35 - Cova de na Bernada 11-6-2012

Per aquest dilluns 11 de juny, de les acaballes de la primavera, i per tant de calor, l'amic i excel·lent guia Fernando Chamorro ens havia preparat una ruta tranquil·la, agradable i amb unes belles i refrescants vistes a la mar, per la costa agresta entre el port des Canonge i el pla des Cavall. La sorpresa que ens tenia preparada era la cova de na Bernada, lloc ideal per pegar un capficó i dinar a la fresca.   

Començam a caminar a la carretera d'Esporles a Banyalbufar, al coll des Vent, prop de la possessió de Son Valentí. El camí discorre entre antigues marjades de la coma Roja.

Ben aviat tenim a l'abast de la nostra vista les magnífiques cases de Son Valentí, situades entre ses Mosqueres, la font des Biscaí, Son Balaguer i el camí des Pescadors. El 1232 hi ha documentat un Guillem Valentí. El 1650, pertanyia al senyor Jaume Sanglada, donzell, de l'hàbit de Sant Jaume de Spata, i confrontava amb ses Mosqueres. Tenia cases, amb torre, tafona, celler i una capella on hi havia un retaule de Nostra Senyora de Betlem. Era dedicada a olivars i vinyes. El 1677, fou valorada en 27.000 lliures. Ara està en venda per 13.500.000 €. (GEM). 

Recorrem un ombrívol alzinar on veim barraques i rotlos de sitges de carboners.

El tirany passa vora algun forn de calç molt envaït per la vegetació.

A una ombrívola raconada, el camí creua el torrent de Son Coll.

L'alzinar dóna pas al pinar, des del qual, per una clariana, copsam amb el zoom la torre de defensa de les antigues cases de Son Balaguer; en alguns mapes figura com a Son Balagueret. Aquesta torre fou bastida en el segle XVI.

Arribam a les imponents cases de Son Coll. La possessió fa partió amb Son Bunyola, Son Balaguer, Son Valentí, ses Mosqueres, Son Dameto, Son Ferrandell, Son Bujosa, can Sales i la vorera de mar. Incloïa tot el port des Canonge. Documentat el 1685, era valorat en 3.980 lliures. El 1742, pertanyia al senyor Francesc Fuster, negociant. Dedicat a olivars i garroverars, els s. XIX-XX s'hi expansionà l'horticultura i expedia taronges a Esporles i a Palma. Tenia cases, oratori i tafona. Destacava el mobiliari de luxe, amb sis mapes pintats i olis. El 1867 era de Joan Palou, de Palma, i tenia 96 hes. Cap al 1965, s'inicià la parcel·lació de la zona del port des Canonge, seguida de l'establiment de la urbanització dita Son Coll sobre l'antiga horta, prop de les cases, ocupada majoritàriament per estrangers. (GEM).

Deixam a la dreta el camí des Pescadors, pel qual arribaríem a Esporles, i a través de la urbanització de Son Coll arribam al port des Canonge. Els germans Sastre diuen que el nucli ocupa les terres de l'antiga Alqueria Roja, datada en el segle XIII. «Apareix citat en documents de 1494 on el governador militar de Mallorca fa desallotjar les finques per amenaça d'atacs corsaris. Hi ha documentat un atac pirata l'any 1534.

Una llegenda explica l'origen del nom d'aquest tram de costa. En una ocasió que s'ha perdut en el temps, un canonge de llinatge López anava per mar de Palma a Sóller. Enfront de les costes de Banyalbufar, una forta tempesta el regirà i volgué tocar terra; definitivament, el feren baixar al recer de Son Coll. Des de llavors, aquell home tornava sempre a estiuejar al port, que passà a ser conegut com el port des Canonge». Aquest fet va ocorre abans de 1784, puix al mapa del cardenal Despuig, d'aquesta data, ja apareix amb aquest nom. 

Ruïnes de sa Teulera. Aquesta indústria situada ran de mar, es pot datar a la segona meitat del segle XIX, es dedicava —segons diuen els germans Sastre— a la fabricació de teules, cossiols, rajoles, totxos i ceràmica domèstica comuna. Una gran esplanada servia d'era on es batia la terra, i es nodria de l'aigua del torrent de Son Coll, que fa poques dècades rajava tot l'any. 

Berenam al costat de cala Gata, després de passar per les ruïnes de sa Teulera. A la riba observam un grup d'alcoves (escars) esbucades pels temporals, dues de les quals s'anomenen: alcova de Son Bunyola i alcova de l'amo en Tomeu. 

Creuam sa Torrentera i la platja de còdols de Son Bunyola. Una mica terra endins, Josep Puig i Canals —propietari de Son Bunyola—, devers els anys trenta, feu aixecar la caseta que empraven com a vestidor quan anaven a rentar-se a la mar. Al mapa del cardenal Despuig (1784) apareix com a Port de Son Bunyola.

Assolim el magnífic camí de Baix de Son Bunyola, la construcció del qual, va ser promoguda a les acaballes del segle XIX pel marquès de la Cènia, el general Ferran Cotoner Chacón i Manrique de Lara, senyor de sa Baronia de Banyalbufar, comandant general de la Guàrdia Civil. Per aquest motiu s'anomena la Volta des General. Josep Puig i Canals, impulsà l'eixamplament del camí per possibilitar el pas de carros. (Mallorca vora mar, 2003).

Es Castellot (273 m), puig de s'Argenter (498 m), Mola de Planícia (933 m)...

La meravellosa panoràmica fins a sa Foradada es va difuminant i allunyant. Platja des Carregador, sa Pedrera, punta des Carregador de ses Garroves, port des Canonge, marines de Valldemossa i Deià. La zona del Port des Canonge és un del pocs afloraments del Buntsandstein de Mallorca i està en contacte per falla amb una sèrie turbidítica del Miocè inferior. 

Ens aturam a guaitar a la punta de s'Àguila, al camí des Ferro, un caminoi que baixava a la riba, avui està molt desfet i és perillós. 

Queden restes de la que fou caseta des Torrer, refugi d'una guarda que vetllava la mar de possibles atacs de pirates. Després serví d'aixopluc als carrabiners. Entorn de 1719, Pere Bosc i Antoni Contestí eren guardes d'aquest penyal.

La raconada de ponent de sa punta de s'Àguila és coneguda com es Mollet o es Ferro. Joan i Vicenç Sastre ens expliquen que l'apel·latiu des Mollet o es Ferro ve del record d'un tràgic naufragi succeït a aquesta raconada, la nit de dia 7 de febrer de 1917. Una forta tempesta provocà danys en el timó d'un veler italià, el 'Luigina Gi', de 1.700 tones, i va fer-lo embarrancar prop de la costa. Els carrabiners de cala Gata donaren avís del succés i un falutx de pescadors del port des Canonge va acudir al rescat. Només cinc dels setze tripulants del vaixell sobrevisqueren, ja que s'havien fermat al màstil i foren rescatats per la barca de pescadors. Una expedició va extreure'n després el ferro i les restes aprofitables. (Mallorca vora mar, 2003). 

El camí passa vora la ben cuidada terra de la possessió de Son Bunyola, situada entre Son Balaguer i el coll de sa Bastida. El 1232, la propietat correspongué a Gilabert de Cruïlles. Des del 1542 al 1621 en foren propietaris els Vich i els Valentí. El 1685 era dels Saforteza, fins a principis del segle XX. (G. Sastre). En canvi Valero diu que: «des de 1637 fins a principis del segle XVIII fou de la família Dameto, titulars del marquesat de Bellpuig. Després passà a Antoni Dameto i de Togores». L'any 1931 la comprà Josep Puig i Canals, el qual reformà les cases i les deixà amb la fesomia actual. Té oratori privat i torre de defensa del s. XVI, coneguda llegendàriament com la Torre des Moro. (Vibot).

El turó on s'edificaren les cases de Son Bunyola ha albergat totes les cultures: l'assentament pretalaiòtic, el poblat talaiòtic, l'hàbitat romà, l'alqueria andalusina i la possessió cristiana. El 1918 un gran incendi va arrasar aquestes terres.

Deixam l'asfalt d'una nova pista que surt a la carretera C-710 de Banyalbufar i que aprofita part del traçat del camí de Baix. El rètol ens dirigeix cap a Banyalbufar.

L'indret anomenat es corral Fals està situat entre el cavall Bernat i la punta de s'Àguila. En aquestes balmes —diuen els germans Sastre—, aparegueren enterraments de l'època pretalaiòtica, datables del segon mil·lenni abans de la nostra era. Es tragueren esquelets humans amb diversitat d'aixovars, com peces de collars, estotjos fets d'os, punyals de bronze, polseres... 

Des de les balmes des corral Fals intent copsar l'escarpada punta de s'Àguila, molt tapada per l'exuberant vegetació. En el seu coster se situa el secret d'en Cerdó, un amagatall de contraban.

El camí de la Volta des General passa per l'estret, on la paret rocosa fou retallada per donar pas. Amb aquesta acció va desaparèixer la cova d'enterrament prehistòrica abans citada. L'Arxiduc diu: «Hom circumscriu les parets rocoses des Corral Fals, sota els sortints de les quals les ovelles sovint hi cerquen refugi».

Ben arran del camí fou aixecat un forn de calç. Devora, hi ha el pi de sa Consulta, lloc de trobada dels carrabiners d'Esporles i Banyalbufar, els quals feien rondes per aquest camí.

Abandonam el camí de Baix per un senderó fitat que baixa a la mar. Per la contrada veim antigues marjades d'una rota abandonada i alguna sitja de carboner. Fernando ens indica que no és la ruta habitual per anar a la cova de na Bernada.

Sortim del pinar i en fila índia assolim les roques de la costa.

La verticalitat i un terreny molt inestable i insegur ens fa posar atenció on trepitjam.

Els relleus geològics ens sorprenen; una llengua de material llimós endurit, molt semblant al ciment baixa cap a la mar. 

Quan ens hi acostam observam que la textura d'aquesta pedra sembla escates de peix o la dura pell d'un gran rèptil.

Una altra curiositat geològica anomenada rissades, més conegut geològicament com a ripple marks. Són estructures sedimentàries que es formen per l'acció d'un corrent d'aigua o vent sobre un substrat de sorra solta. Les de mida més gran es denominen dunes, especialment les d'origen eòlic. La forma i laminació interna depenen de la velocitat del corrent i de si aquesta és unidireccional o oscil·latòria. Així, pel tipus de corrent, es divideixen en ripple-marks de corrent i ripple-marks d'oscil·lació. (Viquipèdia).

A la fi arribam a la curiosa cova, amb el curiós topònim de na Bernada. A la imatge, Fernando, el nostre guia d'avui.     

La roca de les parets de la cova presenten també una forma i un relleu poc vist, segurament polida per l'acció erosiva de les onades. Segurament en una altra època o era, la cova romania baix el nivell de la mar.

Sobre el topònim de na Bernada, Encinas proposa: «parece derivado del Cavall Bernat». Tot i que la immensa majoria de publicacions l'anomenen cova de na Bernarda, al Nomenclàtor Toponímic apareix Bernada.

Els més agosarats es llancen a la mar. Els dies de temporal la mar deu arribar al fons de la cavitat.

Imatge presa gairebé des del fons de la cova.

Topografia aixecada per J.A. Encinas i M.L. Redondo

José A. Encinas la descriu així: «Al lado se encuentra caverna subacuática marina frecuentada por pescadores de coral rojo y buceadores turísticos. El desarrollo de la expresión aérea supera los cuarenta metros de longitud, siendo la anchura media de la veintena y con alzada de 1,5 en el fondo, mientras en la embocadura supera los siete en el volado saledizo de la boca [...]». (Actualització del CCM).











  

A la paret d'un costat de la cova podem observar les tomàtigues de mar o tomàtigues marines, Actinia equina.

La talaia Vella (868 m) domina la costa, és el punt més alt. Situam a simple vista, a la seva falda, ca madò Pilla, s'Estaca i el port de s'Estaca.

El pinar s'adapta a la vertical costa, la qual alberga topònims com: s'Escull des Barco, es Mollet o es Ferro, s'Aigo Morta, es Llisar, es Dau, es Peix Menut, secret des Peix Menut, pesquera des Mabres, es Racó, cova des Coloms, Escull des Armaris, cova des Galeró, cova de na Bernada...

Des de la tenassa de la cova s'observa perfectament la punta o bec de s'Àguila i el racó des Mollet, on encara resten ganxos emprats en la recuperació de ferro del veler que embarrancà. De la mar, sobresurt l'escull des Barco.

A un centenar de metres de la cova de na Bernada s'obre un altra coval, anomenada cova des Galeró, un possible 'secret' de contraban. Segons A. Rodríguez Perea i L. Pomar, aquest tram de costa està formada per dipòsits de plana submarina (estructures de deformació en el Miocè inferior, uns 23 milions d'anys).

Després de reposar una estona el dinar reprenem la marxa, ara pel tirany 'oficial', el que coneixia Fernando, empinat però més civilitzat.

Passam pel secret des Cavall —per aquesta costa també es descarregava prou contraban—, i el tirany enllaça amb el camí del pla des Cavall; una còmoda camada que discorre paral·lela al camí de Baix o Volta des General, fins que s'ajunten. 

Portell amb barrera i botador lateral, inici, o final en el nostre cas, de la Volta des General. A la nostra esquerra tenim el puig de les Planes (334 m).

Acabam l'excursió a la carretera on tenim els vehicles, des d'on s'obté una bella vista de Banyalbufar i les seves característiques marjades. En temps dels moros s'anomenava Bany-al-bahar. L'etimologia del topònim podria ser 'construcció prop de la mar' o 'construït vora la mar'.

En es pinar hi ha pins

i càrritx i carritxeres,

i a Banyalbufar someres

qui batien es fadrins.

Fotografia de grup de la càmera de l'amic Joan Taberner.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Banyalbufar

Distància aproximada: 9,62 km
Pujada acumulada: 333 m
Baixada acumulada: 472 m 
Alçada màxima-mínima: 357-1
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 5:46:33 h
Ruta circular: No
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions:
Integrants: Francesca, Encarna, Fernando, Joan Taberner, Gabriel, J. Manuel, Agustí, Joan Riera 

 

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic d'Alpina Sud E-25. 
Deferència de l'amic Toni Sureda Socay

Manacor, 13-6-2012

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

• Mallorca vora mar. Marines de Tramuntana. 2002 Joan i Vicenç Sastre.

• Caminos y paisajes. Itinerarios culturales por la isla de Mallorca. III. 1997 Gaspar Valero i Martí.

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.