40 - Sa Mola de Planícia, pel camí de ses Rotasses 14-8-2012

Caminar per l’extens bosc de sa Mola de Planícia, un dels més importants alzinars de tota Mallorca, és fer un recorregut pel passat. Els nombrosos elements etnològics que ens surten a camí, representen les empremtes d’una gent sacrificada que lluità per sobreviure en un entorn agrest. L’element a destacar és el conjunt dels Aljubets. La Mola de Planícia s'orienta de nord-est a sud-oest, paral·lela a la mar, culminada per tres cims: es Puntals (887 m), el puig de sa Mola (934 m) i es Moletó de sa Granja (606 m). S'estén pels termes de Banyalbufar, Esporles i Puigpunyent.

Començam la ruta a sa Granja d’Esporles, on deixam aparcat el vehicle i enfilam el camí Vell des Correu, una antiquíssima via de comunicació entre Esporles i Banyalbufar, anomenat així des de l’any 1401. (Rodas, 2009).
 

Seguim l'indicador del GR 221 (Ruta de pedra en sec), passam un petit portell i després el que separa les finques de sa Granja i ses Mosqueres. Antigament, el tram final del camí Vell des Correu també unia sa Granja amb Palma. (Rodas, 2009). 

El camí Vell des Correu és un camí reial d'origen medieval, documentat ja en el s. XV; el nom fa referència als antics oficials reials que portaven la comunicació als pobles. En alguns trams del recorregut presenta empedrats tan bells com el de la imatge. 

El camí discorre per un frondós alzinar —es pot dir que gairebé tota l'excursió es camina per l'ombra fresca de les alzines— amb nombroses restes d'antigues activitats pròpies dels boscos mallorquins: sitges, forns de calç, cabanes... 

Després de la inauguració de la carretera entre Esporles i Banyalbufar al segle XIX, el camí fou abandonat. El 1999 el Consell de Mallorca va rehabilitar aquesta via. (Vibot, 2003).
    

Abandonam el popular camí Vell des Correu per l'esquerra, per un dels nombrosos camins de carboner que creuen de banda a banda sa Mola de Planícia. (La imatge està presa en direcció de Banyalbufar a Esporles).

El camí ara elegit va pujant pel comellar de ses Rotasses. «El comellar de ses Rotasses puja des del camí des Correu entre el puig de sa Barca i els penya-segats de la mola. Salva un desnivell d'uns cent vint-i-cinc metres. El seu interior és una veritable mostra del que representa la vida en el bosc: rotles  de sitja, forns de calç i restes de la caça amb filats». (Albertí-Rosselló-Vibot, 2002)
     

Bassa de ses Rotasses

Vora un aljub mig esfondrat i una bassa pels animals —bassa de ses Rotasses— feim aturada per a berenar. La bassa situada ran del camí, entre el moletó de sa Granja i el puig de sa Barca, està dins terres de l'antiga possessió de Son Valentí,
     «Als llocs on els alzinars possibiliten la presència d'explotacions carboneres, els passos comunicaven amb la possessió o amb algun indret habitat. És especialment notable la quantitat de passos d'aquest tipus a la Mola de Planícia i a la Fita del Ram. El pas des Cotxo és testimoni de la circulació de carros (anomenats cotxes en aquella època) carregats de carbó pels alzinars de la serra, les quals sovint eren maniobres certament temeràries i arriscades». (Salamanca, 2008).

Botam una esbaldregada paret, crec que separa els termes d'Esporles i Banyalbufar, i és on s'inicia la pujada al Moletó de sa Granja.

Poguérem gaudir del bosc per a nosaltres sols. En els quasi 17 km que férem no vérem una sola persona, la calor fa desistir de fer excursions a la muntanya, però si es tria un lloc ombrívol i un dia que la humitat no sigui alta, es poden fer perfectament, l'alzinar és molt fresc. Es pot patir més calor en un dia humit de primavera. 
 

Son Bunyola

La ruta s'acosta als cingles de Son Sanutges, una magnífica balconada natural a la costa de Banyalbufar. Acostam amb el zoom les senyorials cases de Son Bunyola, les quals destaquen enmig de les terres de cultiu.

Seguim l'itinerari i passam entre la barraca d'en Camotes i el rotlo de sitja. Aquest aixopluc fou entaulat per alguns bombers i components del grup Tramuntanya, de Manacor. 
     Aquí atenció! No s'han de seguir unes fites que van per avall (sud), el camí correcte, més aviat és cap a ponent.

Tota la mola es plena de restes de ranxos de carboners, on moltes famílies trobaven una manera de subsistir.

«Ses Rotasses són un conjunt marjat molt vell i en mal estat de conservació, envaït completament per l'alzinar, que es troba a la part superior del comellar homònim a uns 550 metres d'altitud. La designació s'ha trobat per primer cop documentada el 1642, la qual per aquella data era explotada per un jornaler de l'heretat dels Vic de Superna». (Albertí, Rosselló i Vibot, 2002). 

Sortim a una clariana de l'atapeït alzinar que ens permet observar la panoràmica sobre Esporles, l'ermita de Maristel·la i la Fita del Ram (833 m).

A baix s'estén la vall de Superna a l'ombra de la Fita del Ram, sa Mola, el puig des Meló...

Les fites ens dirigeixen cap a la dreta per un terreny amb forta pendent i un passet.

I assolim el camí des Carro que puja des de s'Arboçar passant pels Aljubets «via per la qual es baixaven els sacs de carbó i de calç de damunt la muntanya. S'ha de dir que aquest camí fou habilitat per al trànsit rodat durant la primera dècada del segle XX. De fet, els avantpassats banyalbufarins ja deien al respecte l'eloqüent dita: 

Això que dius és una barbaritat tan grossa 

com que un carro pugi damunt sa Mola».

(Associació Cultural Bany-Al-Bahar, 2011).
 

En el collet tenim dues opcions, a la dreta, anar a guaitar a la costa d'Estellencs, Banyalbufar, Valldemossa i Deià. A l'esquerra, pujar al vèrtex del cim de sa Mola. Ja que hem fet el saludable esforç de pujar aquí dalt és recomanable fer les dues coses.

La Mola de Planícia és el puig més alt de la serra de Tramuntana on l'alzinar arriba fins ben bé al cim. De fet, són pocs els metres que resten entre l'alzinar i el punt geodèsic.
 

Vora la caseta des Forestal o caseta des Puig. Des d'aquí es controlaven els possibles incendis.

L'esforç bé ha valgut la pena; a les vistes de ponent destaquen es Galatzó, sa Mola de s'Esclop (928 m) i es Moletó (886 m). Als nostres peus baixa el comellar des Teixos.
     

Collir un brot de teix: Heu pujat a sa Mola!

Segons Llorenç Vich, una de les més antigues tradicions banyalbufarines, avui ja desapareguda, és la de mostrar un brot de teix com a prova més fidel perquè es dona la casualitat que si no és havent pujat els 933 metres que amida aquesta muntanya és pràcticament impossible tenir una branca d'aquest arbre que tan sols es troba a sa Mola. Al Teix —d'aquí li ve el nom—, al Massanella i al Puig Major. A tota Mallorca hi ha uns 400 exemplars d'aquest arbre, originari de les zones fredes dels països del nord d'Europa.
     Un temps, els betlems banyalbufarins eren adornats per branques de teix. Emperò això ara ja no és possible fer-ho, ja que aquest arbre està altament protegit per la llei...

Cap al nord destaca el pla del Rei de Valldemossa amb la Talaia Vella i el Teix, puig que pujàrem el passat dia 8.

El nucli de població de Banyalbufar.

A Banyalbufar fan tomàtigues

per Barcelona enviar,

i quan van un poc barates

només senten remugar.

 

Des d'aquesta posició s'albira el final de sa Mola: els puntals de Son Balaguer (839 m), els puntals de Planícia (893 m), el puig de sa Parra (762 m). Més enllà, el colós de la contrada, la muntanya màgica, el puig de Galatzó (1027 m). La costa de ses Ànimes envoltada de misteris i fenòmens estranys localitzats a les cases des Rafal de Planícia. A la Miscel·lània Pasqual es recull un document titulat Duendes del rafal de Planicia de Bañalbufar en el año 1763. 
     El propietari de Planícia, el marquès de Campofranco, Nicolau de Pueyo i Pueyo, alertat pels veïns, volgué comprovar personalment que passava. La carta que envià a don Ventura Serra després de passar la nit al Rafal, no té desperdici. (Vegeu Mallorca mágica, 1996, p. 300-305).

El puig de Galatzó i es Puntals.
     A llibre Sa Mola de Planícia, de Vibot, es parla de l'existència d'una casa de neu a sa Mola: «es tractava d'una construcció més aviat petita i bàsicament destinada a la recollida de neu per a usos terapèutics, com era rebaixar la febre dels malalts. La construcció d'una casa de neu sobre sa Mola sembla en part lògica, ja que al vessant que mira cap a sa Granja d'Esporles n'hi ha una altra».

Cim del puig de sa mola de Planícia

Punt geodèsic del puig de sa Mola de Planícia (934 m).

La Mola

Immensa, gegantina,

pedrenc de la muntanya.

Per què fuigs de la terra

i dins el cel t’amagues?

Què cerques i què esperes

trobar dins la boirada?

Què vols? No t’alcis gaire.

No tocaràs jamai l’alta estelada.

D’aquesta vila noble,

tu n’ets la reina, tu n’ets la guardiana.

Vigila, forta penya

que mentres tu vigiles segura està la plana.

Autor: Pere Suñer i Bonet 

Publicada a: Saltiri de Pedra i Aigua, p. 23. Bany-Al-Bahar, 2005.

Decidim escurçar camí i fer la baixada directa en vers de tornar enrere pels revols del camí des Carro.

L'acusada pendent ens fa pegar qualque culada, per la rosseguera les pedres es mouen i per la fullaraca és molt llenegadís.

Les restes de carbonissa denoten que no fa massa anys que s'abandonaren aquestes sitges.
     «Una de les poques dades que demostren l'antigor d'aquesta activitat al bosc de sa Mola daten de l'any 1720, on un tal Pere Geroni Arbós va denunciar Antoni Vich per haver arrabassat branques de dins la seva rota per ser cremades a la seva sitjeta que es trobava dins serbosá així com de robar rabassons d'altres sitges veïnes». (Vibot, 1999).

Mal viatge és fer carbó.

Qui va treure tal ofici!!

Dalt sa Mola de Planíci

hi habita sa meva amor.

Quasi al final d'aquesta rosta comella observam una curiosa barraca de carboner, la qual disposava d'un rebostet situat devora el portal d'entrada. Uns metres més avall ens topam amb el camí de s'Arboçar, per ell ens desviarem a l'esquerra cap als Aljubets.

Els Aljubets

Els Aljubets —popularment anomenats es Aljupets— estan situats ran del vell camí de s'Arboçar, també anomenat camí des Carro o de sa Mola. «Es Aljubets és un dels més importants dipòsits d'aigua de Tramuntana, gràcies a les seves colossals dimensions (13,80m x 6,50m), la perfecció l’arquitectura i per ubicar-se en un dels llocs més privilegiats quan a bellesa botànica. Consta de dos cossos: un destinat al consum humà i l'altre a abeurar els animals. Fou aixecat el 1882 per una colla de margers esporlerins sobre els fonaments d'una antiga bassa». (Associació Cultural Bany-Al-Bahar, 2011).
     La data apareix cisellada a la pedra plana de la llinda dels Aljubets. 

Part posterior. La part on hi ha l'obertura és la dels animals, l'altra part de l'aljub té l'obertura a dalt, per poder extreure l'aigua amb poal. 
     «En els abeuradors que es cobreixen amb volta de canó es facilita l'abastiment dels animals mitjançant una rampa. En aquests casos la coberta pot permetre el pas de l'aigua, però aquesta s'arreplega sobretot dels voltants, sovint gràcies a reguerons cisellats al roquissar i entra als dipòsits per la portalada o per petites clavegueres obertes a la paret». (Reynés, 2001).

    

Caire de la paret de l'aljub. Antoni Reynés diu a la presentació de l'obra Llibre de la pedra en sec que: «és l'escriptura del paisatge. Una arquitectura sense arquitecte, anònima, humil. Barraques, parets, murs de separació. Es tracta d'una cultura que va nàixer de la necessitat que, amb el pas dels segles, acabà per convertir-se en un art. L'escassetat de mitjans i l'abundància de temps va fer de les construccions de pedra en sec una geografia generalitzada [...]».

«Els Aljubets emmagatzemen el que segurament és un dels tresors ambientals de la finca pública de Planícia: una població introduïda de ferrerets (Alytes muletensis). El ferreret és un petit granot endèmic de Mallorca que va ser descobert primer com a fòssil el 1977 i que més tard, al 1981, se'n varen trobar exemplars vius. El seu nom prové del seu cant, ja que recorda els cops d'un ferrer contra un mall. Sabies que la població dels Aljubets és la que té els individus més grossos de l'Illa?». (Associació Cultural Bany-Al-Bahar, 2011).
     Supòs que el motiu de tancar els Aljubets és per preservar la colònia de ferrerets, però n'hi ha que en veure barreres no tenen altra idea que espenyar-ho tot o forçar els panys. En el que té la boca d'arc i la reixeta forçada hi havia un bé mort dins l'aigua.

Després de dinar al pla dels Aljubets, desfem les passes i ens dirigim cap a les cases de s'Arboçar. Arribarem, primer, després d'unes fortes baixades, al pla des Diners, racó privilegiat i màgic (on hi ha el fantasmagòric Penyal des Bruixot* i la mítica Cova des Renou*) i per on passa la partió que el 1843 es marcà en la segregació de s'Arboçar i Planícia.

* Un informador ens assegurà que un vespre de forta tempesta un llamp esclatà damunt d'ell fent que un pastor que es trobava a prop perdés l'enteniment durant un parell de dies. La relació del fet amb l'afegit d'ocórrer dins una zona boscosa creà necessàriament la llegenda (Vibot, 1999).
* Visitar aquesta cova o avenc era un dels passatemps dels al·lots dels carboners (Vibot, 1999).

Resulta curiosa la toponímia dels passos, normalment referida directament a algun fet concret: «es va fer passar una biga per a la tafona de la possessió de Planícia per una escarpada canal que des d'aleshores és coneguda com el Pas de sa Biga». (Salamanca, 2008). 
     A un revolt del camí trobam un conjunt de construccions prou interessants per aturar-nos-hi, es tracta del Porxo i s'Aljub del Porxo, també dit s'Aljub de sa Boal o sa Bassa Nova.

S'Aljub des Porxo, de sa Boal (o sa Bassa Nova)

Vora una gran barraca, destaca s'aljub des Porxo «una petita bassa recoberta de volta (parcialment esbucada) i paredada en verd. Rebia l'aigua dels pendissos que hi ha darrere seu per una petita boca. Al seu costat trobam es Porxo on el porquer de Planícia guardava els animals que antany grufaven per aquesta muntanya». (Associació Cultural Bany-Al-Bahar, 2011).
     L'Arxiduc diu: «El bosc servia de devesa a molts de porcs i per això hi ha cinc basses (abeuradors) per recollir l'aigua. El camí que va en direcció al turó de la mola en passa per tres, la bassa del Puig, la bassa dels Aljubets i la bassa Nova». (Les Balears, 2002, V, p. 106).

Continuam baixant descargolant camí. Deixam el pas de sa Mola a l'esquerra. Aquest pas ens duria just a darrera les cases de Planícia. Devora el camí trobarem una sèrie de forns de calç de bones dimensions. El forn des Busqueros encara conserva part de la portada. Segons el calciner Mestre Josep Sampol Barceló un forn de calç és: Un clot fons i rodó on hi covem ses pedres, perquè a força de foc tornin calç.

L'ofici de calciner estava relacionat amb el de carboner, ja que el calciner aprofitava les branques primes que no servien per a fer carbó. Unes 40 o 60 tones de llenya es necessitava per a fer una fornada, la qual durava 10 o 12 dies. En una bona fornada es podien treure unes 150 tones de calç.

Un revolt del caragolat i llarg camí des Carro o camí de sa Mola.

A l'esquerra del camí observam sa Bassa Petita, construïda sobre sa Roca Llisa, també s'anomena sa Basseta des camí des Carro. Amida un metre d'amplada per dos de llargada.

Vista retrospectiva del puig de sa Mola de Planícia amb la seva massa boscosa.

S'Arboçar

El camí des Carro enllaça amb el camí Nou de Planícia i passa per davant les cases de s'Arboçar, situades dalt de la font de la Vila, als contraforts des Teixos, de la Mola de Planícia.      
     Arran de la construcció de la carretera d'Esporles a Banyalbufar, l'any 1851, es planteja la necessitat de la construcció d'un camí de carro que uneixi aquesta nova carretera amb Son Sanutges, s'Arboçar i Planícia. Aquest camí de carro es fa l'any 1868.

Aquesta construcció de muntanya és d'origen relativament modern. «Durant la segona meitat del segle XVIII els propietaris de Planícia, els marquesos de Campofranco, compraren aquest terreny als Bauçà (de Son Sanutges) per tal de crear un grandiós latifundi olivarer. És durant aquesta època quan s'edifiquen les cases amb una intenció totalment agrícola». (Associació Cultural Bany-Al-Bahar, 2011).

Ara, els carros —amb les ferides del pas dels anys—, que un temps recorrien aquests camins de mala petja per on hem caminat avui, tenen un merescut descans a la carrera de la casa. 

Els cingles de s'Arboçar, es cap des Teixos i les rossegueres del comellar des Teixos on es troben un bon nombre d'exemplars (115 exemplars el 1982, Alomar). La seva presència ja fou detectada en les primeres exploracions botàniques: «En Planicie existen todavía algunos piés crecidos y corpulentos. En el monte Teix, Puig m. de Torrella, P. de Massanella, se encuentran piés achaparrados, formando bosquete denso». (Barceló, 1879).

Vora l'abandonada guixeria de Son Sanutges enllaçam amb el camí Vell des Correu, pel qual arribarem a la Granja on tenim el cotxe. El rètol indica a Banyalbufar, nosaltres hem d'agafar la direcció contrària.

Un darrer esforç per a pujar el coll des Pi (450 m). L'indicador diu 1 h 55' a Esporles. Nosaltres posàrem una hora per arribar a sa Granja.

Passada l'era des Moro, una bona talaia on gaudir de l'altura assolida, el camí se suavitza, la qual cosa les cames ho agraeixen.

Ran de la partió de Son Valentí i ses Mosqueres, observarem una de tantes, segons la llegenda, potada del cavall del rei en Jaume.

El camí dibuixa revolts molt marcats entre l'alzinar de ses Mosqueres, en alguns trams molt espenyat. Deixam a la dreta la font des Creuer i traspassam el portell de partió de sa Granja.

Travessam una zona de pinar i arribam a la carretera M-710 Esporles-Banyalbufar, caminam fins a l'aparcament de sa Granja on tancam el cercle. Quedam amb ganes de tornar, vistes les possibilitats que té aquesta gran muntanya, i les construccions i elements etnogràfics que ens han quedat dins el calaix.

 ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Veure el track al Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

FITXA TÈCNICA 

Banyalbufar

Distància aproximada: 16,63 km
Pujada acumulada: 775 m
Alçada màxima-mínima: 911-267
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 7:40:57 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: 
Integrants: Dolors i Joan 

CARTOGRAFIA

Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Sud, E-25

Manacor, 16-8-2012

Revisat: 23-06-2025

 HEM CONSULTAT  

• Guía de excursionismo de Mallorca, 19. 2009 Gabriel Rodas.

• Sa Mola de Planícia. Associació Cultural Bany-Al-Bahar. 2011

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.

• XXI Jornada d'Antroponímia i Toponímia (2008). 2009 DD.AA.

• Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés i Vicenç Sastre.

• Sa Mola de Planícia. 1999 Tomàs Vibot.

• Son valentí, Son Balaguer, Ses Mosqueres. Una història, un territori. 2002 Jaume Albertí, Ramon Rosselló i Tomàs Vibot.