10 de juny 2014

97 - Fesa de Son Bauçà i font des Òbits 8-6-2014

Tots als quals ens agrada la muntanya sabem que fer una ruta nova per primera vegada implica dubtar en algun moment, anar endavant i endarrere, amunt i avall per a rectificar la direcció, fins que trobes la sendera més idònia. Bé, idò per aquest motiu, aquest és un primer intent que haurem de millorar de pujar per la fesa de Son Bauçà. De la segona part de l'excursió ja coneixíem alguns trams.

     La ruta s'inicia a Valldemossa —aquella Wadi Muza, que es convertiria en la Vallis de Muza i més tard Valldemossa—, on haurem de cercar un lloc per deixar els cotxes que no sigui de pagament, ja que molts de carrers són de zona blava. Cosa que feim en el carrer Josep Coll Bardolet (WP-01), a les 9:14 h (405 m).

Actualment, per motius d'haver tancat amb reixeta, no es pot fer aquesta ruta talment com la férem nosaltres.   

Travessam l'avinguda de Palma, giram cap al carrer de l'Uruguai i després, pel carrer de Son Mossènyer sortim de la població. A l'esquerra deixam el gran casal de Son Mossènyer i a la dreta el molí vell de la Cartoixa, ara de Son Mossènyer (el Molinet). A la bifurcació situada amb el (WP-02), tancarem el cercle el capvespre, si aconseguim encertar tots els desviaments que tenim per endavant.

A l'enfront s'inicia el camí esglaonat i costerut de sa Comuna, la qual formava part de les possessions dels monjos cartoixans, ara convertit amb tram de la ruta de pedra en sec (GR-221), on veurem clots de l'antiga pedrera de guix. Segons Cañellas, conta la tradició oral que aquesta pedrera es va abandonar quan un diumenge, un gran penyal va caure damunt les eines dels qui treballaven allà i les va esclafar. (Miramar, 1995). L'any 1763, es va construir aquest nou camí que anava al bosc comú.

A l'esquerra veurem el camí de la Beata (WP-03), que puja al penyal homònim, el qual prenem. És un camí de ferradura escalonat que dóna a la capelleta dedicada a ella. L’Arxiduc diu: «Sobre un pintoresc penyal hi ha la capelleta de la Beata amb marquesina, des d’on es pot veure la mar al nord i la plana».

L'Arxiduc anotà a Die Balearen: «Té volta de canó i conté un altar molt lleig amb un relleu mal obrat de la beata; a les parets pengen rosaris i alguns capells de mariner com a exvots. Recentment la capelleta ha estat restaurada amb més gust». La capella fou restaurada, altra volta, el 1974 amb motiu del quart centenari de la mort de la santa, però trenta-cinc anys després el porxo amenaça ruïna.

Molí de la Beata
Giram a l'esquerra i apareix el molí de la Beata (WP-04). El molinet de la Beata Catalina Tomàs, del qual també es conserva part del graner a la part baixa, data de 1761.
    
«Dom Fhelipe Pérez de Arganza (1760-1767) feu la calçada nova que va al molí. Este añy se demolí el molí de vent qui estve unas vint o trenta passes enfora de on està la muralla del convent nou y lo tornaren a rehedificar en el lloch ahont està are, y antes ay estave la creu de Sor Thomasa. Y la creu de Sor Thomasa la posaren en el lloch ahont està are. Costà lo dit molí, de tornar-lo rehedificar 205 L, 1 s 4». (La Real Cartuja de Jesús de Nazaret de Valldemossa, 2008).

     Aquest molí, que pertanyia a la Cartoixa, es va construir per substituir el molí de can Mossènyer (de monseny, que en eivissenc vol dir clergue). La tradició diu que era del padrí de la Beata.
 
Dins la torre del molí hi ha un baix-relleu dedicat a la Beata. A la dreta, una imatge de 2009, on s'aprecien les peces que formaven la capelleta amb quatre dates claus de la seva història. Naixement (1533), professà (1555), morí (1574), beatificació (1792). A l'esquerra, una imatge actual (6-2014). Desconec si s'han desmuntat les peces per una futura restauració del molí o és pura degradació i total abandó.
Darrere del molí s’aixeca una creu de pedra que data de l’any 1627. Es diu que la Beata, des d’aquest lloc, podia oir miraculosament la missa que s’oficiava a la Seu de Palma.
  
Font de na Llambies
Baixam del molí i reprenem la marxa. Ben aviat haurem de fer una nova aturada a la Font de na Llambies, la qual brolla de dins una cova amb volta de canó (WP-08). L'aigua d'aquesta font arribava a través d'una canonada, que més avall passa per damunt un arc, al convent. La trobarem a la dreta del camí. És una font de mina. La volta de pedra en sec protegia l'ull de la font de possibles enderrocs.

Sa Teulera
Continuam pel GR-221 pel costat de les cases de sa Teulera. En temps de l'Arxiduc l'antiga Teulera de sa Cartoixa estava enderrocada.
    La ceràmica dels monjos es documenta per primera vegada el 1494. Les darreres notícies són de 1778. Es produeixen progressivament teules, cairons o rajoles, gerres, i segurament també escudelles, plats i ribells. Es documenta l'envernissat de les peces des de 1726.
 (Concepció Bauçà, 2008).
    L'any 1906, sa Teulera i Son Mossènyer mantenien un plet per una qüestió relacionada amb el tancament del camí.


Hem d'estar atents, ja que just passat la casa, en 2 o 3 minuts, hem de deixar el camí per la dreta (WP-06), per un portell a la reixeta.

El terreny de l'altra part està escalonat per marjades d'oliveres. Hem d'anar a cercar una pista agrícola que abandonam al segon revolt, ja que baixa a les cases de Son Bauçà —una possessió situada entre Son Baptista i Son Moragues—, i continuam (oest) per un sender que recorre les marjades.
     Son Bauçà també era una pertinença de la Cartoixa: «En temps del priorat del pare Dom Miralles [1774-1788] qui foren 14 anys s'acabaren dos celdas del claustro nou, se feu la torra ahont està lo arxiu, se feu el safareix de Son Bauzà [...]». (Concepció Bauçà, 2008).

 
Val la pena gaudir uns instants de la nova situació dominant sobre na Torta, la Talaia Vella, les cases de Son Moragues, el pla del Rei amb les cases de Son Mas...
     L'Arxiduc cita la contrada d'aquesta manera: «[...] veurem a la dreta, enmig d'ufans planters d'oliveres, la moderna casa de Son Bauçà, amb un hort de tarongers al dessota, a l'esquerra, les terres planes de Son Moragues [...]».

Un ramal del camí amb marge, que gira a l'esquerra, mena a una barraca de roter.


La construcció aprofitava la paret de roca del coster, on es recolzaven les bigues. A la paret oposada s'obrien dues estretes finestres, protegides per una vareta de ferro. En Duc no aprecia les mateixes coses que nosaltres, però li agrada molt anar d'excursió.

Continuam per un terreny planer cap a una paret. Baixam unes marjades per anar a cercar un bon lloc per on botar (WP-07). En aquesta ocasió vaig tenir la gran ajuda de n'Antònia en el guiatge.

Passam vora una olla de forn de calç i entram al bosc botant una paret per un esbaldreg.

Recorrem el bosc d'alzines per un seguit d'elements propis de carboners i calciners. Aquest tram és el més confós. Cal seguir avançant sense guanyar ni perdre alçada. Botarem una gran paret transversal arrebossada, i si posam atenció podrem seguir unes esporàdiques fites que ens donaran un mínim de seguretat. També comptam amb l'ajuda inestimable del track de l'amic Josep Ferrer i Nos.

No vaig assenyalar el desviament de pujada, puix no ho tenia gens clar i estava més pendent de no perdre les poques fites que de marcar el WP pertinent. La pujada és molt dura.

Quan som a prop dels peus del penyal, començam a veure restes de traça de camí. Si seguim aquest camí, ens durà al pas o fesa de Son Bauçà.

Un darrer esforç i ens plantam al peu del cingle nord-oest del puig de sa Comuna de Valldemossa.

Una cornisa escalonada ens permetrà arribar a l'inici del pas. No estam segurs que els escalons siguin artificials, pedres col·locats, o simplement es tracti de la configuració natural del coster rocós. 

Francesca a punt de recórrer la cornisa.

Pas de sa Fesa de Son Bauçà
Just a l'inici de la fesa o Pas de sa Fesa de Son Bauçà🔗, hi ha un marget, la qual cosa indica que és un antic pas: de contrabandistes, de carboners, de caçadors; o tal vegada una drecera per arribar al tall?

Sortida de la fesa de Son Bauçà.

El providencial pas discorre entre la paret i un penyal isolat, i puja a la zona alta (per ses Mossetes) de la mola de sa Comuna, de 704 m d'altitud sobre el nivell de la mar.

Capçalera de la fesa de Son Bauçà (WP-8) (665 m).

Abans de prosseguir la nostra ruta, podem atalaiar l'esplèndida vista de la Talaia Vella, el pla del Rei, el llogaret de Son Mas, les marjades de Son Moragues... Fins i tot, a la llunyania, despunta el Teix.

Resseguim la ruta, en descens, cap al nou objectiu: el coll de Sant Jordi, situat entre sa Comuna i la mola de Son Pacs, la qual apareix a la fotografia coberta d'un magnífic alzinar. Destaca el penyal des Migdia (727 m).

Coll de Sant Jordi
Travessam el portell amb barrereta de ferro del coll de Sant Jordi (WP-09) (479 m). El GR-221, continua (sud) en ascens cap a la mola de Son Pacs i Esporles. Nosaltres, però, hem de girar cap a nord-est i travessar una barrera de fusta oberta.
(Imatge: 27-1-2013).

Caminam per un entorn agradable de la garriga Plana. Entram al bosc de sa Baduia, curiós topònim d'etimologia incerta, amb un parell de propostes Albaduya: 'l'alqueria rural' o 'l'alqueria beduïna'. Baduya: 'zona rural'.
(Imatge: 27-1-2013).

Vora una gran olla de forn de calç, ens desviam a la dreta (WP-10). La idea és visitar la font des Òbits. Després haurem de tornar a pujar fins a aquest creuer i agafar l'altre camí.

A la part baixa, el bucòlic camí de la mola de Son Pax, discorre pel costat del torrent de Son Brondo, que serpeja encaixonat entre marges.

A l'esquerra del camí, apareix l'espectacular Font des Òbits (defuncions). Mal anomenada, ja que s'hauria de dir font des Obis o Oubis (recipients fets d'una sola buidada). (WP-11) (350 m).
     «Raó del topònim: També coneguda com 'sa font de sa Capelleta' (darrerament feta malbé per un fibló) *, la font dissenya un volum cúbic de pedra, amb un gran espai interior i coberta de mig canó. A l'espai central hi ha una Mare de Déu amb un nin en braços. L'aigua surt des d'una mina d'arc arrodonit, situat darrere de la font. I, és precisament per la forma de la sortida d'aigua (i probablement pel dipòsit final, destinat a usos propers que es detallen al DCVB (1) que en deim la font des Obis». (Maria M. Capó, 2005).

* Crec que Maria Magdalena confon aquesta font amb la de sa Capelleta, situada més avall. 

(1) Etim.: del llatí vg. albĕu, var. del clàssic alvĕus, ‘canal’, ‘pica de fusta per a donar menjar als animals’ («alveus ad hordeum ministrandum equis», ap. Forcellini Lex., s.v. alveus). Hi ha formes arcaiques i dialectals com albi, olbi, oubi, que encara conserven l'element fonètic corresponent a la l de alvĕu. La -t de les formes òbit i òubit representa el mateix so paràsit que s'adhereix a la majoria de noms catalans acabats en -i (cf. prèmit, col·lègit, àpit, nòlit, etc.). La forma mallorquina gobi presenta una -g- adventícia produïda potser per influència de mots com gabi (=gàbia). Cal advertir que en mallorquí el mot obi o gobi és femení, perquè s'ha equiparat als mots femenins en -ia que en mallorquí han perdut la -a (glori per glòria, gabi per gàbia, etc.). 

Estàtua de la Mare de Déu i el Nin que presideix la font. El Nin sosté un colom amb la mà, i a l'escut figuren ales, suposadament de colom. Devia ser de llinatge Colom la família propietària de Son Brondo?

A la peanya de l'escultura, figura l'escut heràldic, que segurament pertanyia a la família propietària de la finca. Està documentada ja al segle XVI. Està situada entre sa Baduia, Son Brondo, el coll de Sant Jordi i la mola de Son Pax.  

És penós haver de llegir aquestes coses i que hi hagi gent tan incívica. «Una bonica font que més d'una vegada ha sofert desperfectes per el comportament d'algunes persones que fan lo que un animal mai faria. Des d'aquí agraïm als actuals propietaris de sa finca sa seva amabilitat i que ens hagin facilitat s'accés a ses fonts». (Fonts de Tramuntana).

      
Gaudint d'una mica de tertúlia a l'ombra atapeïda dels polls. (Foto: Francesca Esteva).

Després de dinar i descansar una estona, reprenem la marxa. Hem de remuntar la pista fins al creuer que he senyalitzat amb el (WP-10). Continuam pujant cap a la dreta pel magnífic camí que enrevolta sa Comuna.

Deixam un desviament a la dreta, el qual ens menaria a les cases de sa Baduia. Un vell aljub esbucat ens servirà de referència de què anam pel camí correcte. 

A un revolt (WP-12) deixam el camí que segueix pujant i seguim recte per un tirany fins a una paret, la qual barra el pas. Caminam pel bosc de sa Baduia. A l'esquerra veurem un marge alt, el qual hem de superar.

Superat el marge, el viarany segueix ben evident.

Per una clariana del bosc, vora uns colls de caçadors, copsam el nucli de cases de Valldemossa, na Torta, sa Talaia Vella, el puig de s'Ermita, el puig Caragolí...

Per la dreta dels colls, arrenca un bonic camí de roda que discorre pel vessant molt inclinat d'un l'alzinar espès, amb alguns revolts ben tancats.

Una rosseguera havia cobert el camí, el qual, ara, el seu traçat es troba perfectament netejat i recuperat.

Casa de neu dels Cartoixos La casa de sa neu
Uns revolts més i arribam a un rotlo de sitja. El tirany continua, però nosaltres hem de girar a la dreta abans d'aquest rotlo. Així, en uns minuts, arribarem al pou de neu dels Cartoixos (WP-13). 
     La casa de sa neu fou construïda devers l'any 1686, en el lloc conegut com sa Rota d'en Guix. La producció de neu en el s. XVIII fou notable. En 1744, els monjos recolliren: [...] 483 somades de neu, s'han venudes y s'ha tret 273 L, 10 s brutas, 163 L, 4 s netas. Una dècada després registrava unes reserves de neu de 700 somades. (La Real Cartuja de Jesús de Nazaret de Valldemossa, 2008).

     Dia 30 de desembre de 1699, el lloctinent general de Mallorca comunicava a una sèrie de batles que havien d'intimar i manar als amos i arrendadors de les cases de neu que les omplin, sota pena de 200 lliures.
     El batle de Valldemossa va contestar dient que ha fet la intima als pares de Cartoixa qui tenen una casa de neu la qual està apta per posar neu.
     «Dia 11 de desembre de 1755, per ordre del Reial Acord, foren fetes unes disposicions per recollir neu, notificacions que s'havien de fer a les viles de Pollença, Escorca, Selva, Inca, Bunyola, Valldemossa i Sóller, comunicant la necessitat de proveir de neu els habitadors de l'illa "por el alivio y socorro de los enfermos". S'ha de notificar als amos, arrendadors i administradors de les cases o pous de neu, procurant que quedin ben plenes [...] El batle de Valldemossa diu que ho ha notificat al prior del monestir de Cartoixa i a Pere Isern, majoral de Son Moragues, "que són les dos cases de neu que únicament se troban dins esta distritte"». (Rosselló, 2007).

Vallcaneras diu que ens trobam davant d'una tipologia de pou de neu extraordinària a Mallorca, ja que la forma el·líptica no és gaire freqüent, però per la perfecció de l'el·lipsi la podem qualificar d'excepcional. Com passa en el cas de la casa de neu des Cairats, la seva construcció no està feta seguint la tècnica de la pedra en sec, per la qual cosa les parets del pou no tenen rost, sinó que són verticals.
     Segons Vallcaneras, aquesta no és l'única curiositat d'aquest pou, sinó que n'hi ha d'altres. Una d'elles és que sembla tenir quatre portes i sembla que no hi ha hagut mai bombarderes. Aquest fet que ens pot semblar estrany a primera vista, deixa de ser-ho si pensam en l'amplada del pou que faria més operativa l'existència de quatre portes en el lloc de dues portes i dues bombarderes. Mesura 10,3 m de llargària, 7 m d'amplada i 6 m de profunditat.
     Concepció Bauçà no dóna exactament les mateixes mides, diu: «una imponente construcción de unos 11 x 6.5 metros y unos 10 de profundidad, con un cubicaje de unos 715 m³ [...] se realizó con piedra y argamasa de cal. Aún hoy destacan en su planta ovalada tres bombarderes y los restos del portal de entrada. La utilización de este depósito constituyó una fuente más de ingresos para los monjes, que dedicaron sus excedentes a la venta en Palma, a pesar de las advertencias de los visitadores que lo consideraban mal visto».  

Seguim el nostre camí per l'entorn d'un pinar i carritxeres.

Recorrem unes marjades des bosc des Frares i sortim a la pista formigonada de les cases de sa Teulera. Entre una esponerosa vegetació, apareix l'esvelta figura del campanar de la Cartoixa.

Passam vora l'edifici de la tafona de Son Mossènyer i per davall l'aqüeducte del convent, i tancam el cercle en el punt on el dematí he assenyalat amb el (WP-02) (Foto: Antònia).

Desfem el camí cap a l'aparcament fet a l'inici de la ruta. Tornam a passar vora el gran casal de Son Mossènyer, giram al carrer de l'Uruguai, travessam l'avinguda de Palma i enfilam els carrers Rector Joan Mir i Josep Coll Bardolet. Així, arribam als cotxes a les 16:07:59 h i finalitzam aquesta maca volta.
 
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
 
 

Baixar el track del Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Distància aproximada: 11,48 km (després de rectificar)
Valldemossa
Pujada acumulada: 600 m
Alçada màxima-mínima: 667-350 m
Temps aproximat sense aturades: 3:52 h
Velocitat mitjana: 1,9 km/h
Temps total:  7:01:48 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: Per arribar a la fesa de Son Bauçà, podrem tenir problemes d'orientació i s'ha de pujar un coster molt rost
Integrants: Antònia, Margalida, Maria, Francesca Mayol, Francesca Esteva, Ingrid, Jaume, Toni, Esteve, Joan Riera i el canet Duc


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Situació del pas de la fesa de Son Bauçà al mapa ortofotogràfic 3D de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Central E-25, amb els punts principals

Desnivell, velocitats i distàncies aproximades

Perfil en 3D de la ruta


Manacor, 10-6-2014

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
  • La toponímia de Valldemossa. Propostes etimològiques per a tres topònims valldemossins. Dins: XVIII Jornada d'Antronímia i Toponímia. Selva. 2005 Maria M. Capó Juan.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • La Real Cartuja de Jesús de Nazaret de Valldemossa. Formación y evolución de su patrimonio histórico-artístico. 2008 Concepció Bauçà de Mirabò Gralla
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Les cases de neu i els seus itineraris. 2002 Lluís Vallcaneras. 
  • Mapa de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1991. 
  • Viaje a las Villas de Mallorca 1789. 1983 Geroni de Berard.
  • Notes sobre consum de neu i dolços. 2007 Ramon Rosselló Vaquer.

10 comentaris:

  1. Hola amic Joan,
    Primer de tot, moltes gràcies per utilitzar el meu track, desitjo que us hagi estat d'utilitat. Recordo que la pujada a la fesa de Son Bauçà no era massa clara.
    La publicació molt bona, m'ha fet reviure aquest bonic i entretingut itinerari. També m'ha servit per conèixer el topònim d'aquest pas/fesa. No en tenia ni idea.
    Enhorabona a tot el grup.
    Una abraçada, amic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola amic Josep, ens va ser molt útil el teu track per trobar la fesa. Caminar per aquests atapeïts alzinars, desconeixent el lloc i cercar un punt concret de la base dels penyals, no és cosa fàcil.
      Agraeixo les teves amables paraules i les faré arribar a la resta del grup.
      Una aferrada.

      Elimina
  2. Hola Joan maca se fesa de Son Bauça, y una bona obxio pel dias de calor, s'aucinar mos donara hombra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni, molt maca. Els nostres avantpassats cercaven la més mínima treva que donassin els penya-segats per aprofitar per adreçar o per despistar possibles guaites.
      Nosaltres topàrem un dia de basca i suarem de valent, i això que feia vent, però era humit.
      Salut, mestre i amic!

      Elimina
  3. Hola Joan:
    Bonita ruta.
    Llevo meses oyendo hablar de la Fesa de Son Bauçà, pero aún no he encontrado el momento oportuno para pegarme un salto. Pero como dice Toni Sureda, al ser una buena alternativa para los días de calor, a ver si en las próximas semanas puedo ir a conocerla.
    Un fuerte abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio,
      Ben segur que li agradarà. Estigui a l'aguait de les temperatures. Millor si hi va en un dia sec, la pujada és dura, no és massa llarga, però és empinat.
      Una abraçada, i que passi un bon estiu!

      Elimina
  4. Hola Joan
    Un altre bona opció per pujar/baixar de la Comuna, porta de molts i bonics itineraris, i que ara amb la teva publicació (i la de Viaranys), esta al nostro abast. Baixant de ses Moles de Son Pacs o la de Son Ferrandell he passat diferents cops per la preciosa font des Obits, encara que darrerament l'entorn s'esta deteriorant. Seguesc admirat de la teva habilitat fotogràfica i de la quantitat d'informació que hi comparteixes. Enhorabona pel conjunt... i salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola amic Llorenç.
      Un altre pas que fa ben poc desconeixia, i van... Qualque dia coneixerem tots els passos de la nostra petita-gran serra? Ho dubto!
      Si alguna fotografia surt passable, és per pura xiripa, i a més quan les pujo al blog perden molta qualitat. Fa temps que tenc ganes de comprar una càmera més bona, però les vegades que m'ha caigut la que tenc, em fan desistir.
      Gràcies per comentar.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Bones Joan
    una més i com totes amb els seus encants, Valldemossa dóna molt de si.
    Quant a les fotos cert és que una bona càmera dóna molt joc si s'utilitza com toca, però la pantalla de l'ordinador té molt a veure a l'hora de veure-les, no fa molt em vaig gastar un pico en una bona pantalla i la diferència és abismal. Abans pensava que tenia problemes amb la càmera i no parava de fer proves fins que vaig descobrir que a més havies de tenir una bona pantalla per poder aprecia la qualitat de la imatge.
    fins a la propera
    Arnau

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arnau, m'havia passat per alt contestar el teu comentari.
      Valldemossa és una font inesgotable de rutes i de varietat de nivells.
      Tot i fa quant a veure bé les fotografies. La qualitat es paga, però també dóna més bon rendiment.
      Salutacions!

      Elimina