16 de juny 2014

98 - Pas d'en Sito, comellar dels Teixos i pas de Son Sanutges 16-6-2014

La present ruta discorre per la cara nord de la mola de Planícia, la més abrupte. L'ascensió la feim pel rost comellar dels Teixos, un seguit de pronunciades rossegueres on, a la part alta, podrem admirar la major concentració de teixos de Mallorca. Recorrem una petita part de la Mola, tot i anant a cercar el pas de Son Sanutges, el qual ens permetrà baixar de la muntanya pel mateix vessant. Hem de dir que no són les vies més habituals d'assolir el cim de la Mola.

Actualment, el comellar dels Teixos està dins zona d'exclusió humana Porn (Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals), per tant no s'hi pot anar. 

Deixam el cotxe vora la guixeria de Son Sanutges (WP-1) (361 m). Per tal d'arribar en aquest punt cal enfilar una pista de terra que s'inicia prop del quilòmetre 80 de la carretera Ma-10 Esporles-Banyalbufar. Es tracta de l'antic camí de Planícia.
     Començam a caminar a les 8:50 h, per aquest camí en direcció a s'Arboçar (Sud-Oest). Deixam a la nostra dreta, el puig de Son Sanutges (407 m).

Son Sanutges
En pocs minuts passam vora les abandonades cases de Son Sanutges. La façana principal, amb contraforts, presenta aquest deplorable estat d'abandó. Poques notícies ens dóna la GEM d'aquesta antiga possessió, diu: «Possessió del terme de Banyalbufar, situada entre s'Arboçar, Son Creus, el camí Vell des Correu i s'Ermita. Els s XVII-XVIII, era denominada Son Sanutges. El 1685, tenia cases i era dedicada a oliverar. Fou valorada en 2.000 lliures. El 1749, pertanyia a Bartomeu Bauçà».

Des d'aquesta pista tenim una bona perspectiva del nostre objectiu: l'alterosa mola de Planícia (941 m) per la cara més abrupte. Des d'aquí no podem identificar la ruta que hem de seguir per ascendir pel comellar dels Teixos. La GEM, situa els terrenys anomenats es Teixos entre es Moletó, els Aljubets i la possessió de s'Arboçar.

Després de publicar el reportatge, l'amic i gran excursionista Llorenç Soler em va fer arribar aquesta foto, on he pogut situar aproximadament la pujada pel comellar dels Teixos que anam a fer.

Creuam el torrent de Son Roig, deixam a la dreta, el sementer de Son Guia. Passam pel portell obert que dóna pas als establits de s'Arboçar, on una sèrie de rètols indiquen les prohibicions i condicions de pas. 

S'Arboçar
18 minuts hem trigat a arribar a s'Arboçar (WP-02) (372 m). Aquesta construcció de muntanya és d'origen relativament modern. «Durant la segona meitat del segle XVIII els propietaris de Planícia, els marquesos de Campofranco, compraren aquest terreny als Bauçà (de Son Sanutges) per tal de crear un grandiós latifundi olivarer. És durant aquesta època quan s'edifiquen les cases amb una intenció totalment agrícola. A mitjan segle XIX s'Arboçar es torna a separar de Planícia, i a principis de segle XX se'n desmembrà Es Rafal, també conegut com a Es Rafal de Planícia». (Associació Cultural Bany-Al-Bahar, 2011).
     El marquès de Campofranco va comprar s'Arboçar amb el producte de la tala del bosc de Planícia, i d'aquesta manera amb el Rafal i Planícia creà una magnífica possessió sense interrupcions. 

Tafona de s'Arboçar
El portal principal és de llinda, amb una finestra a l'esquerra i una altra a la dreta; el primer pis mostra tres finestres. A la dreta, hi ha una altre portal de llinda, que correspon a la tafona; més a la dreta, hi ha una escaleta exterior amb un portalet de llinda al capdamunt; acaba la façana amb una portassa, amb un til·ler davant la carrera. (Valero).  

Ara, els carros —amb les ferides del pas dels anys—, que un temps recorrien els camins de mala petja de muntanya, tenen un merescut descans a la carrera de la casa.  Les cases estan situades dalt de la font de la Vila, als contraforts des Teixos, de la Mola de Planícia.

Els cingles de Son Sanutges i de s'Arboçar, sa Roca Fesa, es cap des Teixos i les Rossegueres del comellar des Teixos on es troben un bon nombre d'exemplars (115 exemplars el 1982, Alomar). La seva presència ja fou detectada en les primeres exploracions botàniques: «En Planicie existen todavía algunos piés crecidos y corpulentos. En el monte Teix, Puig m. de Torrella, P. de Massanella, se encuentran piés achaparrados, formando bosquete denso». (Barceló, 1879). Si som capaços de trobar la pujada, ho podrem comprovar.
     Berard, quan descriu Banyalbufar, diu: «[...] hacia el levante y mediodía todo es monte asperísimo que llaman la mola de Planissa [...]». (Viaje a las Villas de Mallorca 1789, 1984).


Al (WP-03) deixam per l'esquerra el camí que menava a Planícia. Continuam pel camí des Carro, el qual baixa del cim de la mola. A un següent forcat seguim recte (WP-04). Al (WP-05), deixam definitivament el camí des Carro, per l'esquerra, i avançam per un camí de carboners. 

A 11 minuts del darrer desviament, trobam una balma (WP-06) (507 m).

Segurament for utilitzada per carboners, ja que apareixen restes de paret a la part més fonda.

Deixam enrere la balma i ignoram les fites que ens farien girar a l'esquerra cap a la pujada clàssica al comellar dels Teixos, les qual, després recuperarem, i seguim recte per anar a cercar el pas d'en Sito.

Per a trobar-ho, cal seguir (SO) cap a una rosseguera. Abans d'arribar-hi, girarem a l'esquerra cap al penyal.

Quan ens hi acostam veim un forat que travessa el penyal. És el pas dels Cinc Ulls o d'en Sito (WP-07) (555 m). Més que pas és un penyal foradat que hi has d'anar ben a posta, vull dir que no és un lloc de pas necessari per continuar la ruta. 


Vista des de l'interior del penyal.

Forat de sortida.

Des del forat de sortida, copsam la rampa que haurem de desgrimpar.

Un servidor al pas d'en Sito. (Foto: Antònia).

Na Francesca i na Maria, dues bones senderistes, baixant del pas.

Avançam en ascens fins a un rotlo de sitja i una bassa, aquí hem d'estar atents a les fites que ens menen a l'Est, per un tirany o caminet de ferradura de carboners.

Nosaltres ens equivocàrem i pujàrem massa i a la mala per la rosseguera. Rectificàrem la ruta baixant el que havíem pujat de demés.

Localitzat el camí de carboners, avançam molt més còmodament, encarats cap a l'est.

Per una clariana podem albirar la costa de Valldemossa i Deià. Destaca la Foradada i la Talaia Vella.  

S'acaba el camí de carboners a un rotlo de sitja copejat per alguna pedra redolada coster avall. Travessam una antiga esllavissada de pedres i arbres, i ens encaram a la descoratjadora pedrissa o rosseguera del comellar dels Teixos.

Afrontam aquesta tartera de pedres grosses pel costat esquerra, tot cercant l'ombra.


Seguim avançant sense perdre les monjoies, una d'elles apareix vora na Francesca.

Anam passant d'una banda a l'altra de la rosseguera, cercant la millor opció de donar la passa segura. Amb una curta grimpada ens plantam a un replà rocós amb fantàstiques vistes. Aquí descansarem uns minuts i reposarem forces.
     Rememorarem les paraules de l'Arxiduc, quan diu: «Meravellosa és la vista de Banyalbufar, situat sota nosaltres com si es trobàs en un pla, amb els pics espadats als costats i amb el solc de la vall cobert de grans teixos (Taxus baccata)».

Apareixen els primers exemplars de teixos. En aquesta imatge es pot apreciar la forta inclinació del terreny.

Resseguim l'ascensió per un territori cada vegada més hostil i perillós, per la mescla de grava amb pedres grosses, la qual el fa molt inestable i es pot llançar pedres al company que ve darrera. És millor anar molt a prop un de l'altre, així si una pedra comença a baixar, no té temps d'agafar massa fua.

Teix (Taxus baccata, Linneo 1753)
Gairebé al mig de la canal, trobam un bon exemplar de teix. L'exemplar número 144.
     «Arbre de la família de les taxàcies. És perenne, de tronc gruixat, poc resinós i copa de color verd fosc. Té les fulles alternes, breument peciolades, disposades en dos rengles, linears, mucronades, lluents, pàl·lides a la faç inferior i d'un verd molt obscur a la superior. Fa les flors masculines solitàries o geminades, axil·lars, subglobuloses i petites. Les flors femenines són reduïdes a un sol òvul a l'extrem d'un curt ramell axil·lar, guarnit de nombroses bràctees estèrils. La llavor és ovoide, endurida, envoltada d'una cúpula carnosa i sucosa, de color vermell viu; és l'única part que no conté l'alcaloide verinós, la taxina. Floreix de març a abril i fructifica d'agost a octubre. El 1982, es publicà l'estudi Distribució del teix (Taxus baccata, L. 1753) a Mallorca de Guillem Alomar, que comptabilitzava un total de 418 exemplars, distribuïts en diferents nuclis, a la serra de Tramuntana, des de Planícia fins al Tomir. El 1992, la Conselleria d'Agricultura i Pesca declarà aquesta espècie d'interès especial; aquesta catalogació inclou la prohibició de qualsevol actuació no autoritzada de destrucció, mutilació, tala, desarrelament o recol·lecció, tant de l'espècie com dels propàguls. Els canvis climàtics i la intervenció de l'home no fan gaire optimistes les possibilitats de supervivència d'aquesta espècie a Mallorca. D'una banda, hi ha la baixa taxa de naixement i creixement de nous arbres i plançons. De l'altra, els fenòmens meteorològics que van acabant amb les darreres poblacions. Així mateix, en les cremes de càrritx per fer pastures, mor de tant en tant qualque exemplar cremat. El mot teix ha donat nom a alguns topònims ben vius encara avui, com es Teixos (Banyalbufar), serra des Teix (Deià-Valldemossa), es Teixot (Deià), cases des Teix (Sóller), serra des Teixos i cala es Teix (Escorca). A Mallorca hi ha dos exemplars significatius, un a sa Granja, d'Esporles, i l'altra al palau d'Aiamans, de Lloseta. Durant el decenni dels seixanta, es va descobrir que l'extracte de l'escorça d'aquest arbre tenia, en les experimentacions duites a terme per l'Institut Nacional d'Oncologia dels Estats Units d'Amèrica, un marcat poder antineoplàstic. El 1991, es va identificar el taxol com a responsable de l'acció antitumoral. El 1994, aquesta substància era sintetitzada en un laboratori». (GEM/CLI).

Per entre les encletxes de les roques de l'estret comellar, arrelen alguns exemplars molt malmesos. Comparteixen hàbitat amb les alzines, el boix, les mates d'estepa joana, els coixinets de monja, les peònies, les didaleres... i moltes altres plantes, algunes d'elles endèmiques.

La inestabilitat del terreny, fa que tot es precipiti per avall. Pedres i velles soques mortes de teixos i d'alzines no troben fre en aquesta rosta pendent. Hem de cercar un punt on aferrar-nos, a la roca que emmarca la canal o bé a la vegetació, la qual cosa no és massa recomanable per tal de no fer-la malbé.

Aquesta imatge i les dues següents mostren les dificultats d'avançar per aquest terreny relliscós i costerut. No podem parlar de punts veritablement delicats, però sí que cal extremar les precaucions. 



Collir un brot de teix: Heu pujat a sa Mola!

Segons Llorenç Vich, una de les més antigues tradicions banyalbufarines, avui ja desapareguda, és la de mostrar un brot de teix com a prova més fidel perquè es dóna la casualitat que si no és havent pujat els 933 metres que amida aquesta muntanya és pràcticament impossible tenir una branca d'aquest arbre que tant sols es troba a sa Mola. Al Teix —d'aquí li ve el nom—, al Massanella i al Puig Major. A tota Mallorca hi ha uns 400 exemplars d'aquest arbre, originari de les zones fredes dels països del nord d'Europa.
      Un temps, els betlems banyalbufarins eren adornats per branques de teix. Emperò això ara ja no és possible fer-ho, ja que aquest arbre està altament protegit per la llei...


L'exemplar núm. 112
A la Wikipèdia trobam algunes dades ben interessants:

El nom genèric Taxus, és romà, ja utilitzat per Virgili i Plini, derivat sembla del grec 'taxis' que vol dir fila, per la disposició de les seves fulles o de 'toxicos' verí.
El nom específic baccata prové del llatí 'bacca', baia, amb referència al tipus de fruit.

L'exemplar núm. 138
El teix té fama des de l'antiguitat d'emmenagog i narcòtic. És una planta molt verinosa a causa de l'alcaloide que conté, la taxina, que produeix hipotensió, depressió cardíaca i després la mort. Tot l'arbre és tòxic, excepte l'aril que envolta la llavor. La taxina no actua de la mateixa manera per a tots els animals, ja que alguns remugants, especialment les cabres i les vaques, la toleren relativament bé, encara que les vaques poden tenir avortaments. Per als èquids és mortal, i per a l'home, altament perillosa. Tot i el seu aspecte bonic, però a la vegada tenebrós, ha donat lloc a quantitat de llegendes i històries, més o menys certes, però sempre interessants.

En els darrers metres, el comellar s'estreny i volta sensiblement a la dreta. A les parets encara es veu algun esporàdic teix.

Antònia arriba a l'alzinar que corona la depressió, anomenat es cap des Teixos.

Assolim la capçalera del comellar dels Teixos a les 13:00:26 h (WP-08) (914 m), molt a prop del cim del puig de la mola de Planícia. Recordem que el cim està situat als 941 m.s.n.m. L'ombra espesa i sempre fresca de les alzines convida a reposar del dur esforç de pujar aquest comellar.
     Suquí mateix precisament aquí, a una sitja, acaba el camí podrem agafar el camí des Carro que puja a la mola: «via per la qual es baixaven els sacs de carbó i de calç de damunt la muntanya». S'ha de dir que aquest camí fou habilitat per al trànsit rodat durant la primera dècada del segle XX. De fet, els avantpassats banyalbufarins ja deien al respecte l'eloqüent dita: 

Això que dius és una barbaritat tan grossa
com que un carro pugi damunt sa Mola.

(Associació Cultural Bany-Al-Bahar, 2011).
 
Passam per entre els dos cims de la Mola ignorant-los, un poc més endavant abandonam el camí des Carro i agafam el de ses Rotasses. A la imatge, caminam pel terme de Puigpunyent, a punt de travessar la paret que el separa del d'Esporles.

És un vertader plaer caminar pel bosc d'alzines, sempre verdes, com diu Lluís Salvador. Per la seva ombra es pot caminar perfectament a l'estiu, si fa un dia sec l'aire és molt agradable.

Tota la mola es plena de restes de ranxos de carboners, on moltes famílies trobaven una manera de subsistir.

Deixam el camí de ses Rotasses per l'esquerra (WP-09) (725 m), cap a un ranxo de carboners. Aquest conjunt d'explotació del bosc disposava d'un inusual pou. Són les 14:05 h.
     «Una de les poques dades que demostren l'antigor d'aquesta activitat al bosc de sa Mola daten de l'any 1720, on un tal Pere Geroni Arbós va denunciar Antoni Vich per haver arrabassat branques de dins la seva rota per ser cremades a la seva sitjeta que es trobava dins s'arboçar així com de robar rabassons d'altres sitges veïnes». (Vibot, 1999).



Mal viatge és fer carbó.
Qui va treure tal ofici!!
Dalt sa Mola de Planici
hi habitava sa meva amor.

De camí al pas de Son Sanutges, passam vora un avenc (WP-10).
     Vibot ens fa saber que la quantitat d'avencs en aquesta zona és immensa, com també ho era la seva utilitat: des de servir com a abocador de cadàvers d'animals a amagatall del contraban. Els informadors li recorden l'atenció que s'havia de posar quan es llauraven els terrenys situats a la part més baixa (es Avencs de s'Arboçar), perquè en qualsevol moment el sòl es podia enfonsar. 

Ens acostam a guaitar a la timba dels cingles de Son Sanutges. El nucli de població de Banyalbufar apareix quasi als nostres peus.

Iniciam la davallada per un rost coster, on sembla impossible que trobem pas.

No només és possible, sinó que hi trobam un camí amb marge de sosteniment. Aquest camí, ajustat a la paret, ens menara al pas de Son Sanutges.

Situats sobre un esperó rocós, copsam la població de Banyalbufar i la costa. La imatge apareix un poc difuminada per la xafogor. L'Arxiduc anotà: «Hom frueix mirant avall dins l'abisme vertiginós fins a s'Arboçar»

Una bretxa entre les penyes ens permetrà baixar per la cinglera.

Panoràmica realitzada per Sebastià Riera a partir de dues fotografies, on apareixen els cingles i el pas de Son Sanutges.
   
Pas de Son Sanutges
A les 14:23 h assolim el pas de Son Sanutges (WP-11) (663 m), també conegut com Mal Pas. Es tracta d'una sèrie de marges molt desfets recentment n'ha caigut un bon tros que facilitaven i faciliten l'accés als costers alts de sa Mola. 
     Per la Mola i els seus voltants (Puntals), podem trobar diferents passos, com: el pas d'en Vallès, el pas de s'Enquetja, el pas de sa Biga, el pas de sa Mola, el pas de sa Rata, el pas des Cotxo, el pas des Salt i el des Aragalls.
 

El bucòlic camí de ferradura continua baixant, descriu uns revolts i es perd, o es desfà per l'acció de les rossegueres.

Les continues esllavissades han fet malbé el camí, per això ens convé descendir pel llindar del tàlveg de l'estret comellar, així i tot, les culades són inevitables. 

Com es pot apreciar a la imatge, el vessant de la mola que hem triat avui, és prolífic en rossegueres, i de les bones, no debades la zona s'anomena ses Rossegueres.  

El fet de trobar els primers ranxos de carboners ens dóna coratge, això vol dir que el territori s'humanitza i a partir d'aquí trobarem camins que donaran descans als ja turmentats turmells. 

Nombrosos ramals porten als nombrosos ranxos de carboners i calciners que poblaren aquests boscos.

Arribam al camí Vell des Correu (WP-12), l'antic camí d'Esporles a Banyalbufar. Tram de la ruta de pedra en sec G-221.

Camí Vell des Correu
A les 15:43 tancam el cercle a la guixeria de Son Sanutges, on finalitzam la dura però gratificant ruta d'avui per la mola de Planícia.          
   
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
És aconsellable seguir unes normes bàsiques


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 
Banyalbufar

Distància aproximada: 8,40 km després de netejar el track (12,73 km GPS)
Pujada acumulada: 583 m
Alçada màxima-mínima: 931-347
Temps aproximat sense aturades: 3:59 h
Velocitat mitjana: 1,25 km/h
Temps total:  6:55:34 h
Ruta circular:
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: La pujada pel comellar dels Teixos és molt exigent i delicada per les pedres que podem llançar als companys que ens segueixen
Integrants: Francesca, Antònia, Maria, Jaume i Joan
 
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Situació del comellar dels Teixos

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Sud E-25, amb els punts principals

Desnivell, velocitats i distàncies aproximades

Perfil en 3D


Manacor, 17-6-2014

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Sa Mola de Planícia. Associació Cultural Bany-Al-Bahar. 2011.
  • Sa Mola de Planícia. 1999 Tomàs Vibot.
  • Mapa Alpina Tramuntana Sud E-25.
  • Mapa GEM.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

13 comentaris:

  1. ¡¡Ufff Joan, que dura es la subida por el Comellar des Teixos!!
    Como siempre un interesante reportaje con hermosas fotos.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio, sí que ho és, però val la pena l'esforç. Per a nosaltres era la primera vegada que hi pujavem.
      Gràcies pel amable seu comentari.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Hola Joan
    Una bona publicació, molt ben documentada i fotografiada, d'un itinerari gairebé perfecte. És dur, no pots badar en quant a l'orientació, dos o tres passos, bones vistes, i poder contemplar aquesta comunitat de teixos... tot plegat és dificil de superar. Més o manco ferem aquest recorregut fa poc temps, i el tinc ben present, encara que no conec aquest pas d'en Sito. Molt bona feina aquesta publicació Joan. Salut i bon estiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç.
      Veritablement, la volta és distreta, gens avorrida, hi ha un poc de tot. La part alta del comellar dels Teixos és una passada, cal estar-s'hi una estona i gaudir de la composició natural i anàrquica: roca-flora.
      Mil gràcies pel teu comentari, amic Llorenç, i bon estiu!

      Elimina
  3. Hola Joan lo primer de tot agrairte la mencio que fas al grup y a la meva pesona, apart de aixo, he disfrutat revisquent amb el teu reportatge una gran jornada y ven com ja es natural en tu una gran informació hitorica de la ruta.
    Una afarrada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni.
      No es pot passar per aquest pas sense citar-te a tu i al teu grup, que fóreu els pares de s'al·lot, els qui li donareu nom.
      Moltes gràcies per comentar, amic Toni.
      Que passeu un bon estiu!
      Ah, i deixa qualque calamar pels altres!

      Elimina
  4. Els teixos sempre han cridat la meva atenció, he llegit molt sobre ells, com i perquè s'utilitzaven antigament, la seva longevitat etc.
    És una pena que el canvi climàtic els afecti tant, són del fred i la humitat i del primer cada vegada en fa menys.
    bona ruta.
    Fins a la propera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arnau, és un arbre poc conegut, pel fet que hi ha pocs exemplars i que t'has d'enfilar per veure'ls. Desgraciadament, el canvi climàtic acabarà, també, amb moltes altres coses.
      Gràcies per comentar i bon estiu!

      Elimina
  5. Hola Joan,
    Un bo i dur itinerari en quant a orientació i pel comellar dels Teixos, un terreny molt dret i inestable. Ja el recordo.
    No fa gaire férem l'ascensió a la Mola pel pas de Son Sanutges, però desconec aquest pas d'en Sito.
    Una perfecte publicació, com sempre!
    Salutacions amic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep, per passar pel forat que anomenaren d'en Sito, el grup d'en Socay, has de sortir un poc de la ruta habitual del comellar delsTeixos.
      Gràcies per comentar, ets molt amable.
      Salut i bon estiu, amic Josep!

      Elimina
    2. Hola, Joan. Fa estona que estic enganxat a les teves publicacions. Me podries enviar el teu mail? Una abraçada i esperant noves rutes. Bona feina.

      Elimina
    3. Hola Joan, estic content de que t'agradi el blog. A jo també m'ha agradat molt el teu "El perquè de tot plegat", amb el teu permís l'he compartit.
      Una abraçada.

      Elimina
  6. El meu és novaterra@hotmail.es

    ResponElimina