mediodía que le impiden el sol por la mañana hasta muy tarde».

     L'Arxiduc parla dels alts i severs cims del puig de can Prohom, es Teix, la muntanya de Son Moragues de Deià i el puig Gros des Molí, coberts tots ells a baix d'oliveres i garrovers i més amunt d'alzines sempre verdes i alguns pins, però amb els cims pelats i rocosos, mentre tot el conjunt es veu enllaçat pel color daurat d'un sol meridional, de tal manera que potser a cap altre lloc no està tan ben triat el contrast ni al mateix temps tan harmoniós com aquí. (Les Balears, 2002).  

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

 

⇨Veure el track al Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar.

►És aconsellable seguir unes normes bàsiques

FITXA TÈCNICA  

Deià

Grau de dificultat: ● Difícil
Distància aproximada: 6,81 km
Pujada acumulada: 578.74 m
Alçada màxima-mínima: 831-126 m
Temps aproximat sense aturades: 3:23 h
Temps total: 6:20 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: El pas de can Fussimany és bastant exposat, no apta per a persones que pateixen vertigen sever (desistir en cas de mal temps). Millor du una corda per fer un passa mà.
Integrants: Rafi, Angelika, Barbara, Tania, Emilia, Eliseu, Joaquín, Toni i Joan 

 

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS sobre el mapa Alpina i els punts més destacats

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 15-11-2017

HEM CONSULTAT

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.

• Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de Otras Islas a ella adyacentes. (1593) 1927 Joan Binimelis.

• Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

• Bajo la sombra del olivo. 1997 William Graves.

• Guia aèria. Mallorca poble a poble. 1997 Bartomeu Amengual Gomila.

• 30 excursiones en coche por Mallorca. 1974 J. Mascaró Pasarius.

• Els noms dels passos a la Serra de Tramuntana. Dins: XXI Jornada d'antroponímia i toponímia (Santa Maria del Camí 2008). 2009 Miquel Salamanca Salamanca.

•  ►Web Fonts de Tramuntana