5 d’abr. 2015

115 - Pas del Xaragall de can Boqueta 3-4-2015

La ruta discorre pels penya-segats del puig des Vent (1005 m), el qual fa part del gran massís des Teix. Caminam per la vertiginosa cinglera cap al puig de sa Galera i baixam a la vall de Deià passant pel pla d'en Marc i les Rotes. L'amic i mestre Emilio Alonso el qual desgraciadament a penjat les botes, diu: «Magnífica ruta d'alta muntanya, que discorre per escenaris increïbles. Però al meu parèixer, exclusivament apta per a muntanyencs amb experiència, i que sàpiguen orientar-se per terrenys complicats».

Els preàmbuls no podien ser millors, el poblet de Deià ens donava la benvinguda amb aquesta imatge, on poguérem clissar part de la ruta que ens proposàvem a fer.
     L'any 1593, Joan Binimelis deia: «El lugar de Deyá consiste en posesiones y no tiene en todo su término otra población. Es valle muy abundante de aguas, de muchas fuentes manantiales y de grandes arboledas, y de muchísimas frutas».

Deià Ad-daia (llogaret), està situat a l'ombra d'un circ muntanyós format pels contraforts del puig des Teix. Els seus penya-segats, situats al vessant nord-occidental de la serra de Tramuntana, són abundants en passos de diversos graus de dificultat i perillositat. L'escriptor anglès Robert Graves deia: «El ferro d'aquesta muntanya em renova les neurones del cervell i em magnetitza positivament. Al món hi ha diversos llocs com aquest. És un cercle de muntanyes plenes de ferro, un cercle que m'obliga a crear. Els qui són creadors acaben enfollint».

Després de deixar el cotxe a l'aparcament que hi ha vora la carretera Ma-10 (tram Valldemossa-Deià), abans d'entrar al poble (WP-0) (163 m), començam a caminar a les 9:15 h en direcció a Sóller. El vial pren el nom de l'Arxiduc Lluís Salvador.

Devora uns antics rentadors públics (es Llavador) (WP-1) (165 m), ens desviam per unes escales (camí des Racó) que pugen pel costat del torrent des Racó, tributari del torrent Major. L'aigua que abasteix els rentadors prové de la font ►de ses Rentadores.

Arribam a un camí asfaltat, giram a l'esquerra, passam per l'Hostal Miramar i giram a la dreta per un camí empedrat paral·lel al torrent. Es tracta del tirany clàssic que duu al pas des Racó, emperò, ailàs! Trobam la barrera tancada a pany i clau. Ja que no volem fer malbé la reixeta anam a demanar permís a l'hostal.
     Fa una grapat d'anys que es va tancar el camí públic de can Boqueta, el qual menava directament al pas del xaragall i al pas d'en Fussimany. També en tancaren d'altres de camins, com el del cingle d'en Visc, el del pas des Racó, el de la torre de sa Pedrissa... Per aquest motiu avui en dia és més complicat arribar al pas que volem fer.

L'amable senyora de l'Hostal Miramar ens indica el lloc per on podrem connectar fàcilment amb el camí que cercam (WP-2) (203 m), no sense queixar-se dels desbarats que li fan algunes persones incíviques.

«Que hi havia a Deià que m'estirava de manera tan forta? El recordava com un lloc espectacular, però no realment ermós. Allà mai no hi havia passat res realment important, i no hi havia motiu per pensar que algun dia succeiria [...]». (GRAVES, 1953).

Allà desà la barrera, el camí continua pujant escalonadament per les marjades, cap al pas des Racó. Les someres de l'hostal tresquen per allà. 
     Poques dades hem trobat de can Boqueta, la finca que dóna nom al pas. La GEM només diu: «Propietat rústica del terme de Deià, situada entre sa Vinya Vella i el torrent Major». Sabem que fou residència provisional del pintor Sebastià Junyer, a principis del segle XX (1919).

Hem d'estar atents, ja que haurem d'abandonar aquest magnífic camí de ferradura i anar a travessar el torrent des Racó o de sa Font Seca, el qual baixa per la nostra esquerra (WP-4) (281 m).   

Anam pujant unes marjades, seguint unes cridaneres fites de color taronja, que a més d'esser horroroses ens embullen (fetes pel propietari de la finca precisament per embullar). Les deixam anar i seguim un tirany fitat que faldeja pel coster adreçats a nord-est.

Observant la complicada orografia del terme de Deià, un dels municipis més petits de l'illa (situat en el 50è lloc entre els 53 de l'illa). En els estreps septentrionals del massís des Teix destaquen les elevacions del puig Caragolí, el puig Gros, el puig des Vent i la serra des Boixos.
     Jeroni de Berard anota al seu Viaje a las Villas de Mallorca 1789: «Es paraje muy sombrío, por los altos montes que tiene al lado del mediodía que le impiden el sol por la mañana hasta muy tarde».
     L'Arxiduc parla dels alts i severs cims del puig de can Prohom, es Teix, la muntanya de Son Moragues de Deià i el puig Gros des Molí, coberts tots ells a baix d'oliveres i garrovers i més amunt d'alzines sempre verdes i alguns pins, però amb els cims pelats i rocosos, mentre tot el conjunt es veu enllaçat pel color daurat d'un sol meridional, de tal manera que potser a cap altre lloc no està tan ben triat el contrast ni al mateix temps tan harmoniós com aquí. (Les Balears, 2002).

Assenyal un rotlo de sitja amb el punt (WP-5) (405 m). Arribam aquí a les 11:20 h, després de fer una returada tècnica per a berenar.

Ens topam amb dues fletxes pintades a una roca que assenyalen la direcció a seguir i el camí clàssic per arribar fins aquí, avui tancat en el seu inici (can Boqueta), el qual discorre més avall del que dúiem nosaltres.

El camí continua ascendint i enllaçant ranxos de carboners

Així arribam al gran xaragall de can Boqueta (WP-6) (590 m), el qual dóna nom al pas que cercam. Es tracta d'una impressionant rosseguera molt inclinada i llarga, el final de la qual no la percebem.

Travessam un segon xaragall tan inclinat o més que l'altre. Des d'aquí, per entre les clarianes del ramatge dels arbres, ja intuïm els penyals.  
    
Pas del Xaragall de can Boqueta
A la fi, a les 12:04 h, i després d'una llarga pujada, arribam al peu del penyal on s'ha instal·lada una via ferrada per tal de donar seguretat als senderistes menys avesats a donar aquestes passes (WP-7) (621 m).

«Els passos —diu Gori Puigserver— són els accessos més difícils, utilitzats amb una finalitat molt concreta (pescadors, caçadors, contrabandistes, etc). El seu grau de construcció és molt simple, limitant-se únicament al tros més esquerp, on es fa necessària la presència d'un petit marge, un estaló o un filferro per poder passar».

Un altre ús que es donava als passos és el que exposa Salamanca: «L'escarpada vessant nord de la carena que uneix Sa Galera amb el Puig Caragoler és plena a vessar de passos de tota casta i finalitat. D'entre tots, cal esmentar el Pas de Can Fussimany, que duu el nom de la possessió dins de la qual s'ubica. Sembla ser que per aquest pas es davallaven redolant els feixos de càrritx des de la muntanya».
     Altres d'aquests passos són: el pas vell de Son Ripoll, el pas des Falcó o des Cingle, el de sa Pintella o d'en Queleu, el des Racó, el pas Nou, el de can Boqueta, el d'en Fussimany o de sa Geneta, el d'en Marc...

Veure l'article complet de Salamanca

El pas del Xaragall de can Boqueta recórrer unes cornises superposades. En aquesta imatge anam cap a la segona cornisa, un poc més exposada que la primera.

El recorregut aeri d'alguns passos —diu Salamanca— fa que hi circulin tan sols els més experimentats. Emperò, avui en dia, s'ha posat tant de moda recórrer aquests passos que, el Consell, bombers i alguns grups d'excursionistes federats els han equipat amb un passamà d'acer o cordes per motius de seguretat. Aquest en concret crec que està re-equipat ara fa 3 o 4 anys per membres de l'Agrupació de Protecció Civil de Deià.

Mascaró anotà: «[...] por estos tres últimos pasos [pas des Racó, es Xaragall de can Boqueta i es pas d'en Marc], y de modo preferente por el Pas d'En Marc, hacia el año veinte, se introducía el contrabando en Mallorca que era desembarcado por esta zona. Conozco a diversos ex-contrabandistas que se pasaban buena parte del año transportando a hombros sacas de tabaco con un peso de 54 kgs. por una gratificación consistente en diez pesetas y una pastilla de picadura. Generalmente eran paquetes de una libra de peso, de "Flor de Mayo", "Gener", "Competidor", "La Rosa", "Flor de Riglay", etc. Estas sacas de 54 kgs. por el precio indicado, los porteadores tenían que llevarlas desde un lugar de la costa, generalmente en las inmediaciones de la cala de Deyá, hasta Bunyola, a pie y a través del Teix. Cuando usted contemple los riscos donde se abren los puertos de paso, quedará maravillado del gigantesco esfuerzo que suponía el transporte del contrabando hacia los lugares poco vigilados de la isla, y el valor que derrochaban los porteadores por dos duros y una libra de tabaco, contrabandistas, que se nos antoja, hoy, debían tener una resistencia física extraordinaria, poco menos que legendaria». (30 excursiones en coche por Mallorca, 1974).

La GEM aporta: «Deià fou un focus actiu de contraban, activitat compaginada amb l'agricultura. Primer foren la picadura de tabac cubà i el cafè, que escassejaven a l'Illa. Després varen venir el niló i els transistors. Tots els productes es transbordaven a alta mar per dur-se als secrets (coves naturals en els espadats de la costa), on eren amagats. Finalment, eren transportats a peu a distints indrets de Mallorca».

Segona cornisa i canal escalonada.
Durant tot el recorregut pel pas es veu l'acció de la mà de l'home per tal de donar seguretat, picant la roca en els punts on feia falta posar peu fiter. També se solia posar un fil de ferro, anelles, piquetes o xapetes clavades a una encletxa de la roca, com en el cas del pas d'en Marc.  

Segurament, en els anys cinquanta aquets passos quedaren un poc en desús «gracias a la participación que solían tener los guardias, ya no era necesario subir las sacas hasta el Teix. El material se llevaba hasta alguna finca o casa del pueblo donde se cargaba en un camión o un coche, que lo transportaba a Palma». (Bajo la sombra del olivo, 1997).

Degueren pujar per aquí William Graves i Alastair Reid, quan diu: «Alastair y yo subimos por el sendero más directo desde Deià. Nos perdimos, pero conseguimos trepar hasta arriba. Era uno de aquellos días tan calmados en que se puede oír el más ligero ruido a grandes distancias. Nos sentamos al borde de unas peñas, a unos ochocientos metros por encima del pueblo, y desde allí pudimos oír el tintineo de las botellas de Ca'n Pep Mosso. Ambos teníamos calor y mucha sed». (Bajo la sombra del olivo, 1997).

Finalitzam el pas (WP-8), el qual ens ha pujat a una graonada situada a uns 27 metres més amunt d'on l'hem començat. Aquí gaudim de la visió dels espadats del puig des Teix.

Passam per un planell on hi ha un penyal que guaita a la timba damunt Deià. És un espectacular mirador natural, tot i que, degut a l'ambient boirós no poguérem gaudir d'una vista nítida de la vall.

Per un vell botador passam una paret, la qual, situada per aquests verticals penyals, ens fa reflexionar fins a on arribava la cabòria de l'home per aixecar parets que delimitaven les finques.
     Ara mudam d'escenari. Per endavant tenim un espectacular panorama alpí.   

Recorrem els peus d'un circ format per les altes parets del puig des Vent (1005 m), per un coster que es precipita violentament cap al buit. Més avall se situa el pas d'en Fussimany o de sa Geneta.

Travessam una zona de roquissar part d'avall de la serralada dels Boixos i el coll d'en Satria.

Pujam per una rosseguera de pedres grosses, empesos per una boira que ha comparegut ràpidament.

La tartera, pedrera o, més coneguda a Mallorca per rosseguera o xaragall, ens plantarà a un graó superior d'aquest abrupte espadat, on se situen els cingles d'en Boi i el des Jai, per la zona des Barracons.

De tant en tant hem de girar la vista per gaudir del panorama que deixam enrere. La boira s'ensenyoreja per la vall de Deià i les cingleres que fa uns minuts pujàvem. 
(Prem damunt la foto per veure-la completa). 

Recorrem una llarga i monòtona extensió de carritxeres molt ben fitada, adreçats al puig de sa Galera. Al fons, a la nostra esquena, apareix el cim del puig des Vent, separat de la serra des Boixos pel coll d'en Satria.

Vista panoràmica de sa Galera
(Prem damunt la foto per veure-la més gran).

Cim de sa Galera
En el punt geodèsic del puig de sa Galera o puig des Vedell (mapa GEM) (WP-9) (908 m), ens feim la foto de grup, a les 2:42 h. Hem dinat pocs metres abans d'arribar aquí a l'ombra d'un solitari pi.
     Si guaitam a l'Enciclopèdia de Mallorca veim que sa Galera són uns terrenys del terme de Sóller, situats entre el puig des Moro, la serra des Boixos, el pla d'en Marc i ses Comes. Tot i això, aquest puig es troba dins el terme de Deià.

Iniciam el descens d'aquesta muntanya per la vessant nord. Un seguit de fites ens guiaran, primer cap a nord-est, per després voltar cap al nord. La nova panoràmica s'estén per la vall de Sóller i els cims més alts de la serra de Tramuntana. En primer terme, a l'esquerra, apareix el puig des Moro. 

Pel coll del puig des Moro, botam la paret mitgera que separa les finques del Teix i Son Mico (WP-10) (786 m). Un rètol indica que entram a la finca de Son Mico i al lloc de sa Galera.

Deixam a la dreta el tirany per anar al puig des Moro (WP-11). Un poc més avall, a la paret del penyal, veim aquesta piqueta amb aigua (WP-12). Ignor si és natural o obrada per la mà de l'home, l'amic Andreu Morell ens dirà coses. 

A través del camí de ferradura dit el Caragolet, per les voltes que dona, perdem alçada ràpidament.
     El gran muntanyenc Bernat Coll, diu que: «Aquest camí era el que utilitzaven normalment els deianencs per pujar a les rotes del Teix o anar a batre a l'era del puig del Vent i per això se'l coneixia com a camí dels deianencs. Encara queda una persona que anava a batre a s'era ( farà 99 anys pel setembre i té una memòria prodigiosa)»

El traçat del camí va ajustat a la base dels penyals amb algun gran marge. Fa pena veure l'abandó del bosc i tots i cada un dels elements etnològics aixecats amb gran esforç pels nostres avatpassats.
     Devia ser per aquest camí que pujaven Pagenstecher i acompanyants? «Un empinado sendero, lleno de malos pasos, tanto para hombres como para las béstias, atraviese el valle [de Deià] y sigue mas allá. Miéntras así íbamos trepando hácia lo alto de la cúspide del Puig d'es Teix [...]». (La isla de Mallorca, (1867) 1989).

Pla d'en Marc
Quan s'acaba el camí de ferradura hem d'estar alerta a no perdre les fites que travessen l'alzinar i menen al centre del pla d'en Marc (WP-13) (540 m), on se situa el porxo i un gran nombre de rotlos de carboners. Són les 15:42 h quan arribam al pla.
     El pla s'estén entre la serra des Boixos, el puig des Moro, el coll d'en Satria i el puig des Vent. Voltant la paret que trobarem al fons, cap a la dreta, s'inicia el camí des Bassols, el qual ens duria a can Mico i can Prohom, just a l'era de can Prohom, i des d'allà podríem arribar a Deià pel camí de Son Coll (o camí reial del Grau), més conegut pel camí de Castelló.  

Per un botador, situat vora el corral d'en Marc, sortim del tancat del pla i ens plantam al camí de ses Rotes. A la dreta tenim el comellar de sa Mata. Aquí es presenten varies opcions, la més lògica és anar a sa Bassa. En aquesta ocasió no hi passam, agafam un altre camí a la cruïlla (WP-14). La xarxa de camins de roda recorre els nombrosos ranxos de carboners d'aquesta zona.
              
Després de trenta minuts arribam a la paret i portell de les Rotes des Jai (WP-15). Marges, sitges, barraques, forns de pa, tot un món on el temps s'ha aturat, aquí el temps ja no compta. «Els carboners, igual que els calciners, també foren netejadors de pletes i garrigues que, a canvi de la feina, tenien la llenya de franc per a fer el carbó [...] De la brossa (branquillos i rama prima) en feien feixos i llavors eren venuts als forners per coure el pa, o als terrassans per cremar formiguers; i de la resta, trossejada a troncs gruixats i prims, generalment d'alzina, encara que n'hi mesclassin d'ullastre i mata, muntaven la sitja de carbó». (Quadern d'Úsos, Costums i Oficis pagesos, 2001).

Algunes barraques o porxos aixoplugaven als treballadors de ses Rotes, pel pla de sa Torrentera. És una contrada molt agradable, de típiques marjades amb oliveres.

Font de sa Senyora
A l'esquerra del camí s'ubica la font de sa Senyora (WP-16) (371 m). L'aigua d'aquesta font es comercialitza (2008) amb el nom Agua Mineral Natural Sa Font de Sa Senyora. Tot i que a la web Fonts de Tramuntana diu que es fa amb el nom de: Font de ca l'Abat: Veure més dades d'aquesta Font.

L'antic camí fou engolit per la carretera que mena als diferents xalets i finques rústiques de la zona (WP-17).

Des d'aquí podem veure part de la ruta que hem fet i alguns punts més destacats.

Una pintada innecessària indica l'escaleta per on podrem sortir d'aquesta urbanització tancada (WP-18).

Pel camí de Son Canals donam les darrers passes per arribar a Deià, del qual destaca el Puig (211 m) on s'aixeca l'església parroquial dedicada a Sant Joan Baptista i el cementeri. Ara només ens queda recórrer alguns dels seus carrers per arribar al punt de partida (WP-19), cosa que feim a les 17:10 h.   



______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


 
Veure el track al Wikiloc


RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques





▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Deià
Distància aproximada: 11,70 km després de netejar el track (15,27 GPS)
Pujada acumulada: 790 m
Alçada màxima-mínima: 914-158
Temps aproximat sense aturades: 4:45 h
Temps total: 7:54 h
Ruta circular:
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: El pas és exposat, no apta per a persones que pateixen vertigen sever (desistir en cas de mal temps)
Integrants: Francisca, Dolors, Toni i Joan 

 
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Central E-25, amb els punts principals



Wp
Localització dels punts d’interès
Temps
Alçada
0
Aparcament
0h 00m
163 m
1
Rentadors
0h 06m
165 m
2
Carrer
0h 13m
203 m
3
Barrera
0h 30m
222 m
4
Torrent des Racó
0h 59m
281 m
5
Sitja
2h 04m
405 m
6
Xaragall de can Boqueta
2h 40m
590 m
7
Inici pas de can Boqueta
2h 48m
621 m
8
Final pas de can Boqueta
2h 58m
647 m
9
Puig de sa Galera
5h 27m
913 m
10
Portell de can Mico
5h 49m
786 m
11
Desv. Puig des Moro
5h 55m
753 m
12
Fonteta / Pica
6h 01m
705 m
13
Pla d’en Marc
6h 26m
540 m
14
Forcat
6h 50m
514 m
15
Portell rotes des Jai
6h 58m
468 m
16
Font de sa Senyora
7h 17m
371 m
17
Pista
7h 26m
303 m
18
Escaleta
7h 36m
236 m
19
Aparcament
7h 54m
163 m

Perfil en 3D de la ruta


Manacor, 5-4-2015


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de Otras Islas a ella adyacentes. (1593) 1927 Joan Binimelis.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Bajo la sombra del olivo. 1997 William Graves.
  • Guia aèria. Mallorca poble a poble. 1997 Bartomeu Amengual Gomila.
  • 30 excursiones en coche por Mallorca. 1974 J. Mascaró Pasarius.
  • Els noms dels passos a la Serra de Tramuntana. Dins: XXI Jornada d'antroponímia i toponímia (Santa Maria del Camí 2008). 2009 Miquel Salamanca Salamanca.
 

13 comentaris:

  1. Una excursió guapa, guapa, guapa... el guia s'ho va "currar"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert! Em va agradar molt. Llàstima de la boirina que difuminava les vistes. La repetirem!
      Gràcies per la part que em toca.

      Elimina
  2. Hola Joan,
    Bonic itinerari. Nosaltres el pas el férem de baixada, venint del puig de sa galera.
    Hi ha un nou camí per pujar a la muntanya des de Deià ? (em refereixo des del WP-2 al WP-4). Tampoc conec el tram des del WP-4 al WP-5, és un tirany? Nosaltres de baixada ens vam liar una mica.
    Enhorabona i salut per continuar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep.
      Ja que l'arrencada del camí estava barrat, la propietària de l'hostal ens va dir que podríem passar per on estan les someres. Aquí hi ha el camí empedrat que puja al pas des Racó (WP-3 al WP-4). Creuarem el torrent des Racó i, al principi (de les primeres passes després del WP-4) ens vàrem liar un poc també, seguint unes marques de pintura taronja, però després trobàrem un tirany fitat fins al WP-5. Aquí connectàrem amb el camí clàssic del pas, per on vosaltres baixàreu, que ve de ca Boqueta. No sé si t'he aclarit res. Jo crec que és normal liar-se un poc la primera vegada que hi vas, sobretot a la zona d'alzinar.
      Gràcies per comentar.
      Una abraçada!

      Elimina
  3. Perfecte Joan, moltes gràcies pels aclariments.
    Una abraçada !

    ResponElimina
  4. dia 20 de febrer de 2010, ja ha plogut, vaig fer aquesta mateixa ruta en solitari, dura sa rosseguera després des pas, amb una petita variant, vaig fer la cresta des Boixos.
    fins a una altra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, Arnau! És dureta i més si el dia és calent i humit. Pugis per on pugis, aquest coster és ben rost. Pel que veig tu no en tingueres prou i l'allargares amb la serra des Boixos. Molt bé, Arnau!
      Gràcies per comentar.
      Salut!

      Elimina
    2. Bona feina, la vostra. Aquesta deu ser una de les més arriscades que heu organitzat. Hi ha moments que que creen preocupació, sobretot per les rossegueres...
      Enhorabona. Mereixia la pena, tanta bellesa.
      Biel

      Elimina
    3. Hola Biel.
      No, no és de les més arriscades. Les fotos enganyen, quan hom hi és té una altra percepció.
      Gràcies pel comentari.
      Salut!

      Elimina
  5. Hola Joan
    Una bona ruta, amb tots els ingredients i que ens has mostrat perfectament. He quedat un poc descol·locat en veure les dificultats per arribar al camí del pas. Des de que tancaren el camí de Can Boqueta, pujàvem pel camí des Racó, i just després de la font, girant a l'esquerra, planejant, arribaves al dos "porxos", per entre els quals passava el camí. El maig del 2013, férem el pas des Racó i el de Can Boqueta, sense cap problema. Ens estan convertint en furtius.
    Enhorabona per la publicació... i salut Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que hi farem amic Llorenç! La senyora de l'hostal va ser molt amable amb nosaltres, però ens va dir que hi ha persones que 'no saben caminar'. Va trobar uns joves que es rentaven els peus dins la pica de les someres i que per això no volien beure. Hem d'entendre els propietaris, cansats de les impertinències de la gent que passa per les seves finques. El mal de tot això és que paguen justs per pecadors.
      Gràcies per comentar.
      Salut!

      Elimina
  6. Fascinant ruta i magistral reportatge. En Josep i Jo férem un apetita part, però tornarem per on permí voltros pujàreu. Segur que no tardarem en fer-la, ens has deixat amb ganes de sortir a recórrer-la. Gràcies per la teva tasca divulgativa, amic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola amic Fernando.
      Gràcies home! Vaig veure la vostra sortida. Totes les rutes que discorren per aquests serrats són excitants. La que férem nosaltres és una de les menys exposades, com tu bé saps.
      Una aferrada!

      Elimina