49 - Puig des Castellot, puig de ses Covasses i sa Moleta de Binifaldó 4-12-2011

Sovint, deixam de banda altures més discretes per enfilar-nos als cims més alts de la nostra Serra. Moltes vegades la vista que ens ofereixen aquests puigs secundaris no desmereixen en absolut en bellesa. Els jorns de tardor i d'hivern són sinònim d’atapeïts boscos i masses de verdor en tot el seu esplendor, els colors i els olors et deixen un record inesborrable. Tal és així que avui proposam una ruta per les rodalies de Lluc i pujar a tres cims, l'altura dels quals va dels 695, 751, fins als 837 metres.

Començam a caminar a la carretera de Lluc C-710 (1881-1891), al coll de sa Batalla. Ran del restaurant s'inicia la ruta d’avui. En aquest punt (coll de sa Batalla), el 1618 es produí un enfrontament entre les forces de la justícia i un escamot de bandolers, coneguts com la colla de Selva dirigits per la família Boda. El resultat fou el de catorze bandolers empresonats, alguns d'ells ajusticiats posteriorment. L'enfrontament provocà el canvi de nom del lloc que abans era conegut com es Grau de Lluc.

La boira i la humitat varen triar també aquest diumenge per passejar-se per la Serra. Aquests fenòmens atmosfèrics i els aparells electrònics no es duen gaire bé. 

El camí de cullera acaba en un senderó que es torna aspre quan s'aproxima al pas d'en Bartomeu. 

Pas d'en Bartomeu

El pas d'en Bartomeu era la via d'accés a la casa de neu des Castellot, a sa Rota i a la possessió de ses Figueroles. Els personatges que donen nom a passos com aquest, amb bona lògica —diu Salamanca— degueren ser els primers en arriscar-se a passar; en altres casos, els que adaptaven el camí per permetre pas o bé els que transitaven per allà de manera habitual.
     Altres casos són: el pas d'en Miquel, el pas d'en Barona, el d'en Bisquerra, el d'en Botilla, el de na Maria, el de na Bel...

Alguns esclata-sangs varen caure dins la bossa.

Des del tirany mig perdut i sinuós admiram el primer dels cims que hem de pujar avui; el puig des Castellot.

Al coll de sa Rota de Dalt (600 m) ens desviam per envestir la pujada.

Entre una esponerosa vegetació humida, representada pel càrritx, el xiprell, l'aritja, les mates i els pins, anam pujant pel coster des Castellot.

Cases des Guix.

A partir d'aquest punt la senda queda desdibuixada; hem d'avançar seguint les fites i alguna fletxa vermella, sobre un terreny rocós i, avui, ben llenegadís.

 La pendent és forta/mitjana, endurint-se al final de l'ascens.

Destaca el puig de sa Capella Blava, al dessota trobaríem les cases d'Alcanella i d'Alcanelleta, i la descomunal alzina de ses Truges.

La pujada pel darrer ressalt rocós és forta i hem de grimpar algun tram, trobant fites i punts vermells.

Els darrers metres els feim grimpant amb seny de bístia vella, degut a la humitat. Ja veurem a l'hora de baixar; confiam en les mates de càrritx que ens ajudaran a frenar a la davallada.

Des del cim des Castellot, albiram el puig des Grau i el Caragolí des Guix

Cim del puig des Castellot (695 m). Creu col·locada el 1992 pel grup Es Voltors.

El betlem ha desaparegut, el qual també fou col·locat pel mateix grup excursionista.

El grup al cap cimal del puig. Alguns components de la cordada decidiren no pujar fins a dalt.
     Pel cim hi ha el corral des Moro: restes d'antigues construccions prehistòriques.  

A la panoràmica, destaquen, més enllà del clot d'en Gamundí, les cases des Guix, el puig Caragolí des Guix (913 m), el puig des Grau (867 m) i el de n'Ali (1038 m), tots ells coberts pels niguls baixos.

Abans de baixar des Castellot copsam el puig de ses Covasses, cap allà dirigirem les passes.

En direcció nord, destaca el puig Ferrer (771 m), la serra d'en Massot (775 m) i el puig Tomir (1104). A la dreta, sa Capella Blava (682 m), el punt més alt de la serra del pas d'en Bisquerra.

Iniciam la baixada.

Panoràmica de les balmes del massís del puig de Massanella (1365 m), i la Criança (dreta i en primer pla).

Abans de dirigir-nos cap al coll vull cercar la casa neu que té arrecerada aquest puig a la cara nord.

Casa de neu des Castellot

Per a trobar la casa de neu des Castellot (592 m), també coneguda com casa de neu de la Rota de ses Figueroles, de can Catxo (Gorries) o de Son Amer (Servera, Valero), cal seguir una paret seca, la qual acaba just al pou de neu per a continuar després.

Segons Vallcaneras el pou de neu amida: 13,4 m de llargària per 5,5 m d'amplada i 4,5 m de profunditat.

Segueix dient: pensam que l'absència de casa de nevaters es deu a dos factors: d'una bnada, l'existència de la rota de Dalt, i d'altra banda, la baixa altitud del pou, la qual cosa faria que, en cas de nevar en aquestes altituds, la quantitat de neu i les condicions de treball no devien ser extremes. (Les cases de neu i els seus itineraris, 2002).   

La gran quantitat de vegetació que ha arrelat a les seves parets no deixa veure bé el conjunt. Les parets no presenten portal, la qual cosa fa pensar que la coberta devia ser rasa i recoberta de càrritx. 

A uns metres d'ella s'aixeca aquesta gran alzina.

Fa uns minuts estàvem al vèrtex del puig que veim (dreta). A la seva esquerra s'alça sa tossa Grossa (656 m). Tornam al coll de sa Rota de Dalt i iniciam la pujada al puig de ses Covasses.

En aquest puig se situa la cova des Passeguer. A l'article El torrent dels Picarols (Selva, Mallorca), Endins, 32, 2008, trobam una sèrie de dades documentals on apareix el topònim. «La primera correspon a un llibre de capbrevacions amb data de 16 de novembre de 1731, on Miquel Amer capbreva les seves propietats en Alou de Magdalena Fuster. El text és el següent: “... l’empriu de les Montañes y bosch de Binibona fins a la cima del Puig nespler, mirant á Comafreda, de altra part ab montañes de Caymari, fins a la Cima del Puig del Grau, de altre ab las montañes de Juan Amer de lluch y ab cova del Presseguer, de altre part las solanas y codol gros de Aucanella, de altre part ab lo torrent dels Picarols qui abaxa fins Binibona.” (ARM sig 2021. Capbrevacions 1731-1748). A més del torrent dels Picarols com a fita plenament reconeguda, apareix al text el que anomenen com a cova del Presseguer (en l’actualitat, cova des Passeguer) cavitat situada al coster de migjorn del puig de ses Covasses». 

     Es pensa que Passeguer vol dir el que caça pàsseres (Monticola solitarius).

El grup s'estira a la pujada. Al fons s'albira la carretera en el punt dit el salt de la Bella Dona.

Des del cim del puig de ses Covasses (573 m) guaitam a la vall de Lluc. Sobre es Pujolet (548 m) s'hi aixecaren les cases de Son Amer, segurament en el segle XVIII. En el segle XIV es documenta el lloc amb el nom d'alqueria Puig Ferrer (podium ferrari). A la dreta, destaca el puig de sa Font (660 m), als seus peus s'estenen s'Olivar i es Murtar.

A baix, al bosc de s'Ermita, destaca el petit edifici de l'ermita de Son Amer, al dessota del puig Ferrer (770 m), Podio Ferrari (1277). El coll Pelat separa el puig citat de la cota 707 metres de la serra Mitjana.
 

Puig de ses Covasses

Pel cim del puig de ses Covasses passa la paret que separa els termes municipals d'Escorca i Selva, i al mateix temps les finques de Son Amer i ses Figueroles. 

Desfem les passes, tornam botar la paret i seguim la carena (nord) en tendència descendent.

A la nostra dreta deixam l'indret dit ses Solanes i algunes sitges de carboners, i assolim es Colls. Passam el portell anomenat la barrera de s'Ermita (707 m). Per la partió de Son Amer i ses Figueroles hi ha una dotzena de colls de tords on els amos de la finca i amics del senyor feien bones caçades. Els contractes d'arrendament prohibien la caça dins la finca de Son Amer sense permís escrit del propietari. (Son Amer, nom per nom, 2005).  

El preciós camí marjat des Colls baixa fent revols ben marcats per un coster molt inclinat del puig. Aquest camí comunicava els ranxos dels antics carboners del puig de ses Covasses amb els camins del bosc de s'Ermita. 

El camí es converteix en tirany i es torna planer mentre creua per un espectacular alzinar.

El sender surt al camí del bosc de s'Ermita per qual pujam cap al coll Pelat (690 m). Segurament anomenat així per un puig que antigament era pelat situat pels voltants (podii pilati, 1300), (podium pilatum). Un botador ens planta al bosc Gran. 

Deixam a la nostra dreta el camí de ses Figueroles que també va a Alcanella i Alcanelleta. La contrada és prolífica en bolets.

Impressionant bolet anomenat cogomella de cama blanca o apagallums de cama blanca.

Les soques revestides amb molsa de tardor canvien l'estètica de tot el bosc.

Un dels protagonistes d'aquest calidoscopi de vida i de colors.

L'apagallums només és comestible el capell, però pot causar trastorns gàstrics en algunes persones. 

Els exemplars menors de 10 cm s'assemblen a bolets verinosos del gènere Lepiota o el bolet comestible Macrolepiota procera.

Des de la línia del penya-segat de la moleta de Binifaldó copsam la vall de Lluc, el puig Caragoler des Guix, es Grau, n'Ali, es Frontó, es Massanella, es Galileu...

Moleta de Binifaldó

Cim de sa moleta de Binifaldó (837 m), el cim més alt d'aquesta excursió.

Torre de defensa de les cases de Menut, als peus de sa Moleta.

Cercam un recés on dinam i bevem un cafetó amb algun esperitós.

El paratge de sa moleta de Binifaldó és poc freqüentat, tot i tenir un encís natural i salvatge. La temperatura baixà de sobte i ens posàrem en marxa ben aviat.

La baixada ens mena altra volta al GR 221, tram Pollença a Lluc. D'aquí podríem anar directament cap als cotxes, al Guix, però enrevoltàrem per Binifaldó i Menut.

Botador al coll del Pedregaret (670 m).

L'entorn de Binifaldó no pot ésser més bucòlic, i més ara, amb l'aigua que corre pels torrents.

Torrent de Binifaldó.

Caminam entre catifa de fulles dels arbres que creixen vora els torrents: polls, platers, oms...

Cases de Binifaldó, antiga alqueria andalusina (Beni-Haldun o Binihaldon). Des del 1897, pertany a l'Estat espanyol, però va esser cedida al Govern de les Illes Balears i és adiministrada per la Conselleria d'Agricultura i Pesca. Té una extensió de 239 ha. Les cases foren reformades no fa massa anys i, des del 1985, s'hi ubica una escola de natura. D'altra banda, el Patronat de Races Autòctones hi instal·là, 1982, un centre de reproducció. (GEM).

Font des Cossi

Duia la cabòria de trobar la font des Còssil o Cossi, i vat aquí! Les fonts de mina tenen com a característica comuna l'existència d'una galeria coberta de pedra en sec, gràcies a la qual s'accedeix a l'ull de la font. L'art de construir les fonts de mina s'ha mantingut viu fins a temps recents.

El pare Roig diu: «És una vertadera obra arquitectònica. Acaba en un petit absis i un cossi fondo d'aigües clares que dóna nom a la fontana. El sobrant alimenta un safareig que en temps passats regava uns horts de Binifaldó, que està a la vora de la carretera». 

El safareig de l'hort de Binifaldó reb l'aigua d'aquesta font. Veim els puigs Montibudell, Muntibudell (o puig Budell) (656 m), el Caragoler de Femenia (922 m) i el puig Roig (1003 m).

Canaleta que conduïa l'aigua de la font de sa Magnesi a les cases de Menut.

Menut

Façana principal de les cases de Menut, alqueria Monut al Llibre del Repartiment (1232). Al segle XVII aquesta antiga possessió fou donada a la Mare de Déu de Lluc per un pobler Pere-Antoni Ferragut. El 1877, l'Estat espanyol es va encautar d'ella, igualment de la possessió de Binifaldó.
     Els habitants de Menut a 1586, segons un manuscrit titulat Llibre de Lluch, eren: Antonia, asclava. – La Sra. Saurina, vidua. – Margarita, asclava. – Moss. Ton Càneves, Mayor. – Moss. Nadal Càneves. – La Sra. Joana Càneves. – Esperança, esclava. – Juan, asclau. – Francisca, asclava. – Johan Saguí, missatge. (sic) (Lluch / Joan Vich, 1934).

Actualment la finca és un viver forestal el qual produeix cada any 400.000 plantes autòctones. La finca produeix també espècies arbustives per a repoblació com llentiscla (Pistacea lentiscus), coscòia (Quercus coccifera), aladern (Rhamnus alaternus), romení (Rosmarinus officinalis), etc.

Sortim de la finca pel botador.

Per un camí de carro tornam al bosc Gran i al coll Pelat, botarem la paret mitgera per entrar una altra vegada dins el bosc de s'Ermita de Son Amer. 

Marjades de l'hort dels ermitans de l'ermita de Son Amer (s XVII), situada a l'ombra del puig Ferrer.

Una de les fonts d'ingressos més importants de la finca de Son Amer era el carbó i l'escorxa d'alzina. La recol·lecció de l'escorxa també era feina del carboner i el seu preu era similar al del carbó. D'ella s'extreien substàncies químiques utilitzades per adobar pells i per a fer tinta.

El puig d'en Galileu (1181 m), vell guardià de la vall de Lluc. A la dreta, entre marjades, brolla la font des Puig Ferrer, l'aigua de la qual movia el molí de Lluc.

Pla de sa Font o sa Tanca. Caminam els darrers metres per camada i després asfalt, sols ens queda un quilòmetre llarg per arribar a es Guix on tenim els cotxes.
     Aquesta ha estat una volta pintoresca i entretinguda, molt moguda, amb pujades i baixades, amb panoràmiques sorprenents i canviants quan hem estat a dalt dels cims i hem vist una sèrie d'elements interessants quan hem caminat pel bosc. La contrada té moltes possibilitats pels senderistes, hom es pot fer una ruta personalitzada enrevoltant per les finques públiques de Son Amer, Menut, Binifaldó i ses Figueroles.

 ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

► Baixar el track del Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

 

Escorca

Distància aproximada: 13,25 km
Pujada acumulada: 707 m
Alçada màxima-mínima: 854-491
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 8:29:57 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'han de fer petites grimpades 

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

Traça dels GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Nord, E-25

Manacor, 11-11-2012

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

• Els noms del passos a la serra de Tramuntana. Miquel Salamanca Salamanca Dins: XXI Jornada d'Antroponímia i Toponímia. (Santa Maria del Camí, 2008). 2009 DD.AA.

• Les cases de neu i els seus itineraris. 2002 Lluís Vallcaneras.

• Son Amer, nom per nom. 2005 Antoni Ordinas, Gabriel Ordinas i Antoni Reynés.

• Revista Lluch. 1934.

• Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig. 

• Mapa Alpina Tramuntana Nord. 2005-2006.

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.