4 de febr. 2015

110 - Bec de Ferrutx pel pas Candeler 18-1-2015

Les muntanyes d'Artà, integrades a les serres de Llevant, amb els seus humils cinc cents i pocs metres, amaguen algunes agradables sorpreses als muntanyencs, a més de les bones vistes que des d'elles es poden observar. A la present ruta, que iniciam a les cases de Betlem, arribam fins al Bec de Ferrutx o Farrutx i baixam pel pas Candeler. Caminam per uns indrets marcats per uns fets històrics i dramàtics d'aquella Yrtan berber. En aquesta ocasió ens guiarà en Toni, cosa que agrairà el guia habitual.

👉 Cal demanar permís per a sortir a la carretera després de fer el pas Candeler, ja que s'ha de travessar per finques privades. 

Àlbum de n'Angelika

Betlem
Aparcam el cotxe en el punt quilomètric 7,500 de la carretera de la Colònia a Betlem (PMV-3332) (WP-0). Començam a caminar a les 9:34 h per una camada que puja cap a la muntanya i passa per les cases de Betlem (WP-1) (64 m).
     Una part d'aquesta possessió està ocupada per la urbanització residencial del mateix nom i per l'anomenada Sant Pere. Molt a prop de les cases si va instal·lar un quarter militar i unes bateries d'artilleria de costa. 

Deixam a la dreta el camí ampla i seguim un tirany més estret que puja adreçat al barranc (WP-2). La pujada a l'ermita forma part del GR-222 Etapa 2: Arenalet d'Albarca-Betlem.

El camí de ferradura puja pel coster esquerra del barranc solcat pel torrent des Cocons. A l'altra part de la barranquera s'aixeca una curiosa paret fortament erosionada, plena de petites coves i enfonys, els Ulls d'en Midó (Mestelrich)
 
A bastants de trams, el camí, sobretot quan discorre pels penyals, presenta un marge de sosteniment.

En el requadre apareixen Angelika i Dolors, amb el qual podem comparar la grandària del penyal que tenim a la dreta mentre pujam.

Pas des Grau
Pel pas des Grau, creuam un portell i una vella paret mitgera.
     PAS DES GRAU: Per aquest camí traslladaren a Artà el primer difunt de la Colònia de Sant Pere, Madò 'Gatova', Joana Carrió i Massanet, un 16 de desembre de 1885. Discutien per on dur-se-l'en, pel pas Caudelé i pel d'en Gil feia beneit es pensar-ho. El sol fet de passar-ne de buit ja era un miracle. El Parral era lluny i els que ells, els Pambolis empraven per anar a Vila, en Covasa, era casi tan malambrós com els primers. Solament el pas des Grau permetia treure el taüt a carregador i encar així, n'hi hauria un bon tip fins a sa Beca. (Bellpuig, 53, 1974).

La ruta volta i deixa enrere el puig anomenat es Tions i el de sa Truja. Al fons, despunta la Talaia Freda, la cota més elevada d'aquesta serralada.

Ens desviam momentàniament de la ruta per anar a berenar al mirador de s'Ermita, una esplèndida miranda a la badia d'Alcúdia. (Foto: Angelika).

Des d'aquí d'alt també es domina es Caló, el cap Ferrutx, la Talaia Freda o puig Morei, el puig de sa Creu o d'en Vermell i el camí per on hem pujat fa uns minuts. Piferrer i Quadrado a la seva obra Las Islas Baleares (1888) citen la contrada: «Desde el cabo Vermey al de Pera, es decir, Piedra, desde cap-de-Pera al de Ferruig, y desde éste al pico de la Devesa, uno de los culminantes del sistema orográfico de Artá, se desenvuelven tales sierras en tres frentes oblicuos á levante, norte y poniente...».    

Retornam al camí de l'Ermita, passam vora l'hort dels Ermitans i el torrent de Betlem, i a les 10:56 h arribam al lloc on se situa la font i la gruta de la Mare de Déu i na Bernadeta (WP-3) (274 m). És un racó agradable, amarat de pau, on trobarem una taula i bancs de pedra on berenar... ah, i aigua fresca de la font!

La gruta rememora l'aparició de la Mare de Déu a la nina francesa Bernadetta, allà a mitjan segle XIX.

Font de na Bernadeta o de s'Ermita
«Aquesta font rep el nom per la imatge de Santa Bernadeta Sobirós [Soubirous] que podem trobar a la capella que hi ha just a devora. Aquesta santa està molt relacionada amb l'aigua ja que segons la llegenda la Font de la Gruta de Lorda (Lourdes) va començar a brollar de les roques davant les mans de Santa Bernadeta». Les dates són les següents: a la canal, 1937; a la cullera de beure, 10-08-1049; i la capelleta d'on surt l'aigua, 1951.
     Veure més informació de la Font a Fonts de Tramuntana.

Vista retrospectiva del conjunt, amb els grans polls.

A la dreta del camí, remarcada amb una paret baixa, arrela una vella olivera, la qual se senyala amb una rajoleta com un testimoni d'aquella antiga alqueria Bini-Algorfa. Alqueria que fou de Romeo de Binialgorfa, mort ja el 1262 (LLITERAS).
Ermita de Betlem
Passam per davant el portell d'entrada a l'ermita (WP-4) i copsam d'una certa distància el conjunt d'edificis de l'ermita —aixecada a sa Coassa (321 m)—, ja que la ruta és llarga, deixarem la visita per un altre dia.
     «L'ermita de Binialgorfa [Betlem] —llegim a Bie Balearen—, la més allunyada i solitària ermita de Mallorca, no és molt antiga, sinó que els primers ermitans s'hi varen instal·lar al principi d'aquest segle [XIX], i dia 29 de juliol de 1805 varen fundar l'ermita en el terreny que els va cedir a tal objecte el senyor Jaume Morei, dins una possessió seva. Dins una petita torre que ja hi havia allà varen construir un oratori provisional que va ser beneït pel cardenal Despuig dia 1 de juny de 1806. En el seu lloc es va construir més tard l'església actual, que està dedicada al misteri del Naixement de Crist. La nova ermita va ser beneïda dia 10 de maig de 1818».

Giram la vista per veure el panorama que deixam enrere. Al fons, s'entreveu l'ermita, al seu endret, més aquí, veim les restes de l'edifici i marjades de can Virell. A la dreta s'inicia el coster de sa Talaieta (412 m), i s'estén sa coma des Captius. A l'esquerra, el pas d'en Coassa (Mascaró) o pas de sa Cabra (Mapa GEM), permet baixar pel barranc de sa Jonquera, no sense dificultats.  
Al davant tenim el territori que hem de recórrer. Passarem pel vessant nord del puig Fonament (353 m) i ens dirigirem cap en Pelat (dreta). 

El camí està ben fresat i s'agombola a les irregularitats del terreny. En aquesta baixada neix el torrent des Parral on trobam la font homònima, una altra via d'accés des de la Colònia a aquesta serralada, a través del pas des Parral.

Caminant pel coll Pelat, deixam a l'esquerra el puig d'en Pelat o en Pelat (487 m) i a la dreta el puig d'en Xoroi (482 m). A partir d'ara, el puig de Ferrutx dominarà la panoràmica i gaudirem de la refrescant imatge costanera de la badia d'Alcúdia.

Deixam a la dreta el coll d'en Faraig i ens disposam a recórrer part de s'Esquena Llarga per arribar al Bec de Ferrutx. 

Punt geodèsic del puig de Ferrutx (525 m). L'alqueria Beni-Ferrutx, tenia 8 jovades i pertanyia a l'Infant de Portugal. Fou venuda el 1285 a Arnaldo Benet. (LLITERAS).

Vista retrospectiva on destaca sobretot l'illa de Menorca, la qual es pot veure de manera inusual. També veim el puig cònic des Porrassar (493 m) i el puig des Corb (443 m), on alguns investigadors situen un clot per recollir neu. Uns l'anomenen caseta de sa Neu de can Canals, altres, casa de neu de s'Alqueria d'Avall (Valero, Servera, 1994; Gorries, 2001). Gorries fins i tot ens dóna les mides: 11,4 m de longitud, 5 m d'ampla i 4,6 m de profunditat, i diu que els nevaters empraven el camí de les cases de can Puceta per arribar-hi. Vallcaneras diu: «El resum que feim de totes les observacions realitzades in situ, és que plantejam els nostres dubtes sobre l'autenticitat d'aquesta casa de neu, la qual s'origina, segons la bibliografia, en l'existència del topònim Caseta de sa Neu».

Ara ens queda recórrer la carena del Bec per arribar al seu extrem, cosa que feim pel coster nord. (Foto: Angelika).

Qualsevol qui del món fuig,
perquè no el puguin trobar
que se'n vagi a retirar
damunt es Bec d'En Ferrutx. 

Part de les terres de sa Canova i sa Devesa i de les antigues alqueries de Son Real i Son Serra. A baix, destaca el barranc de sa Canova, pel qual discorre el torrent de s'Estanyol. El forcat puig Gris (284 m) ens mostra la seva característica cara nord. Més a l'esquerra, fora de la imatge, se situa el puig d'Alpara, cònic i de 487,54 metres d'altura, com anota l'Arxiduc, i el puig d'en Borràs.

Situació d'alguns indrets més destacats.
     La balma d'en Xoroi —situada al puig homònim, mirant a la Colònia—, a 1230, va servir de refugi a un grup de persones andalusines que fugien de les tropes invasores del rei en Jaume.       
     «Va ser un dia de primavera de 1230 quan Jaume I va reparar en les muntanyes de la serra de Llevant i, segons el Llibre dels Fets, va preguntar uns adalils si allí hi havia sarraïns per fer-ne cavalcada, “e dix d'aquels loy he estat en cavalgada encara no ha pus de ·VII· jorns, e cujam pendre sarraïns en una cova en aquela serra que vos veets: e quan nos los cuydam pendre isqueren bé ·LX· sarraïns ab armes per reebre els, e recuyliren los en la cova”. Content per la notícia, al dia següent el rei alçà el campament i va emprendre el camí cap a “la terra Dartana”, on va posar setge a la població refugiada en la muntanya. Primer va enviar el cavaller aragonés Pero Maza a sotmetre'ls amb ballesters, però com que ni aquests ni les pedres del fonèvols servien de res perquès els refugiats hi eren amagats a les coves, el mestre de l'Hospital va aconseguir cremar algunes barraques de fusta que havien construït a dalt, i els va donar missatge que tenien 8 dies per a rendir-se. Cosa que feren exactament en el termini marcat, el diumenge de Rams d'aquell any, amb la qual cosa el rei va capturar com a esclaus la majoria dels andalusins, es va fer amb un gran botí de ramat, i amb els cereals que tenien emmagatzemats». (ESQUILACHE, 2010). Veure l'article complet titulat: Guerra, refugiats i captius. La balma de Ferrutx a Mallorca.  

     En 1230, el rei Jaume I el Conqueridor comandava les tropes catalanes que varen rendir als musulmans de les muntanyes d'Artà. La gesta està relatada en el Llibre dels Feits, que conta com un exèrcit de 35 cavallers armats montaren per lo coll de sobre la montaña per so que a aquella, exida neguna no les aparagués i alguns centenars de soldats catalans i almogàvers a peu, els quals envestiren muntanya amunt ésta era tan pendent e tan alta que acabava en punta, y la roca eixía a fora; e en mig de aquella, havien estat fetes les coves, que cap pedra que vengues de dalt podía fer mal a les coves varen rendir el 31 de març després d'un llarg setge, 1.500 sarraïns que resistien en les coves dels penya-segats de la muntanya, esperant reforços de Pollença que mai arribaven. Això succeïa en el barranc de la Jonquera, al puig situat enfront de la Colònia de Sant Pere.

Bec de Ferrutx (528 m)
Just al caire del Bec de Ferrutx i devora una original fita de colors, ens feim la foto de grup (WP-5) (530 m). Hem arribat aquí a les 12:57 h. Abaix, apareix el nucli urbà de la Colònia de Sant Pere (fundada l'any 1880) i les quadrícules de terra cultivada. Més a l'esquerra, es veu la urbanització s'Estanyol. Al fons, els perfils de la Victòria, el cap des Pinar i el cap de Formentor.
     «A nuestra izquierda —diu Pagenstecher—, separado de nosotros por un profundo valle, se elevaba á una altura de 2000 piés, el picacho llamado en el pais, Bec de Farrutx, palabra idéntica á la de Ferretx, que en la Suiza dan á ciertas eminencias de los Alpes occidentales». (La isla de Mallorca. Reseña de un viaje, (1867) 1989, p. 147).

Sa Devesa
Des d'aquí d'alt, gairebé a vista d'ocell, podem copsar sa Devesa, la casa-estudi del famós pintor felanitxer Miquel Barceló i Artigues, una de les possessions més grans del terme d'Artà. 
     «Sa Devesa, situada entre Son Sureda, Morell, sa Canova de Morell i sa Colònia de Sant Pere, fou un vedat de caça dels reis de Mallorca creat (1302) per Jaume II, en terrenys de l'antiga alqueria islàmica de Ferrutx. El vedat ocupava el vessant nord de la serra Artana i la zona de peu de muntanya que va des del cap de Ferrutx fins al torrent de na Borges. Fou ampliat per Sanç I i prengué la denominació de sa Devesa de Ferrutx. Àrea cinegètica destinada a espai reial, fou poblada de cérvols, porcs senglars, faisans, perdius i llebres. Les espècies de caça eren objecte de cria, fet que permetia repoblacions periòdiques. Severes reglamentacions hi permetien el manteniment d'un contingent cinegètic nombrós i divers. Un guarda o castellà, amb prerrogatives d'oficial reial, era l'encarregat del manteniment i de l'administració. Durant el regnat de Jaume III, els terrenys del vedat foren parcel·lats i cedits a cens (1334), als propietaris confrontants. Però el rei es reservà les cases i els drets de caça. Poc després, les parcel·les foren venudes i el vedat desaparegué definitivament. El nucli central de l'antic vedat esdevengué aleshores la possessió homònima. Les cases, situades en un replà rocós al peu del Bec de Ferrutx, amb torre de defensa, eren lloc de vigilància i refugi contra els corsaris. El setembre de 1495 Joan Sureda i la seva esposa Pereta Gili, amb el seu fill, vengueren a Antoni Cànaves de Mossa la meitat de la muntanya, dita Farrutx, sots alou del rei, la qual muntanya era, segons se diu, alqueria o devesa del senyor rei. Afrontava, per dues parts, amb la possessió de Benialgorfa dels hereus de Guillem Morell, i per altres dues parts amb la possessió de Morell. L'any 1496 aquests compradors la traspassaren a Martí Basset 'Andreu'. El 1551, el diaca Jaume Morell la fideicometé a favor de la seva família, que en fou titular fins al segle XIX. El 1738, pertanyia al senyor Joan Morell i de Sant Martí. Tenia una gran posada a la vila d'Artà i casa pairal al carreró dels Moliners, a Palma de Mallorca. El 1863, pertanyia a Mateu Homar i tenia 1.500 quarterades. Era dedicades bàsicament a conreus de cereals i al manteniment d'una gran ramaderia ovina. El 1880, s'hi fundà la Colònia de Sant Pere i fou constantment reduïda per vendes i establiments». (GEM/DF).

     Jeroni de Berard, al seu Viaje a las Villas de Mallorca 1789 (1983), quan relaciona les possessions d'Artà diu: La Deveza. Grande. Trigo, ganado. De don Jaime Morey.

Voltam cama, si fa no fa, pel mateix viarany fins al coll d'en Faraig (WP-6) (426 m). Per la contrada del coll cercàrem un lloc on dinar arrecerats del molestós vent. El ramat oví de les finques de la vall pastura per aquestes muntanyes.

Coll d'en Faraig
Just en el coll d'en Faraig iniciam la davallada cap a la Colònia. El citat coll està fitat amb una pedra que marca la partió de les possessions de Morell amb sa Devesa.
     «Segons és tradició, el topònim es deu a un sarraí anomenat Faraig, que fugia de les tropes del rei en Jaume durant el setge d'Artà. La narració indica que l'esglaiat Faraig, per tal de no caure en mans de les tropes cristianes, travessà aquest coll per després desaparèixer per les costes del nord d'Artà. 
     Cal esmentar que el nom Faraig és d'origen àrab, tal com apunta el Diccionari Català-Valencià-Balear. Aquesta designació també la trobam a Mallorca com a nom propi jueu: Maimó Benifaraig (Beni-faraig) [...]». (VALRIU-VIBOT, 2007).

En el coll s'inicia el torrent des Castellet, el qual baixa pel tàlveg de la coma d'en Faraig. Nosaltres, aquesta vegada, com hem dit abans, guiats per en Toni, anam a cercar el pas Candeler, que el qualificaríem de moderat, ja que hi ha una bona pendent.
     Recorrem amb la vista la costa amb les urbanitzacions, des de la Colònia de Sant Pere, s'Estanyol i Son Serra de Marina, que tenim més a prop, fins a les llunyanes Can Picafort i el port d'Alcúdia

Pas Candeler
El pas Candeler o d'en Candeler, és un graó natural a tocar dels verticals penyals del contrafort del Bec de Ferrutx. Pren el nom de la Ephedra fragilis Candelers, Ginesta borda, Trompera, Trompera fràgil.

A la paret dels espadats del Bec els recingles d'en Ferrutx, la qual tenim a la nostra esquerra, observam unes cabres que es mouen per uns llocs inversemblants. Ja ho diuen, les cabres tiren al mont!

Perdem alçada gradualment i el terreny es va suavitzant. Les monjoies ens menen cap al pinar que veim abaix, per la clova Vella.

Perdem el senderó i les fites, passam una zona molt bruta de vegetació fins que arribam al portell obert que dóna pas al pinar de ses Minyones, de la possessió de sa Devesa (WP-7) (133 m). Cosa que feim a les 3:35 h.

Travessam pel costat d'uns corrals d'animals amb una curiosa síquia escalonada i continuam per tirany molt trepitjat.  

El tirany ens aboca a una camada que ve, de l'esquerra, de les cases de sa Devesa, des de la qual es pot veure de ben a prop la torre de defensa. Sortim d'aquesta camada cap a la dreta per una barrera oberta. Ben davant tenim el puig d'en Xoroi, lloc on aquella gent andalusina es va refugiar. 

Sortim a una pista encimentada de nou. Darrera queda l'esvelta figura del Bec de Ferrutx.

Quedam tancats a una finca amb casa on intentam demanar permís per passar. Ja que no hi ha ningú, botam la barrera i continuam per un camí asfaltat fins a la carretera de la Colònia (WP-8) (81 m). Allí giram a la dreta i caminam atents al trànsit fins haver passat l'entrada a caseriu.          

Sa Canova, sa Devesa i el Bec de Ferrutx (Die Balearen, 1884)
Lluís Salvador, des d'un poc més enfora que estam ara nosaltres, dibuixà les muntanyes per entre les quals discorre el pas Candeler. 
     «Passam —diu l'Arxiduc— per un vell molí de vent, i a la dreta es veu, al peu del magnífic Bec de Ferrutx, sa Devesa o sa Devè, amb un molí de vent abandonat al costat».

Després de dos desviaments, un a l'esquerra (WP-9) i un a la dreta (WP-10), enfilam el camí del caló dels Camps i tot d'una que podem, el caminet que voreja la costa baixa. Si hom es vol evitar la caminada costanera, pot deixar un cotxe a l'aparcament del cementeri, situat a les afores de la Colònia de Sant Pere. També hem de dir que el passeig per aquesta costa és prou agradable, amb unes vistes molt maques, i forma part de la GR 222 Ruta Artà - Lluc. Etapa 3. 

Caló des Camps o Ca los Camps
Aquesta recòndita caleta rep diversos noms o la trobam amb diferents grafies, com: Ca los Cans, Ca los Camps, Caló des Camps, Cala des Camps Vells... El nom fa referència als camps de cultiu que hi ha a prop. Al caló si poden veure alguns escars aixecats als peus de les inestables parets que el formen. Està situat entre la punta de Caloscamps i sa Cugassa, i és el punt final del torrent dels Cocons. 

A la dreta del camí hi ha un element que mereix una aturada. Es tracta del sepulcre megalític de s'Aigua Dolça. «Juntament amb el de son Bauló, és l’únic monument d’aquest tipus conegut a Mallorca, i el que millor ha conservat les restes d’enterraments. La cambra funerària (3,60 m x 2,90 m) és formada per lloses verticals i coberta per un túmul delimitat per un cercle de lloses de 6,75 m de diàmetre. Un corredor d’1,65 m de longitud dóna accés a la cambra, a l’interior de la qual es trobaren les restes de vuit individus i les ofrenes funeràries. Les datacions amb radiocarboni situen l’ús del monument entre el 1750 aC i el 1600 aC. (Gran Enciclopèdia Catalana).

A les 16:58 h deixam el tirany costaner (WP-11) per endinsar-nos pel pinar dels Canons i així arribar als cotxes on finalitzarem aquesta agradable volta de muntanya i costa. Amb els ulls plens de vistes fantàstiques, tancam el cercle a les 17:18 h.   

____________________________________________________________________________________________________________________________________
____________


RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada. No molestem els animals, no facem renou, no deixem escombraries.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques



▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Artà
Distància aproximada: 17,60 km
Pujada acumulada: 678
Alçada màxima-mínima: 534-4
Temps aproximat sense aturades: 4:20 h
Temps total: 7:43:21 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: Possibles problemes de pas per sortir a l'asfalt després del pas Candaler
Integrants: Angelika, Margalida Roman, Margalida Febrer, Dolors, Joan Bonjoch, Toni i Joan Riera

 
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Cap de Ferrutx E-25, amb els punts principals


Wp
Localització dels punts d’interès
Temps
Alçada
0
Aparcament
0 h 00 m
39 m
1
Cases de Betlem
0 h 08 m
64 m
2
Desviació GR-222
0 h 09 m
65 m
3
Font de s’Ermita
1 h 21 m
274 m
4
Portell de s’Ermita
1 h 28 m
276 m
5
Bec de Ferrutx
3 h 22 m
529 m
6
Coll d’en Faraig
3 h 54 m
426 m
7
Portell
6 h 01 m
133 m
8
Asfalt
6 h 13 m
81 m
9
Desviació a l’esquerra
6 h 35 m
23 m
10
Desviació a la dreta
6 h 39 m
11 m
11
Desviació a la dreta (Canons)
7 h 23 m
5 m
12
Aparcament
7 h 43 m
39 m

Perfil en 3D de la ruta


Manacor, 4-2-2015


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 
  • Corpus de toponimia de Mallorca. Vol. VII 1986 Josep Mascaró Pasarius.
  • Torres y atalayas de Mallorca. 1916 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Artà en el siglo XIII. Estudio i documentos. 1967 Lorenzo Lliteras. 
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1988-2005 DDAA.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  •  Fulletó informatiu Parc Natural Península de Llevant. Sd. Sa.
  • Caires Culturals. 2005 Gaspar Valero i Martí.

6 comentaris:

  1. Cada vegada kles feis mes llargues, ben aviat tota se GR en 24 h!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni, bé com tu saps, quan camines per bon terreny (camins, asfalt,...) et ret més.
      Una abraçada amic!

      Elimina
  2. Preciosa excursió per llocs fantàstics i realment històrics. No te pots imaginar les vegades que hem dormit sobre l'empedrat de la coveta de na Bernardette, després d'un bon sopar i amb la cristal·lina aigua de la font. Quin temps aquell que érem més joves i no teniem tanta peresa. A vosaltres la peresa no us afecta gens, pel que es veu. Seguiu així.
    Una abraçada a na Dolors i a tu, Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Venga Joan! Seguiu essent joves, tot és qüestió d'espolsar-se la peresa, com dius. Aviam si n'organitzam una junts per ben aviat.
      Una abraçada per a vosaltres, amics.

      Elimina
  3. Bones fotos i millors informacions d'un itinerari espectacular. Sense pujar a gran altitud es pot gaudir d'unes vistes encisadores, és una volta que fa afició. La ferem fa un temps, més o manco com voltros, sortirem de sa Colòniia, però baixarem des del coll d'en Faraig, tirarem cap a sud i voltar entre el Bec i el puig d'en Borras, fins a toparnos amb la reixeta que tanca la finca del pintor felanitxer. Tot plegat ens va obligar a fer més km que voltros, per única vegada, 19,500 en total.
    Enhorabona a tu per aquesta publicació i al grup per la volta. Salut Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç.
      Com bé dius les vistes de la badia són molt maques. És una llàstima no trobar un botador a baix de la coma d'en Faraig i haver de passar per entre les cases i botar reixetes.
      Gràcies amic Llorenç pel teu amable comentari.

      Elimina