La ruta s'inicia a la font des Pi de Puigpunyent, passa pel coll des Carnisseret i el coll d'Estellencs, i arriba al cim del puig des Puntals (882 m), a través del pas de s'Enquetja. Baixarem dels Puntals pel pas des Cotxo, era la ruta més temerària que es feia amb els carros dins la possessió de Planícia. Recorrerem part del bosc Gran, agafarem el GR, i pels peus de la mola de na Costitxa i per la coma d'en Martí Esteve tornarem al punt de partida.
Per arribar al punt de partida des de Puigpunyent, sortirem cap a Galilea (carretera Ma-1032), passant per devora l'església parroquial. Tot d'una ens hem de desviar a la dreta, cap a la Reserva Puig de Galatzó. Recorrerem aquest vial de la segona parcel·lació de Son Nét (1971-73) gairebé fins al final, fins a la font des Pi. Deixarem de banda un ramal que puja cap a l'esquerra i més endavant, un altre que baixa cap a la dreta, i molt més amunt, una antiga pedrera. La pròxima bifurcació a la dreta és la que mena a la font.
Iniciam la caminada a les 9.28 h (
►WP-0) (508 m). Deixam el vial principal i agafam la pista que surt cap a nord.
 |
| Font des Pi |
Passam per l'eixuta font des Pi (WP-1) (539 m). Hernández & Vibot anoten: «Consisteix en una mina d'accés zenital, la qual aboca mitjançant una mina subterrània les aigües en un abeurador de planta rectangular i allargassat (6,60 m per 1,20 m). La font es va assecar fa uns quinze anys i a l'actualitat la mina i l'abeurador estan plens de reble. L'emblemàtic pi que donava nom fou tallat.
A 1869 hi hagué una important intervenció de millores en la font, tal com s'ha pogut documentar». (
Son Nét, 2004).
Veure la fitxa a
►Fonts de Tramuntana.
El vial urbà volta a l'esquerra, nosaltres agafam una camada que volta a la dreta, la qual esdevé en camí de muntanya.
Deixam aquest camí per un tirany més estret, però ben evident, trepitjat i fitat, que travessa el
comellar del coll des Carnisseret, no debades és la pujada clàssica al
puig de Galatzó (WP-2).
 |
| Pas o Coll des Carnisseret |
Al pas des Carnisseret, també anomenat coll des Carnisseret (WP-3) (702 m), trobam una torre de vigilància contra incendis.
Els autors citats escriuen: «Aquest emblemàtic coll marca la divisòria entre els termes d'Estellencs i Puigpunyent, és a dir, entre Son Fortuny i Son Nét, segons Ordinas
et alii (1999) antigament el tancava una barrereta.
El determinant del topònim pot fer referència a una de les pràctiques
primitives dels carnissers, que era la de "matar i vendre caps de
bestiar"(DCVB), sacrificats en el mateix medi natural, i que en aquest
cas seria atribuïble al cabrum». (
Son Nét, 2004).
El coll vist des del camí del puig de Galatzó.
Del coll des Carnisseret ens hem de dirigir al coll d'Estellencs. Ho
farem per un tirany que recorre la banda d'Estellencs, com diu
Vallcaneras a la seua tercera entrega de
20 Itineraris Alternatius per la serra de Tramuntana
(2001): «Aquest caminoi no es torba a girar cap a la dreta i va,
mantenint el desnivell, fins a una altre coll tancat per una paret de
pedra seca que no hem de creuar (WP-4), sinó que, deixant la paret a la dreta,
seguirem el traçat d'un tirany poc marcat que continua a mig coster a
una altra paret (WP-5), després de la qual no ens torbarem a arribar a un
collet on hi ha l'era des Moro».
Vista retrospectiva, on apareix el puig de Galatzó i la paret —sa Partió—, que separa els termes citats.
Des d'aquí ja visualitzam el nostre objectiu d'avui, el puig des Puntals (882 m). Entre aquest i el puig d'en Pere Egüer, Pere Oguer o de sa Partió (722 m), se situa el coll d'Estellencs (649 m).
 |
| Era des Moro |
Arribam a l'era des Moro a les 10.44 h (WP-6) (642 m). Està classificat com a topònim històric, a
La toponímia de Son Fortuny (Estellencs, Mallorca) de A. Ordinas, G. Ordinas & A. Reynés. Curiosament, a la finca veïna de Planícia, també hi ha una Era des Moro, carregada de llegendes.
Seguim les indicacions de Vallcaneras: «Des de l'era, baixarem per dins l'alzinar, sense camí [la veritat és que trobarem un tirany ben fitat i trepitjat], en tendència a seguir una diagonal a la dreta. D'aquesta manera arribarem en pocs minuts a un caminoi que hem de seguir cap a la dreta.
Aquest caminoi ens condueix a mig coster fins que s'ajunta amb un altre de més ample, que també seguirem cap a la dreta. En pocs minuts aquest camí arriba al coll d'Estellencs...». Abans, d'arribar al coll, emperò, berenam.
Devora la barraca que figura a la foto anterior hi ha una miranda des d'on podem guaitar a Estellencs, també apareixen les cases de Son Fortuny, mimetitzades amb l'entorn.
 |
| Son Fortuny vist des del molí |
Son Fortuny «Confrontava amb Son Fortesa, Planícia, Son Serralta, Son Perpinyà, Son
Palmer, Son
Nicolau Vivot i sa Granada. Documentada el 1546, pertanyia
al senyor Joanot Fortuny. Tenia cases amb tafona, celler, torre i
capella, amb un retaule de Nostra Senyora del Roser. Estava dedicada al
cultiu de la vinya i dels cereals i a olivars. Tenia 5 esclaus. Amb
extensos boscos i garrigues, a la muntanya hi havia una guarda de bous
salvatges. Amb una guarda de 800 ovelles, produïa un formatge molt
apreciat. Tenia un molí d'aigua fariner, al torrent de s'Aigo.
La casa
pairal estava prop del convent de Santa Magdalena, de Palma. El 1685,
estava valorada en 21.000 lliures, i pertanyia al noble Ramon Fortuny de
Ruesta i Garcia, cavaller de l'orde d'Alcàntara. Tenia vinya, hort i
dos molins d'aigua. N'eren pertinences les rotes de ses Fonts. El 1787,
pertanyia al cavaller Ramon Fortuny, família de la qual prengué nom. El
1863, era de Jordi Fortuny i, amb 715 quarterades, era la més extensa
del terme». (
GEM-DF/M).
Resseguim la marxa, deixam un senderó a mà esquerra, que baixa (WP-7) i arribam al camí més ample que cita Vallcaneras (WP-8) (627 m). Es tracta del camí Reial, camí vell d'Estellencs a Puigpunyent. El camí de carro que puja d'Estellencs i passa pel coll, en temps de l'Arxiduc era un camí de ferradura, empedrat i
escalonat, diu: «El camí davalla per escalons empedrats serpentejant entre
blocs de roca».
 |
| Es Coll o coll d'Estellencs |
A les 11.26 h arribam al coll d'Estellencs o simplement es Coll (WP-9) (649 m), on trobam un
portell, avui en dia obert, per on passarem al terme de Puigpunyent i a
la finca de Son Fortesa.
Passam el portell i avançam pel pla de ses
Llenties, pel camí vell d'Estellencs a Puigpunyent, adreçat a l'est.
L'Arxiduc, situat un poc abans d'arribar al coll, escriu: «Hem arribat a
l'alçada de l'avançada boscosa anomenada es Puntals, que està a 882,26
metres sobre el nivell del mar i des d'on hom gaudeix d'una vista
panoràmica».
Hem d'estar atents, ja que en 3 o 4 minuts l'hem de deixar per l'esquerra per un tirany que puja cap al nord (WP-10) (649 m). A la intercepció veurem
alguna monjoia.
 |
| Pas des Puntals/Es Pas |
Seguirem el traçat ben rost del senderó que discorre per l'alzinar
adreçat a nord. Després de passar un portell (WP-11) (677 m)
(Puigpunyent-Estellencs), —el pas des Puntals o es Pas— el terreny es
replana i s'acosta al caire d'un gran desnivell, des d'on tenim una
bona imatge de la costa, del puig de Galatzó i la vall d'Estellencs.
El Galatzó i la moleta de s'Esclop.
Seguint les explicacions de Vallcaneras, que diu: «Aquí haurem de posar tots els sentits, ja que és un tram clau de l'itinerari. En arribar a un lloc on el camí fa una breu baixada ens desviarem a la dreta seguint les indicacions d'unes fites [fletxa verda]». (WP-12) (729 m).
El sender serpeja molt rost per l'ombrívol alzinar cap als peus dels penyals dels Puntals.
Amb una primera grimpada fàcil pujam a un replà més amunt.
Quan som a la base dels penyals veurem dues possibles pujades. Si ens fitxam, a la roca que separa aquestes dues opcions, hi ha una fletxa vermella del bon amic Pep Torrens, que indica a l'esquerra. Si pujam per la dreta ens trobarem a una exposada cornisa sense possibilitat de continuar, llevat que siguem uns bons escaladors.
 |
| Pas de s'Enquetja o Encletxa |
A les 12.13 h, iniciam la pujada pel pas de s'Enquetja, s'Escletxa* o
Encletxa (WP-13) (867 m), és el pas més meridional que permet pujar a la serra dels Puntals. Més de cap a nord trobaríem el pas de sa Rata i llavors, el pas de sa Biga de Planícia. «A partir d'aquí —anota Vallcaneras— pujarem seguint la línia
de màxim pendent (la pujada és molt forta), anirem a parar als peus del
pas de s'Enquetja, que tindrem a l'esquerra». (Foto Joaquín).
*
DCVB: Obertura
estreta entre dues peces que no ajusten o entre dues parts d'un objecte
trencat. (Són variants: encletxa, escretlla, crètua, cretlla, fenella,
retxillera).
Un pi tombat i una gran pedra estimbada de dalt ocupen la part central del crui, que la veritat, no sé si ajuda a pujar o si fa més nosa. (Foto Joaquín).
Sense massa dificultats, anam grimpant i superant la inclinada paret.
Superat el pi i el tram més vertical, ens situam a un petit replà que aprofitam per admirar el panorama que ens ofereix l'alçada assolida.
Continuam pujant per l'escletxa —una de les nombroses que permeten ascendir als Puntals—, per un tram de terra coberta de fullaca. Vallcaneras descriu el pas així «Està format per un crui que condueix al cim des Puntals. La millor manera de pujar-hi és per la part de la dreta. Hem d'anar amb compte. Un cop a dalt del pas, pràcticament serem en el cim dels Puntals».
Al final, a dalt de tot, la fenedura s'estreny tant que es fa impossible passar, per aquest motiu ens hem de desviar a la dreta per una cornisa, superar un graó, voltar a l'esquerra i ja serem a dalt dels Puntals.
Na Rafi i na Dolors fan les darreres passes per a superar el pas. (Foto Joaquín).
I assolim el cim del puig des Puntals (882 m). Està situat a la partió dels termes de Banyalbufar, Estellencs i Puigpunyent. Les possessions de Son Fortesa, Planícia i Son Balaguer, tenen part en aquesta serra, denominats: Puntals de Son Fortesa, Puntals de Planícia i Puntals de Son Balaguer.
Panoràmica sud-est que s'aprecia des dels Puntals, i que abraça des del puig Major (extrem esquerre) fins al puig de Galatzó (extrem dret). Destaquen les valls de Superna i Puigpunyent. S'albira també el cap Enderrocat i l'arxipèlag de Cabrera.
(Clicau damunt la foto per ampliar-la).
 |
| Cim dels Puntals |
Foto de record del grup al cim dels Puntals de Planícia, segons Vibot, gran historiador de la finca «una de les cotes més belles de Tramuntana».
Després de contemplar les vistes reprenem l'itinerari previst. Per això agafam el camí des Carro, o de la Mola, que discorre per allà dalt. «...aquest camí rep aquest nom ja que és l'únic que puja damunt la Mola i a més la comunica de punta a punta. Compta amb un traçat força llarg (5,3 kilòmetres) i amb molts de trams amb un alt interès constructiu. Neix dins la possessió de l'Arboçar i creua per la part superior tota la Mola, des del puig de la Mola (941 m) fins als Puntals (893 m). Sembla que fins a principis del segle XX aquest camí era de ferradura atès que l'arxiduc Lluís Salvador l'esmenta indicant que només hi podien passar bísties. El seu traçat dibuixa un gran nombre de revolts, necessaris per superar el gran desnivell i els accidents de la muntanya. Té una amplària mitjana de tres metres i compta amb molts de trams amb marges de sosteniment laterals i parabandes». (
Planícia. Itinerari pel patrimoni ambiental i cultural, 2009).
Deixam el camí que segueix per la nostra dreta, per la carena de la serra dels Puntals cap a la Mola i continuam pel tàlveg del comellar on hi ha un seguit de ranxos de carboner.
Diversos ramals comunicaven aquests ranxos amb el camí del Carro
«via per la qual es baixaven els sacs de carbó i de calç de damunt la muntanya». Com hem dit, aquest camí fou habilitat per al trànsit rodat durant
la primera dècada del segle XX. De fet, els avantpassats banyalbufarins
ja deien al respecte l'eloqüent dita:
Això que dius és una barbaritat tan grossa
com que un carro pugi damunt sa Mola.
(Associació Cultural Bany-Al-Bahar, 2011).
 |
| Pas des Cotxo |
Així com anam davallant, el comellar s'estreny i augmenta el pendent. Ja que el pas des Cotxo no és un punt en concret, sinó tota la davallada; un estret comellar o rosseguera, poc conegut i sense fitar. Vibot diu del pas des Cotxo:
«Dit
així per ser emprada tota aquesta rosseguera per baixar els carros
plens de carbó (per tal d'evitar tot el camí de tornada). Els
informadors ho recorden com un dels fets més agosarats i perillosos mai
no vistos per aquestes terres
». (WP-14) (740 m).
Miquel Salamanca, al seu article
Els noms dels passos a la Serra de Tramuntana, també fa menció d'aquest pas, diu:
«Als
llocs on els alzinars possibiliten la presència d'explotacions
carboneres, els passos comunicaven amb la possessió o amb algun indret
habitat. És especialment notable la quantitat de passos d'aquest tipus a
la Mola de Planícia i a la Fita del Ram. El pas des Cotxo és testimoni
de la circulació de carros (anomenats cotxes en aquella època) carregats
de carbó pels alzinars de la serra, les quals sovint eren maniobres
certament temeràries i arriscades
». (XXI Jornada d'Antroponímia i Toponímia. Santa Maria del Camí 2008, 2009).
En aquesta imatge de Joaquín s'aprecia la forta inclinació que assoleix la rosseguera.
La part més baixa està ocupada per una gran rosseguera, amb vistes sobre el bosc Gran i el camp Gran, més llunyà. A la dreta se situen es Aragalls
(conjunt de torrenteres que neixen al replà des Aljubets i baixen pel
comellar de sa Mola). Si realment és així com diuen els informadors de
Vibot, que els carros carregats de carbó baixaven per aquí, eren
maniobres molt arriscades i un vertader suplici per les bísties.
Imatge presa des de la mola de Planícia, on apareixen situats es Puntals i el
pas des Cotxo, i 'el bosc animat' com diu Pere Llofriu. Més enllà destaca
el puig de Galatzó.
Resulta increïble que per aquest pendent ple de pedres baixassin carros carregats de carbó. Segurament, tenien un senderó habilitat que avui s'ha desfet totalment per l'acció dels substrats mòbils.
A pesar de la imponent rosseguera, allà on hi havia la possibilitat de fer un rotlo de sitja, l'aixecaven. Això comportava haver d'aixecar un gran marge per a replanar l'important desnivell. Així s'entén que per baixar el carbó d'aquestes sitges s'arriscassin a davallar amb els carros per aquesta rosseguera.
Com bé diu l'amic Pere Llofriu
«Onsevulla trobarem la petja humana: dalt d'un cim, després de redolar dins una torrentera, o per ventura enmig d'una escalada; els nostres avis ja hi passaren, molt abans de popularitzar-se el temps lliure
». (Caminant per Mallorca, 1983).
És curiós on ha crescut aquesta alzina, just al caire del penyal, l'arrel de la qual s'estén al llarg de la paret i la va desfent.
A la nostra dreta tenim el comellar de sa Mola i els Aragalls (topònim derivat de xaragalls). Assenyal un gran
rotlo de sitja amb el (WP-15) (535 m), on donam per finalitzat el pas des Cotxo.
A les 13.31 h, assolim el
camí del bosc Gran, el qual recorre la ruta de l'aljub dels Cristians (WP-16),
«un de tants que creuen tot el bosc Gran i que un temps es bastiren per a l'òptim aprofitament forestal
». (Vibot, 2009).
Aquest camí està catalogat com a camí Antic de Planícia, s'inicia al camí des Correu i finalitza a la partió amb el terme municipal d'Estellencs. Té una longitud de 6450 metres.
Feim aturada tècnica per reposar energia per afrontar la segona part de la ruta. Hem de deixar el camí del bosc Gran, ja que va al salt des Fonollar i des Putxet, i surt de la nostra ruta d'avui, per això, mig per un camí secundari i mig per camp a través, guanyam alçada i agafam el camí de na Jovera* o de ses Fonts a Planícia, el qual ens retornarà al camí Vell de Puigpunyent a Estellencs.
*Fa referència al portell de na Jovera / pas de na Jovera / pas de Son Fortuny.
«El
nom ve donat per la contigüitat amb un antic sementer situat a la banda
d'Estellencs dit na Jovera. Per aquest portell hi havia un conveni
entre Son Fortuny i Planícia que limitava el pas dels carros de carbó
provinents de la possessió estellenquina que es dirigien cap a Ciutat, evitant d'aquesta manera baixar fins al poble. Aquest permís durava tot l'estiu fins aproximadament principis d'octubre». (Vibot, 1999).
D'ençà que s'inicia al camí Antic de Planícia fins a la partió dels termes, té 1379 metres.
 |
| Aljub del bosc Gran |
El camí encara fa corbes per l'esponerós alzinar, a una d'elles, a pocs metres del camí, se situa l'aljub del bosc Gran que devia abastar d'aigua als nombrosos ranxos de carboner de la contrada (WP-18) (588 m). Pels voltants hi ha algunes gàbies-trampa pels porcs assilvestrats.
Continuam pel camí en pendent i bastant desdibuixat, les fites i el GPS ens ajuden a resseguir-lo. Passam vora una olla de forn de calç (WP-19) (642 m).
 |
| Pas de na Jovera |
Sortim de la finca pública de Planícia i entram a la de Son Fortuny (WP-20), pel portell de na Jovera, pas de na Jovera o portell de Son Fortuny. Més endavant l'hem de deixar per un altre camí que puja en direcció als Puntals.
Tancam el cercle a la desviació que hem fet el dematí per pujar al pas de s'Escletxa, passam el portell (pas des Puntals) i assolim el camí Reial —camí Vell Estellencs-Puigpunyent—, que havíem assenyalat amb el (WP-10). Aquí tenim dues opcions, una, retornar als cotxes per les mateixes passes del dematí. L'altra, per la part de darrere de la casa de la Muntanya i la coma d'en Martí Esteve. Elegim aquesta segona opció i prenen cap a l'esquerra.
En pocs minuts som a l'entreforc, al Trescollat, per on passa el GR-221 Puigpunyent-Puigpunyent (WP-21) (594 m). En aquesta intercepció prenem cap a la nostra dreta, cap a Son Fortesa.
Abandonam el GR al desviament marcat amb el (WP-22), per un altre camí carreter que discorre paral·lel, però més amunt que el GR, i passa part damunt de les cases de la possessió de la Muntanya i sa Carbonera i per la falda del puig d'en Pere Egüer.
Deixam de banda algun ramal. En algun bocí el camí es perd momentàniament i es troba envaït per pinetells. De totes maneres la direcció a seguir és sud-oest. En el darrer tram caminam per un xaragall vora una paret seca, veim restes d'un vell camí que baixa i passam una torrentera.
El camí que dúiem ens aboca al que ve de la Muntanya i va al corral de ses Cabres. Per l'indret hi ha un de tants vehicles abandonats que podem trobar per la serra de Tramuntana (WP-23).
Des del Morris, caminam cap a l'esquerra a trobar la bifurcació que va a la coma d'en Martí Esteve. En aquesta nova bifurcació agafam el camí de la dreta.
Al costat del camí trobam es Pou amb una llarga pica abeurador (WP-24) (445 m). El conjunt devia abastar d'aigua als roters de la contrada, segurament a l'explotació agrícola d'en Martí Esteve.
Caminam per una zona humida, bucòlica, plena de falgueres i batzers, pròxima a la rota des Soldat, paral·lels a una torrentera i a ses Moletes.
El camí de carro es converteix en tirany, passam un portell de la que sembla ser l'antiga paret mitgera entre les possessions de Son Fortesa i Son Nét.
Deixam a l'esquerra la desviació que mena a la pregona coma de ses Someres i a la font de sa Coma. Un camí de carro puja pel costat dels Clotassos, la pedrera, i a l'asfalt; un vial dels establits de Son Nét (WP-25).
Aquest vial ens du a la carretera principal de la urbanització (WP-26). Per acabar la ruta i arribar als cotxes ens queda una curta caminada d'uns 12 minuts. Finalitzam aquesta llarga ruta a les 17.00 h (WP-27). ______________________________________________________________________________________________________________________
RECOMANACIONS
PELS SENDERISTES
Aquest track només és
orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta
no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar.
FITXA TÈCNICA
Distància
aproximada: 15,60 km (17'47 km GPS Garmin 62s)
Pujada
acumulada: 869 m
Alçada màxima-mínima: 885-432 m
Temps
aproximat sense aturades: 4:46 h
Velocitat mitjana: 1,9 km/h
Temps total: 7:31:44 h
Ruta
circular: Sí
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: Recorregut complicat pels nombrosos desviaments que feim i per la gran quantitat de camins que trobam al bosc. El pas de s'Escletxa és bastant vertical.
Integrants: Magdalena, Rafi, Dolors, Joaquín, Eliseu, Toni i Joan
CARTOGRAFIA
Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc
 |
| Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth |
 |
| Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Sud E-25, amb els punts principals |
 |
| Fragment del plànol de Planícia, on apareix el pas des Cotxo (Sa Mola de Planícia, Tomàs Vibot) |
 |
| Perfil de la ruta |
Manacor, 19-4-2016
Revisat: 22-07-2025
- Son Nét. Història, senyoriu i territori d'un latifundi de Tramuntana. 2004 Just Hernández i Tomàs Vibot.
- Planícia. Itineraris pel patrimoni ambiental i cultural. 2009 Tomàs Vibot.
- Catàleg Municipal Patrimoni Històric Puigpunyent. 2012.
- Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
- Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés i Vicenç Sastre.
- 20 Itineraris Alternatiu per la serra de Tramuntana III. 2001 Lluís Vallcaneras.
- Caminant per Mallorca. 1983 Pere Llofriu.
- Guia aèria. Mallorca poble a poble. 1997 Bartomeu Amengual Gomila.
- Puigpunyent. Pobles de Mallorca. Núm. 64. 1988 DD.AA.
- Web: Fonts de Tramuntana. Andreu Morell.
