2 de juny 2014

96 - Serra de Galdent 1-6-2014

Aquesta vegada ens allunyam de la serra de Tramuntana i proposam una ruta atípica per a nosaltres. La proposta és fer una caminada per la muntanya del pla de migjorn, la serra de Galdent, situada al nord de l'extens terme de Llucmajor i al sud d'Algaida. La cadena està formada pel puig de Galdent (420 m) (o de Son Roig, Algaida), el puig d'en Claret (378 m) (o d'en Rectoria) i el puig de ses Bruixes (359 m). Un poc separat d'aquests se situa el puig de s'Escolà (304 m). La serralada forma part del massís de Randa (549 m) i per la seva carena passa la partió dels dos termes. 

Camina caminaràs...
som al cor de la planura
no es veu de prop cap altura
ni fondal que trenc el pas. 

M. Antònia Salvà

Ens dirigim al cementeri de Llucmajor on podrem deixar els cotxes (WP-01). Començam a caminar a les 8:41 h (145 m) en direcció a la muntanya (nord), pel camí de Galdent.
     El topònim Galdent prové de l'antropònim llatí Gaudentius, derivat de gaudente que significa 'el que frueix, el gojós'. (J. Veny).

Biniferri
Deixam a la dreta les cases de Biniferri (Buniferri), l'antiga alqueria musulmana, documentada en el Llibre del Repartiment amb el nom de Aben-ferro. A l'esquerra, deixam la possessió de Galdent i el camp de sa Batalla (Son Monjo), on morí el rei Jaume III de Mallorca, dia 25 d'octubre de 1349.

Quina horror la d'aquell dia
noble rei Jaume Tercer,
quanta sang envermellia
el terreny llucmajorer...

M. Antònia Salvà 

En pocs minuts ens desviam a la dreta pel camí de Ferrutxelles (WP-02), més endavant, al creuer de ses Quatre Germanes (Socay) (WP-03/1), giram a l'esquerra. Avançam pel camí de Son Santet fins que, al (WP-03/2) giram a la dreta i deixam a l'esquerra el ramal que mena a les cases de Son Santet. 

L'Arxiduc no trobà massa cosa que dir de la contrada: «A la planura creixen nombroses figueres, algunes oliveres i garrovers. El puig de Randa queda a la dreta, i després es veuen els pujols de Galdent amb dos cims punxeguts de molt poca vegetació». De quan va fer la descripció l'Arxiduc a ara, la fesomia de la serra ha canviat, ja que la frondosa vegetació només deixa al descobert el penyal del puig de ses Bruixes.

     Berard també li donà poca importància a aquesta serra, digué: Todo es llano a excepción de algunos montezuelos al norte y al este. (Viaje a las Villas de Mallorca 1789, 1983).

En el punt fitat amb el (WP-04), deixam definitivament l'asfalt per la dreta i seguim el viarany del puig, un rètol ens ho indica. Són les 9:17 h, duim 36 minuts de marxa per l'asfalt.

Les ruïnes d'una caseta resten al costat del camí que puja al puig de ses Bruixes.

Un porxo annex a un safareig, també ruïnós, és el testimoni d'un abandonat aprofitament d'aquests costers. Més amunt veurem més senyes de presència humana, com ara: figueres de moro, tanques de parets seques, barraques... 

Ascendim a la serra per un senderó ben rost que serpeja entre ullastres, porrasses, esparregueres...  

Assolim els 332 metres sobre el nivell de la mar en el coll entre el puig de ses Bruixes i el d'en Claret (WP-05). Situats en aquest punt, si volem recórrer la cresta del puig de ses Bruixes, girarem a la dreta, després haurem de tornar aquí per a continuar la ruta cap al puig de Galdent.
 
La vista panoràmica s'escampa per la gran planura llucmajorera.

(Vista retrospectiva). A ponent destaca el nostre pròxim objectiu, el puig d'en Claret. Més enllà trobarem el punt final de la serra de Galdent. 
  
Així com avançam, la cresta del puig es va tornant més estreta i ens obliga a fer algun passet un xic exposat i vertiginós. En el cap, els humils 311 metres, gairebé cauen en picat.
 
Des d'aquí dalt, les bruixes devien observar i escampar les seves malifetes sobre els que s'atrevien a passar pel camí que discorria pels peus del puig. Diuen que els carros que seguien aquest camí, quedaven aturats, ni estirant, ni empenyent, la bístia volia seguir. Vatua el món, quaranta mil p... sagrades!!! Devien dir els carreters. (Mallorca mágica, 1995).

La serra de Galdent forma part del massís de Randa. Entre una i l'altre, se situa el puig de s'Escolà (304 m), en primer pla, a la dreta. Més enllà, es veu el puig de Son Reus (489 m) i el puig de Randa (549 m).

La serralada està carregada de misteris i llegendes. La gent s'entretenia en inventar llegendes, contarelles, rondalles, encanteris de bruixes o fets, situats per aquests relleus.
     Quan ens disposàvem a transitar per la zona més estreta i exposada del puig es va moure un vent molt fort, el qual ens feia trontollar i, en alguns moments, patíem per la nostra integritat. Serà que encara en queden?

Piferrer i Quadrado (1888), deien del «Puig de las Bruxas [...] berroqueño y melancólico obelisco que se destaca por aquell lado del monte de Randa». La llegenda explica que el nom d'aquesta muntanya procedeix de les bruixes que habitaven en unes coves properes. Quan els carros circulaven als peus d'aquesta muntanya, els muls tenien gran dificultat per estirar-los, ja que les bruixes pujaven damunt els muls sense que les veiessin vistes i amb prou feines podien estirar. Els habitants d’aquest indret n’informaren el rei Jaume I el fet, el qual es va dirigir cap al puig de ses Bruixes amb dos capellans i un escolà. Es va enfilar amb la carrossa fins al pic i hi va plantar una creu. L’escolà, mentrestant, mort de por, es va situar en una muntanya veïna, que per això es diu el puig de s’Escolà. Des d’aleshores les bruixes no hi han tornat a aparèixer. (Llucmajor. Senderisme 08).
     Segons Cosme Aguiló «El puig de ses Bruixes era conegut en el segle XV amb el nom de puig de na Santjoana. Sembla que és la mateixa muntanya que en el segle XVII apareix amb el nom de puig Agut [o puig Agut de Ferrutxelles]». 
  
Puig de ses Bruixes
Ens feim la foto de grup a les 10:05 h, al capcurucull del puig de ses Bruixes (WP-06) (359 m).
     L'anomenat abans puig de Sant Joan i puig Agut de Ferrutxelles i documentat el 1332, fa partió dels termes d'Algaida i Llucmajor. Segons la tradició, en el s XV, es col·locà dalt del puig una creu de llenya per espantar les bruixes que per aquelles altures es dirigien d'Algaida a Llucmajor. Actualment, es pot veure al seu cim una perforació circular excavada sobre la roca, que fa pensar en un buit per a acoblar-hi l'extrem d'un pal o d'una creu. (GEM/M).
    
Curiós betlemet situat a un enfony del cim.

Desfem les passes fins el collet assenyalat amb el punt (WP-05), per a prosseguir la ruta per la carena.
 
Travessam una sèrie de tancats de paret de pedra en sec. Segurament, aquesta zona del puig es devia conrea. L'amo en Pep Martorell, compte que anaven al puig de ses Bruixes, i a altres llocs, a cercar el càrritx per posar a la coberta de les barraques. (Les barraques de Llucmajor, una arquitectura popular, 1999).

Unes grolleres i innecessàries pintades senyalitzen l'itinerari.

Amb una petita grimpada ens situam un graó més amunt. Crec que el tirany continua més a la dreta, i es pot evitar aquest escaló.
 
Caminam per un espès bosc d'ullastres que s'estén pel puig d'en Claret o de sa Sopegada des Gegant (378 m). També anomenat d'en Rectoria. Una curiositat que tenen dos dels puigs d'aquesta serra, és la de tenir dos o tres noms, depenent del vessant que mirin.
 
El trànsit per aquest puig intermedi (d'en Claret), es fa sense vistes. La vegetació és tan exuberant que impedeix albirar res que no sigui la pròpia selva que ens envolta.

Una forta pendent de pedres ens davalla al tàlveg format entre el puig d'en Claret i el de Galdent, vora el comellar d'Infern.
 
Ara ens toca pujar per un rost coster rocós i més pelat.

Guanyam alçada i s'obre la panoràmica, on descobrim les poblacions que envolten el gran terme de Llucmajor, el més extens de l'illa (324,90 km²).
 
Els darrers metres de pujada es fa per un empinat roquissar.

A la imatge, destaca el pla de Punxuat, entre Algaida i Llucmajor, terres grasses i fèrtils de conreu. A la llunyania, molt difuminada, despunta la serra de Tramuntana. El dia s'anava enterbolint per moments.
 
Panoràmica realitzada per Sebastià Riera a partir de tres fotografies, on apareix el puig d'en Claret, el massís de Randa i el pla de Llucmajor.
(Per veure la imatge completa, prem sobre la foto i la tecla F11) 

Cim del puig de Galdent
Amb el massís de Randa de rerefons, a les 11:24 h, ens feim la foto de grup al cim del puig de Galdent (WP-09) (420 m), conegut a Algaida com a puig de Son Roig o puig de s'Heretat. 
     Podem passar-nos una bona estona aquí dalt identificant indrets llunyans.

La serra de Galdent i el puig de Randa. Imatge copsada des de la Cuculla de Fartàritx (Pollença), el dia abans d'aquesta excursió, a uns 40 km de distància.
     Segons Sacarès, aquestes cadenes de muntanyes necessitaren entre 25 i 28 milions d'anys per formar-se.
 
Iniciam el descens del puig de Galdent, en direcció sud, cap a la Sopegada des Gegant.

Seguint el corriol, arribaríem a una barraca de roter i en pocs minuts a la Sopegada. Nosaltres, emperò, ens desviam a la dreta (WP-09/1) i baixam a una pista que puja de les pedreres de Galdent (s XIV), i per aquesta pista tornam enllaçar el corriol que dúiem abans.

Indret on enllaçam el corriol que baixa del puig de Galdent. Deixam aquest corriol a la nostra esquerra i continuam recte, en davallada.
 
Després, el viarany puja bastant i en pocs minuts albiram l'osca feta al penyal (segons la tradició) pel gegant. Una paret de pedra seca baixa pel coster.

Sopegada o Potada des Gegant
A les 13:16 h, situam geogràficament la Sopegada des Gegant amb el (WP-10) (354 m). El camí passa pel bell mig del collet.

(Vista retrospectiva). A l'aplec de rondalles de mossèn Alcover trobam dues contarelles que fa referència a aquest indret.
 
Sa Sopegada des Gegant
     Entre Llucmajor i Algaida hi ha un serrat de muntanyoles que pren cap a Ciutat, i dins sa possessió de Galdent forma una cresta que fa una endinsada seca, com una osca, d'una vintena de pams. De Llucmajor se veu de lo més bé.
     Sabeu com se va fer aquesta osca?
     Conten que va esser que un gegant, que capllevava per allà, la duia molt d'un altre gegant de Cabrera.
     Un dia s'apedregaven i se tiraven unes rocasses com un parei de carros envelats.
     Una d'elles va caure dins Son Julià i encara hi és, que fa feredat, de grossa.
     L'homo, com la tirava, féu tal estrai, que pega resquillada, sopega, i amb so dit petit d'es peu fér an aquella cresta: en botí un talabant ferest i quedà aquella osca, que per això se diu sa spegada d'es gegant.
(Rondaies Mallorquines, T. XXIV, p. 64)
 

Es Peu de Sant Cristòfol
     Diuen que aquest sant una vegada se'n venia de Llucmajor i sopegà en es puig de s'Heretat, que fa cadena amb so puig de ses Bruixes i partió entre es termes de dit poble i es d'Algaire. Dalt aquest puig de s'Heretat s'hi veu encara un penyal amb una gran oberta, i diuen que és d'aquella sopegada. De s'Heretat Sant Cristòfol se tirà amb una passa an es Porrassar, darrera es corral de can Mulet, casi dins la vila d'Algaire, a on deixà senyat es peu dalt una penya: és una clapa d'uns sis pams de llarg que té tota sa forma d'una petjada.
     Hia ha mares que hi duen ets infants a provar de caminar dalt aquella clapa, perque diuen que n'atrenen més prest.
     I no vos cregueu que Sant Cristòfol romangués espantat en es Porrassar, com es blat de l'any tretze.
     Amb un altre llongo se tirà dalt es campanar de Biniali, i hi romangué per patró.
(Rondaies Mallorquines, T. XXIV, p. 80) 

Seguint el caminet tancarem el cercle en el punt que he marcat el matí amb el (WP-07), i que ara assenyal amb el (WP-11). Més endavant, ens tornam topar amb el desviament a la dreta (WP-12), que baixa de la serralada, ara sí que l'agafam. 

En 6 minuts arribam al camí que ve de Son Roig, s'Heretat  i d'Algaida (WP-13), i giram a la dreta. 

Dirigim les passes adreçats cap al puig de Randa. La camada passa per la caseta d'en Buniferri i discorre entre camps de cultiu. A l'esquerra s'aixeca el puig des Tudó.

Uns originals espantaocells intenten servar les figues d'un figueral.

El camí discorre entre bons exemplars d'ullastres.

Deixam a la dreta el portell de Can Rectoria i a l'esquerra el gran safareig de Son Reus.

Puig de s'Escolà
A l'esquerra, entre el camí Vell d'Algaida i el nostre, se situen es Corralassos. Apareix, també, el puig de s'Escolà, on segons la llegenda se situà l'escolà per veure com el rei en Jaume i dos capellans treien les bruixes del puig de ses Bruixes.
     A la falda d'aquest puig se situa un important jaciment arqueològic, anomenat L'abrig del puig de s'Escolà.

Son Saleta i la sínia, als peus del puig de ses Bruixes. Aquesta antiga possessió està situada entre França, Son Santet, terrenys de Ferrutxelles i el puig de s'Escolà. El s XIV, feia part de Ferrutxelles.

A la bifurcació del camí Vell d'Algaida (WP-14) (15:21 h), se situa una antiga cimentera abandonada.

L'interior de la vella fàbrica de ciment es troba reblit de deixalles. En aquest creuer, giram a la dreta, cap a Llucmajor.

Síquia de Randa
Caminam vora la síquia que parteix de la font de Randa i arriba fins a Llucmajor. La canaleta passa per moltes possessions i en alguns trams, ha desaparegut. En aquest tram, està feta amb peces de marès i referida al seu interior. Aproximadament amida 40 cm de fondària per 20 cm d'amplària.
     A l'aigua de la font de Randa s'hi afegia la de la font de Son Reus, de la qual destaca el Qânat més llarg i profund dels coneguts fins ara a Mallorca, 299,89 metres i catorze pous d'aireig. L'aigua d'aquestes dues fonts abastiren la vila de Llucmajor fins a l'any 1969.
     Segurament, Binimelis, es refereix a aquesta síquia quan diu: Su término en muchas partes, es muy pobre de aguas y fuentes manantiales, más la villa está favorecida de una agua manantial, que va allí por acueducto del lugar de Farrutxelles, que parte del término de Algaida, y viene a dar en una cisterna grandísima en medio de la villa [...]. (Nueva historia de la Isla de Mallorca, (1593) 1927).
Font de Randa 
Font de Son Reus 

Puig de ses Bruixes
Des d'aquest camí, s'obté la imatge més espectacular del puig de ses Bruixes. És el lloc on sorgiria la llegenda de les bruixes que terroritzaven als que circulaven per aquest vial, el qual passa per Son Saleta, Son Reus o s'Heretat.  

Taperera (Capparis spinosa)
Ara només ens queda creuar els establits de Ferrutxelles, Son Marió i Galdent, amb nombroses casetes d'esbarjo, i sobretot estar atents als desviaments marcats amb el (WP-15), a la dreta i el (WP-16), a l'esquerra (camí des Puig), i tancarem el cercle al creuer de les Quatre Germanes. Així, arribarem al cementeri on hem iniciat la caminada, a les 16:07 h.   

_____
 
La possessió que dóna nom a la serra que hem trepitjat, Galdent, està situada entre Biniferri, Son Marió, França, Son Santet, Son Conill i el camp de sa Batalla. En el Llibre del Repartiment ve registrada com a alqueria Algaudence, de 12 jovades. l 1343, pertanyia a Guillem Forcimanya i confrontava amb Beniferri, Son Reus i Punxuat. El 1375, fou venuda per deutes als Montanyà. En aquest moment ja era notable per les seves pastures, bestiar, vins i carbó d'alzina, que es feia dels seus frondosos boscs. El 1818, tenia una extensió de 2.177 quarterades. Les cases, reformades i ampliades per esser dotades d'un caràcter senyorial, tenien torre, capella, celler i molí de sang. Hi destacaven col·leccions d'olis religiosos, retrats de la família Santacília, mapes, pintures de temàtica greco-llatina i una gran biblioteca de temes històrics i religiosos. El marès de Galdent era molt estimat per a les construccions sumptuàries i fou emprat, entre altres edificis rellevanta, per bastir (s XIV) el temple gòtic de Llucmajor. (GEM/DF-M). 

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
 
 

Baixar el track del Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Llucmajor
Distància aproximada: 13,20 km
Pujada acumulada: 616 m
Alçada màxima-mínima: 420-145
Temps aproximat sense aturades: 4:37 h
Velocitat mitjana: 2,1 km/h
Temps total:  7:26:56 h
Ruta circular:
Dificultat: 2 sobre 5
Observacions: Hi ha moltes altres opcions per pujar i baixar de la serra de Galdent i de dissenyar la ruta
Integrants: Antònia, Margalida, Joan, Toni, Esteve i Joan Riera
 
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic IGN E-25, amb els punts principals
El desviament que férem, senyalitzat amb el 09/1, és opcional, seguint el tirany s'arriba millor a la Sopegada des Gegant.

Desnivell, velocitats i distàncies aproximades

Perfil en 3D de la ruta

Manacor, 3-6-2014


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
  • Mallorca mágica. 1996 Carlos Garrido.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Rondaies Mallorquines. Tom XXIV. 1980. Jordi des Racó.
  • Viaje a las Villas de Mallorca 1789. 1983 Geroni de Berard.
  • Pla i Muntanya. Una geologia del terme de Llucmajor. 1989 Josep Sacarès Mulet.
  • La toponímia de la costa de Llucmajor. 1986 Cosme Aguiló.
  • Fonts de Tramuntana

7 comentaris:

  1. Bona volta pel pla de l'illa... que també té el seu encant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les espectatives posades a aquesta caminada no eren massa engrescadores, però després d'haver-la feta reconec que sí, que té el seu encant.
      Quan ja estiguis a punt de fer excursions, és una bona opció per començar a entrar en olivetes.

      Elimina
  2. Hola Joan:
    Con que anarquía se producen nuestras caminatas por la montaña. Hacía muchísimos años que no me preocupaba de la Serra de Galdent y, de repente, fui dos veces el año pasado por estas fechas, y una más hace ahora un par de meses.
    Pero bueno, vale la pena. Es un rincón muy bonito.
    Mil gracias por la cantidad de información histórica, que nos procuras.
    Un abrazo,

    ResponElimina
  3. Hola Joan
    Mira que ho tinc a prop, doncs visc a Cala Blava, no obstant això, excepte el Puig de ses Bruixes que vaig ascendir fa molts anys per una canal directa, no he recorregut la resta. A veure si aquest estiu em pego un bott a primerenca hora.
    fins a la propera. Arnau

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això passa Arnau, allò que tenim més a prop no li feim cas. És una volta que per fer a la primavera està bé. Té bones vistes de gairebé tota l'illa, fins a la serra gran.
      Gràcies i salut!

      Elimina
  4. Hola Joan
    El millor de les publicacions per Internet, per la via que sigui, és la quantitat de rutes i informació que et posen al teu abast.
    Com aquesta que acabes de publicar, novedosa i allunyada dels "circuits" classics. I com sempre ben fotografiada i millor documentada. A seguir Joan... i salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç, així és! Abans estavem bastant més limitats i havíem de repetir rutes ja prou conegudes.
      Gràcies per comentar.
      Salut!

      Elimina