113 - Casetes del rei Sanç (o l'obra del Teix) 14-2-2010

Poques vegades que el mal temps vagi a favor teu. En aquesta ocasió aprofitàrem que nevava per acostar-nos a les històriques casetes del rei Sanç, cau de caçadors i per tant, lloc on els senderistes no som ben arribats. Com és habitual, el senderista mallorquí és veu obligat a fer excursionisme d'estraperlo, com bé diu Pere Llofriu.  
     La caseta o casetes —també coneguda per l'obra del Teix—, la feu construir el rei Jaume II per que hi residís el seu fill Sanç, afectat d'asma.

A la web ►Fonts de Tramuntana trobam el següent avís: Dins la finca des Teix hi practiquen caça major tot l'any. No hi entreu sense permís que les armes que empren són de gran calibre i per tant molt perilloses. 

(Foto: 25-8-2013) Iniciam l'excursió al final del carrer de ses Oliveres, de la urbanització de Son Gual (Valldemossa) (435 m). A l'esquerra de les barreres de Son Gual Petit trobam pas lliure per un camí de carro malmès per l'aigua de pluja. També cal dir que no era el millor dia per a les fotografies.

La possessió de Son Gual fou comprada per l'Arxiduc el 1894, d'ella en destaca la torre de les cases i la vista que des d'allà es veu «se domina bien el pueblo y el mar de la costa de Tramontana, el valle del Estret, hacia Palma, y la isla de Cabrera que se levanta en el lejano horizonte del mar hacia el Sur de la isla». (CAÑELLAS, 1997).

Deixam a la dreta el camí de ses Bassetes, botam una paret i deixam a l'esquerra la font de s'Abeurada. Després d'un bon nombre de corbes pel bell camí carreter que puja al pla des Pouet, arribam a la paret que tancava aquest enlairat pla on hi havia les rotes d'en Miquel dels Tancats. (VALERO i PALOS, 2015).
     L'Arxiduc descriu aquest pla: «arribarem, després d'una barrera, a una àmplia vall de muntanya encerclada per quatre cims; a l'esquerra s'alcen el pla des Pouet i sa Talaia Vella, a la dreta el puig de s'Ermita i el port d'en Miquel. S'hi veu un petit aljub amb una bassa per als porcs. En el centre hi ha un alzinar sempre verd i la caseta des Pouet amb una vella era a devora, car altre temps aquesta contrada era cultivada».

Just haver passat el portell giram a la dreta i pujam arrambats a la paret, tot cercant el port o pas d'en Miquel que cita l'Arxiduc.

Després d'uns revolts, el camí va penjat amb marge de sosteniment al penyal que mira a Valldemossa.

El camí de roda, costerut, travessa un alzinar espès. Guanyam alçada i cauen les primeres gotes del dia.

Pas d'en Miquel

Per arribar al pas d'en Miquel (port d'en Miquel, Arxiduc) —obert amb barrobins—, el traçat descriu els típics revolts tancats per salvar un fort desnivell a base d'uns grans marges. Aquest pas deu duu el nom del roter del pla des Pouet, Miquel Colom Estrades? (Possessions, camins i paisatges de l'Arxiduc, 2015). En aquesta obra es diu que: «la persona que dóna nom a les rotes del Pla del Pouet no es considerava ben bé un roter [...] Miquel Colom Estrades (1856-1946) era l'hortolà de s'Hort des Tancats de Son Moragues. Hi entrà quan l'Arxiduc recol·locà en feines de la possessió els carboners que treballaven al bosc, ja que no volia tallar cap arbre. Pagava la renda per explotar l'hort i tota la família vivia a les cases de l'Hort [...]».
  

Mirador de Son Gual

Hi duu una curta desviació del camí en haver passat el pas d'en Miquel. És una simple plataforma de forma semicircular, de 4,50 m de diàmetre, que es prolonga uns 4 m cap al camí d’accés. Tal volta l’Arxiduc no en parla perquè es tracta d’un mirador molt senzill, que ni tan sols no té murs de protecció. Sols l'esmenta —precisament amb aquesta denominació—, Coloma Rosselló, el 1910. La data de construcció deu ser posterior a 1883, data de la compra de Son Moragues. (CAÑELLAS, 1997).

—Que feim al·lots? —Quatre gotes no ens aturaran!

Mirador de ses Basses

Més amunt, també a la dreta del camí, trobam el mirador de ses Basses. Des d’aquest mirador —en un dia clar— es domina el pla de ses Basses, la vall de Valldemossa fins a s’Estret, i, més enllà, el pla fins a Ciutat. Per aquesta zona hi ha un indret anomenat sa Regata de les Onze.
     És una simple plataforma de planta triangular. L’angle que formen els dos murs frontals és arrodonit. Els costats exteriors fan 9,60 i 3,60 m de longitud, estan bastits amb paret seca molt ben treballada. No és esmentat a cap text de l'època, però com que es tracta d'un mirador molt senzill, que ni tan sols no té murs de protecció, pot ser que ja existís i que l'Arxiduc no el consideràs prou important com per esmentar-lo. En tot cas, la seva construcció deu ser posterior a 1883 (com hem dit), data de la compra de Son Moragues. L'estat de conservació és excel·lent. (CAÑELLAS, 1997). 

Continuam pujant pel camí de ses Fontanelles. Ara cal fer returada a l'esquerra del camí, a l'aljub i bassa de ses Fontanelles. Les fortes sequeres estivals del clima mediterrani converteixen l'aigua en un factor especialment limitat per a qualsevol activitat. Algunes de les obres realitzades per aconseguir aigua estan destinades a assegurar-ne el consum humà o animal. 
     Per tal de resoldre el proveïment d’aigua, el pagès ha ideat, amb mestratge i talent, diverses formes de captació i reserva del líquid element.

En els abeuradors, com aquests, que es cobreixen amb una volta de canó es facilita l'abastiment dels animals mitjançant una rampa. En aquest casos la coberta pot permetre el pas de l'aigua, però aquesta s'arreplega sobretot dels voltants, sovint gràcies a reguerons cisellats al roquissar i entra als dipòsits per la portalada o per petites clavegueres obertes a la paret. 

Pel pla de ses Aritges, enllaçam amb el popular camí de s'Arxiduc (camí de sa Muntanya, l'anomenava ell), que puja des de l'hostatgeria de Ca madò Pilla cap al camí de s'Estret de Son Gallard, el qual segueix fins a arribar al coll de s'Estret. Al coll, el camí puja per ses Tres Osques, les timbes que dominen Son Gallard. Llavors continua pujant fins al puig Caragolí i segueix pel pla des Aritges fins al puig Gros. Després davalla cap a la coma des Cairats.

Avançam pel camí de s'Arxiduc adreçats al puig Gros. Com molt bé diu Reynés, Mallorca i la pedra en sec tenen un deute amb l'Arxiduc, el qual realitzà una irrepetible tasca de construcció i reparació de camins i miradors amb el sol objectiu de gaudir millor dels paisatges de la Serra de Tramuntana. Sembla que Lluís Salvador va fer-hi millores, i segurament el va perllongar fins a enllaçar amb el camí de sa Muntanya.

Deixam enrere el puig Gros i el desviament a la coma des Cairats, desviament que prendrem a la tornada. Salvam un graó natural amb una petita grimpada i arribam a la paret mitgera i botador per entrar a la finca des Teix (970 m) i al municipi de Deià. Per aquelles saons encara no hi havia reixetes, ni prohibicions tan cridaneres com ara.

La cosa s'embruta, el plugim que feia més avall s'ha convertit en flocs de neu. També ha comparegut la boira. No sé si el mal temps que fa serà pitjor del que desitjàvem.

L'excursionista Lluís Salvador diu: «Els cims des Teix són majorment rocosos i sense arbres, però en canvi hi creix un càrritx magnífic, que es ven sobretot a Sóller. En els penyals verticals creixen abundoses les branques d'heura, que d'enfora semblen verducs verdejants». També el boix (Buxus balearica) i el teix (Taxus baccata), que va donar nom a la muntanya, són propis d'aquestes altures, però actualment se'n troben pocs.      

Deixam a la dreta el Teix (1064 m) i el Teixot (1065 m). Segons la tradició, en aquest cim es trobava la cadira del Rei en Jaume, coneguda també com del Rei Sanxo. Tot i que alguns autors la situen a altres llocs més propers a les cases del Rei Sanç. 
     PIFERRER i QUADRADO diuen (1888): «Todavía hoy muestra el labrador hacia la cumbre del Teix el lugar a donde aquella su dolencia y su natural condición melancólica y benigna [del Rei Sanç] le llevaban, el cual no ha perdido tras tantos siglos el nombre de la silla del Rey D. Sancho».
      Sobre això, l'Arxiduc diu: «Allà dalt se'ns mostra la petita punta rocosa des Teix, anomenada el mirador del Rei en Jaume, on hi havia la cadira, ara destrossada, del rei don Sanç (Jaume)».
  

Font de sa Serp

El camí travessa el pla de Mala Garba i passa per la font de sa Serp situada al pla homònim (960 m). L'aigua de la pica de la font de sa Serp o sa Fontanella (50 excursiones a pie por la isla de Mallorca, 1964) no és gens recomanable per consum humà. Veure més dades sobre aquesta ►Font.

Si deixàssim el camí que duim per un tirany que surt per la dreta, el qual manté el nivell a mig coster, arribaríem al conjunt de les instal·lacions per a recollir neu. Destaquen, al nord del Teix i a una altura de 950 m, les ruïnes de la casa dels nevaters, compartida o reutilitzada pels roters de la contrada «rendibilitzant en el temps i en l'espai dos usos que es complementen». (AMER i SEGURA, 1996).

L'aigua gelada, amb crestalls, d'una pica situada a la vorera del camí, denota la baixa temperatura que tenim. Fa una estona que hem mudat de municipi, ara caminam pel terme de Bunyola.

Topam dos joves que pugen decebuts per no haver pogut arribar a les Casetes. Els caçadors els han convidat a voltar cama, i per amunt s'ha dit! Nosaltres seguim baixant amb l'esperança de que el mal temps ens deixi el camí lliure. I efectivament així va ser!

Làmina apareguda a Die Balearen (Arxiduc Lluís Salvador)

«S'arriba —anotà l'Arxiduc (1884)— a un tossal, on es troben devora una era quatre cases velles, les cases del Rei en Jaume, anomenades així perquè el rei hi va viure algun temps, per veure de curar-se amb l'aire de muntanya, com així va ser. Per una banda miren cap a Sóller, i per l'altra cap al comellar del Gorg. A la dreta es veu el cim des Teix, a l'esquerra el proper mirador, més enllà el puig de Son Pere i la serra de l'Alqueria d'Avall. Les cases formen un grup pintoresc, i tres d'elles, dues de les quals estan adossades, tenen un petit portal de mig punt; totes les finestres són molt petites i emmarcades amb pedra. A l'interior, on es veuen pilars de temps antics, hi ha estables».
 

Casetes del rei Sanç

Ha valgut la pena recorre la llarga pista i el pronunciat desnivell per arribar fins a les històriques casetes del rei Sanç, també conegudes per l'obra del Teix.
     La construcció del palau del rei Sanç de Valldemossa la incentivà el rei Jaume II, on «tenían un halconar y de donde podían ir con facilidad a la residencia del Teix, que era un magnífico centro de cacerías y por su frescura muy propio también para retiro estival». El 1309 la procuració Reial paga diverses quantitats per a l'obra del palau de Valldemossa, més altres diverses quantitats per a l'obra del Teix. Això vol dir que la caseta del Teix s'aixecava al mateix temps que el palau reial.
   
     Sanç o Sanxo I de Mallorca (? - Formiguera 1324), regnà de 1311 a 1324, turmentat pels ofegons provocats per l'asma. Segons alguns investigadors (PORCEL, 1996), la malaltia l'obligà a retirar-se durant llargues temporades al palau de Valldemossa, fins i tot el va dur a passar una llarga temporada en una casa situada dalt del Teix, anomenada després Ses Casetes del Rei.

Jo no vull que ningú menta:

jo conec el feix que duc,

aqueixa tos me rebenta,

sofrir-la més ja no puc. 

Tomàs Aguiló 

    
     Encara que ALBERTÍ i ROSSELLÓ, tan sols han localitzat un document datat el 28 de maig de 1323, que prova que el rei Sanç visità Valldemossa, probablement per inspeccionar les obres que al palau reial s'estaven realitzant.
 

La GEM aporta aquesta informació a l'entrada Cases del Teix: «Antiga residència reial, situada al terme de Bunyola, entre el cim des Teix, la Cadira del Rei, la font de sa Serp i el coll de Sóller. Popularment, és coneguda per la caseta del Rei Sanç. Fou construïda a instàncies del rei Jaume II de Mallorca per al seu fill Sanç. Aquest hi anà en algunes ocasions per practicar la cetreria i, alhora, com a tractament per a la seva malaltia asmàtica. La construcció, dependència del palau del Rei Sanç, era unida a Valldemossa per un camí que passa per l'actual possessió de sa Coma...
     [Tenc entès que la ruta per arribar a les casetes passava pel coll de Pastoritx o coll de Penyaforadada. El que no tenc clar és com s'arribava al coll de Pastoritx si es passava per la font de na Rupit].

L'edificació té l'origen en la venda (abril de 1301), per part de Pere Roig i la seva esposa Elisenda de 2 jovades de terra i unes cases al monarca. Les teules es dugueren d'Alaró. Participaren en les obres Pere Reboster i M Rotlan (1309) i Bonaventura Perpinyà hi pintà (1309-10) dues cambres. El conjunt es disposa entorn d'un pati interior de factura rectangular, de 36 m de llargària i 30 m d'amplària. L'edificació més antiga és de traçat en forma de L, en angle recte orientat al centre de l'esplanada. L'alçat és d'una sola planta, amb dos portals d'arc de mig punt dovellat. Un tercer ingrés, amb llinda de fusta, dóna accés a una estança que conté una cisterna i un forn. Les finestres tenen forma d'espitllera. Una segona construcció és de traçat rectangular, amb alçat d'una sola planta, dos portals allindanats i coberta d'un aiguavés. Un tercer cos és de traçat quadrangular, d'una sola planta, amb coberta de dues vessants i portal allindanat. Després de servir per a ús agrícola i ramader i d'esser objecte de diverses modificacions, fou reformada el començament del decenni de 1980». (GEM/M).

Segons (MASCARÓ, 1962), el preu de les terres i les cases que ja hi havia, va costar al rei 32 lliures de reals mallorquins. També diu: «Las obras de adaptación de los mencionados edificios a los de nueva construcción se confiarían al famoso arquitecto Pons Descoll magister de petra et de calcix, a quien le vemos participar en casi todas las construcciones del reino de Mallorca. Los libros de la Procuración real nos han conservado algunos asientos, por desgracia pocos para nuestra curiosidad, acerca del particular y que a la vez rectifican ciertas inexactitudes cometidas por algunos de nuestros investigadores. Por dichos libros nos enteramos de las cantidades que recibían, del procurador real, Miguel Rotlan, Pere Raboster y el pintor Perpinyà Bonaventura desde el 25 de octubre de 1309 hasta el 13 de mayo de 1310, en que las paredes de los edificios estarían levantadas o a punto de ser totalmente cubiertas. A tal fin, Pere Ses Oliveres pagaba seis libras a treinta arrieros, que subieron tejas hasta la obra, a razón de dos sueldos viaje, y otros tantos el corredor, que cuidó la organización del aprovisionamiento. También el procurador adelantaba al pintor dos libras a cuenta de los ochenta sueldos a percibir por la pintura de dos estancias a destajo [...]    

Un camino de herradura conducía a la campestre mansión, situada en el fondo de una cañada al pie de una altura frondosa [...] A él era dado llegar a uña de bestia a través de la finca Sa Coma, de Valldemossa, y con menos trabajo por la del Teix, de la comuna de Bunyola, donde están emplazadas las ruinas de l'obra del Teix [...] Los compartimentos se desarrollaban en torno a un patio interior, de capacidad irregular. Los muros estaban formados de guijarros en series horizontales superpuestas. Las ventanas, empotradas y cegadas en ellos, describían un rectángulo estrecho y largo en piedra blanca. Los muros primitivos desaparecieron en su mayor extensión, reveladores de la fatiga de haber sostenido el peso de la techumbre de tejas, invadidas por el musgo, la humedad y más que todo por el olvido absoluto. Casi a ras del suelo descúbrense todavía restos de ventanas góticas y de arcaduras prendidas de los lienzos desconchados. Los cuatro compartimentos de que consta la obra del Teix, son conocidos vulgarmente por Ses Cases o Ses Casetes del Rei Sanxo. En la depresión de una colina hállase el Fossaret del Rei En Jaume, y arriba, en el pico del Teix, Sa Cadira del Rei En Jaume, (el segundo y no el Conquistador como cree en ambos casos el pueblo), o el Mirador del Rei Sanxo, destruido.
     Es muy posible que el rey, cuyo nombre quedó vinculado a tan saludables parajes, hiciese algunas escapadas en la visita al real enfermo y para solazarse en los placeres de la cetrería, en compañía de algunos magnates, utilizando los mejores halcones del halconar del palacio de Valldemossa, cuya propiedad nuestros reyes reservábanse en los traspasos de fincas». (PONS, Corpus de Toponímia de Mallorca, 1962).

 

Marcel Durliat anotà (1964): «Actualmente subsisten dos piezas del ángulo norte, con las partes altas desmochadas, pero habiendo conservado sus aberturas, una sala estrecha en el ángulo oeste y, en el ángulo sur, las ruinas de otra pieza con puertas y ventanas antiguas, que han sido tapadas. Diversas construcciones modernas se sostienen sobre estos edificios primitivos o son resultado de modificaciones de éstos. En una gran extensión, los muros primitivos han sido arrasados hasta sus bases». (Camins i paisatges. Itineraris culturals per l'illa de Mallorca, 1992-93).

Croquis de la caseta i secció de la porta principal, aparegut al Corpus de Toponímia de Mallorca (1962) de Josep Mascaró Pasarius. Del plànol diu que, el traçat de línies discontinues corresponen a parets avui desaparegudes, però així i tot, identificables.

 

Tornam enrere per la llarga i avorrida pista —avui més que mai, ja que no podem apreciar el paisatge—, botam la magnífica paret mitgera i al mateix temps divisòria dels termes de Valldemossa i Deià, i continuam la marxa.

Ha deixat de nevar, cosa que agrairem a l'hora de dinar. Podem dir que la meteorologia ha estat còmplice de la nostra cabòria d'arribar a les cases del rei Sanç. 
  

Desgrimpam el passet que ens deixarà a la cruïlla: camí de s'Arxiduc-camí des Cairats. Nosaltres, per a no baixar pel mateix lloc que hem pujat (camí de ses Fontanelles), dirigim les passes cap a l'esquerra, en direcció al bosc des Cairats.
 

Després de dinar en un lloc un poc arrecerat, començam a baixar empesos per les inclemències meteorològiques, per la coma des Cairats, on antigament s'hi tallaven arbres amb els quals es feien cairats (bigues). El veterà excursionista Benigne Palos diu que no és aventurat pensar que aquest fet és el que ha donat nom a aquest comellar.. El topònim es Cairats s'ha trobat documentat amb altres grafies: Es Caierats, Escaierats o Escairats.

Casa de neu de Son Moragues

Després d'uns revolts, ens topam amb la casa de neu de Son Moragues o des Cairats i el porxo dels nevaters, reconvertit amb refugi de muntanya. 
     Gravat de l'Arxiduc on apareix aquesta casa de neu, publicat a Die Balearen in Wort und Bild geschilder, (c.1884). En el dibuix podem observar els marges de contenció i part de la coberta.

     «Dia 11 de desembre de 1755, per ordre del Reial Acord, foren fetes unes disposicions per recollir neu, notificacions que s'havien de fer a les viles de Pollença, Escorca, Selva, Inca, Bunyola, Valldemossa i Sóller, comunicant la necessitat de proveir de neu els habitadors de l'illa "por el alivio y socorro de los enfermos". S'ha de notificar als amos, arrendadors i administradors de les cases o pous de neu, procurant que quedin ben plenes [...] El batle de Valldemossa diu que ho ha notificat al prior del monestir de Cartoixa i a Pere Isern, majoral de Son Moragues, "que són les dos cases de neu que únicament se troban dins esta distritte"». (ROSSELLÓ, 2007).

Uns minuts més avall arribam a la zona on se situa la font des Polls o des Cairats (670 m), la qual ocupa una àrea recreativa marjada, amb taules i bancs a l'ombra de sis polls i alguna alzina.

Font des Polls

Aquesta font té una mina amb llinda i dues piques al seu costat. Per veure més dades sobre aquesta ►Font.

Ara només caldrà seguir la nova pista des Cairats, per on abans discorria l'antic camí reial medieval, on veurem nombrosos elements etnològics dels quals cal destacar el gran forn de calç de Son Moragues.
    

Font de na Rupit

Ruïnes de la caseta distribuïdora de l'aigua de la font de na Rupit. La mina de l'ull d'aquesta font està també en total ruïna. La seva aigua en temps del rei Sanç, ja tenia la fama d’esser medicinal. Hi ha una llegenda d'aquest rei i el pagès de Son Pancuit situada en aquesta font. Veure més dades de la ►Font.

     Una de les Rondaies Mallorquines d'en Jordi des Racó (Tom V, 1909), diu:

EL REI EN JAUME Y ES TEX

     Parex qu'el Rei En Jaume patía d'asma, y se passava temporades a n-es palau que tenía a Valldemossa; y, per alenar aire pur y ben net, s'en pujava molts de dies a n-es Tex, aquell puig altiu y soberch que empina sa seva cresta devers es coll de Sóller, part-demunt casi totes ses altres cucuies de sa nostra muntanya.

     Un día d'estiu, com el Rei passava per devant So'n Pan-cuit, li surt un homonet, amb un tassó d'aigo, com un crestai, mes fresca que la neu, de sa font de Na Ropit, tot dientli:

     —¡Bon día tenga, senyor Rei! ¡Vet-aquí aigo fresca, treta de sa font, de sa meva ma! ¡La tast!.. Li assegur qu'es de primera..!

     El Rei En Jaume la tasta; la troba bona de tot, y, glech-glech, fins que n'hi hagué dins es tassó.

     El Rei, tot agraït, alliberá de deume tot aquell redol; y per això diuen que no'n pagaren pus en tot allò.

     Mirau si va valer de molt aquell tassó d'aigo fresca. [sic].

                     

     Una altra contarella bastant més extensa, diu:    

     Quan el Rei Sanxo es dirigia de Valldemossa al refugi reial del puig del Teix [casetes del Rei Sanç] per aquest camí, arribà a la font de na Rupit, on l'esperava el vell pagès que conrava el terreny que vorejava la font, Son Pancuit; el pagès oferí un tassó d'aigua al rei, el qual va quedar gratament sorprès de la qualitat de l'aigua. Abans de sortir cap al Teix, el rei va ser informat de l'enginy i prudència del pagès, cosa que va motivar a posar-ho a prova. Es varen separar del seguici i el monarca li va confiar un secret, amb l’advertiment que no estava autoritzat a rebel·lar-ho fins que no hagués vist al rei cent vegades. Mesos després, el sobirà va voler comprovar la fidelitat del seu súbdit i li va manar a uns missatgers; aquests varen oferir diners al pagès perquè els explicàs el secret. Aquell home es va resistir una vegada i una altra, fins que li varen oferir cent monedes. Llavors una vegada examinades una per una les monedes, amb l’excusa que no hi hagués cap falsa, va revelar el secret als missatgers reals. Informat el rei del qual havia esdevingut, va ordenar al pagès que es presentàs a palau, disposat a castigar-ho per desobediència. Quan el rei li va demanar explicacions, el pagès va recordar que la prohibició solament era vàlida fins que veiés cent vegades al monarca, i que ell no havia obert boca fins que li varen oferir cent monedes, una sobre una altra; com les peces representaven clarament la imatge del sobirà, considerava que no havia incomplit la seva promesa. El rei Sanxo, admirat per l’enginy del pagès, no solament no el va castigar, sinó que va alliberar d’impostos els terrenys que aquest cultivava, costum que es va mantenir fins a finals del segle XIX. (Noticias y relaciones historicas de Mallorca, Muntaner, 1948).
   

Des de la urbanització de s'Arxiduc, punt quasi final de l'excursió, copsam la vila de Valldemossa, on destaquen les esglésies de Sant Bartomeu i la de sa Cartoixa. Ara només caldrà recorre uns carrers per arribar al punt d'inici, la urbanització de Son Gual. 

►És aconsellable seguir unes normes bàsiques

 
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

CARTOGRAFIA

Ruta traçada sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Central, E-25 amb els punts principals

Manacor, 14-3-2015

HEM CONSULTAT   

• Les Balears descrites per la paraula i la imatge. (1884) 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

• Història de Valldemossa (1230-1516). 1999 Jaume Albertí i Ramon Rosselló.

• Camins i paisatges. Itineraris culturals per l'illa de Mallorca. 1992-93 Gaspar Valero i Martí.

• Possessions, camins i paisatges de l'Arxiduc. 2015 Gaspar Valero i Joan C. Palos.

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.

• Els reis de Mallorca. 1996 DD.AA.

• Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés i Vicenç Sastre.

• Islas Baleares. 1888 Pablo Piferrer y José M. Quadrado.

• La tràgica història dels reis de Mallorca. 1979 J.E. Martínez Ferrando. 

• Mapa Editorial Alpina Tramuntana Central. 2013.

• Les cases de neu i els seus itineraris. 2002 Lluís Valcaneras.

• Nueva historia de la isla de Mallorca. 1927 (1593) Joan B. Binimelis.

• ►Web Fonts de Tramuntana