Per aprofitar l’escalfor de les acaballes de l’estiu
anàrem a fer bivac al coll des Bancalet, a sa Vaca de Cosconar, més conegut
actualment com a morro de sa Vaca, un extrem del nostre petit país. El grup el formam na Bàrbara, n'Encarna, na Dolors, en Celso, en Miguel i un servidor, amb el comú desig de conèixer totes les encontrades de la nostra estimada roqueta. L’endemà continuàrem la ruta pel camí des Bancalet, guaitàrem a la balconada natural dels forats Grossos —un
finestral al torrent de Pareis—, baixàrem a la llera del torrent pel pas dels Contrabandistes i tancàrem el cercle al port de sa Calobra.
Des del racó d'en Lluc tenim a tir de pedra el nostre objectiu del dissabte: sa Vaca o el morro de sa Vaca. Sa Vaca és un
penyal imponent i de silueta inconfusible de 279 metres d’altura que tanca la
cala de sa Calobra. Però una cosa és veure-ho i s'altre arribar-hi.
A una visita del virrei de Mallorca, Lluís Vich i Manrrique, a les torres del terme d'Escorca l'any 1585, digué: «Vi también Cala Rogia y Cala Vaca (sic) que es muy grande, y un torrente contiguo que dizen de Parets». (Torrent de Pareis, 1995).
Carregats com a muls somerins travessam els túnels (1950) —visca la modernitat! Abans d'aquesta data hauríem hagut de passar al torrent a través del carrer Nou*, una encletxa on l'any 1924 hi foren construïts uns 300 escalons—, i començam a trepitjar la macada de còdols del llit del torrent, tots ben composts a s'Olla.
*Estanislau Pellicer, membre del Centre Excursionista de Catalunya descriu aquest antic pas així: «D'aquí, cal tan sols seguir un caminoi atrevit, obert a les roques damunt la mar, per salvar el darrer contrafort i arribar a la boca del Torrent de Pareys». (Butlletí Excursionista de Catalunya, març de 1927).
► Llegiu l'article complet
Platja del torrent de Pareis des del costat de la font Salada. A la paret de la dreta se situa el pas de sa Platja o des Morro. Un arriscat pas que comunicava el torrent amb el coll des Bancalet.
L'aigua de les darreres pluges ens retardarà per segona vegada, la primera fou per aparcar els cotxes (si no arribes molt dematí hauràs de deixar el cotxe a l'aparcament on t'escuraran la butxaca) i ara per creuar la bassa: llevar botes i calcetins, travessar i tornar a posar.
Passam vora l'Hort des Bosc, després s'Estret, i ens dirigim al punt on haurem de sortir de la llera del torrent enfilant-nos per una de les seves parets.
Davall del cingle des Bolitx s'obre la boca de la cova de sa Pols, pel costat de la qual se situa el pas que hem de pujar: el pas de s'Argamassa.
L'antic pas fou equipat recentment pels bombers del Consell de Mallorca, amb cordes (assenyalades amb la fletxa) i algun cable d'acer (col·locat pel GEM*) que ajuden a superar-lo.
*Grup Excursionista de Mallorca.
 |
| Iniciant el pas de s'Argamassa |
Començam amb les primeres grimpades per una roca calcària estriada per la pluja amb puntes i grenys tallants com a ganivets.
Com es pot apreciar, les primeres passes les donam per un territori bastant vertical.
El rascler o lapiaz és una formació geològica típica del paisatges càrstics produït per les aigües de pluja, i també amb la congelació i desgel en les fissures de les roques, molt típica a molts d'indrets de la serra de Tramuntana.
Cercant la millor presa per a fer força. S'han de temptejar les pedres per tal d'evitar aferrar-se a una que estigui solta i et caigui damunt. El càrritx també és un bon suport, flexible i molt fort.
Aconseguim arribar a les cordes situades a un rellar quasi vertical.
Encarna, una veterana ja del pas, s'enfila sense problemes.
En Miguel un excursionista que ho aguanta tot.
El contraban a Mallorca és més antic del que pareix: «Entre el període bè·lic que visqué Europa entre 1650-1720, la societat mallorquina no hauria pogut sobreviure si hagués respectat estrictament les disposicions legals del comerç en temps de guerra. Per això es produí la denominada legalització del contraban, amb l'impost del dret de contraban, que gravà amb un 10% els productes fabricats en terres enemigues [...] Aquest contraban legalitzat coexistí amb l'altre, també vital per a la supervivència dels illencs [...] El tabac esdevengué així el gènere de contraban per excel·lència, fins a l'extrem que l'activitat contrabandista arribà a ser denominada popularment 'anar de tabac'». (GEM, IV, p. 77).
Emulant als esforçats contrabandistes pujam amb les espatlles ben carregades per aquest perillós pas dit de s'Argamassa. Ells el baixaven, travessaven la llera del torrent i pujaven pel camí de s'Hortet, situat davant, a l'altra part del torrent. Passaven per davant la cova de sa Campana, creuaven el clot d'Infern i es dirigien cap a Turixant, acabant la ruta a Alaró.
La qualificació de pas perillós, no la faig jo des de la perspectiva de qui pateix vertigen, sinó que ho fan les publicacions Torrent de Pareis, Mallorca vora mar. Marines de Tramuntana, 40 excursions a peu per les muntanyes de Lluc...
L'obra Torrent de Pareis diu: «El pas, sense ser molt difícil, és perillós, sobretot d'alguns anys ençà, quan s'hi va produir una esllavissada. La referència a l'argamassa (mescla de calç i grava) segurament es deu a l'antiga existència d'alguns escalons travats amb aquest material per a facilitar-ne el trànsit». Avui d'aquests escalons no en queda res.
A Marines de Tramuntana dels germans Sastre, s'anota: «El pas de s'Argamassa constitueix la ruta clàssica que comunica el torrent amb el morro de sa Vaca i la possessió des Cosconar. El pas no és dificultós de seguir ni de difícil ascens. Un temps presentava uns graons obrats amb pedra i morter, fet que segurament va donar origen al seu nom. Actualment, l'ascensió es complica per mor d'algunes grans esllavissades i desploms de roques, que la fan certament perillosa, malgrat la instal·lació d'uns cables de seguretat en bona part del recorregut».
En alguns punts la verticalitat de la paret que pujam esglaia. A l'altra paret del torrent s'obre el coval de ses Voltetes, el qual pren el nom pel camí que puja i passa per devora. Aquest bell camí de muntanya permetia a la gent de les cases del Bosc arribar al seu hortet situat a un costat de la llera del torrent.
A 40 excursions a peu per les muntanyes de Lluc, del pare Roig, també es fa referència a aquest pas: «Si seguissis el viarany fins al final te toparies amb el pas de s'Argamassa que baixa al Torrent de Pareis. És summament perillós...».
El dur esforç afegit a la calor de les 4:30 ens fa perdre líquid ben aviat i, per tant, beure més del normal. A la segona part de l'excursió haguérem de racionar l'aigua.
Darrere de nosaltres, el pas de s'Argamassa s'estimba cap al barranc de Pareis. No miris enrere si pateixes de vertigen!
Impressionant perspectiva del tram equipat amb un cable (via ferrada). Hom no es pot imaginar de quina manera baixaven carregats amb sacs a l'esquena i de nit per aquests roquissars tan esquerps.
Pujant per la canal equipada amb el cable. El buit que tenim al darrere és important.
Salamanca aporta: «Alguns d'aquests passos [de contraban] arribaven a ser tan freqüentats que fins i tot s'habilitaven per facilitar-ne el trànsit. Aquest darrer extrem fins i tot apareix fixat a la toponímia, com és el cas del Pas de s'Argamassa, per on fa uns anys hi existien una sèrie de graons artificials fets amb argamassa que permetien assegurar el pas en un lloc amb una notable exposició».
(Foto: Encarna).
Assolim un collet vora un merlet natural on podem relaxar-nos un moment i gaudir del magnífic panorama que se'ns ofereix de s'Olla, la platja i la mar. Pel comellar de la dreta, entre els penyals, passa la ruta del pas des Racó.
Algunes (na Dolors) es relaxaren de més ignorant el pati que tenien al seu costat.
Ens tornam a calar la motxilla i continuam per amunt.
Personalment, consider aquesta darrera grimpada la més perillosa, no està equipada i la caiguda si et falla una mà o un peu és mortal de necessitat.
Finalitzam el pas. Enrere queda el merlet citat on hem fet un descans. Ara continuam per una cornisa fins que el terreny ens permet davallar al comellar.
Al fons, el comellar de sa Cova o de s'Obaga, on se situa una de les cavitats més fondes (-317 m) dels Països Catalans. A l'illa només superada per l'avenc del puig Caragoler -318 m.
Anam baixant cap al coll del pla des Pi on han arrelat un grupet de pins. Segurament són els que queden d'un pinar més gran.
Cinc robusts exemplars de pins, arrelats en un sòl hostil lluiten contra les inclemències meteorològiques. Quatre exemplars més han perdut la batalla i mostren els seus esquelets podrits.
Amb la nostra aturada sembla que il·lustram el relat dels germans Sastre: «Baix d'un d'aquests grans arbres cobram una sensació de seguretat i d'energia ben perceptible, a flor de pell. Són com grans ombrel·les fòssils plenes de vida. Entre el fullam s'escampa la piuladissa de nombrosos ocells que, del tot externs a la nostra presència, el tenen com habitatge o refugi».
Prosseguim per una catifa de càrritx, ara per l'ombra, la qual ens dona descans. Enrere i llunyana queda l'altiva figura del puig Major.
Seguim la torrentera que discorre al peu des Turmàs o Tormàs*, la qual baixa cap a la mar pel costat del morro de ses Bledes. Davant de nosaltres ens apareix la figura piramidal del puig de sa Vaca de Cosconar.
*(Tormàs: Penyal o elevació del terreny isolada).
Contrallum de la rada al port de sa Calobra i la mola de can Termes.
Entre el morro de sa Vaca i el morro de ses Bledes se situa la raconada dita es Bancalet. «Per la contrada se situa la cova des Tabac —diu l'Arxiduc (1884)—, una cova profunda amb una boca baixa, on antigament s'acostumava a amagar-hi tabac de contraban».
Baixam al racó de sa Vaca amb la idea de capbussar-nos a la mar abans de sopar.
 |
| Sa Calobra |
Des de la nostra posició s'obté una imatge poc vista del port de sa Calobra. L'Arxiduc anotà a Die Balearen (1884): «Magnífica és la vista que se'ns ofereix de sa Calobra amb els dos morros. Aquesta té 10-1 braces d'aigua i fons d'arena. Prop de la vorera es veu una caseta de pescadors i dos forns de calç en ruïnes. També hi ha tres casetes que tenen el portal ample per hissar-hi barques; a mà dreta es troben els promontoris coronats per la torre de sa Calobra».
Un refrescant bany ens deixa com a nous.
El sol es pon mentre muntam el campament i preparam el sopar; aquesta vegada no seria un vulgar entrepà, trempó amb companatges, vi fresquet i llepolies.
La contrada ens regala una fascinant posta de sol. Au, idò! Intentarem dormir, que demà ens espera una bona ruta.
El dematí, alguns components del grup decidim pujar a sa Vaca, entre altres coses, per això havíem vengut. Abaix, al coll (63 m), la pineda es precipita al racó de sa Vaca.
Binimelis cita aquest puig, diu: «Síguese después el Promontorio que dicen de la Vaca, no muy alto, y llámase así porque tiene semejanza a una cabeza de buey, bajo el cual está el puerto tan important de la Calobra, que es muy profundo, y un poco sujeto a la transversía del Mestral. Es el mejor puerto de toda la costa de Lluch; cabrán en él hasta 40 bajeles dentro el cual viene a dar una fuente de aguas, buena en extremo que baja por un barranco o torrente llamado de Parells, que tiene su origen y principio en el lugar de Turixant». (Nueva historia de la Isla de Mallorca, 1593).
Panoràmica realitzada per Sebastià Riera (el meu fill) a partir de tres fotografies, on s'aprecia es Turmàs (302 m), la desembocadura del torrent de Pareis, el port de sa Calobra dominada per sa penya Roja amb la torre des Bosc, la mola de can Termes, la mola de can Palou coronada per la torre homònima, i en primer terme part del morro de sa Vaca i el coll des Bancalet.
Cosme Aguiló reflexiona sobre el topònim de sa Vaca: «Crec que Joan Coromines s'equivoca de ple quan analitza el topònim veí de sa Calobra, un promontori dit es Morro de sa Vaca. Pel fet que morrodevaques, en temps passats i a Mallorca, havia designat el botxí, creu el mestre que els mariners haurien comparat "la figura bròfega i amenaçadora, d'aquest penyal ingent, amb la cara d'un terrible botxí que estavellava embarcacions". Certament no és així. [...] L'indret es diu es Morro de sa Vaca, perquè es tracta d'un penyal avançat (morro) veí d'un element costaner conegut amb el nom de sa Vaca». (Toponímia i etimologia, 2002, p. 289 i 290).
(Clicau damunt la foto per veure-la completa).
«A sa Vaca es puja entre càrritx i penyes grises —diu l'Arxiduc—, mesclades amb molt feldspat, fins al cim, que mostrant un barranc més pregon, s'estén avall cap a l'exterior. Formosa és la vista de tota la costa veïna, però sobretot del massís de la torre de Tuent, d'ambdues valls, del puig Major de Sóller que s'eleva senyorívol, del de Lluc, del puig Tomir i de la costa llunyana. Llavors ve l'ampla desembocadura del torrent de Pareis, amb la platja de còdols i alguns pins bords, i després la punta del racó des Puigs que ressalta de la collada de sa Vaca, llavors la punta de sa Gavina, amb alguns penyals solitaris al davant, i després segueix el racó del mateix nom. A sa Vaca hi ha una escletxa profunda, dita la cova de sa Bugadera».
 |
| Cim del puig de sa Vaca |
Al cap cimal del puig de sa Vaca (279 m). Una placa col·locada pel grup excursionista 'Serra Mamerra', de Petra, resa:
D'on venim que nos fos tornada?
Com una absurda enamorada,
la vida ens fa plorar el passat.
On tornam que nos fos naixença?
Vivim de mort, i no ens és grat.
Morim d'amor, i no s'hi pensa.
(Carles Riba)
També trobàrem aquesta làpida de marès, col·locada pel mateix grup, en recordança del jove Enric Alajarín i Mestre.
Les estrofes del poema La ribera de «Canten-y-dormen», del poeta
pollencí Costa i Llobera citen aquesta contrada:
Are, al sentir bramular
la ‘Vaca de Cosconar’
dins la tormenta que
passa,
mentre el gegant
‘Cornador’
com un antich cassador
par que soni’l corn de
cassa;
sobre la mar qui retruny,
sembla a voltes que de
lluny
cançons arriben incertes;
i gent de mar qu’aquí viu
‘Canten-y-Dormen’ ne diu
d’unes grans roques
desertes...
(Tradicions
y fantasies, 1903).
Hem posat una hora llarga entre pujar i baixar de sa Vaca. Ara continuam amb l'itinerari previst; hem de connectar amb el camí des Bancalet en direcció a Cosconar.
Des del camí des morro de sa Vaca o des Bancalet copsam la imatge retrospectiva del pla des Pi (amb els cinc pins que resten dempeus), es Turmàs i sa Vaca.
Assolim el corriol que du a les cases de Cosconar. No he sabut esbrinar el motiu de la construcció d'aquest camí.
Des de d'alt del collet i abans de canviar de perspectiva i de paisatge, donam la darrera ullada al paratge que ens ha acompanyat fins ara.
El camí de ferradura s'acosta al penya-segat i apareix un nou decorat: la torre de Lluc, a dalt del morro d'en Bordils, on fa poc temps trescàrem pels seus roquissars. Aquest promontori sembla un cap de rèptil coronat per una cresta. Més enllà, l'impressionant morro d'en Llobera.
A baix, el racó de Lluc, la punta des Capellans, la cala es Tests, la cova d'en Calobra, cingle de s'Aritja. Una costa reservada a poques mirades, ja que arribar fins aquí no és cap broma, el camí és llarg i escabrós.
El vell camí de ferradura passa per un estret entre penyals i tancat per una paret baixa.
Aquest, segurament és el tram més joliu d'aquest antic vial de muntanya, des d'on s'atalaia una esplèndida panoràmica (Mirador del Pare Rafel?). Algú va dir que: pedra a pedra tornaria a bastir-se igual la serralada si un cataclisme l'enfonsés.
Na Bàrbara —una veterana excursionista de fora de Mallorca que coneix la Serra de Tramuntana com el palmell de la seva mà—, camina per un tram del camí molt ben conservat, el qual salva un desnivell important amb uns ben traçats revolts.
Abandonam per la dreta el camí des morro de sa Vaca cap a una bella comella que s'estimba al torrent de Pareis. Abans d'arribar al final d'aquest xaragall unes fites s'enfilen per la dreta als forats Grossos. Tres dels components de la cordada decidim no pujar als forats i reservar forces, i sobretot aigua, ja que la duim massa justa per arribar a sa Calobra. Per la muntanya cal tenir seny i no sobrepassar les teves possibilitats, el no fer-ho, et pot jugar males passades.
Mentre esperam als companys intentant recuperar forces, ens protegim del sufocant sol del migdia a l'ombra d'una providencial balma.
.jpg) |
| Forats Grossos |
Encarna i Celso a un dels forats Grossos. (Foto automàtica: Encarna).
El rellar (lapiaz) que s'ha de pujar per arribar a aquests balcons naturals es descoratjador quan hom encara té per davant el pas des Contrabandistes i el torrent de Pareis.
Després de dinar en Celso proposa, ens vers de tornar enrere cap al camí per després baixar per la coma de ses Cases i el pas des Contrabandistes (massa enfora), intentar arribar a la citada coma a la mala, paral·lels al torrent.
Tot i que cercam la millor ruta, hem de sortejar penyals i rellars i sobretot lluitar amb les rapinyadores carritxeres.
Assolim una certa altura des d'on podem veure exactament on ens trobam. Albiram la coma de ses Cases a un centenar de metres.
Els ulls no aconssegueixen fixar l'esguard escorcollant indrets coneguts, davant tenim un panorama inèdit, un univers insòlit de roques de formes sorprenents.
Just davant
tenim la davallada del pas de n'Alis o des Contrabandistes; per
arribar-hi haurem de desgrimpar per una paret sense massa complicacions, però amb esment. (Foto: Encarna).
Per un terreny inhumà d'esquetjar enllaçam amb la coma de ses Cases, a la part alta de la qual s'entreveu el Quarter des Carabiners i sa roca Roja, l'avantcim del puig Roig. Aquesta llarga depressió comença a les cases de Cosconar, d'elles agafa el nom.
Trobam un gorg amb aigua de les plogudes de la setmana passada. No és bona per beure però sí per refrescar-nos. Un oasi en un desert. (Foto: Bàrbara).
Un xic refrescats, reprenem la marxa pel pas de n'Alis o des Contrabandistes. Una baixada amb alguns punts delicats on has d'extremar les precaucions.
«Aquest pas comunica Cosconar amb el llit del torrent —poc més avall de sa Llosa—, a través de la Coma de ses Cases. El determinant de la primera variant sembla fer referència a l'antropònim àrab Alí, sobre el que ha fluctuat l'accent, i no a la presència de l'arbre alís (Vitex agnus-castus). La segona variant és, per tant, més recent al fer al·lusió a l'estraperlo, activitat secularment associada al torrent i les seves rodalies». (Torrent de Pareis, 1995).
Dins la coma de ses Cases (pas des Contrabandistes) s'observen algunes sitges de carboner. Antigament, s'aprofitava el més petit racó amb possibilitats d'extreure'n algun profit.
 |
| Torrent de Pareis |
A la fi aconseguim assolir la llera del torrent de Pareis, un poc abans del gorg des Capellà. El descens del torrent no m'havia semblat mai tan fàcil com en aquesta ocasió.
 |
| Es Degotis |
Es Degotís. Tots esperàvem aquest moment; arribar a l'únic punt on segur que trobaríem aigua potable. Normalment, t'has d'armar de paciència, però gràcies a les darreres pluges el fontinyol degotava més alegrament. Per a saber més sobre aquesta ►Font.
El gorg des Degotís. És el gorg més llarg del torrent de Pareis.
Les cabres estan avesades a veure tanta gent que ja no en fan cas de la nostra presència.
Prova superada! Aquesta ha estat de pinyol vermell, eh Encarna? El problema d'aquestes rutes llargues és el pes, dur a l'esquena l'aigua que hauríem de beure no sempre és factible.
Encarna gaudint de l'aigua al punt final del torrent, on arribàrem a les 7 del capvespre.
Aquesta és una excursió llarga i amb passos no aptes per als que pateixen vertigen, on descarregaràs adrenalina al màxim. En un dia és impossible de fer aquesta caminada per excursionistes com nosaltres. El pas de s'Argamassa l'hauràs de vèncer amb gran esforç, i caminaràs per un terreny molt escabrós i brut. També hem de dir que és una excursió de les que queden dins la memòria.
_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
 |
| Escorca |
RECOMANACIONS
PELS SENDERISTES
L'autor
d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les
imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
Traça del GPS sobre mapa orto-fotogràfic de Google earth, amb els punts més destacats. Recorregut de 20,99 km, amb un temps en moviment de 9 h 06' i 6 h 47' aturats, sense comptar la nit. Aquestes dades són aproximades ja que per dins el torrent hi ha moments que el GPS perd la senyal dels satèl·lits.
Manacor, 19-9-2012
Revisat: 24-06-2025
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒ HEM CONSULTAT ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
- Torrent de Pareis. 1995 Antoni Ordinas, Gabriel Ordinas, Antoni Reynés i Antoni Rebassa.
- Mallorca vora mar. Marines de Tramuntana. 2003 Joan i Vicenç Sastre.
- 40 excursions a peu per les muntanyes de Lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig.
- Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
- Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
- Toponímia i etimologia. 2002 Cosme Aguiló.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
